dissabte, 20 de desembre del 1997

MEMÒRIA PRESENTACIÓ DEL CONGRÉS A AGEN

A Agen, al Centre Cultural (sala polivalenta 1). Reunió del CAOC per a presentar el Congrés Occitano-Català. Primer presenta el Congrés Xavier Bada i en dóna els detalls Enric Garriga. Jacme Serbat (que representa també Felix Daval) recorda que es podria incloure en el Congrés la celebració del mil•lenari del Papa Silvestre II, occità. Marcèl Esquieu també recorda el centenari de Jansemin, que també es podria incloure. Cristian Rapin diu que cal interessar els joves i crear alguns emplecs de joves. Miquèl Berthomieux insisteix sobre els intercanvis de joves. Enric Garriga diu que hi ha projectes avançats de joves que volen anar a Occitània a treballar i a aprendre la llengua a canvi d'allotjament i menjar. Intervenen també, Jacme Delmàs, Sandrina Cadeac i Daniel Fongarò. Nadal Rey diu que el Congrés s'ha de presentar amb un eslògan  que cridi l'atenció i també ha de tenir una coherència  i un contingut  atractiu. Sandrina Cadeac diu que  la seva Setmana Occitana la feu  a partir de petits projectes dispersos. Miquèl Berthomieux indica que cal implicar l'altra administració estatal regional, com el DRAC. Enric Garriga demana si algú coneix un intèrpret professional occità. Miquèl Berthomieux, diu que cal dirigir-se a les escoles d'intèrprets i també a Xavier Lamuela, de la Universitat de Tolosa, perquè organitzi un  curs de capacitació i de titulació per passar de l'occità al francès. Marcèl Esquieu demana a Enric Garriga  una pàgina sobre el Congrés, per a publicar a Camins d'Estiu. Enric Garriga assegura que tots els presents seran informats del desplegament del Congrés. En acabar la reunió, Xavier Bada demana la col•laboració dels occitans  per fer un gran Congrés.

Assistents: Per part catalana:

Enric Garriga i Xavier Bada.

Per part occitana Jacme Delmàs; Daniel Fongarò; Miquèl Berthomieux; Jacme Serbat; Maurici Cuentra; Cristian Rapin; Patrici Gentié; Marcèl Esquieu; Sandrina Cadeac; Nadal  Rey i Ode Benoit.

Excusats : Joan Thomàs, Marcel Baiche, Anhès Negre i Felix Daval.

REUNIÓ A TOLOSA

El mateix dia es fa una reunió a les 16.30 hores al Col•legi d'Occitània a Tolosa, amb Felip Carbona, President  de l'Institut d'Estudis Occitans, i Xavier Bada i Enric Garriga, per presentar el Congrés. Podem comptar amb la col•laboració de l'IEO, especialment en la secció de Llengua, Cultura i Ensenyament.

diumenge, 30 de novembre del 1997

MEMÒRIA DELS ACTES DE RIPOLL, OFRENA ESTENDARD DE SANT JORDI DE MATARÓ

A Ripoll, ofrena solemne de l’estàndard de Sant Jordi de Mataró a la basíl•lica de Ripoll. Missa  solemne oficiada pel bisbe de Vic. El CAOC fa una ofrena d'un plafó de la bandera catalana en flors, que els joves del CAOC Àlex Calvo i Jordi Valero dipositaren al peu de la tomba de Guifré el Pilós, davant de tota la imponent assistència. A la plaça, sardanes i castellers. Després dinar a la Teularia de Sant Joan de les Abadesses. Enric Garriga parla al menjador davant 400 persones sobre el CAOC i Occitània. Després parlen Narcís Sayrach i Pere Tort, i, per acabar, Enric Garriga invita cantar Els Segadors. Des de Barcelona amb autocar i directament, hi van 57 persones.


RESUM  DISCURS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS A la Teularia de St. Joan de les Abadesses

Em presentaré jo mateix: sóc Enric Garriga Trullols, del Cercle d'Agermanament Occitano-Català, que té per finalitat les relacions catalano-occitanes. Enguany, a partir del gener, commemorarem el 20 Aniversari de la nostra associació.

Entre els primers socis del CAOC recordo el secretari de l'Ajuntament de Mataró. També, els amics del Grup d'Història del Casal de Mataró vénen des de fa molts anys als Aplecs de Montsegur. També els Ministrils de la Palla de Mataró han vingut a l'Escola Occitana d'Estiu. I recordo que la meva primera conferència, la vaig fer al Casal de Mataró, invitat per l'amic Lluís Terricabras: vaig parlar sobre la Generalitat de Catalunya quan encara no hi era.

Us vull parlar una mica d'Occitània. Aquí veieu la bandera d'Occitània, que és un poble de 13 milions d'habitants que va dels Alps als Pirineus, i de l'Atlàntic al Mediterràni.

Enguany commemorem el 11è centenari del comte Guifré el Pilós. Doncs la seva mare Ermessenda era occitana, la seva àvia era occitana, la seva dona era occitana, i tots els seus descendents i els altres comtes catalans continuaren casant-se amb occitanes. Per això, i perquè moltíssims occitans vingueren a repoblar les terres conquerides als moros, els catalans actuals som descendents dels occitans.

Hispània, en aquell temps, era el país d'on arribaven totes les ràtzies que destruïen  el nostre país. Nosaltres tenim el nostre origen en els carolingis i els occitans, i no tenim res a veure amb Espanya.

Per això demanem una independència total respecte a Espanya i cosobirania a Europa.

Nosaltres, que hem vingut de Barcelona, no volem que els de Mataró s'emportin ells sols la joia dels actes fets aquest matí en motiu del lliurament de l’estàndard. Nosaltres també hem volgut participar en aquesta alegria.

I ara passo la paraula als Amics de Sant Jordi.


Enric Garriga Trullols
Secretari del CAOC 

ASSISTENTS:

Enric Garriga
Maria Lluïsa Baiget
Núria Bayó
Pascual Bacchetta
Teresa Clota
Montserrat Forneguera
Ernest Borràs Vila
Victòria Barderas
Roser Codina
Àlex Calvo
Jaume Vivó
Xavier Bada
Gabriel Martínez Bueno
Jordi Valero Nuet
Aurelia Serra Casulla
Antònia Donadeu
Esperança Miñarro
Maria Cruz Guzman
Teresa Pujol Aubià
Lluís Baulida
Rosa Solench Barceló

HEM VIST:

Maria Dolors Planas Comas
Pere Tort Tort
Francesca Sala Llovera
Jaume Vellvehy
Antoni  Cunillera
Joaquim Graupera
Maria Ginés
Josep Garriga Bosch
Núria Fortuny
Socors Salgado
Maria Carme Betriu Saura
Agustí Esteve
Maria Rosa Vila Omella
Anna Micó
Ricard Gonzalez Pardo
Germana d'Esteve Albert
Fuensanta Reguera
Narcís Sayrach Fatjó
Pere Camp i Auliach
Alcaldes de Ripoll i Mataró

dissabte, 15 de novembre del 1997

XXXIII REUNIÓ CONJUNTA. ACTA REUNIÓ AMASSADA CONJUNTA ANUAL DE LES DUES SECCIONS DEL CAOC A LAVAUR

ACTA

Hi assisteixen 23 catalans i 22 occitans i s'excusen 10 occitans segons relació al final.

A les 15:55 h. comença la reunió a la sala "Justícia i Pau" de l'Ajuntament de Lavaur, segons un ordre del dia proposat i aprovat abans de començar.

1. Activitats realitzades.

Enric Garriga parla dels actes fets durant el 1997.

Marcèl Baiche anuncia que ha fet una conferència sobre Ausiàs March al Centre de Cultura d'Andorra. Baiche diu que a Mercus no volen fer coses occitanes. Sobre l'agermanament Berga-Tarascó, diu que l'alcalde de Tarascó no sap res de la història de la pròpia vila i Baiche en cita detalls històrics.

Jacme Delmàs parla del bessonatge entre Llançà i Pont del Casse.

Xavier Bada menciona l'agermanament de Lavaur-Vendrell i que cal, que el CAOC, col•labori en aquest agermanament.

Annie Rieu diu que la Pujada fou un èxit i que s'acabà la festa a Salau amb el grup Aigarèla. El sopar era preparat per un restaurador d'Holanda. Es felicita per la iniciativa d'un agermanament entre Salau i Alt Àneu. El Consell Regional fa una reconeixença per la Pujada.

Cristian Duthil. A Salau mancaven socis del CAOC occità. és una bella festa per a encoratjar a la Pujada a Salau, que és una presa de consciència occitana. Es lamenta que la pluja a Montsegur ens obligà a anar a Foix. L'endemà s'anà a Lavelanet i els alcaldes adjunts parlaven en occità.

Agnès Negre denuncia les falsedats que a Montsegur han dit contra el CAOC. S'han pagat les despeses d’instal•lació de l'Aplec.

Jacme Delmàs. Per publicar a LA SETMANA cal enviar informació abans del dijous. Per fer publicitat a LA SETMANA s'ha de fer tres setmanes abans de fer els actes.

Cristian Duthil. Es passà l'article sobre Salau a LA SETMANA.

2. Cronologia.

Enric Garriga enviarà la cronologia occitana a tots els presents occitans a l'Amassada del CAOC.

3. Proposta de Programa pel 1998.

Enric Garriga presenta la proposició de programa pel 1998.

Jacme Delmàs diu que cal fer les mateixes presentacions a Tolosa, Montpelhièr i Aquitània.

Xavier Bada parla del moviment universitari i de les joventuts occitanes i catalanes i dels contactes universitaris.

Joan Amorós parla del XX Aniversari del CAOC. Caldria fer una exposició de la tasca realitzada pel CAOC. Proposa premis a occitans i catalans que han treballat per les relacions occitano-catalanes. Parla de la commemoració del XX Aniversari del Congrés de la Cultura Catalana.

Cristian Duthil és d'acord per anar tots plegats a París a la Manifestació, com diu Garriga.

Jacme Delmàs parla sobre aquest mateix tema.

Antoni Costumero parla de l'agermanament Girona-Albi. També d'una possible subvenció. Diu que es fan les relacions d'agermanament en francès i espanyol. Hi ha un debat previst organitzat per l'IEO-Tarn.

Joan Thomàs diu que cal precisar que les relacions siguin des del mateix principi en català i occità.

Anhés Negre. Del bessonatge Foix-Lleida, els de la part de Foix no en diuen res al CAOC de Foix.

Xavier Bada diu que cal veure l'alcaldessa de Montsegur. Diu que no hi ha cap biblioteca a Montsegur. Cada cop Montsegur rep més diners del turisme. A la Croada patiren més Monferrier i Lavelanet que Montsegur.

Informe econòmic. Secció occitana.

Cristian Duthil presenta l'estat de comptes, que són aprovats. Menciona que han augmentat força els socis occitans.

Elecció de junta occitana.

Jacme Delmàs pren el compromís de ser Secretari durant tres anys.

Cristian Duthil diu que continuarà com a Tresorer. Proposa, junt amb Patrici Pojada, un secretariat tècnic.

Es proposa la següent junta del CAOC occità que és aprovada:

DISCORS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS A LAVAUR

15 de novembre de 1997

Sénher conse adjunt a la cultura, amics occitans, amics catalans,

Sèm venguts, los catalans del CAOC, per segond còp a Lavaur; lo primièr còp èra en 1994, e sempre menats per Joan Tomàs, un grand amic dels catalans.

Es pas un compliment de dire que Lavaur es una bèla vila, una polida vila, mas tanben es una vila plena d'art e d'historia. Una istòria crusèla, aquela de la Crosada que a Lavaur escriguèt un dels episòdis mai sagnants.

La desfaita occitana foguèt lo començament del declin, de la gran tombada del pòble mai culte d'Euròpa. Pauc a pauc, lo francès a tampat totas las sorgas, a assecat totes los rius de la lenga occitana e, fin finala, l'a substituïda, sens li daissar cap de luòc dins l'escòla e mens encara dins la vida sociala, publica e oficiala.

E ara sèm aicí, catalans e occitans, a la comuna de Lavaur e parlam encara la meteissa lenga de la Dama Guirauda de Lavaur, getada e peirada dedins lo potz, per los crosats. Era lo 3 de mai de 1211, fa 786 ans d'aquò. E malgrat lo temps passat l'occitan es pas mòrt encara e vòl viure, tornar reviure dins una Euròpa novèla. Vòl èstre tant o mai respectat que las autras lengas europèas sense estat pròpi e, evidentament, los catalans sèm del meteis vejaire, de la meteissa opinion.

Còsta de veire un càmbiament dins l'Estat francés, embarrat, enfangat a l'entorn de l'article II de la Constitucion de la Republica francesa, que proclama lo francés sola lenga oficiala.

Mas se fasem l'analisi de pichonas causas, que se son passadas ongan, podèm arribar a pensar que i a quicòm que bolega per cercar una sortida a aquel coul de sac de la Constitucion francesa.

Per exemple, lo 29 de mai, l'associacion de las Calandretas signèt a París un acòrdi amb lo Ministèri de l'Educacion Nacionala per metre en marcha un Institut Superior de formacion dels mèstres, regents de las Calandretas, mas tanben de las autras lengas de la Republica.

E aquò serà una realitat, perque dins un mes, lo 19 de decembre d'ongan, serà inaugurat oficialament aqueste Institut Superior de Formacion de regents en lengas diferentas del francés a Besièrs.

Lo 21 de mai, lo Parlament regional del Piemont fa una lei de promocion de l'occitan de las Valadas occitanas d'Italia, e tanben, dins las valadas, i a una autra novèla oficiala. La Comunautat europèa a aprovat lo projècte denominat Espaci occitan, a Dronier, dins la Val Maira, per far un Institut d'estudis occitans, que vòl dire totes los servicis de la lenga e cultura occitanas.

L'Espaci Occitan de l'Occitania italiana, se met en marcha, amb l'idèa de trabalhar amassa amb l'Occitania de l'estat francés, e l'Occitania de l'estat espanhòl, la Val d'Aran.

Lo còst de l'Espaci es de 3 miliards de liras. La Comunautat europèa paga lo 75 per cent e las comunautats montanas e la província pagan lo 25 per cent restant. Aquò es una avançada extraordinària.

Lo 6 de mai començan las classas dins la novèla Calandreta d'Orlhac, dins Cantal, malgrat fòrça  problèmas economics..

Lo 1èr d'octòbre comença lo primièr Col.legi occitan, de l'Associacion Calandretas, a Lates, pròche Montpelhièr, per aculhir los escolans que son passats abans per las Calandretas.

Lo 8 de junh comença de trabalhar Lo Conselh de la Lenga occitana per reglar las causas dificilas de la grafia de l'occitan.

Las causas passadas al Zènit de Pau, al Teatre de la Ciutat de Carcassona, fan dire als jornals que los que dison que la lenga occitana es mòrta auràn de tampar lo bèc d'ara endavant.

Se los catalans se bolegan, se Europa se bolega, perqué pas Occitania?. França es lo darrièr wagon del trin de las Lengas. Totes los estats modèrnes d'Euròpa an signat la Carta de les Lengas, mens França. Cresi qu'aquesta situacion es plan vergonhosa.

Dins un temps ont la conservacion del patrimòni es la tasca que definís melhor l'accion culturala dels Estats, es una contradiccion doblidar aqueste grand patrimòni vivent, qu'es la lenga d'un pòble. E que, dins lo cas de l'occitan, és lo patrimòni qu'a mai de riquesa istorica d'Euròpa.

Ara, lo CAOC es en trin d'acabar lo primièr periòde de 20 ans. En genièr farà 20 ans que foguèt creat a Barcelona. Aqueste mes, lo govern de la Generalitat de Catalonha a declarat lo CAOC Associacion d'interés cultural. Es una tardiva reconeissença del trabalh qu'a fait lo CAOC per far tornar las relacions occitano-catalanas. Mas lo crepuscul, l'obscur calabrun, ara sembla que se torna lutz d'alba. E dins lo novèl periòde de 20 ans las relacions catalano-occitanas s'afortiràn d'amistat  e de ligams entre los dos pòbles.

E amb aquesta confiança cridi:

Visca Occitania. Visca Catalonha!

Enric Garriga Trullols

Secretari General  CAOC catalán

Lavaur 15/11/1997

L'AMASSADA DEL CAOC A LAVAUR

Lo 15 de novembre 1997, lo Comitat d'Afrairament Occitanò-Catalan tenguèt son amassada generala a La Vaur. Aquela preséncia, dins una vila cargada d'istòria, se voliá simbolica: nos remembreron la resisténcia e lo martiri de Dòna Guirauda e de sons companhs, en 1211, fàcia a la Crotzada. La Vaur es la primièra vila que signèt una convencion amb l'IEO per una promocion de la lenga occitana.

Participava a l'acamp lo Centre de Desvolopament economic occitan, de Mièjorn Pireneus, (CEDEOC), que la tòca es de valorisar la lenga e la cultura occitanas dins l'activitat economica.

De l'activitat del CAOC s'illustra la volontat dels sòcis catalans de se portar solidaris del combat occitanista. Lor preséncia fòrça la legitimitat, gaire reconeguda, de l'emplec de l'occitan dins los actes oficials. Atal se compren l'omenatge rendut al mes de mai a Sitges a Josep Carbonell i Gener, publicista, critic d'art e istoriograf catalan qu'entretenguèt una correspondència amb Loís Alibert: èra coma nòstris amics catalans del CAOC, "enamorat d'Occitania".

Lo CAOC es present pels nòstris grands rendetz-vos: atal participava a la manifestacion de Clermont, per l'occitan a la television.

A l'endavant, lo CAOC serà atentiu als agermanments entre ciutats catalanas e occitanas. Ongan, Alt Anèu e Conflens-Salau van realisar un bessonatge. Las "Pujadas" al Pòrt de Salau contribuèron an aquel raprochament. Las culturas catalana e occitana se devon defendre dins l'encastre d'aquelis intercambis, presentats sovent coma franco-espanhòls!

Per l'an que ven, la vintena trobada de Sant Joan a Montsegur serà, mai que mai, celebrada: una còla de Sardana es ja prevista. Se podriá organizar una pichòta mòstra sus nòstres vint ans d'afrairament, amb un omenatge als iniciators del CAOC que foguèron Joan Fuster e Pèire Lagarda. Per esperlongar e donar una permanença an aquela preséncia, Marcèl Baiche, nòstre president, evoquèt un possible musèu occitan a Montsegur.

President: Marcèl Baiche; Vice-president: Joan Thomàs, de Lavaur; Vice-president segon: Antoni Costumero, d'Albi; Secretari  general: Jacme Delmàs, de Bordeus; Vice-secretària Anhés Negre, de Foix; Vocals: Didier Negre, Annie Rieu, Pèire Pessamessa, Patrici Pojada, Joan Maria Barniol, Joan-Jacme Maureta, Josèp Sans, Comte Josserant St.Priest d'Urgell, Felitz Daval, Gilabert Nariòo, Alan Roch, Jòrdi Peladan i Jacme Taupiac.

Un cop  votada i aprovada l'anterior Junta, es recorda que hi ha tres propostes per la nova reunió conjunta del CAOC, pel 1998, que són Albi, Agen i Val d'Aran.

Informe de la situació catalana.

Enric Garriga fa una breu exposició

Informe de la situació occitana.

Jacme Delmàs fa petit anàlisi.

Torn Lliure.

Pèire Pessamesa parla de la Renaixença del teatre provençal ja que és un fet nou.

No havent-hi altres temes a tractar, es clou l'amassada, a les 19 hores, per anar a la recepció oficial.

Jacme Delmàs                          
Enric Garriga Trullols
Secretari del CAOC occità          
Secretari del CAOC català

ASSISTENTS

Enric Garriga
Marcèl Baiche, d'Andorra
Núria Bayó
Patrici Pojada, de Pàmias (09)
Joan Amorós
Pèire Pessamessa, de Bonius (84)
Concepció Molinas
Cristian Duthil, de Rius (09)
Xavier Bada
Anhés Negre, de Foix (09)
Antònia Donadeu
Daidièr Negre, de Foix (09)
Núria Serra
Cristian Laus, d'Albi (81)
Hildebrand Miret
Joan Antoni Costumero, d'Albi (81)
Anna Marzà
Joan Jaume Maurette
Assumpció Torrent
Tornafuelha (31)
Jordi Amorós
Josep Sans, de Brassac (09)
Lluís Gelis
Joan Thomàs, de Lavaur (81)
Oriol Mestre
Annie Rius, de Salau (09)
Pascual Bachetta
Marc Reynés, d'Albi (81)
Ma. Teresa Sabater
Comte Josserant, de Sant  Priest d'Urgell  i femna, d'Avinhon (84)
Rosa Vila Omella
Concepció Sellés
Joan Farenc, d'Algens (81)
Àngel Sellés
Jacme Delmàs, de Bordeus (33)
Ramon Agulló
Sergi Viaule, de Sant Sulpic (81)
Galderic Rovira
Pèire Senegas, d'Albina (81)
Lluïsa Sturlese
Bernat Vernhièras, de Castres (81)
Lluís Baulida
Eric Barta, d'Albi (81)
Maria Cruz Guzman

EXCUSATS        

Catarina Wanou, de Guadalupe      
Nadal Rey, de Vila Diu (82)
Sergi Javaloyes, de Jurançon (64)      
Joan Bernat Molinièr, de Foix (09)
Alan Roch, de Carcassona (11)      
Joan Maria Barniol, de Bordeus (33)
Felitz Daval, d'Orlhac (15)      
Gilabert Nariòo, d'Ortès (64)
Jòrdi Peladan, de Nimes (30)      
Jacme Taupiac, de Montalban (82)

diumenge, 9 de novembre del 1997

MEMÒRIA 52 AMASSADA GENERALA DE L'INSTITUT D'ESTUDIS OCCITANS A CARCASSONA

El CAOC ha assistit a la 52 Amassada Generala de l'Institut d'Estudis Occitans (IEO), que durant els dies 8 i 9 de novembre s'ha celebrat a Carcassona, a la sala de l'hemicicle del Liceu Carlemany i ben organitzat per la secció IEO-Aude, de Carcassona,(Alan Roch i Mirelha Bras).

Els catalans del CAOC eren 9 persones, que hi anaren en tres cotxes diferents, car no es pogué fer un autocar, en canvi tots anàrem al mateix hotel ESPACE, igual que molts occitans de fora Carcassona. Creiem que hi havia vora 200 persones.

A la sessió del mati s'invità a Enric Garriga a fer un discurs informatiu sobre el CAOC. Feu referència als actes més importants del 1997, de la declaració d'entitat d'interès cultural per la Generalitat, del XX Aniversari del CAOC, del centenari Josep Carbonell i Gener, del Forum i del Congrès Occitano Català i dels esdeveniments més importants catalans i acabà amb una nota d'esperança de futur pels nostres dos pobles.

Després de la sessió del matí, a la qual els catalans hi assistiren a la segona part, s'anà a la Calandreta de Ciutat, (carriera del Plo), i al pati hi hagué una recepció, un aperitiu i discursos d'acolliment, per part dels responsables de l'escola occitana. Per dinar cadascú anà allà on volgué. Cinc dels catalans dinarem per un costat i quatre de joves per un altre.

Havent dinat tingué lloc la sessió oficial d'obertura, amb la intervenció dels invitats oficials. El representant del Conselh General de l'Aude, Jacme Arino, feu un discurs en occità, après, segons digué, de la mestra Mirelha Bras.

L'adjunt del Conse (Tinent d’alcalde) de Carcassona i ex-diputat, Gerard Larrat, parlà també en occità familiar molt fluid. Quan era a París li deien el diputat occità.

En la continuació de la sessió, el president anterior Robert Martí, s'acomiadà pels presents, el quals dempeus li tributaren un aplaudiment formidable.

A continuació hi hagueren una colla d'intervencions, entre les quals destaquen la de Felip Carbona; de Joan Loís Blenet, sobre l'ensenyament; Felip Cosinier, que parlà de la CEEPOC, Cambres Econòmiques dels Països d'Oc; David Grosclaude, sobre les possibilitats de creació d'emplecs relacionats amb la llengua occitana; Joan Francès Blanc, de l'IEO de París; Claudi Moliner, sobre comunicació i modernitat, etc. i molts d'altres.

Acabada la sessió de la tarda, al mateix Liceu Carlemany, hi hagué un sopar de bufet lliure (manjadreit), per cert molt bo i abundant, amb una gran i diversitat de vins de totes les classes, presentats pels seus productors.

A continuació, després d'una breu pausa a l'Hotel, anàrem al Teatre Municipal de Carcassona. La primera actuació musical del grup Josèp lo Gavach fou un bon troç insulsa. En canvi la segona de Fai Lum fou plena de color i simpàtica i agradà tothom. Tinguérem l'ocasió, en finalitzar l'actuació, de parlar amb Joan i Rosalina Cortial.

L'endemà, diumenge, el pare M.Miret, que havia vingut amb el CAOC, concelebrà una missa en francès a la catedral de Ciutat. Paral•lelament es celebrava al Liceu Carlemany la darrera sessió de l'Amassada. Continuaren les intervencions i destaquem la de David Grosclaude que parla dels mitjans de comunicació occitans. Pronostica que la televisió actual en occità està en vies d'acabar-se. França  és l'únic lloc on no hi ha televisió nacional.

Jacme Taupiac, replica que en lloc de fer una revista en francès sobre temes occitans seria millor fer una pàgina o mitja en els mitjans en francès de gran difusió en Occitània. Claudi Barsotti, parla sobre la premsa a Provença. Joan Vilotte fa una intervenció molt aplaudida i entre els diferents punts parla de la representació exterior.

Es posa a votació l'Informe d'Orientació, que s'aprova pel 70 per cent i 30 per cent vota en contra. Per l'elecció del President i del Conselh d'Administració tots els vots són a favor.

Així s'acaba la 52 Amassada.

Els representants del CAOC feren nombrosos contactes i molts occitans s'hi posaven en relació per demanar col•laboracions, exposar projectes o requerir informació. Es vengueren samarretes, gorres i altres materials del CAOC. Els catalans tornaren a Barcelona, uns abans de dinar i els altres després. Havien estat dues Jornades ben aprofitades i el bon temps hi ajudà.

Carcassona un cop més ens havia fascinat i captivat.

Enric Garriga Trullols
Secretari del CAOC

DISCORS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS A LA 52 AMASSADA GENERALA DE L'IEO A CARCASSONA

8 de novembre de 1997

Cars amics,

Sèm arribats de Barcelona nòu catalans del Cercle d'Afrairament Occitano-Catalan (CAOC), per assistir a la 52 Amassada de l'IEO a Carcassona. Me rapèli que lo primièr cop per ieu que soi vengut a l'IEO foguèt a Tolosa, a la 39 Amassada, lo 3/4 novembre de 1984, que al mateis temps èra lo 40 aniversari de la fundacion de l'IEO. M'agradèt fòrça e pendent l'Amassada se parlèt fòrça de los catalans. Gardi la memòria qu’escriguèri en aquela escasença. A partir d'aquel moment soi sòci de l'IEO, e d'aquò fa 13 annadas, e ai assistit, sempre amb companhia d'autres catalans, a totas las Amassadas, qu'èran a mens de 500 km de Barcelona. Las qu'èran mai luenh èra pas possible d'i anar. Dins aquestes rares ocasions anirem pas a la fèsta de Dunas, que se passa a la meteisa data de l'Amassada de l'IEO.

M'agradariá vos dire que manca solament 45 jorns pel 20 aniversari del CAOC. L'an venent serà la nòstra annada mai importanta. Sabi pas se aurem de sous, mas vos pòdi assegurar que lo CAOC farà força de causas, car trebalha unicament per las relacions occitano-catalanas. Las nòstras activitats, pendent tota l'annada, nos ocupan tota la setmana e tanben los dissabtes e dimenges.

Ara soi a la retirada, a partir del premièr de genièr, e pendent tota la jornada soi present al sèti del CAOC a Barcelona. Mas i a, en mai, 2 personas lo matin e tres personas lo ser. Aquò fa sièis personas cada jorn. Per l'instant ma santat me permèt trabalhar e far trabalhar aqueste monde, que ven cada jorn al CAOC, e sabi pas pendent quant de temps encara, aquò serà possible.

Lo 23 d'octubre d'ongan la Generalitat a publicat, dins son Jornal Oficial, l'acord del govèrn catalan, qu'a declarat lo CAOC associacion d'interés cultural. Aquò arriba amb 20 ans de retard, mas es una reconeixença oficiala del nòstre trabalh per Occitània e Catalonha.

Abans, lo 24 de març, comencèt a Sitges, l'an del 100 aniversari de la naissença de Josep Carbonell i Gener. Es l'òme qu'èra president de l'Oficina de Relacions Meridionalas de la Generalitat, que faguèt finançar e publicar a Barcelona la Gramatica Occitana de Loís Alibert. Per la part catalana avèm fait fòrças d'actes e d'exposicions, mas caldrià que per part occitana tanben se faga quicom de digne e de juste en son onor, a un catalan que pendent tota la vida trabalhèt per Occitània e faguèt un trabalh extraordinari. Lo final del centenari se farà a Barcelona e tanben a Occitània, mas sabem pas on, lo mes de març de 1998.

Aquí tanben i a una bona novèla. Lo centenari aurà una seguida, perqué s'a creat un Forum Occitano-Catalan, permanent, a Sitges amb l'ajuda de la Comuna e la participacion d'autres entitats, per exemple lo CAOC, la Fundacion catalano-occitana, la Universitat Autònoma de Barcelona e d'autras. Los occitans i son convidats tanben.

Per dire solament lo mai extraordinari, lo 5 d'abrial, lo CAOC èra a la Manifestacion per la Television Occitana, a Clarmont d'Auverha e lendeman a la Fièra del Libre del Sud, a Vilanòva d'Òlt. Lo 6 de mai, lo CAOC participava a la Setmana Occitana de la Universitat Autònoma de Barcelona, ont se fan corses oficials d'occitan.

Lo 6 de junh, lo CAOC convida un jove escrivan occitan, Nicolau Rei-Bethveder, per far una conferència en Barcelona, en la mai importanta associacion, l'Ateneu Barcelonès, dedins l'encastre d'un autre centenari, del musician occitan, Deodat de Severac, nascut a Sant Fèlix de Lauragués e mòrt a Ceret.

Lo 21 de junh se fa lo 19 Aplec dels Fòcs de Sant Joan a Montsegur. L'an venent serà Montsegur l'encastre d'una granda festa catalano-occitana, en l'escasença del 20 Aplec e del 20 aniversari del CAOC, amb la collaboracion de la Generalitat. Serà lo dissabte 20 de junh.

Lo 13 julh serem presents al Grand Teatre de la Ciutat de Carcassona, per ausir lo grand espectacle de Nadau. Gardarem per sempre la mai granda remembrança d'aqueste acte impressionant.

Lo 3 d'agost se fa la X Pojada al Port de Salau e normalment participan 600 personas, que montan a pè la montanha, a 2015 metres d'altitud, cadun de son costat.

Lo 25/31 d'agost avèm participat a l'EOE. Amb aqueste còp, son 19 ans seguits, amb catalans del CAOC, i fasèm cada còp venir musicians catalans.

E lo darrièr, dins la causas mai importantas, foguèt lo 28 e 29 octubre, a la Universitat de Lhèida. Doas jornadas d'Estudi e Debat sus lo tema Occitània e Catalonha.

E ara vos convidi a totes a participar a l'Amassada de las doas seccions occitana e catalana del CAOC, que se passaràn a Lavaur, lo dissabte e dimenge que ven. En aqueste moment farem l'analisi mai prigond de totes les activitats del CAOC del 1997.

Avèm fait mai de 40 activitats principalas en un an.

En mai d'aquò preparam una causa encara mai importanta, un grand Congrés occitano-catalan, amb la participacion del Govèrn de la Generalitat de Catalonha e los Conselhs regionals occitans e força associacions occitanas e catalanas.

E per acabar vos vòli dire que i a un fum de causas importantas qu'an passat en aqueste an. Per exemple, lo jornal Segre, de Lheida, que publicava solament en castelhan, a partir del 2 de setembre edita tanben en catalan. En aqueste moment l'edicion catalana del Segre es igual a l'edicion castelhana del Segre e lo jornal fa un 20 per cent mai de vendas en total. Igualment lo jornal de Barcelona El Periodico a partir del 28 d'octòbre començarà a editar tanben en catalan. En aquest moment es lo primièr jornal mai vendut en catalan de Catalonha. A passat lo jornal AVUI.

La setmana passada era anunciada l'oficialitat del catalan a la ciutat de l'Alguer, a l'iscla de Sardenha. Es una reconeissença, de l'estat italian, al catalan com a lenga oficiala de l'administracion a l'Alguer.

Davant-ièr ai ausit a la Television catalana coma un diputat d'Aragon, de Fraga, parlava en catalan, a las Cortes de Saragossa, que se passan normalment en castelhan, per anonçar l'aprovacion de la novèla lei que farà oficials, a Aragon, l'aragonés e lo catalan. Aragon serà ara un país trilingue, amb tres lengas oficialas. D'autra part a Catalonha l'ensenhament de l'occitan, des de fa dos ans se fa a la Universitat Autònoma de Barcelona, en dos nivèls, tanben a la Universitat de Lhèida e en dos instituts, o collegis, de Sant Cugat e de Terrassa. Lo professor catalan d'occitan, al liceu de Terrassa, es dedins aquesta sala.

En aquestes moments i a de problemas a Catalonha per acabar la novèla Lei de Normalizacion del Catalan, mas malgrat aquò i a fòrça de causas novèlas que nos portan a éstre optimistes de la part catalana e tanben de la part occitana.Pensi qu'arribarem a nos rescontrar e restablirem l'anciana frairetat catalano-occitana.

Grand mercès a totes.

Enric Garriga Trullols

Secretari General CAOC occitan

Carcassona 8 novembre 1997

ASSISTENTS CAOC CATALÀ

Enric Garriga Trullols
Núria Bayó Mañosa
Hildebrand Miret
Xavier Bada
Antònia Donadeu
Antoni Gomis
Teresa Pardo
Jaume Figueres Trull
Maria Rosa Pallàs

ASSISTENTS CAOC OCCITÀ

Bernat Bergé, de Granada (31)
Gui Senges, de Tolosa (31)
Claudi Barsotti, de Marselha (13)
Miquèu Chapduelh, d'Agonac (24)
*David Grosclaude, de Morencs (64)
Felip Hammel, de Besiers (34)
Jaqui Ten, de Vilafranca de Roerga (12)
*Robert Tortosa, de Sijan (11)
*Pèire Pessamessa, de Buous (84)
Eliana Tortet, de Gap (05)
Bruno Cecillon, de Montpeller (34)
Joan Cortial, de Lo Vibal (12)
Rosalina Cortial, de Lo Vibal (12)

(Els marcats amb * són socis)

HEM VIST - ENS HAN CONTACTAT

Felip Carbona, d'Aurevila (31)
Claudi Molinier, de Besiers (34)
*Robert Martí, de Pueglaurenç (81)
Jacmelina Laignel-Duval, de Saïx (81)
*Jacme Taupiac, de Montalban (82)
*Cristian Laux, d'Albi (81)
*Patrici Pojada, de Pàmies (09)
Joan-Loís Blenet, de Montpelhièr (94)
*Jòrdi Peladan, de Nimes (30)
Renat Pons, de St. Joan de Vedas (34)
*Josefa Brajon, de Sijan (11)
*Miquèl Audoier, de Rodés (12)
Teresa Duverger, de Picapol (47)
Inés Cavalcanti, de Drauni (25) (Itàlia)
Marcèl Esquieu, de Picapol (47)
*Alan Roch, de Carcassona (11)
*Bernat Vernhieras, de Castras (81)
Mirèlha Bras, de Carcassona (11)
Bernat Giacomo, d'Orlhac (15)
*Roman Deleuze, de Montpelhièr (34)
Alan Raynald, de Lexos (82)
Gerard Zuchetto, de Carcassona (11)
*Joan-Jacme Maurette, Tornafuelha (31)
*Roger Seguelà, de Narbona (11)
Daidier Froesel, de Lyon (69)
Gustau Alirol, St.Julian, Chap(43)
Pau Reyneouard, de Juesa (07)
*Jaume Ressaire, de Banhous (30)
Andriu Bianchi, de Lavardac (47)
Joan Vilotte, de Tolosa (31)

dimecres, 29 d’octubre del 1997

MEMÒRIA PRIMERES JORNADES: OCCITÀNIA I CATALUNYA - UNIVERSITAT DE LLEIDA

La Universitat de Lleida, en el seu 700 aniversari, ha organitzat les Primeres Jornades d'Estudi i de Debat a l'Aula Magna del Rectorat, amb el títol OCCITÀNIA I CATALUNYA.

El dimarts 28, hi hagué la conferència inaugural per Robèrt Lafont, amb el títol "Les relacions entre Occitània i Catalunya al junyent  de dos mil•lenaris". Una altra, per Domenge Blanc de Tolosa amb el títol: "Els canvis culturals a l'àrea occitana pirenaica" i per acabar la primera jornada una altra de Robèrt Lafont amb el títol "Com va néixer la literatura europea a Occitània als segles XI i XII: noves aportacions".

El dimecres 29, la primera conferència és d'Hélène Dèbax, amb el títol: "Las relaciones entre los condados de Tolouse y Barcelona entre los siglos IX  y XIII". La segona conferència, en francès, és de Serge Brunet, sobre la Val d'Aran, segles XIV-XVIII. El rector de la Universitat de Lleida, en referència a la poca assistència a aquesta darrera conferència, digué que el francès no és la llengua majoritària dels estudiants de la seva Universitat, que aprenen, majoritàriament, l'anglès.

Després a la tarda hi hagué un canvi en l'ordre de les conferències i parlà primer Jordi Ventura amb el títol "Catalunya i Occitània, pàtries bessones". Començà dient  que sense Occitània no hi hauria Catalunya i acabà afirmant que tornem als orígens i que qui perd l'origen, perd la seva identitat. A continuació, Xavier Lamuela parlà, en "Per una política de la llengua occitana", de les constriccions que pateixen les llengües subordinades a la llengua de l'estat. Qualificà CDC com partit regionalista fort, no nacionalista, segons el criteri de sobirania. Parlà de la codificació, normalització de les diferents grafies en llengües subordinades. També dels indicis sobre la  generalització d'una globalització de l'ús de llengües segons a qui van dirigides. Enric Garriga, en el col•loqui, insistí sobre les grafies de l'occità i demanà informació sobre el Conselh de la Llengua occitana, de la qual és President Xavier Lamuela, el qual indicà que s'havia obviat el problema de dubtes d'ortografia, amb l'aprovació consensuada d'una llista de paraules.

Per acabar hi hagué una taula rodona amb Domenge Blanc, Josep Loís Sans, Jordi Ventura, Robèrt Lafont, Xavier Lamuela i Jordi Suils, que actuava com a moderador.

Robèrt Lafont anuncia una jornada a Perpinyà el març de 1998 sobre Relacions després del Tractat  de Baiona i és escrit de les dues llengües. Avisa que hi ha economistes occitans que no parlen occità i això fa inviable utilitzar únicament occità i català.

Jordi Ventura  diu que fora de l'Arc Mediterrani occità català, queden Aquitània i Niça.

Robèrt Lafont diu que no existeix l'arc atlàntic. Parla d’una reunió de sis regions occitanes a Montpeller per fer el Gran Sud.

Josep Loís Sans parla en aranès, i diu que l'Aran és l'únic lloc on l'occità és oficial. Remarca l'acusada tendència de parlar francès dels occitans de l'estat francès.

Domenge Blanc es mostra optimista en la possibilitat de poder fer futurs projectes.

Robèrt Lafont conta que el president regional del Llemosí es queixà a Jordi Pujol, en relació a l'arc mediterrani i li preguntà: és que jo no sóc occità?

Jordi Ventura planteja com a futur pròxim la resurrecció de Flandes i el trencament de Bèlgica i la possibilitat d'afegir Valònia a França.

Robèrt Lafont afirma que els occitans de la nova generació han fracassat perquè eren tímids. Tots els presidents regionals occitans són favorables a les relacions  amb els catalans en el si del l'Arc Mediterrani.

En el col•loqui, Enric Garriga demanà quins indicis hi ha per a signar França la Carta de les Llengües regionals europees. Robèrt Lafont diu que no hi ha cap possibilitat perquè l'article II de la Constitució francesa ho prohibeix. Enric Garriga i altres assistents felicitaren  la Universitat per les Jornades i, igual que Robèrt Lafont, esperen una "seguida". Xavier Bada també feu diverses intervencions en diferents sessions.

Xavier Bada, Antònia Donadeu i Enric Garriga, del CAOC, només assistiren el dimecres a les tres darreres conferències i a la taula rodona del segon dia. En aquestes darreres de la tarda, l'assistència fou molt nombrosa.

E.G.T.

Hem vist

Jordi Bolós Masclans, d’Esplugues

Xavier Benet Pinós, de Lleida

Miquel Pueyo París, de Lleida

Josep Varela Serra, de Lleida

Domenge Blanc, de Tolosa

Jordi Ventura Subirats, de Barcelona

Robèrt Lafont, de Nimes

Fausta Garavini, de Nimes

Josep Loís Sans, de Vielha (Val Aran)

Xavier Lamuela, de Tolosa

Jordi Suils Subirà, de Lleida

Joan Busqueta Riu, de Lleida (Director acadèmic Universitat)

Jaume Porta Casanellas, de Lleida (Rector Universitat)

Assistents

Enric Garriga Trullols

Xavier Bada Amatller

Antònia Donadeu

dissabte, 23 d’agost del 1997

MEMÒRIA 23 ESCÒLA OCCITANA D'ESTIU

A Vilanòva d'Òlt s'ha fet la XXIII Escòla Occitana d'Estiu. Hi han assistit 17 catalans incloses les 5 violines que actuaren el divendres. Destaquem la presència durant tota la setmana de Max Cahner, antic conseller de cultura de la Generalitat de Catalunya. Set d'ells per anar-hi utilitzaren el servei d'Autocars Julià, fins Agen, on s'arribà a les 9 del matí del diumenge. Allà ens recolliren i ens portaren a Picapol, on poguérem descansar i dinar. A les 5 de la tarda ens portaren a Corbiac. Després de sopar ja es fa una vetllada de dansa, que es repetí cada nit durant tota la setmana.

Dilluns començaren les classes d'occità i, després de dinar, les de català, a cura de Sílvia Comasòlivas, de Girona. També diversos tallers i expausats i d'aprenentatge de danses i de cançons. Després de sopar, el mateix dilluns, es fa una festa dels estagiaris. Els catalans canten LA BALANGUERA i EL CANT DEL POBLE. El català Jaume Figueras recità magistralment en occità una poesia de Marcèl Esquieu i també la traduí al català.

Dimarts a la tarda conferència sobre el vi, al Teatre Jòrdi Lèigas, de Vilanòva, per Felip Cousinier, molt interessant i en occità. Després a l'exterior inauguració, amb discursos, de l'EOE, que s'acabà amb un refrigeri. Els catalans desplegaren banderes catalanes i occitanes.

Dimecres a la tarda visita i degustació a la cava de Montflanquin, visita del castell de Gavaudun i també d'una palombièra per caçar coloms migratoris i per acabar una plantació de maduixes (de les grans en diuen Fragas; les petites Garriguetas). Després de sopar es fa una nova festa dels estagiaris.

Dijous, després de sopar, al Teatre Jòrdi Lèigas de Vilanòva, representació de la peça de teatre "CABARET GAVACH", per la companyia del Teatre de la Rampa. Agradà tothom, tant pel contingut com l'actuació magistral.

Divendres a la plaça Lafaieta (porticada) de Vilanòva, engalanada amb una gran bandera catalana, festival occitano-català, després de sopar a la mateixa plaça, amb l'actuació del grup català LES VIOLINES. Per acabar Enric Garriga i Marcèl Esquiu i altres persones pujaren a l'entarimat i es cantà primer SE CANTA i  després  ELS SEGADORS,  acompanyat  aquest  darrer pel violí de Simone Lambregts, directora de les VIOLINES. En el seu discurs Marcèl Esquiu destacà la presència d'un ministre de cultura de la Generalitat de Catalunya.

Dissabte continuaren les classes i abans de dinar David Grosclaude presentà la revista LA SETMANA i a continuació es fa una valoració de la XXIII EOE, segons els qüestionaris que s'havien passat el divendres. Tot era valorat positiu. Després de dinar els catalans partiren amb autocar cap a Barcelona. Pel camí fan una altra valoració de la XXIII EOE i cadascú exposà la seva opinió, comentaris i experiències. S'arribà a Barcelona abans de les 10 del vespre i ben contents i disposats a tornar-hi l'any vinent.

Durant tota la setmana hi han assistit més de 150 persones, la majoria occitans i catalans però també hi havien alemanys i anglesos.

Els diaris cada dia han parlat de l'EOE i el diari "LE PETIT BLEU" (fundat el 1914 i amb un tiratge diari de 12.000 exemplars), ha publicat una entrevista de mitja pàgina a Max Cahner, un dels catalans assistents a l'Escòla.

A la llibreria occitana s'hi ha venut material del CAOC, samarretes 23 milions, gorres CAOC, llibres, etc.

Enric Garriga Trullols

Secretari del CAOC

ASSISTENTS CATALANS

Enric Garriga Trullols
Xavier Bada Amatller
Núria Bayó Mañosa
Antònia Donadeu
Mariona Hernàndez Roig
Núria Serra Marti
LES VIOLINES
Sebastià Datzira Masip
Simone Lambregts
Sílvia Comasòlivas Puig
Tatiana Bilba
Rosina Quintana Pereta
Anna Colomer
Jaume Vivó Serra
Nuria Piqué
Jaume Figueras Trull
Laura Imbert-Bouchard
Max Canher Garcia

diumenge, 10 d’agost del 1997

MEMORIA II JORNADES DELS REFUGIS CÀTARS A L'ALT URGELL I SEU D'URGELL

El CAOC organitzà un autocar des de Barcelona, el diumenge 10 d'agost de 1997, malgrat que les Jornades comprenien dissabte, i diumenge fins el vespre. Però els problemes de passar la carretera, en molt mal estat, que va a Josa del Cadí, ens obligà a escurçar l’excursió a només el diumenge, i també prescindir de la part dels actes que es feren el vespre a Costoja (Castellbó).

Un cop arribats a la Seu d'Urgell, encara hi hagué temps per visitar la catedral i passejar per la vila vella. Després, a la seu del Consell Comarcal de l'Alt Urgell s'hi fa la inauguració de l'exposició Els Càtars, amb alguns discursos.

A continuació, a la sala de conferències, que era plena de gom a gom, com mai s'havia vist, Enric Garriga Trullols, Secretari del CAOC, fa una extensa conferència amb el tema OCCITÀNIA, que fa un impacte important per les acusacions formals contra la política francesa d'eliminació sistemàtica de les llengües i cultures no franceses de l'estat. A continuació, s'enceta un petit debat amb els assistents.

Després, anem a Castellbó a dinar, a una plaça protegida amb un tendal, que ens serví per la tarda, car feu una intensa pluja. Després de dinar hi ha una taula rodona sobre els càtars, amb Jesús Mestre, Lluís Racionero, Xavier Escura, Pere Català  Roca i Anna Adroer. Entre els intervinents al debat també cal comptar amb el pare Hidelbrand Miret, monjo de Montserrat.

Després del xàfec, el temps ens permeté una breu visita al poble i després l'autocar marxà cap a Barcelona. Crec que fou un viatge força interessant, malgrat no haver pogut participar en les altres parts del programa.

El diari AVUI en feu un bon reportatge, el 9 d'agost de 1997, signat per Montserrat Boixareu.

E.G.T.

ASSISTENTS

Enric Garriga
Ramon Agulló
Núria Bayó
Anna Maria Adroer
Rosina Quintana
Xavier Bada
Horaci Almirall
Antònia Donadeu
Mercè Rodriguez Solans
Carme Rossell
Montserrat Rodriguez Solans
Agustí Rodes
Concepció Sellés
Josep Rossell
Àngel Sellés
Carme Miralles
Josep Lluís Miró Sol
Emilia Ambrós Ferri
Antònia Anglada
Pere Balart Estalella
Maria Jesús Muñoz
Teresa Castellà Tuca
Rosa Roca
Agustí Gallart
Hildebrand Miret
Carme Violant
Miquel Gallart
Mercè Ventura
Andreu Felipe
Joan Llorenç Terol
Pepita Solà
Mercè Ventura
Andreu Felipe
Joan Llorenç Terol
Pepita Solà

divendres, 1 d’agost del 1997

MEMÒRIA APLEC INTERNACIONAL DE LA SARDANA. CONCERT DEODAT DE SEVERAC A CERET

Un petit autocar del CAOC sortí el divendres 1 d'agost del 1997 de la Rambla de Catalunya, com és habitual, per anar al Vallespir.

Ens allotjàrem a un hotel del centre de Ceret. Altres membres del CAOC, que vingueren amb cotxes directament, anaren a un hotel dels Banys d'Arles. Abans de sopar tots plegats, al jardí de l'hotel Pirineus de Ceret, havíem vist diverses representacions de folklore català i sardanes a la plaça de la República. Després de sopar, alguns anàrem al concert de Deodat de Severac, a la plaça de l'església, a càrrec de l'Orquestra Nacional d'Andorra, dirigida per Gerard Claret.

Acabat el concert, hi hagué una impressionant cercavila de foc pels carrers de Ceret i que culminà a la plaça de la República, amb un gran estrèpit de petards i traques. Dormirem encara amb el soroll a l'orella, però l'ambient ens encisà a nosaltres, possiblement pel seu dolç clima, pels seus paisatges i per la pau i tranquil•litat del Pirineu català i de la visió del Canigó.

L'endemà ens esperava un llarg camí fins a Esterri d'Àneu i que comentem a la memòria de la X Pujada al Port de Salau.

E.G.T.

ASSISTENTS I VISTOS

Enric Garriga Trullols
Valentí Sallas, de Badalona
Núria Bayó Mañosa
Anna Sallas, de Badalona
Maria Teresa Sabater
Joan Claret, de Tolosa
Alfons Serra
Amor Paradell, de Barcelona
Jaume Vivó
Francesc Melià, de Barcelona
Agustí Aguilar
Joan Vidal Gayolà, de Barcelona
Naoko Sano
Rosina Quintana
Pascual Bachetta
Horaci Almirall
Maria Teresa Pont
Francesc Olivé
Rosa Roca
Jordi Vilamala, de Vic
Maria Antònia Sala, de Vic

dissabte, 12 de juliol del 1997

MEMÒRIA XIII FESTIVAL D’ACORDIONS DELS PIRINEUS A MAÇANERS

Aquesta sortida anava lligada a la de l’endemà, diumenge, al Festival de Nadau, a Carcassona. Sortí un autocar de Barcelona amb tretze persones, però una d’elles era occitana Caterina Legrand-Wanou, que habita a Guadalupe (Amèrica) i que havia acompanyat la seva filla a la Universitat de Barcelona i que ara tornava a Bordeus i el nostre viatge fins a Carcassona li anava prou bé.           

Després d’una breu visita a Maçaners i a l’església, dinàrem a l’Hostal Pedraforca. Com que ens esperava una llarga nit, amb molt bon acord férem una completa migdiada. Després anàrem visitar Gósol i també l’impressionant Mirador del Pedraforca. Retornats a l’hostal sopàrem i ben abrigats anàrem a Maçaners. Al davant teníem cadires reservades pel CAOC. L’espectacle fou força interessant amb grups i acordionistes de molts diversos orígens. El CAOC havia fet venir l'acordionista occità Joan Guers, que interpretà dues peces. Quina llàstima que per imperatius del festival no hagués pogut actuar més. Anava acompanyat de dues dones: una cantant i l’altra músic. Era ben poc  per poder adonar-se el públic català del folklore occità.       

La novetat del festival és que la qualitat havia guanyat respecte els anys anteriors. No hi havia principiants. L’altra novetat és que feia menys fred que l’any passat. Es distribuí coca i cremat i es rifà un anyell viu. Apart l’alcalde i altres autoritats, hi havia l’alcalde de Berga que saludà la gent del CAOC. Acabades les actuacions i abans del ball ens anàrem a dormir, tot caminant un troç per la carretera fins arribar a l’hostal.
           
L’endemà diumenge no sortírem fins a les 11 del matí. Per Bagà i Puigcerdà i els túnels del Cadí i del Pimorens arribàrem a Garanon a dinar, que era preparat per a 18 persones, ja que allà s’hi afegiren Xavier Bada, Antònia Donadeu, Marcel Baiche i el Dr. Robert París. A la sobretaula hi hagueren parlaments de Marcel Baiche, Xavier Bada i Enric Garriga, que celebrava el seu sant Enric. Una copa de xampany oferta per Xavier Bada clogué un simpàtic dinar.

Després ens anàrem i pel camí repartíem cartells de la X Pujada. A Foix ens rebè la secretària del CAOC occità, Anhés Negre, i el seu marit, que ens oferiren un refresc. Després, amb pressa, per manca de temps, anàrem cercar les entrades a la casa de l'Alan i la Mirelha, de Carcassona. Aquí s'hi afegiren la família Baulida i després d'un sopar ràpid, a dalt la ciutat medieval de Carcassona, anàrem al Festival de Nadau e Companhia i que és objecte d'una memòria apart. Dos dies  ben aprofitats.

Enric Garriga Trullols   
Secretari del CAOC

ASSISTENTS:

Enric Garriga Trullols
Assumpta Torrent
Núria Bayó Mañosa
Anna Marzà
Maria Teresa Sabater Roig
Àngel Sellés Ballester
Rosina Quintana
Concepció Sellés  Ballester
Francesc Vilasís
Caterina Legrand Wanou
Pepita Perelló
Agustí Aguilar
Rosalia Buñuel

diumenge, 6 de juliol del 1997

78 FELIBREJADA DEL BORNAT DEL PEIREGORD A VILAFRANCA DE LONCHAT

Una felibrejada és per un costat la gran exaltació del folklore a la categoria d'actes en honor d'una cultura i d'una llengua reprimida i perseguida; d'un altre costat és un monument a la perseverança i a la tossuderia d'un poble que no es resigna a morir. Són 78 anys que la  festa es repeteix amb un cerimonial consagrat per la tradició.

La vila, tota engalanada i florejada, es tanca per un dia. Per poder entrar-hi pels portals medievals (quan no n'hi ha es fan de cartró-pedra) manquen les claus, com a l'edat mitjana, que l'alcalde lliura al President del Bornat. I s'ha de pagar
 el tribut del ticket de l'accès. Els grups folklòrics, arrenglerats per ordre numèric de mèrits de fidelitat i d'assistència a les felibrejades precedents, van ben vestits amb gales pretèrites i ben provistos de músics que alegraran els carrers de la passavila amb melodies occitanes.

La presència catalana sempre ha estat més simbòlica o testimonial, que no pas gaire d'acord amb l'ambient general. En l'ocasió anterior, a SARLAT (1994), només una dona (Núria) era vestida a la catalana i els altres amb barretina i banderes. En la de Vilafranca de Lonchat, d'enguany, ja són dues dones vestides a la catalana (Núria i Antònia), els altres amb barretines o banderes.

Quan s'arriba a la plaça, davant l'església, es fa parada per a fer la missa en occità. Cants en occità, lectures en occità, homilies segons el grau del coneixement de la llengua per part del bisbe corresponent. El francès és difícil d'evitar totalment.

I després un altre cop més passavila. Els catalans som sempre molt aplaudits i durant tot el recorregut i per tant per diferent públic. Els catalans i les banderes desperten simpaties de complicitat. Som els parents rics, els espavilats que hem conservat la llengua i els drets nacionals. Catalunya pels occitans és una branca occitana. Tants aplaudiments i només érem nou en el grup, sis catalans, dos occitans i un músic amic de darrera hora (Pascual Turbet), que interpretava molt bé Els Segadors, L'Estaca, Muntanyes del Canigó i la Balanguera i no era ni d’origen català ni occità i casat amb una grega.

El matrimoni Barniol, resident a Bordeus, contribuí decisivament a l'èxit del grup, car ens aportà un matrimoni occità amic (que passà per català, amb barretina) i ens trobà a Vilafranca de Lonchat un músic disposat a acompanyar-nos només per amistat i simpatia.

Només ens demanava les partitures, que vam enviar per fax a l'Ajuntament, el dijous. El diumenge ja se les sabia de memòria i les interpretava molt bé, durant tot el recorregut i nosaltres l’acompanyàvem tot cantant.

Era tanta l'admiració que despertàvem, que els grups folklòrics occitans veïns eren gelosos de veure l'interés del públic, dels fotògrafs i de les televisions pels catalans. I ens deien que podíem estar ben contents pels aplaudiments que rebíem. Perquè no quedés dubte de qui érem, portàvem un cartell ben alt que ens identificava com a Catalans de Barcelona del CAOC.

Si malgrat això, encara algú ens identificava amb el que no érem, rebia una resposta ràpida acompanyada de papers del CAOC en occità.

La passavila ens portà cap al lloc on es feia el dinar  per les 1500 persones invitades. Un gran envelat i un altre al costat més petit, ens acollia a tots. Hi havia molt bon ambient. A diferència dels anys anteriors no feia gaire calor, començà amb discursos i s'acabà amb la Copa Santa. Vam poder saludar al Capolièr Pèire Fabra, que en nom del Felibritge s'oferí a col•laborar en el Congrés del CAOC. També saludàrem els majorals Zefir Bòsc, Joan Claudi Ducourtieux i d'altres.

Després de dinar, a la mateixa plaça de l'església, es feia la Cort d'Honor, com en els Jocs Florals, i actuacions de folklore occità. Ens passejàrem pels carrers amb moltes parades temptadores i com que Barcelona es lluny de Peiregòrd, deixàrem la festa i ens anàrem amb el cotxe de Xavier Bada, que era aparcat al jardí del nostre músic amic de Vilafranca de Lonchat.

Fou un gran viatge, però darrera nostra quedava un gran record i unes vivències de multituds. Eren 40.000 persones pels carrers i places? Això és fàcilment comprovable  pels tickets d'entrada. Ara caldrà reflexionar sobre què hem de fer els catalans de cara la Felibrejada de l'any vinent.

Enric Garriga Trullols

Secretari General CAOC

Vilafranca de Lonchat 06-07-1997

ASSISTENTS

Enric Garriga Trullols, de Barcelona
Nuria Bayó Mañosa, de Barcelona
Francesc Xavier Bada Amatller, de  Pobla de Segur
Antònia Donadeu Calafell, de Pobla de Segur
Joan Maria Barniol, de Pessac (33)
Maria Josep Barniol, de Pessac (33)
Claudi Bonne, de Canejan (33)
Raimonda Bonne, de Canejan (33)
Pascual Turbet, de Vilafranca de Lonchat (24)

diumenge, 22 de juny del 1997

MEMÒRIA XIX APLEC OCCITANO-CATALÀ DELS FOCS DE SANT JOAN A MONTSEGUR

Les dues seccions del CAOC, des de Foix i des de Barcelona, prepararen el XIX Aplec de Montsegur. El dissabte 21 de juny de 1997, des de Barcelona sortí un autocar amb els grallers i diables de la Plaça Nova i els catalans inscrits. Per culpa de l'empresa d'autocars, es sortí amb un gran retard, però a les 13:30 h. ja érem a Foix per a dinar al Fogal més de 50 persones.

Al monument del Prat del Cremats es feu un acte d'homenatge amb ofrena floral catalana, un coixí de flors amb la bandera catalana i un parlament en català d'Enric Garriga Trullols. Es cantà els Segadors i el Se Canta i els grallers animaren l'acte amb música popular.

A la plaça de l'església, els músics occitans i el grup Gadalzen animaren un ball occità tradicional.

A les 6, missa oficiada per Mossèn Jòrdi Passerat, en occità, i per Dom Hildebrand Miret, de Montserrat, en català. Es feren els cants en occità i les lectures en occità i català. Les homilies també en occità i català. Per acabar, es cantà El Virolai. Abans de començar la missa digué unes emotives paraules de benvinguda, en occità,  el nostre amic de Montsegur, Teofil Digoudé.

A les 7, en un local de Montsegur, es fa música popular, car ja començava a ploure, i a continuació un acte de recepció i un aperitiu ofert per la secció occitana del CAOC, de Foix. Feu un discurs en occità Enric Garriga Trullols i uns altres, també en occità, Marcel Baiche i Cristian Duthil.

A les 8 h., sopar a l'Occitadella de les 50 persones inscrites. Els altres assistents sopen a diferents llocs del poble. A l'Occitadella, discursos de Jòrdi Passerat, Agustí Gallart, Marcel Baiche i Enric Garriga Trullols.

La pluja continuava sense parar. Els diables ens advertiren que amb la humitat és perillosa la pirotècnia. El grup Gadalzen també veia impossible la seva actuació, car la megafonia no funciona amb la humitat i la pluja. Es consultà tots els presents refugiats dins l'autocar parat en el pàrking del Prat dels Cremats i es decidí, per consens, anar a fer la Festa a la sala del Fogal Leo Lagrange, de Foix. Els músics i la sonorització ja hi eren instal•lats quan s'hi arribà i el CAOC encara tingué ocasió de fer el cremat de rom tradicional, a cura de Ricard Coll i Carme Viñas. Els grallers i els tabalers catalans també participaren en la vetllada. Hi havia molta joventut i durà ben entrada la nit.

L'endemà diumenge 22 de juny de 1997, l'autocar català i diversos cotxes amb occitans, es traslladaren a Lavelanet. Fórem rebuts pels consellers adjunts de l'alcalde (absent), René Barthe i Roger Marquis, que ens parlaren tots dos en occità. S'organitzà una passavila pels jardins de l'Ajuntament i després fins el final del passeig del poble, amb banderes, música dels grallers i pirotècnia dels diables. Un cop retornats als jardins de l'Ajuntament, més música i pirotècnia, per acabar amb una fortíssima traca final.

A continuació, l'Ajuntament de Lavelanet ens ofereix una recepció i aperitiu. Ens dóna la benvinguda el primer adjunt René Barthe, en un discurs en francès, perquè no han tingut temps de preparar-lo en occità, però promet que l'any vinent el farà en occità. és traduït per Cristian Duthil. Després René Barthe afegeix encara unes paraules en occità. Finalment, Enric Garriga fa un discurs en occità de regraciament per l'acolliment rebut per part de l'Ajuntament de Lavelanet i recorda que l'any vinent serà el 20è aniversari dels Focs de Sant Joan a Montsegur. Els dos adjunts d'alcalde, són d'acord en preparar conjuntament amb el CAOC un programa del 20è aniversari, encara que no hi col.labori l'Ajuntament de Montsegur.

Per acabar l'acte, i al final de l'aperitiu, es cantà Se Canta, El Cant del Poble i Els Segadors.

Es torna a Foix, on dinen al Fogal més de 50 persones. A les 15:30, hora prevista, se'n va l'autocar cap a Barcelona,  on s'arriba a les 20:30 h., que és la mateixa hora indicada en el programa.

Pel camí, a l'autocar,  es passa un vídeo sobre les valls occitanes d'Itàlia.

Malgrat els entrebancs inicials de la sortida de l'autocar de Barcelona i la pluja del vespre, que impedí, per primer cop en 19 anys, els actes de la marxa de les torxes, la foguera i les danses al Prat dels Cremats, el resultat ha estat positiu perquè els altres actes es pogueren fer dignament i els actes del diumenge , a Lavelanet, són motiu i promesa d'una futura  i eficaç col•laboració.

Regraciem especialment a Carles Predal, de Montsegur, el seu esforç de cada any per equipar i il•luminar el Prat del Cremats, a les seves expenses, i que enguany el mal temps ha fet inútil el seu gran esforç.

Regraciem també tots aquells que hi han col•laborat i participat, especialment la secció occitana del CAOC de Foix, amb la seva valenta secretària, Anhés Negre, que ha organitzat els actes de Montsegur, des d'Occitània. Gràcies a tothom i a reveure fins l'any vinent, que serà la festa grossa del XX aniversari, el 20 de juny de 1998. I farà bon temps.

Enric Garriga Trullols
Secretari del CAOC
21/22 de juny de 1997

DISCORS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS A MONTSEGUR

21 de junh 1997

Amics occitans e catalans,

Sem aicí un autre còp per renovelar l'amistat occitano-catalana e tanben per rendre omenatge a los omes e las femmas qu'an mort en aquest luòc, qu'an estat tuats per pensar, per creire de diferenta faiçon.

Los que sèm aicí pensam força diferent dels franceses e dels espanhòls e per elis sèm tanben eretges. Sèm eretges per que cresèm amb los dreits dels pobles, amb la libertat de las nacions naturalas, istoricas, ligadas per una cultura e lengua comunas.

Es possible assassinar milièrats de personas, de los rendre esclaus d'un altre poble e de los assimilar a la cultura e lenga dels envasidors. Mas se pot pas tuar l'arma d'un pòble. Los morts demoran encara entre nosautres, son pas enterrats, son pas sebelits. Son presents en la istòria comuna dels occitans e dels catalans. Son presents dins los dreits dels pobles. Son presents dins los vilatges, dins las carrièras, dins los ostals, dedins los armaris e, com ditz lo poeta occitan, s'assetan cada jorn a taula. Son presents dins nòstra consciéncia e dins la consciència dels nòstres enemics.

La vòstra lenga es força malauta perque l'escòla francesa a assajat de la faire morir e per nosautres, los catalans, es força important que vosautres los occitans luchatz per l'occitan. Per dignitat, per onor, per la glòria de la lenga occitana, ieu, catalan, vos parli en la lenga vòstra. Autres catalans sabon parlar tanben la vòstra lenga e si aqueste moviment s'espandís par dessús de las frontieras, los catalans e occitans serem salvats. Cal rendre a l'occitan l'utilitat de son usatge. Es aquò tanben un problema actual dels catalans. Un pacte d'ajuda mutuala seriá important pels dos pobles. Lo CAOC fa çò que pòt. Son dinou ans de trabalh. Avèm gaire mejans, mas la nòstra voluntat d'afrairament es la mai granda realitat qu'existís ara.

Passan los reis, passan las revolucions, las republicas, los govèrns, los partits de dreita o d'esquèrra mas demora Occitania esclava de França. Es la vergonha d'Europa e del mond entier.

Amics, nos demora l'amistat occitano-catalana e si nos ajudam mutualament arribarem a èstre pobles liures, en una Europa de pobles liures.

Visca Occitania. Visca Catalunya.

Enric Garriga Trullols    
Montsegur, 21/06/1997

ASSISTENTS CATALANS

Enric Garriga Trullols
Núria Bayó Mañosa
Francesc Xavier Bada Amatller
Antònia Donadeu Calafell
Montserrat Torres
Glòria Reynoso
Pere Reinoso
Núria Soler Torres
Rosina Quintana Pereta
Elvira Larraz
Hildebrant M. Miret
Jaume Vivó Serra
M. Carme Viñas Guiola
Joan Valls Julió
Victòria Verderes
Sergi Cazeneuve Useito
Alex Calvo Cristina
Gabriel Martínez Bueno
Ricard Coll Antonietti
Maria Carme Font Camins
Ferran Espuñes Serra
Oriol Valls Gallart
Imma Amorós
Micky Valls
Teresa Marzà Castellet
Micky Angaron Balaguer
Ernest Agramunt Datsira
Joan Estruch Maronda
Pere Joan Manau Saumell
Francesc Olivé Jordan
Lluís Gelis Codinach
Pascual Bachetta
Manel Segura Torà
Núria Valls Chaparro
Eugeni Junyent
Agustí Gallart
Carme Violant

OCCITANS I ALTRES

Jordi Passerat,  Tolosa
Marcel Baiche,  Mercus
Mònica Lòpez
Maite Paris, d’Andorra
Jordi Rodriguez
Joan Maria Barniol, Bordeus
Maria Josep Barniol, Bordeus
Emma Castells
Naoko Sano, Montpelhier (del Japó)
Miquel Gallart
Jacme Delmas, Bordeus
Ramon Auset Martí
Joan-Jacme Maurette, Tornafuelha
Sílvia Salas
Liliana Clareton, Tolosa
Ramon Casoliva
Cristian Duthil, Foix
Angels Egea
Eliana Tourtet, Gap
Ramon Agulló Teixidor
Pau Lagarde, Eissalabra
Teofil Digoudé, Montsegur
Delfina París, d'Andorra
Manel Segura Torà
Patrici Pojada, Pàmias
Didier Negre, Foix
Anhés Negre, Foix
Monica Blanco, Ferrieras
Josèp Sans, Brassac
Margarida Leotard, de Vernet d'Arieja

dissabte, 24 de maig del 1997

INAUGURACIÓ DEL CENTENARI JOSEP CARBONELL I GENER A SITGES

A Sitges, a les 19 hores, al Saló gòtic del Palau Maricel, acte oficial  d'inauguració del centenari de Josep Carbonell i Gener. Presidit  pel Conseller de Cultura de la Generalitat, que fa una valoració molt positiva de l'aportació de Carbonell i Gener a les relacions catalano-occitanes. L'alcalde de Sitges fa un resum dels múltiples  aspectes de la personalitat del sitgetà il•lustre. Finalment Vinyet Panyella fa un extens resum biogràfic on es destaca primordialment l'atenció i el treball immens esmerçat  per Carbonell vers la causa occitana. En acabar, l'ajuntament convida tothom a una copa de xampany català. Després el CAOC fa un sopar al Restaurant El Viver, el mateix de l'acte  del 13 de juny del 1992. Som ara a sopar 36 persones entre els quals cal destacar el Dr. Josep Roca Pons, Xavier Bada, Antònia Donadeu, Enric Garriga, Núria Bayó, etc. A l'acte del Saló gòtic de Maricel,  els assistents de part del CAOC eren més de 50 persones,  entre els quals hi havia els aranesos Lucia Mas i Josèp Loís Sans  Socasau, de Betren, i Ramon Agulló, de  Les.

E.G.T

DISCURS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS A SITGES

Dissabte 24 de maig de 1997

Amigues i amics:

Érem reunits en aquest mateix restaurant per sopar ara fa cinc anys, el 13 de juny del 1992, en ocasió de la presentació oficial del llibre "Correspondència entre Loís Alibert i Josep Carbonell i Gener" del Dr. Manuel Alquézar i editat per l'Institut d'Estudis Catalans. La presentació també s'havia fet al saló gòtic del Palau Maricel. L'acte fou aleshores presidit pel regidor de Cultura de l'Ajuntament de Sitges; el Dr. Josep Roca Pons, per l'Institut d'Estudis Catalans;  la senyora Vinyet Panyella, aleshores gerent de la Biblioteca de Catalunya; Enric Garriga Trullols, secretari del CAOC i Manuel Alquézar, autor del llibre. Fou un acte molt brillant i els discursos de tots ells, molt interessants.

Cinc anys després tornem a repetir els llocs i l'homenatge al preclar patriota sitgetà, Josep Carbonell i Gener, amb motiu de la inauguració oficial de l'any Carbonell. Serà un any en què Occitània serà una mica recuperada per la memòria col•lectiva del nostre poble, per mitjà d'aquest seguit d'actes programats. Els organitzadors volem que tinguin continuïtat i per això hi ha la voluntat de crear un Fòrum permanent d'activitats catalano-occitanes.

Però el record d'Occitània també ens vindrà  enguany per mitjà d'un altre aniversari, el del 125 aniversari de la naixença del compositor occità Deodat de Severac. D'un costat, doncs, commemorarem la memòria d'un català enamorat d'Occitània i de l'altre d'un occità enamorat de Catalunya, que volgué morir en terra catalana, a Ceret.

Tot és útil per enfortir el coneixement i l'amistat entre els dos pobles. El CAOC s'adhereix i participa en els dos homenatges, sense abandonar ni negligir tot el programa específic d'enguany. L'any vinent celebrarem el XX aniversari del CAOC i també el XX Aplec dels Focs de Sant Joan a Montsegur. Tindrem,doncs, unes altres ocasions per continuar les activitats occitano-catalanes.

Aquest matí mateix m'ha telefonat el nostre amic del Carladès, Felix Daval, d'Orlhac, per adherir-se a l'acte acabat de celebrar i m'ha transmès també l'adhesió de les següents entitats: Institut d'Estudis Occitans del Cantal; Felibritge d'Alvèrnia; Associació Carladès, d'Orlhac i de la nova Calandreta del Vernhat, d'Orlhac. Igualment m'ha informat que va per bon camí la celebració catalano-occitana del mil•lenari del monjo occità Gerbert, que vingué a Vic a estudiar matemàtiques i que després fou papa, amb el nom de Silvestre II.

Un altre aniversari que ajudarà a despertar la consciència dels catalans vers les relacions mil•lenàries amb Occitània.

Per acabar, vull regraciar la vostra assistència que dóna suport i relleu als actes del CAOC.

Gràcies a tothom

Enric Garriga Trullols
Secretari del CAOC

ASSISTENTS

Enric Garriga Trullols
Carme Arenós
Núria Bayó Mañosa
Ramon Agulló, de Les
Núria Serra Martí
Jordi Vilamala Pascual, de Vic
Jordi Madern
Antonia Sala, de Vic
Àlex Calvo Cristina
Joan Bartolí
Maria Rosa Vila Omella
Dolors Bou
Maria Teresa Tolós Carreras
Àngels Morros, de Sitges
Maruixa de Siles
Joana Sarrió, de Sitges
Maria Carme Viñas
Roca Pons, de Sitges
Jaume Vivó Serra
Sra. Roca Pons, de Sitges
Rosa Roca Freixes
Araceli Alba Carbonell, de Sitges
Mercè Riera
Xavier Miret Mestre, de Sitges
Clementina Gómez
Francesca Torres Vilaplana
Pere Manau Saumell
Mª Lluïsa del Rio Jové
Joan Claret, de Tolosa
Pilar Carrera  Riu
Lucia Mas, de Betren
Carme Querol
Josep Lluís Sans Socasau, de Betren
Jordi Bibià
Joaquima Calull
Montserrat Bech
Eliseu Rey Sanz
Giovanni Grillo
Jaume Figueras Trull
Xavier Bada
Maria Dolors Taberner Ferrer
Antònia Donadeu
Hilari Sanz Gonel
Ramon Molina
I d'altres

dilluns, 19 de maig del 1997

MEMÒRIA VIATGE AL GAVALDÀ I VELAI

Viatge de tres dies per Pentecosta organitzat per Jòrdi Peladan, de Nimes, amb la col•laboració especial d'Abelha Sèrra. Visita del Gavaldà i el Velai, per la ruta romana Regordana. Dissabte, recollida dels occitans a Nimes-Oest. Dinar conjunt a Alès amb cançons al final. Visita del castell de Pòrta. Visita -sota la pluja- del vilatge fortificat de La Garda-Guerin. A Langònha, instal•lació al Centre Hoteler, a la riba del llac de Naussac. Després de sopar, vetllada de la coral CAOC-MARPOC, formada per tots els presents al viatge i  dirigida per les expertes batutes de Ricard Coll i Miquèla Peladan. A les 12 de la nit, quan tots érem al llit, es disparen les alarmes del Centre i la gran majoria es lleva perquè el soroll és fortíssim i dura més d'una hora. Diumenge, a Langònha, missa i visita amb guia en occità de la ciutat. Visita de la filatura antiga de llana de las Calquièras en funcionament. Recepció a l'Ajuntament. L'alcalde és de Catalunya del Nord i parla català. Discursos en occità d'Enric Garriga i Jòrdi Peladan. Aperitiu ofert per l'Ajuntament. Dinar conjunt al Centre, amb el plat típic l'aligot i un pastís del CAOC-MARPOC. A Puèi en Velai visita guiada per August Faux i comentada per Ivas Gorgaud i Daidièr Perre. Vespre, al centre de Naussac, vetllada de danses occitanes pel Grop Folcloric del Gavaudan, de Langònha, amb vestits tradicionals. Vetllada molt agradable, amb molta convivialitat. Dilluns, visita de l'Abadia de Nòstra Dòna de las Nèus (feia força fred). Visita de les Gorges del Chassesac. Dinar a Genolhac amb pastís especial i cançons. Els occitans ens deixen a Nimes-Oest.

Hi assisteixen 26 catalans i 10 occitans amb l'autocar del CAOC i d'altres en diferents llocs del recorregut.

E.G.T

DISCORS D'ENRIC GARRIGA A LANGÒNHA
18 DE MAI DE 1997


Sénher cònse de Langònha, conselhièrs, amics occitans e catalans.

Un còp de mai los catalans e occitans se son botats d’acòrdi per s’amassar pendent las tres jornadas de Pentacosta e contunhar d’aqueste biais las relacions frairalas qu’an existit sempre entre los dos pòbles, Catalonha e Occitania, desempuèi mil ans. L' istòria nos liguèt primièr, après nos separèt e fin finala sembla qu’arriba un novèl temps per nos afrairar politicament, dins una novèla Euròpa de las regions, e d’aqueste biais poder conservar e afortir la nòstra nacionalitat catalana e occitana.

Es pas per asard que sèm en aqueste moment a la Comuna de Langònha. Las causas venon de luènh. La nòstra  associacion del Comitat d’Afrairament Occitanò-Catalan foguèt espelida farà lèu 20 ans a Barcelona e la siá tòca es faire conéisser la cultura, la lenga, la cançon, lo folklore e tanben la cosina e lo territòri occitans als catalans. E fasèm aquò meteis pels occitans: lor faire conéisser Catalonha en la siá globalitat culturala.

Mas i a encara quicòm de mai important per explicar o per comprendre milhor la preséncia catalana d'uèi a Langònha. E aquesta causa importanta, qu’a fait possible de nos retrobar aicí, a un nom important, fòrça important, qu’es al meteis temps lo nom del nòstre Sant Patron de Catalonha, Sant Jòrdi. Vos ai balhat força entresenhas d’aquesta devinalha per saber que lo nòstre organisador, menaire e director occitan es lo nòstre grand amic Jòrdi Peladan, de Nimes. Aqueste es lo sisen viatge que nos a organisat, en despart dels dos còps que sèm anats a Valéncia, en 1990 e 1996. De la man de Jòrdi Peladan, sa femna e los amics de la MARPOC, avèm fait una coneissença prigonda e simpatica de tot lo país occitan a l’entorn de Nimes.

Cada còp, per poder complaire los catalans, li cal soscar, pensar fòrça, per encontrar de novèls luòcs interessants qu’ajan pas vistalhat encara los catalans en los viatges precedents.

Es per aquò que de còps Jòrdi Peladan espelís fum de sa clòsca, e possiblement son los catalans los responsables que los pels de sa tèsta sián devenguts blancs.

Mas aqueste viatge se presentava un pauc mai facil e tranquille per Jòrdi, per que comptava amb la col.laboracion especiala de la dòna Abelha Sèrra,  qu’avià preparat un programa fòrça interessant. Profiti d'aquesta escasença per regraciar la nòstra amiga Abelha Sèrra, per son trabalh de preparacion del nòstre viatge a Langònha e al Gavaudan. Ela sempre a estat present en los viatges del CAOC e abans amb son marit tanben venguèron a Barcelona, lo febrièr de 1989, per la III Setmana Occitana e lo IV Premi Rei en Pèire, e tanben los aviam rescontrat a Nimes l’an 1990. Abelha venguèt tanben a Valéncia l’an passat. Aquò dich i a de còps que los programas presentan de suspresas inesperadas. Sembla qu’èra previst de sonar las campanas per festejar la venguda dels catalans.Mas al lòc de sonar las campanas,  anuèit sonèron las serenas d’alarma a mièjanuèit, sense s’arrestar pendent una ora e mièja. Ieu fau d' aqueste fait una interpretacion un pauc diferenta. Las serenas d’alarma sonavan per que los catalans eran arribats a Langònha amb l’intencion de tornar recuperar son vescomtat del Gavaudan de l’edat mejana.

Lo cònse de Langònha nos a dich totara en catalan que  la vila consèrva lo drapèu catalan en son escudet actual. Aquò ven de luènh. En 1112, lo comte de Barcelona, Ramon Berenguer III,  se maridèt amb la comtessa de Provença e vescomtessa de Milhau  e del Gavaudan, Dolça de Provença. Totes aquestes territòris e lo Carladés passèron al  poder dels catalans. Vos asseguri que, malgrat las serenas d’alarma d’anuèit,  los catalans sèm venguts al Gavaudan
 en son  de patz e d’amistat entre los pòbles de Catalonha e Occitania.

Grand-mercès per la vòstra acollença. E daissi la paraula al nòstre amic Jòrdi Peladan per nos dire si sèm nosautres, los catalans,  la causa dels  sieus pels blancs.

Enric Garriga Trullols                  
Langònha 18 de mai de 1997

DISCURS D'ENRIC GARRIGA A LANGÒNHA
18 DE MAIG DE 1997


Senyor alcalde de Langònha, consellers municipals, amics occitans i catalans.

Un altre cop els catalans i occitans ens hem posat d'acord per aplegar-nos durant les tres jornades de Pentacosta i continuar d'aquesta forma les relacions fraternals que han existit sempre entre els dos pobles, Catalunya i Occitània, des de fa mil anys. La història ens lligà primer, després ens separà i finalment sembla que arriba un nou temps per agermanar-nos políticament, dins una nova Europa de les regions i d'aquesta forma poder conservar i enfortir la nostra nacionalitat catalana i occitana.

No és pas per atzar que som en aquest moment a la Comuna de Langònha. Les coses vénen de lluny. La nostra associació del Cercle d'Agermanament Occitano-Català fou creada farà aviat 20 anys a Barcelona, i la seva finalitat és fer conèixer la cultura, la llengua, la cançó, el folklore i també la cuina i el territori occitans als catalans. I fem això mateix per als occitans: fer-los conèixer Catalunya en la seva globalitat cultural.

Però hi ha encara quelcom de més important per explicar o comprendre millor el perquè de la presència catalana d'avui a Langònha. I aquesta cosa important, que ha fet possible de retrobar-nos aquí, té un nom important, força important, que és a l'encop el nom del nostre Sant Patró de Catalunya, Sant Jordi. Us he donat força detalls o pistes d'aquesta endevinalla per saber que el nostre organitzador, conductor i director occità és el nostre gran amic Jòrdi Peladan, de Nimes. Aquest és el sisè viatge que ens ha organitzat, a part dels cops que hem anat a València, el 1990 i el 1996. De la mà de Jòrdi Peladan, la seva dona i els amics de la MARPOC, hem fet una coneixença profunda i simpàtica de tot el país occità a l'entorn de Nimes.

Cada cop, per poder complaure els catalans, li cal pensar força per trobar nous llocs interessants que encara no hagin vist els catalans en els viatges precedents.

És per això que a cops a Jòrdi Peladan li surt fum del cap i possiblement els catalans són els responsables que els seus cabells s'hagin tornat blancs.

Però aquest viatge es presentava un poc més fàcil i tranquil per a Jòrdi, perquè comptava amb la col.laboració especial de la senyora Abelha Sèrra, que havia preparat un programa molt interessant. Aprofito aquesta oportunitat per regraciar la nostra amiga Abelha Sèrra pel seu treball de preparació del nostre viatge a Langònha i al Gavaldà. Ella sempre ha estat present als viatges del CAOC i abans amb el seu marit vingueren a Barcelona, el febrer del 1989, en ocasió de la III Setmana Occitana i el IV Premi Rei en Pere i també els havíem trobat a Nimes el 1990. La senyora Abelha vingué també a València l'any passat. Dit això, cal dir que alguns cops els programes presenten sorpreses inesperades. Sembla que era previst tocar les campanes per festejar la vinguda dels catalans. Però en lloc de les campanes sonaren les sirenes d'alarma a mitjanit. Jo faig d'aquest fet una interpretació un poc diferent. Les sirenes d'alarma sonaven perquè els catalans havien arribat a Langònha amb la intenció de tornar a recuperar el seu vescomtat de Gavaldà, de l'edat mitjana.

Com ens deia suara en català l'alcalde de Langònha, la vila conserva la bandera catalana en el seu escut actual. Això ja ve de lluny. El 1112, el comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, es casà amb la comtessa de Provença i vescomtessa de Milhau i Gavaldà, Dolça de Provença. Tots aquests territoris i el Carladès passaren a poder dels catalans. Us asseguro que, malgrat les sirenes d'alarma d'anit, els catalans són vinguts al Gavaldà en so de pau i d'amistat entre els pobles de Catalunya i Occitània.

Moltes gràcies pel vostre acolliment i deixo la paraula a l'amic Jòrdi Peladan, que ens dirà si som nosaltres la causa dels seus cabells blancs.

Enric Garriga Trullols

Langònha, 18 de maig de 1997

Nota: Versió en català del discurs fet en occità.

ASSISTENTS CATALANS I OCCITANS

Enric Garriga Trullols
Cecília Auzan
Núria Bayó Mañosa
Joan Milhau
Anna Marzà Castellet
Danisa Arnoux
Assumpció Torrent Badia
Cristian Lagravière
Ramon Carbó Roca
Cristiana Lagravière
Ricard Coll Antonietti
Abelha Sèrra
Maria Jesús Muñoz Villegas
Andrèu Potin
Àngels Padró Tortajada
Milly Potin
Francesca Sala Llovera
Jòrdi Peladan
Jaume Vivó Serra
Miquèla Peladan
Pilar Cristóbal Galles
Paquita Palomas Giró
Robèrt Surjous
Maria Teresa Sabater Roig
Andrèu Cayroche
Ramon Casabona Bel
August Poudevigne
Empar Fina Montaner
Ivas Gorgaud
Jacint Alcaniz Barnils
August Faux
Maria Teresa Serra
Daidièr Perre
Andreu Felipe Serra
Mercè Ventura
Galderic Rovira Piquenyol
Maria Lluïsa Sturlese Casas
Núria Fortuny Solís
Montserrat Segura Pons
Glòria Viale Garcia
Antoni Borrell Claret
Roser Romaní Oliva

diumenge, 4 de maig del 1997

MEMÒRIA GRAN FESTA DE CULTURA POPULAR AL BAGES AL PARC DE L'AGULLA DE MANRESA

El CAOC organitzà des de Barcelona un autocar al Parc de l'Agulla de Manresa. Tot un dia al parc a la riba d'un esplèndid llac artificial, amb sortidor i ànecs inclosos. Les pobres bèsties hagueren de suportar o aixecar el vol davant l'estrèpit paorós que feien els Trabucaires del Tro Gros, de Súria.

L'aplec de la sardana aplegà força sardanistes, però simultàniament es feren molts altres actes de folklore català per grups que arribaven des d'Ontinyent, Amposta, Vilafranca, Granollers i Manresa. Gegants, bastoners, grallers, castellers, esbarts, etc.

També hi havia una mostra d'artesans. Nosaltres hi anàvem per escoltar l'actuació del cantant occità (gascó-bearnés) Joan-Francès Tisnèr, que feu una molt bona i celebrada actuació abans de dinar, malgrat que vingué sol, sense l'acompanyament usual, per manca de pressupost. Així hi tot, el CAOC li pagà les despeses del viatge. Era la contribució necessària perquè al Parc de l'Agulla hi hagués la presència de la cançó occitana.

Després de dinar cal assenyalar dues actuacions estrella. La de la Coral Polifònica de Puig-Reig, que fou magnífica i el de Primera Nota, del Grup Tradicionàrius, de Barcelona.

Segons els organitzadors, la continuació de la Festa Folklòrica passa a mans de Cultura de la Generalitat. Esperem que la presència occitana serà l'any vinent més important que enguany.

E.G.T.

ASSISTENTS I VISTOS

Enric Garriga Trullols
Jordi Vilamala, de Vic
Núria Bayó Mañosa
Maria Antònia Sala, de Vic
Antoni Cunillera
Ramon Agulló, i fill, de Les
Maria Ginés
Maria Pilar Muntaner, de Manresa
Ricard Coll
Ramon Fondevila, de Manresa
Ignasi Feliu Sala i Sra.
Montserrat Torres, de Manresa
Jaume Vivó
Ignasi Solé Fortó, de Manresa
Núria Solé Torres, de Manresa

dissabte, 5 d’abril del 1997

MEMÒRIA MANIFESTACIÓ PER LA TELEVISIÓ OCCITANA A CLARMONT (ALVÈRNIA)

A Clarmont d'Alvèrnia es convoca una manifestació per a demanar l'occità a la Televisió F3. Els catalans som ben lluny de l'Alvèrnia. Finalment el CAOC fou present a la manifestació amb una delegació de quatre persones i quatre banderes. Altres membres del CAOC occità també hi eren presents. Abans de manifestar-se, es feren diferents discursos a la plaça de Salins. A mig recorregut, a la plaça Jaude, els manifestants s'assegueren a terra durant més d'un quart d'hora. S'arribà a la Prefectura, on es pogué lliurar una moció en relació a la política que hauria de menar F3, de cara  les emissions en occità.

Després, la manifestació continuà fins l'Ajuntament, on uns delegats foren rebuts, entre els quals els quatre del CAOC català. Enric Garriga Trullols prengué la paraula en occità i denuncià la política francesa respecte l'occità. Fou l'únic orador que parlà en occità. El representant de l'alcalde i senador, R. Quillot, reafirmava l’adhesió de l'Ajuntament a la reivindicació occitana.

Fou una jornada emocionant en veure una gran mobilització occitana de 700 persones vingudes de tot arreu d'Occitània, algunes de ben lluny. Als catalans ens quedava un llarg camí per arribar a la mateixa nit a Vilanòva d'Olt. Entràvem a l'hotel a les dues de la matinada.

E.G.T.

ASSISTENTS I VISTOS

Enric Garriga Trullols
Ivès Gourgaud, de Sant Martin (30)
Núria Bayó Mañosa
Jaume Deffradas, de Tuïr (66)
Xavier Bada
Montserrat Aymami, de Grenoble (38)
Antònia Donadeu
Daidier Froessel, de Lió (69)
Claudi R. Cròs, de Nexon (87)
Girard Leinaud, de Juesa (07)
Gustau Alirol, de Sant-Julian (43)
Cristian Duthil, de Rius (09)
Patrici Pojada, de Pàmies (09)
Jòrdi Peladan, de Nimes (30)
Alan Roch, de Carcassona (11)
Claudi Pauthier, de Sant Estève (24)
Tiene Codert, de Lesòs (68)
Anhés Negre, de Foix (09)
Jacme Delmàs, de Bordeus (33)

dilluns, 31 de març del 1997

MEMÒRIA QUATRE JORNADES OCCITANO-CATALANES DE PASQUA AL CANTAL

El Cercle d'Agermanament Occitano-català (CAOC), amb la col•laboració de l'Associació Carladès (Felitz Daval, d'Orlhac), realitza unes jornades occitano-catalanes al Cantal. Com a fets més importants cal destacar:

En el trajecte d'anada es visita la Cobertoirada, vilatge medieval, on es dina.

Divendres al vespre, recepció oficial per l'Ajuntament de Sant Mamet, a l'Oficina de Turisme. Hi assisteixen l'alcalde i els regidors municipals. Un d'aquests llegeix en occità el discurs de l'alcalde, que hi és present. Els 50 catalans assistents porten nombroses banderes catalanes i occitanes. Després del discurs de l'alcalde, en fa un altre en occità Enric Garriga Trullols, que denuncia el jacobinisme de l'estat francès i l'actitud contrària dels cònsols i ambaixadors de França a Barcelona i Madrid envers la llengua catalana. També recorda que cal celebrar el mil•lenari del monjo Gerbert, que d'Orlhac passà a Vic (Catalunya) a estudiar matemàtiques i que després fou el papa Silvestre II. A continuació fan discursos Xavier Bada, vicepresident del CAOC, i Jordi Ventura, historiador i economista, que també ho fa en occità. Clou l'acte Felitz Daval. El CAOC regala a l'alcalde la nadala El somni d'Occitània, de la Fundació Jaume I (1996).

Dissabte visita a la vila medieval de Salers, on es dina. A continuació visita turística a Orlhac. Encara hi ha temps de visitar, abans de sopar, una granja de producció de fetge gras d'ànec. Després de sopar, conferència amb diapositives sobre les muntanyes del Cantal.

Diumenge missa de Pasqua a l'església de Prunet. És una bonica església restaurada i de gran valor arquitectònic. La missa, les pregàries i els cants -animats pel grup Lo Convise són tots en occità. Tots els catalans canten el Virolai de Montserrat en acabar la missa.

El CAOC regala al rector la nadala El somni d'Occitània. El dinar de Pasqua es fa a La Folhada, amb cançons i discursos. La pintora occitana Nadina Vignolo ofereix al CAOC un quadre a l'oli, del castell de Carlat, de l'antic Carladès català. A la tarda es visita el castell de Pestelh, molt interessant i habitat. Al vespre, després de sopar, hi ha una vetllada de cançons i danses occitanes pel grup Lo Convise. L'exhibició de danses occitanes, per part de Rafael Amat, és espectacular i molt admirada per la seva mestria i coneixement.

Dilluns, de retorn, es visita Cardalhac. A l'autocar es passen vídeos occitans i catalans. A la part de darrere l'autocar alguns fan molta gresca i les rialles són contínues. Els catalans tornen a Barcelona molt contents de les jornades passades al Cantal (Alvèrnia).

Durant les visites i actes ens acompanyaren els occitans Felitz Daval, Jacme Serbat, Jaume Rey, Elena Levet i d'altres.

El CAOC agraeix molt la participació dels catalans assistents i la col•laboració dels occitans organitzadors i assistents, que han fet possible unes jornades de gran gran germanor.               

E.G.T.

DISCURS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS A L'AJUNTAMENT DE SANT MAMET-LA SALVETAT
Divendres, 28 de març de 1997


Sénher cònse, amics occitans, amics catalans

Soi fòrça content de nos tornar rescontrar en Occitania, al Cantal, al Carladés o al Castanhal, amb los amics occitans, que mena lo nòstre comun amic Fèlix Daval. Aqueste es lo tresen còp e gardam los catalans un bon remembre dels autres encontres passats al Carladés.

La nòstra associacion a per tòca promòure las relacions culturalas occitanò-catalanas. Aquò comencèt farà proche de vint ans, quand la dictadura de Franco foguèt acabada. Mas malurosament los occitans an pas seguit las meteissas avançadas de los catalans dins la lenga, dins l'usatge public, dins l'ensenhament obligatòri a l'escòla, dins la radiò e a la television e a l'administracion publica, amb la declaracion de lenga pròpria e oficiala de Catalonha per la Constitucion espanhola e per l'Estatut d'Autonomia de Catalonha.

Vos vai contar una pichona istòria, es una istòria corteta,  qu'es passada a Barcelona l'an passat. Lo cònsol de França a Barcelona interdiguèt de parlar lo catalan dins lo consolat per dos còps al factor, la portaire de las letras, qu'èra una femna. Foguèt encara mai grèu per que la femna, fonccionària de l'Estat,  restèt tampada dins una cambra per identificacion, car cal pensar en la possibilitat que sian terroristas los que parlan catalan. Aquò foguèt una grèva contradiccion amb la legalitat actuala, que deurià respectar lo cònsol, e qu'acòrda a la lenga catalana lo caractèr de lenga oficiala e pròpria de Catalonha. Fin finala lo cònsol partiguèt  cap a d'autres endreits encara colonisables. Après venguèt un novèl cònsol, mas aqueste successor es fòrça diferent del d'abans, car çò primièr qu'a fait es aprendre lo catalan. E mai encara, a fait sanccionar, punir, un fonccionàri de l'ambaissada de França a Madrid per aver refusat una letra escrita en catalan e tanben per dire que lo catalan era un dialècte que comprenià pas.

França possiblament comprendrà, pauc a pauc, lentament, la situacion legala de las lengas minoritàrias en defòra de França, en defòra de l'estat francés. Mas me demandi si arribarà lo jorn que França balharà tanben a las lengas regionalas francesas los meteisses dreits qu'an las lengas en Espanha, en Soïssa, en Belgica e en tota l'Euròpa?

Aicí, al Cantal, avèm l'exemple mai deplorable de l'Occitania tota, car i a pas res, ges d'occitan a la television e vos cal tornar manifestar, un autre còp, per las carrièras d'Orlhac e de Clarmont. E mai grèu encara, per aprendre l'occitan a l'escòla vos cal faire d'escòlas mairalas, aquestas escòlas qu'apelatz calandretas. Per nosautres catalans, es una causa evidenta que lo trabalh dels occitanistas es fòrça mai dur que lo trabalh dels catalans catalanistas. En Catalonha la lei balha proteccion al catalan. En França la lei unicament reconeis lo francés. Lo malastre del jacobinisme francés priva lo govèrn de signar la Carta de las Lengas Minoritàrias d'Euròpa, qu'an signat gaireben totes los estats de l'Euròpa comunitària.

Mas encara i a una causa que sembla impossibla, mas es vertat. França es un dels paucs païses que refusa de signar las convencions internacionalas dels dreits dels enfants, dels pichons, per que establissan, ordenan e obligan de far l'ensenhament dins la lenga mairala de los enfants, dels pichons. Aquò voldrià dire reconèisser, a l'escòla, lo catalan, lo còrs, l'occitan, lo basc, lo breton, l'alsacian e las lengas de las colonias francesas d'otramar.

Coma totas las lengas regionalas de França, lo catalan de Catalonha del Nord, a Perpinhan, se troba dins una situacion semblaba, parièra, a l'occitan. La diferéncia principala es que sèm pas gaires los catalans en França, si fasèm la comparacion amb los 13 milions d'occitans. Mas los catalans recebon la television catalana del Sud e totes los catalans e lo govèrn catalan poirem jamai acceptar, ni èstre contents, de çò que se passa a Perpinhan en relacion a la lenga catalana. Es per aquò que lo nòstre president, Jordi Pujol, lo 10 de genièr, a París, parlèt amb Jacques Chirac, president de la Republica francesa subre la situacion de la lenga catalana a Perpinhan. Si avança lo catalan, deurià tanben avançar l'occitan. Lo jacobinisme francés es fòrt encara, mas pot pas durar sempre. S'acabarà un jorn,  per que l'Euròpa novèla que se farga es una Euròpa de libertat on i a pas luoc pel jacobinisme.

E ara, per acabar, vos vòli rapelar, remembrar, que i a lo projècte de festejar lo millenari del monge Gerbert, que passèt d'Orlhac a Vic, mas es pas lo Vic d'aicí, es lo Vic de Catalonha, per estudiar las matematicas. Las comunas de Vic e de Ripoll son interessadas en aqueste projecte per l'any 1999. En 999 lo monge Gerbert és elegit papa amb lo nom de Silvestre II. Es per aquò que cal profitar aquesta ocasion per far tornar reviure las bonas relacions passadas entre occitans e catalans, entre lo Carladés e Catalonha. Cal que las comunas, los conselhs generals e regionals concernits prengan en carga aqueste projècte. Aquò poirià èstre lo melhor resultat d'aquesta venguda dels catalans al Cantal.

Grands mercès a totes e a reveire.

Visca Occitania. Visca Catalonha.
Enric Garriga Trullols.
Secretari del CAOC

ASSISTENTS CATALANS-OCCITANS

ALOY, DAVID , de Sabadell
DAVAL, FELITZ
ALSINA, FRANCESCA, de Girona
REY, JAUME
AMAT, RAFAEL , de Sant Cugat   
SERBAT, JACME      
BACCHETTA, PASQUAL   
LEVET, ELENA  
BADA, XAVIER, de Pobla de Segur
ZEFIR
BAULIDA, LLUÍS, de Roses   
FAY, JOAN
NÚRIA SEGARRA, ALEXANDRE
BLANCH, FLORENTÍ, de Figueres       
IRLANDA, Abat Mn. LOÍS
CARBÓ, RAMON               
LAFONT, NADAL   
CASANOVAS, ANTONI               
DESCOMBELS, CLAUDI   
CHALONS, ENRIC       
LUCA,ANNA MARIA
COLL, RICARD                   
ROUQUIER, MARIA           
COMAS, MARIA               
PEYRACHE, ANDRIU
CUNILLERAS, RAMON               
VIGNOLO NADINA
DONADEU, ANTONIA, de Pobla de Segur   
PIEDFER, JOAN e LUCETA
FLO, MARTÍ       
AMILHAUD, JOAN PÈIRE
GARCIA MARTÍNEZ, ISABEL
i d'altres.     

GARRIGA, ENRIC    
GUZMAN,  MARIA CRUZ, de Roses      
HERNÀNDEZ, MARIONA
LLEONART, MARIA  MERCÈ, de Sabadell   
LLIURÓ,  FRANCESCA, de Figueres
MARQUÈS, MARGARIDA, de Sabadell
MATAMALA, FELIU, de Girona  
MESTRES, MONTSERRAT       
MORA,  MARIA JOSEP
MUÑOZ, MARIA JESÚS                                                           
PADRÓ, ANGELS                                                                     
PÀMIES, ROSER, de Reus                                                  
PLANA, JORDI , de Sabadell
PLANA, MARGARIDA , d'Altafulla
PROS,  FRANCESC
ROVIRA, CARME                                                    
ROVIRA, GALDERIC                               
SABATÉ, Ma TERESA                                                              
SACASES, JOSEFINA
SACASES,  ROSA
SAEZ, AVEL.LÍ                                    
SALSES, CARLES
SERRA CASAMITJANA, MERCÈ
SOLÈ, IGNASI, de Manresa
STURLESE, MARIA    
TORRES DILLA,   MONTSERRAT, de Manresa
VENTURA, JORDI                                                                       
VERICAT, JOAN                  
VIÑAS  , CARME, de Canovelles                                                                       
VIVÓ, JAUME, de Berga