diumenge, 12 de novembre del 1995

MEMÒRIA JORNADAS OCCITANAS DE DUNAS (OC)

Frairetat occitanò-catalana a l’aunor

Ongan per la Sent-Martin lo vent d’autan bufava coma un fòl, caquelà fasquèt un polit temps, plan suau malgrat lo delavassi del dimenge matin. Aquelas jornadas siosquèron vertadièrement una reüssita. Osca donc a totis loa organisators e als que ajudèron.

Lo dissabte 11, de 2 oras e mièja a 5 oras e mièja, una charradissa se debanèt a la sala dels templièrs. Un cinquantenat de personas, demest elas un brave punhat de catalans, ausiguèron, amb interés tot çò que se diguèt sus çò que i a de comun entre catalans e occitans.

En prumièr, Jacme Serbat presentèt los intervenents e rapelèt las relacions estreitas que dempuèi de sègles existisson entre Catalonha e Occitania, a causa de la proximitat geografica, de l’istòria e de la cultura.

Puèi, Joan Matieu, president del Cercle cultural, parlèt de las activitats que se fan a l’entorn de l’occitan: talhièrs de danças tradicionalas e de lenga occitana.

Alavetz la paraula siosquèt balhada als amics catalans, Xavièr Lamuela professor d’universitat a Girona e Enric Garriga Trullols, secretari general del CAOC (comitat d’afrairament occitano-catalan).

Lo premièr nos expliquèt fòrt plan que catalan e occitan èran mai que doas lengas sòrres mas puslèu doas lengas bessonas.

Lo segond nos parlèt del ròtle màger que jòga lo CAOC dins la dralha dels escambis fructuoses entre Occitania e Catalonha. Aquelis escambis nombroses, l’istòria ne pòt testimoniar.

Apuèi, Alan Rainal, conselhièr pedagogic d’occitan, nos diguèt que, malgrat d’amelioracions balhadas pel ministèri de l’Educacion Nacionala, l’occitan es luènh d’èsser ensenhat, coma lo catalan, lenga oficiala qu’es auèi reconeguda, al nivèl internacional.

Intervinguèron tanben los sénhers Cristian Rapin, Nadal Rèi, Abel Escudèr, occitanistas coneguts e En Bada, vice-president del CAOC e deputat catalan.

Lo sénher Delpuèg, president de la Cava de Donzac, parlèt de far conéisser los vins del Brulhés en botant sus las botelhas d’etiquetas en occitan, mas fasquèt remarcar qu’aquò pausava problèma pr’amor que l’occitan èra pas reconegut coma lenga oficiala.

Per acabar, Cristian Astruc, Conse de Dunas e conselhièr general del canton d’Auvilar, mercegèt tot lo monde e diguèt qu’un grop de defensa de la cultura occitana e de las valors tradicionalas veniá d’espelir al conselh general de Tarn-e-Garona.
De mai, una expausicion interessanta illustrava aquela parladissa. Puèi, lo monde siosquèron convidats per tastar lo vin novèl de Brulhés.

A 9 oras del ser, a la sala nòva de las fèstas (Pòle Sud-Oèst) se debanèt un concèrt seguit d’un bal tradicional.

Un public plan nombrós fasquèt rampèu als dos grops: “Los Braiauds”, venguts d’Auvèrnha nos fasquèron descobrir las borrèias dins lor varietat mentre que los Perlinpinpin, coma de costuma, nos encantèron per lor originalitat e lor naut nivèl musical.

Aquela serada s’acabèt per un bal tradicional amb los Braiauds duncas e una ora avançada de la nuèit, que las cambas ne posquèsson pas mai e que los uèlhs cluquegèsson!


Lo dimenge 12 comencèt per una aubada que convidèt lo monde a anar a la glèisa ont l’abat Olièr, rector de la parròquia, diguèt una messa en occitan. I participèron tanben los grops folclorics e la corala de Dunas.

Profitèrem aquí d’una brava ora de cultura occitana.

Apuèi sus la plaça dels martirs, los grops folclorics nos balhèron un abans-tast de l’espectacle de la vesprada seguit per un aperitiu ofèrt per la municipalitat. Puèi la matinada s’acabèt per un dinnar plan coma cal ont, zo cal díser, nos trachèrem que l’aligòt de Laguiòla se marida plan amb lo vin del Brulhés. La confreria dels vins del Brulhés, coma de costuma, intronisèron a aquel moment convivial dos autres membres.

A 3 ores del vèspre, a la sala nòva de las fèstas, un fum de monde se regaudiguèron a la vista de diferents grops folclorics que presentèron cadun un programe de qualitat. Es pas la pena de díser que lo monde truquèron de las mans tant que posquèron. “Los dançaires del Brulhés” entamenèron l’espectacle seguits pels “dançaires catalans” acompanhats de la “Cobla catalana principal del Rosselló”. Nos encantèron ambe lor coregrafia que la sardana n’èra solide la reina. Puèi, los “Pastorèls del Roergue” de Vilafranca acompanhats musicalament coma se deu de la cabreta fasquèron petar la borrèia.

Aquelas doas jornadas s’acabèron per un sopar a vos lecar los pòts. Figuratz-vos qu’èra d’anhèl, còit a l’ast amb mongetas a totjorn lo bon vi del Brulhés. Per clavar lo grop gascon, tot jovenòt “Qüate Vents” que se merita plan de reüssir animèt lo darrèr bal tradicional d’aquelas fèstas.

“Ficatz-me lo camp, canalha, ficatz-me lo camp d’aicí!”, coma zo ditz la cançon, mas tornatz l’an que ven, serètz totjorn benvenguts! Adiussiatz e a l’an que ven!

Jacme Serbat
CAOC occitan