diumenge, 9 de novembre de 1997

MEMÒRIA 52 AMASSADA GENERALA DE L'INSTITUT D'ESTUDIS OCCITANS A CARCASSONA

El CAOC ha assistit a la 52 Amassada Generala de l'Institut d'Estudis Occitans (IEO), que durant els dies 8 i 9 de novembre s'ha celebrat a Carcassona, a la sala de l'hemicicle del Liceu Carlemany i ben organitzat per la secció IEO-Aude, de Carcassona,(Alan Roch i Mirelha Bras).

Els catalans del CAOC eren 9 persones, que hi anaren en tres cotxes diferents, car no es pogué fer un autocar, en canvi tots anàrem al mateix hotel ESPACE, igual que molts occitans de fora Carcassona. Creiem que hi havia vora 200 persones.

A la sessió del mati s'invità a Enric Garriga a fer un discurs informatiu sobre el CAOC. Feu referència als actes més importants del 1997, de la declaració d'entitat d'interès cultural per la Generalitat, del XX Aniversari del CAOC, del centenari Josep Carbonell i Gener, del Forum i del Congrès Occitano Català i dels esdeveniments més importants catalans i acabà amb una nota d'esperança de futur pels nostres dos pobles.

Després de la sessió del matí, a la qual els catalans hi assistiren a la segona part, s'anà a la Calandreta de Ciutat, (carriera del Plo), i al pati hi hagué una recepció, un aperitiu i discursos d'acolliment, per part dels responsables de l'escola occitana. Per dinar cadascú anà allà on volgué. Cinc dels catalans dinarem per un costat i quatre de joves per un altre.

Havent dinat tingué lloc la sessió oficial d'obertura, amb la intervenció dels invitats oficials. El representant del Conselh General de l'Aude, Jacme Arino, feu un discurs en occità, après, segons digué, de la mestra Mirelha Bras.

L'adjunt del Conse (Tinent d’alcalde) de Carcassona i ex-diputat, Gerard Larrat, parlà també en occità familiar molt fluid. Quan era a París li deien el diputat occità.

En la continuació de la sessió, el president anterior Robert Martí, s'acomiadà pels presents, el quals dempeus li tributaren un aplaudiment formidable.

A continuació hi hagueren una colla d'intervencions, entre les quals destaquen la de Felip Carbona; de Joan Loís Blenet, sobre l'ensenyament; Felip Cosinier, que parlà de la CEEPOC, Cambres Econòmiques dels Països d'Oc; David Grosclaude, sobre les possibilitats de creació d'emplecs relacionats amb la llengua occitana; Joan Francès Blanc, de l'IEO de París; Claudi Moliner, sobre comunicació i modernitat, etc. i molts d'altres.

Acabada la sessió de la tarda, al mateix Liceu Carlemany, hi hagué un sopar de bufet lliure (manjadreit), per cert molt bo i abundant, amb una gran i diversitat de vins de totes les classes, presentats pels seus productors.

A continuació, després d'una breu pausa a l'Hotel, anàrem al Teatre Municipal de Carcassona. La primera actuació musical del grup Josèp lo Gavach fou un bon troç insulsa. En canvi la segona de Fai Lum fou plena de color i simpàtica i agradà tothom. Tinguérem l'ocasió, en finalitzar l'actuació, de parlar amb Joan i Rosalina Cortial.

L'endemà, diumenge, el pare M.Miret, que havia vingut amb el CAOC, concelebrà una missa en francès a la catedral de Ciutat. Paral•lelament es celebrava al Liceu Carlemany la darrera sessió de l'Amassada. Continuaren les intervencions i destaquem la de David Grosclaude que parla dels mitjans de comunicació occitans. Pronostica que la televisió actual en occità està en vies d'acabar-se. França  és l'únic lloc on no hi ha televisió nacional.

Jacme Taupiac, replica que en lloc de fer una revista en francès sobre temes occitans seria millor fer una pàgina o mitja en els mitjans en francès de gran difusió en Occitània. Claudi Barsotti, parla sobre la premsa a Provença. Joan Vilotte fa una intervenció molt aplaudida i entre els diferents punts parla de la representació exterior.

Es posa a votació l'Informe d'Orientació, que s'aprova pel 70 per cent i 30 per cent vota en contra. Per l'elecció del President i del Conselh d'Administració tots els vots són a favor.

Així s'acaba la 52 Amassada.

Els representants del CAOC feren nombrosos contactes i molts occitans s'hi posaven en relació per demanar col•laboracions, exposar projectes o requerir informació. Es vengueren samarretes, gorres i altres materials del CAOC. Els catalans tornaren a Barcelona, uns abans de dinar i els altres després. Havien estat dues Jornades ben aprofitades i el bon temps hi ajudà.

Carcassona un cop més ens havia fascinat i captivat.

Enric Garriga Trullols
Secretari del CAOC

DISCORS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS A LA 52 AMASSADA GENERALA DE L'IEO A CARCASSONA

8 de novembre de 1997

Cars amics,

Sèm arribats de Barcelona nòu catalans del Cercle d'Afrairament Occitano-Catalan (CAOC), per assistir a la 52 Amassada de l'IEO a Carcassona. Me rapèli que lo primièr cop per ieu que soi vengut a l'IEO foguèt a Tolosa, a la 39 Amassada, lo 3/4 novembre de 1984, que al mateis temps èra lo 40 aniversari de la fundacion de l'IEO. M'agradèt fòrça e pendent l'Amassada se parlèt fòrça de los catalans. Gardi la memòria qu’escriguèri en aquela escasença. A partir d'aquel moment soi sòci de l'IEO, e d'aquò fa 13 annadas, e ai assistit, sempre amb companhia d'autres catalans, a totas las Amassadas, qu'èran a mens de 500 km de Barcelona. Las qu'èran mai luenh èra pas possible d'i anar. Dins aquestes rares ocasions anirem pas a la fèsta de Dunas, que se passa a la meteisa data de l'Amassada de l'IEO.

M'agradariá vos dire que manca solament 45 jorns pel 20 aniversari del CAOC. L'an venent serà la nòstra annada mai importanta. Sabi pas se aurem de sous, mas vos pòdi assegurar que lo CAOC farà força de causas, car trebalha unicament per las relacions occitano-catalanas. Las nòstras activitats, pendent tota l'annada, nos ocupan tota la setmana e tanben los dissabtes e dimenges.

Ara soi a la retirada, a partir del premièr de genièr, e pendent tota la jornada soi present al sèti del CAOC a Barcelona. Mas i a, en mai, 2 personas lo matin e tres personas lo ser. Aquò fa sièis personas cada jorn. Per l'instant ma santat me permèt trabalhar e far trabalhar aqueste monde, que ven cada jorn al CAOC, e sabi pas pendent quant de temps encara, aquò serà possible.

Lo 23 d'octubre d'ongan la Generalitat a publicat, dins son Jornal Oficial, l'acord del govèrn catalan, qu'a declarat lo CAOC associacion d'interés cultural. Aquò arriba amb 20 ans de retard, mas es una reconeixença oficiala del nòstre trabalh per Occitània e Catalonha.

Abans, lo 24 de març, comencèt a Sitges, l'an del 100 aniversari de la naissença de Josep Carbonell i Gener. Es l'òme qu'èra president de l'Oficina de Relacions Meridionalas de la Generalitat, que faguèt finançar e publicar a Barcelona la Gramatica Occitana de Loís Alibert. Per la part catalana avèm fait fòrças d'actes e d'exposicions, mas caldrià que per part occitana tanben se faga quicom de digne e de juste en son onor, a un catalan que pendent tota la vida trabalhèt per Occitània e faguèt un trabalh extraordinari. Lo final del centenari se farà a Barcelona e tanben a Occitània, mas sabem pas on, lo mes de març de 1998.

Aquí tanben i a una bona novèla. Lo centenari aurà una seguida, perqué s'a creat un Forum Occitano-Catalan, permanent, a Sitges amb l'ajuda de la Comuna e la participacion d'autres entitats, per exemple lo CAOC, la Fundacion catalano-occitana, la Universitat Autònoma de Barcelona e d'autras. Los occitans i son convidats tanben.

Per dire solament lo mai extraordinari, lo 5 d'abrial, lo CAOC èra a la Manifestacion per la Television Occitana, a Clarmont d'Auverha e lendeman a la Fièra del Libre del Sud, a Vilanòva d'Òlt. Lo 6 de mai, lo CAOC participava a la Setmana Occitana de la Universitat Autònoma de Barcelona, ont se fan corses oficials d'occitan.

Lo 6 de junh, lo CAOC convida un jove escrivan occitan, Nicolau Rei-Bethveder, per far una conferència en Barcelona, en la mai importanta associacion, l'Ateneu Barcelonès, dedins l'encastre d'un autre centenari, del musician occitan, Deodat de Severac, nascut a Sant Fèlix de Lauragués e mòrt a Ceret.

Lo 21 de junh se fa lo 19 Aplec dels Fòcs de Sant Joan a Montsegur. L'an venent serà Montsegur l'encastre d'una granda festa catalano-occitana, en l'escasença del 20 Aplec e del 20 aniversari del CAOC, amb la collaboracion de la Generalitat. Serà lo dissabte 20 de junh.

Lo 13 julh serem presents al Grand Teatre de la Ciutat de Carcassona, per ausir lo grand espectacle de Nadau. Gardarem per sempre la mai granda remembrança d'aqueste acte impressionant.

Lo 3 d'agost se fa la X Pojada al Port de Salau e normalment participan 600 personas, que montan a pè la montanha, a 2015 metres d'altitud, cadun de son costat.

Lo 25/31 d'agost avèm participat a l'EOE. Amb aqueste còp, son 19 ans seguits, amb catalans del CAOC, i fasèm cada còp venir musicians catalans.

E lo darrièr, dins la causas mai importantas, foguèt lo 28 e 29 octubre, a la Universitat de Lhèida. Doas jornadas d'Estudi e Debat sus lo tema Occitània e Catalonha.

E ara vos convidi a totes a participar a l'Amassada de las doas seccions occitana e catalana del CAOC, que se passaràn a Lavaur, lo dissabte e dimenge que ven. En aqueste moment farem l'analisi mai prigond de totes les activitats del CAOC del 1997.

Avèm fait mai de 40 activitats principalas en un an.

En mai d'aquò preparam una causa encara mai importanta, un grand Congrés occitano-catalan, amb la participacion del Govèrn de la Generalitat de Catalonha e los Conselhs regionals occitans e força associacions occitanas e catalanas.

E per acabar vos vòli dire que i a un fum de causas importantas qu'an passat en aqueste an. Per exemple, lo jornal Segre, de Lheida, que publicava solament en castelhan, a partir del 2 de setembre edita tanben en catalan. En aqueste moment l'edicion catalana del Segre es igual a l'edicion castelhana del Segre e lo jornal fa un 20 per cent mai de vendas en total. Igualment lo jornal de Barcelona El Periodico a partir del 28 d'octòbre començarà a editar tanben en catalan. En aquest moment es lo primièr jornal mai vendut en catalan de Catalonha. A passat lo jornal AVUI.

La setmana passada era anunciada l'oficialitat del catalan a la ciutat de l'Alguer, a l'iscla de Sardenha. Es una reconeissença, de l'estat italian, al catalan com a lenga oficiala de l'administracion a l'Alguer.

Davant-ièr ai ausit a la Television catalana coma un diputat d'Aragon, de Fraga, parlava en catalan, a las Cortes de Saragossa, que se passan normalment en castelhan, per anonçar l'aprovacion de la novèla lei que farà oficials, a Aragon, l'aragonés e lo catalan. Aragon serà ara un país trilingue, amb tres lengas oficialas. D'autra part a Catalonha l'ensenhament de l'occitan, des de fa dos ans se fa a la Universitat Autònoma de Barcelona, en dos nivèls, tanben a la Universitat de Lhèida e en dos instituts, o collegis, de Sant Cugat e de Terrassa. Lo professor catalan d'occitan, al liceu de Terrassa, es dedins aquesta sala.

En aquestes moments i a de problemas a Catalonha per acabar la novèla Lei de Normalizacion del Catalan, mas malgrat aquò i a fòrça de causas novèlas que nos portan a éstre optimistes de la part catalana e tanben de la part occitana.Pensi qu'arribarem a nos rescontrar e restablirem l'anciana frairetat catalano-occitana.

Grand mercès a totes.

Enric Garriga Trullols

Secretari General CAOC occitan

Carcassona 8 novembre 1997

ASSISTENTS CAOC CATALÀ

Enric Garriga Trullols
Núria Bayó Mañosa
Hildebrand Miret
Xavier Bada
Antònia Donadeu
Antoni Gomis
Teresa Pardo
Jaume Figueres Trull
Maria Rosa Pallàs

ASSISTENTS CAOC OCCITÀ

Bernat Bergé, de Granada (31)
Gui Senges, de Tolosa (31)
Claudi Barsotti, de Marselha (13)
Miquèu Chapduelh, d'Agonac (24)
*David Grosclaude, de Morencs (64)
Felip Hammel, de Besiers (34)
Jaqui Ten, de Vilafranca de Roerga (12)
*Robert Tortosa, de Sijan (11)
*Pèire Pessamessa, de Buous (84)
Eliana Tortet, de Gap (05)
Bruno Cecillon, de Montpeller (34)
Joan Cortial, de Lo Vibal (12)
Rosalina Cortial, de Lo Vibal (12)

(Els marcats amb * són socis)

HEM VIST - ENS HAN CONTACTAT

Felip Carbona, d'Aurevila (31)
Claudi Molinier, de Besiers (34)
*Robert Martí, de Pueglaurenç (81)
Jacmelina Laignel-Duval, de Saïx (81)
*Jacme Taupiac, de Montalban (82)
*Cristian Laux, d'Albi (81)
*Patrici Pojada, de Pàmies (09)
Joan-Loís Blenet, de Montpelhièr (94)
*Jòrdi Peladan, de Nimes (30)
Renat Pons, de St. Joan de Vedas (34)
*Josefa Brajon, de Sijan (11)
*Miquèl Audoier, de Rodés (12)
Teresa Duverger, de Picapol (47)
Inés Cavalcanti, de Drauni (25) (Itàlia)
Marcèl Esquieu, de Picapol (47)
*Alan Roch, de Carcassona (11)
*Bernat Vernhieras, de Castras (81)
Mirèlha Bras, de Carcassona (11)
Bernat Giacomo, d'Orlhac (15)
*Roman Deleuze, de Montpelhièr (34)
Alan Raynald, de Lexos (82)
Gerard Zuchetto, de Carcassona (11)
*Joan-Jacme Maurette, Tornafuelha (31)
*Roger Seguelà, de Narbona (11)
Daidier Froesel, de Lyon (69)
Gustau Alirol, St.Julian, Chap(43)
Pau Reyneouard, de Juesa (07)
*Jaume Ressaire, de Banhous (30)
Andriu Bianchi, de Lavardac (47)
Joan Vilotte, de Tolosa (31)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada