Era el primer cop que el CAOC català anava a Menerba, gràcies a la iniciativa dels occitans de Narbona, principalment Sèrgi Granier, Miquèl Decor i Robèrt Cazilhac.
El programa resultava molt atractiu i s’arribaren a inscriure 90 persones, per un autocar de dues plantes, d’una capacitat de 74 persones. Quinze persones eren a la llista d’espera. Però la nevada del dimecres i la interrupció de pas, per la neu, a la duana de la Jonquera, produí un seguit de baixes entre els inscrits, abonades per les informacions sensacionalistes dels mitjans de comunicació. Afortunadament el temps cambia i a Barcelona el dissabte féu un temps esplèndid i el dia anterior s’havia restablert el trànsit a la frontera. Parlàrem per telèfon amb tots els inscrits i es recuperaren 10 del total de baixes. Naturalment, els que tenien la grip, que eren molts, no podien anar-hi. Finalment hi anàrem 68 persones. Només mancaven sis per a completar l’autocar de dos plantes de 74 places. Per tant, no haguérem de refusar cap inscrit.
La sortida era prevista a les 6, però tres o quatre persones, que formaven part dels diferents grups d’inscrits, es retardaren i feren demorar la sortida prop de 25 minuts. A l’autopista, sortida Girona-Sud, recollirem 2 persones i s’arribà a Menerba a l’hora prevista, més aviat amb uns minuts d’avanç. La neu era molt poca i encara en llocs on el sol no hi tocava. En canvi les Alberes i el Canigó en tenien en abundància, en els seus cims.
Tot just arribàrem a Carbona, a la sortida de l’autopista, ens esperava Robèrt Cazilhac, amb el seu cotxe, el qual ens acompanyà fins a Menerba, tot passant davant l’autocar.
Menerba, d’entrada, ja és tot un espectacle. Des d’un pàrking de fora davallàrem a peu fins al poble, on ens esperaven els occitans. Miquèl Decor, amb el megàfon del CAOC explicava les característiques històriques i geogràfiques del lloc: muralles, castell i església, etc. Es visitaren dos museus molt interessants. En un hi aviva uns diaporames amb figures dels actors del drama de la guerra croada contra Occitània i els càtars. Com a nota significativa cal esmentar que es donà a tots els visitants una guia en català, que explicava cadascun dels diaporames històrics, el qual es retornava a la sortida. El CAOC n’ha fet una edició, que hem enviat a tots els que anaren a Menerba, atès el seu interès documental i de recordatori de la visita.
Acabades les visites als Museus, al local de l’Ajuntament de Menerba hi hagué una recepció oferta per l’alcalde, que féu un discurs de benvinguda als catalans totalment en occità.
A continuació parlaren també, per part occitana, Miquèl Decor, de Narbona i el fill de Leon Còrdas, Miquèl Còrdas.
Enric Garriga, en nom del CAOC català, evocà el significat de la gesta històrica de Menerba i alhora rendí un record emocionat al gran amic dels catalans Leon Còrdas. Després l’Ajuntament oferí a catalans i occitans un aperitiu. Cal esmentar que apart de l’alcalde també ens parlaren en occità l’alcalde adjunt i el cap de l’Oficina de Turisme local.
Després es continuà el recorregut, que ens portà enfora de la vila, al fons de l’espadat, on a causa de les neus hi corria un bon cabal d’aigua. Allí Leon Còrdas hi havia representat la seva obra teatral “Menerba” i allí una inscripció en una placa recorda aquest fet. Dalt de l’espadat hi ha una catapulta que recorda les del seti.
A continuació s’anà fins el cementiri i es dipositaren dues ofrenes florals per part dels occitans i dels catalans. L’ofrena catalana era un plafó de flors que representava la bandera catalana i fou oferta per Carme Querol i Erika Dauner. L’ofrena occitana fou a càrrec de Joseta Brajon, de Sijan.
A continuació Enric Garriga féu un recordatori de la personalitat de Leon Còrdas, que estimava la llengua, el teatre, la poesia, la prosa, el dibuix, el cinema, els dibuixos animats i totes les arts plàstiques, però que tenia un amor sincer i entusiasta vers els catalans. Els catalans, en justa correspondència no l’oblidarem mai.
Per acabar aquest acte emotiu es cantà, davant la tomba de Leon Còrdas, engalanada amb les banderes occitana i catalana, “Lo Boier”, “Se canta”, “La Copa Santa” i “Els Segadors”.
A continuació s’anà a cercar l’autocar i tots plegats anàrem al Restaurant que era enfora de Menerba.
Una gran sala era totalment plena de catalans i occitans i es serví un àpat abundant i gastronòmic, que agradà tothom.
Durant el dinar hi hagueren diverses intervencions sobre temes diversos i Joan-Loís Blenet, de Montpeller, ens parlà de les escoles calandretes i del Teatre occità, que es farà a Barcelona, a l’Institut Francès, el 3 de març del 1992.
Després el cantant La Sauze, de Narbona, oferí algunes composicions del seu repertori. És un cantant que el 1986 vingué amb el CAOC a Llançà, a la Costa Brava.
Després actuaren diferents músics occitans i també Robèrt Tortosa de Sijan. Alguns catalans també hi participaren, com Frederic Ricart i Pasqual Bachetta.
La vetllada s’allargà més del previst perquè els catalans els agradava participar a les danses occitanes. Finalment es ballaren sardanes i es cantà el “Cant dels Adeus”.
S’enfilà la carretera i l’autopista cap a Barcelona, on s’arribà tocades les 11 de la nit. Però havia valgut la pena de matinar perquè malgrat els auguris el temps fou molt bo i la festa preparada pels occitans resultà memorable, d’aquelles que es recorden sempre.
E.G.T.
AGRAÏMENTS
Donem les gràcies als occitans del Centre Occità de Narbona, especialment a Miqueèl Decor, Sèrgi Granier i Robert Cazilhac. Als amics de Sijan, Robèrt Tortosa i Joseta Brajon. A l’Ajuntament de Menerba i l’Oficina de Turismo.
Al cantant occità La Sauze i als músics occitans i catalans. A Miquèl Còrdas per haver acceptat la nostra invitació a l’acte d’homenatge al seu pare. I a tots els assistents per haver contribuït al gran èxit de la jornada a Menerba
ASSISTENTS A MENERBA
ENRIC AGUILAR MATAS
JORDI ALOMAR
PASQUAL BACHETTA
MARIA BAGOT BOSCH
JOSEP MARIA BRUNO
CONXITA CAMPI
JORDI CARBONELL
RAMON CASABONA
CELDÒNIA CLARET PRAT
TERESA CLOTA
JOAN COLOM BALAGUÉ
ERIKA DAUNER
JORDI ESTRADA
SANTIAGO ESTRADA
ANTONIA FERRER
EMPAR FINA
NÚRIA FORTUNY
NÚRIA GARRIGA
ENRIC GARRIGA
MARGALIDA GELABERT
JOAN MANUEL GIRAL D’ARQUER
GLÒRIA GORINA CARBONELL
ALBERT GUILLAUMET
ROSA JUANOLA
MONTSERRAT MAGRANER BORRÀS
JOSEFINA SACASES
ROSA SACASES
BALDIRI SALCEDO
PACO SALVÀ
HILARI SANZ GONEL
ALFONS SERRA
FRANCESC SIMÓ ESCUDÉ
MADALENA SIMÓ PUNTÍ
ESPERANÇA TAMES
JOSEP MARIA TORRAS
ANNA VALLÈS
JORDI VILA CADAFÍ
JOSEP M. BIRULÉS (Girona)
JAUME GALA (El Masnou)
JOAQUIM GARCIA (Bigues)
AMADEU GIL (Sant Joan Despí)
DOLORS GODAYOL (Torelló)
ROSER MAESO (Girona)
CARME TORTOSA (Badalona)
REMEI GIRALT
MONTSERRAT GRAU
DORA IZQUIERDO
JOSI LLORENS
GABRIEL MARTINEZ BUENO
TERESA MESQUIDA
JESÚS MESTRE
FRANCESC MORA PRESAS
MARIA JESÚS MUÑOZ VILLEGAS
CAROLINA MUXART
MARIA TERESA MUXART
FRANCESC NOYA
FRANCESC OLIVÉ
ANNA MARIA PALLEJÀ
ROSER PÀMIES
AMOR PARADELL
MARIA MONTSERRAT PASTALLÉ
CARME PEÑA
MONTSERRAT PLANAS
MONTSERRAT PRATS
CARME QUEROL
JOSEP RAHOLA
FREDERIC RICART
DOLORS RIERA SANJUAN
ALGUNS ASSISTENTS OCCITANS
TONIETA CAZILHAC, de Narbona
ROBÈRT CAZILHAC, de Narbona
TERESA DECOR, de Narbona
MIQUEL DECOR, de Narbona
SERGI GRANIER, de Narbona
LA SAUZE, de Narbona
JOAN CAZANAVE, de Narbona
ENRIC FABRE, de Narbona
ANDREA FERRERES, de Narbona
ELISABETH LLUC, de Narbona
GILBÈRT LLUC, de Narbona
Mr. et Mme.MANCHON, de Narbona
RAIMONDA PANISELLO, de Narbona
FRANCÉS POUDOUX, de Narbona
JOSETA SARDÀ
MIQUEL CORDAS, de Montpellier
JOAN-LOIS BLENET, de Montpellier
JOSETA BRAJON, de Sijan
JOAN BRAJON, de Sijan
ANDREA TORTOSA, de Sijan
ROBÈRT TORTOSA, de Sijan
HERVÉ CAMINADE, d’Albi
ALBERTA GUIRAUD, de Bize
ENRIC BORRIGLIONE, de Cuxac
MARCÈL LIGNIERES, d’Escales
NANON VILLEROUX, de Gruissan
FELIP ASSIE, de Menerba
JOANA CHANCE, de Menerba
RAIMON CHANCE, de Menerba
JOAN-LUC SEVERAC, de Menerba
Mr. et Mme. LOUILLET, de Paraza
TERESA FABRE, de Peirac
JOAN FABRE, de Peirac
JOAN-PAU LEGUEBAQUE, de Portel
El programa resultava molt atractiu i s’arribaren a inscriure 90 persones, per un autocar de dues plantes, d’una capacitat de 74 persones. Quinze persones eren a la llista d’espera. Però la nevada del dimecres i la interrupció de pas, per la neu, a la duana de la Jonquera, produí un seguit de baixes entre els inscrits, abonades per les informacions sensacionalistes dels mitjans de comunicació. Afortunadament el temps cambia i a Barcelona el dissabte féu un temps esplèndid i el dia anterior s’havia restablert el trànsit a la frontera. Parlàrem per telèfon amb tots els inscrits i es recuperaren 10 del total de baixes. Naturalment, els que tenien la grip, que eren molts, no podien anar-hi. Finalment hi anàrem 68 persones. Només mancaven sis per a completar l’autocar de dos plantes de 74 places. Per tant, no haguérem de refusar cap inscrit.
La sortida era prevista a les 6, però tres o quatre persones, que formaven part dels diferents grups d’inscrits, es retardaren i feren demorar la sortida prop de 25 minuts. A l’autopista, sortida Girona-Sud, recollirem 2 persones i s’arribà a Menerba a l’hora prevista, més aviat amb uns minuts d’avanç. La neu era molt poca i encara en llocs on el sol no hi tocava. En canvi les Alberes i el Canigó en tenien en abundància, en els seus cims.
Tot just arribàrem a Carbona, a la sortida de l’autopista, ens esperava Robèrt Cazilhac, amb el seu cotxe, el qual ens acompanyà fins a Menerba, tot passant davant l’autocar.
Menerba, d’entrada, ja és tot un espectacle. Des d’un pàrking de fora davallàrem a peu fins al poble, on ens esperaven els occitans. Miquèl Decor, amb el megàfon del CAOC explicava les característiques històriques i geogràfiques del lloc: muralles, castell i església, etc. Es visitaren dos museus molt interessants. En un hi aviva uns diaporames amb figures dels actors del drama de la guerra croada contra Occitània i els càtars. Com a nota significativa cal esmentar que es donà a tots els visitants una guia en català, que explicava cadascun dels diaporames històrics, el qual es retornava a la sortida. El CAOC n’ha fet una edició, que hem enviat a tots els que anaren a Menerba, atès el seu interès documental i de recordatori de la visita.
Acabades les visites als Museus, al local de l’Ajuntament de Menerba hi hagué una recepció oferta per l’alcalde, que féu un discurs de benvinguda als catalans totalment en occità.
A continuació parlaren també, per part occitana, Miquèl Decor, de Narbona i el fill de Leon Còrdas, Miquèl Còrdas.
Enric Garriga, en nom del CAOC català, evocà el significat de la gesta històrica de Menerba i alhora rendí un record emocionat al gran amic dels catalans Leon Còrdas. Després l’Ajuntament oferí a catalans i occitans un aperitiu. Cal esmentar que apart de l’alcalde també ens parlaren en occità l’alcalde adjunt i el cap de l’Oficina de Turisme local.
Després es continuà el recorregut, que ens portà enfora de la vila, al fons de l’espadat, on a causa de les neus hi corria un bon cabal d’aigua. Allí Leon Còrdas hi havia representat la seva obra teatral “Menerba” i allí una inscripció en una placa recorda aquest fet. Dalt de l’espadat hi ha una catapulta que recorda les del seti.
A continuació s’anà fins el cementiri i es dipositaren dues ofrenes florals per part dels occitans i dels catalans. L’ofrena catalana era un plafó de flors que representava la bandera catalana i fou oferta per Carme Querol i Erika Dauner. L’ofrena occitana fou a càrrec de Joseta Brajon, de Sijan.
A continuació Enric Garriga féu un recordatori de la personalitat de Leon Còrdas, que estimava la llengua, el teatre, la poesia, la prosa, el dibuix, el cinema, els dibuixos animats i totes les arts plàstiques, però que tenia un amor sincer i entusiasta vers els catalans. Els catalans, en justa correspondència no l’oblidarem mai.
Per acabar aquest acte emotiu es cantà, davant la tomba de Leon Còrdas, engalanada amb les banderes occitana i catalana, “Lo Boier”, “Se canta”, “La Copa Santa” i “Els Segadors”.
A continuació s’anà a cercar l’autocar i tots plegats anàrem al Restaurant que era enfora de Menerba.
Una gran sala era totalment plena de catalans i occitans i es serví un àpat abundant i gastronòmic, que agradà tothom.
Durant el dinar hi hagueren diverses intervencions sobre temes diversos i Joan-Loís Blenet, de Montpeller, ens parlà de les escoles calandretes i del Teatre occità, que es farà a Barcelona, a l’Institut Francès, el 3 de març del 1992.
Després el cantant La Sauze, de Narbona, oferí algunes composicions del seu repertori. És un cantant que el 1986 vingué amb el CAOC a Llançà, a la Costa Brava.
Després actuaren diferents músics occitans i també Robèrt Tortosa de Sijan. Alguns catalans també hi participaren, com Frederic Ricart i Pasqual Bachetta.
La vetllada s’allargà més del previst perquè els catalans els agradava participar a les danses occitanes. Finalment es ballaren sardanes i es cantà el “Cant dels Adeus”.
S’enfilà la carretera i l’autopista cap a Barcelona, on s’arribà tocades les 11 de la nit. Però havia valgut la pena de matinar perquè malgrat els auguris el temps fou molt bo i la festa preparada pels occitans resultà memorable, d’aquelles que es recorden sempre.
E.G.T.
AGRAÏMENTS
Donem les gràcies als occitans del Centre Occità de Narbona, especialment a Miqueèl Decor, Sèrgi Granier i Robert Cazilhac. Als amics de Sijan, Robèrt Tortosa i Joseta Brajon. A l’Ajuntament de Menerba i l’Oficina de Turismo.
Al cantant occità La Sauze i als músics occitans i catalans. A Miquèl Còrdas per haver acceptat la nostra invitació a l’acte d’homenatge al seu pare. I a tots els assistents per haver contribuït al gran èxit de la jornada a Menerba
ASSISTENTS A MENERBA
ENRIC AGUILAR MATAS
JORDI ALOMAR
PASQUAL BACHETTA
MARIA BAGOT BOSCH
JOSEP MARIA BRUNO
CONXITA CAMPI
JORDI CARBONELL
RAMON CASABONA
CELDÒNIA CLARET PRAT
TERESA CLOTA
JOAN COLOM BALAGUÉ
ERIKA DAUNER
JORDI ESTRADA
SANTIAGO ESTRADA
ANTONIA FERRER
EMPAR FINA
NÚRIA FORTUNY
NÚRIA GARRIGA
ENRIC GARRIGA
MARGALIDA GELABERT
JOAN MANUEL GIRAL D’ARQUER
GLÒRIA GORINA CARBONELL
ALBERT GUILLAUMET
ROSA JUANOLA
MONTSERRAT MAGRANER BORRÀS
JOSEFINA SACASES
ROSA SACASES
BALDIRI SALCEDO
PACO SALVÀ
HILARI SANZ GONEL
ALFONS SERRA
FRANCESC SIMÓ ESCUDÉ
MADALENA SIMÓ PUNTÍ
ESPERANÇA TAMES
JOSEP MARIA TORRAS
ANNA VALLÈS
JORDI VILA CADAFÍ
JOSEP M. BIRULÉS (Girona)
JAUME GALA (El Masnou)
JOAQUIM GARCIA (Bigues)
AMADEU GIL (Sant Joan Despí)
DOLORS GODAYOL (Torelló)
ROSER MAESO (Girona)
CARME TORTOSA (Badalona)
REMEI GIRALT
MONTSERRAT GRAU
DORA IZQUIERDO
JOSI LLORENS
GABRIEL MARTINEZ BUENO
TERESA MESQUIDA
JESÚS MESTRE
FRANCESC MORA PRESAS
MARIA JESÚS MUÑOZ VILLEGAS
CAROLINA MUXART
MARIA TERESA MUXART
FRANCESC NOYA
FRANCESC OLIVÉ
ANNA MARIA PALLEJÀ
ROSER PÀMIES
AMOR PARADELL
MARIA MONTSERRAT PASTALLÉ
CARME PEÑA
MONTSERRAT PLANAS
MONTSERRAT PRATS
CARME QUEROL
JOSEP RAHOLA
FREDERIC RICART
DOLORS RIERA SANJUAN
ALGUNS ASSISTENTS OCCITANS
TONIETA CAZILHAC, de Narbona
ROBÈRT CAZILHAC, de Narbona
TERESA DECOR, de Narbona
MIQUEL DECOR, de Narbona
SERGI GRANIER, de Narbona
LA SAUZE, de Narbona
JOAN CAZANAVE, de Narbona
ENRIC FABRE, de Narbona
ANDREA FERRERES, de Narbona
ELISABETH LLUC, de Narbona
GILBÈRT LLUC, de Narbona
Mr. et Mme.MANCHON, de Narbona
RAIMONDA PANISELLO, de Narbona
FRANCÉS POUDOUX, de Narbona
JOSETA SARDÀ
MIQUEL CORDAS, de Montpellier
JOAN-LOIS BLENET, de Montpellier
JOSETA BRAJON, de Sijan
JOAN BRAJON, de Sijan
ANDREA TORTOSA, de Sijan
ROBÈRT TORTOSA, de Sijan
HERVÉ CAMINADE, d’Albi
ALBERTA GUIRAUD, de Bize
ENRIC BORRIGLIONE, de Cuxac
MARCÈL LIGNIERES, d’Escales
NANON VILLEROUX, de Gruissan
FELIP ASSIE, de Menerba
JOANA CHANCE, de Menerba
RAIMON CHANCE, de Menerba
JOAN-LUC SEVERAC, de Menerba
Mr. et Mme. LOUILLET, de Paraza
TERESA FABRE, de Peirac
JOAN FABRE, de Peirac
JOAN-PAU LEGUEBAQUE, de Portel