dissabte, 15 de novembre de 1997

XXXIII REUNIÓ CONJUNTA. ACTA REUNIÓ AMASSADA CONJUNTA ANUAL DE LES DUES SECCIONS DEL CAOC A LAVAUR

ACTA

Hi assisteixen 23 catalans i 22 occitans i s'excusen 10 occitans segons relació al final.

A les 15:55 h. comença la reunió a la sala "Justícia i Pau" de l'Ajuntament de Lavaur, segons un ordre del dia proposat i aprovat abans de començar.

1. Activitats realitzades.

Enric Garriga parla dels actes fets durant el 1997.

Marcèl Baiche anuncia que ha fet una conferència sobre Ausiàs March al Centre de Cultura d'Andorra. Baiche diu que a Mercus no volen fer coses occitanes. Sobre l'agermanament Berga-Tarascó, diu que l'alcalde de Tarascó no sap res de la història de la pròpia vila i Baiche en cita detalls històrics.

Jacme Delmàs parla del bessonatge entre Llançà i Pont del Casse.

Xavier Bada menciona l'agermanament de Lavaur-Vendrell i que cal, que el CAOC, col•labori en aquest agermanament.

Annie Rieu diu que la Pujada fou un èxit i que s'acabà la festa a Salau amb el grup Aigarèla. El sopar era preparat per un restaurador d'Holanda. Es felicita per la iniciativa d'un agermanament entre Salau i Alt Àneu. El Consell Regional fa una reconeixença per la Pujada.

Cristian Duthil. A Salau mancaven socis del CAOC occità. és una bella festa per a encoratjar a la Pujada a Salau, que és una presa de consciència occitana. Es lamenta que la pluja a Montsegur ens obligà a anar a Foix. L'endemà s'anà a Lavelanet i els alcaldes adjunts parlaven en occità.

Agnès Negre denuncia les falsedats que a Montsegur han dit contra el CAOC. S'han pagat les despeses d’instal•lació de l'Aplec.

Jacme Delmàs. Per publicar a LA SETMANA cal enviar informació abans del dijous. Per fer publicitat a LA SETMANA s'ha de fer tres setmanes abans de fer els actes.

Cristian Duthil. Es passà l'article sobre Salau a LA SETMANA.

2. Cronologia.

Enric Garriga enviarà la cronologia occitana a tots els presents occitans a l'Amassada del CAOC.

3. Proposta de Programa pel 1998.

Enric Garriga presenta la proposició de programa pel 1998.

Jacme Delmàs diu que cal fer les mateixes presentacions a Tolosa, Montpelhièr i Aquitània.

Xavier Bada parla del moviment universitari i de les joventuts occitanes i catalanes i dels contactes universitaris.

Joan Amorós parla del XX Aniversari del CAOC. Caldria fer una exposició de la tasca realitzada pel CAOC. Proposa premis a occitans i catalans que han treballat per les relacions occitano-catalanes. Parla de la commemoració del XX Aniversari del Congrés de la Cultura Catalana.

Cristian Duthil és d'acord per anar tots plegats a París a la Manifestació, com diu Garriga.

Jacme Delmàs parla sobre aquest mateix tema.

Antoni Costumero parla de l'agermanament Girona-Albi. També d'una possible subvenció. Diu que es fan les relacions d'agermanament en francès i espanyol. Hi ha un debat previst organitzat per l'IEO-Tarn.

Joan Thomàs diu que cal precisar que les relacions siguin des del mateix principi en català i occità.

Anhés Negre. Del bessonatge Foix-Lleida, els de la part de Foix no en diuen res al CAOC de Foix.

Xavier Bada diu que cal veure l'alcaldessa de Montsegur. Diu que no hi ha cap biblioteca a Montsegur. Cada cop Montsegur rep més diners del turisme. A la Croada patiren més Monferrier i Lavelanet que Montsegur.

Informe econòmic. Secció occitana.

Cristian Duthil presenta l'estat de comptes, que són aprovats. Menciona que han augmentat força els socis occitans.

Elecció de junta occitana.

Jacme Delmàs pren el compromís de ser Secretari durant tres anys.

Cristian Duthil diu que continuarà com a Tresorer. Proposa, junt amb Patrici Pojada, un secretariat tècnic.

Es proposa la següent junta del CAOC occità que és aprovada:

DISCORS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS A LAVAUR

15 de novembre de 1997

Sénher conse adjunt a la cultura, amics occitans, amics catalans,

Sèm venguts, los catalans del CAOC, per segond còp a Lavaur; lo primièr còp èra en 1994, e sempre menats per Joan Tomàs, un grand amic dels catalans.

Es pas un compliment de dire que Lavaur es una bèla vila, una polida vila, mas tanben es una vila plena d'art e d'historia. Una istòria crusèla, aquela de la Crosada que a Lavaur escriguèt un dels episòdis mai sagnants.

La desfaita occitana foguèt lo començament del declin, de la gran tombada del pòble mai culte d'Euròpa. Pauc a pauc, lo francès a tampat totas las sorgas, a assecat totes los rius de la lenga occitana e, fin finala, l'a substituïda, sens li daissar cap de luòc dins l'escòla e mens encara dins la vida sociala, publica e oficiala.

E ara sèm aicí, catalans e occitans, a la comuna de Lavaur e parlam encara la meteissa lenga de la Dama Guirauda de Lavaur, getada e peirada dedins lo potz, per los crosats. Era lo 3 de mai de 1211, fa 786 ans d'aquò. E malgrat lo temps passat l'occitan es pas mòrt encara e vòl viure, tornar reviure dins una Euròpa novèla. Vòl èstre tant o mai respectat que las autras lengas europèas sense estat pròpi e, evidentament, los catalans sèm del meteis vejaire, de la meteissa opinion.

Còsta de veire un càmbiament dins l'Estat francés, embarrat, enfangat a l'entorn de l'article II de la Constitucion de la Republica francesa, que proclama lo francés sola lenga oficiala.

Mas se fasem l'analisi de pichonas causas, que se son passadas ongan, podèm arribar a pensar que i a quicòm que bolega per cercar una sortida a aquel coul de sac de la Constitucion francesa.

Per exemple, lo 29 de mai, l'associacion de las Calandretas signèt a París un acòrdi amb lo Ministèri de l'Educacion Nacionala per metre en marcha un Institut Superior de formacion dels mèstres, regents de las Calandretas, mas tanben de las autras lengas de la Republica.

E aquò serà una realitat, perque dins un mes, lo 19 de decembre d'ongan, serà inaugurat oficialament aqueste Institut Superior de Formacion de regents en lengas diferentas del francés a Besièrs.

Lo 21 de mai, lo Parlament regional del Piemont fa una lei de promocion de l'occitan de las Valadas occitanas d'Italia, e tanben, dins las valadas, i a una autra novèla oficiala. La Comunautat europèa a aprovat lo projècte denominat Espaci occitan, a Dronier, dins la Val Maira, per far un Institut d'estudis occitans, que vòl dire totes los servicis de la lenga e cultura occitanas.

L'Espaci Occitan de l'Occitania italiana, se met en marcha, amb l'idèa de trabalhar amassa amb l'Occitania de l'estat francés, e l'Occitania de l'estat espanhòl, la Val d'Aran.

Lo còst de l'Espaci es de 3 miliards de liras. La Comunautat europèa paga lo 75 per cent e las comunautats montanas e la província pagan lo 25 per cent restant. Aquò es una avançada extraordinària.

Lo 6 de mai començan las classas dins la novèla Calandreta d'Orlhac, dins Cantal, malgrat fòrça  problèmas economics..

Lo 1èr d'octòbre comença lo primièr Col.legi occitan, de l'Associacion Calandretas, a Lates, pròche Montpelhièr, per aculhir los escolans que son passats abans per las Calandretas.

Lo 8 de junh comença de trabalhar Lo Conselh de la Lenga occitana per reglar las causas dificilas de la grafia de l'occitan.

Las causas passadas al Zènit de Pau, al Teatre de la Ciutat de Carcassona, fan dire als jornals que los que dison que la lenga occitana es mòrta auràn de tampar lo bèc d'ara endavant.

Se los catalans se bolegan, se Europa se bolega, perqué pas Occitania?. França es lo darrièr wagon del trin de las Lengas. Totes los estats modèrnes d'Euròpa an signat la Carta de les Lengas, mens França. Cresi qu'aquesta situacion es plan vergonhosa.

Dins un temps ont la conservacion del patrimòni es la tasca que definís melhor l'accion culturala dels Estats, es una contradiccion doblidar aqueste grand patrimòni vivent, qu'es la lenga d'un pòble. E que, dins lo cas de l'occitan, és lo patrimòni qu'a mai de riquesa istorica d'Euròpa.

Ara, lo CAOC es en trin d'acabar lo primièr periòde de 20 ans. En genièr farà 20 ans que foguèt creat a Barcelona. Aqueste mes, lo govern de la Generalitat de Catalonha a declarat lo CAOC Associacion d'interés cultural. Es una tardiva reconeissença del trabalh qu'a fait lo CAOC per far tornar las relacions occitano-catalanas. Mas lo crepuscul, l'obscur calabrun, ara sembla que se torna lutz d'alba. E dins lo novèl periòde de 20 ans las relacions catalano-occitanas s'afortiràn d'amistat  e de ligams entre los dos pòbles.

E amb aquesta confiança cridi:

Visca Occitania. Visca Catalonha!

Enric Garriga Trullols

Secretari General  CAOC catalán

Lavaur 15/11/1997

L'AMASSADA DEL CAOC A LAVAUR

Lo 15 de novembre 1997, lo Comitat d'Afrairament Occitanò-Catalan tenguèt son amassada generala a La Vaur. Aquela preséncia, dins una vila cargada d'istòria, se voliá simbolica: nos remembreron la resisténcia e lo martiri de Dòna Guirauda e de sons companhs, en 1211, fàcia a la Crotzada. La Vaur es la primièra vila que signèt una convencion amb l'IEO per una promocion de la lenga occitana.

Participava a l'acamp lo Centre de Desvolopament economic occitan, de Mièjorn Pireneus, (CEDEOC), que la tòca es de valorisar la lenga e la cultura occitanas dins l'activitat economica.

De l'activitat del CAOC s'illustra la volontat dels sòcis catalans de se portar solidaris del combat occitanista. Lor preséncia fòrça la legitimitat, gaire reconeguda, de l'emplec de l'occitan dins los actes oficials. Atal se compren l'omenatge rendut al mes de mai a Sitges a Josep Carbonell i Gener, publicista, critic d'art e istoriograf catalan qu'entretenguèt una correspondència amb Loís Alibert: èra coma nòstris amics catalans del CAOC, "enamorat d'Occitania".

Lo CAOC es present pels nòstris grands rendetz-vos: atal participava a la manifestacion de Clermont, per l'occitan a la television.

A l'endavant, lo CAOC serà atentiu als agermanments entre ciutats catalanas e occitanas. Ongan, Alt Anèu e Conflens-Salau van realisar un bessonatge. Las "Pujadas" al Pòrt de Salau contribuèron an aquel raprochament. Las culturas catalana e occitana se devon defendre dins l'encastre d'aquelis intercambis, presentats sovent coma franco-espanhòls!

Per l'an que ven, la vintena trobada de Sant Joan a Montsegur serà, mai que mai, celebrada: una còla de Sardana es ja prevista. Se podriá organizar una pichòta mòstra sus nòstres vint ans d'afrairament, amb un omenatge als iniciators del CAOC que foguèron Joan Fuster e Pèire Lagarda. Per esperlongar e donar una permanença an aquela preséncia, Marcèl Baiche, nòstre president, evoquèt un possible musèu occitan a Montsegur.

President: Marcèl Baiche; Vice-president: Joan Thomàs, de Lavaur; Vice-president segon: Antoni Costumero, d'Albi; Secretari  general: Jacme Delmàs, de Bordeus; Vice-secretària Anhés Negre, de Foix; Vocals: Didier Negre, Annie Rieu, Pèire Pessamessa, Patrici Pojada, Joan Maria Barniol, Joan-Jacme Maureta, Josèp Sans, Comte Josserant St.Priest d'Urgell, Felitz Daval, Gilabert Nariòo, Alan Roch, Jòrdi Peladan i Jacme Taupiac.

Un cop  votada i aprovada l'anterior Junta, es recorda que hi ha tres propostes per la nova reunió conjunta del CAOC, pel 1998, que són Albi, Agen i Val d'Aran.

Informe de la situació catalana.

Enric Garriga fa una breu exposició

Informe de la situació occitana.

Jacme Delmàs fa petit anàlisi.

Torn Lliure.

Pèire Pessamesa parla de la Renaixença del teatre provençal ja que és un fet nou.

No havent-hi altres temes a tractar, es clou l'amassada, a les 19 hores, per anar a la recepció oficial.

Jacme Delmàs                          
Enric Garriga Trullols
Secretari del CAOC occità          
Secretari del CAOC català

ASSISTENTS

Enric Garriga
Marcèl Baiche, d'Andorra
Núria Bayó
Patrici Pojada, de Pàmias (09)
Joan Amorós
Pèire Pessamessa, de Bonius (84)
Concepció Molinas
Cristian Duthil, de Rius (09)
Xavier Bada
Anhés Negre, de Foix (09)
Antònia Donadeu
Daidièr Negre, de Foix (09)
Núria Serra
Cristian Laus, d'Albi (81)
Hildebrand Miret
Joan Antoni Costumero, d'Albi (81)
Anna Marzà
Joan Jaume Maurette
Assumpció Torrent
Tornafuelha (31)
Jordi Amorós
Josep Sans, de Brassac (09)
Lluís Gelis
Joan Thomàs, de Lavaur (81)
Oriol Mestre
Annie Rius, de Salau (09)
Pascual Bachetta
Marc Reynés, d'Albi (81)
Ma. Teresa Sabater
Comte Josserant, de Sant  Priest d'Urgell  i femna, d'Avinhon (84)
Rosa Vila Omella
Concepció Sellés
Joan Farenc, d'Algens (81)
Àngel Sellés
Jacme Delmàs, de Bordeus (33)
Ramon Agulló
Sergi Viaule, de Sant Sulpic (81)
Galderic Rovira
Pèire Senegas, d'Albina (81)
Lluïsa Sturlese
Bernat Vernhièras, de Castres (81)
Lluís Baulida
Eric Barta, d'Albi (81)
Maria Cruz Guzman

EXCUSATS        

Catarina Wanou, de Guadalupe      
Nadal Rey, de Vila Diu (82)
Sergi Javaloyes, de Jurançon (64)      
Joan Bernat Molinièr, de Foix (09)
Alan Roch, de Carcassona (11)      
Joan Maria Barniol, de Bordeus (33)
Felitz Daval, d'Orlhac (15)      
Gilabert Nariòo, d'Ortès (64)
Jòrdi Peladan, de Nimes (30)      
Jacme Taupiac, de Montalban (82)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada