diumenge, 2 d’agost del 1992

V PUJADA AL PORT DE SALAU

El 2 d’agost del 1992 s’ha fet la V Pujada al Coll de Salau (2.087 m.) que limita el Pallars Sobirà i l’Arieja. Els catalans pujaren des d’Alòs d’Isil (Alt Àneu/Esterri d’Àneu) i procedien principalment dels dos Pallars (Esterri, Sort, Pobla, Tremp, etc.), però també de Lleida, Barcelona, etc.

Els occitans pujaren des del poble de Salau, amb grups procedents de Salau, Coflents, Seix, Oust, Ustou, Sant Girons, Foix, Tolosa, Pau i fins i tot de Lió.

En conjunt hi havien 600 persones, de les quals la meitat eren occitanes.

A les 12 del migdia confluïren uns i altres al gran espai del Coll. Els occitans hagueren de fer un camí de 3 hores. Els catalans només 30/45 minuts. Després de les abraçades de tants amics coneguts d’altres anys, es dinà amb el que portà cadascú, però la ratafia catalana circulà de mà en mà per tot el Coll. Els acordionistes i grallers de Foix amenitzaren amb música occitana.

Acabat el dinar s’aplegaren els assistents en un gran cercle i parlaren els següents oradors:

Jordi Carrera, del Consell Cultural de les Valls d’Àneu
Antoni Ricou, de l’Ajuntament d’Alt Àneu
Gerard Denat, de l’Ajuntament de Salau/Coflents.
Annie Rieu, de l’Ajuntament de Salau i del Club Mont-Roch de Salau
Joan Civat, de l’Ajuntament d’Esterri d’Àneu
Agustin Bonrepaux, Diputat de l’Arieja
Xavier Bada, de l’Ajuntament de Pobla de Segur i del Consell Comarcal i Amics del Túnel de Salau.
Gilabert Narioo, de Jurançon
Joan Faure, de Sant Girons, Associació Promoció Túnel de Salau
Pere Cortina, de la Cambra de Comerç del Pallars Sobirà (Pobla de Segur)
Bernat Molinier, de Foix
Enric Garriga, del CAOC català de Barcelona, llegí les adhesions rebudes, entre les quals la del President de la Generalitat de Catalunya, que fou aplaudida.

Els diferents oradors expressaren la voluntat d’enfortir les relacions catalano-occitanes i d’altres, especialment els occitans. Alguns insistiren sobre la realització del projecte del Túnel de Salau.

Els alcaldes de l’Alt Àneu i Esterri i el Consell Cultural de les Valls d’Àneu d’una part i els occitans de Foix i de Salau de l’altra intercanviaren productes típics del país, formatge de cabra i ovella, embotits, vins, licors, ratafia, pastes, dolços, xocolata, torrons, etc.


A continuació Bernat Molinièr, de Foix, i un grup de música oferiren un recital de música occitana i de danses occitanes que dansaren catalans i occitans.

També es cantaren cançons. Es cantaren també l’himne occità “Se canta” i l’himne català “Els Segadors”.

Després es féu una gran rotllana per a cantar el Cant dels Adéus, i finalment davant de les banderes catalanes, occitanes i d’Europa es féu una gran foto de família, pràcticament amb la gran majoria d’assistents.

Després de les abraçades als amics, cadascú inicià la davallada pel seu costat.

Hi eren representats tres ajuntaments catalans: Alt Àneu, Esterri i Pobla de Segur. I cinc d’occitans: Salau, Ustó, Soeix, Ercé i Seix, els quatre primers representats pels seus alcaldes i el darrer per un conseller municipal.

Abans, el dissabte, els catalans de Barcelona visitaren el poble L’Escaló, el monestir de Sant Pere de Burgal, i el poble d’Escart, guiats per Jordi Carrera. Després assistiren a la inauguració d’un nou local cultural de l’Ajuntament d’Esterri d’Àneu, en una bonica casa de pagès a l’interior del poble, que s’acabà amb coca i xampany.


ADHESIONS REBUDES


Molt Hble. Sr. Jordi Pujol, President de la Generalitat
Hble. Sr. Joan Guitart, Conseller de Cultura de la Generalitat
Domenique Baudís, Alcalde-Diputat de Tolosa
Josep Soldevila, President Consell Comarcal Pallars Jussà de Tremp
Agustí Lopez Pla, President Consell Comarcal Pallars Sobirà de Sort
Miquel Argimon, President Comissió de les Comunitats Europees de Barcelona
Narcís Balagué Bosch, Alcalde de Pobla de Segur
Francesc Mora Presas, President Club Excursionista Pirenaic de Barcelona
Roger Barau, Conseller General del canton d’Ustou

diumenge, 21 de juny del 1992

MEMÒRIA XIV APLEC OCCITANO-CATALÀ FOCS DE SANT JOAN A MONTSEGUR

20-21 de juny de 1992

Els assistents catalans i occitans del CAOC, al XIV Aplec de Montsegur d’enguany, hi hem participat amb el convenciment que cal mantenir una tradició, que hem forjat amb constància durant 14 anys. Enguany s’ha notat, malgrat totes les circumstàncies, un descens important, pel que fa a la presència catalana. També la presència occitana ha minvat, però no tant. Algunes circumstàncies que han restat presència serien la Presentació de les Bases de Manresa, el mateix diumenge; la previsió meteorològica desfavorable, la manca de cartells anunciadors i de publicitat a la premsa i l’absència dels grallers i diables de la Plaça Nova, que participaven al Corpus de Barcelona el mateix diumenge, etc.

D’aquestes circumstàncies només la manca de cartells i de publicitat a la premsa és imputable al CAOC, però la meva permanència a l’Argentina durant dues setmanes, comportà que malgrat d’haver deixat encarregat el tema de la confecció dels cartells, no es feren. Això explica – però no justifica – aquesta mancança que tant m’han retret i fet notar els occitans i la gent col•laboradora del CAOC de Montsegur i de Foix.

També la cantant catalana Maria-Josep Villarroya anul•là per segona persona interposada, el seu compromís d’actuar, que m’havia dit personalment, el dia 26 de maig, a l’aeroport del Prat, abans d’anar a l’Argentina.

Per a més dissort la Radio Mediane excusà la seva presència enguany al Prat dels Cremats, perquè tenia altres compromisos. S’hagué de llogar un petit equip amplificador. També l’Agència de Viatges Icària de Barcelona (col•laboradora de la Casa Llenguadoc-Rosselló) anul•là la seva expedició programada i similar a la de l’any passat. Tampoc es pogué concretar la recepció oficial a l’Ajuntament de Mirapeix, i per més desgràcies, l’Hotel Lons no ens admeté la nostra reserva habitual per estar tot ple i reservat. Encara podríem afegir a la llista l’absència de Jòrdi Passerat a la missa de Montsegur i que m’havia promès de participar-hi.

Pel que fa al viatge, per culpa de quatre persones se sortí amb més de mitja hora de retard des de Barcelona. S’arribà per aquest motiu tard al dinar i tard al Prat dels Cremats. L’acte al monument als càtars fou senzill i les flors d’ofrena , que ens portà Claudi Chabroty, foren dipositades per Montserrat Planas. També s’arribà tard a la missa, la qual fou oficiada pel Pare H. Miret, de Montserrat (en català) i per Mn. Maurici Torrent, de Montferrier (en occità). El ball a la plaça a la sortida de l’església fou la mínima expressió perquè calia anar a sopar a les 7’30h, al qual també s’arribà amb retard. Sort que el sopar fou molt ràpid i es recuperà el retard, acumulat i es pogué sortir a l’hora prevista. La comitiva de catalans era ben minsa. Es desplegà mitja bandera catalana, a la qual hi havíem posat damunt una petita d’occitana. No vàrem poder desplegar la gran bandera occitana habitual per manca de braços. La diferència entre l’any passat i enguany és abismal. La música conjunta d’un graller, d’un gaiter, dels joves del CAOC i del Grup de Foix no eren cap alternativa notable a la manca dels diables i dels grallers habituals dels anys anteriors. Afortunadament la presència occitana era major que la catalana. Molts cotxes aparcats al pàrking, amb matrícula francesa, donaven fe de l’interès dels occitans per a veure l’espectacle dels catalans i de la pirotècnia. Però, ailàs, els catalans érem pocs i no hi havia espectacle ni tampoc la sonorització habitual.

Jaume Gala féu el cremat de Rom Pujol tradicional, que agradà a tothom. Hi havia també una parada amb begudes i entrepans calents, a cura d’un establiment d’alimentació del poble de Montsegur, que col•labora amb el CAOC.

El president del CAOC occità, Marcèl Baiche, féu un discurs enèrgic i emotiu en occità i català. També Teòfil Digoudé, conseller municipal de l’Ajuntament de Montsegur, pronuncià unes paraules de benvinguda en occità.

La secció occitana del CAOC estava ben representada pel President, Marcèl Baiche; pel Secretari, Jacme Delmàs; pel Tresorer, Claudi Chabroty; pels vocals Cristian Duthil i Patrici Pujada i d’altres socis de Foix.

Els acordions de Foix i de Barcelona interpretaren algunes composicions que feren dansar el públic assistent.

La foguera encesa il•luminà el Prat durant una bona part de la festa. Aquest cop no hi hagué cap pirotècnia, però hi havia més il•luminació elèctrica que altres anys.

Per finalitzar es cantà l’himne occità “Se canta”. L’autocar sortí cap a Foix més tard de mitja nit.

L’endemà alguns assistents optaren per quedar-se a Foix i visitar el castell, però la majoria dels altres anàrem a Rocafixada per a pujar fins l’alterós castell, fixat a un alt espadat sobre el poble. Tornàrem a dinar a Foix, al Fogal. Després d’acomiadar-nos dels occitans, emprenguérem el camí de Barcelona. Es féu la parada habitual a Maurí, per a comprar vins i malgrat la gran retenció de cotxes a l’autopista, s’arribà a Barcelona no gaire més tard de l’hora prevista al programa.

Cal pensar des d’ara mateix el programa del XV aniversari de Montsegur de l’any 1993, perquè no solament cal superar les grans mancances d’enguany, sinó que cal fer un gran esforç econòmic i de treball per a portar milers de persones en la pròxima ocasió. Els que hi vulguin treballar de veritat seran molt ben vinguts. Aquesta és la meva visió de la XIV Trobada a Montsegur, del 1992.

Enric Garriga Trullols
Secretari del CAOC

ALGUNS ASSISTENTS CATALANS

-    Enric Garriga
-    Maria Carme Colomer
-    Jaume Gala
-    Agustí Gallart
-    Miquel Gallart
-    Pello Garcia
-    Núria Gavaldà
-    Ramon Guinovart
-    Gabriel Martínez
-    Hildebrand Miret
-    Montserrat Planas
-    Anna Porta
-    Frederic Ricard
-    Rosa Sacases
-    Josefina Sacases
-    Jordi Sacases
-    Jordi Saguer
-    Maurici Serrahima
-    Anna Vallès
-    Carme Violant
-    Patrícia Violant

ALGUNS ASSISTENTS OCCITANS


-    Enric Azais, de Vilanova d’Olmes
-    Marcèl Baiche, de Pàmias
-    Joan-Claudi Chabrotí, de Pradetas
-    Jacme Delmas, de Pena d’Agenés
-    Cristian Duthil, de Foix
-    Teofil Digoudé, de Montsegur
-    Joan-Bernat Molinier, de Foix
-    Patrici Pujada, de Pàmias
-    Mr. Ritz, de Pàmias
-    Maria Josep Ritz, de Pàmias
-    Gilbèrt Puntis, de Montsegur
-    Jòrdi Serrus, de Montsegur
-    Maite Paris, de Pàmias
-    Mn. Maurici Torrent, de Montferrier

dissabte, 13 de juny del 1992

PRESENTACIÓ LLIBRE V PREMI REI EN PERE A SITGES

Sitges, 13 de juny de 1992


En el marc majestuós del saló del Palau de Maricel de Sitges, tingué lloc la presentació oficial del llibre del Dr. Manuel Alquezar “Correspondència entre Loís Alibert i Josep Carbonell i Gener”, premiat a Banyoles el 21 de desembre de 1991, amb el V Premi Rei en Pere del CAOC. El llibre ha estat editat pulcrament per l’Institut d’Estudis Catalans, amb 662 pàgines.

La sala era curulla de gent que ocupava tots els seients i que la feia insuficient . Que això passi un dissabte per la tarda, en què arriba la Flama Olímpica a Empúries, demostra l’interès que despertà l’edició del llibre i del caliu que els conciutadans de Sitges han donat al seu autor.

Presidia la taula el regidor de cultura de l’Ajuntament de Sitges; el Dtor. Josep Roca-Pons, com a representant de l’Institut d’Estudis Catalans; Vinyet Panyella, bibliotecària i gerent de la Biblioteca de Catalunya; Enric Garriga Trullols, secretari del CAOC i el Sr. Manuel Alquezar, autor del llibre. Cadascun d’ells féu un discurs, tots ells molt interessants. Enric Garriga evocà els records personals de Carbonell i Gener i féu un examen comparatiu de la situació d’abans amb la d’ara. Però l’estrella de l’acte fou Vinyet Panyella, que encengué en l’auditori una flama d’amor i d’admiració vers la figura humana i intel•lectual i patriòtica de Josep Carbonell. Només una persona jove i enamorada podia descriure d’una forma tan sublim i tan femenina la personalitat del pròcer sitgetà. Amb el seu extens estudi analitzà la personalitat, la formació i la raó de les obres de Josep Carbonell. A mi, almenys, m’arribà al cor profundament.

En el curs de l’acte Enric Garriga llegí les adhesions del President de la Generalitat Jordi Pujol, del Secretari General de Presidència Joaquim Pujol, del Cercle Català de Marsella i d’altres.

Acabat l’acte seguí un aperitiu i després anàrem a un restaurant, a la mateixa línia de mar, on les ones s’estavellaven contra les roques i on, segons em digué Vinyet Panyella, es reunia Josep Carbonell per a parlar d’Occitània amb els seus amics.


ENRIC GARRIGA TRULLOLS

dilluns, 8 de juny del 1992

MEMÒRIA LA CEVENA

Pentecosta 6-7-8 de juny 1992

Organitzat pels occitans de l’Associació MARPOC, de Nimes, (de l’Institut d’Estudis Occitans) hem fet per segon cop un nou viatge a l’entorn de Nimes, amb els amics Jòrdi Peladan i esposa Miquelina. El primer fou a l’entorn de la Camarga (27/28 octubre 1990), i ara hem pujat del mar a la muntanya. Una muntanya que, malgrat amagar una història cruent de resistències i de persecucions i de carències de mitjans per a sortir d’una vida més aviat pobre que austera, se’ns presenta en tota la seva immensa grandiositat i bellesa.

Jòrdi Peladan elaborà un interessant programa i juntament amb la seva esposa ens acompanyà durant els tres dies, fent-nos veure tots els aspectes d’un país desconegut pels catalans.

D’entrada un bon dinar a Alés gratificava del llarg viatge, amb una bona predisposició a seguir. La visita a una antiga mina escola, ara museu, convertí el grup català en miners provistos dels corresponents cascos de protecció. Fou una experiència inèdita pel CAOC. La visita al museu Benoit d’art modern, molt ben instal•lat en un edifici molt bell i ben condicionat, fou un contrast ben diferent comparat amb la mina. Més tard ens reberen a l’Ajuntament d’Alés, que està agermanat amb Santa Coloma de Gramenet (al costat de Barcelona). Feren discursos la regidora Anna Maria Vendeville, que donà la benvinguda. Enric Garriga Trullols, en occità, advocà per l’amistat catalano-occitana i pel respecte de totes les cultures dels pobles i les seves llengües. Jòrdi Peladan, en occità, també reafirmà les mateixes idees de respecte i de normalització de l’occità. Finalment anàrem a Andusa, al complex Unionist, on es sopà. Algú encara anà al poble per a participar a la festa local. Andusa té el major temple protestant de tot l’estat francès.

El diumenge ja s’entrà a la serralada de la Cevena i el paisatge passava de la garriga a l’alta muntanya, amb les seves mines a cel obert, els seus castells, la vegetació i el seu parc natural protegit.

S’arribà a Florac, bonic poble amb un bon restaurant, en un lloc idíl•lic, on es menjà de meravella i que satisfé tots els catalans i als occitans que ens acompanyaven.

Se sortí de Florac per la ruta de la cornisa de les Cevenes i al poble de Sant Joan de Gardonenca es visità un museu de les Valls Cevenoles, on es mostra una història retrospectiva de les diferents indústries del país, especialment la seda i les castanyes.

Abans de retornar a Andusa es féu una parada a la Vitrina Cevenola (productes del país) i els catalans hi férem moltes compres.

Després de sopar a Val d’Ort, d’Andusa, hi hagué una vetllada musical a càrrec de Joan Guers, cantaire i musicaire d’acordió i el seu músic violinista acompanyant. Fou molt interessant per la presència d’una llengua occitana molt comprensible pels catalans. Possiblement Joan Guers vingui a la VIII Trobada d’Acordions a Maçaners, el 11 de juliol 1992.

El dilluns al matí es visità el Museu de Música d’Andusa, el qual fou molt atractiu pels catalans i Jordi Fité féu una molt bona traducció del francès al català, de les explicacions de la filla del fundador del museu, que conté 1.200 instruments musicals de tot el món.

Una altra visita, encara més interessant fou la del Museu del Desert, que es refereix al període de persecució dels protestants (hugonots) des de la revocació de l’Edicte de Nantes fins l’Edicte de Tolerància.

El dinar fou un pícnic molt ben organitzat, a un lloc molt bonic, davant del museu, que és un conjunt de cases de camp, molt ben restaurades i condicionades.

Després encara es féu una visita panoràmica de la forest de bambús gegants i d’arbres i plantes tropicals de Prafrança.

A continuació s’inicià el viatge de tornada i a Nimes deixàrem els benvolguts amics occitans Jordi Peladan i esposa que tan bé ens han acompanyat els tres dies.

S’arribà a Barcelona a l’hora prevista al programa, malgrat la gran retenció a l’autopista.

Tothom mostrà la seva satisfacció pel resultat de les tres jornades passades amb els occitans i uns holandesos que parlen occità.

ENRIC GARRIGA TRULLOLS


ASSISTENTS CATALANS

PASQUAL BACHETTA
HELENA BEAULIEU
JORDI CARBONELL
ENRIQUETA CODINA
ISABEL CODINA
MARGARIDA ESCURRIOLA
ANTONIA FERRER
ANTONI FITÉ
DAVID FITÉ
JORDI FITÉ
MERITXELL FITÉ
ENRIC GARRIGA
NURIA GARRIGA
FRANCESC OLIVÉ
MONTSERRAT PLANAS
MONTSERRAT QUEROL
MARIA HERNANDEZ ROIG
NURIA ROIG
JOSEFINA SACASES
ROSA SACASES
PACO SALVÀ
ISABEL VILA CODINA
MARIA ANTÒNIA ZAMORA

ALGUNS ASSISTENTS OCCITANS


JÒRDI PELADAN, de Nimes
MIQUELINA PELADAN, de Nimes
AGNES LOBIER, de Nimes
JOANA VINCENT, de Nimes
JOAN-ERNEST GUERS, de Lo Vigan
ANNA-MARIA VENDEVILLE, d’Alés
PÈIRE HENRIOT, de Virac (Albi)
TANEKE UBBINK (holandès), de Gailhan
Senyora UBBINK (holandesa), de Gailhan

diumenge, 26 de gener del 1992

MEMÒRIA MENERBA

Era el primer cop que el CAOC català anava a Menerba, gràcies a la iniciativa  dels occitans de Narbona, principalment Sèrgi Granier, Miquèl Decor i Robèrt Cazilhac.

El programa resultava molt atractiu i s’arribaren a inscriure 90 persones, per un autocar de dues plantes, d’una capacitat de 74 persones. Quinze persones eren a la llista d’espera. Però la nevada del dimecres i la interrupció de pas, per la neu, a la duana de la Jonquera, produí un seguit de baixes entre els inscrits, abonades per les informacions sensacionalistes dels mitjans de comunicació. Afortunadament el temps cambia i a Barcelona el dissabte féu un temps esplèndid i el dia anterior s’havia restablert el trànsit a la frontera. Parlàrem per telèfon amb tots els inscrits i es recuperaren 10 del total de baixes. Naturalment, els que tenien la grip, que eren molts, no podien anar-hi. Finalment hi anàrem 68 persones. Només mancaven sis per a completar l’autocar de dos plantes de 74 places. Per tant, no haguérem de refusar cap inscrit.

La sortida era prevista a les 6, però tres o quatre persones, que formaven part dels diferents grups d’inscrits, es retardaren i feren demorar la sortida prop de 25 minuts. A l’autopista, sortida Girona-Sud, recollirem 2 persones i s’arribà a Menerba a l’hora prevista, més aviat amb uns minuts d’avanç. La neu era molt poca i encara en llocs on el sol no hi tocava. En canvi les Alberes i el Canigó en tenien en abundància, en els seus cims.

Tot just arribàrem a Carbona, a la sortida de l’autopista, ens esperava Robèrt Cazilhac, amb el seu cotxe, el qual ens acompanyà fins a Menerba, tot passant davant l’autocar.

Menerba, d’entrada, ja és tot un espectacle. Des d’un pàrking de fora davallàrem a peu fins al poble, on ens esperaven els occitans. Miquèl Decor, amb el megàfon del CAOC explicava les característiques històriques i geogràfiques del lloc: muralles, castell i església, etc. Es visitaren dos museus molt interessants. En un hi aviva uns diaporames amb figures dels actors del drama de la guerra croada contra Occitània i els càtars. Com a nota significativa cal esmentar que es donà a tots els visitants una guia en català, que explicava cadascun dels diaporames històrics, el qual es retornava a la sortida. El CAOC n’ha fet una edició, que hem enviat a tots els que anaren a Menerba, atès el seu interès documental i de recordatori de la visita.

Acabades les visites als Museus, al local de l’Ajuntament de Menerba hi hagué una recepció oferta per l’alcalde, que féu un discurs de benvinguda als catalans totalment en occità.

A continuació parlaren també, per part occitana, Miquèl Decor, de Narbona i el fill de Leon  Còrdas, Miquèl Còrdas.

Enric Garriga, en nom del CAOC català, evocà el significat de la gesta històrica de Menerba i alhora rendí un record emocionat al gran amic dels catalans Leon Còrdas. Després l’Ajuntament oferí a catalans i occitans un aperitiu. Cal esmentar que apart de l’alcalde també ens parlaren en occità l’alcalde adjunt i el cap de l’Oficina de Turisme local.

Després es continuà el recorregut, que ens portà enfora de la vila, al fons de l’espadat, on a causa de les neus hi corria un bon cabal d’aigua. Allí Leon Còrdas hi havia representat la seva obra teatral “Menerba” i allí una inscripció en una placa recorda aquest fet. Dalt de l’espadat hi ha una catapulta que recorda les del seti.

A continuació s’anà fins el cementiri i es dipositaren dues ofrenes florals per part dels occitans i dels catalans. L’ofrena catalana era un plafó de flors que representava la bandera catalana i fou oferta per Carme Querol i Erika Dauner. L’ofrena occitana fou a càrrec de Joseta Brajon, de Sijan.

A continuació Enric Garriga féu un recordatori de la personalitat de Leon Còrdas, que estimava la llengua, el teatre, la poesia, la prosa, el dibuix, el cinema, els dibuixos animats i totes les arts plàstiques, però que tenia un amor sincer i entusiasta vers els catalans. Els catalans, en justa correspondència no l’oblidarem mai.

Per acabar aquest acte emotiu es cantà, davant la tomba de Leon Còrdas, engalanada amb les banderes occitana i catalana, “Lo Boier”, “Se canta”, “La Copa Santa” i “Els Segadors”.

A continuació s’anà a cercar l’autocar i tots plegats anàrem al Restaurant que era enfora de Menerba.

Una gran sala era totalment plena de catalans i occitans i es serví un àpat abundant i gastronòmic, que agradà tothom.

Durant el dinar hi hagueren diverses intervencions sobre temes diversos i Joan-Loís Blenet, de Montpeller, ens parlà de les escoles calandretes i del Teatre occità, que es farà a Barcelona, a l’Institut Francès, el 3 de març del 1992.

Després el cantant La Sauze, de Narbona, oferí algunes composicions del seu repertori. És un cantant que el 1986 vingué amb el CAOC a Llançà, a la Costa Brava.

Després actuaren diferents músics occitans i també Robèrt Tortosa de Sijan. Alguns catalans també hi participaren, com Frederic Ricart i Pasqual Bachetta.

La vetllada s’allargà més del previst perquè els catalans els agradava participar a les danses occitanes. Finalment es ballaren sardanes i es cantà el “Cant dels Adeus”.

S’enfilà la carretera i l’autopista cap a Barcelona, on s’arribà tocades les 11 de la nit. Però havia valgut la pena de matinar perquè malgrat els auguris el temps fou molt bo i la festa preparada pels occitans resultà memorable, d’aquelles que es recorden sempre.

E.G.T.


AGRAÏMENTS

Donem les gràcies als occitans del Centre Occità de Narbona, especialment a Miqueèl Decor, Sèrgi Granier i Robert Cazilhac. Als amics de Sijan, Robèrt Tortosa i Joseta Brajon. A l’Ajuntament de Menerba i l’Oficina de Turismo.

Al cantant occità La Sauze i als músics occitans i catalans. A Miquèl Còrdas per haver acceptat la nostra invitació a l’acte d’homenatge al seu pare. I a tots els assistents per haver contribuït al gran èxit de la jornada a Menerba


ASSISTENTS A MENERBA

ENRIC AGUILAR MATAS              
JORDI ALOMAR                  
PASQUAL BACHETTA              
MARIA BAGOT BOSCH              
JOSEP MARIA BRUNO              
CONXITA CAMPI                  
JORDI CARBONELL              
RAMON CASABONA              
CELDÒNIA CLARET PRAT          
TERESA CLOTA                  
JOAN COLOM BALAGUÉ              
ERIKA DAUNER                  
JORDI ESTRADA
SANTIAGO ESTRADA              
ANTONIA FERRER                  
EMPAR FINA                  
NÚRIA FORTUNY                  
NÚRIA GARRIGA  
ENRIC GARRIGA                  
MARGALIDA GELABERT              
JOAN MANUEL GIRAL D’ARQUER      
GLÒRIA GORINA CARBONELL          
ALBERT GUILLAUMET              
ROSA JUANOLA                  
MONTSERRAT MAGRANER BORRÀS  
JOSEFINA SACASES
ROSA SACASES
BALDIRI SALCEDO
PACO SALVÀ
HILARI SANZ GONEL
ALFONS SERRA
FRANCESC SIMÓ ESCUDÉ
MADALENA SIMÓ PUNTÍ
ESPERANÇA TAMES
JOSEP MARIA TORRAS
ANNA VALLÈS
JORDI VILA CADAFÍ

JOSEP M. BIRULÉS (Girona)
JAUME GALA (El Masnou)
JOAQUIM GARCIA (Bigues)
AMADEU GIL (Sant Joan Despí)
DOLORS GODAYOL (Torelló)
ROSER MAESO (Girona)
CARME TORTOSA (Badalona)
REMEI GIRALT
MONTSERRAT GRAU
DORA IZQUIERDO
JOSI LLORENS
GABRIEL MARTINEZ BUENO
TERESA MESQUIDA              
JESÚS MESTRE
FRANCESC MORA PRESAS          
MARIA JESÚS MUÑOZ VILLEGAS      
CAROLINA MUXART              
MARIA TERESA MUXART          
FRANCESC NOYA                  
FRANCESC OLIVÉ                  
ANNA MARIA PALLEJÀ              
ROSER PÀMIES                  
AMOR PARADELL                  
MARIA MONTSERRAT PASTALLÉ      
CARME PEÑA                  
MONTSERRAT PLANAS              
MONTSERRAT PRATS              
CARME QUEROL                  
JOSEP RAHOLA                  
FREDERIC RICART              
DOLORS RIERA SANJUAN

ALGUNS ASSISTENTS OCCITANS

TONIETA CAZILHAC, de Narbona
ROBÈRT CAZILHAC, de Narbona
TERESA DECOR, de Narbona
MIQUEL DECOR, de Narbona
SERGI GRANIER, de Narbona
LA SAUZE, de Narbona
JOAN CAZANAVE, de Narbona
ENRIC FABRE, de Narbona
ANDREA FERRERES, de Narbona
ELISABETH LLUC, de Narbona
GILBÈRT LLUC, de Narbona
Mr. et Mme.MANCHON, de Narbona
RAIMONDA PANISELLO, de Narbona
FRANCÉS POUDOUX, de Narbona
JOSETA SARDÀ
MIQUEL CORDAS, de Montpellier
JOAN-LOIS BLENET, de Montpellier
JOSETA BRAJON, de Sijan
JOAN BRAJON, de Sijan
ANDREA TORTOSA, de Sijan
ROBÈRT TORTOSA, de Sijan
HERVÉ CAMINADE, d’Albi
ALBERTA GUIRAUD, de Bize
ENRIC BORRIGLIONE, de Cuxac
MARCÈL LIGNIERES, d’Escales
NANON VILLEROUX, de Gruissan
FELIP ASSIE, de Menerba
JOANA CHANCE, de Menerba
RAIMON CHANCE, de Menerba
JOAN-LUC SEVERAC, de Menerba
Mr. et Mme. LOUILLET, de Paraza
TERESA FABRE, de Peirac
JOAN FABRE, de Peirac
JOAN-PAU LEGUEBAQUE, de Portel