diumenge, 21 de juny del 1992

MEMÒRIA XIV APLEC OCCITANO-CATALÀ FOCS DE SANT JOAN A MONTSEGUR

20-21 de juny de 1992

Els assistents catalans i occitans del CAOC, al XIV Aplec de Montsegur d’enguany, hi hem participat amb el convenciment que cal mantenir una tradició, que hem forjat amb constància durant 14 anys. Enguany s’ha notat, malgrat totes les circumstàncies, un descens important, pel que fa a la presència catalana. També la presència occitana ha minvat, però no tant. Algunes circumstàncies que han restat presència serien la Presentació de les Bases de Manresa, el mateix diumenge; la previsió meteorològica desfavorable, la manca de cartells anunciadors i de publicitat a la premsa i l’absència dels grallers i diables de la Plaça Nova, que participaven al Corpus de Barcelona el mateix diumenge, etc.

D’aquestes circumstàncies només la manca de cartells i de publicitat a la premsa és imputable al CAOC, però la meva permanència a l’Argentina durant dues setmanes, comportà que malgrat d’haver deixat encarregat el tema de la confecció dels cartells, no es feren. Això explica – però no justifica – aquesta mancança que tant m’han retret i fet notar els occitans i la gent col•laboradora del CAOC de Montsegur i de Foix.

També la cantant catalana Maria-Josep Villarroya anul•là per segona persona interposada, el seu compromís d’actuar, que m’havia dit personalment, el dia 26 de maig, a l’aeroport del Prat, abans d’anar a l’Argentina.

Per a més dissort la Radio Mediane excusà la seva presència enguany al Prat dels Cremats, perquè tenia altres compromisos. S’hagué de llogar un petit equip amplificador. També l’Agència de Viatges Icària de Barcelona (col•laboradora de la Casa Llenguadoc-Rosselló) anul•là la seva expedició programada i similar a la de l’any passat. Tampoc es pogué concretar la recepció oficial a l’Ajuntament de Mirapeix, i per més desgràcies, l’Hotel Lons no ens admeté la nostra reserva habitual per estar tot ple i reservat. Encara podríem afegir a la llista l’absència de Jòrdi Passerat a la missa de Montsegur i que m’havia promès de participar-hi.

Pel que fa al viatge, per culpa de quatre persones se sortí amb més de mitja hora de retard des de Barcelona. S’arribà per aquest motiu tard al dinar i tard al Prat dels Cremats. L’acte al monument als càtars fou senzill i les flors d’ofrena , que ens portà Claudi Chabroty, foren dipositades per Montserrat Planas. També s’arribà tard a la missa, la qual fou oficiada pel Pare H. Miret, de Montserrat (en català) i per Mn. Maurici Torrent, de Montferrier (en occità). El ball a la plaça a la sortida de l’església fou la mínima expressió perquè calia anar a sopar a les 7’30h, al qual també s’arribà amb retard. Sort que el sopar fou molt ràpid i es recuperà el retard, acumulat i es pogué sortir a l’hora prevista. La comitiva de catalans era ben minsa. Es desplegà mitja bandera catalana, a la qual hi havíem posat damunt una petita d’occitana. No vàrem poder desplegar la gran bandera occitana habitual per manca de braços. La diferència entre l’any passat i enguany és abismal. La música conjunta d’un graller, d’un gaiter, dels joves del CAOC i del Grup de Foix no eren cap alternativa notable a la manca dels diables i dels grallers habituals dels anys anteriors. Afortunadament la presència occitana era major que la catalana. Molts cotxes aparcats al pàrking, amb matrícula francesa, donaven fe de l’interès dels occitans per a veure l’espectacle dels catalans i de la pirotècnia. Però, ailàs, els catalans érem pocs i no hi havia espectacle ni tampoc la sonorització habitual.

Jaume Gala féu el cremat de Rom Pujol tradicional, que agradà a tothom. Hi havia també una parada amb begudes i entrepans calents, a cura d’un establiment d’alimentació del poble de Montsegur, que col•labora amb el CAOC.

El president del CAOC occità, Marcèl Baiche, féu un discurs enèrgic i emotiu en occità i català. També Teòfil Digoudé, conseller municipal de l’Ajuntament de Montsegur, pronuncià unes paraules de benvinguda en occità.

La secció occitana del CAOC estava ben representada pel President, Marcèl Baiche; pel Secretari, Jacme Delmàs; pel Tresorer, Claudi Chabroty; pels vocals Cristian Duthil i Patrici Pujada i d’altres socis de Foix.

Els acordions de Foix i de Barcelona interpretaren algunes composicions que feren dansar el públic assistent.

La foguera encesa il•luminà el Prat durant una bona part de la festa. Aquest cop no hi hagué cap pirotècnia, però hi havia més il•luminació elèctrica que altres anys.

Per finalitzar es cantà l’himne occità “Se canta”. L’autocar sortí cap a Foix més tard de mitja nit.

L’endemà alguns assistents optaren per quedar-se a Foix i visitar el castell, però la majoria dels altres anàrem a Rocafixada per a pujar fins l’alterós castell, fixat a un alt espadat sobre el poble. Tornàrem a dinar a Foix, al Fogal. Després d’acomiadar-nos dels occitans, emprenguérem el camí de Barcelona. Es féu la parada habitual a Maurí, per a comprar vins i malgrat la gran retenció de cotxes a l’autopista, s’arribà a Barcelona no gaire més tard de l’hora prevista al programa.

Cal pensar des d’ara mateix el programa del XV aniversari de Montsegur de l’any 1993, perquè no solament cal superar les grans mancances d’enguany, sinó que cal fer un gran esforç econòmic i de treball per a portar milers de persones en la pròxima ocasió. Els que hi vulguin treballar de veritat seran molt ben vinguts. Aquesta és la meva visió de la XIV Trobada a Montsegur, del 1992.

Enric Garriga Trullols
Secretari del CAOC

ALGUNS ASSISTENTS CATALANS

-    Enric Garriga
-    Maria Carme Colomer
-    Jaume Gala
-    Agustí Gallart
-    Miquel Gallart
-    Pello Garcia
-    Núria Gavaldà
-    Ramon Guinovart
-    Gabriel Martínez
-    Hildebrand Miret
-    Montserrat Planas
-    Anna Porta
-    Frederic Ricard
-    Rosa Sacases
-    Josefina Sacases
-    Jordi Sacases
-    Jordi Saguer
-    Maurici Serrahima
-    Anna Vallès
-    Carme Violant
-    Patrícia Violant

ALGUNS ASSISTENTS OCCITANS


-    Enric Azais, de Vilanova d’Olmes
-    Marcèl Baiche, de Pàmias
-    Joan-Claudi Chabrotí, de Pradetas
-    Jacme Delmas, de Pena d’Agenés
-    Cristian Duthil, de Foix
-    Teofil Digoudé, de Montsegur
-    Joan-Bernat Molinier, de Foix
-    Patrici Pujada, de Pàmias
-    Mr. Ritz, de Pàmias
-    Maria Josep Ritz, de Pàmias
-    Gilbèrt Puntis, de Montsegur
-    Jòrdi Serrus, de Montsegur
-    Maite Paris, de Pàmias
-    Mn. Maurici Torrent, de Montferrier

dissabte, 13 de juny del 1992

PRESENTACIÓ LLIBRE V PREMI REI EN PERE A SITGES

Sitges, 13 de juny de 1992


En el marc majestuós del saló del Palau de Maricel de Sitges, tingué lloc la presentació oficial del llibre del Dr. Manuel Alquezar “Correspondència entre Loís Alibert i Josep Carbonell i Gener”, premiat a Banyoles el 21 de desembre de 1991, amb el V Premi Rei en Pere del CAOC. El llibre ha estat editat pulcrament per l’Institut d’Estudis Catalans, amb 662 pàgines.

La sala era curulla de gent que ocupava tots els seients i que la feia insuficient . Que això passi un dissabte per la tarda, en què arriba la Flama Olímpica a Empúries, demostra l’interès que despertà l’edició del llibre i del caliu que els conciutadans de Sitges han donat al seu autor.

Presidia la taula el regidor de cultura de l’Ajuntament de Sitges; el Dtor. Josep Roca-Pons, com a representant de l’Institut d’Estudis Catalans; Vinyet Panyella, bibliotecària i gerent de la Biblioteca de Catalunya; Enric Garriga Trullols, secretari del CAOC i el Sr. Manuel Alquezar, autor del llibre. Cadascun d’ells féu un discurs, tots ells molt interessants. Enric Garriga evocà els records personals de Carbonell i Gener i féu un examen comparatiu de la situació d’abans amb la d’ara. Però l’estrella de l’acte fou Vinyet Panyella, que encengué en l’auditori una flama d’amor i d’admiració vers la figura humana i intel•lectual i patriòtica de Josep Carbonell. Només una persona jove i enamorada podia descriure d’una forma tan sublim i tan femenina la personalitat del pròcer sitgetà. Amb el seu extens estudi analitzà la personalitat, la formació i la raó de les obres de Josep Carbonell. A mi, almenys, m’arribà al cor profundament.

En el curs de l’acte Enric Garriga llegí les adhesions del President de la Generalitat Jordi Pujol, del Secretari General de Presidència Joaquim Pujol, del Cercle Català de Marsella i d’altres.

Acabat l’acte seguí un aperitiu i després anàrem a un restaurant, a la mateixa línia de mar, on les ones s’estavellaven contra les roques i on, segons em digué Vinyet Panyella, es reunia Josep Carbonell per a parlar d’Occitània amb els seus amics.


ENRIC GARRIGA TRULLOLS

dilluns, 8 de juny del 1992

MEMÒRIA LA CEVENA

Pentecosta 6-7-8 de juny 1992

Organitzat pels occitans de l’Associació MARPOC, de Nimes, (de l’Institut d’Estudis Occitans) hem fet per segon cop un nou viatge a l’entorn de Nimes, amb els amics Jòrdi Peladan i esposa Miquelina. El primer fou a l’entorn de la Camarga (27/28 octubre 1990), i ara hem pujat del mar a la muntanya. Una muntanya que, malgrat amagar una història cruent de resistències i de persecucions i de carències de mitjans per a sortir d’una vida més aviat pobre que austera, se’ns presenta en tota la seva immensa grandiositat i bellesa.

Jòrdi Peladan elaborà un interessant programa i juntament amb la seva esposa ens acompanyà durant els tres dies, fent-nos veure tots els aspectes d’un país desconegut pels catalans.

D’entrada un bon dinar a Alés gratificava del llarg viatge, amb una bona predisposició a seguir. La visita a una antiga mina escola, ara museu, convertí el grup català en miners provistos dels corresponents cascos de protecció. Fou una experiència inèdita pel CAOC. La visita al museu Benoit d’art modern, molt ben instal•lat en un edifici molt bell i ben condicionat, fou un contrast ben diferent comparat amb la mina. Més tard ens reberen a l’Ajuntament d’Alés, que està agermanat amb Santa Coloma de Gramenet (al costat de Barcelona). Feren discursos la regidora Anna Maria Vendeville, que donà la benvinguda. Enric Garriga Trullols, en occità, advocà per l’amistat catalano-occitana i pel respecte de totes les cultures dels pobles i les seves llengües. Jòrdi Peladan, en occità, també reafirmà les mateixes idees de respecte i de normalització de l’occità. Finalment anàrem a Andusa, al complex Unionist, on es sopà. Algú encara anà al poble per a participar a la festa local. Andusa té el major temple protestant de tot l’estat francès.

El diumenge ja s’entrà a la serralada de la Cevena i el paisatge passava de la garriga a l’alta muntanya, amb les seves mines a cel obert, els seus castells, la vegetació i el seu parc natural protegit.

S’arribà a Florac, bonic poble amb un bon restaurant, en un lloc idíl•lic, on es menjà de meravella i que satisfé tots els catalans i als occitans que ens acompanyaven.

Se sortí de Florac per la ruta de la cornisa de les Cevenes i al poble de Sant Joan de Gardonenca es visità un museu de les Valls Cevenoles, on es mostra una història retrospectiva de les diferents indústries del país, especialment la seda i les castanyes.

Abans de retornar a Andusa es féu una parada a la Vitrina Cevenola (productes del país) i els catalans hi férem moltes compres.

Després de sopar a Val d’Ort, d’Andusa, hi hagué una vetllada musical a càrrec de Joan Guers, cantaire i musicaire d’acordió i el seu músic violinista acompanyant. Fou molt interessant per la presència d’una llengua occitana molt comprensible pels catalans. Possiblement Joan Guers vingui a la VIII Trobada d’Acordions a Maçaners, el 11 de juliol 1992.

El dilluns al matí es visità el Museu de Música d’Andusa, el qual fou molt atractiu pels catalans i Jordi Fité féu una molt bona traducció del francès al català, de les explicacions de la filla del fundador del museu, que conté 1.200 instruments musicals de tot el món.

Una altra visita, encara més interessant fou la del Museu del Desert, que es refereix al període de persecució dels protestants (hugonots) des de la revocació de l’Edicte de Nantes fins l’Edicte de Tolerància.

El dinar fou un pícnic molt ben organitzat, a un lloc molt bonic, davant del museu, que és un conjunt de cases de camp, molt ben restaurades i condicionades.

Després encara es féu una visita panoràmica de la forest de bambús gegants i d’arbres i plantes tropicals de Prafrança.

A continuació s’inicià el viatge de tornada i a Nimes deixàrem els benvolguts amics occitans Jordi Peladan i esposa que tan bé ens han acompanyat els tres dies.

S’arribà a Barcelona a l’hora prevista al programa, malgrat la gran retenció a l’autopista.

Tothom mostrà la seva satisfacció pel resultat de les tres jornades passades amb els occitans i uns holandesos que parlen occità.

ENRIC GARRIGA TRULLOLS


ASSISTENTS CATALANS

PASQUAL BACHETTA
HELENA BEAULIEU
JORDI CARBONELL
ENRIQUETA CODINA
ISABEL CODINA
MARGARIDA ESCURRIOLA
ANTONIA FERRER
ANTONI FITÉ
DAVID FITÉ
JORDI FITÉ
MERITXELL FITÉ
ENRIC GARRIGA
NURIA GARRIGA
FRANCESC OLIVÉ
MONTSERRAT PLANAS
MONTSERRAT QUEROL
MARIA HERNANDEZ ROIG
NURIA ROIG
JOSEFINA SACASES
ROSA SACASES
PACO SALVÀ
ISABEL VILA CODINA
MARIA ANTÒNIA ZAMORA

ALGUNS ASSISTENTS OCCITANS


JÒRDI PELADAN, de Nimes
MIQUELINA PELADAN, de Nimes
AGNES LOBIER, de Nimes
JOANA VINCENT, de Nimes
JOAN-ERNEST GUERS, de Lo Vigan
ANNA-MARIA VENDEVILLE, d’Alés
PÈIRE HENRIOT, de Virac (Albi)
TANEKE UBBINK (holandès), de Gailhan
Senyora UBBINK (holandesa), de Gailhan