diumenge, 22 de novembre del 1998

MEMÒRIA JORNADES OCCITANO-CATALANES A ALBI I CORDES. XXXIV AMASSADA DEL CAOC

A Albi s'ha celebrat la XXXIV Amassada del CAOC per fer la reunió anual de les dues seccions del CAOC. Hi asssisteixen 21 catalans i més de 30 occitans. La reunió comença a les 15 h. al domicili de l'Associació Occitana Lo Grifol (enfront del Pont Vell). Dóna la benvinguda el president de l'Associació, Raimond Ginouillac. A continuació Antoni Costumero, del CEDEOC, parla del programa preparat per les dues jornades (a Albi i Còrdas) i la reunió comença amb unes paraules de Marcèl Baiche, President del CAOC Occità. A continuació, Enric Garriga, secretari del CAOC Català (en absència del secretari occità) llegeix, en català, l'acta de la reunió conjunta de l'any passat (15 novembre 1997) a Lavaur. A continuació es passa al diferents punts de l'agenda. Enric Garriga comenta en occità les diferents i principals activitats públiques realitzades pel CAOC durant el 1998, que ocupen més de 50 jornades de tot l'any.

Cristian Duthil, tresorer de la secció occitana, presenta un balanç positiu de la situació econòmica i alhora remarca la situació ascendent de socis occitans. També informa de l'obtenció d'una subvenció del Conselh Regional de Tolosa.

Pel que fa a la nova junta, queda elegit president de la secció occitana Marcèl Baiche, vice-presidents Joan Antoni Costumero, d'Albi, i Joan Thomàs, de Lavaur. Com a secretari, Jacme Delmàs, de Bordeus i vice-secretària, Anhès Negre, de Foix. Tresorer, Cristian Duthil, de Foix, i 13 vocals de diferents poblacions occitanes.

Acabada la reunió, a les 18 h. es fa una recepció oficial amb aperitiu a l'Ajuntament d'Albi. L'alcalde, Felip Bonnecarrere, ens dóna la benvinguda i es fan discursos en occità per part de: Marcèl Baiche, Enric Garriga i Antoni Costumero.

A les 19 h. es fa per primer cop a Albi una missa en occità a l'església romànica de St. Salvi.

És concelebrada per mossèn Robèrt Cabié, de Rabastencs (81) i Dom Hildebrand Miret, de Montserrat, que llegeix l'Evangeli en català i tota la resta es fa en occità. Són presents més de 200 persones i la Coral Parroquial i la Coral occitana LOS D'ENDACOM fan tots els cants en occità. L'homilia també es fa en occità. Un cop acabada la missa, la Coral occitana canta, juntament amb una part dels assistents, el Se Canta. El graller català, Lluís Gelis, toca amb la gralla, al peu de l'altar de Sant Salvi, un altre cop el Se Canta i l'himne de València (La Moixiganga de l'Algemesí). Després ens traslladem a Castelnòu de Levis per fer un sopar de més de 50 persones, entre occitans i catalans. Durant tot el sopar es canten cançons catalanes i occitanes.  Com a solistes podem destacar les veus meravelloses de Ghislena Debar i Mirèlha Corbiere i també del director de la coral Joan-Maria Galinier. Després diversos components de la Coral occitana (amb acordions), amb la col•laboració de Cristian Duthil (acordió) i Lluís Gelis (gralla) interpreten balls occitans amb la participació dels assistents. Fou una festa molt càlida malgrat que a l'exterior érem a 8 graus sota cero.

El diumenge una guia professional, Sara Brail, ens acompanya per tot el barri antic d'Albi, tot donant sempre les explicacions en occità. Després es dina a Albi. és un dinar de germanor, amb cançons occitanes i catalanes, i l'estrella de la festa és l'occitana Mirèlha Corbiere que canta, a petició dels catalans, unes belles cançons occitanes. Xavier Bada feu un discurs d’agraïment als occitans que ens han acollit, especialment Joan-Antoni Costumero i també d'altres col•laboradors occitans i catalans. A continuació, tots plegats ens anàrem amb l'autocar del CAOC a Còrdas i es visità els llocs més importants de la ciutat. També es visità el centre occità de la Talvera.

Retornats a Albi ens acomiadàrem dels occitans, que han promès de venir a Barcelona. Arribàrem tard a Barcelona.               

E.G.T.

DISCORS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS A ALBI

21 de novembre de 1998

Sénher conse, cars amics occitans e catalans,

Sèm venguts a Albi per faire la nòstra amassada anuala de las doás seccions del CAOC. Mas tanben cal dire qu'avem causit Albi per autras rasons. En primièr per l'ofèrta d'acuèlh dels nòstres amics occitans d'Albi, que nos an fargat un bèl programa de visitas e d'actes, e en segond, perqué Albi es una bèla, polida e interessanta ciutat qu'ofrís al viatjaire las sias riquesas artisticas e istoricas excepcionalas. A tot aquò encara cal ajustar la visita que farem tanben deman de l'istorica e monumentala vila de Còrdas.

E soi segur que d'aquestas visitas ne gardarem una bona remembrança e sèm obligats de tributar una granda reconeissença als nòstres amics occitans per son grand trabalh d'acuèlh.

Aquò dit, me cal ajustar que sèm just, o gaireben al final, del nòstre vintèn aniversari. En genièr,a Barcelona, e en febrièr, a Perpinhan, avèm commemorat e festejat los 20 ans d'aquestes actes que se faguèron en aquestas doás vilas catalanas, ont nasquèt pel premièr còp lo CAOC.

Pendent tota l'annada ai fait fòrça discorses e conferèncias e çò que mai m'a interessat es de faire lo bilanç del trabalh fait pel CAOC. Vos pòdi assegurar que las condicions politicas e socialas catalanas, en 1978, èran pas gaire favorables en relacion al nòstre projecte occitan, perqué en aquel moment lo mai urgent èra tornar recuperar l'estatut d'autonomia per Catalonha e d'autra part cap de catalan coneissiá pas l'existéncia d'Occitania. Malgrat aquestas grandas dificultats, lo CAOC a fait un long camin e un grand trabalh, que podèm qualificar d'extraordinari, en atencion a las grandas dificultats presentas, a la indiferéncia sociala e politica e tanben a la manca d'ajudas economicas.

Mas a despart d'aqueste bilanç del CAOC, de 20 ans, i a tanben un autre bilanç a faire e que ieu ai analizat pendent tota l'annada, es la comparason de la situacion politica catalana e occitana en relacion a las nòstras lengas, de çò que se passava fa 20 ans e ara.

E aquí avèm, per la partida catalana, una granda avançada de la coneissença de la nòstra lenga. L'Estatut d'autonomia a fait son trabalh, ambe problemas segur, mas las causas son plan diferentas de fa 20 ans. Vos vau balhar unicament un exemple : ara, totes los joves de mens de 25 ans sabon parlar, legir e escriure correctament lo catalan coma lo castelhan. La lenga catalana es obligatòria a l'escòla e es la lenga utilizada per aprendre totas las matièras escolaras, ambe l'excepcion del castelhan. L'escòla es la clau de la recuperacion de la lenga catalana.

Mas per la part occitana las causas an avançat d'un autre biais.

L'avançada es mai que mai morala. Per exemple demòra pas la vergonha de parlar patoés. Ara parlar occitan es un signe de cultura, es una valor que cal ajustar coma un merit excepcional cultural e personal.

D'autra part, parlar occitan es pas ara considerat coma un atemptat contra França. Los caps exagonals venon mai tolerants e los occitans an enveja de recuperar son identitat occitana.

Es evident que si fasèm la comparason amb los catalans la diferéncia cada còp ven d'èstre mai granda. Aquí lo responsable de la situacion deplorable de las autras lengas de l'estat francés es lo jacobinisme, que a pas signat la Carta de las Lengas Minoritàrias e tanpauc l'article de la Carta dels Dreits de l'Enfant.

Mas i a autras causas qu'an avançat. Per exemple fa 20 ans i aviá pas cap de calandreta. Ara cada còp i a de mai en mai per tota Occitania.

Malgrat que unicament una pichoneta partida dels enfants occitans aprenon la lenga, d'aquestes n'aurem deman los militants per contunhar l'avançada mai luènh.

Mas i a dins l'estat espanhòl, ara, fòrça causas que se bolegan fòrt, e tanben i a de cambiaments politics estructurals dins la nòvela Euròpa que se farga, e tot aquò farà cambiar las actituds del govern de França, en relacion ambe las autras lengas dels pòbles de l'estat francés.

D'autra part, la Generalitat de Catalonha pren en carga l'organizacion del Congrés Occitano-Catalan, ideat pel CAOC. Aquò vòl dire que finalament la Generalitat s'interessa per Occitania.

Lo 30 d'octobre lo president de l'Institut d'Estudis Occitans èra a la meteissa taula presidenciala per sopar, amb lo president Jòrdi Pujol, pendent l'acte de remesa d'un premi, pel premièr còp, a un occitan, Marcèl Baiche, aquí present.

Ieu profitèri l'escasença per parlar, dins mon discors, del Congrés Occitanò-Catalan e de la convenéncia d'intervenir mai fòrt en las relacions occitanò-catalanas.

Arribat en aquest punt, profiti per felicitar, un autre còp, Marcèl Baiche per lo premi ganhat e tanben per lo regraciar d'aver acceptat de renovar son mandat de President del CAOC occitan, una annada de mai.

E a totes vos vòli regraciar de la vòstra paciéncia de m'escotar.

E per acabar cridi :

Visca Occitania !

Visca Catalonha !

Enric Garriga Trullols

Albi

ACTA REUNIÓ AMASSADA CONJUNTA ANUAL DE LES DUES SECCIONS DEL CAOC A ALBI

21 de novembre de 1998


ACTA

A les 15:00 h. comença la reunió a la sala de l'Associació Lo Grifol, segons un ordre del dia proposat i aprovat abans de començar.

Hi assisteixen 21 catalans i 22 occitans i s'excusen 10 occitans i 1 català segons relació al final.

Dóna la benvinguda el president de l'Associació, Raimond Ginouillac. A continuació Antoni Costumero, del CEDEOC, parla del programa preparat per les dues jornades (a Albi i Còrdas) i la reunió comença amb unes paraules de Marcèl Baiche, President del CAOC Occità.

Enric Garriga, en absència del secretari occità, llegeix l'acta de la XXXIII Reunió Conjunta, a Lavaur, del 15 de novembre de 1998. Cristian Duthil fa notar que allà on diu Xavier Bada, ha de dir Marcèl Baiche, ja que parla de la reunió amb l'alcaldessa de Montsegur. Es rectifica l'Acta en aquest punt. Marcèl Baiche també afegeix que el bessonatge Lleida/Foix és acabat i ara Foix s'agermana amb Andorra La Vella. A continuació s'aprova l'Acta per unanimitat.

Activitats realitzades.

Enric Garriga lliura a tots els presents les memòries de les activitats realitzades al 1998 i un resum global. A continuació comenta, en occità, cadascuna de les activitats realitzades més importants.

Cristian Duthil parla dels actes de Montsegur i de l'actuació del cantant occità Eric Fraj i del èxit de la visita l'endemà a Monferrier. També de les manifestacions a Occitània: Tolosa, Tarba, Montpelhièr... que es faran el 12 de desembre de 1998.

Xavier Bada diu que és força extraordinari que una entitat com el CAOC hagi fet actes principals durant 50 jornades a l'any, la qual cosa és un exemple de la capacitat de treball que té el CAOC.

J.M. Barniol parla dels actes realitzats per Pasqua a Bordeus.

Enric Garriga diu que el més important d'aquests actes a Bordeus, des del punt de vista oficial, són les recepcions al Consell General i al Consell Regional, fetes en occità.

Congrés Occitano-Català.

Enric Garriga informa de les reunions periòdiques a Barcelona del Comitè executiu del Congrés de Cultura Catalana, amb la presència de Joaquim Llimona, director d'Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya. També parla de la primera reunió preparatòria del Congrés a Perpinyà, el 18 de juliol de 1998. També dóna als presents el llistat de les dues seccions occitana i catalana de treball. Afegeix que cal que l'IEO sigui present al Congrés.

Xavier Bada proposa, en aquest sentit que el CAOC i l'IEO han de treballar conjuntament en el Congrés Occitano-Català i en altres activitats de relació catalano-occitana.

Proposta de Programa pel 1999.

Enric Garriga presenta la proposició de programa pel 1999.

Cristian Duthil recorda la intenció de fer alternativament a l'Arièja i al Pallars una festa catalano-occitana en ocasió de la reunió prèvia de preparació de la Pujada al Port de Salau.

Revista

Enric Garriga informa sobre l'acord d'edició d'una revista del CAOC, que seria la continuació del Reviure dels primers anys. I manifesta que serà amb les dues llengües, al 50% i, per tant, caldrà rebre articles en occità que hauran de fer els socis occitans.

Informe econòmic del CAOC Occità.

Cristian Duthil abans de facilitar les dades comptables, diu que segons l'acord de l'Amassada anterior s'havien de pagar les despeses de correus fetes pel CAOC català cap els socis occitans, o sigui els segells o franqueig. Per tant, enguany, la secció occitana ha pagat aquests despeses. A continuació presenta els comptes de resultats econòmics de la secció occitana i són aprovats per tots els presents. Malgrat els pagaments esmentats anteriorment hi ha encara un superàvit important i també augmenten cada any els socis occitans. Proposa un Secretariat de treball d'administració del CAOC occità, a Pàmias. També esmenta que s'ha obtingut per primer cop una subvenció del Consell Regional de Migdia-Pirineus.
Xavier Bada proposa que es feliciti els que han fet possible d'obtenir aquesta subvenció i tots els assistents tributen una càlida ovació a Cristian Duthil.

Elecció del Conselh d'Administració del CAOC occità.

Enric Garriga demana als membres actuals del Conselh occità si hi ha candidats o propostes de llistes, i no havent-hi cap, proposa d'elegir el Conselh anterior. S'aprova per unanimitat sense cap vot en contra ni abstenció.

President: Marcèl Baiche; Vice-president: Joan Thomàs, de Lavaur; Vice-president segon: Antoni Costumero, d'Albi; Secretari  general: Jacme Delmàs, de Bordeus; Vice-secretària Anhés Negre, de Foix; Vocals: Didier Negre, Annie Rieu, Pèire Pessamessa, Patrici Pojada, Joan Maria Barniol, Joan-Jacme Maureta, Josèp Sans, Comte Josserant St.Priest d'Urgell, Felitz Daval, Gilabert Nariòo, Alan Roch, Jòrdi Peladan i Jacme Taupiac.

Informe de la situació catalana.

Enric Garriga manifesta que ja en parlarà en el discurs de l'Ajuntament d'Albi.

Informe de la situació occitana.

Cristian Laus diu que sembla en camí la signatura de la Carta de les Llengües Minoritàries. També hi ha el projecte de fer un estatut per l'occità. Sobre el canviament de l'article II de la Constitució, diu que el 29 de setembre Jospin digué que era d'acord per la signatura. Pel que fa a la situació de l'ensenyament de la llengua, actualment les circumstàncies no són bones en els liceus. No s'ha avançat en l'ensenyament.

Torn Lliure.

Marcèl Baiche diu que en el Dia de la Música d'enguany, un grup occità-gascó actuà a París al Palais Royal.

Joan-Jacme Maurette parla sobre la connexió a Internet i a la List'oc, que és un sistema de comunicació internacional, molt interessant, entre catalans i occitans.

S'acaba la sessió a les 17:45 hores.

Marcèl Baiche                       
President del CAOC occità
   
Enric Garriga Trullols
Secretari del CAOC català

ASSISTENTS CATALANS

ENRIC GARRIGA TRULLOLS
NURIA BAYÓ MAÑOSA
ANTONI HERNANDEZ
JOAN LLUIS MONJO MASCARÓ
XAVIER BADA AMATLLER
LLUÍS GELIS CODINACH
ANTÒNIA DONADEU
ROSER GARRIGA TRULLOLS
GABRIEL MARTINEZ
RICARD FONT SUGRANYES
TERESA CLOTA
JOAQUIMA HEREU
ROSA ROCA
LLUIS BAULIDA
MONTSERRAT FORNAGUERA
MARIA CRUZ GUZMAN
HILDEBRAND MIRET
MARIA FIGUERAS RAMELL
Mª TERESA SABATÉ

ASSISTENTS OCCITANS

SARA BRAIL (81), guia
FELIP BONNECARRERE (81)
MIRÉLHA CORBIERE (81)
JOAN-MARC VIEULE (81)
GHISLENA DEBAR (81)
ABAT ROBERT CABIÉ (81)
JOAN MARIA GALINIER(81)
JOAN-JACME MAURETTE (31)
JÒRDI PELADAN
CRISTIAN LAUX
MIQUELINA PELADAN
ANDRIVA FOISSAC
ABELHA SERRE (30)
ALAN PUECH
PÈIRE PESSAMESSA (84), alcalde de Buous
JÒRDI BLANC 81)
MARCÈL BAICHE (09)
RAIMOND GINOULLAC 81)
MARIA JOSEP BARNIOL 33)
NADALA MAGNE 81)
JOAN MARIA BARNIOL (33)
J. ANTONI COSTUMERO (81)
BERNAT VERNHIERAS (81)
CRISTIAN DUTHIL (09)
FRANK SICARD (81)
ERIC BARTA (81)
UC JOURDE (81)

EXCUSATS

JOAN AMORÓS   
FELITZ DAVAL (15)
JACME DELMÀS
JACME TAUPIAC (82)
ANHÉS NEGRE (09)           
GUI SENGES (31)
PATRICI POJADA (09)   
JOAN THOMÀS (81)
ALAN ROCH (11)   
DANIEL RIFÀ (81)
GILABERT NARIÓO (64)

diumenge, 15 de novembre del 1998

MEMÒRIA 53 AMASSADA INSTITUT D'ESTUDIS OCCITANS (IEO) A NIMES

A Nimes, a la Universitat Vauban, s'ha fet la 53 Amassada General Anual de l'IEO. La sessió comença a les 14:30 hores del dissabte.

Presideixen Felip Carbona, president de l'IEO i Mirèlha Bras, secretària. Després fan intervencions amb informació de les diferents seccions, Robèrt Martí, Jòrdi Peladan, Joan-Loís Blenet, Jacme Taupiac, David Grosclaude, etc. Després Enric Garriga Trullols, per part del CAOC, és invitat a parlar i fa un parlament amb referències al CAOC, a la situació política i al Congrés Occitano-Català. Després d'algunes intervencions dels assistents com la de Josiana Romero, a les 16 h. es constitueixen les comissions de treball. A les 18 h. ens traslladem a l'Ajuntament de Nimes, on l'alcalde ens fa una recepció. Comença un tros en occità, continua en francès i torna acabar en occità. El discurs és plenament occitanista. Li respon, tot en occità, el president de l'IEO, Felip Carbona. Després hi ha un aperitiu.

A continuació, hi ha un sopar i es canten cançons occitanes. Jaume Figueras Trull, català i soci del CAOC, recita una poesia de Salvador Espriu, la meitat en català i la meitat en occità (Inici de "Càntic en el Temple") i és molt aplaudit.

L'endemà diumenge, les sessions de les comissions reprenen a les 9 h. Després a l'amfiteatre les comissions presenten les seves deliberacions per mitjà de Jacme Taupiac, Joan-Loís Blenet i David Grosclaude.

També el representant de les Valls Occitanes d'Itàlia, Dario Anghilante és invitat a parlar sobre la situació de l'occità, que segons el ponent és molt bona.

Per acabar, s'anuncia que la propera assemblea anual del 1999, es farà a Provença i la del 2000 a Lemòtges.

Durant els dos dies hi hagué una exposició i venda de llibres i material occità.

I es feren molts contactes. Per part del CAOC català hi assisteixen sis persones, dues de les valls occitanes i cap de la Vall d'Aran.

Per finalitzar encara hi hagué un dinar de germanor molt animat, abans de partir.

E.G.T.

DISCURS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS A L'IEO DE NIMES

14 de novembre de 1998

Sénher President de l'IEO, cars amics,

En nom del CAOC, en nom de Catalonha, vos saludi a totes, un còp de mai, en aquesta 53 Amassada de l'Institut d'Estudis Occitans.

Per ieu, que soi, secretari permanent del CAOC, (degun vòl aqueste poste de trabalh non pagat) aquesta es una escasença importanta, perqué ongan avèm celebrat lo XX aniversari de la fondacion del CAOC.

Aquesta celebracion nos a portat mai de trabalh. Al meteis temps avèm tanben commemorat lo XX aniversari del Fòcs de Sant Joan a Montsegur amb 700 personas.

Pendent 20 ans occitans e catalans nos sèm aplegat, amassat, a l'entorn del fuòc de Sant Joan, alucat al Prat dels Cremats, dejós lo castel catar.

Ara, aprés 20 ans, Montsegur pren una autra dimension. Es lo simbòl de l'amistat occitano-catalana e tanben representa la fisança pel avenidor nòstre e comun. Sèm en tren de recuperar los ligams millenaris qu'existisson entre los nòstres dos pòbles.

Los canviaments politics, dins la novèla Europa que se farga, nos ajudaràn fòrça per obtenir aqueste objectiu de recuperacion istorica e culturala.

A l'estat espanhòl tanben las causas se bolegan fòrt e tot aquò farà canviar las actituds del govern de França, en relacion ambe las autras lengas dels pòbles de l'estat francès.

A Estella (Navarra) las fòrças politicas nacionalistas bascas signèron lo pacte de Lizarra, lo 12 setembre, e aquò foguèt çò que mancava per decidar ETA renunciar a la violéncia. Ganhar la patz es estat bon pels nacionalistes. Mai que bon, formidable. Pel contrari per Madrid es perdre la granda batalha de l'unitat espanhòla.

Podèm dire que la novèla situacion basca a generat una novèla dinamica dins l'estat espanhòl, qu'afecta primordialment los catalans, los basques e los galicians. Se dobrís una nòva etapa que canviarà tota l'estructura de la constitucion espanhòla, fargada fa 20 ans, amb tota mena de limitacions e de menaças, principalament militaras.

Parallelament los acordis tripartits entre basques, catalans e galicians an fait son camin e un fòrt trabalh dempuèi la Declaracion de Barcelona (16 julh) e contunhats pels acòrdis de Gasteiz (15 setembre) e de Santiago ( 30 octubre).
Après, las eleccions basques, del 25 d'octubre, son estadas una mena de referendum que los nacionalistas an ganhat per 43 contra 32.

Ara , a començat un gran debat e aqueste còp aniram juste al cap, dinc al cap sens córrer, mas tanpauc sens renunciar a çò que volèm, la sobirania dels nòstres pòbles dins la novèla Euròpa, on desiram d'èstre tractats  com estats, pas coma regions, Sabèm qu'es una question de futur  e ara n'avèm l'escasença e ne volèm profitar .
La plurinacionalitat  ferà obligatori lo canviament constitucional de l'estat espanhòl. Aquò es segur. Volèm sortir, aqueste còp, d'una situacion de dependència fiscala, culturala, lingüistica, e dedins totes los autres terrens e tanben, en lo terren esportiu. Ara meteis volèm federacions esportivas catalanas independentas de las espanhòlas e aquò segurament serà la primièra avançada importanta.

E per acabar torni parlar del CAOC e del Congrés Occitanò-Catalan de l'an 2000. Avèm una bona disposicion per part de la Generalitat, que trabalha regularament amb lo CAOC e la FOC en la preparacion del Congrés. Aurèm força collaboracions per part catalana. Aquí avèm e aurèm unitat d'accion.

Per part occitana se deurià passar atal. Mas los manifestacions publicas d'enemistat que se fan entre intellectuals occitans ajudaràn pas gaire a formar un grand equip, una còlha bèla, pel trabalh occitan dins lo Congrés Occitanò-Catalan.

A mon vejaire se pòt pas faire lo Congrés sens la participacion activa de l'IEO.

Lo 30 d'octubre passat lo president de l'IEO, Felip Carbona, èra al costat del President Jòrdi Pujol a la meteissa taula per sopar, en l'acte de remesa d'un premi a Marcèl Baiche, per primièr còp a un occitan, president del CAOC occitan, que li balhèt lo meteis Jòrdi Pujol.

Ieu profitèri l'escasença per parlar, dins mon discors, del Congrés Occitanò-Catalan e de la conveniència d'intervenir mai fòrt en las relacions occitanò-catalanas pel mejan del Congrés.

Soi segur que la Generalitat finalament s'interessa per Occitania. N'avem d'unas pròvas recentas e nos cal a totes de ne profitar.

Vos desiri a totes un bon trabalh e vos inviti a venir lo dissabte e dimenge venent a Albi, a l'Amassada del CAOC. Ne tornarem parlar, a Albi, de totas aquestas causas.

Grands mercès per m'escotar.

Enric Garriga Trullols

Secretari del CAOC

Nimes 14-11-1998

ASSISTENTS DEL CAOC - HEM VIST

Enric Garriga Trullols
Núria Bayó Mañosa
David Anghilante, Valades occitanes(I)
Ines Cavalcanti, Valades occitanes (I)
Xavier Bada Amatller
Eliana Tourtet, de Gap (05)
Antònia Donadeu
Abelha Serre, de Nimes (30)
Jaume Figueras Trull
Gerard Maruejòls, de Le Vans (07)
Maria Rosa Pallàs
Alan Rault, de Liborna (33)
Miquèu Chapduelh, d'Agonat (24)

INTERVINENTS

Jaume Ressaire, de Banhous (30)

OCCITANS

Gustave Alirol, de St. Julian (43)
Felip Carbona
Joseta Brajon, de Sijan (11)
Mirèlha Braç
Roman Deleuze, de Montpeller (34)
Robèrt Martí
Jacme Delmàs, de Bordeus (33)
Jòrdi Peladan
Bruno Cecillon, de Montpeller (34)
Joan-Loís Blenet
Glaudi Barsotti, de Marselha (13)
Jacme Taupiac
Miqueu Adrian,d'Ais de Provença(13)
David Grosclaude
Pau Ginesta, de La Granda Mota (31)
Alan Roch
Silvia Guillot, de Beauvoisin (30)
Josiana Romero

MEMÒRIA 53 AMASSADA INSTITUT D'ESTUDIS OCCITANS (IEO) A NIMES

A Nimes, a la Universitat Vauban, s'ha fet la 53 Amassada General Anual de l'IEO. La sessió comença a les 14:30 hores del dissabte.

Presideixen Felip Carbona, president de l'IEO i Mirèlha Bras, secretària. Després fan intervencions amb informació de les diferents seccions, Robèrt Martí, Jòrdi Peladan, Joan-Loís Blenet, Jacme Taupiac, David Grosclaude, etc. Després Enric Garriga Trullols, per part del CAOC, és invitat a parlar i fa un parlament amb referències al CAOC, a la situació política i al Congrés Occitano-Català. Després d'algunes intervencions dels assistents com la de Josiana Romero, a les 16 h. es constitueixen les comissions de treball. A les 18 h. ens traslladem a l'Ajuntament de Nimes, on l'alcalde ens fa una recepció. Comença un tros en occità, continua en francès i torna acabar en occità. El discurs és plenament occitanista. Li respon, tot en occità, el president de l'IEO, Felip Carbona. Després hi ha un aperitiu.

A continuació, hi ha un sopar i es canten cançons occitanes. Jaume Figueras Trull, català i soci del CAOC, recita una poesia de Salvador Espriu, la meitat en català i la meitat en occità (Inici de "Càntic en el Temple") i és molt aplaudit.

L'endemà diumenge, les sessions de les comissions reprenen a les 9 h. Després a l'amfiteatre les comissions presenten les seves deliberacions per mitjà de Jacme Taupiac, Joan-Loís Blenet i David Grosclaude.

També el representant de les Valls Occitanes d'Itàlia, Dario Anghilante és invitat a parlar sobre la situació de l'occità, que segons el ponent és molt bona.

Per acabar, s'anuncia que la propera assemblea anual del 1999, es farà a Provença i la del 2000 a Lemòtges.

Durant els dos dies hi hagué una exposició i venda de llibres i material occità.

I es feren molts contactes. Per part del CAOC català hi assisteixen sis persones, dues de les valls occitanes i cap de la Vall d'Aran.

Per finalitzar encara hi hagué un dinar de germanor molt animat, abans de partir.

E.G.T.

DISCURS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS A L'IEO DE NIMES

14 de novembre de 1998


Sénher President de l'IEO, cars amics,

En nom del CAOC, en nom de Catalonha, vos saludi a totes, un còp de mai, en aquesta 53 Amassada de l'Institut d'Estudis Occitans.

Per ieu, que soi, secretari permanent del CAOC, (degun vòl aqueste poste de trabalh non pagat) aquesta es una escasença importanta, perqué ongan avèm celebrat lo XX aniversari de la fondacion del CAOC.

Aquesta celebracion nos a portat mai de trabalh. Al meteis temps avèm tanben commemorat lo XX aniversari del Fòcs de Sant Joan a Montsegur amb 700 personas.

Pendent 20 ans occitans e catalans nos sèm aplegat, amassat, a l'entorn del fuòc de Sant Joan, alucat al Prat dels Cremats, dejós lo castel catar.

Ara, aprés 20 ans, Montsegur pren una autra dimension. Es lo simbòl de l'amistat occitano-catalana e tanben representa la fisança pel avenidor nòstre e comun. Sèm en tren de recuperar los ligams millenaris qu'existisson entre los nòstres dos pòbles.

Los canviaments politics, dins la novèla Europa que se farga, nos ajudaràn fòrça per obtenir aqueste objectiu de recuperacion istorica e culturala.

A l'estat espanhòl tanben las causas se bolegan fòrt e tot aquò farà canviar las actituds del govern de França, en relacion ambe las autras lengas dels pòbles de l'estat francès.

A Estella (Navarra) las fòrças politicas nacionalistas bascas signèron lo pacte de Lizarra, lo 12 setembre, e aquò foguèt çò que mancava per decidar ETA renunciar a la violéncia. Ganhar la patz es estat bon pels nacionalistes. Mai que bon, formidable. Pel contrari per Madrid es perdre la granda batalha de l'unitat espanhòla.

Podèm dire que la novèla situacion basca a generat una novèla dinamica dins l'estat espanhòl, qu'afecta primordialment los catalans, los basques e los galicians. Se dobrís una nòva etapa que canviarà tota l'estructura de la constitucion espanhòla, fargada fa 20 ans, amb tota mena de limitacions e de menaças, principalament militaras.

Parallelament los acordis tripartits entre basques, catalans e galicians an fait son camin e un fòrt trabalh dempuèi la Declaracion de Barcelona (16 julh) e contunhats pels acòrdis de Gasteiz (15 setembre) e de Santiago ( 30 octubre).
Après, las eleccions basques, del 25 d'octubre, son estadas una mena de referendum que los nacionalistas an ganhat per 43 contra 32.

Ara , a començat un gran debat e aqueste còp aniram juste al cap, dinc al cap sens córrer, mas tanpauc sens renunciar a çò que volèm, la sobirania dels nòstres pòbles dins la novèla Euròpa, on desiram d'èstre tractats  com estats, pas coma regions, Sabèm qu'es una question de futur  e ara n'avèm l'escasença e ne volèm profitar .
La plurinacionalitat  ferà obligatori lo canviament constitucional de l'estat espanhòl. Aquò es segur. Volèm sortir, aqueste còp, d'una situacion de dependència fiscala, culturala, lingüistica, e dedins totes los autres terrens e tanben, en lo terren esportiu. Ara meteis volèm federacions esportivas catalanas independentas de las espanhòlas e aquò segurament serà la primièra avançada importanta.

E per acabar torni parlar del CAOC e del Congrés Occitanò-Catalan de l'an 2000. Avèm una bona disposicion per part de la Generalitat, que trabalha regularament amb lo CAOC e la FOC en la preparacion del Congrés. Aurèm força collaboracions per part catalana. Aquí avèm e aurèm unitat d'accion.

Per part occitana se deurià passar atal. Mas los manifestacions publicas d'enemistat que se fan entre intellectuals occitans ajudaràn pas gaire a formar un grand equip, una còlha bèla, pel trabalh occitan dins lo Congrés Occitanò-Catalan.

A mon vejaire se pòt pas faire lo Congrés sens la participacion activa de l'IEO.

Lo 30 d'octubre passat lo president de l'IEO, Felip Carbona, èra al costat del President Jòrdi Pujol a la meteissa taula per sopar, en l'acte de remesa d'un premi a Marcèl Baiche, per primièr còp a un occitan, president del CAOC occitan, que li balhèt lo meteis Jòrdi Pujol.

Ieu profitèri l'escasença per parlar, dins mon discors, del Congrés Occitanò-Catalan e de la conveniència d'intervenir mai fòrt en las relacions occitanò-catalanas pel mejan del Congrés.

Soi segur que la Generalitat finalament s'interessa per Occitania. N'avem d'unas pròvas recentas e nos cal a totes de ne profitar.

Vos desiri a totes un bon trabalh e vos inviti a venir lo dissabte e dimenge venent a Albi, a l'Amassada del CAOC. Ne tornarem parlar, a Albi, de totas aquestas causas.

Grands mercès per m'escotar.

Enric Garriga Trullols

Secretari del CAOC

Nimes 14-11-1998

ASSISTENTS DEL CAOC - HEM VIST

Enric Garriga Trullols
Núria Bayó Mañosa
David Anghilante, Valades occitanes(I)
Ines Cavalcanti, Valades occitanes (I)
Xavier Bada Amatller
Eliana Tourtet, de Gap (05)
Antònia Donadeu
Abelha Serre, de Nimes (30)
Jaume Figueras Trull
Gerard Maruejòls, de Le Vans (07)
Maria Rosa Pallàs
Alan Rault, de Liborna (33)
Miquèu Chapduelh, d'Agonat (24)

INTERVINENTS

Jaume Ressaire, de Banhous (30)

OCCITANS

Gustave Alirol, de St. Julian (43)
Felip Carbona
Joseta Brajon, de Sijan (11)
Mirèlha Braç
Roman Deleuze, de Montpeller (34)
Robèrt Martí
Jacme Delmàs, de Bordeus (33)
Jòrdi Peladan
Bruno Cecillon, de Montpeller (34)
Joan-Loís Blenet
Glaudi Barsotti, de Marselha (13)
Jacme Taupiac
Miqueu Adrian,d'Ais de Provença(13)
David Grosclaude
Pau Ginesta, de La Granda Mota (31)
Alan Roch
Silvia Guillot, de Beauvoisin (30)
Josiana Romero

diumenge, 8 de novembre del 1998

MEMÒRIA JORNADES OCCITANES A DUNAS

7-8 de novembre 1998

A Dunas s'han celebrat unes jornades occitanes que han tingut un gran èxit amb la particularitat de l'assistència especial de grups de la Vall d'Aran i de les Valls Occitanes d'Itàlia. Cadascun d'aquests grups vingué amb un autocar.

Al mateix temps es feu un mercat tradicional de productes artesans alguns d'ells fets a la vista del públic. Una nota simpàtica fou la torrada de castanyes per part dels occitans d'Itàlia.

Després de dinar, el dissabte, hi hagué una taula rodona amb diferents participants, que esmentem al final, i dedicada especialment a la Vall d'Aran i a les Valls occitanes d'Itàlia. També es parlà del Congrés Occitano-Català.

Després de sopar amb tots els grups, a la sala de Festes hi hagué una gran actuació del Grup Nadau, que tingué un gran èxit, especialment celebrat per la joventut aranesa. A continuació diferents grups feren ballar els assistents.

A fora feia molt de fred, menys de zero graus.

L'endemà diumenge, després d'una passavila o aubada, es fa a l'església parroquial una missa en occità, oficiada pel Pare Jòrdi Passerat. Fou molt divertida i els assistents aplaudiren al final de l'homilia i el pare Passerat invitava la gent a picar de mans per acompanyar les cançons dels aranesos. Després li vaig dir, al propi Passerat, que allò més aviat semblava un míting polític, però que agradà tothom.

Després hi hagué una cercavila i a la plaça davant l'Ajuntament, hi hagueren diverses actuacions folklòriques dels diferents grups i es continuava menjant castanyes torrades. S'acabà amb un aperitiu. Després de dinar, els catalans ens anàrem a Barcelona. Hi ha més de 500 kilòmetres per tornar. El dia anterior ja n’havíem fet també més de 500.

E.G.T


ASSISTENTS CATALANS

Enric Garriga Trullols
Núria Bayó Mañosa
Rosa Roca Freixes

PARTICIPANTS TAULA RODONA

Enric Garriga Trullols
Jacme Serbat
Josep-Loís Sans Socasau
Mariano Allocco
Cristian Rapin
I d'altres

HEM VIST

Angelina Cases
Jacme Serbat
Alan Surre Garcia
Jacme Delmàs
Cristian Rapin
Emili Medan
Jaume Taupiac
Cristian Pèire Bedel
Joan Claudi Fortanet
Jean-François Carrenco
Joan Mathieu
Colèta Malhòl
Anna Maria Franceis
Jòrdi Passerat
Joan-Pèire Hilaire