dissabte, 21 de desembre del 1991

PREMI REI EN PERE A BANYOLES

Banyoles, 21 desembre 1991


El dissabte 21 de desembre del 1991, ha tingut lloc a Banyoles, l’atorgament del V Premi Rei en Pere, creat pel Cercle d’Agermanament Occitano-Català (CAOC) en honor del Comte-Rei Català en Pere I, que morí a Muret el 12 de setembre del 1213, lluitant per la llibertat d’Occitània i per la unió catalana-occitana.

L’obra premiada ha estat “La correspondència entre Loís Alibert i Josep Carbonell i Gener”. L’autor és Manuel Alquezar Montanyès, de Sitges.

El Jurat del V Premi era format pel professor occità Marcèl Baiche, de Pàmias (President també del CAOC occità); pel professor Robèrt Martí (President de l’Institut d’Estudis Occitans); pel professor Jacme Taupiac (de la Universitat Catòlica de Tolosa); pel professor Gerard Gouiran (titular de la càtedra d’occità de la Universitat de Montpeller), i pels catalans Jordi Ventura Subirats, professor de la Universitat de Barcelona; Josep Maria Muntaner i Pascual (economista, membre de l’Institut d’Estudis Catalans, i ex-Director de l’Institut Català de Finances) i Joan Amorós (enginyer industrial i President del CAOC català).

L’obra recull i comenta la correspondència entre el català Josep Carbonell i Gener, Director de l’Oficina de Relacions Meridionals, sota el patrocini de la Generalitat de Catalunya (època republicana), i l’occità Loís Alibert, autor de la moderna Gramàtica de la llengua occitana i del diccionari normatiu.

L’autor era present a l’acte, a un restaurant de Banyoles, davant de l’estany, i recollí personalment l’import del premi i explicà als assistents el seu traball de recerca i de documentació.

Els actes de la jornada començaren a les 11 del matí amb una visita comentada a la vila comtal de Besalú. A les 13 hores l’Ajuntament de Banyoles oferí una recepció oficial i l’alcalde, Joan Solana, donà la benvinguda als assistents. Per part occitana li respongueren Joan-Pèire Laval, de Narbona, i per part catalana Enric Garriga, secretari del CAOC.

A la mateixa sala municipal el grup occità “Fai tirar Màrius” de Montpeller interpretà música occitana i acabà amb els himnes occitans “Se canta” i “La Copa Santa” i l’himne català “Els Segadors”. Televisió TV3 enregistrà l’acte i entrevistà Enric Garriga i Robèrt Tortosa per encàrrec de TV FR3 d’Occitània.

Després es féu un recorregut en vaixell pel llac de Banyoles, amb occitans i catalans, abans de dinar.

Acabat el dinar es féu l’atorgament del Premi ja indicat. Presidiren la taula el President del CAOC, el secretari de la secció catalana, el secretari de la secció occitana, el Jurat i el regidor Joan Ventura i esposa, en representació de l’alcalde.
A continuació hi hagué una festa de cançons i ball occità amb els Grups invitats “Fai Tirar Màrius” de Montpeller, “Els Trobadors” de Banyoles (Dolors Laffitte i Alfons Encinas) i els “Grallers de Banyoles” (Marià Albero i Laura Tàpias) que feren unes actuacions molt bones que agradaren al públic assistent.

De Barcelona hi anà un autocar de socis del CAOC i de diferents llocs d’Occitània també occitanistes, així com de Girona i d’altres poblacions.


ENRIC GARRIGA TRULLOLS

diumenge, 24 de novembre del 1991

SETA. JORNADA OCCITANO-CATALANA

A les 6 del matí sortí de Barcelona un autocar amb 42 persones, i a l’Àrea de l’Empordà se’n recolliren dues més, a l’hora de l’esmorzar, o sigui les 7’30. S’arriba al lloc convingut de Seta, a les 10’15, un quart abans de l’hora prevista. Arribaren els occitans amb cotxes, i després de les presentacions i salutacions es féu una breu visita conjunta al Mirador de Roques Blanques, per veure la vista de conjunt del llac de Tau, la ciutat i el mar.

A continuació anàrem a l’Ajuntament, on es disposà una bandera catalana al balcó principal. En arribar fórem rebuts per un tinent alcalde i tres consellers municipals. La sala resultà petita per a tanta gent. Un conjunt occità “Fai Tirar Màrius”, de Montpeller, ens rebé amb música dels “Segadors”.

Després es feren els discursos. El Tinent alcalde de Cultura tingué paraules amables pels catalans i parlà de l’interès que posaven en aquestes relacions, atès que eren 4 consellers els que ens rebien. Recordà els vincles culturals, lingüístics i comercials que històricament han unit catalans i occitans. Com a prova d’amistat oferí un llibre sobre Seta a Enric Garriga, Secretari del CAOC català.

A continuació Gui Langlois féu un resum en occità del llarg discurs, en francès, del Tinent alcalde (que digué que comprenia perfectament l’occità) i afegí comentaris sobre el CAOC i les relacions catalano-occitanes.

Finalment Enric Garriga Trullols es referí a les relacions marítimes comercials entre els ports de Seta i Barcelona, i oferí al Tinent alcalde dues fotocòpies d’una ordre d’embarcament des de Seta a Barcelona, del 1826, escrita en català. També es referí a Jòrdi Brassens com inspirador de la Nova Cançó catalana, i digué que formem part d’un mateix país mediterrani, un clar país, el nostre.

Acabat els discursos el grup “Fai Tirar Màrius” de Montpeller, interpretà els himnes següents: “La Copa Santa”, “Se Canta”, “Els Segadors” i l’himne de Seta, amb els conseqüents visques.

A continuació l’Ajuntament de Seta oferí un esplèndid aperitiu amb vins locals secs i dolços i altres varietats de begudes i també xampany i canapès.

Acabada la recepció ens anàrem a fer una visita per la ciutat, canals, port i el Mont Sant Clar, des d’on es divisa una perspectiva molt més àmplia que des de Roques Blanques.

A les 14 ens anàrem al Restaurant La Calanque, on fórem rebuts amb música del “Fai Tirar Màrius”, música que no parà en tot el curs del dinar i que s’alternava amb un altre grup de músics, del Club Occità de Lo Vigan, també molt bons. Interpretaren música occitana, però també de Jòrdi Brassens, natural de Seta, i de Carles Gardel, occità nascut a Tolosa. Encara a les postres una coral, també del mateix Grup de Vigan, interpretà perfectament una selecció de cançons occitanes.

El dinar començà amb ostres i “hors-d’oeuvre”, continuà amb un plat típic de sèpia local i un plat de “volaille”; després formatge i un pastís.

La música no parà mai, i del menjador es passà a una sala insuficient per tanta gent, i “Fai Tirar” interpretà música occitana i es ballaren danses occitanes. Finalment pogueren actuar el grup català de joves del CAOC “Mussol amb Samfaina”, que interpretà danses catalanes i occitanes. Finalment, per acabar la festa, a les 17’15, es cantà “Se Canta” i “•Els Segadors”.

A continuació es cercà l’autocar aparcat sobre un pont del canal de Seta i ens anàrem cap a Barcelona, on s’arribà a les 10’30 de la nit. Pel camí encara es visionaren els vídeos de Francesc Olivé, del CAOC, sobre la IV Pujada al Coll de Salau i l’Escola Occitana d’Estiu, del 1991.

La Jornada havia resultat molt cordial, molt dinàmica i sobretot molt musical, i agradà tothom.


ENRIC GARRIGA TRULLOLS
25 de novembre de 1991

diumenge, 4 d’agost del 1991

IV PUJADA AL PORT DE SALAU

Organitzat per les dues seccions (occitana i catalana) del Cercle d’Agermanament Occitano-català (CAOC) i el Consell Cultural de les Valls d’Àneu, s’ha realitzat la IV Pujada al Coll de Salau, el diumenge 4 d’agost del 1991.

L’autocar provinent de Barcelona arribà, el dissabte 3, a Isil, per a dinar a l’Alberg, on es feren  els altres àpats. Ells allotjaments es repartiren entre l’Alberg d’Isil, una pensió a València d’Àneu i un camping d’Esterri d’Àneu.

Acompanyats per Jordi Carrera, d’Esterri, els barcelonins visitaren els entorns. Especialment interessant fou la visita a l’església de Son, amb el seu magnífic campanar romànic, acabat de restaurar.

També es visità les excavacions del castell de València d’Àneu i l’antic perímetre del poble vell.

L’endemà diumenge es partí amb dos jeeps des de la plaça d’Isil fins al final de la pista de muntanya. Des d’allí a peu fins al Coll. A tres quarts de dotze ja érem a dalt. Trenta jeeps més es concentraren també al final de la pista, que quedà bloquejada.

Una part dels occitans ja eren a dalt i d’altres arribaren a continuació. Els grups eren molt nombrosos i procedien de Salau, Foix, Agen, etc. i fins i tot hi havia vuit persones occitanes de Lió. Els occitans eren més de 100 persones. En total hi havia entre 400 i 500 persones en conjunt.

Tothom es portava el dinar i els occitans foren els primers en dinar, que foren imitats a continuació pels catalans.

Acabat el dinar, començaren els diferents actes. Primer es reuniren els organitzadors i les autoritats presents i donaren la benvinguda per aquest ordre:

ANTONI RICOU, Alcalde de l’Alt Àneu
Mr. DENAT, Alcalde de Conflents-Salau
ANNIE RIEU, Regidora de Cultura de l’Ajuntament de Conflents-Salau
JOAN CIVAT, Alcalde d’Esterri d’Àneu
JORDI CARRERA, Representant del Consell Cultural de les Valls d’Àneu
ENRIC GARRIGA, Representant del CAOC català
CRISTIAN DUTHIL, Representant del CAOC occità

Els oradors parlaren sobre el fet i la significació d’una presència tan nombrosa de catalans i d’occitans (Ricou), sobre la reconstrucció de l’antic alberg en un centre d’estudis del Pirineu (Rieu), la conveniència de portar més gent l’any vinent (Civat), el significat simbòlic de la pujada com esforç per assolir la normalització de les dues llengües (Carrera), la superació dels dos centralismos, francès i espanyol, amb la creació de comunicacions a Salau, túnel i carretera, etc. (Garriga), superar el centralismo francès i “pujar” per la normalització de l’occità (Duthil).

A continuació els alcaldes de València d’Àneu i d’Esterri oferiren productes del Pallars als occitans i a  l’Ajuntament occità de Conflents-Salau. I aquest darrer oferí d’altres presents als ajuntaments catalans.

Per part del CAOC i del Consell Cultural, féu l’ofrena als occitans, Jordi Carrera. Per part occitana Bernat Molinier lliurà els productes occitans. Principalment eren vins, ratafia, formatges de cabra, d’ovella, pastes dolces, xocolata, torrons, etc.

A continuació Cristian Duthil i Bernat Moliner, amb sengles acordions, oferiren un recital de música occitana i de danses. Tingueren molt d’èxit les col•lectives. A continuació es cantaren cançons occitanes i el CAOC repartí la lletra de les cançons. El recital acabà amb les cançons del Boier, l’himne occità i l’himne català, “Els Segadors”. A continuació es féu la foto de tots els assistents i finalment un gran cercle per a cantar el “Cant dels Adéus”.

Cadascú inicià el descens per cada costat. Els barcelonins arribaren a Barcelona a 3/4 d’onze de la nit.


Enric Garriga Trullols

LA QUATRENA PUJADA AL PORT DE SALAU. RENCONTRE OCCITANO-CATALAN DEL DIMENGE (OC)

Me’n torni de la Quatrena Pujada al pòrt de Salau qu’es venguda, mai que mai, una ocasión de rencontre entre occitans i catalans, coma d’autras manifestacions de l’estiu. Mas l’originalitat d’aquela manifestacion es que se la cal ganhar per una marcha de tres oradas, dins la beutat salvatja dels Pirenèus dins lo Coserans ariegés, a partir dels mila mètres de nautor del vilatge de Salau (al fin fons de la ribièra del Salat que banha Sant Gironç), fins als dos mila mètres del Pòrt, refugi de les aglas. Es aquí que se tròban las sorgas del Salat.

Aquela pujada es pas tròp dura per qualqu’un de jove e qu’a de bonas cambas, e es pro de bon far per qualqu’un d’entrainat a la marcha per la montanha. Mas, quina susada jos lo solelh arderós d’agost!

Era lo tresen còp que montavi per aquela fèsta de l’amistat e sabi que pòdi totjorn comptar sus l’ajuda frairenala dels amics del Cercle Occitan de Fois.

- Bon ¡Va plan!, me diretz. Una marcha per la montanha, organisada per un Cercle occitan, mas… que de mai?

- Çò de mai es lo rescontre a la cima, qu’es la frontièra oficiala de “França” e Espanha”, entre d’una part los occitanistas e lors amics, e d’autre part los catalans venguts dels vilatges d’alentorn e sòcis del CAOC de Barcelona, lo Cercle d’Agermanament Occitano-Català, es a dire las amistats occitano-catalanas de l’autre costat.

Dins un poèma, Fernando Pessoa disiá: -“Qu’i van far lo mond que montan a la cima de las montanhas?.”

E ben nosautres, montam pendent tres oradas per resncontrar los catalans, frairejar, escambiar de presents, beure, manjar, cantar, dançar ambe eles e elas, mostrar que i a pas cap de frontièra entre occitans e catalans. Parlam de lengas tan vesinas que son sòrres.

Ongan, partits del Planhau Long, cap a nòu oras e mièja, foguèrem al pòrt a miègjorn e mièg, en passant pel Bòsc de la Cremada, pel Bòsc de la Laneta, per la Cabana de Porulh: tot aquò son de noms occitans que se pòdon legir sus la  mapa IGN blava de Conflens.

La montada se faguèt dins l’estrambòrd acostumat de nòstres amics del Cercle Occitan de Fois, abessonat ambe lo nòstre Cercle de Lion, “Un còp de mai”, representat ongan, e pel primièr còp, per uèch sòcis: las familhas Marqués, Nicolàs, Vieux, l’amic Vinhòla e vòstre prepausat per las escrituras: Miquèu Massal.

Qualques catalans foguèron plan estonats de veire de mond venguts de tan luènh (mai de sièis cents quilometres!) unicament per pujar a un pòrt de montanha pirenenc, a dos mila mètres! (Emai n’i aviá qu’èran partits lo jorn d’abans, lo dissabte, après lo trabalh de la matinada a la pòsta, a dóas oras de la vesprada, e que foguèron blocats dins los embotelhatges del “Bison futé”, del costat de Valença, Aurenja, Nimes, Montpelhièr, Narbona. Arribèron a Lobièras, luòc d’amassada ambe lo Cercle de Fois, a l’entorn de dètz oras del sèr!).

Una occitana respondèt als catalans: “Mas sèm venguts per vosautres! Per vos recontrar e far la fèsta!”

Vesètz qu’aquò es pas solament una pichona passejada mas tamben una istòria d’amor entre occitans e catalans!

Enfin, arribats a la cima del puèg, après lo darrièr “escalièr” de gigant”, trobèrem las parets dels vièlhs bastiments del refugi, cubèrtas de bandièras catalanas, occitanas, e d’una bandièra europèa. Mai de dóas cents personas èran a saussissotejar, cambajonejar, formatjonejar… e beure de bon vin vengut de Catalonha. (Apelavan aquò “Vin e messa”!). Los amics del Cercle de Foja prenguèron los acordeons amagats dins los sacs per far dançar aquel mond.

Dancèron de polcas, de rondèus, de farandolas, e tamben un “Cercle circassian”. Quina mescladissa e quin revolum per las aglas que nos agachavan!

Puèi foguèt l’ora dels discorses dels organisators de la Montada, del costat catalans coma del costat occitan. Perlèron los conses dels dos costats venguts per l’escasença e tamben los caps d’aquela manifestacion: los responsables del CAOC e l’amic Molinièr, responsable del Cercle occitan.

Ongan foguèron saludats los “valents lioneses” venguts de tan luènh en grope plan organisat. E lo vòstre servidor foguèt convidat a venir cantar al micrò d’una “sonò de manif” un pauc tremolanta qualques cançons occitanas. Tot lo mond tornèt prene en còr lo Se canta e Els segadors, imne catalan.

L’escambi dels presents –formatges, cambajons, botelhas de vins occitans e catalans- se faguèt dins los crits e los rires de la multitud amassada.

Las danças tornèron començar al son de l’acordeon dins l’envolada gaujosa de la joinessa; e las cantinas de “ratafia” e de “vin de messa” passèron de man en man e de boca en boca!

E tot lo mond cantèt lo Cant dels adieus dins una ronda giganta que cubrissiá tot l’espandi de la tombada del còl, per dessús la frontièra, per dessús totas las frontièras.

Puèi foguèt la partença vertadièra, cadun de son costat, cap a la siá val, als crits de: “Adieu-siatz, amics!”.

En davalant per las caminòlas de la montanha, me cantavi la cançon de Joan-Maria Carlòtti:

“Se siam pas mòrts, tornarem l’an que ven!
“Se siam pas mòrts, tornarem l’an que ven!

E non, que sèm pas encara mòrts!

E que tornarem, macarèl, per celebrar l’amistat, la fraternitat occitano-catalana!

En 1992 serà lo primièr dimenge d’agost, un còp de mai!

(E per un còp de mai de Liòn, lo Miquèu Massai que vos potoneja de tot son còr!

E aquelas montanhas, leu s’abaissaran)

Miquèu Massai
Cercle occitan de Lion “Un còp de mai”


ORGANITZADORS

Cercle d’Agermanament Occitano-Català (CAOC) Barcelona
Comitat d’Afrairament Occitano-Catalan (CAOC) Foix
Consell Cultural de las Valls d’Àneu
Ajuntament de l’Alt Àneu
Comissió Pujada Coll de Salau, d’Alós d’Isil


COL•LABORADORS

Ajuntament d’Esterri d’Àneu
Consell Comarcal Pallars Sobirà
Diputació Provincial de Lleida
Associació dels Fallaires, d’Isil
Ajuntament de Salau-Conflents
Institut d’Estudis Occitans, de Tolosa
Club Occità del Fogal, de Foix
Associació Pro Túnel de Salau, de Sant Girons
Cercle Occità dels PTT, de Lió
Ostau Biarnès, de Pau
Escola Occitana d’Estiu, de Fumel

diumenge, 23 de juny del 1991

XIII APLEC OCCITANO-CATALÀ DELS FOCS DE SANT JOAN A MONTSEGUR

Els que són supersticiosos amb el número 13 potser no han vingut enguany a Montsegur. Alguns dels que han repetit altres anys tampoc. Però malgrat que el treball suplementari del trasllat del local social del CAOC de Barcelona, que ha coincidit en les dates pròximes a l’Aplec de Montsegur, ens ha privat de fer una més gran publicitat, enguany també s’han aplegat unes 500 persones al Prat dels Cremats i la participació catalana ha augmentat notablement en relació als anys anteriors. La nostra publicitat a Occitània ha estat limitada només al Departament de l’Arieja i als socis i encara amb retard.

El programa, en les seves línies bàsiques, repeteix els esquemes dels altres aplecs anteriors, amb algunes variants.

A les 6h del matí sortí l’autocar del CAOC des de Barcelona, després l’esmorzar a l’Àrea de l’Empordà vam seguir per l’autopista fins a Carcassona i d’allí a Foix. Una part dels catalans foren allotjats a l’Hotel i l’altra part al Fogal Leo Lagrange, on dinàrem tots plegats. Seguidament ens traslladàrem a Montsegur i una extraordinària i insòlita boira (broma) feia impossible la visió a pocs metres de distància i per tant també del castell. Aquesta espesa boira persistí tota la tarda fins que s’esvaí a les 9h del vespre.

El primer acte a Montsegur es féu davant del monument als càtars al Prat dels Cremats. Primer es diposità un ram de flors al monument, ofert per la Secció Occitana del CAOC i lliurat per la jove canadenca Hélène Beaulieu, del Quebec (Canadà). A continuació es feren uns petits discursos per part de Teofil Digoudé, adjunt de l’alcalde de Montsegur, que féu guardar un minut de silenci; un altre per part de Joan-Claudi Chabrotí, tresorer del CAOC occità; i finalment d’Enric Garriga Trullols. Per acabar l’acte es cantaren els himnes català i occità.

Davant l’Ajuntament es féu un altre acte i en aquest cas fou Teofil Digoudé i el president Marcel Baiche els que feren els discursos.

Després es celebrà una missa oficiada pel monjo de Montserrat, Dom Hildebrant Miret, i per Mn. Maurici Tourrent, de Montferrier. L’homilia en català la féu el monjo de Montserrat i al final es cantà el Virolai en honor de la Moreneta, que tot l’any està a l’altar major, ofrena feta fa temps pel monestir de Montserrat i portada pel CAOC.

A la plaça de l’església, que està en obres de reforma, es féu un petit recital de música i danses occitanes a càrrec dels nostres amics del CAOC de Foix.

Després de sopar a l’Occitadella i altres llocs, es formà la comitiva amb els acordionistes davant, les banderes i les torxes al mig i els diables, amb la seva pirotècnia al darerra. També hi havia, per primer cop, els fallaires de Bagà amb les seves Fies-faies.

A dalt, al Prat dels Cremats, hi havia força gent i els diables feren una espectacular exhibició de pirotècnia davant la foguera.

El president del CAOC occità, Marcel Baiche, féu un vibrant discurs en occità, que fou molt aplaudit. La festa continuà amb danses i cançons, alternativament pels grallers de la Plaça Nova i els acordionistes del CAOC de Foix.

Al Prat hi havia la sonorització de Ràdio Mediana, també entrepans i begudes i el CAOC oferí un Cremat de Rom, preparat per la mà experta de Jaume Gala.

Un cop acabada la Festa, ens anàrem, la majoria, a dormir als allotjaments de Foix.

L’endemà diumenge ens traslladàrem tots a Mirapeix. A l’Ajuntament ens oferiren una recepció i un aperitiu. L’alcalde adjunt ens féu un bonic discurs en occità i Bernat Duthil un altre.

Visitàrem una mica el bonic poble. A la plaça, els grallers feren un petit concert. Un regidor de l’ajuntament els parlà de participar a la festa de Mirapeix.

Ens anàrem a dinar al Fogal de Foix i després a Barcelona, pel mateix camí de Carcassona.

El 13 havia resultat un bon número i els assistents estàvem molt contents.


Enric Garriga Trullols
23/06/1991

dimecres, 1 de maig del 1991

VISITA LESINHAN

VISITA LESINHAN
ABADIA LAGRASSA
ABADIA FONTFREDA

De Barcelona sortí un autocar amb 49 persones, a les 6’50, amb un retard de 20 minuts atribuïble a l’empresa d’autocars, car no arribà a l’hora concretada. També hi anà, directament des de Pineda de Mar, l’occità Bernat Vernhièras.

Entre els assistents hi havia el pare H. Miret, de Montserrat i Hélène Beaulieu, del Quebec (Canadà).

Tan bon punt s’arribà a Lesinhan fórem acollits pels occitans al Museu del Vi i de la Vinya, que es visita en totes les seves dependències. Sérgi Granièr, delegat del CAOC a Narbona, traduí totes les explicacions a l’occità. Acabada la visita, Enric Garriga Trullols lliurà als responsables del Museu les versions al català i a l’occità de tota la publicitat i els catàlegs del Museu (que fins ara només tenien en francès i castellà) perquè els puguin donar als catalans i occitans que el visitin. Fou una sorpresa molt agraïda, car s’havien entristit pel fet de no poder donar-nos escrits en català del museu.

A continuació ens traslladàrem al jardí públic, on hi ha el monument a Josèp Anglade. Ens hi esperaven l’alcalde i cinc regidors de Lesinhan, així com d’altres amics i simpatitzants. Després d’engalanar el monument amb les banderes occitana i catalana, es procedí a l’ofrena floral per part de dues catalanes joves, Anna Espriu i Olga Rodríguez. L’ofrena consistia en un gran coixí de flors grogues i roges que formaven la bandera catalana.

A continuació es feren tres discursos, tots tres en occità. El primer de l’alcalde adjunt Ricard Alonso, el segon d’Enric Garriga Trullols i el darrer de Sèrgi Granièr, de Narbona. Totes les referències històriques eren sobre les activitats de Josèp Anglade i sobre les relacions catalano-occitanes.

Acabat aquest acte anàrem tots plegats a l’Ostal Gibert, que és el Centre Cultural de Lesinhan, on l’Ajuntament oferí una recepció i un aperitiu a tots els catalans i occitans.

Finalment anàrem al Restaurant per a dinar. Presidien la taula Luciana Larroudé, de l’Ajuntament, i la seva germana Clotilde; i el monjo de Montserrat, Dom Hildebrand Miret; l’exsenador Josep Rahola i la seva esposa Montserrat Estrada; Enric Garriga Trullols i l’occità Bernat Vernhièras. Ja des de bon començament del dinar, Robèrt Tortosa, occità de Sijan, ens acompanyà amb el seu acordió, interpretant melodies occitanes. No era encara acabat l’exquisit i gastronòmic àpat, quan ja els joves i no joves comensals dansaven al mig de la sala menjador, al ritme dels acordionistes Robèrt Tortosa (occità) i Jordi Sagué (català).

Malgrat que la festa s’hauria pogut perllongar força més de temps, atès el bon acolliment, per part dels comensals, de la iniciativa musical de Robèrt Tortosa, calgué parar les danses i la música per manca de temps, ja que el programa pendent ho exigia.

Robèrt Tortosa ens invità a fer una vetllada a Sijan i allà la podrem fer força més llarga, en una data encara no determinada.

Després de dinar anàrem amb l’autocar fins l’Abadia de Lagrassa, que vam visitar en la seva totalitat. Les traduccions del francès a l’occità les feia Sèrgi Granier. El conjunt de l’abadia és ara visitable en la seva totalitat, perquè s’ha unificat el servei de visites de les dues parts en què quedà dividida la propietat durant 200 anys.

Es visità unicament l’Abadia i per manca de temps no es visitaren la resta de monuments del poble de Lagrassa, però en veiérem la perspectiva del seu conjunt. A la sortida de l’Abadia, el temps inestable ens jugà una mala passada en ploure 10 minuts, en el moment que èrem en camí per a cercar l’autocar.

Eren dos quarts de set del vespre quan arribàrem a l’Abadia de Fontfreda. La visita fou feta en català, per un guia de la Catalunya del Nord. Valia la pena exposar-nos d’arribar tard a Barcelona i acabar tot el programa previst, car Fontfreda és un conjunt monumental de primer ordre. Un cop visitat, encara veiérem, per primer cop, la rosaleda de l’Abadia, que està en el primer any de vida i que ningú dels presents l’havia visitat abans.

Ens acomiadàrem dels nostres amics occitans i emprenguérem el viatge a Barcelona, on s’arribà a dos quarts de dotze de la nit. Més tard de l’hora prevista, no per culpa del trànsit, sinó de l’extens programa.

Durant el viatge els joves del CAOC animaren l’autocar amb un “programa” de ràdio i de música, a càrrec de Jordi Sagué, Frederic Ricart i Anna Vallès, que agradà molt als assistents.

A Barcelona havia plogut tot el dia i nosaltres havíem tingut bon sol, amb l’excepció del petit ruixat a la sortida de Lagrassa.

Tothom quedà molt content i satisfet.

Agraïm les col•laboracions de Sèrgi Granièr, de l’Ajuntament de Lesinhan, de Luciana Larroudé, de Robèrt Tortosa, dels joves del CAOC i de tots els acompanyants entre els quals destaquem el pare H. Miret, de Montserrat i Josep Rahola, etc.

Cal dir també que el viatge fou a causa d’una suggerència de Miquel Canal, de Lesinhan, l’any passat.

E. G. T.
1/5/91