dilluns, 7 de desembre del 1998

MEMÒRIA DÈCADA JAUME I A MONTPELLER

A Montpeller, el Cercle Occità de Montpeller ha organitzat la Dècada de Jaume I que es farà cada any fins el 2008 per a commemorar la naixença a Montpeller del rei Jaume I el Conqueridor. El tema central és "Passat, present i avenir dels Països catalans i occitans".

La primera jornada d'enguany fou el dilluns 7 de desembre. La primera conferència és a càrrec d'Enric Garriga Trullols, que parla dels 20 anys del CAOC, que ha desplegat les relacions occitano catalanes. La primera part és presidida per Enric Garriga Trullols, que presenta els altres dos conferenciants, Lluís Fornés, de València i Gerard Zuchetto. El primer parla de la participació occitana a la conquesta de València i el segon dels trobadors de l'època.

Després de sopar, continuen les conferències. La primera és de Felip Martel, sobre els textos que parlen de Jaume I a Montpeller i la darrera de Robèrt  Lafont sobre "l'espai occitano català, ensenyament de la història i obertura al futur". Parla d'una França feta de dos trossos: un tros del sud d'Europa i el tros nord del bloc occitano-català. Parla del fracàs del felibrisme i de la manca d'acord amb els catalans, a causa que els dos estats reunien situacions ben diferents: eclipse colonial pels espanyols i expansió colonial per França. Fa un anàlisi política de la situació actual sense oblidar Jacques Blanc o la regió Rose-Alps, ni tampoc el seu llibre Temps-3.

Totes les conferències es fan en occità, incloses les de Garriga i Fornés, malgrat que aquest últim costava de comprendre, perquè parlava molt ràpid i baix d'entonació.

L'endemà dimarts, hi hagué una vetllada de danses culturals (Sempre endavant) de cançó catalana (Gisela Bellsolà) i de trobadors (Gerard Zuchetto)

La continuïtat ja està programada. La sala Petrarca, gòtica, és un marc preciós. L'amistat catalano-occitana, fa la resta.

Enric Garriga Trullols

Secretari del CAOC català

DISCORS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS DECADA JAUME I

Montpelhièr, 7 desembre 1998

Sénher president del Cercle Occitan, sénher cònsol.

Cars amics occitans e catalans,

En primièr vòli regraciar los amics que m'an elegit per presidir aquestes actes en onor del rei Jaume I. Sabi que soi pas la persona que pòt parlar amb mai de competència del temps tribulat que visquèt lo rei Jaume, perquè soi pas un especialista e tanpauc un istorian.

Pensi que m'an causit per mon trabalh, pendent mai de 20 ans, per las relacions occitano-catalanas, especialament dins la seccion catalana del CAOC, que pòrta e a portat lo pes mai pesuc per far avançar la frairetat occitanò-catalana, pel biais de la mutuala coneissença dels nòstres dos pòbles e de las nòstras lengas e culturas.

E ne soi fièr d'aqueste trabalh fait pel CAOC pendent 20 ans.

Josep Maria Batista i Roca me cridèt per crear lo CAOC, que foguèt fondat a Barcelona, lo 21 de genièr de 1978. Aprèp l'acte de presentacion publica a Barcelona se faguèt un autre acte a la Universitat de Perpinhan, lo 11 de febrièr de 1978. Es la primièra reünion de las doás seccions occitana e catalana.

D'aquestas reünions n'avèm fait XXXIV, en 20 ans, la darrièra a z'Albi, lo passat 21 de novembre 1998. Mas aquestas reünions conjuntas son reünions estatutàrias, de formalitat, de trabalh o d'organizacion interna e de ligam entre las doás seccions del CAOC, sempre acompanhadas d'autras causas: recepcions oficialas a la comuna, velhadas, etc. A la darrièra, a z'Albi, i cal ajustar la primièra messa que se fa a z'Albi, en occitan, a la glèisa de Sant Salvi. Foguèt una granda capitada. I aviá mai de dos cents personas a la messa en occitan. Solament l'evangeli foguèt legit en catalan, pel monge de Montserrat, paire Miret. Tota la resta se faguèt en occitan, per l'abat Robèrt Cabié, de Rabastencs.

Avèm pas lo temps de veire çò qu'es passat, de mai principal, en aquestas reünions conjuntas, mas vòli profitar de l'escasença d'èstre a Montpelhièr per parlar d'una d'aquestas reünions, la quatrena, que se faguèt per Sant Joan, pendent tres jornadas, a l'Ostal de la Vila de Montpelhièr, los 23-24 e 25 del mes de junh de 1978. Foguèt tanben una granda capitada, amb fòrça de participacion, amb velhadas de musica e de cançon occitana. Danças catalanas e sardanas a la plaça de l'Uòu o de la Comèdia. Conferéncias e collòqui sus l'espaci catalano-occitan. Aicí, a Montpelhièr, foguèron elegits Pèire Vilar, president de la seccion occitana, e Josep Maria Batista i Roca, president de la seccion catalana. Lo conse de Montpelhièr foguèt present pendent los actes e faguèt la promessa de far sòci del CAOC la comuna de Montpelhièr. Lo cardinal e archevesque Guyot, de Tolosa, tanben nos mandèt son messatge e se planhissiá d'aver pas un Montserrat en Occitania.

Los intervenents mai principals fogueron Pèire Vilar (occitan), Manuel Sanchís Guarner (catalan de València), Robèrt Lafont (occitan), Jòrdi Fournier (occitan), Josep M. Muntaner Pasqual (catalan) e Jòrdi Ventura, catalan que parlèt en occitan.

Aqueste foguèt lo primièr e lo darrièr còp que lo CAOC festejava Sant Joan, en defòra de Montsegur. A partir 1979 la fèsta de Sant Joan se passa sempre a Montsegur. Pendent 20 ans occitans e catalans nos sèm aplegats, amassats, a l'entorn del fuòc de Sant Joan, alucat al Prat del Cremats, dejós lo castel dels catars.

Ara, après 20 ans, Montsegur pren un autra dimension. Es lo simbòl de l'amistat occitano-catalana e tanben la fisança per l'avenidor nòstre e comun. Sèm en camin de recuperar los ligams millenaris qu'existisson entre los nòstres dos pòbles.

Los cambiaments politics e estructurals que son en camin de fargar una novèla Europa i ajudaràn fòrça. E tanben la nòvela dinamica que s'es creada dins l'estat espanhòl, après la patz al país basque. Se dobrís una nòva etapa que cambiarà tota l'estructura de la Constitucion espanhòla.

Ara los catalans, basques e galicians trabalham amassa e anirem duncas al cap. E lo president Pujol, sens córrer, i vòl arribar aquest còp. Vòl sortir d'unas dependéncias, principalament fiscalas, culturalas e lingüisticas, etc.

A l'Amassada del CAOC, a z'Albi n'avèm parlat de tot aquò e pendent tota l'annada del vinten aniversari ai fait lo bilanç del CAOC, de son trabalh e tanben la comparason entre la situacion de 1978 e l'actuala.

Malgrat totas las grandas dificultats, lo CAOC a fait un long camin e un grand trabalh, que podèm qualificar d'extraordinari compte tengut de las grandas dificultats presentas, de l’indiferéncia sociala e politica e tanben de la manca d'ajudas o de subvencions economicas.

Es pendent l'Amassada d'Albi que lo nòstre vicepresident Xavier Bada diguèt qu'es fòrça extraordinari que una entitat coma lo CAOC fasque d'actes principals pendent mai de 50 jornadas de 1998. Aquò balha l'exemple mai evident de la granda capacitat de trabalh del CAOC.

Xavier Bada, qu'es un òme convençut e caparrut, a ideat e proposat al CAOC de faire un grand Congrés occitano-catalan. Pensi que capitarem. Totara avèm capitat en relacion a la participacion de la Generalitat, dins los aspectes d'organizacion e economics. Aquò vòl dire que la Generalitat finalament s'interessa per Occitania en prendre en carga l'organizacion del Congrés ideat pel CAOC.

Las causas se bolegan fòrça e l'IEO e l'Institut d'Estudis Catalans an signat, pel premièr còp, un acòrdi de collaboracion mutuala.

Lo passat 30 d'octobre, lo president de l'IEO, Felip Carbona,èra a Barcelona al meteis costat del President Jòrdi Pujol, a la meteissa taula per sopar, en l'acte de remesa d'un premi a Marcèl Baiche, pel primièr còp a un occitan, qu'es president del CAOC occitan, que li balhèt lo meteis Jòrdi Pujol. Ieu profiteri l'escasença per parlar, dins mon discors, del Congrés e la convenéncia d'intervenir mai fòrt en las relacions occitano-catalanas.

Per la part catalana aurem fòrça collaboracions e una unitat d'accion. Per la part occitana se deuriá passar atal, mas cal evitar las manifestacions publicas d'enemistat que se fan entre intellectuals occitans, perque aquò fa impossible formar un grand equip, una còlha bèla, per trabalhar pel Congrés. E a mon vejaire, se pòt pas faire lo Congrés sens la participacion activa de l'IEO.

Se i a de personas que vòlon mai d'informacion sul CAOC e sul Congrés sèm prestes a las informar e a facilitar sa participacion a las activitats e d'en devenir sòci.

Ai profitat de la vòstra paciéncia per parlar del CAOC, qu'acaba practicament amb aqueste acte son vinten aniversari. Mas contunha sas activitats.

Lo CAOC pendent vint ans, e cada an, a fait fòrça congresses. Lo modèl del CAOC serà lo modèl del Congrés, es lo sieu imatge.

E ara, abans de presentar los intervenents, me cal dire quicòm de Jaume I que nasquèt a Montpelhièr, lo premièr de febrièr de 1208. Era lo filh del rei catalan Pere I lo Catolic, que moriguèt a Muret lo 12 setembre de 1213. Sa maire èra la reina Maria de Montpelhièr, que moriguèt a Roma lo meteis an e al meteis atge que lo rei. Jaume I passèt tres ans en poder de Simon de Montfòrt, lo murtrièr de son paire, que ne foguèt liberat pel papa de Roma, qu'acceptèt las pregàrias de sa maire de lo metre jos la siá proteccion.

Quand son passadas aquestas e d'autras dificultats, lo rei Jaume perd practicament totes los dreits sus Occitania, pel Tractat de Corbeil, lo 11 de mai de 1258, amb l'excepcion de Montpelhièr, Carladés e l'Omeladès.

La politica d'expansion catalana fa un cambiament de direccion, mas oblida pas los occitans e se fan fòrça negociacions diplomaticas que capitan pas.

Lo 31 de desembre 1229 ganha l'iscla de Malhòrca, a l'atge de 20 ans.

Lo 9 d'octobre de 1238 ganha la ciutat de València, a l'atge de 30 ans.

Los Païses Catalans an nascut.

ANNEXE

PRESENTACION DE LLUIS FORNÉS, DE VALÈNCIA


Lluís Fornés de València es professor, comediant e corrector a la television valenciana.

Coneissi Lluís Fornès ja fa 8 ans a l’ocasion d'un viatge organizat per Jòrdi Peladan, de Nimes, a València los 2-3-4 de junh de 1990.

Lo CAOC, dempuèi Barcelona, tanben i sèm anats amb un altre carri. Las causas son plan passadas. I aviá una bona organizacion e un bon acuèlh. Tres gropes: catalans, valencians e occitans, totes interessats per la cultura comuna.
Sièis ans aprèp, fasèm la meteissa causa a València, lo 1-2-3 de novembre de 1996.

Las causas politicas a València avián plan cambiat. Abans lo govern a la Generalitat valenciana èra socialista, mas pendent aqueste segond viatge lo poder èra del Partit Popular, qu'a pas la majoritat e que governa amb los vòtes d'Union Valenciana, qu'es un partit minoritari anticatalanista.
Malgrat los grands esfòrces de Lluís Fornés per èstre aimable amb los occitans e catalans, l'atmosfèra politica de l'entorn èra ostila a l’idèa pan-catalana.

Las visitas e los actes foguèron fòrça interessants, mas i aviá una prudéncia per las doás parts per evitar de tractar los problèmas de l'unitat de la lenga catalana.

Pensam qu'ara a València i a una volontat per acabar las batalhas de la lenga, mas cresi qu'es una causa politica que cambiarà quand i aurà una novèla relacion de fòrças al poder de la Generalitat valenciana.

Es evident que perdèm totes amb aquestas batalhas intèrnas, mas lo mai grand perdent es lo país valencian, embarrat dins la politica dels partits espanhòls de dreita o esquèrra.

Los catalans seguissèm un autre camin. Un camin cap la pròpia identitat e cap a Euròpa. Cada còp mens Madrid i cada còp mai Euròpa.

E ara daissi la paraula a Loís Fornès.

Set cents ans mai tard l'escrivan valencian Joan Fuster, qu'es tanben president del CAOC, revindica los Païses Catalans coma una realitat istorica e actuala.

En una conferéncia que faguèt Pèire Vilar, a l'Universitat Autonoma de Barcelona, a Bellaterra, dins l'Escòla d'Estiu, lo 4 de julh de 1978, detz jorns après d'èstre nomenat President del CAOC occitan, a Montpelhièr, diguèt en referéncia als Païses Catalans:

I a una comunautat evidenta de lenga e un passat istoric comun, amb fòrtas diferéncias. Aprèp, an pas fait la meteissa renaissença. Dins los autres Païses Catalans i a pas una consciéncia desenvolopada coma en Catalonha. En Roselhon, per exemple, fa pauc de temps qu'a aparescut.

Mas pensi que dins una Euròpa ont las nacionalitats istoricas prenon consciéncia cada còp mai, los Païses Catalans pòdon constituïr, dins l'avenir, una realitat politica.

Fins aquí Pèire Vilar, que disiá aquò fa 20 ans. Ara ieu ajusti que çò que manca es ganhar la batalha politica contra los que vòlon desseparar València de Catalonha.

Avèm la meteissa istòria e la meteissa lenga e Jaume I es lo fondator d'aquesta comunautat culturala e lingüistica. Jaume I segur qu'auriá estat un grand rei catalano-occitan. A nosautres nos fa mestièr d'arribar a fargar aquesta granda comunautat superiora als Païses Catalans, per seguir la memòria del rei en Peire, lo paire de Jaume I.

Grand mercés a totis,

Enric Garriga Trullols

Secretari del CAOC catalan

ALGUNS CATALANS I OCCITANS ASSISTENTS

Enric Garriga Trullols
Núria Bayó Mañosa
Pau Ginesta
Roman Deleuze
Xavier Bada Amatller
Gerard Zuchetto
Antònia Donadeu
Felip Martel
Teresa Clota
Robèrt Lafont
Antoni Gomis
Laurença Privat
Marc Antoni Sala Fenes
Joseta Codina-Otto
Lluís Fornés
Gaston Bazalgues
Renat Pons