dissabte, 20 de juny del 1998

MEMÒRIA XX APLEC OCCITANO-CATALÀ DELS FOCS DE SANT JOAN A MONTSEGUR

Dissabte, 20 de juny de 1998, un autocar del CAOC sortí de Barcelona amb els inscrits del CAOC i el grup de 20 diables, grallers i tabalers de la Plaça Nova de Barcelona, que tradicionalment participen a Montsegur als Aplecs.

Després de dinar tots plegats al FOGAL LEO LAGRANGE, de Foix, es partí cap a Montsegur i al Prat dels Cremats, el CAOC feu una ofrena floral. A continuació es fan alguns discursos per part de Jaume Figueres Trull (en occità), Marcèl Baiche (en occità), Enric Garriga (en occità) i Miquèl Averós (en occità). Per acabar, es canten els himnes occità i català, acompanyats pel graller Lluís Gelis i els tabalers.

Alguns dels assistents pugen al castell i la majoria baixa al poble de Montsegur. A la plaça de l’església la Cobla La Principal del Rosselló interpreta 4 sardanes, que ballen occitans i catalans. A les 6, les campanes de l'església criden a missa, que és concelebrada per Mn. Jòrdi Passerat, de Tolosa; Dom. Hildebrand Miret, de Montserrat i Mn. Maurici Torrent, de Montferrier. Una lectura en occità la fa el professor català Jaume Figueras Trull. Llegeix l'evangeli, en català, el monjo H. Miret i fa el sermó en occità Jòrdi Passerat. Per acabar, tothom canta EL VIROLAI a la Mare de Déu de Montserrat, que presideix l'altar major.

Després, a la plaça de l'església, la cobla interpreta tres sardanes més i acaba amb la interpretació dels himnes Els Segadors i Se Canta.

A continuació, davant l'església, hi ha un aperitiu ofert pel CAOC occità de Foix, amb molta assistència.

Després, a l'OCCITADELLA hi assisteixen 52 persones per sopar i la resta a diferents restaurants de Montsegur. A l'hora de les postres parlen Xavier Bada, Jòrdi Passerat, Marcèl Baiche i Enric Garriga que analitza l'evolució occitana durant els 20 anys del CAOC.

Acabat el sopar s'organitza la marxa amb torxes enceses, banderes i música, al davant, i grallers i diables, al darrera.

Arribats al Prat dels Cremats, s'encén la foguera amb les torxes i els diables fan una exhibició de pirotècnia, que acabà amb una traca.

Després es fa una salutació de benvinguda per part de Cristian Duthil, Marcèl Baiche i Enric Garriga.

L'actuació del cantant ERIC FRAJ es seguida amb una gran atenció per tot el públic. Per acabar el Grup AIGALERA fa un ball occità.

EL CAOC ofereix gratuïtament als assistents un cremat de rom, que es beu molt més que mai, car es fan quatre cassoles de rom, preparat per Ricard Coll i Carme Viñas. Els assistents al Prat dels Cremats són entre 700/800 persones. El temps és molt bo i agradable. Però a la una de la nit l'autocar del CAOC va cap a Foix per a portar a dormir al Fogal i a l'Hotel els inscrits catalans.

El balanç és molt positiu malgrat la manca de col•laboració per part dels mitjans de difusió catalans, la manca de participació oficial i la poca difusió pels mitjans occitans exceptuada LA SETMANA.

20 juny de 1998

L'endemà de Montsegur, els assistents catalans i amics occitans ens traslladem a Montferrier, on es visita el museu i som acollits per l'alcalde Raimon Verdier. S'organitza una cercavila pel poble amb banderes, música i els grallers i diables darrera amb pirotècnia. Anaven davant l'alcalde, amb la bandera catalana, Xavier Bada i Enric Garriga, amb la bandera occitana. Davant l'Ajuntament. els diables fan una exhibició de pirotècnia que acaba amb una espectacular traca de gran potència.

Després s'entra a una gran i moderna sala municipal i parlen l'alcalde, Raimon Verdier, Xavier Bada, Cristian Duthil, Anhés Negre i Enric Garriga. L'alcalde ens ofereix un copiós refrigeri i ens mostra les noves dependències municipals.

Acabat l'acte retornem cap a Foix a dinar al Fogal i després l'autocar surt cap a Barcelona, després d'una parada a l'àrea del Cadí.

El XX Aplec a Montsegur ha estat un gran èxit.

E.G.T.

DISCORS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS A L'ESTÈLA DEL PRAT DELS CREMATS

20 de junh de 1998


Amics occitans e catalans,

Sèm aicí, un còp de mai, amassats un petit grope de catalans e occitans, davant aquesta estèla que fa la remembrança del darrièr acte de la subrevivéncia d'Occitania.

Quan s'atudèt lo lenhièr del Prat dels Cremats venguèt la negra nuèit sus aqueste país d'òc e encara dura e contunha.

Malgrat que l'auba es pas encara arribada i a un espandiment d'una novèla idèa d'Euròpa que nos fa creire qu'arribarà lo jorn de la renaissença occitano-catalana.

E que tornarà reverdir e florir lo laurièr.

Sèm a la fin del sègle vint e es de mal comprene perqué en Europa, dins l'Europa progressista de las libertats, son pas encara reconeguts los dreits mai elementaris dels pòbles minoritaris que son dins los Estats. Es vertat, e o cal reconéisser, que la majoritat dels Estats an donat, an tornat, una partida importanta dels dreits culturals, lingüistics e nacionals, a aquestes nacions sense Estat.

Per exemple Espanha, Itàlia, Belgica, Anglaterra. Aquò son avançadas cap a l'esperança, mas dins aquesta novèla situacion i a una granda excepcion: França, que demòra jacobina e centralizaire e que vòl pas cambiar las causas del dedins, mas demanda lo respècte de las diferentas lengas dels Estats actuals, dins la Comunitat europèa.

Aquesta actitud es pas normala e per aquò los govèrns franceses an fait de l'anormalitat una situacion legala, per far paréisser normal ço qu'es evidentment anormal.

Cresi qu'avètz comprés que l'anormalitat en Europa es l'article II de la Constitucion francesa e lo refús de signar la Carta de las lengas minoritàrias.

Aquò serà de plan mal cambiar. Mas aquí avèm i aurem lo grand trabalh per denonciar aquesta excepcion francesa.

Lo pas del temps e la novèla situacion europèa va dins lo sens de donar mai de competéncias a las nacions, apeladas regions, e aquí espèri que França perdrà de batalhas.

Dins aqueste espèr de libertat vos demandi de tornar a Montsegur cada an per cridar:

Visca Occitània. Visca Catalunya.

Visca l'Amistat Occitano-Catalana

Enric Garriga Trullols

ASSISTENTS

CATALANS


Enric Garriga Trullols
Manuel Segura
Eric Astié
Núria Bayó Mañosa
Eugeni Junyent
Patrici Pujada
Josep Mª Calafell
Núria Valls
Anna Ruiz Barceló
Mònica Perez
Salomé Fontdevila
Josep M. Carner
Ricard Coll
M. Mar Tirado
Iris de Montsegur
Xavier Perellada
Carolina Pujol
Jòrdi Bibià
Carolina Grifoll
Carme Querol
Miquel Coll
J.M. Garcia Cunillera
Mª Assumpció Raich
Xavier Parramon
Hildebrand Miret
Frederic Viñas
Jaume Figueras
Xavier Bada
Mª Rosa Pallàs
Antònia Donadeu
Àngel Comalada
Maria Domingo
Roser Garriga
Glòria Reynoso
Pere Reynoso
Montserrat Garriga
Enric Andrés
Elvira Larraz
Teresa Clota
Carme Viñas
Joan M. Barniol
Maria Josep Barniol
Josep Mª Serra
Encarnació Peiró
Àlex Barniol
Antoni Pons Sauré
Pasqual Bacchetta
Estudianta Alemana
Josep Mª Torras Hom
Lluïsa Starlese
Núria Ontiveros, Mataró
Galderic Rovira
Salvador Buti, Vilanova

HEM VIST

M. Roser Pozo
Jòrdi Rodríguez

OCCITANS

Lídia Gelabert, Montsegur
Felip Bonnet, Sant Miquèl
Cristian Duthil, Foix
Agnès Negre, Foix
Didier Negre, Foix
Jòrdi Serrús, Montsegur
Josep Sans, Brassac
Mònica Blanco, Ferrieras
Raimon Verdier, Montferrier
Miquel Averós,St Joan Falgar
Patrici Pujada, Pàmias
J.Claudi Chabrotty,Pradetas
Simona Salles, Montsegur
Pèire Audabram, Montsegur
Maurici Torrent, Montferrier
Jacme Delmàs
Raimón Verdier, Montferrier
Enric Azais, Vilanòva d'Olmes
Catarina Predal, Montsegur
Sergi Cazenueve
Jòrdi Passerat
Claudi Bonne
Raimonda Benays

ADHESIONS REBUDES

Jacques Blanc, President de la Regió Llenguadoc-Rosselló
Robert Savy, President de la Regió Llemosí
Renat Ricarrera, Vice-president de la Regió Aquitània
Jòrdi Pujol, President del Govern de la Generalitat de Catalunya
Joan Maria Pujals, Conseller de Cultura de la Generalitat
Joaquim Llimona, Director d'Afers Exteriors de la Generalitat
Joan Vallvé, Diputat Europeu