diumenge, 28 de novembre del 1999

MEMÒRIA JORNADES OCCITANO-CATALANES A PAU XXXV AMASSADA DEL CAOC

27 i 28 novembre 1999

A  les 6:30 del matí del dissabte surt l'autocar del CAOC de Barcelona amb mitja hora de retard per esperar el pare Miret, de Montserrat, que malauradament quedà en terra ben desolat en veure que ja havíem partit. Crec que en el futur la proliferació de telèfons mòbils evitarà aquests problemes. Però no era aquest el darrer entrebanc, car a l'Ospitalet i a Ax tampoc vam coincidir amb Marcèl Baiche, però no quedà despenjat, sinó que s’espavilà per anar a Pau amb el cotxe de Cristian Duthil. Finalment, el tercer intent fou reeixit, car recollim a Foix el matrimoni occità Josep i Andriva Sans.

Arribem amb força retard a Pau i dinem a l'Hotel Commerce a quarts de tres, però a quarts de quatre ja som a l'Ajuntament de Pau, on fem l'Amassada del CAOC, a la sala d'actes.

Hi assisteixen 21 catalans i 21 occitans.

En la luxosa estança, bellament decorada, s'havien instal•lat les taules i les cadires en forma d'un cercle obert i cadascú tenia davant seu un micròfon incorporat a la taula per poder intervenir en la reunió. Durant l'exposició de les activitats del CAOC i dels programes de futur, hi hagué una tranquil•la fluïdesa i un gran consens i els aplaudiments ratificaven els acords. Però quan Joan Amorós, en el darrer punt del Torn Obert, esmentà el Congrés Occitano-català, començaren les polèmiques sobre l'ús del francès, i tothom era en contra d'acceptar com inevitable la presència del francès, des del President occità, Marcel Baiche i el Secretari, Jacme Delmàs, fins tots els que parlaren del tema, ja fossin occitans o catalans. Després Joan Amorós arribà a creure que els pocs que callaven compartien la seva opinió, però això és molt discutible, car les abstencions també poden ser un assentiment a la majoria.

A mitja sessió, l'alcalde, abillat de gala, entra a la sala i ens demana excuses per introduir una parella de nuvis acabats de casar, que es volien fer la foto de record a la sala noble de l'Ajuntament.

Després, a les 17:30 h., acabada l'Amassada, torna l'alcalde per començar la recepció. Demana abans a Joan Amorós si els assistents comprenen el francès i diu que sí, que no hi ha cap problema. Intento rectificar l'error d'Amorós i dic a l'alcalde que hauria de fer almenys una part de la intervenció en occità. Accepta la meva proposició i diu que la farà en bearnès. Efectivament, comença en occità-bearnès, però hi ha alguns comentaris discrepants, especialment dels occitans, i aleshores polemitza en francès, i fa una llarga intervenció a ritme accelerat que cap català podia copsar ni entendre, fins i tot, crec, el propi Amorós, car Marcel Baiche diu que ni ell l’entenia. Tot això ens hauríem estalviat si Amorós hagués dit que els catalans no entenen el francès. O hagués demanat la traducció simultània, com fa sempre el CAOC, i hauríem fet l'honor a l'occità.

A continuació, sense protocol, vaig prendre la paraula i vaig llegir el discurs que tenia preparat en occità i que tothom va comprendre, i el primer de tots l'alcalde, que va comentar-lo. Vaig aprofitar per fer una lloança del gran escriptor bearnès Roger Lapassada, amb qui el CAOC havia tingut diferents encontres cordials. Ningú no volgué parlar després del meu discurs i l'alcalde s'excusà i partí. Aleshores es serví un aperitiu per tothom a la mateixa sala.

A continuació, una part dels assistents anàrem a l'Ostau Bearnès, on hi havia una gran festa amb música, organitzada amb motiu de la presentació d'un llibre. Hi havia molta joventut que parlava en occità. Un altre cop ens oferirem un esplèndid aperitiu. Fou una festa d'aquelles que obren de bat a bat el cor a l'esperança del redreçament d'Occitània a partir del treball quotidià de base.

Després anàrem a sopar a l'hotel. Reagrupats a continuació a una sala del propi hotel, es repartiren fulls amb cançons occitanes i catalanes. Pèire Bec, bon coneixedor del català, també es revelà com a bon cantaire occità i català.

Per acabar la vetllada, la soprano Olga Guerrero cantà cançons occitanes i catalanes que despertaren l'admiració i també la gran sorpresa dels assistents, pel seu domini i perfecció del cant i de l'occità. Fou una vetllada bonica i molt digna.

Dos acordionistes occitans-bearnesos contractats, finalment no vingueren, i haurien pogut completar la festa, però com que no ho sabien els assistents, tots ells quedaren ben contents i satisfets.

Després d'acabar la vetllada, alguns encara anàrem a saludar a Marilís Orionàa, la cantant bearnesa, filla de Gelabert Narióo, que actuava simultàniament a una sala de Pau.

L'endemà a les 9:30 es visità el Castell-palau reial de Pau. Les explicacions en francès de la guia són traduïdes al català per Marcèl Baiche, president del CAOC occità, el qual enriqueix les explicacions amb altres coneixements històrics propis.

Després anàrem a visitar una cava del famós vi de Jurançon. La visita comença per les vinyes, segueix pel procés de producció i s'acaba amb la degustació i compra de botelles.

En començar la visita hi ha un incident entre Sergi Consol i  Joan Amorós ja que aquest darrer increpa Sergi per portar un gran cotxe amb matrícula de Madrid. Sergi li diu que és llogat. Amorós diu que això no és correcte ni acceptable que el porti allí. Sergi replica i li retreu la incongruència de la seva radicalitat d'avui per una sola lletra (M) i en canvi ahir a la reunió era ben tolerant, moderat i permissiu quan defensava que el francès fos tolerat i admès al Congrés Occitano-català.

Retornats a l'Hotel de Pau, dinem tots plegats i després d'acomiadar-nos dels amics, l'autocar del CAOC reprén el retorn. A Foix deixem els amics occitans Josep i Andriva Sans i a l'estació de l'Ospitalet d'Arieja deixem Marcèl Baiche.
Després d'una breu parada a Puigcerdà, arribem tard a Barcelona, perquè Pau està molt lluny. Però ha valgut la pena perquè hem superat els obstacles d'organització i hem aconseguit fer pujar més el prestigi del CAOC. L'any vinent potser l'Amassada serà a Montalban.

Enric Garriga Trullols
Secretari General del CAOC

Discors d’Enric Garriga Trullols

Pau, 27 de novembre de 1999

Sénher conse de Pau, amics occitans, amics catalans.

En primièr vòli regraciar la Comuna de Pau per nos recebre e per nos balhar una sala de l’Ostal de la Vila per poder faire la 35 Amassada de la dóas seccions del Comitat d’Afrairament Occitanò-Catalan.

Pendent mai de 21 annadas avèm fait las nòstras amassadas pertot Occitània e los Païses Catalans. Ongan se passa a Pau.

Lo CAOC a visitat fòrça de còps Pau e lo Bearn. Lo darrièr còp foguèt en abril de 1996, de la man del nòstre grand amic Gilabert Narioo.

Ongan, en mai dels nòstres amics de sempre, avèm tanben l’ajuda especiala de l’Institut Occitan de Pau, de son director, qu’es un catalan, e del president executiu, Patric Navone. Grands mercès a totes.

Ongan, la visita a Pau a permès als catalans de tornar rescontrar fòrça d’amics, perquè lo sèti del CAOC occitan foguèt pendent qualques annadas dedins l’Ostau Biarnès. Aicí lo CAOC occitan encontrèt, lo 1986, un novèl ostal, una nòva casa, après la fòrta crisi del 1985, provocada per la vision estreita de qualqu’un intellectual.

Aicí a Pau, terra de libertat e de tolerància, lo CAOC occitan s’afortiguèt e lo CAOC catalan encontrèt fòrça d’amics e una partida de son istòria. Lo Bearn, pel mejan del comte rei catalan Ramon Berenguer IV e après, en 1170,pel maridatge de la vescomtessa Maria del Bearn amb Guilhèm de Montcada, unís son destin als catalans e aragoneses. E totes amassa mescleron lor sang a Muret, per defendre la libertat dels pòbles.

Dedins aquesta joia, del rescontre occitanò-catalan d'uei, i a  quicom que truca nòstra consciencia. Avèm lo sentiment e lo dòl qu'encara dèmora dins lo mai prigond del nostre còr per l'absència d'un grand ome, d'una granda figura, d'un grand occitanista, d'un grand escrivant, d'un grand militant, d'un grand trabalhaire: Roger  Lapassada, que nos daissèt a mejans del mes d'octubre passat a Ortès, la vila ont i a lo castèth dels Montcada catalans.

Cada cop que sèm vinguts a Ortès, a Pau, al Bearn, Roger Lapassada èra present al rescontre amb los catalans. L'amistat catalanò-occitana èra per el tanben una partida de la lucha per la libertat e per la cultura comuna.

Absent uei, es e serà sempre  present, totjorn, dins nòstra memòria coma un exemple, lo mai realista, de çò que cal faire per far avançar las causas, en defòra de bufecas teorias intellectualas, de las ideologias e dels partidismes. Pendent tota sa vida a fait realitat la devisa de l'IEO: LA FE SENS OBRÀS MÒRTA ES.

Lo CAOC a fait tanben un trabalh de formigueta, un trabalh constant e superior a sas fòrças e amb uns mejans modèstes e precaris. Mas, com a Roger Lapassada, amb una illusion  e una fe vertadièra.

Avèm progressat malgrat la indiferència,  la maldisença e las acidas criticas que venian de pertot. Lo decòr, lo panorama, l'ambient, a plan cambiat. Pas encara lo sufisent, mas fòrca comparat amb çò  que se passava fa 21 ans, quand comencèt a trabalhar lo CAOC.

Sèm dins la bona dralha, dins lo bon camin. Avèm desrevelhat las conscièncias, avèm fòrabandit la vergonha, avèm recuperat l'identitat, avèm esclaircit los remembres del passat e los ligams de l'antica frairetat.      

I a de bonas causas pertot, en Catalunha tanben, que contunha de recuperar son identitat culturala e nacionala malgrat fòrça de perilhs. En Euròpa s’afortís una consciencia de libertat dels pòbles qu’an comprès que per dessús las frontièras existís lo dreït d’intervencion quand los pòbles son massacrats. La non intervencion, tant cara als estats jacobins, es acabada.

Cada còp mai, Euròpa aurà de prendre decisions e las impausar a totes los estats, per fargar una Euròpa de las libertats e dels pòbles.

Soi urós de poder dire tot aquò dins aquest grand palais de la vila de Pau, capitala del darrièr reducte independent d'Occitània.

Soi urós de tornar veire lo cèu de Pau, la vision formidable e impressionanta de las Pireneas, que lo poèta Lamartine diguèt qu'éra la mai bèla vision terrestre del monde.

La setmana venenta, per pur azard, serèm a Nàples, que segon lo meteis poèta Lamartine es la mai bèla vision maritima del monde, per rescontrar, tanben, los remembres catalans del passat.

Amb aquestes visions formidables e esclarcidas del nòstre grand espaci cultural comun, fai los mai fervoroses votes per la renavida d'Occitània e de Catalonha dins aquesta novèla Euròpa de las libertats e dels pòbles  que se farga.

Visca Occitània!
Visca Catalonha!

Enric Garriga Trullols
Secretari General del CAOC catalan
Pau 27-11-1999 

ADHESIONS I EXCUSATS

MIRELHA BRAÇ, de Carcassona (secretària de l’IEO)
FELIP CARBONA, d’Aurevila (31) (President IEO)
BERNAT BERGÉ, de Merville (31) (President EOE) (Incondicional del CAOC)
JÒRDI PELADAN, de Narbona (President U.O.E.) s’excusa
MAX ROQUETA, de Montpeller (celebra el 91 aniversari)
NAOKO SANO, del Japó (diu que Pau es lluny del Japó)
FÈLIX DAVAL, de Orlhac (li cal trobar sous per la calandreta)
ENRIC JEANJEAN, de Wollongong (Australia) (vindrà a l’Amassada del 2001)
RENAT RICARRÈRA, alcalde d’Ortés (vicepresident Conselh Reg. Aquitània) (absent)
JOSE MANUEL ALLENDE SALAZAR, consol d'Espanya (absent)
JACME TAUPIAC, de Montalban (s’ofereix per l’Amassada 2001)
JÒRDI PASSERAT, de Tolosa (Ha de fer missa i bateig)
JOAN THOMAS, de Lavaur (vicepresident CAOC) (és a París)
JOAN ANTONI COSTUMERO, d'Albi (vicepresident CAOC) (Occitania es trop granda)
JOSEF PROKOP, de Polònia (ara a Sabadell que parla i escriu occità) (no pot)
PAULIN REGNARD, de París (es farà soci del CAOC)
FELIP ESPINASSE, s'excusa per Internet
JOAN RIGOL, President del Parlament de Catalunya, s'excusa
JOAQUIM LLIMONA, d'Afers Exteriors de la Generalitat, absent
BERNAT LESFARGUES, de Gleisa Nòva/Issac, s'adhereix
ANHÈS NEGRE, de Foix (09), s'excusa
PATRICI POJADA, de Pàmias (09), s'excusa
GUY HERAUD, de Pau (és malalt, diu: Visca Catalunya)

dissabte, 27 de novembre del 1999

MEMÒRIA ACTA REUNIÓ XXXV AMASSADA CONJUNTA ANUAL DE LES DUES SECCIONS DEL CAOC A PAU

A les 15:30 h, comença la reunió a la sala d’actes de l’Ajuntament de Pau. Després d’unes paraules de benvinguda per part dels dos presidents, Marcèl Baiche i Joan Amorós, el secretari català Enric Garriga proposa un Ordre del Dia que és aprovat.

PUNT I Lectura de l’acta de la reunió anterior

Enric Garriga llegeix en català l’Acta de la Reunió XXXIV, a Albi, del 21/11/98, atès que no era aleshores present el secretari occità, Jacme Delmàs. S’aprova per unanimitat.

PUNT II Memòries d’activitats realitzades el 1999

Es lliuren a tots els presents les memòries dels actes realitzats o participats pel CAOC i d’altra part Enric Garriga comenta en occità 18 activitats d’interès més principal, realitzades durant 1999, segons resum per escrit que llegeix.

Cristian Duthil i Marcèl Baiche diuen que hi cal afegir la reunió del 29 de setembre 1999, del CAOC occità, a Pàmias, amb la presència del Centre Cultural d’Andorra i l’IEO.

PUNT III Proposta de programa del CAOC pel 2000

Es lliura a tots els presents la proposta de les activitats del CAOC i les participades, que és aprovada. Jacme Delmàs remarca la importància que tindrà la 81 Felibrejada del 2000 (2 de juliol) a Les Eyzies (24) (Las Icas) Peiregòrd. Marcèl Baiche anuncia un curs d’occità que farà a Andorra. Enric Garriga menciona el Dictat Occità que es farà a Barcelona per vídeo-conferència amb Castras. Per acabar el tema Xavier Bada es felicita pel gran nombre d’activitats que realitza el CAOC durant l’any.

PUNT IV Informe econòmic del CAOC occità

Cristian Duthil, tresorer del CAOC occità presenta per escrit el resultat dels comptes anuals dels ingressos i pagaments, amb un resultat positiu. Proposa de fer un secretariat permanent a Pàmias, que treballarà pel conjunt dels socis del CAOC occità i que seria en el domicili del Centre Occitan. Hi ha el projecte de fer una comunicació regular a tots els socis. Els comptes i el projecte a Pàmias són aprovats per unanimitat i amb un gran aplaudiment. Jacme Delmàs proposa un projecte similar de secretariat a Aquitània, Bordeus. Joan Amorós es felicita per la dinàmica del CAOC. Marcèl Baiche demà farà 79 anys i és felicitat per tots en el seu aniversari.

Elecció del Conselh d'Administracion del CAOC occità

Com que no es presenten nous candidats, es proposa reelegir el Conselh anterior afegint, com a vicepresident tercer, Bernat Bergé, de Merville (31) que és president de l'EOE de Vilanòva d'òlt. S'aprova per unanimitat.

El Conselh queda format per: President, Marcèl Baiche; Vice-Presidents, Joan-Antòni Costumero, Joan Thomàs, Bernat Bergé; Secretari, Jacme Delmàs; Vice-Secretària, Anhés Negre; Cristian Duthil; Vocals: Annie Rieu, Pèire Pessamessa, Patrici Pojada, Daidièr Negre, Joan Maria Barniol, Joan-Jacme Maurette, Josèp Sans, Josserant Sant Priest (Comte d'Urgell), Fèlix Daval, Gilabèrt Narioo, Alan Roch, Jòrdi Peladan i Jacme Taupiac.

Joan Amorós i Xavier Bada proposen Pèire Bec com a soci d'honor del CAOC, el qual accepta i regracia l'honor.

PUNT VI Informe de la situació catalana i occitana

Enric Garriga proposa David Grosclaude per parlar de la situació occitana, el qual diu que la més important i recent nova és l'aprovació pel Parlament italià del reconeixement oficial de l'occità a les valls occitanes del Piemont. Marcèl Baiche comenta que tots els del CAOC som uns enamorats d'Occitània.

Jordi Fernandez Cuadrench, Director de l'Institut Occità, de Pau, ressalta el bon acolliment que sempre han dispensat els bearnesos als catalans.

PUNT VII Torn lliure

Joan Amorós parla del Congrés Occitano-Català (Eurocongrés 2000) i descriu la seva estructura, els àmbits, el calendari, etc. Diu que hi ha 60 entitats interessades.

Marcel Baiche adverteix contra la utilització del francès i del castellà al Congrés. Demana que les comunicacions es facin per escrit en occità.

Joan Amorós diu que no hi haurà intervencions en castellà, però cal comptar amb el problema de l'ús del francès a Occitània, que és impossible d'evitar.

Jacme Delmàs parla que ha detectat acusacions d' imperialisme català i que serà confirmat si no es fa un esforç per fer present l’occità.

Joan Amorós parla d'un servei de traducció català-francès i viceversa.

Roser Pàmies diu que no comprèn perquè un Congrés occitano-català s'ha de fer en francès-català, quan els catalans som a favor de l'occità.

Joan Amorós diu que està contra el radicalisme del tot o res i que ell té d'això experiència amb València.

Jacme Maureta diu que Occitània vol salvar la seva llengua.

Alex Barniol diu que l'excusa del francès no és vàlida, perquè es pot parlar en occità d'economia i no vol que en el Congrés l'occità tingui una situació diglòssica.

Joan Amorós repeteix que no prendrà posicions maximalistes.

Xavier Bada parla de prudència.

Enric Garriga diu que la prudència no està renyida amb la valentia. El CAOC ha demostrat que tot es pot fer en català i en occità, en el decurs de 22 anys d'activitats. Diu que s'ha de semblar ser honrat a més de ser-ho i que durant l'Amassada de l'IEO a Marsella, la FOC occitana repartí un programa editat en colors sobre l'Eurocongrés 2000 totalment i únicament escrit en francès. El català i l'occità hi són absents totalment. Això era en contradicció amb la pròpia Amassada de l'IEO, on tots els participants parlaren només en occità.

Joan Amorós diu que no en sap res d'aquest programa i que això no té res a veure amb la Fundació (FOC) de Barcelona.

Enric Garriga diu que si no és de la Fundació (FOC) serà de la Federació (FOC occitana), en qualsevol cas la FOC catalana també consta a l'esmentat programa.

Després d'altres intervencions en el mateix sentit, s'acaba la reunió a les 17'30 hores, com s'havia previst.

Vist i plau

Enric Garriga Trullols
Secretari CAOC català
               
Jacme Delmàs
Secretari CAOC occità

ASSISTENTS XXXV AMASSADA

CATALANS I OCCITANS

Enric Garriga
Núria Bayó
Marcèl Baiche, d'Andorra
Jacme Delmàs, de Bordeus (33)
Joan Amorós
Cristian Duthil, de Foix (09)
Concepció Molinas
Claudina Orain, de Foix (09)
Xavier Bada
Pèire Bec, de Migne (86)
Antònia Donadeu
David Grosclaude, de Lescar (64)
Roser Pàmies, de Reus
Lanzi Grosclaude, de Lescar (64)
Teresa Clota, de Barcelona
Jep Gouzy, de Pau (64)
Rosa Roca, de Barcelona
Gilabèrt Narioo, de Jurançon (64)
Jaume Vivó, de Berga
Raimonda Benays, de Canejan (33)
Ramon Carbó, de Barcelona
Josèp Sans, de Brassac (09)
Montserrat Fornaguera, de Badalona
Andriva Sans, de Brassac (09)
Alexandre Torrent, de Barcelona
Joan-Jacme Maurette (31)
Mariona Hernandez, de Barcelona
J. Loís Baradat, de Neuvic (17)
Sergi Consol, de Barcelona
Joan Marc Lempenhat, Larruenh (64)
Olga Guerrero, de Barcelona
Jabièr Mòga, de Bossòst (Val Aran)
Victor Ruset, de Barcelona
Cristel Pordoy, de Pau (64)

CATALANS RESIDENTS A OCCITÀNIA

Gerard Labourie, de Pau (64)
Claudi Labandès, de Pau (64)
Jordi Fernandez-Cuadrench, Pau(64)
Patric Guilhèm Joan, de Nossa (40)
Joan Maria Barniol, Pessac (33)
Francès Urs, de Nossa (40)
M. Josep Barniol, Pessac (33)
Alexandre Barniol, Pessac (33)

diumenge, 14 de novembre del 1999

MEMÒRIA 54 AMASSADA IEO A MARSELLA

A Marsella, a la Facultat de Ciències Econòmiques, s’ha celebrat la 54 Amassada Anual de l’Institut d’Estudis Occitans. El matí del dissabte es fan les inscripcions i  una passejada sota la pluja. Els del CAOC fan la passejada en taxi. A la tarda hi ha l’obertura i s’aproven l’informe d’activitats i l’informe financer. Després hi ha la presentació de la Biblioteca Virtual "Ciel d’Oc" pel seu President Bernat Giely. Finalment hi ha un torn d’oradors per aquest ordre.

Sèrgi Andreoni. Conseller Regional (que parla en francès)

Jòrdi Garrigue. Adjunt Cultura d’Ais de Provença (que parla en francès)

Felip Langevin. Encarregat de Missió del Consell Regional (que parla en francès)

Guiu Martin. President Honor del CREO/Provença (que parla en occità)

Pèire Fabre, capolièr de Felibritge (que parla en occità)

Alan Barthelemy, Inspector d’Acadèmia (que parla en occità)

Maria-Joana Verny, en nom de la FELCO (que parla en occità)

Enric Garriga Trullols, del CAOC (que parla en occità)

Acaba Felip Carbona, president de l’IEO, en occità, naturalment.

Després hi ha un sopar de germanor, que acull molta gent i es canta en occità.

A la nit vetllada musical amb força joventut.

L’endemà diumenge es comença a les 9 del matí. Hi ha diverses intervencions en temes diversos. S’aprova l’informe d’orientació i la llista del nou consell.

Resulten reelegits Felip Carbona (president) i Mirèlha Braç (secretària).

Entre els elegits figuren David Grosclaude, Joan-Loís Blenet, Inés Cavalcanti, Robèrt Martí, Jacme Taupiac, Eliana Tourtet etc. Elegits absents: Joan Pèire Baldit, Patrici Pojada, Esteve Ros, Josep Loís Sans-Socasau, Miquèl Chapduelh.

D’aquesta Amassada caldria remarcar la presència per primer cop del Capolièr del Felibritge, Pèire Fabre, que dóna fe de les bones relacions entre el Felibritge i l’IEO. Pèire Fabre digué que el temps de l’integrisme és acabat i que cal cercar les coses que uneixen, que són més que les que separen.  
La FOC occitana, distribueix un díptic sobre el Congrés Occitano-Català, tot en francès. La FOC catalana no en sap res i Joan Amorós ni l'ha vist.

E.G.T.

DISCORS D'ENRIC GARRIGA A TRULLOLS A MARSELHA A LA 54 AMASSADA DE L'IEO

13 novembre 1999

Sénher President, Cars amics occitans,

Soi urós un autre còp d'èstre present a la 54 ena Amassada de l'IEO qu'ongan se passa a Marselha, en Provença, la tèrra de Mistral, mas abans la tèrra dels comtes de Barcelona, après lo maridatge de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença, lo 3 de febrier de 1112.

De Mistral avèm causit una pensada, qu'es lo nòrd de la meuna filosofia e del combat del CAOC. Es simple "La lenga es la clau".

En Catalonha lo mai grand debat es la lenga. I a pas cap d'autre mai constant, mai reiterat, mai discutit pendent tot aqueste segle.

Nos podèm demandar perqué passa aquò?

Perqué passa únicament a Catalonha e pas a la resta d'Europa?

Es lo catalan una lenga conflictiva?

Es pas vertat, lo catalan es pas conflictiu, la lenga es pas un problèma, mas es l'excusa per fargar un problèma polític.

La normalitzacion del catalan es un problèma politic. E los problèmas politics son sempre problèmas de poder e de fòrça. La situacion precària de la lenga catalana es un senhal clar de manca de poder politic. Malgrat totas las avançadas, en ensenhament e cultura, vesèm que sufís pas d'aver un govèrn e un parlament pròpi, car Catalonha dispausa pas de poder politic per poder legislar pacificament, sus la seuna lenga amb tota normalitat. Es evident, que malgrat l'autonomia, la lenga catalana a pas los meteisses dreits que las autras lengas oficialas d'Europa.

Es reconegut oficialament que lo catalan es la sola lenga pròpia de Catalonha, mas es cooficiala al costat del castelhan. Aquò es un fait novèl, car la lenga qu'a fait Catalonha pendent mil ans foguèt sonque lo catalan.

La concurréncia del castelhan, coma lenga cooficiala amb lo catalan, representa una menaça per la subrevivença del catalan. La sola faiçon de preservar la preséncia de las doas lengas a Catalonha seriá que lo catalan foguèsse la sola lenga oficiala. D'autra faiçon lo castelhan prendrà tota la plaça.

Tot lo debat polític de las darrièras eleccions catalanas foguèt a l'entorn de la normalizacion de la lenga.

Maragall arribèt fòrça proche d'obtèner la victòria per un sol deputat. Foguèt lo perilh mai grand de perdre l'autonomia reala e passar a èstre una colonia  politica de Madrid.

Cresi que totes sètz conscients d'aquò. Sabi que i a de saberuts intellectuals occitanistas que fan una lectura diferenta perquè son ligats ideologicament als socialistas. Mas es evident que, amb la victòria de Maragall , los occitans, los basques, los bretons, los corses etc totes aurián perdut. S'auriá tuat, mòrt l'esperança. Auriá ganhat lo concèpte d'estat.

Vos citi unas paraulas d'una polemica entre occitans per internet e un d'eles disiá: "Cresi ben que los franceses son pas l'enemic. O los espanhòls, en lo cas de Catalonha. Los enemics son los Maragalls d'aquest monde" Bravò!  Osca!. Avètz  comprés. Lo mai grand enemic es l'enemic del dedins.

Pujol es pas encara proclamat president. A diferéncia dels basques, en Catalonha los nacionalistas pausan resisténcias a l'union.

M'arresti aicí de parlar de política.

E vos vòli parlar del CAOC que ongan comencèt amb la participacion a la Dictada Occitana, a Castras, lo 30 de genièr de 1999. La mitat dels assistents catalans èran joves de 16 ans . Foguèt una granda capitada e ara sèm d'acòrdi amb la Generalitat de Catalonha, que lo 29 de genièr del 2000, finançarà una dictada per video conferéncia al seti del Departament d'Ensenhament, que serà simultanèa a Castras  e a Barcelona, amb una representacion de la Val d'Aran e benlèu de las valadas occitanas d'Itàlia. Aquò farà una granda promocion de la lenga occitana en Occitània e en Catalonha.

Pendent 1999 avèm fait mai de 55 activitats diferentas, pròpias o participadas. Vos vau estalviar de vos las dire totas. Mas los occitans son venguts a Catalonha pel CAOC e los catalans son anats a Occitània pel CAOC. Montsegur, Pòrt de Salau, Cantal, Cevenas, Felibrejada del Perigord, Festival d'Acordions de Maçaners, Festival de Carcassona, Val d'Aran, EOE e força d'autres son qualques exemples del dinamisme del CAOC.

Cresi que me cal dire tanben qu'ongan lo CAOC participa al Millenari del monge occitan Gerbert (que foguèt aprés Papa, amb lo nom de Silvestre II). La persona occitana que mai a trabalhat en aqueste projecte es Fèlix Daval, d'Orlhac (de la tèrra del Carladès, de Dolça de Provença e del comte catalan Ramon Berenguer).

Fèlix Daval, en mai, a menat dempuèi  fòrça annadas (pel mejan de l'Associacion Catalonha-Carladés) unas coralas relacions entre occitans e catalans. Per tot aquò lo divendres 5 de novembre de 1999 l'avèm balhat lo XI Premi Batista i Roca de las mans de Xavier Trias, Ministre de Presidència de Jordi Pujol i ieu coma president de l'IPECC.

Es un premi internacional, que se balha cada an a 10 personas catalanas o catalanòfilas de defòra dels  Paises Catalans.  

E per acabar vos convidi a assistir a la XXXV Amassada de las doas seccions occitana o catalana del CAOC, a Pau, lo dissabte 27 de novembre de 1999. Farem lo compte rendut de tant de trabalh, mas tanben farem lo projecte pel 2000, que benlèu serà una granda annada per las relacions occitanò-catalanas.

Los projectes son fòrça importants, mas ai pas lo temps per vos los expausar  ara.

Pòdi sonque manifestar la mai granda solidaritat e amistat dels catalans que seguisson vòstra lucha per la sobrevivença, amb la nòstra total e completa simpatia e estrambòrd.

Vos desiri un grand e bon trabalh.

Visca Occitània.

Enric Garriga Trullols

Secretari General del CAOC      

ASSISTENTS

Enric Garriga
Núria Bayó
Xavier Bada
Antònia Donadeu

ASSISTENTS OCCITANS

Felip Carbona (31)
Alan Roch (11)
Mirèlha Braç (11)
Pèire Pessamessa (84)
Eliana Tourtet (07)
Robèrt Martí (81)
David Grosclaude (64)
Josiana Daunís (81)
Joan Saubrement (13)
Alan Rault (33)
Inés Cavalcanti (Itàlia)
Jacme Taupiac (82)
Marcèl Meaufront (06)
Pau Reinard (07)
Domergue Sumien (34)
Joan-Loís Blenet (34)
Jòrdi Peladan (30)
Robèrt Lesch (13)
Jaume Ressaire
Fabrici Bernissan (65)
Claudi Molinièr (34)
Miquel Massal (69 - Lió)
Pèire Brechet (83)