diumenge, 9 d’abril del 1989

MEMÒRIA PRIMER ANIVERSARI DEL PLANTAMENT DEL PI DE LES DUES BRANQUES A MONTSEGUR

Amb la finalitat de commemorar el Primer Aniversari del Plantament Oficial del Pi de les Dues Branques a Montsegur, que tingué lloc el 10 d’abril del 1988, enguany una expedició de components i simpatitzants del Cercle d’Agermanament Occitano-Català, de Barcelona, es traslladà a Montsegur, amb autocar, el diumenge 9 d’abril de 1989.

A les onze del matí ja érem al Prat dels Cremats on ens esperava una delegació del CAOC local de Foix i del Club Occità, i els membres catalans del CAOC, Vicenç Manyés, de València, i Ferran Palau, d’Andorra. Tots plegats, catalans i occitans, ens reunírem a l’entorn de l’estela commemorativa del sacrifici càtar, al peu del castell. Els joves catalans i el grup de Foix organitzaren un petit recital de música occitana.

Els suïssos occitanòfils
Mentre érem reunits els catalans i els occitans al Prat dels Cremats, baixaren del castell un grup de suïssos de Zúric. Eren 16 estudiants acompanyats de dos professors. La nostra sorpresa fou majúscula quan veiérem que els dos professors se’ns dirigiren a nosaltres parlant correctament l’occità (en la variant bearnesa). Resulta que a Zúric, al departament de llengües romàniques de la Universitat, són professors d’occità i venien amb els seus estudiants, amb un autocar, a estudiar les variants dialectals occitanes, concretament bearneses. Els estudiants comprenien i parlaven l’occità i també el francès, malgrat ser de parla suís-alemana.

Comprendreu fàcilment l’emoció dels catalans, occitans i suïssos de poder parlar en occità i català tots plegats. Li vaig preguntar al professor Jaume Wüest, de Zúric si els seus estudiants presents sabien cantar en occità i em digué que sí, sabien “Aquelhas Montanhas”. Aleshores, vaig proposar de cantar-la tots plegats. Va sortir perfecte i molt emotiu i en finalitzar vaig cridar: “Visca Occitània, Visca Catalunya, Visca Suïssa. Els donarem documentació sobre el CAOC i sobre les nostres activitats i d’altres, i les adreces respectives per a posar-nos en contacte.

Després, anàrem al Restaurant l’Occitadella a dinar, catalans, occitans i suïssos.

Festa davant el Pi de les Dues Branques
A les 15h30 els catalans i occitans ens traslladàrem davant de l’Ajuntament, on hi ha plantat el Pi de les Dues Branques. Ens hi esperaven la nova alcaldessa Simona Salles i diferents membres del Consell Municipal, entre els quals recordem el tinent alcalde Teòfil Digoudé i el conseller Pèire Couquet. També l’alcalde de Montferrier delegà la seva representació en el seu tinent alcalde Joan-Pau Rouzoud.

Igualment, el nou alcalde de Pàmias, Bernat Soulà, delegà a Albert Trunó, tinent alcalde, que és un català nascut a Puigcerdà, que parla català correctament, que anà a l’escola amb l’actual Conseller d’Indústria de la Generalitat de Catalunya, el senyor Macià Alavedra, i és parent d’Enric Truñó i Lagares, regidor municipal d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona. Albert Trunó oferí al CAOC la possibilitat d’organitzar actes culturals a Pàmias, que és una ciutat de més de 15.000 habitants del Departament de l’Arieja. Igualment, estan interessats en fer un agermanament amb una població catalana de la Costa Brava que tingui entre 15.000 i 20.000 habitants.

Un cop fetes les representacions començà l’acte oficial i els oradors foren els següents, per aquest ordre:

- Simona Salles, alcaldessa de Montsegur, saludà en francès a tots els assistents i brindà per l’amistat catalano-occitana però delegà al tinent alcalde perquè ho fes en occità.
- Teòfil Digoudé, tinent alcalde de Montsegur, saludà en occità, segons el parlar de l’Arieja, a tots els catalans i a tots els occitans presents i recordà l’amistat catalano-occitana i les festes de Sant Joan que se celebren cada any a Montsegur i prometé que els catalans serien també ben acollits pel nou Ajuntament, com ho feu l’anterior Ajuntament de Gilabèrt Puntís.
- Enric Garriga Trullols, secretari del CAOC català recordà en occità, que el 10 d’abril es feu el plantament oficial del Pi de les Dues Branques, perquè no es pogué fer el 6 de març a causa de la gran nevada. Agraí la col•laboració de l’Ajuntament de Montsegur, i del de Berga que oferí el Pi. I digué que l’arbre representa la comunitat cultural occitano-catalana. I que si l’arbre, que sembla malalt, es mor, en plantarem un altre.
- Miquel Rocabert, gran historiador sobre Occitània de reconegut prestigi per les seves obres publicades, parla en francès de les relacions catalano-occitanes, de la història comuna i de l’esperança que es pugui fomentar un altre futur espai catalano-occità en la nova Europa comunitària.
- Josep Rahola, ex-senador català i vocal de la Junta del CAOC català, insistí sobre les relacions culturals catalano-occitanes i sobre un nou humanisme que dinamitzarà la cultura en el nostre espai com a patrimoni europeu.
- Joan-Claudi Chabroti, representant del Partit Occità i ex-alcalde de Pradetas, parlà dels greus problemes d’identitat cultural que pateix Occitània per a conservar la seva cultura i la seva identitat nacional, i demanà l’ajuda dels catalans.

Acabats els parlaments, els acordionistes del Club Occità de Foix i el grup d’acordionistes i grallers dels joves catalans del CAOC organitzaren un ball concert occità.

L’Ajuntament de Montsegur oferí a tots els assistents una copa de xampany en prova d’amistat. El CAOC completà l’aperitiu amb un poc de xampany català i alguna cosa de menjar (avellanes, etc..).

Hi hagué molt bon ambient, molta cordialitat i amistat.

A part dels oradors i dels representats dels ajuntaments, també hi eren presents l’antic alcalde de Montsegur, Gilabèrt Puntís, el responsable de l’Oficina de Turisme, Fernand Costes, la professora a París, Damela Iankoff, i gent del poble que no podem identificar, per exemple, una mestra que ens demanà la lletra dels Segadors per als seus alumnes.

Es feia tard i per a cloure l’acte tothom cantà “Aquelhas Montanhas” i “Els Segadors”, segons els fulls volants repartits que contenien la lletra dels dos himnes. Després dels “Visques” de ritual i dels acomiadaments, els catalans i els occitans partiren, al so de les marxes interpretades per les gralles dels joves de Barcelona.

Pel camí encara es veieren, en el vídeo de l’autocar, algunes cintes catalanes de Lleida, Catalunya del Nord i Barcelona, i s’improvisaren col•loquis molt divertits a cura dels joves del CAOC.

Enric Garriga Trullols
09-04-1989

ADHESIONS REBUDES
Carles Gasòliba, Diputat català al Parlament europeu
Pilar Busquets, Diputada aranesa al Parlament català
Francesc Vernet, Diputat al Parlament català
Marçal Casanovas, Diputat al Parlament català
Dom. Hildebrand Miret, Monjo de Montserrat
Agustí Ferrer, Alcalde de Berga
Bernat Soulà, Alcalde de Pàmias
Ivas Maris, Alcalde de Roca-Fixada
Bernat Vilajoana, Regidor de Berga
Ramon Verdier, Alcalde occità de Montferrier
Enric Azais, Professor occità de Vilanòva d’Òlmes
Andriu Maynard, Poeta occità de Montferrier

ALGUNS ASSISTENTS

CATALANS
Josep Rahola
Enric Garriga
Joan Vilaseca
Esperança Sancho
Amor Paradell
Núria Gavaldà
Laura Gavaldà
Frederic Ricard
Jordi Saguer
Núria Fortuny
Montserrat Estrada
Pasqual Bachetta
Francesc Barroso
Alfons Serra
Ricard Robbins
Maria Sitjà
Jordi Carbonell
Francesc Reverté
Leopold Gil
Concepció Carné
Ramon Monton
Mercè Boix
Vicenç Manyés, de València
Ferran Palau, d’Andorra
etc.

OCCITANS
Simona Salles, de Montsegur
Teòfil Digoudé, de Montsegur
Albert Trunó, de Pamias
Pèire Couquet, de Montsegur
Patrici Poujade, de Pamias
Jacme Delmàs, de Pena D’Agenès
Cristian Duthil, de Foix
Joan Bernat Molinier, de Foix
Miquel Rocabert, de Montsegur
Damela Iankoff, de París
Gilabèrt Puntís, de Montsegur
Fernand Costes, de Montsegur
Jordi Serrús, de Montsegur
Adjunt Alcalde de Monferrier
Joan-Pau Rouzoud, Adjunt Alcalde de Monferrier
Francesc Dupuy, de Foix