dilluns, 31 de març del 1997

MEMÒRIA QUATRE JORNADES OCCITANO-CATALANES DE PASQUA AL CANTAL

El Cercle d'Agermanament Occitano-català (CAOC), amb la col•laboració de l'Associació Carladès (Felitz Daval, d'Orlhac), realitza unes jornades occitano-catalanes al Cantal. Com a fets més importants cal destacar:

En el trajecte d'anada es visita la Cobertoirada, vilatge medieval, on es dina.

Divendres al vespre, recepció oficial per l'Ajuntament de Sant Mamet, a l'Oficina de Turisme. Hi assisteixen l'alcalde i els regidors municipals. Un d'aquests llegeix en occità el discurs de l'alcalde, que hi és present. Els 50 catalans assistents porten nombroses banderes catalanes i occitanes. Després del discurs de l'alcalde, en fa un altre en occità Enric Garriga Trullols, que denuncia el jacobinisme de l'estat francès i l'actitud contrària dels cònsols i ambaixadors de França a Barcelona i Madrid envers la llengua catalana. També recorda que cal celebrar el mil•lenari del monjo Gerbert, que d'Orlhac passà a Vic (Catalunya) a estudiar matemàtiques i que després fou el papa Silvestre II. A continuació fan discursos Xavier Bada, vicepresident del CAOC, i Jordi Ventura, historiador i economista, que també ho fa en occità. Clou l'acte Felitz Daval. El CAOC regala a l'alcalde la nadala El somni d'Occitània, de la Fundació Jaume I (1996).

Dissabte visita a la vila medieval de Salers, on es dina. A continuació visita turística a Orlhac. Encara hi ha temps de visitar, abans de sopar, una granja de producció de fetge gras d'ànec. Després de sopar, conferència amb diapositives sobre les muntanyes del Cantal.

Diumenge missa de Pasqua a l'església de Prunet. És una bonica església restaurada i de gran valor arquitectònic. La missa, les pregàries i els cants -animats pel grup Lo Convise són tots en occità. Tots els catalans canten el Virolai de Montserrat en acabar la missa.

El CAOC regala al rector la nadala El somni d'Occitània. El dinar de Pasqua es fa a La Folhada, amb cançons i discursos. La pintora occitana Nadina Vignolo ofereix al CAOC un quadre a l'oli, del castell de Carlat, de l'antic Carladès català. A la tarda es visita el castell de Pestelh, molt interessant i habitat. Al vespre, després de sopar, hi ha una vetllada de cançons i danses occitanes pel grup Lo Convise. L'exhibició de danses occitanes, per part de Rafael Amat, és espectacular i molt admirada per la seva mestria i coneixement.

Dilluns, de retorn, es visita Cardalhac. A l'autocar es passen vídeos occitans i catalans. A la part de darrere l'autocar alguns fan molta gresca i les rialles són contínues. Els catalans tornen a Barcelona molt contents de les jornades passades al Cantal (Alvèrnia).

Durant les visites i actes ens acompanyaren els occitans Felitz Daval, Jacme Serbat, Jaume Rey, Elena Levet i d'altres.

El CAOC agraeix molt la participació dels catalans assistents i la col•laboració dels occitans organitzadors i assistents, que han fet possible unes jornades de gran gran germanor.               

E.G.T.

DISCURS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS A L'AJUNTAMENT DE SANT MAMET-LA SALVETAT
Divendres, 28 de març de 1997


Sénher cònse, amics occitans, amics catalans

Soi fòrça content de nos tornar rescontrar en Occitania, al Cantal, al Carladés o al Castanhal, amb los amics occitans, que mena lo nòstre comun amic Fèlix Daval. Aqueste es lo tresen còp e gardam los catalans un bon remembre dels autres encontres passats al Carladés.

La nòstra associacion a per tòca promòure las relacions culturalas occitanò-catalanas. Aquò comencèt farà proche de vint ans, quand la dictadura de Franco foguèt acabada. Mas malurosament los occitans an pas seguit las meteissas avançadas de los catalans dins la lenga, dins l'usatge public, dins l'ensenhament obligatòri a l'escòla, dins la radiò e a la television e a l'administracion publica, amb la declaracion de lenga pròpria e oficiala de Catalonha per la Constitucion espanhola e per l'Estatut d'Autonomia de Catalonha.

Vos vai contar una pichona istòria, es una istòria corteta,  qu'es passada a Barcelona l'an passat. Lo cònsol de França a Barcelona interdiguèt de parlar lo catalan dins lo consolat per dos còps al factor, la portaire de las letras, qu'èra una femna. Foguèt encara mai grèu per que la femna, fonccionària de l'Estat,  restèt tampada dins una cambra per identificacion, car cal pensar en la possibilitat que sian terroristas los que parlan catalan. Aquò foguèt una grèva contradiccion amb la legalitat actuala, que deurià respectar lo cònsol, e qu'acòrda a la lenga catalana lo caractèr de lenga oficiala e pròpria de Catalonha. Fin finala lo cònsol partiguèt  cap a d'autres endreits encara colonisables. Après venguèt un novèl cònsol, mas aqueste successor es fòrça diferent del d'abans, car çò primièr qu'a fait es aprendre lo catalan. E mai encara, a fait sanccionar, punir, un fonccionàri de l'ambaissada de França a Madrid per aver refusat una letra escrita en catalan e tanben per dire que lo catalan era un dialècte que comprenià pas.

França possiblament comprendrà, pauc a pauc, lentament, la situacion legala de las lengas minoritàrias en defòra de França, en defòra de l'estat francés. Mas me demandi si arribarà lo jorn que França balharà tanben a las lengas regionalas francesas los meteisses dreits qu'an las lengas en Espanha, en Soïssa, en Belgica e en tota l'Euròpa?

Aicí, al Cantal, avèm l'exemple mai deplorable de l'Occitania tota, car i a pas res, ges d'occitan a la television e vos cal tornar manifestar, un autre còp, per las carrièras d'Orlhac e de Clarmont. E mai grèu encara, per aprendre l'occitan a l'escòla vos cal faire d'escòlas mairalas, aquestas escòlas qu'apelatz calandretas. Per nosautres catalans, es una causa evidenta que lo trabalh dels occitanistas es fòrça mai dur que lo trabalh dels catalans catalanistas. En Catalonha la lei balha proteccion al catalan. En França la lei unicament reconeis lo francés. Lo malastre del jacobinisme francés priva lo govèrn de signar la Carta de las Lengas Minoritàrias d'Euròpa, qu'an signat gaireben totes los estats de l'Euròpa comunitària.

Mas encara i a una causa que sembla impossibla, mas es vertat. França es un dels paucs païses que refusa de signar las convencions internacionalas dels dreits dels enfants, dels pichons, per que establissan, ordenan e obligan de far l'ensenhament dins la lenga mairala de los enfants, dels pichons. Aquò voldrià dire reconèisser, a l'escòla, lo catalan, lo còrs, l'occitan, lo basc, lo breton, l'alsacian e las lengas de las colonias francesas d'otramar.

Coma totas las lengas regionalas de França, lo catalan de Catalonha del Nord, a Perpinhan, se troba dins una situacion semblaba, parièra, a l'occitan. La diferéncia principala es que sèm pas gaires los catalans en França, si fasèm la comparacion amb los 13 milions d'occitans. Mas los catalans recebon la television catalana del Sud e totes los catalans e lo govèrn catalan poirem jamai acceptar, ni èstre contents, de çò que se passa a Perpinhan en relacion a la lenga catalana. Es per aquò que lo nòstre president, Jordi Pujol, lo 10 de genièr, a París, parlèt amb Jacques Chirac, president de la Republica francesa subre la situacion de la lenga catalana a Perpinhan. Si avança lo catalan, deurià tanben avançar l'occitan. Lo jacobinisme francés es fòrt encara, mas pot pas durar sempre. S'acabarà un jorn,  per que l'Euròpa novèla que se farga es una Euròpa de libertat on i a pas luoc pel jacobinisme.

E ara, per acabar, vos vòli rapelar, remembrar, que i a lo projècte de festejar lo millenari del monge Gerbert, que passèt d'Orlhac a Vic, mas es pas lo Vic d'aicí, es lo Vic de Catalonha, per estudiar las matematicas. Las comunas de Vic e de Ripoll son interessadas en aqueste projecte per l'any 1999. En 999 lo monge Gerbert és elegit papa amb lo nom de Silvestre II. Es per aquò que cal profitar aquesta ocasion per far tornar reviure las bonas relacions passadas entre occitans e catalans, entre lo Carladés e Catalonha. Cal que las comunas, los conselhs generals e regionals concernits prengan en carga aqueste projècte. Aquò poirià èstre lo melhor resultat d'aquesta venguda dels catalans al Cantal.

Grands mercès a totes e a reveire.

Visca Occitania. Visca Catalonha.
Enric Garriga Trullols.
Secretari del CAOC

ASSISTENTS CATALANS-OCCITANS

ALOY, DAVID , de Sabadell
DAVAL, FELITZ
ALSINA, FRANCESCA, de Girona
REY, JAUME
AMAT, RAFAEL , de Sant Cugat   
SERBAT, JACME      
BACCHETTA, PASQUAL   
LEVET, ELENA  
BADA, XAVIER, de Pobla de Segur
ZEFIR
BAULIDA, LLUÍS, de Roses   
FAY, JOAN
NÚRIA SEGARRA, ALEXANDRE
BLANCH, FLORENTÍ, de Figueres       
IRLANDA, Abat Mn. LOÍS
CARBÓ, RAMON               
LAFONT, NADAL   
CASANOVAS, ANTONI               
DESCOMBELS, CLAUDI   
CHALONS, ENRIC       
LUCA,ANNA MARIA
COLL, RICARD                   
ROUQUIER, MARIA           
COMAS, MARIA               
PEYRACHE, ANDRIU
CUNILLERAS, RAMON               
VIGNOLO NADINA
DONADEU, ANTONIA, de Pobla de Segur   
PIEDFER, JOAN e LUCETA
FLO, MARTÍ       
AMILHAUD, JOAN PÈIRE
GARCIA MARTÍNEZ, ISABEL
i d'altres.     

GARRIGA, ENRIC    
GUZMAN,  MARIA CRUZ, de Roses      
HERNÀNDEZ, MARIONA
LLEONART, MARIA  MERCÈ, de Sabadell   
LLIURÓ,  FRANCESCA, de Figueres
MARQUÈS, MARGARIDA, de Sabadell
MATAMALA, FELIU, de Girona  
MESTRES, MONTSERRAT       
MORA,  MARIA JOSEP
MUÑOZ, MARIA JESÚS                                                           
PADRÓ, ANGELS                                                                     
PÀMIES, ROSER, de Reus                                                  
PLANA, JORDI , de Sabadell
PLANA, MARGARIDA , d'Altafulla
PROS,  FRANCESC
ROVIRA, CARME                                                    
ROVIRA, GALDERIC                               
SABATÉ, Ma TERESA                                                              
SACASES, JOSEFINA
SACASES,  ROSA
SAEZ, AVEL.LÍ                                    
SALSES, CARLES
SERRA CASAMITJANA, MERCÈ
SOLÈ, IGNASI, de Manresa
STURLESE, MARIA    
TORRES DILLA,   MONTSERRAT, de Manresa
VENTURA, JORDI                                                                       
VERICAT, JOAN                  
VIÑAS  , CARME, de Canovelles                                                                       
VIVÓ, JAUME, de Berga       

diumenge, 16 de març del 1997

MEMÒRIA FANJAUS - CARNAVAL DE LIMÓS - FIRA DEL LLIBRE A MONTOLIU

Com ja és tradicional, Alan Roch, de Carcassona, ens ha preparat una interessant excursió a Fanjaus, a partir de Carcassona, i que es completa amb la presència al Carnaval de Limós i l'endemà repetim, un cop més, la presència catalana a la Fira del Llibre occità, a Montoliu.

El dissabte som rebuts a la mateixa entrada de Fanjaus per Gui Peyrot, alcalde adjunt de Fanjaus, i per Janina Cassignol, esposa de l'alcalde de Fanjaus i professora d'occità a Bram i que ens farà la visita en occità. Després, més tard, s'hi afegeix l'alcalde i també se'ns afegeix Joan Felip Monnier, de Ramonvila, que havia llegit el programa del CAOC. El dinar es fa al convent de les dominiques. Es visita el convent dels predicadors, l'església de l'Assumpció, Casa de Sant Domènec i el Senhador, des d'on hi ha una vista panoràmica de la plana i la Muntanya Negra, la d'Alaric i els Pirineus. Ha estat una visita força impactant pels records històrics que conté.

Després anem al Carnaval de Limós, al qual assistim abans i després de sopar a un restaurant de Limós. Finalment retornem a l'hotel de Carcassona.

L'endemà, després d'esmorzar a Carcassona, anem a Montoliu i participem als diferents actes, entre els quals una conferència sobre cuina occitana, per Mirelha Bras i Claudi Barsotti. El dinar es fa fora de Montoliu, en una granja, amb els occitans. Dinar musical amb "Sofia e los Occiputs", de gresca i animació. Es compren llibres occitans. El CAOC ven samarretes SOM/SEM 23 MILIONS.

Han estat dues jornades ben aprofitades.

E.G.T.

ASSISTENTS I VISTOS


Enric Garriga Trullols
Antòni Olles, de La Pena (13)
Núria Bayó Mañosa
Marc Reynes, de Carmaus (81)
Maria Garcia Arcos
Amadeu Escach, de Matamala (66)
Manuel Blesa
Joan-Batista Fornié, d'Esquay(14)
Maria Moreno
Felip Carbona, d'Aurevila (31)
Dolors Ayats
Franc Bardou, de Tolosa (31)
Núria Roig Esteve
Joan Felip Monnier,de Ramonvila
Pilar Moneba
Gui Peyrot, de Fanjaus (11)
Alfons Serra
Janina Cassinhol, de Fanjaus (11)
Maite Ruiz
Carme Violant
Miquel Gallart
Francesca Sala Llovera
Montserrat Fornaguera
Núria Comas Fornaguera
Felip Carbona, d'Aurevila