diumenge, 28 de novembre del 1999

MEMÒRIA JORNADES OCCITANO-CATALANES A PAU XXXV AMASSADA DEL CAOC

27 i 28 novembre 1999

A  les 6:30 del matí del dissabte surt l'autocar del CAOC de Barcelona amb mitja hora de retard per esperar el pare Miret, de Montserrat, que malauradament quedà en terra ben desolat en veure que ja havíem partit. Crec que en el futur la proliferació de telèfons mòbils evitarà aquests problemes. Però no era aquest el darrer entrebanc, car a l'Ospitalet i a Ax tampoc vam coincidir amb Marcèl Baiche, però no quedà despenjat, sinó que s’espavilà per anar a Pau amb el cotxe de Cristian Duthil. Finalment, el tercer intent fou reeixit, car recollim a Foix el matrimoni occità Josep i Andriva Sans.

Arribem amb força retard a Pau i dinem a l'Hotel Commerce a quarts de tres, però a quarts de quatre ja som a l'Ajuntament de Pau, on fem l'Amassada del CAOC, a la sala d'actes.

Hi assisteixen 21 catalans i 21 occitans.

En la luxosa estança, bellament decorada, s'havien instal•lat les taules i les cadires en forma d'un cercle obert i cadascú tenia davant seu un micròfon incorporat a la taula per poder intervenir en la reunió. Durant l'exposició de les activitats del CAOC i dels programes de futur, hi hagué una tranquil•la fluïdesa i un gran consens i els aplaudiments ratificaven els acords. Però quan Joan Amorós, en el darrer punt del Torn Obert, esmentà el Congrés Occitano-català, començaren les polèmiques sobre l'ús del francès, i tothom era en contra d'acceptar com inevitable la presència del francès, des del President occità, Marcel Baiche i el Secretari, Jacme Delmàs, fins tots els que parlaren del tema, ja fossin occitans o catalans. Després Joan Amorós arribà a creure que els pocs que callaven compartien la seva opinió, però això és molt discutible, car les abstencions també poden ser un assentiment a la majoria.

A mitja sessió, l'alcalde, abillat de gala, entra a la sala i ens demana excuses per introduir una parella de nuvis acabats de casar, que es volien fer la foto de record a la sala noble de l'Ajuntament.

Després, a les 17:30 h., acabada l'Amassada, torna l'alcalde per començar la recepció. Demana abans a Joan Amorós si els assistents comprenen el francès i diu que sí, que no hi ha cap problema. Intento rectificar l'error d'Amorós i dic a l'alcalde que hauria de fer almenys una part de la intervenció en occità. Accepta la meva proposició i diu que la farà en bearnès. Efectivament, comença en occità-bearnès, però hi ha alguns comentaris discrepants, especialment dels occitans, i aleshores polemitza en francès, i fa una llarga intervenció a ritme accelerat que cap català podia copsar ni entendre, fins i tot, crec, el propi Amorós, car Marcel Baiche diu que ni ell l’entenia. Tot això ens hauríem estalviat si Amorós hagués dit que els catalans no entenen el francès. O hagués demanat la traducció simultània, com fa sempre el CAOC, i hauríem fet l'honor a l'occità.

A continuació, sense protocol, vaig prendre la paraula i vaig llegir el discurs que tenia preparat en occità i que tothom va comprendre, i el primer de tots l'alcalde, que va comentar-lo. Vaig aprofitar per fer una lloança del gran escriptor bearnès Roger Lapassada, amb qui el CAOC havia tingut diferents encontres cordials. Ningú no volgué parlar després del meu discurs i l'alcalde s'excusà i partí. Aleshores es serví un aperitiu per tothom a la mateixa sala.

A continuació, una part dels assistents anàrem a l'Ostau Bearnès, on hi havia una gran festa amb música, organitzada amb motiu de la presentació d'un llibre. Hi havia molta joventut que parlava en occità. Un altre cop ens oferirem un esplèndid aperitiu. Fou una festa d'aquelles que obren de bat a bat el cor a l'esperança del redreçament d'Occitània a partir del treball quotidià de base.

Després anàrem a sopar a l'hotel. Reagrupats a continuació a una sala del propi hotel, es repartiren fulls amb cançons occitanes i catalanes. Pèire Bec, bon coneixedor del català, també es revelà com a bon cantaire occità i català.

Per acabar la vetllada, la soprano Olga Guerrero cantà cançons occitanes i catalanes que despertaren l'admiració i també la gran sorpresa dels assistents, pel seu domini i perfecció del cant i de l'occità. Fou una vetllada bonica i molt digna.

Dos acordionistes occitans-bearnesos contractats, finalment no vingueren, i haurien pogut completar la festa, però com que no ho sabien els assistents, tots ells quedaren ben contents i satisfets.

Després d'acabar la vetllada, alguns encara anàrem a saludar a Marilís Orionàa, la cantant bearnesa, filla de Gelabert Narióo, que actuava simultàniament a una sala de Pau.

L'endemà a les 9:30 es visità el Castell-palau reial de Pau. Les explicacions en francès de la guia són traduïdes al català per Marcèl Baiche, president del CAOC occità, el qual enriqueix les explicacions amb altres coneixements històrics propis.

Després anàrem a visitar una cava del famós vi de Jurançon. La visita comença per les vinyes, segueix pel procés de producció i s'acaba amb la degustació i compra de botelles.

En començar la visita hi ha un incident entre Sergi Consol i  Joan Amorós ja que aquest darrer increpa Sergi per portar un gran cotxe amb matrícula de Madrid. Sergi li diu que és llogat. Amorós diu que això no és correcte ni acceptable que el porti allí. Sergi replica i li retreu la incongruència de la seva radicalitat d'avui per una sola lletra (M) i en canvi ahir a la reunió era ben tolerant, moderat i permissiu quan defensava que el francès fos tolerat i admès al Congrés Occitano-català.

Retornats a l'Hotel de Pau, dinem tots plegats i després d'acomiadar-nos dels amics, l'autocar del CAOC reprén el retorn. A Foix deixem els amics occitans Josep i Andriva Sans i a l'estació de l'Ospitalet d'Arieja deixem Marcèl Baiche.
Després d'una breu parada a Puigcerdà, arribem tard a Barcelona, perquè Pau està molt lluny. Però ha valgut la pena perquè hem superat els obstacles d'organització i hem aconseguit fer pujar més el prestigi del CAOC. L'any vinent potser l'Amassada serà a Montalban.

Enric Garriga Trullols
Secretari General del CAOC

Discors d’Enric Garriga Trullols

Pau, 27 de novembre de 1999

Sénher conse de Pau, amics occitans, amics catalans.

En primièr vòli regraciar la Comuna de Pau per nos recebre e per nos balhar una sala de l’Ostal de la Vila per poder faire la 35 Amassada de la dóas seccions del Comitat d’Afrairament Occitanò-Catalan.

Pendent mai de 21 annadas avèm fait las nòstras amassadas pertot Occitània e los Païses Catalans. Ongan se passa a Pau.

Lo CAOC a visitat fòrça de còps Pau e lo Bearn. Lo darrièr còp foguèt en abril de 1996, de la man del nòstre grand amic Gilabert Narioo.

Ongan, en mai dels nòstres amics de sempre, avèm tanben l’ajuda especiala de l’Institut Occitan de Pau, de son director, qu’es un catalan, e del president executiu, Patric Navone. Grands mercès a totes.

Ongan, la visita a Pau a permès als catalans de tornar rescontrar fòrça d’amics, perquè lo sèti del CAOC occitan foguèt pendent qualques annadas dedins l’Ostau Biarnès. Aicí lo CAOC occitan encontrèt, lo 1986, un novèl ostal, una nòva casa, après la fòrta crisi del 1985, provocada per la vision estreita de qualqu’un intellectual.

Aicí a Pau, terra de libertat e de tolerància, lo CAOC occitan s’afortiguèt e lo CAOC catalan encontrèt fòrça d’amics e una partida de son istòria. Lo Bearn, pel mejan del comte rei catalan Ramon Berenguer IV e après, en 1170,pel maridatge de la vescomtessa Maria del Bearn amb Guilhèm de Montcada, unís son destin als catalans e aragoneses. E totes amassa mescleron lor sang a Muret, per defendre la libertat dels pòbles.

Dedins aquesta joia, del rescontre occitanò-catalan d'uei, i a  quicom que truca nòstra consciencia. Avèm lo sentiment e lo dòl qu'encara dèmora dins lo mai prigond del nostre còr per l'absència d'un grand ome, d'una granda figura, d'un grand occitanista, d'un grand escrivant, d'un grand militant, d'un grand trabalhaire: Roger  Lapassada, que nos daissèt a mejans del mes d'octubre passat a Ortès, la vila ont i a lo castèth dels Montcada catalans.

Cada cop que sèm vinguts a Ortès, a Pau, al Bearn, Roger Lapassada èra present al rescontre amb los catalans. L'amistat catalanò-occitana èra per el tanben una partida de la lucha per la libertat e per la cultura comuna.

Absent uei, es e serà sempre  present, totjorn, dins nòstra memòria coma un exemple, lo mai realista, de çò que cal faire per far avançar las causas, en defòra de bufecas teorias intellectualas, de las ideologias e dels partidismes. Pendent tota sa vida a fait realitat la devisa de l'IEO: LA FE SENS OBRÀS MÒRTA ES.

Lo CAOC a fait tanben un trabalh de formigueta, un trabalh constant e superior a sas fòrças e amb uns mejans modèstes e precaris. Mas, com a Roger Lapassada, amb una illusion  e una fe vertadièra.

Avèm progressat malgrat la indiferència,  la maldisença e las acidas criticas que venian de pertot. Lo decòr, lo panorama, l'ambient, a plan cambiat. Pas encara lo sufisent, mas fòrca comparat amb çò  que se passava fa 21 ans, quand comencèt a trabalhar lo CAOC.

Sèm dins la bona dralha, dins lo bon camin. Avèm desrevelhat las conscièncias, avèm fòrabandit la vergonha, avèm recuperat l'identitat, avèm esclaircit los remembres del passat e los ligams de l'antica frairetat.      

I a de bonas causas pertot, en Catalunha tanben, que contunha de recuperar son identitat culturala e nacionala malgrat fòrça de perilhs. En Euròpa s’afortís una consciencia de libertat dels pòbles qu’an comprès que per dessús las frontièras existís lo dreït d’intervencion quand los pòbles son massacrats. La non intervencion, tant cara als estats jacobins, es acabada.

Cada còp mai, Euròpa aurà de prendre decisions e las impausar a totes los estats, per fargar una Euròpa de las libertats e dels pòbles.

Soi urós de poder dire tot aquò dins aquest grand palais de la vila de Pau, capitala del darrièr reducte independent d'Occitània.

Soi urós de tornar veire lo cèu de Pau, la vision formidable e impressionanta de las Pireneas, que lo poèta Lamartine diguèt qu'éra la mai bèla vision terrestre del monde.

La setmana venenta, per pur azard, serèm a Nàples, que segon lo meteis poèta Lamartine es la mai bèla vision maritima del monde, per rescontrar, tanben, los remembres catalans del passat.

Amb aquestes visions formidables e esclarcidas del nòstre grand espaci cultural comun, fai los mai fervoroses votes per la renavida d'Occitània e de Catalonha dins aquesta novèla Euròpa de las libertats e dels pòbles  que se farga.

Visca Occitània!
Visca Catalonha!

Enric Garriga Trullols
Secretari General del CAOC catalan
Pau 27-11-1999 

ADHESIONS I EXCUSATS

MIRELHA BRAÇ, de Carcassona (secretària de l’IEO)
FELIP CARBONA, d’Aurevila (31) (President IEO)
BERNAT BERGÉ, de Merville (31) (President EOE) (Incondicional del CAOC)
JÒRDI PELADAN, de Narbona (President U.O.E.) s’excusa
MAX ROQUETA, de Montpeller (celebra el 91 aniversari)
NAOKO SANO, del Japó (diu que Pau es lluny del Japó)
FÈLIX DAVAL, de Orlhac (li cal trobar sous per la calandreta)
ENRIC JEANJEAN, de Wollongong (Australia) (vindrà a l’Amassada del 2001)
RENAT RICARRÈRA, alcalde d’Ortés (vicepresident Conselh Reg. Aquitània) (absent)
JOSE MANUEL ALLENDE SALAZAR, consol d'Espanya (absent)
JACME TAUPIAC, de Montalban (s’ofereix per l’Amassada 2001)
JÒRDI PASSERAT, de Tolosa (Ha de fer missa i bateig)
JOAN THOMAS, de Lavaur (vicepresident CAOC) (és a París)
JOAN ANTONI COSTUMERO, d'Albi (vicepresident CAOC) (Occitania es trop granda)
JOSEF PROKOP, de Polònia (ara a Sabadell que parla i escriu occità) (no pot)
PAULIN REGNARD, de París (es farà soci del CAOC)
FELIP ESPINASSE, s'excusa per Internet
JOAN RIGOL, President del Parlament de Catalunya, s'excusa
JOAQUIM LLIMONA, d'Afers Exteriors de la Generalitat, absent
BERNAT LESFARGUES, de Gleisa Nòva/Issac, s'adhereix
ANHÈS NEGRE, de Foix (09), s'excusa
PATRICI POJADA, de Pàmias (09), s'excusa
GUY HERAUD, de Pau (és malalt, diu: Visca Catalunya)

dissabte, 27 de novembre del 1999

MEMÒRIA ACTA REUNIÓ XXXV AMASSADA CONJUNTA ANUAL DE LES DUES SECCIONS DEL CAOC A PAU

A les 15:30 h, comença la reunió a la sala d’actes de l’Ajuntament de Pau. Després d’unes paraules de benvinguda per part dels dos presidents, Marcèl Baiche i Joan Amorós, el secretari català Enric Garriga proposa un Ordre del Dia que és aprovat.

PUNT I Lectura de l’acta de la reunió anterior

Enric Garriga llegeix en català l’Acta de la Reunió XXXIV, a Albi, del 21/11/98, atès que no era aleshores present el secretari occità, Jacme Delmàs. S’aprova per unanimitat.

PUNT II Memòries d’activitats realitzades el 1999

Es lliuren a tots els presents les memòries dels actes realitzats o participats pel CAOC i d’altra part Enric Garriga comenta en occità 18 activitats d’interès més principal, realitzades durant 1999, segons resum per escrit que llegeix.

Cristian Duthil i Marcèl Baiche diuen que hi cal afegir la reunió del 29 de setembre 1999, del CAOC occità, a Pàmias, amb la presència del Centre Cultural d’Andorra i l’IEO.

PUNT III Proposta de programa del CAOC pel 2000

Es lliura a tots els presents la proposta de les activitats del CAOC i les participades, que és aprovada. Jacme Delmàs remarca la importància que tindrà la 81 Felibrejada del 2000 (2 de juliol) a Les Eyzies (24) (Las Icas) Peiregòrd. Marcèl Baiche anuncia un curs d’occità que farà a Andorra. Enric Garriga menciona el Dictat Occità que es farà a Barcelona per vídeo-conferència amb Castras. Per acabar el tema Xavier Bada es felicita pel gran nombre d’activitats que realitza el CAOC durant l’any.

PUNT IV Informe econòmic del CAOC occità

Cristian Duthil, tresorer del CAOC occità presenta per escrit el resultat dels comptes anuals dels ingressos i pagaments, amb un resultat positiu. Proposa de fer un secretariat permanent a Pàmias, que treballarà pel conjunt dels socis del CAOC occità i que seria en el domicili del Centre Occitan. Hi ha el projecte de fer una comunicació regular a tots els socis. Els comptes i el projecte a Pàmias són aprovats per unanimitat i amb un gran aplaudiment. Jacme Delmàs proposa un projecte similar de secretariat a Aquitània, Bordeus. Joan Amorós es felicita per la dinàmica del CAOC. Marcèl Baiche demà farà 79 anys i és felicitat per tots en el seu aniversari.

Elecció del Conselh d'Administracion del CAOC occità

Com que no es presenten nous candidats, es proposa reelegir el Conselh anterior afegint, com a vicepresident tercer, Bernat Bergé, de Merville (31) que és president de l'EOE de Vilanòva d'òlt. S'aprova per unanimitat.

El Conselh queda format per: President, Marcèl Baiche; Vice-Presidents, Joan-Antòni Costumero, Joan Thomàs, Bernat Bergé; Secretari, Jacme Delmàs; Vice-Secretària, Anhés Negre; Cristian Duthil; Vocals: Annie Rieu, Pèire Pessamessa, Patrici Pojada, Daidièr Negre, Joan Maria Barniol, Joan-Jacme Maurette, Josèp Sans, Josserant Sant Priest (Comte d'Urgell), Fèlix Daval, Gilabèrt Narioo, Alan Roch, Jòrdi Peladan i Jacme Taupiac.

Joan Amorós i Xavier Bada proposen Pèire Bec com a soci d'honor del CAOC, el qual accepta i regracia l'honor.

PUNT VI Informe de la situació catalana i occitana

Enric Garriga proposa David Grosclaude per parlar de la situació occitana, el qual diu que la més important i recent nova és l'aprovació pel Parlament italià del reconeixement oficial de l'occità a les valls occitanes del Piemont. Marcèl Baiche comenta que tots els del CAOC som uns enamorats d'Occitània.

Jordi Fernandez Cuadrench, Director de l'Institut Occità, de Pau, ressalta el bon acolliment que sempre han dispensat els bearnesos als catalans.

PUNT VII Torn lliure

Joan Amorós parla del Congrés Occitano-Català (Eurocongrés 2000) i descriu la seva estructura, els àmbits, el calendari, etc. Diu que hi ha 60 entitats interessades.

Marcel Baiche adverteix contra la utilització del francès i del castellà al Congrés. Demana que les comunicacions es facin per escrit en occità.

Joan Amorós diu que no hi haurà intervencions en castellà, però cal comptar amb el problema de l'ús del francès a Occitània, que és impossible d'evitar.

Jacme Delmàs parla que ha detectat acusacions d' imperialisme català i que serà confirmat si no es fa un esforç per fer present l’occità.

Joan Amorós parla d'un servei de traducció català-francès i viceversa.

Roser Pàmies diu que no comprèn perquè un Congrés occitano-català s'ha de fer en francès-català, quan els catalans som a favor de l'occità.

Joan Amorós diu que està contra el radicalisme del tot o res i que ell té d'això experiència amb València.

Jacme Maureta diu que Occitània vol salvar la seva llengua.

Alex Barniol diu que l'excusa del francès no és vàlida, perquè es pot parlar en occità d'economia i no vol que en el Congrés l'occità tingui una situació diglòssica.

Joan Amorós repeteix que no prendrà posicions maximalistes.

Xavier Bada parla de prudència.

Enric Garriga diu que la prudència no està renyida amb la valentia. El CAOC ha demostrat que tot es pot fer en català i en occità, en el decurs de 22 anys d'activitats. Diu que s'ha de semblar ser honrat a més de ser-ho i que durant l'Amassada de l'IEO a Marsella, la FOC occitana repartí un programa editat en colors sobre l'Eurocongrés 2000 totalment i únicament escrit en francès. El català i l'occità hi són absents totalment. Això era en contradicció amb la pròpia Amassada de l'IEO, on tots els participants parlaren només en occità.

Joan Amorós diu que no en sap res d'aquest programa i que això no té res a veure amb la Fundació (FOC) de Barcelona.

Enric Garriga diu que si no és de la Fundació (FOC) serà de la Federació (FOC occitana), en qualsevol cas la FOC catalana també consta a l'esmentat programa.

Després d'altres intervencions en el mateix sentit, s'acaba la reunió a les 17'30 hores, com s'havia previst.

Vist i plau

Enric Garriga Trullols
Secretari CAOC català
               
Jacme Delmàs
Secretari CAOC occità

ASSISTENTS XXXV AMASSADA

CATALANS I OCCITANS

Enric Garriga
Núria Bayó
Marcèl Baiche, d'Andorra
Jacme Delmàs, de Bordeus (33)
Joan Amorós
Cristian Duthil, de Foix (09)
Concepció Molinas
Claudina Orain, de Foix (09)
Xavier Bada
Pèire Bec, de Migne (86)
Antònia Donadeu
David Grosclaude, de Lescar (64)
Roser Pàmies, de Reus
Lanzi Grosclaude, de Lescar (64)
Teresa Clota, de Barcelona
Jep Gouzy, de Pau (64)
Rosa Roca, de Barcelona
Gilabèrt Narioo, de Jurançon (64)
Jaume Vivó, de Berga
Raimonda Benays, de Canejan (33)
Ramon Carbó, de Barcelona
Josèp Sans, de Brassac (09)
Montserrat Fornaguera, de Badalona
Andriva Sans, de Brassac (09)
Alexandre Torrent, de Barcelona
Joan-Jacme Maurette (31)
Mariona Hernandez, de Barcelona
J. Loís Baradat, de Neuvic (17)
Sergi Consol, de Barcelona
Joan Marc Lempenhat, Larruenh (64)
Olga Guerrero, de Barcelona
Jabièr Mòga, de Bossòst (Val Aran)
Victor Ruset, de Barcelona
Cristel Pordoy, de Pau (64)

CATALANS RESIDENTS A OCCITÀNIA

Gerard Labourie, de Pau (64)
Claudi Labandès, de Pau (64)
Jordi Fernandez-Cuadrench, Pau(64)
Patric Guilhèm Joan, de Nossa (40)
Joan Maria Barniol, Pessac (33)
Francès Urs, de Nossa (40)
M. Josep Barniol, Pessac (33)
Alexandre Barniol, Pessac (33)

diumenge, 14 de novembre del 1999

MEMÒRIA 54 AMASSADA IEO A MARSELLA

A Marsella, a la Facultat de Ciències Econòmiques, s’ha celebrat la 54 Amassada Anual de l’Institut d’Estudis Occitans. El matí del dissabte es fan les inscripcions i  una passejada sota la pluja. Els del CAOC fan la passejada en taxi. A la tarda hi ha l’obertura i s’aproven l’informe d’activitats i l’informe financer. Després hi ha la presentació de la Biblioteca Virtual "Ciel d’Oc" pel seu President Bernat Giely. Finalment hi ha un torn d’oradors per aquest ordre.

Sèrgi Andreoni. Conseller Regional (que parla en francès)

Jòrdi Garrigue. Adjunt Cultura d’Ais de Provença (que parla en francès)

Felip Langevin. Encarregat de Missió del Consell Regional (que parla en francès)

Guiu Martin. President Honor del CREO/Provença (que parla en occità)

Pèire Fabre, capolièr de Felibritge (que parla en occità)

Alan Barthelemy, Inspector d’Acadèmia (que parla en occità)

Maria-Joana Verny, en nom de la FELCO (que parla en occità)

Enric Garriga Trullols, del CAOC (que parla en occità)

Acaba Felip Carbona, president de l’IEO, en occità, naturalment.

Després hi ha un sopar de germanor, que acull molta gent i es canta en occità.

A la nit vetllada musical amb força joventut.

L’endemà diumenge es comença a les 9 del matí. Hi ha diverses intervencions en temes diversos. S’aprova l’informe d’orientació i la llista del nou consell.

Resulten reelegits Felip Carbona (president) i Mirèlha Braç (secretària).

Entre els elegits figuren David Grosclaude, Joan-Loís Blenet, Inés Cavalcanti, Robèrt Martí, Jacme Taupiac, Eliana Tourtet etc. Elegits absents: Joan Pèire Baldit, Patrici Pojada, Esteve Ros, Josep Loís Sans-Socasau, Miquèl Chapduelh.

D’aquesta Amassada caldria remarcar la presència per primer cop del Capolièr del Felibritge, Pèire Fabre, que dóna fe de les bones relacions entre el Felibritge i l’IEO. Pèire Fabre digué que el temps de l’integrisme és acabat i que cal cercar les coses que uneixen, que són més que les que separen.  
La FOC occitana, distribueix un díptic sobre el Congrés Occitano-Català, tot en francès. La FOC catalana no en sap res i Joan Amorós ni l'ha vist.

E.G.T.

DISCORS D'ENRIC GARRIGA A TRULLOLS A MARSELHA A LA 54 AMASSADA DE L'IEO

13 novembre 1999

Sénher President, Cars amics occitans,

Soi urós un autre còp d'èstre present a la 54 ena Amassada de l'IEO qu'ongan se passa a Marselha, en Provença, la tèrra de Mistral, mas abans la tèrra dels comtes de Barcelona, après lo maridatge de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença, lo 3 de febrier de 1112.

De Mistral avèm causit una pensada, qu'es lo nòrd de la meuna filosofia e del combat del CAOC. Es simple "La lenga es la clau".

En Catalonha lo mai grand debat es la lenga. I a pas cap d'autre mai constant, mai reiterat, mai discutit pendent tot aqueste segle.

Nos podèm demandar perqué passa aquò?

Perqué passa únicament a Catalonha e pas a la resta d'Europa?

Es lo catalan una lenga conflictiva?

Es pas vertat, lo catalan es pas conflictiu, la lenga es pas un problèma, mas es l'excusa per fargar un problèma polític.

La normalitzacion del catalan es un problèma politic. E los problèmas politics son sempre problèmas de poder e de fòrça. La situacion precària de la lenga catalana es un senhal clar de manca de poder politic. Malgrat totas las avançadas, en ensenhament e cultura, vesèm que sufís pas d'aver un govèrn e un parlament pròpi, car Catalonha dispausa pas de poder politic per poder legislar pacificament, sus la seuna lenga amb tota normalitat. Es evident, que malgrat l'autonomia, la lenga catalana a pas los meteisses dreits que las autras lengas oficialas d'Europa.

Es reconegut oficialament que lo catalan es la sola lenga pròpia de Catalonha, mas es cooficiala al costat del castelhan. Aquò es un fait novèl, car la lenga qu'a fait Catalonha pendent mil ans foguèt sonque lo catalan.

La concurréncia del castelhan, coma lenga cooficiala amb lo catalan, representa una menaça per la subrevivença del catalan. La sola faiçon de preservar la preséncia de las doas lengas a Catalonha seriá que lo catalan foguèsse la sola lenga oficiala. D'autra faiçon lo castelhan prendrà tota la plaça.

Tot lo debat polític de las darrièras eleccions catalanas foguèt a l'entorn de la normalizacion de la lenga.

Maragall arribèt fòrça proche d'obtèner la victòria per un sol deputat. Foguèt lo perilh mai grand de perdre l'autonomia reala e passar a èstre una colonia  politica de Madrid.

Cresi que totes sètz conscients d'aquò. Sabi que i a de saberuts intellectuals occitanistas que fan una lectura diferenta perquè son ligats ideologicament als socialistas. Mas es evident que, amb la victòria de Maragall , los occitans, los basques, los bretons, los corses etc totes aurián perdut. S'auriá tuat, mòrt l'esperança. Auriá ganhat lo concèpte d'estat.

Vos citi unas paraulas d'una polemica entre occitans per internet e un d'eles disiá: "Cresi ben que los franceses son pas l'enemic. O los espanhòls, en lo cas de Catalonha. Los enemics son los Maragalls d'aquest monde" Bravò!  Osca!. Avètz  comprés. Lo mai grand enemic es l'enemic del dedins.

Pujol es pas encara proclamat president. A diferéncia dels basques, en Catalonha los nacionalistas pausan resisténcias a l'union.

M'arresti aicí de parlar de política.

E vos vòli parlar del CAOC que ongan comencèt amb la participacion a la Dictada Occitana, a Castras, lo 30 de genièr de 1999. La mitat dels assistents catalans èran joves de 16 ans . Foguèt una granda capitada e ara sèm d'acòrdi amb la Generalitat de Catalonha, que lo 29 de genièr del 2000, finançarà una dictada per video conferéncia al seti del Departament d'Ensenhament, que serà simultanèa a Castras  e a Barcelona, amb una representacion de la Val d'Aran e benlèu de las valadas occitanas d'Itàlia. Aquò farà una granda promocion de la lenga occitana en Occitània e en Catalonha.

Pendent 1999 avèm fait mai de 55 activitats diferentas, pròpias o participadas. Vos vau estalviar de vos las dire totas. Mas los occitans son venguts a Catalonha pel CAOC e los catalans son anats a Occitània pel CAOC. Montsegur, Pòrt de Salau, Cantal, Cevenas, Felibrejada del Perigord, Festival d'Acordions de Maçaners, Festival de Carcassona, Val d'Aran, EOE e força d'autres son qualques exemples del dinamisme del CAOC.

Cresi que me cal dire tanben qu'ongan lo CAOC participa al Millenari del monge occitan Gerbert (que foguèt aprés Papa, amb lo nom de Silvestre II). La persona occitana que mai a trabalhat en aqueste projecte es Fèlix Daval, d'Orlhac (de la tèrra del Carladès, de Dolça de Provença e del comte catalan Ramon Berenguer).

Fèlix Daval, en mai, a menat dempuèi  fòrça annadas (pel mejan de l'Associacion Catalonha-Carladés) unas coralas relacions entre occitans e catalans. Per tot aquò lo divendres 5 de novembre de 1999 l'avèm balhat lo XI Premi Batista i Roca de las mans de Xavier Trias, Ministre de Presidència de Jordi Pujol i ieu coma president de l'IPECC.

Es un premi internacional, que se balha cada an a 10 personas catalanas o catalanòfilas de defòra dels  Paises Catalans.  

E per acabar vos convidi a assistir a la XXXV Amassada de las doas seccions occitana o catalana del CAOC, a Pau, lo dissabte 27 de novembre de 1999. Farem lo compte rendut de tant de trabalh, mas tanben farem lo projecte pel 2000, que benlèu serà una granda annada per las relacions occitanò-catalanas.

Los projectes son fòrça importants, mas ai pas lo temps per vos los expausar  ara.

Pòdi sonque manifestar la mai granda solidaritat e amistat dels catalans que seguisson vòstra lucha per la sobrevivença, amb la nòstra total e completa simpatia e estrambòrd.

Vos desiri un grand e bon trabalh.

Visca Occitània.

Enric Garriga Trullols

Secretari General del CAOC      

ASSISTENTS

Enric Garriga
Núria Bayó
Xavier Bada
Antònia Donadeu

ASSISTENTS OCCITANS

Felip Carbona (31)
Alan Roch (11)
Mirèlha Braç (11)
Pèire Pessamessa (84)
Eliana Tourtet (07)
Robèrt Martí (81)
David Grosclaude (64)
Josiana Daunís (81)
Joan Saubrement (13)
Alan Rault (33)
Inés Cavalcanti (Itàlia)
Jacme Taupiac (82)
Marcèl Meaufront (06)
Pau Reinard (07)
Domergue Sumien (34)
Joan-Loís Blenet (34)
Jòrdi Peladan (30)
Robèrt Lesch (13)
Jaume Ressaire
Fabrici Bernissan (65)
Claudi Molinièr (34)
Miquel Massal (69 - Lió)
Pèire Brechet (83)

dissabte, 11 de setembre del 1999

MEMÒRIA ACTES DE LA DIADA A CASSÀ DE LA SELVA

De l'Onze de Setembre de 1999 a Cassà de la Selva

El CAOC ha participat, a Cassà de la Selva, als actes de la Diada de l’Onze de Setembre de 1714, invitats per l’Ajuntament. Hi anem amb un microbús que surt de Barcelona a les 9 del matí. A Cassà, davant l’Ajuntament, ens dóna la benvinguda el regidor Xavier Albertí. A les 12 del migdia es fa un acte oficial patriòtic en què l’alcalde, Antoni Baulida, fa un parlament i després es fa l’hissada solemne de la bandera catalana, tot cantant ELS SEGADORS. A continuació l’Ajuntament ofereix un aperitiu a la gespa de darrera. Allí mateix es fa un petit concert de cançons occitanes (únicament) interpretades per la jove soprano Olga Guerrero, acompanyada a la guitarra per F. Xavier Martinez. Fa una actuació magistral de les obres següents "ARIEJA" "LA COPA SANTA" "MAGALÍ" (en versió catalana) i "SE CANTA". Després els del CAOC i els tres músics anem a dinar al restaurant LA TIONA, que és en una masia, prop de Caldes de la Malavella. Després visitem l’església romànica de Caldes i les termes romanes. Anem a Cassà, on visitem l’església gòtica, amb un ric retaule barroc. A les 7 de la tarda, al Parc del Carrilet es fa una espectacular exhibició d’esports bascos. Després anem a sopar al restaurant de la plaça. A les 11 comença el concert dels pobles, al Parc del Carrilet, junt a l’ajuntament. Comença Olga Guerrero, que fa un recital molt bo de cançons catalanes (La Filla del Marxant, la Cançó del Lladre, el Testament d’Amèlia, Margarida, Oreneta i el Cant dels Ocells). Després Helena i Carles, del Grup Pomada, fan un recital extraordinari de música basca, a l’acordió diatònic i pandereta, que entusiasma el públic. Interpreten també el Carnaval de Lanz i els Set Salts, que dansen Pere Josep Manau i d'altres, car són danses que ballen també els occitans. Després hi ha un recital de gaita escocesa i per acabar cançó i dansa irlandesa. Durant els actes de la tarda hi ha algunes parades dels pobles representats i una d’elles es atribüida al CAOC i a cura de Pere Josep Manau, Raquel Olivella, Jordi Alsina i esposa Àngels. El microbús del CAOC surt a les 12 de la nit i arriba a Barcelona a un quart de dues de la nit. Ha estat una jornada completa, força interessant. Cassà ens ha encantat.  

E.G.T.

ASSISTENTS CAOC

ENRIC GARRIGA
NÚRIA BAYÓ
ISABEL GARRIGA, de Caldes M.
NÚRIA GARRIGA
CARME VINYES, de Canovelles
CELDÒNIA CLARET
HORACI ALMIRALL
CARLES AMEL, de Girona
ROSER PUJALS FERRER
JORDI ALSINA
CRISTINA MIGUEL PUJALS
ÀNGELS D’ALSINA
PEPITA PERELLÓ
OLGA GUERRERO
FRANCESC VILASÍS
F. XAVIER MARTINEZ
JAUME VIVÓ, de Berga
GUADALUPE FRADERA
RAQUEL OLIVELLA, de Bellaterra
CARLES BELDA, de Sabadell
PERE JOSEP MANAU SAUMELL
HELENA CASES

divendres, 10 de setembre del 1999

MEMÒRIA ACTES DE LA DIADA DEL 10 DE SETEMBRE DE 1999 A BARCELONA

A les 20.30 a Barcelona, en un restaurant ràpid de la Ronda Universitat, ens reunim per sopar un grup de 22 persones del CAOC. Acabat el sopar anem fins el Monument a Rafael de Casanovas. Davant del monument es diuen unes paraules per part de Xavier Bada, Enric Garriga i Damià Escudé. Per l’any vinent Enric Garriga proposa un itinerari amb microbús per a fer un acte davant cada monument: a Rafael Casanovas, Lluís Companys, General Moragues i Fossar de les Moreres. A continuació es canta ELS SEGADORS. Després ens arribem fins el monument a Lluís Companys i Enric Garriga fa una evocació humanista i patriòtica del president màrtir, afusellat a Montjuïc pel franquisme. Finalment ens anem fins el Fossar de les Moreres i es visita l’exposició del Memorial 1714. Assistim als diferents actes d’ERC i CDC. El d’ERC acaba amb bengales de colors i una gran i forta traca (massa forta). El del CDC acaba amb una ofrena floral i ELS SEGADORS. Malgrat que hi havia més gent que l’any passat, continua essent un acte força minoritari davant d’una societat indiferent o castellanitzada.

E.G.T

ASSISTENTS

Enric Garriga
Núria Bayó
Margarida Gelabert
Àngel Sellès
Carme Vinyes
Damià Escudé
Carme Sicart
Maria Capella
Agustí Raga
Francesca Torres
Xavier Bada
Takako Otsuki
Antònia Donadeu
Jordi Bibià
Jaume Vivó
Eugeni Surós
Victòria Verderas Blach
Josep Olivella
Alexandre Calvo Cristina
Núria Falcó
Llorenç  Prats
Rosa Respall
Dr. Ignasi Gelabert
Mª Antònia Zamora
Rosa Vila Omella
Montserrat Querol
Maria Teresa Tolós
Núria Artigas
Clementina Gomez
Alfons Serra
Teresa Clota

dilluns, 9 d’agost del 1999

MEMÒRIA IV JORNADES DELS REFUGIS CÀTARS AL PIRINEU CATALÀ

6,7,8 i 9 d’agost de 1999

A Bellver de Cerdanya, a Bagà (Berguedà), a Josa i Castellbò (Alt Urgell) es fan diferents actes de les IV Jornades del Refugis Càtars.

El CAOC assisteix als actes del diumenge 8, a Josa, a la presentació del llibre de Xavier Escura, l'homenatge a Laurentí Parramon, la lectura musicada de poemes de Guillem de Berguedà i el dinar a l'aula de l'antiga escola.

A la tarda del diumenge s'assisteix als actes a Castellbó: presentació de la publicació del llibre "Els càtars a l'Alt Urgell", de Carles Gascon i presentació del CAOC i AMICS DEL CÀTARS, per Enric Garriga, Jordi Bibià i Àlex Calvo.

Després de sopar a Castellbò, hi ha una representació de Cercamón, de Lluís Racionero, a Costoja.

NOTES

A l’AVUI del 9 d’agost 1999 hi ha un article de Marçal Sintes "EL BOOM CÀTAR", que parla de la conferència de divendres a la plaça Major de Bellver de Cerdanya, que donà Antoni Dalmau i a la qual assisteixen 200 persones.

El 12 d'agost de 1999, l'AVUI publica un altre extens article de 2 pàgines,  de Magda Gutierrez, amb el títol de "EL CAMÍ DELS CÀTARS" i després de fer una extensa relació dels monuments per on passa el camí, acaba fent referència a les Quartes Jornades del Refugis Càtars al Pirineu Català.

ASSISTENTS DEL CAOC - HEM VIST

Enric Garriga   
Núria Bayó
Albert Cañagueral, de Barcelona
Laurentí Parramón, de Josa
Xavier Bada   
Isidre Domenjó, de La Seu d'Urgell
Antònia Donadeu   
Josep Garcia "Jaumet", de Tuixent
Jordi Bibià, de Sanaüja   
Montserrat Subirana, de Bagà
Takako Otsuki   
Joaquim Badia, d'Andorra
Alex Calvo, de Barcelona                
Hermínia Mas, d'Andorra
Antònia Verderas, de Barcelona   
Jesús Babià Serra, d'Organyà

diumenge, 1 d’agost del 1999

MEMÒRIA XII PUJADA AL PORT DE SALAU

31 juliol - 1 d'agost de 1999

El dissabte 31 de juliol, surt un petit autocar des de Barcelona per anar a la XII Pujada al Port de Salau. Després de dinar a l'Hotel Bruna, d'Esterri d'Àneu, es va a Ferrera per visitar el Centre d'Art i Natura i el poble. Ens acompanya Lluís Llobet que ens fa veure les instal•lacions i el projecte del conjunt que serà realitzat en el termini d'any i mig.

És un poble enlairat i  situat davant una munió de belles muntanyes. Tornats a Esterri, hi ha una missa (opcional) a la parròquia, oficiada per Mn. Francesc Vilamala, del CAOC, que juntament amb Mn. Jordi Miquel Benavent, fan referències a la Pujada. Després anem a sopar i plou una mica. Però després  la nit queda ben estrellada i això ens assegura una bona jornada per l'endemà al Port de Salau.

El diumenge u d’agost es fa la XII Pujada al Port de Salau (2010 mts. altitud) organitzada pel CAOC i altres entitats. Els catalans pugen des d'Isil amb jeeps fins el final de la pista forestal i després 45 minuts a peu.

Els occitans des de Salau. Hi assisteixen 600 persones entre occitans i catalans amb una lleugera majoria occitana. Els actes són els tradicionals: intercanvi de productes típics, discursos, danses, cançons i repartiment de vi per part catalana i de formatge per part occitana per a tothom. La música a l'acordió és a càrrec de Cristian Duthil (occità) i Pilar Llagostera (catalana). Aquesta darrera és el primer cop que hi va i té un gran èxit. Interpreten peces tradicionals catalanes i occitanes i en diferents moments d'abans i després dels discursos. Enric Garriga llegeix les adhesions rebudes i anuncia la de la Fabla Aragonesa, que volen venir l'any vinent i aquesta menció arrenca forts aplaudiments. Els oradors que fan discursos són Jordi Carrera, Annia Rieu (de Salau), Cristian Duthil (de Foix), Josiana Rimont (de St. Girons), Julian Souquet (d'Erce) i Enric Garriga. Tots parlen en català i occità, i Enric Garriga meitat català i meitat occità, el qual denuncia el govern francès de no voler canviar l'article II de la Constitució ni de ratificar la Carta de les Llengües minoritàries, i d'altra banda demana, al govern de la Generalitat, que s'ensenyi l'occità a les escoles catalanes, per salvar Occitània i poder comunicar-nos millor amb els occitans Apart de l'alcalde de Llavorsí (Lluís Segalàs Sala) i hi ha els tinents alcaldes de València d'Aneu (Jaume Comes) i d'Esterri (Josep Escales) que representen els respectius alcaldes. També hi ha altres alcaldes occitans. Es canten cançons occitanes i els himnes occitans (Se Canta) i el català (Els Segadors) amb l'acompanyament musical dels acordionistes. Es fa una gran fotografia amb la majoria d'assistents i després es fa un gran cercle per cantar el Cant dels Adéus, que també interpreta Pilar Llagostera  a l'acordió. El temps és radiant i la festa molt reeixida. Poc a poc la gent baixa per cada costat. Els catalans van cap a Isil i els del CAOC continuen fins a Barcelona, on arriben a les 12 h. de la nit després de sopar a Ponts. En canvi un grup de més de 30 occitans fan un sopar-mongetada al poble de Salau al Restaurant MYRTILLES (en occità abajon i en català nadiu, on es fa música occitana tradicional i moderna. Al Port de Salau hi assisteix TV3 i diferents diaris i ràdios que n'han fet difusió. Han publicat reportatges l'Avui, La Vanguardia, El Segre, La Mañana, etc. Aquests dos darrers han publicat una pàgina sencera cadascun, el 2/8/99, i amb fotografia en colors a la primera pàgina i a la darrera respectivament. La Televisió catalana, TV3, a les 14 hores dels dilluns 2/8/99, emet un bon reportatge sobre la XII Pujada                                                                     

E.G.T.

DISCURS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS AL PORT DE SALAU

1 d'agost de 1999

Senyors diputats, alcaldes, regidors i amics tots, occitans i catalans.

Som aquí, a Salau, per la XII vegada, en aquesta festa de germanor que aplega occitans i catalans, en aquest límit de les comarques del Pallars Sobirà i l'Arieja i que uneix Occitània i Catalunya.

Voldria saber si hi ha algú que em pugui dir on és la frontera? Si hi ha algú que em pugui dir quina diferència hi ha entre un costat i l'altre de la muntanya?

La frontera política, cultural, lingüística i nacional és una monstruosa imbecil•litat dels estats jacobins francès i espanyol.

Sabem prou bé que hi ha encara problemes entre veïns europeus, però entre catalans i occitans no n'hi ha hagut jamai. Som germans, fills de la mateixa cultura i llengua. Són els estats els que ens han separat i ens han dit que som diferents. A uns els han dit que són francesos i als altres ens han dit que som espanyols i no som ni una cosa ni l'altra.

Tots som fills de la cultura occitana, destruïda primer per França i, després, Espanya en volgué destruir la branca catalana.

I ara, en homenatge als occitans i a la llengua occitana , continuo en occità:

Amics occitans,

França vòl pas signar la carta de las lengas regionalas o minoritàrias, perqué aquò seriá contrari l'article II de la Constitucion que ditz que la lenga de la Republica es lo francés.

Ara que las lengas regionalas en França arriban al punt zerò de l'usatge public, l'Estat francés a paur de pensar qu'aquestas lengas se poguèssen reviscolar.

Ara qu'èra preste a las enterrar, las vòl pas ressucitar. E davant la pression interiora e exteriora vòl enganar Euròpa en disent que acceptarà unicament 39 mesuras d'un total de 95 articles que Chirac ditz que son absurdas.

Un autre còp se vòl ganhar de temps. La brega entre Chirac e Jospin farà interminable e dificila de trobar una solucion, que jamai serà una solucion a la catalana.

Çò meteis acaba de dire lo president de Provença, Vauzelle, que ditz que Provença es pas Catalonha. Aqueste paure òme sap pas gaire d'istòria perqué Provença foguèt catalana pendent mai de 110 ans e en Provença encara ne demòra la bandièra catalana.

Los catalans podèm ajudar fòrça a la renaissença d'Occitània. Son pas catalanistas los que sonque s'interessan per Catalonha. D'autra part es una contradiccion de demandar lo respecte pels magrebins, sa lenga e cultura, e oblidar los occitans.

Per aquò prepausi al govern de la Generalitat d'ensenhar dins las escòlas catalanas l'occitan e d'aqueste biais podrem comunicar melhor amb los occitans e salvarem Occitania. E aurem l'assegurança del futur de Catalonha.

Amb aqueste espèr. Cridi Visca Catalonha, Visca Occitania!

Enric Garriga Trullols

Secretari General del CAOC

Port de Salau, 1 d'agost 1999

ALGUNS ASSISTENTS

Assistents del CAOC català:

Enric Garriga, Núria Bayó, Jaume Vivó, Rosa Maria Fumadó, Teresa Clota, Horaci Almirall, Marta Dalmau, Margarida Baró, Jordi Carrera, Josep Sanchez Bassa, Bàrbara Rademarcher, Francesc Vilamala, Teresa Vilamala, Pilar Llagostera, Miquel Bada Donadeu, Rosa Leal Tort, Jordi Leal Tort, Clara Roca Carrasco, Cris Duch Tort, Albert Bada Leal, Laura Bada Leal, Gina Leal Roca, Núria Leal Roca, Manel Leal Roca, Xavier Bada, Antònia Donadeu.

Altres assistents catalans:

Jaume Comes, d'Isil (tinent alcalde d'Alt Àneu); Ester Isús, d'Isil; Josep Escales, d'Esterri (tinent alcalde d'Esterri); Josep Urpinell Oliva, d'Igualada; Maria Pijoan Llordachs, de Lleida; Josep Moragas Josa, de Lleida; Lluís Segalàs Sala, de Llavorsí (alcalde i diputat prov.); Jordi Segalàs, de Llavorsí, Lurdes i Mercè Vidal, de Ponts, etc.

Assistents del CAOC occità:

Cristian Duthil, Claudina Orain, Josep Sans, Andriva Sans, Joan Antoni Costumero, d'Albi; Anna Maria Costumero, Alois Costumero, Adrian Costumero, Alban Costumero, Annia Rieu; Joan Chaix, de Salau i Joan Bonzom, de Tolosa.

Altres assistents occitans:

Julian Souquet, alcalde d'Erce i Conseller General; Josiana Rimont, de St. Girons; Justin Clanet, alcalde de Soeix; Gerard Denat, alcalde de Conflents-Salau; Daniel Rieu, alcalde adjunt de Salau; Bernardeta Rogalle, d'Aulus i Loreta Fauroux, de Senta Crotz del Volvestre.

ADHESIONS I EXCUSATS:

Occitans:

Marcel Baiche, President del CAOC occità; Jacme Delmàs, secretari del CAOC occità a Bordeus; Agustín Bonrepaus, diputat de l'Arieja; Mirelha Braç, de Carcassona; Robèrt Martí, de Puèglaurenç; Bernat Gondran, de St. Girons (alcalde) i Anhés Negre, de Foix.

Catalans:

David Tarrado, alcalde d'Esterri; Joaquim Llena, alcalde d'Alt Àneu; Conseller Pere Macias, de Política Territorial; Conseller Xavier Trias, de Presidència; Conseller Ignasi Farreras, de Treball; Agustí López Pla, President del Consell Comarcal del Pallars Sobirà; Joaquim Llimona, Director General d'Afers Exteriors; Joan Simó Burgués, Senador President de la Cambra de Comerç de Lleida; Yvonne Griley, Subdirecció de Normalització Lingüista; Rosa Bruguera, diputada; Valentí Sallas, President del COPEC;  Dom Hildebrand Miret, de Montserrat; Josep-Lluís Cleries, Direc. Gral. Acció Cívica.

Diversos:

Associació de la Fabla d'Aragó (Anton Chusé Gil).

dissabte, 10 de juliol del 1999

MEMÒRIA XV TROBADA D'ACORDIONISTES DE MAÇANERS

El CAOC participa a la XV Trobada d'Acordionistes de Maçaners amb l'assistència de 17 persones i altres directament amb cotxes. El CAOC invita el grup d'occitans (tres) de SONAIRES D'OC (Cristian Marc, Didier Olive i Andriu Auriol). A les 18 h. es fa una recepció a l'Ajuntament de Saldes, que comença amb retard, a les 19 h., i per animar l'espera actuen SONAIRES D'OC. L'alcalde, Josep Picas Boix, lliura el títol d'Acordionista d'Honor a Enric Garriga. Després de sopar el CAOC, a l'Hotel de Gósol, anem a Maçaners on comença el Festival a la plaça de l'església però a causa de la pluja s'ha de continuar a la sala de la plaça d'abaix, del mateix Maçaners. El Grup de Sonaires d'Oc, canten, parlen i fan bona música occitana. Enric Garriga, a petició de Ramona Guitó, els dóna les gràcies en occità. Com és habitual es reparteix coca i cremat de rom.

L'endemà diumenge, es visita el Mirador del Pedraforca, amb la carretera asfaltada per primer cop. Després anem a visitar l'Espà, on l'hivern només hi viuen 3 persones en dues cases. Visitem la casa de l'acordionista Joan Pinós, el qual ens fa una petita actuació a l'acordeó. Els catalans del CAOC canten en el seu honor SE CANTA. Després de dinar, un altre cop a Gósol, ens anem cap a Barcelona amb l'autocar del CAOC.

ASSISTENTS DEL CAOC - HEM VIST

Enric Garriga
Núria Bayó
Ramona Guitó
Joan Antoni Bertran Puig
Maria Teresa Sabaté
Josep Picas Boix
M. Jesús Muñoz Villegas
Ernest Agramunt
Anna Maria Cruañas Matas
Joan Pinós
Manuel Vicente Ibañez
Grup de bascos
Grup Ministrils de Mataró
Ministrils de la Palla
Jaume Vivó
Pere Casals
Blai Casals
Raimon Casals Alsina
Paquita Ortuño
Carme Masagué
Quim Gibert
Miquel Gallart
Raimon Casals Ortuño
Maria Carme Violant
Agustí Gallart

diumenge, 20 de juny del 1999

MEMÒRIA XXI APLEC DELS FOCS DE SANT JOAN A MONTSEGUR

19 i 20 de juny 1999

A Montsegur es fa el XXI Aplec del Focs de Sant Joan. Després de dinar a Foix es fa un acte al Prat dels Cremats, amb ofrena floral catalana, discursos i cant del Se Canta i els Segadors. A la plaça de l'església, sardanes per la Cobla Principal del Rosselló, que a continuació, i durant la missa, a l'Ofertori, interpreta el Cant dels Ocells i al final el Virolai. La missa la diu el pare Miret, de Montserrat, amb el pare Maurici Torrent. Després, a la mateixa plaça, la Cobla interpreta tres sardanes. La darrera "Festeig", de Viladesau, és la que l'endemà diumenge s’interpreta per tot el món en el Dia Internacional de la Sardana.

Acaba la Cobla amb els Segadors i Se Canta. Després, davant l'Ajuntament, hi ha una recepció i un aperitiu. Parlen Enric Garriga, Cristian Duthil i l'alcalde Felip Walter. Després hi ha el sopar oficial a l'Occitadella i a la presidència l'alcalde i Mn. Maurici Torrent, que assisteixen per primer cop al sopar del Focs. Després d'una introducció de Xavier Bada, Enric Garriga llegeix un discurs. Mn. Maurici Torrent recorda el plantament del Pi de les Dues Branques a Montsegur i que s'ha mort la branca occitana. L'alcalde diu que el que ha passat en realitat és que les dues branques s'han fos en una sola. Després de sopar es fa la pujada al Prat dels Cremats amb grallers diables, música, banderes i torxes. Els diables fan un espectacle de pirotècnia i a continuació el grup occità de Foix fa un ball força animat. El CAOC de Barcelona fa el tradicional cremat de rom. A la una de la nit marxen els catalans de Barcelona cap a Foix als hotels per dormir. Els assistents al Prat dels Cremats són aproximadament 400 persones.

El diumenge 20 de juny, des de Foix, el CAOC, amb l'autocar, va a Sant Joan de Falgar on som rebuts per l'alcalde i els adjunts, que ens ofereixen un aperitiu. Els tabalers ofereixen un petit concert. Lluís Gelis interpreta Se Canta amb la gralla acompanyat pels assistents que canten. L'alcalde fa un discurs en francès, que repeteix en occità. Enric Garriga llegeix un discurs en occità en què recorda la darrera visita del 3/12/95, en què es plantà un tell (til•ler). Acaba Cristian Duthil, que dóna les gràcies a l'alcalde. Després els diables fan una exhibició de pirotècnia al jardí i amb una traca al final. Tos els presents es fan una fotografia a l'entorn del til•ler plantat fa dos anys i mig pel CAOC.

E.G.T.

DISCORS D'ENRIC GARRIGA A L'ESTELA DELS PRATS DELS CREMATS

19 - 06 - 1999

Amics occitans e catalans,

Fa 21 ans, aicí, en aqueste luòc, sèm venguts los occitans e catalans a alucar un fòc amb la flamba del Canigó qu'aviam pres a Perpinhan.

Èra lo començament dels Aplecs dels Fòcs de Sant Joan a Montsegur, que fasèm cada an a l'entorn del jorn de Sant Joan.

Abans de començar la Festa a Montsegur, nos amassam aicí, a l'estela, en remembrança dels cremats. Per far un homenatge d'una part e tanben per faire una reparacion istorica.

Dins totes los actes a Montsegur lo fòc pren una importancia especiala. Es un simbol. Es lo simbol mai ancian dels òmes, car foguèt lo primièr motor de la nòstra civilisacion. Sabèm plan que lo fòc pòt estre tanben la destruccion e aquó se passèt aquí e endacòm mai.

Après, quand farem de musica e de dansas, quand farem de fòc e d'estrambord, de bruch e de lutz a la nuèit de Montsegur, farem pas res de contradictori amb l'esperit d'aquest acte d'omenatge, que fasèm ara.

La vida contunha e nos cal mostrar vius. Sèm pas morts. La vida contunha e lo plor e lo silenci salvaran pas aquesta terra occitana, qu'encara a la sovenença d'un orrible chaple uman, mas tanben d'un genocidi cultural, que contunha e qu'encara s'es pas arrestat.

Per aquò nos podem pas calar e demorar passius. Cal canviar las causas. Lo mejan melhor es cridar, trabalhar e luchar. Nòstres cants, nòstras dansas, nòstres fòcs, d'uei e de deman, son la pròva que sèm vius encara e que ne volèm demorar sempre.

Esperam l'auba occitano-catalana, evidentment. Mas nos cal cridar fòrt e naut per la far venir. L'auba vendrà pas tota soleta, en silenci. Nosaltres catalans e  occitans la farem arribar als nòstres pòbles e tanben a aquesta Euròpa, que desiram respectuosa de totas las culturas, amb los meteisses dreits.

Solament torni dire que lo camin serà long e dificil, que caldrà passar fòrça obstacles, principalament de l'estat francès, que malgrat la recenta signatura minimala de la Carta de las lengas regionalas, ara la vòl pas ratificar.

Per aquò repeti çò qu'ai dit a l'estela del Prat dels Cremats. Eles serián contents de nos veire mòrts.  Mas sèm vius e nos volèm pas calar. Per aquò fasèm força de bruch a Montsegur, amb lo fòc, la musica, la dansa e la pirotecnia. La vida es una lucha, mas la vida dels catalans e occitans es encara mai dura, mai dificila. Per aquò es importanta aquesta ajuda fraternala d'amistat.

I a una divisa en catalan que ditz

“Entre tots ho farem tot"

Amb la vòstra ajuda avançarem amassa.

Visca OCCITÀNIA!
Visca CATALUNYA!
Enric Garriga Trullols
Secretari del CAOC

DISCORS D'ENRIC GARRIGA A LA RECEPCION OFICIALA A MONTSEGUR
19/06/99

Sénher conse de Montsegur, amics occitans, amics catalans.

L'an passat sèm arribats a celebrar 20 annadas dels Fòcs de Sant Joan a Montsegur.

Aquò es estat possible per diferentas causas. En primièr per la voluntat dels catalans del CAOC de venir a Montsegur. En segond, pel trabalh d'organisacion dels occitans del CAOC de Foish e en tresen per la collaboracion de la Comuna de Montsegur. Avèm collaborat amb tres conses d'abans, totes mòrts, Roger Couquet, Gilabert Puntís, Simona Sallas.

Los cal regraciar e pas doblidar çò qu'an fait per nos a ajudar.

Vòli tanben regraciar lo trabalh qu'an fait e fan los amics occitans de Foish. Sens la seuna ajuda, la venguda dels catalans seriá una autra causa plan diferenta.

En aqueste moment pòdi pas doblidar los que nos an ajudat sempre e qu'ara nos an daissat, especialment lo nòstre amic Bernat Molinier, que tant de còps participèt a totes los actes del CAOC. Aquí avèm una granda dolor e una granda tristesa, mas tanben avèm la joia de vèire al nòstre costat la dòna del nostre grand amic, que contunha de treballar dins la dralha e la memòria de son marit.

Ai parlat del passat. Podèm parlar de l'avenidor. Un novèl conse de Montsegur, lo sénher Felip Walter, es ongan amb nosaltres, per participar a la nòstra e la vòstra festa. La fèsta de totes los catalans e occitans amassats a Montsegur.

Aquò es bon. Es bon per la continuacion, per assegurar l'espandiment màger d'aquesta festa, que dins los 20 ans venents avançarà força çò qu'avèm fait fins ara.

Per avançar en aqueste sens, en aquest camin, en aquesta dralha, que nos avèm marcat, nos cal aver la collaboracion de totes, catalans e occitans, e institucions culturalas e oficialas dels dos costats del Pirenèu.

E aquò es pas facile. Còsta fòrça de trabalh pacient e contunhat. Cal preveire, amb avança, çò que seriá bon de far a Montsegur, çò que caldriá melhorar o benleu cambiar.

Cal ofrir, als que venen d'endefòra, catalans e occitans, unes actes de frairetat tan especials que siagan aquela sovenança intima, sentimentala que se garda totjorn dins lo mai prigond del nòstre còr.

Es d'aqueste biais que capitarem e que la nòstra fèsta del fuòc aurà una trascendéncia evidenta e capitala dins la totjorn viva amistat occitanò-catalana.

Vos disi a totes, al trabalh, perquè l'an 2000, la festa a Montsegur siaga la mai granda fèsta occitanò-catalana.

Visca Montsegur!
Visca Occitania!
Visca Catalonha!
Enric Garriga Trullols
Secretari del CAOC

DISCORS D'ENRIC GARRIGA AL SOPAR A L'OCCITADELA DE MONTSEGUR

19 de juny 1999

Sénher conse, sénher paire Maurici, sénher monge de Montserrat

Cars amics occitans, venguts de Bordeu, de Foix, de Pena d'Agenès e de pertot.

Cars amics catalans, venguts de Barcelona, Sabadell, Andorra, etc.

Es lo tresèn còp que preni uèi la paraula e soi content, fòrça content de veire la vòstra fidelitat per participar a Montsegur, un còp de mai, a la festa de la frairetat occitano-catalana  dels Fòcs de Sant Joan.

Ongan avèm pas, en aqueste sopar, lo nòstre grand amic Jòrdi Passerat. A poscut pas venir.

Mas avèm lo monge de Montserrat, lo paire Miret. Tanben nos fa l'onor de nos acompanhar, per primièr còp a l'Occitadella, l'abat Maurici Torrent, que sempre nos a  aculhit a la glèisa de Montsegur pendent vint ans. L'abat Maurici es un paire tolerant amb l'invasion catalana e tanben en relacion a l'invasion montserratina.

A partir del moment que metèt la verge negra de Montserrat a l'altar de la glèisa lo poder catalan a Montsegur s'es afortit e a pres una consisténcia permanenta.

Benlèu i a una altra rason: sa maire èra catalana e parlava lo catalan.

Lo divendres de la setmana passada, Xavier Bada, Cristian Duthil e ieu avèm profitat d'èstre a Montsegur per visitar Maurici Torrent, a Montferrier. Es vertat que foguèrem plan recebuts i qu'avèm begut amassa lo gòt de l'amistat, mas çò que mai m'agradèt foguèron sas paraules sus aquestes Aplecs de Montsegur. El, qu'es un representant de la glèisa, nos diguèt que las nòstras fèstas a Montsegur, pendent aquestas 21 annadas, an una granda valor crestiana e una granda importància per fomentar l'amistat e la relacion entre los nòstres dos pòbles.

Pòdi pas dire se dins aqueste sens avèm capitat o non. Mas cresi que lo nòstre messatge es passat .

Lo CAOC  fa de relacions de frairetat pel mejan dels contactes e de la coneissença mutuala.

Nos coneissèm melhor que fa vint-e-un ans?

Segur. Plan segur.

Avèm ganhat quicom. La confiança mutuala e especialment fòrça amics.

Mas lo CAOC fa un fum d'actes pendent tota l'annada e son pas unicament de festas de frairetat. Son tanben actes d'ajuda morala, de participació en los actes occitans, congresses, amassadas, escòlas e universitats d'estiu, etc.

Per aquò lo CAOC a ideat un grand Congrés occitanò-catalan, que se farà a partir de l'an 2000, amb l'ajuda de la Generalitat de Catalunya e las associacions oficialas e culturalas dels païses occitans e catalans.

La libertat es lo camin, ditz la vòstra cançon. Un camin que serà long e dificil mas a la fin i a la libertat. Los catalans e occitans coneissèm pas encara lo vertadièr sens del mot liberacion.

Tant de sègles d'esclavatge cultural, d'assimilacion, de negacion dels nòstres dreits nacionals, de l'interdiccion de las nòstras lengas, del cambiament de mentalitat, de cultura e de lenga pel mejan de l'escòla publica, nos a convertits en òmes de segonda classa, qu'an de vergonha de parlar naut la nòstra lenga e páur de demandar los meteisses dreits que los franceses e los castelhans.

Vòli pas faire aicí e ara una longa lista de çò que nos manca per arribar a la dignitat. La dignitat que ne parlava Francés Bayrou, en 1993, e qu'ara nos a escrit per nos felicitar.

Amb aqueste profund respècte a la memòria dels cremats, catars occitans, cridi amb tota ma conviccion occitanò-catalana.

Visca Occitania!
Visca Catalunya!
Enric Garriga Trullols
Secretari del CAOC catalan


ASSISTENTS XX1 APLEC DELS FOCS DE SANT JOAN A MONTSEGUR

Enric Garriga Trullols  
Marcel Baiche, d'Andorra
Núria Bayó Mañosa  
Felip Walter, de Montsegur
Dom Hildebrand Miret  
Pèire Audabram, de Montsegur
Xavier Bada  
Maurici Torrent, de Montferrier
Antònia Donadeu  
Miquel Authie, de Montsegur
Enric Chalons  
Jaume Delmàs, de Bordeus
Mercè Serra  
Alex Barniol, de Pessac (33)
Maria Carme Barcelò Rosquellas  
Antoni Barrau, de Malvies (11)
Anna Ruiz Barceló Odeta Barrau, de Malvies (11)
Teresa Clota  
Loís Prat, de Castelnòu (06)
Rosina Quintana  
Renat Rouzaud, de St. Joan Falgar
Ramon Agulló  
Maurici Carol, de St. Joan Falgar
Núria Valls  
Miquel Stervinou, de St. Joan Falgar
Manel Segura  
Patric Azzola, de St. Joan Falgar
Maria Mar Tirado  
Joan Fabre, de St. Joan Falgar
Josep M. Carner  
Cristian Duthil, de Foix
Jordi Rodriguez  
Agnés Negre, de Foix
Gisela Parellada  
Didier Negre, de Foix
Felisa Domingo Molins, d'Andorra  
Daniel Marquès, de Foix
Aitor Carrera  
Chantal Marquès, de Foix
Tomàs Alonso Santos  
Mònica Blanco, de Foix
Tomàs Alonso
Andriva Sans, de Foix
Xavier Moga Peramartin  
Josep Sans, de Foix
Montserrat Mestres Sala  
Annia Rieu, de Salau
Raquel Olivella  
Joan Chaix, de Salau
Raimon Casals
Pere Casals  

ADHESIONS

- Pepita Escolà
- Renat Ricarrera. Alcalde d'Ortès i Blai Casals Vicepresident Regional d'Aquitania
- Carme Violant  
- Jaume Blanc. President Regional
- Joan Carles Peris Morte. Llenguadoc Rosselló/Montpeller
- Montserrat Fornaguera  
- Francès Bayrou. President General de Pirineus Atlàntics/Pau
- Ricard Coll, de Barcelona  
- Maria Carme Viñas, d’Arbúcies  
- Domenique Baudís. Alcalde de Tolosa
- Lluís Gelis. Acció Cultural del País Valencià

dilluns, 24 de maig del 1999

MEMÒRIA VIATGE DE PENTECOSTA. TRES JORNADES OCCITANO-CATALANES A LO VIGAN

22/23/24 de maig de 1999

Es fa la vuitena trobada per Pentacosta organitzada per Jòrdi Peladan, de Nimes. Un autocar surt de Barcelona i a la sortida Nimes Oest de l'autopista trobem els occitans, que ens acompanyaran durant tres dies. Primer anem a casa d'Anna Clement, a la masia "Los Clarís", de Conqueirac (Sant Ipòlit del Fòrt) que ens ofereix un aperitiu molt agradiu al jardí. Anna Clement ens parla dels seus projectes teatrals de la Companyía Gargamela. A continuació anem a l'AMORIER, a Sant Ipòlit, a dinar, on fem un selecte àpat, que agrada tothom. Després anem al Museu de la Seda, de Sant Ipòlit, on veiem tot el procés de producció artesanal de la seda. Quan arribem a Lo Vigan anem directament a l'Ajuntament, on es fa una recepció oficial presidida per dos tinents d'alcalde. Un d'ells ens dóna la benvinguda i a continuació prenen la paraula Joan Guers, Joan Amorós (en català), Jòrdi Peladan (en occità) i Enric Garriga, que en occità llegeix un discurs sobre el CAOC i les relacions occitano-catalanes. S'acaba amb un aperitiu, una fotografia de tots els assistents i es canta SE CANTA. Ens allotgem a l'Hotel Mas de la Prada (Prairie) en un lloc molt bonic. Durant el sopar hi ha una excel•lent actuació musical per part de Joan Guers (acordionista) i Joan Quillon (violinista). Al sopar hi assisteix també una coral local occitana, dirigida per Marcèla Courbier, que interpreta una colla de cançons occitanes. Els catalans, malgrat ser fòrça cansats, també canten cançons catalanes i occitanes. I la vetllada dura fins dos quarts d'una de la nit.

El diumenge, 23 de maig, visitem el Museu Cevenol, de Lo Vigan, al costat del riu i del pont romànic. En tres plantes hi ha una instal•lació ben didàctica de la vida a les Cevenes. Després anem cap a Sant Andrieu de Majèncolas per assistir a una  missa en occità. L'oficiant dóna la benvinguda als catalans en occità. Els catalans canten El Virolai, a l'Ofertori. Pràcticament es fa tot en occità, excepte una part en francès i en llatí. Després anem a dinar als afores de Rogues, al restaurant La Jurada. Aquí se'ns hi afegeixen Xavier Bada i Antònia Donadeu. Després d'un dinar animat amb cançons, visitem un camp megalític (cromlec) amb pedres dretes en cercle (temple solar) i també un dolmen. A continuació veiem, des d'un mirador, l'espectacular Circ de Navacèlas. Tornem a Lo Vigan per sopar i Joan Guers i Joan Quillon interpreten un variat repertori musical. Acabat el sopar, i a petició d'Enric Garriga, Joan Guers conta la història del llop, que fa 7 anys (1992) ja ens havia contat a Val d'Ort d'Andusa. Tots els assistents eren atents i captivats per la magnífica narració de Joan Guers que, en acabar, és felicitat i aplaudit per tots els presents. Després catalans i occitans canten.

És una sorpresa el cant de l'Estaca en cors, per part de Robert Sauvezan, que la seva esposa és corsa i ens proposen d'anar a Còrsega. Acabat el sopar encara alguns valents, que es resistien a la temptació d'anar a dormir, organitzen un petit debat sobre les Cevenes, les castanyes i la història del país. Robert Sauvazan ens parla del seu museu vivent de la castanya i del futur d'aquesta producció típica d'aquestes muntanyes cevenoles. Intervenen Enric Garriga, Xavier Bada i Jòrdi Peladan.

L'endemà dilluns anem a veure la Bauma de les Fades. S'hi afegeixen alguns occitans, entre els quals Abelha Serra.

És una visita espectacular que comença amb un trajecte amb funicular per l'interior de la muntanya. Mai no havíem vist unes sales tan grans i belles a l'interior de la terra. Després anem a dinar a Sumena, al restaurant La Rose, on també s'hi afegeix Joan Guers. Parlaments de Xavier Bada, Joan Guers (que diu que si els occitans ajudaren els catalans a la Reconquesta ara ells esperen de nosaltres que els ajudem també a la seva reconquesta), Enric Garriga (que parla de les activitats del CAOC) i Joan Amorós (que parla del Congrés). El CAOC regala una samarreta dels 25 milions a Jòrdi Peladan, que avui és el seu 61 aniversari. Després venen Andreu Serre (alcalde de Sumena) que és nord català, de Cerdanya, i que ens parla en català i al qual també li regalem una samarreta dels 25 milions. En partir ens deixa el seu conseller municipal occità, Joan Laporta, perquè ens acompanyi en la visita a Sumena, que és molt interessant i que explica en occità. Acabada la visita anem a Nimes Oest, on ens acomiadem dels occitans Jòrdi i Miquelina Peladan i Abelha Serre. Pel camí cap a Barcelona encara posem música occitana i un vídeo de les Tres Bessones, en aranès i una entrevista de TV3 a Felitz Daval d'Orlhac. Amb bon temps, bon humor i satisfacció, arribem a Barcelona a les 11 de la nit.

E.G.T.

DISCORS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS A LA RECEPCION A LA COMUNA DEL VIGAN


Sénher conse, conselhièr municipal, amics occitans, amics catalans.

Los catalans sèm plan uroses e contents d'èstre aicí al Vigan, convidats per la vòstra comuna e menats pel nòstre grand amic Jòrdi Peladan, que pendent uèit ans nos a preparat unas interessantas visitas per Pentecosta, per veire cada annada las causas mai interessantas d'aquesta bèla part d'Occitània.

La nòstra associacion culturala, lo Comitat d'Afrairament Occitano-Catalan, a unicament per tòca las relacions culturalas occitano-catalanas.

Desempuèi de mai de 21 annadas de trabalh contunhat, amb un fum d'activitats que se fan cada an, cada mes e cada jorn, a ideat un grand Congrés Occitano-Catalan, que se farà l'an 2000 e 2001 amb lo concors de la Fondacion Occitano-Catalana e fòrça associacions diferentas occitanas e catalanas e tanben oficialas.

Après 20 ans, las causas an cambiat fòrça en Euròpa. França, qu'èra en grand retard, tanben sembla qu'a començat de cambiar sa mentalitat jacobina e centralista. La recenta signatura de la Carta de las lengas minoritàrias o regionalas nos balha un novèl esper d'obertura, fòrça pichonet de moment, mas es una novèla dralha que caldrà seguir e aprigondir. Lo combat pels dreits de totas las lengas e las culturas serà fòrt encara dins l'avenidor. Mas l'afortiment de la democracia dins la novèla Euròpa pòt pas ignorar las autras culturas europèas qu'an tanben los dreits de viure a l'interior de lors territoris e tanben de s'espandir, perqué non, en defòra.

Avèm fòrça exemples recents d'aqueste sens de recuperacion nacionala. Per exemple lo retorn de las autonomias a Escòcia e Galas. E l'independéncia d'Estonia, Letonia, Lituania, Eslovenia, Macedònia, Croacia, etc.

Los imperialismes, los centralismes e los jacobinismes destruseires de pòbles, de lengas e de culturas son en trin de passar a l'istòria. L'oposicion a la libertat dels pòbles pòrta a situacions tan terribles coma çò que se passa a Kosovo.

Lo camin de la libertat es la democracia. Los pòbles la demandan e son los estats los que devon renonciar a la fòrça e a l'assimilacion. Quand tot lo monde aurà comprés qu'aqueste es lo sol camin, totes los conflictes seràn evitats o arrengats.

Los catalans avèm una granda confiança amb la novèla Euròpa. Nos agrada pas l'Euròpa dels estats actuals, mas pensam que i a doás possibilitats d'evolucionar. La primièra que los estats actuals se fagan petits e siagan regions d'Euròpa o la segonda que los pòbles sense estat siagan tanben estats novèls dins la novèla Euròpa. Dins una Euròpa plurilingue impòrta pas gaire la preséncia de las lengas nomenadas regionalas. La rason d'eficacitat serà pas en l'Euròpa unida un motiu per suprimir las lengas actualas dels estats. Se la pluralitat lingüistica es possible endefòra, tanben es possible dedins. Aquò es evident.

Los catalans sèm conscients que dins una Euròpa plurilingue cal saber fòrça lengas e per aquò los escolans en Catalonha aprenon lo catalan, lo castilhan, l'anglés e d'autras lengas coma lo francés, alemand, italian, etc.

Mas es evident que la lenga pròpia del territòri cal que siaga la lenga d'ensenhament obligatòria. E aquò se passa amb lo catalan en Catalonha. E en Occitània se deuriá passar atal amb l'occitan.

Cresi qu'es arribat lo moment de trucar fòrt per far cambiar las causas, per poder afrairar catalans e occitans dins unas parièras condicions d'egalitat europèa.

La lenga es la clau, o diguèt Mistral, gardar la lenga e la cultura es gardar l'identitat d'un pòble. E totas las lengas e culturas son patrimòni de la cultura universala e an lo dreit d'èstre protegidas e mai respectadas.

Dins aqueste esperit de tolerància, d'amistat e de frairetat corala, los catalans sèm sempre venguts a Occitània per rescontrar los occitans, que son los nòstres fraires, los nòstres amics e amb los qu'avèm en comun una meteissa cultura e istòria e doás lengas bessonas.

Aquesta parentat encara se mòstra mai evidenta quand los occitans venon a Catalonha.

Lo darrier còp qu'avèm recebut occitans a Barcelona foguèt fa doás setmanas del 7 al 10 de mai.

Éran 50 occitans venguts dels Vans, del Delfinat, de l'associacion occitana La Faraça. An visitat lo palais del govern de la Generalitat de Catalonha e lo guida los parlava sonque en catalan. Un autre guida, per visitar la catedrala, lo barri gotic e la Barcelona moderna e olimpica, los parlava sonque en catalan.

Après visitèron la Rota de l'òli e dins totes los musèus los parlavan en catalan. Visitèron lo grand monastièr de Poblet e sonque se parlèt en catalan, pendent una visita de doás oras. Lo dimenge visitèron lo monastièr de Montserrat e la messa e la recepcion foguèron sonque en catalan. En Collbató visitèron un talhièr d'orguenas e lo monde occitan demandava las causas en occitan e totas las responsas èran faitas en catalan. I aviá pas gaire problèmas de comprension. Après anèron a la glèisa per un concèrt d'orguena e la musica nos faguèt sortir de lagremas d'emocion. Se cantèt Magalí, Se Canta e d'autras cançons popularas. Los catalans e los occitans ploravan amassa de jòia e emocion. Foguèt mai qu'un concèrt. Foguèt una capitada e arribèt lo mai grand estrambord qu'òm auriá poscut imaginar.

Fin finala, una serada e un sopar amb bal tradicional amassèron mai de 120 personas. Las doás lengas de la velhada foguèron lo catalan e l'occitan. E per clavar, Se Canta, totes amassa.

Jòrdi Peladan, que venguèt amb un grop d'occitans de Nimes l'an passat a Catalonha, e qu'ongan nos a menat los de la Faraça, sap plan que se passa atal amb lo CAOC.

Los catalans, d'autra part, aprenon l'occitan cada còp mai, en diferentas Universitats e Licèus catalans.

Aqueste es lo projècte del CAOC qu'a portat a la practica pendent 22 ans e que contunharem ara e sempre.

Grand-mercé de nos recebre, de nos escotar, e vos inviti a totes a trabalhar amassa, en permanéncia, per las nòstras relacions millenàrias.

Visca Occitània.
Visca Catalonha.
Enric Garriga Trullols
Secretari del CAOC

ASSISTENTS CATALANS

Enric Garriga
Núria Bayó
Teresa Sabater Roig
Jacint Alcañiz
Teresa Clota
Maria Teresa Serra
Teresa Ortiz
Àngels Padró
Josefa Poch
Rosa Roca
Isabel Martí Roca
Enric Seguí Velao
Rosina Quintana
Joan Amorós
Anna Marzà
Concepció Molinas
Assumpció Torrent Badia
Xavier Bada
Francesca Sala Llovera
Antònia Donadeu
Jaume Vivó
Mariona Hernàndez
Mª Jesús Muñoz

ALGUNS ASSISTENTS OCCITANS

Jòrdi Peladan, de Nimes (30)
Miquelina Peladan, de Nimes (30)
Raimonda Arnold, de St. Martin Val (30)
Joan Guers, de Rogues (30)
Joan Quillon, de Lo Vigan (30)
Robèrt Sauvezan, de Clapiers(34)
Antonieta Damiani, de Clapiers (34)
Catarina Sans, d'Usés (30)
Teresa Sattes, de Nimes (30)
Marcèla Courbier, de Lo Vigan (30)
Lucian Vacquier, de Lo Vigan (30)
Abelha Serre, de Nimes (30)
Cristina Lagraviere, de Caveirac (30)
Andrèu Serre, de Sumena (30)
Joan Laporte, de Sumena (30)
Patric Rochedy, de La Sala (30)

dissabte, 15 de maig del 1999

MEMÒRIA 20 ANIVERSARI DE LA CALANDRETA A PAU

14/15 maig 1999

Des de Barcelona una representació del CAOC, formada per Enric Garriga, Núria Bayó, Xavier Bada i Antònia Donadeu anà als actes del 20 aniversari de la primera calandreta.

El divendres vespre ja hi havia molta gent a la gran sala del Zenith de Pau. Actuacions entre altres de Peiraguda i Joan Verdier, Nadau, Oskorri (bascos), Laxan Busto (catalans), Lo Dalfin (Valades d'Itàlia), etc. El dissabte matí debat sobre Pedagògia. Intervenció de Gilabert Nariòo. El vespre una altra vetllada amb actuacions diverses entre altres Los Pagalhós (que canten l'Estaca) Fabulous Trobadors, Gacha Empega, etc. El dissabte l’exèrcit havia llogat la sala gran del Zenith i les actuacions occitanes es fan a una nau de tela, a l'exterior del recinte. Feu mal temps i pluja. També per part catalana arriben el divendres un autocar de 35 persones de Sant Cugat de l'associació AMICS D'OCCITÀNIA. També hi havia gent de Lleida i el nostre representant a la Val d'Aran, Ramon Agulló.

HI HEM VIST

Sèrgi Javaloyes (64) CAOC
Enric Garriga
Gilabèrt Nariòo (64) CAOC
Núria Bayó
Peireta Bordanava (64) CAOC
Xavier Bada
Jacme Delmàs (33) CAOC
Antònia Donadeu
Pèire Barral, de Lemotges (87) CAOC
Pere Josep Manau i Saumell
Joan - Pèire Giraud, de Niça (06)
Ramon Agulló
Jordi Fernandez Cuadrench (64)
Raquel Olivella
David Grosclaude (64)
Xavier Mòga
Mirèlha Bras (11) CAOC
Trinitat Peran, de Sant Cugat
Alan Rouch (11) CAOC
Maria Anna Chateaureynaud (33)

HI EREN

Estève Cròs (45)
Domenge Lekuona (64)
Pèire Lahitette (64)
Marilís Orionàa (64)
Karin Lempenhat (64)
Michèu Chapduelh (24)
Joan Bernat Bergés (31) CAOC
Fabrici Bernissan, de Tarba (65)
Joan Vilotte, deTolosa (31)
Joan Francès Tisner (64)
Jòrdi Peladan, de Nimes (30) CAOC
Maria Claudia Hourdebaigt (64)
Sílvia Guillot, de Nimes (30)
Domergue Sumien (13)
Joan Pere Le Bihan, de Perpinyà (66)
Bernat Manciet (40)
Felip Hammel, de Besiers (34)
Aitor Carrera Baget, de Balaguer

divendres, 14 de maig del 1999

MEMÒRIA. REUNIÓ A PAU. DINAR / ENTREVISTA A PAU AMB JORDI FERNANDEZ CUADRENCH

En ocasió dels actes del XX Aniversari de la primera calandreta a Pau, s'aprofita per fer una trobada amb Jordi Fernandez Cuadrench preparada per Gilabèrt Narioo, els dos de l'Institut Occità de Pau.

Assistents: Enric Garriga/ Núria Bayó, Xavier Bada/ Antònia Donadeu i Gilabèrt Narioo.

Diu Jordi Fernandez que considera que es fa tard per proposar als occitans de participar al Congrés Occitano-Català i encara ho serà més quan acabi de ser tot preparat per la secció catalana.

Considera que l'exposició ha de ser feta també amb criteris occitans, ja que d'altra manera no es trobarà finançament occità ni tampoc ningú voldrà assumir la seva exhibició a Occitània.

També diu que no saben encara de quin àmbit pot encarregar-se l'Institut.

S'havia previst ensenyament però resulta que enguany faran uns actes sobre ensenyament i no poden repetir això mateix l'any següent amb el mateix tema i ponents.

Ara tenen relació amb Claret, de Tolosa. Però consideren que la possible actuació i finançament només pot ser d'Aquitània (Tolosa no en forma part). Proposen fer actes a Pau i Bordeus.

Consideren que Robèrt Lafont no té capacitat per organitzar actes del Congrés a Aquitània.

NOTA En una conversa apart amb David Grosclaude, aquest opina que Robèrt Lafont no pot fer res per manca d'organització i que les relacions són amb Claret, que li ha encarregat el tema de premsa.                      

diumenge, 11 d’abril del 1999

MEMÒRIA MIL•LENARI GERBERT A RIPOLL

A Ripoll, 10-11 d'abril de 1999

El dissabte 10 d'abril de 1999, a Ripoll a les 20.45 h. l'Ajuntament de Ripoll ofereix una recepció seguida d'un aperitiu als occitans que han vingut  en ocasió del Mil•lenari del monjo Gerbert. Especialment important és l'expedició de 24 occitans, que venen del Carladès (Cantal), guiats per Fèlix Daval (soci del CAOC). També és força important l'expedició vinguda de Roma, amb la Coral Pontifícia de l'Institut de Música Sacra, de Roma, amb el guiatge de Monsenyor Valentí Miserachs, un català d'origen familiar del Carladès. Són rebuts pel regidor de cultura Jordi Monell. Segueixen discursos de Fèlix Daval i Valentí Miserachs. A continuació hi ha una actuació de la Coral Pontifícia, que també canta l'himne occità "SE CANTA". Després es fa un concert a la basílica de Ripoll per la Coral Pontifícia. Per part del CAOC català assisteixen Xavier Bada /  Antònia Donadeu i Feliu Matamala / Francesca Alsina.

L'endemà diumenge, des de Barcelona surt un autocar amb 23 inscrits del CAOC i 13 més que hi van directament, o sigui 36 persones. Després d'esmorzar a Ripoll, es visita l'església de Sant Pere, on hi ha instal•lat un escriptorium medieval i el cap parlant de Gerbert. A les 11 es fa una missa solemne a la qual participen l'arquebisbe de Tarragona, el bisbe de Vic, el de Tortosa, dos bisbes auxiliars de Barcelona i l'abat de Montserrat. Hi assisteixen moltes personalitats entre les quals el President de la Generalitat i el Vice-president del Parlament de Catalunya. La Coral de Roma  i la Coral de la Capella de Santa Maria de Ripoll, interpreten cançons religioses de la missa. Un cop acabada, hi ha un acte, a la mateixa església, en què fan parlaments Eudald Maideu, que dóna diverses benvingudes en diferents idiomes, la primera en català i la segona en occità (siatz benvenguts); Ricard Torrents, rector de la Universitat de Vic, que menciona els estudis fets sobre la figura de Gerbert; Eudald Casadesús, alcalde, que parla de projectes de viure el passat, ja que som el que som però també som passat, i finalment el President Jordi Pujol que fa una prospecció històrica, en la qual no oblida ni Polònia ni Hongria. Finalment es fa una nova audició per part de la Coral Pontifícia que és molt aplaudida. Després les autoritats visiten el taller escriptorium medieval. A la plaça, els occitans parlen amb el President en occità i Jordi Pujol diu a Garriga "aquests són els teus". Entre els occitans hi ha el president de l'Institut d'Estudis Occitans. A continuació fem una fotografia del grup d'occitans i del grup del CAOC amb dues banderes occitanes del CAOC, que són les úniques que hi havia. Després anem a dinar a un restaurant dels afores i som 37 a taula. Fan parlaments, al final, Xavier Bada, Agustí Gallart, Feliu Matamala i Enric Garriga. Recita una poesia Teresa Clota. Després es canten cançons occitanes i catalanes. Acabat el dinar tornem a Ripoll per veure el vídeo del cap de Gerbert. Sortim cap a Barcelona, on arribem a les 8 h.

E.G.T. (CAOC)


El Periódico ha publicat en català una edició especial en colors, de 16 pàgines, del dimarts 11 d'abril del 999, (fa mil anys), amb un gran títol, "HABEMUS PAPAM SILVESTRE II" amb les notícies principals de fa mil anys.

També TV3 ha fet difusió de l'acte.

La Vanguardia publica un extens reportatge el 12/04/99.

El Temps ho anuncia el 30/03/99.

ASSISTENTS

Enric Garriga / Núria Bayó
Felix Daval
Xavier Bada / Antònia Donadeu
Jaume Rey
Lluís Seuba Gordó / Lis Kabrita
Valeria Roussilhes
Maruixa de Siles
Francina Laporte
Antoni Cunillera / Maria Ginés
Jaume Vivó
Jacint Alcañiz / Mª Teresa Serra
Felip Carbona (President IEO) d'Aurevila (31)
Maria Jesús Muñoz
Jacme Serbat, de la Magistera (82)
Teresa Clota
Joan Cassinet, de Tolosa (31)
Montserrat Iglesias
Arno Krispin, de Fijac (46)
Enric Chalons / M. Mercè Serra
Concepció Sellés / Àngel Sellés

HEM VIST

Galderic Rovira / Lluïsa Starlese
Lazlo Major, Cònsol General d'Hongria a Barcelona
Sergi Cazeneuve
Valentí Miserachs, de Roma
Clementina Gómez
Ramón Sargatal, de Sta Coloma de Farnés
Àngel Vilaró
Josep Guix, Bisbe de Vic
Roser Garriga Trullols
Carles Duarte
Agustí Gallart / Carme Violant
Marc Taxonera, de Montserrat
Miquel Gallart , Jordi Mallafre
Jordi Monell, regidor de Ripoll
Núria Palomera , Assumpció Gonzalez
Joaquim Triadú
Francesca Alsina / Feliu Matamala
Joan Vilalta de Ripoll (Transpirinenca)
Lluís Baulida / M. Cruz Guzmàn
Roger Bofill, de Vic (Soci del CAOC)
Mercè Ventura

diumenge, 28 de febrer del 1999

MEMÒRIA XXX RENOVACIÓ DE LA FLAMA DE LA LLENGUA CATALANA A MONTSERRAT

El CAOC hi va amb un autocar des de Barcelona. A Montserrat, després d'esmorzar, es participa als actes programats i s'acompanya la flama i la torxa, encesa a la plaça de les pageses, amb la presència de la Colla de Castellers de Rubí i altres entitats excursionistes i sardanistes de Rubí i els gegants guiats per la Colla Gegantera de Rubí. A l'atri del monestir la comitiva és rebuda  pel pare Abat, de Montserrat.

A continuació s'assisteix a la missa conventual i s'hi fa l'ofrena per part dels organitzadors de Rubí.

Després en el claustre antic es fa l'encesa de la llàntia votiva. Després dels parlaments, entre els quals el del pare abat, es canta Els Segadors. El CAOC hi feu participar una bandera occitana.

Després amb l'autocar ens anem cap a Collbató, on es dina al Restaurant La Torre.

Després de dinar es visita el taller d'orgues, de Gabriel Blancafort. A continuació a l'església parroquial hi ha un petit concert de Bernat Cabré, gràcies a l'atenció del President d'Amics de l'orgue, Raimon Giner. Hem saludat també a Gilbert Pérez, pioner de la restauració de l'església. Entre els assistents catalans hi ha Enric Garriga/ Núria Bayó. També directament han vingut de Girona, Feliu Matamala Teixidor i Francesca Alsina Reig.

E.G.T.

ASSISTENTS

Enric Garriga
Núria Bayó
Roser Pozo
Maria Teresa Tost
Manuel Vicente
Teresa Sanahuja
Anna Maria Cruañes
Alfons Serra
Antoni Cunillera
Feliu Matamala
Maria Ginés
Francesca Alsinz
Francesca Sala
Mercè Solans Rodríguez
Pepita Perelló
Clementina Gómez
Ma. Teresa Ormeu
Montserrat Giralt Portoles
Sergi Cazaneuve
Josep Ma. Calafell
Ma Pilar Giralt Portoles

dissabte, 30 de gener del 1999

MEMÒRIA DICTAT OCCITÀ. DICTADA OCCITANA A CASTRAS

Organitzat pel Centre Occitan del País Castrés, de CASTRAS, s'ha realitzat el II Dictat Occità a l'Institut Universitari Tecnològic.

El CAOC hi havia organitzat un autocar. Desde Barcelona hi anaren 13 persones i es recolliren a Sant Cugat: 1 alumna de la Universitat de Bellaterra, 2 de l'IES de Terrassa i 11 de l'IES de Sant Cugat i també Trinité Peran. Tots plegats fan 28 persones a l'autocar i amb Xavier Bada i Antònia Donadeu, que hi van directament, fan un total de 30 persones del CAOC català.

Després de dinar 14 persones al restaurant ARCHIPEL, car els joves estudiants es portaven el dinar, es fa el Dictat al gran amfiteatre amb 180 persones. Hi havia infants de les calandretes, estudiants dels liceus i estudiants diversos i persones grans.

Amb la presència de l'alcalde de Castras, presentà l'acte Robèrt Martí. A continuació Sèrgi Gairal autor de "Lo Barracon" llegí un tros de la seva obra i d'aquest tros se'n treu un fragment pel dictat, que dicta i llegeix ell mateix, diverses vegades. Els calandrons fan les 82 primeres paraules, els "liceans", 105 paraules i els adults, inclosos tots els catalans encara que fossin estudiants, fan 161 paraules.

Després hi ha una actuació musical del grup bigordà "ETHS BANDOLETS" i a continuació es fa la lectura dels premiats. Del grup de catalans guanya un premi el professor i soci del CAOC Jaume Figueras Trull. El premi màxim, un viatge al Marroc, el guanya Mirèlha Braç, de Carcassona, també sòcia del CAOC occità.

Es reparteixen a tothom els diplomes d'assistència. El dels catalans posa: "DIPLÒMA DE CIUTADAN OCCITAN D'ONOR". També tots els catalans reben una samarreta.

A continuació hi ha un aperitiu per acabar. La presència catalana fou molt aplaudida i Enric Garriga fou entrevistat per la televisió.

No es pogué fer cap visita a Castras per manca de temps, però es cantaren cançons occitanes i catalanes a l'autocar.

Els catalans arriben a Sant Cugat a un quart d'una de la matinada i a la una a Barcelona.

Alguns estudiants catalans tingueren un al•licient suplementari, ja que anaren a patinar a la pista de gel, del complex esportiu ARCHIPEL.

Malgrat que feu força fred, fou un bon dia de sol.

El trajecte a partir de Carcassona fou per la Muntanya Negra i per Masamet fins Castras.

El CAOC ha pagat totes les despeses de l'autocar, perquè tots els participants catalans al Dictat no han pagat res. Però ha valgut la pena ja que ha estat una aportació catalana a la normalització occitana.

Gràcies a tots als que hi han participat.

Enric Garriga Trullols
Secretari del CAOC

ASSISTENTS CAOC

Enric Garriga Trullols
Núria Bayó Mañosa
Roser Garriga Trullols
Maria Figueres Ramell
Pere Josep Manau Saumell
Jaume Figueras Trull
Ricard Coll
Hildebrand Miret
Carla Gutiérrez Caspe
Josep Ormeño
Galderic Rovira
Àngel Sellés
Concepció Sellés
Trinité Peran
Xavier Bada (en cotxe)
Antònia Donadeu (en cotxe)
Raquel Olivella  (Universitat de Bellaterra)
Frankie Argemí (IES Terrassa)
Anna Puigderrejols (IES Terrassa)
Pere Benito Sucarrats (IES Sant Cugat)
David Salva i Palau (IES Sant Cugat)
Fàtima Monllor Moya (IES Sant Cugat)
Anna Rosa Ordóñez i Torres (IES Sant Cugat)
Laura Pérez-Moreno i Recasens (IES Sant Cugat)
Albert Farré i Marín (IES Sant Cugat)
Oriol Martos i Teres (IES Sant Cugat)
Pere Veas i Roman (IES Sant Cugat)
Clara Alejo i Criado (IES Sant Cugat)
Joan Navarro Valle (IES Sant Cugat)
Míriam Cruz (IES Sant Cugat)

HEM VIST A CASTRAS EL 30/1/99

ARNAU MANDEMENT, de Castras (81) alcalde
UC JOURDES, de Castras (81)
ROBÈRT MARTí, de Puèglaurenç (81)
JOSEP SOLÉ, de Labruguièira (81)
MIRÈLHA BRAÇ, de Carcassona (11)
JACME DELMÀS, de Bordeus (33)
CRISTIAN LAUX, d'Albi (81)
BERNAT VERNHIÈRAS, de Castras (81)
LAURENÇA PRIVAT, de Montpelhièr (34)
LOÏSETA CABARET, de Villemoustaussou (11)
ERIC BARTA, d'Albi (81)
SÈRGI GAIRAL (Autor del llibre Lo Barracon)

Col•laboracions pel III Dictat Occità de l'any 2000

- Universitat de Perpinyà (Prof. Cristian Lagarda)
- Universitat de Bellaterra (Prof. Claudi Balaguer)
- Universitat de Lleida (Prof. Jordi Suils)
- IES de Sant Cugat (Prof. Pere Josep Manau Saumell)
- IES de Terrassa (Prof. Jaume Figueras Trull)
- IES Angeleta Ferrer Sensat (Prof. Pere Josep Manau Saumell)
- IES Nicolau Copèrnic (Prof. Jaume Figueras)
- Grups de Can Goada s/n  /  08225 Terrassa (Vallès Occidental)
- Univ. Autònoma. Arxiu Occità (Prof. Claudi Balaguer)
Edifici B Facultat Lletres  /  08193 Bellaterra (Vallès Occidental)
- Conselh General de la Val d'Aran (Vielha)

Col•laboracions: Institut Universitari Tecnològic de Castras, Ajuntament de Castras, Conselh General del Tarn, Region Miègjorn-Pirenèus, Institut d'Estudis Occitans, La Setmana, Credit Agricole, Universitats catalanes que fan cursos d'occità, Conselh  Generau de la Val d'Aran, CAOC occità i català, IES Angeleta Ferrer Sensat,de St. Cugat del Vallès, IES Nicolau Copèrnic, de Terrassa.

dijous, 28 de gener del 1999

MEMÒRIA PRESENTACIÓ DEL LLIBRE D'ESTEVE ALBERT "MISSIÓ I DESTÍ DE CATALUNYA I OCCITÀNIA"

El Cercle d'Agermanament Occitano-Català (CAOC) amb la col•laboració d'Amics de la Ciutat de Mataró, Caixa Laietana, Patronat Municipal de Cultura, Unió Excursionista de Catalunya, Òmnium Cultural, Centre Atlètic Laietana, etc, ha presentat el llibre d'Esteve Albert, "Missió i Destí de Catalunya i Occitània", que obtingué el I Premi Rei en Pere, el 1979, proclamat pel Jurat del Premi del CAOC, a Castelló de la Plana.

L'acte té lloc a la Sala d'actes de la Caixa Laietana de Mataró, a les 8 del vespre. Després de la presentació per part de Francesc Robert, President d'Amics de la Ciutat de Mataró i d'Anton Bonamusa, President de la Caixa Laietana, es constitueix una taula rodona formada per Xavier Escura Dalmau, historiador, Enric Garriga Trullols, secretari general del CAOC i Joan Amorós Pla, president del CAOC.

Xavier Escura fa una exposició detallada de les relacions occitano-catalanes des de la prehistòria, els ibers, gots, visigots, francs, fins arribar a la batalla de Muret.

Enric Garriga evoca la personalitat d'Esteve Albert des del seu primer contacte al castell de Valmí (Argelers), el 1971, fa 29 anys.

Joan Amorós, després d'esmentar la seva relació amb Esteve Albert, parla del futur de l'espai occitano-català i de l'Eurocongrés occitano-català ideat i organitzat pel CAOC.

Després, hi ha un animat col•loqui en el qual intervé Agustí Gallart.

L'acte, preparat per Xavier Bada, tingué una gran dignitat i a la sala hi eren agermanades les banderes catalana i occitana.

E.G.T

DISCURS D'ENRIC GARRIGA A LA PRESENTACIÓ DEL LLIBRE D'ESTEVE ALBERT


"MISSIÓ I DESTÍ DE CATALUNYA I OCCITÀNIA"

Mataró, 28 de gener de 1999

Benvolguts amics,

Sé que hi ha a la sala moltes persones que conegueren a Esteve Albert molt més bé que jo. Però jo només us diré el que sé i vaig viure amb ell. Parlar d'Esteve Albert sempre només serà possible si ho fem en una faceta ben concreta, perquè com dic en el pròleg de presentació del seu llibre, el seu camp d'acció fou enorme. Malgrat això se'l coneix generalment com folklorista català i també com historiador. Però aquí el que ens interessa és especialment la vessant del seu occitanisme.

És ell mateix el que ens diu en aquest llibre que no s'interessà per l'estudi del tema occità fins que l'any 1955 passà a residir a les Valls d'Andorra. O sigui quan ja tenia 41 anys. S'interessà pel tema en veure com els pastors d'Andorra i del Pirineu feien la transhumància dels seus ramats fins les garrigues de Montpeller, d'un costat, i fins la vall de l'Ebre, de l'altre. Diu que això ja es feia des dels temps prehistòrics, segons uns drets que els pastors tenen sobre camins i pastures en aquest ampli territori.

Però si aleshores, als 41 anys, s'interessa per l'estudi de les relacions occitano-catalanes, també diu abans que el primer contacte o coneixement de fet occità ja el tingué el 1920, quan només tenia 6 anys. Una família de picapedrers que anaren a Occitània, i eren veïns seus a Dosrius, li parlaven de Narbona, de Besiers, del Rosselló i de la Cerdanya. Sabé que allà també es parlava el "patuà", que és quasi català, perquè ells entenien la gran majoria de paraules. Alhora que la cuina, les cançons i la manera de viure eren semblants a la catalana, fins i tot un planter de figuera, que havien portat d'Occitània, fou plantada a la vinya de Dosrius i l'Esteve Albert en menjà bones figues anys després .

Tots aquests records, tan ben expressats, segur que havien quedat per sempre ben guardats en el seu record d'infantesa. I quan va a Andorra i els torna a retrobar, només fa que seguir el fil de la seva curiositat pel tema occità.

Tant en el cas d'Esteve Albert com en el cas de Jordi Ventura Subirats, que ens acaba de deixar, sembla que els records d'infantesa, quan es retroben amb altres ja de grans, són les conjuncions que fan despertar l'interès per Occitània dels nostres dos darrers grans occitanistes catalans.

Tot això demostra que hi ha un procés continuat d'ocultació de la nostra història comuna amb els occitans. Perquè sinó com s'explica que no tinguem grans intel•lectuals o grans polítics catalans occitanistes.

Ja ho vaig dir el 19 de gener en l'acte d'enterrament de Jordi Ventura, que ell era el darrer gran occitanista que ens quedava, després de la mort d'Esteve Albert, el 10 d'octubre de 1995.

També vull dir-vos que en el meu cas concret, durant la meva joventut, només tenia vagues idees sobre la llengua medieval dels trobadors, que sempre havia suposat morta, perquè mai a l'escola no me n'havien parlat. I de la meva mare només recordo haver-me evocat Mireia de Mistral. I això és molt simptomàtic, car la meva mare havia fet els estudis primaris a l'Institut francès i allà ho hauria d'haver après, però l'escola francesa també li ho amagà, igual que ens ho amagava l'escola del temps franquista.

I ara us vull evocar el primer contacte personal que vaig tenir amb Esteve Albert, sense que això signifiqués cap descobriment del fet occità ni tampoc de la figura d'Esteve Albert, que ja tenia ben coneguda per la premsa, que donava informació de les seves actuacions, principalment de temes folklòrics i històrics.

Fou el diumenge 18 d'octubre de 1970, o sigui fa 29 anys, al castell de Valmí, prop d'Argelers, a Catalunya del Nord. Esteve Albert havia organitzat un acte a la memòria del poeta Josep Carner amb la inauguració d'un monòlit, gravat amb una estrofa de DIA REVOLT. Un acte en el qual hauria compromès persones i entitats com Jordi Barre, Jordi Rubió, Octavi Saltor, Modest Sabaté, Antoni Comas, el Dr. Trueta i d'altres, que potser no hi anaren tots. Actuaren el grup Pirene, la Coral de Roses i l'Orfeó Canigó. Jo hi era atret per una nota publicada a La Vanguardia, però en els actes d'Esteve Albert mai se sabia si tot el programa es faria, ni si tots els convidats anunciats vindrien. El que és ben certa és la gran curiositat d'Esteve Albert per saber qui era jo i a partir d'aquest moment ja vaig quedar registrat en el seu extens repertori mental.

Quan més tard es repetí un altre acte al castell de Valmí, per Esteve Albert, jo era ja un vell amic. Aquest nou acte es feu el 31 de maig de 1971. Era per a inaugurar un altre monòlit dedicat a Joan Amade, el poeta nord català de pare occità. La inscripció és ara el final del Credo Vell i sempre nou del poeta, que allà s'estrenà musicat per Jordi Barre i amb música de Deodat de Severac.

A partir d'aleshores jo vaig assistir a diferents actes d'Esteve Albert i fins i tot vaig anar al pis que ocupava al carrer Balmes/Provença on ara hi ha la Universitat Pompeu Fabra.

Abans, el 1954, Esteve Albert ja havia participat amb Josep Maria Batista i Roca, Josep Trueta i Joan Triadú a la creació de la revista VIDA NOVA, de Montpeller, essent-ne director Max Roqueta i l'editor Miquel Guinart. Una llarga llista gran d'occitans i catalans hi escriviren. També es relacionà amb el gran patriota Gilbert Grau, d'Elna.

El 1974 escriu un article a HISTORIA I VIDA sobre l'expedició dels catalans a Còrdova.

Després, un cop creat el CAOC, ja participà a una colla d'actes occitano-catalans.

El 17 de febrer de 1978, a Torroella de Montgrí, Esteve Albert és elegit membre de la Junta del CAOC català, a la setena reunió conjunta de les dues seccions.

El març de 1978 publica un article sobre la Flama del Canigó, a la revista REVIURE del CAOC. Invita a anar tothom a Montsegur, on anirà la flama, en el vintè aniversari, i cita la poesia de les Tombes Flamejants, de Ventura Gassol.

El 17 de juny de 1978. Inaugura a Pals una exposició titulada "ITINERARIS CATALANO-OCCITANS DEL REI JAUME I", amb fotografies de Maria Dolors Masferrer. Hi fa una conferència amb un títol llarg: "BERNAT DE SANTA EUGÈNIA, SENYOR DE PALS, LLOCTINENT DEL REI EN LA CONQUESTA DE LES ILLES DE MALLORCA".

El 29 de maig de 1979. Torna a ser elegit vocal de Junta del CAOC, a Barcelona, al Col•legi de Doctors i Llicenciats.

El 16 de juny de 1979. és el guanyador del I Premi Rei en Pere del CAOC amb el llibre que ara presentem, que fou proclamat pel jurat a Castelló de la Plana.

Esteve Albert era un pou de coneixences. Sabia més coses que ningú. Per exemple, els del CAOC sabíem que la Copa, dita Santa, fou regalada pels catalans a Mistral per iniciativa de Víctor Balaguer, però en canvi no sabíem res de la Copa que els felibres regalaren en correspondència als catalans. Ell sabia que aquesta copa es guardava al Castell de Teià i ell ens va obrir el camí perquè el comte d'Alba de Liste la cedís al CAOC i aquest la lliurés a la Generalitat. Això es feu al Castell de Teià, el 6 de desembre del 1980, en ocasió del 150 aniversari de la Naixença de Mistral, en el decurs d'una sèrie d'actes organitzats pel CAOC. Al cap de poques hores del lliurament de la copa a Teià, es lliurava a mans del President Jordi Pujol, en un acte solemne fet a la Generalitat.

El 29 de març de 1980. Esteve Albert glossa i presenta, a Barcelona, al Reial Club de Polo, el llibre CERCAMON de Lluís Racionero.

El 23 de maig de 1980, en ocasió del viatge a Avinyó i Malhana del CAOC, Esteve Albert fa una representació de la seva obra històrica "BANDERA DE CATALUNYA I PROVENÇA", davant l'esplanada del Palau dels Papes d'Avinyó. A les 12 en punt de la nit, els camions de l'Ajuntament passen a retirar les cadires, fent aixecar la gent quan encara continua l'obra teatral. No havia lligat tots els caps. Acabada l'obra, tots els components del grup teatral que havien vingut de Bellcaire d'Empordà, retornaven a casa amb l'autocar, a les primeres hores de la matinada.

El 21 d'octubre de 1983. Al Col•legi de Doctors i Llicenciats de Barcelona, Esteve Albert presenta el llibre ARNAU DE CASTELLBÓ" i em demana que jo faci la presentació de l'autor. També el presenta el diputat Jesús Prujà (aquí, present a la sala) i Josep Martinez de Foix, del Club d'Amics de la Unesco.

El 18 de novembre de 1983. Al restaurant Diagonal, la Penya Joan Santamaria invita Esteve Albert per parlar sobre catarisme i diu que tots els catalans som càtars. El professor Alfred Badia replica perquè no hi està d'acord, ja que els catalans -diu- no acceptem ideologies radicals [Jo no crec que el catarisme fos una ideologia radical].

L'onze de desembre del 1983, Esteve Albert organitza uns actes a Elna (Catalunya del Nord) per commemorar el centenari de l'excursió que Jacint Verdaguer feu per tot el Pirineu a primers de juliol de 1883. El CAOC hi anà amb un autocar amb 34 persones. Esteve Albert aconseguí que el govern andorrà li pagués un autocar, però només hi anaren 3 o 4 andorrans. Esteve Albert, com sempre,  és vibrant i brillant i descobreix una placa de ceràmica a l'àbsis de la catedral que diu "oferta pels catalans dels dos vessants" amb un esqueix del llorer de Mossèn Cinto, de Vinyoles d'Orís.

El març de 1985. Esteve Albert inaugura una exposició a GALERIES D'ART SYRA (A la casa Batlló, passeig de Gracia 43) titulada "ELS SANTS QUE HAN FET CATALUNYA". Per segon cop em demana que el presenti.

El dies 22-23-24 de juny del 1985, en ocasió del VII Aplec de Sant Joan de Montsegur, Esteve Albert fa una gran actuació estel•lar. Fa discursos i conferencies i hi va acompanyat d'Alan Ward (occitanista irlandès) i la cantant  Maria Dolors Masferrer. El darrer dia encara presenta el seu llibre, amb un altre títol llarg: "DE CABOET A PARÍS, PASSANT PER LES VALLS D'ANDORRA. UN LLINATGE CATALÀ AL TRON DE FRANÇA".

El 10 d'abril de 1988 Esteve Albert és a l'inauguració oficial del Pi de les Dues Branques, a Montsegur [Ho podeu veure a la foto de darrera del llibre que ara presentem]. Era un pi que no es pogué plantar el 6 de març, a causa d'una gran nevada, fins el 9 de març i que un mes després hi anàvem a fer la constatació, per part catalana, del seu plantament.

Esteve Albert tenia una altra particularitat a destacar, ja que parlava el català-rossellonés molt bé i s'havia fet molts amics a Catalunya del Nord, malgrat el seu occitanisme, que potser no sabien, i que allà no cau gens bé. Però no havia après l'occità, com ho feu Jordi Ventura. Però el rossellonès és molt aprop de l'occità i els occitans l'entenen millor que si es parla el barceloní. A la foto esmentada Esteve Albert parla en català als occitans. Amb gran vehemència, tot aixecant la mà esquerra i el dit índex, com ho fa un predicador que ensenya el bon camí a seguir.

El 28 de febrer de 1991. Esteve Albert envia a Enric Garriga una lletra sobre el catarisme a Catalunya (especialment a Josa i Castellbò) que després, al cap de 5 anys, publica la secció del CAOC Amics dels Càtars.

Aquesta lletra és la resposta a la meva del 7 de febrer de 1991. Jo li demanava informació sobre la relació entre el catarisme i el poble de Gòsol. Ell escriu la resposta a mà, darrere mateix de la meva carta, en lletra menuda en dues bandes. La primera, en bolígraf blau i la segona, en bolígraf negre. Sense cap esmena, escriu un article molt bo, que prova que tot ho tenia en el cap.

Esteve Albert encara feu una altra conferencia sobre el catarisme a Reus, invitat per Jordi Pàmies.

El 10 d'octubre mor Esteve Albert i Corp a Andorra. Perdem un gran amic i un gran català-occitanista. Un català complet.

Posteriorment sortí el llibre sobre l'Esteve Albert, de Xavier Garcia Pujades, que també està present a la sala i que fou presentat a la llibreria Robafaves de Mataró, el 8 de febrer de 1996.

I també s'han publicat una colla d'articles als diaris i cartes glossant la seva vida, com d'Enric Jardi, Robert Surroca, etc., i encara en sortiran més, perquè la personalitat d'Esteve Albert és d'una gran transcendència històrica, en el camí de la recuperació de la nostra història i cultura.

He volgut ser breu, però no és possible ser-ho si parlem d'Esteve Albert, que tingué una gran activitat, impossible d'abastar en la seva totalitat.

Gràcies per la vostra atenció.

Enric Garriga Trullols
Secretari General del CAOC
Mataró, 28 gener 1999

Assistents  CAOC autocar:

Enric Garriga Trullols
Núria Bayó
Clementina Gomez
Núria Serra
Rosa Roca
Teresa Clota
Carme Querol
Jesús Prujà
Xavier Garcia

Hem vist:

Rita Albert (filla d'Esteve Albert)
Francesc Robert (President Amics ciutat de Mataró)
Antoni Bonamusa (President Caixa Laietana)
Ricard Bonamusa (que fa de moderador)
Josep Puig Pla
Josep Garriga Bosch
Socors Salgado
Miquel Reniu Tresserras
Josep Reniu (pare)

Assistents  CAOC directament:

Joan Amorós Pla
Xavier Bada Amatller
Antònia Donadeu
Eugeni Surós Forns
Núria Torras Julià
Agustí Gallart Teixidó
Carme Violant