diumenge, 30 de novembre del 1997

MEMÒRIA DELS ACTES DE RIPOLL, OFRENA ESTENDARD DE SANT JORDI DE MATARÓ

A Ripoll, ofrena solemne de l’estàndard de Sant Jordi de Mataró a la basíl•lica de Ripoll. Missa  solemne oficiada pel bisbe de Vic. El CAOC fa una ofrena d'un plafó de la bandera catalana en flors, que els joves del CAOC Àlex Calvo i Jordi Valero dipositaren al peu de la tomba de Guifré el Pilós, davant de tota la imponent assistència. A la plaça, sardanes i castellers. Després dinar a la Teularia de Sant Joan de les Abadesses. Enric Garriga parla al menjador davant 400 persones sobre el CAOC i Occitània. Després parlen Narcís Sayrach i Pere Tort, i, per acabar, Enric Garriga invita cantar Els Segadors. Des de Barcelona amb autocar i directament, hi van 57 persones.


RESUM  DISCURS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS A la Teularia de St. Joan de les Abadesses

Em presentaré jo mateix: sóc Enric Garriga Trullols, del Cercle d'Agermanament Occitano-Català, que té per finalitat les relacions catalano-occitanes. Enguany, a partir del gener, commemorarem el 20 Aniversari de la nostra associació.

Entre els primers socis del CAOC recordo el secretari de l'Ajuntament de Mataró. També, els amics del Grup d'Història del Casal de Mataró vénen des de fa molts anys als Aplecs de Montsegur. També els Ministrils de la Palla de Mataró han vingut a l'Escola Occitana d'Estiu. I recordo que la meva primera conferència, la vaig fer al Casal de Mataró, invitat per l'amic Lluís Terricabras: vaig parlar sobre la Generalitat de Catalunya quan encara no hi era.

Us vull parlar una mica d'Occitània. Aquí veieu la bandera d'Occitània, que és un poble de 13 milions d'habitants que va dels Alps als Pirineus, i de l'Atlàntic al Mediterràni.

Enguany commemorem el 11è centenari del comte Guifré el Pilós. Doncs la seva mare Ermessenda era occitana, la seva àvia era occitana, la seva dona era occitana, i tots els seus descendents i els altres comtes catalans continuaren casant-se amb occitanes. Per això, i perquè moltíssims occitans vingueren a repoblar les terres conquerides als moros, els catalans actuals som descendents dels occitans.

Hispània, en aquell temps, era el país d'on arribaven totes les ràtzies que destruïen  el nostre país. Nosaltres tenim el nostre origen en els carolingis i els occitans, i no tenim res a veure amb Espanya.

Per això demanem una independència total respecte a Espanya i cosobirania a Europa.

Nosaltres, que hem vingut de Barcelona, no volem que els de Mataró s'emportin ells sols la joia dels actes fets aquest matí en motiu del lliurament de l’estàndard. Nosaltres també hem volgut participar en aquesta alegria.

I ara passo la paraula als Amics de Sant Jordi.


Enric Garriga Trullols
Secretari del CAOC 

ASSISTENTS:

Enric Garriga
Maria Lluïsa Baiget
Núria Bayó
Pascual Bacchetta
Teresa Clota
Montserrat Forneguera
Ernest Borràs Vila
Victòria Barderas
Roser Codina
Àlex Calvo
Jaume Vivó
Xavier Bada
Gabriel Martínez Bueno
Jordi Valero Nuet
Aurelia Serra Casulla
Antònia Donadeu
Esperança Miñarro
Maria Cruz Guzman
Teresa Pujol Aubià
Lluís Baulida
Rosa Solench Barceló

HEM VIST:

Maria Dolors Planas Comas
Pere Tort Tort
Francesca Sala Llovera
Jaume Vellvehy
Antoni  Cunillera
Joaquim Graupera
Maria Ginés
Josep Garriga Bosch
Núria Fortuny
Socors Salgado
Maria Carme Betriu Saura
Agustí Esteve
Maria Rosa Vila Omella
Anna Micó
Ricard Gonzalez Pardo
Germana d'Esteve Albert
Fuensanta Reguera
Narcís Sayrach Fatjó
Pere Camp i Auliach
Alcaldes de Ripoll i Mataró

dissabte, 15 de novembre del 1997

XXXIII REUNIÓ CONJUNTA. ACTA REUNIÓ AMASSADA CONJUNTA ANUAL DE LES DUES SECCIONS DEL CAOC A LAVAUR

ACTA

Hi assisteixen 23 catalans i 22 occitans i s'excusen 10 occitans segons relació al final.

A les 15:55 h. comença la reunió a la sala "Justícia i Pau" de l'Ajuntament de Lavaur, segons un ordre del dia proposat i aprovat abans de començar.

1. Activitats realitzades.

Enric Garriga parla dels actes fets durant el 1997.

Marcèl Baiche anuncia que ha fet una conferència sobre Ausiàs March al Centre de Cultura d'Andorra. Baiche diu que a Mercus no volen fer coses occitanes. Sobre l'agermanament Berga-Tarascó, diu que l'alcalde de Tarascó no sap res de la història de la pròpia vila i Baiche en cita detalls històrics.

Jacme Delmàs parla del bessonatge entre Llançà i Pont del Casse.

Xavier Bada menciona l'agermanament de Lavaur-Vendrell i que cal, que el CAOC, col•labori en aquest agermanament.

Annie Rieu diu que la Pujada fou un èxit i que s'acabà la festa a Salau amb el grup Aigarèla. El sopar era preparat per un restaurador d'Holanda. Es felicita per la iniciativa d'un agermanament entre Salau i Alt Àneu. El Consell Regional fa una reconeixença per la Pujada.

Cristian Duthil. A Salau mancaven socis del CAOC occità. és una bella festa per a encoratjar a la Pujada a Salau, que és una presa de consciència occitana. Es lamenta que la pluja a Montsegur ens obligà a anar a Foix. L'endemà s'anà a Lavelanet i els alcaldes adjunts parlaven en occità.

Agnès Negre denuncia les falsedats que a Montsegur han dit contra el CAOC. S'han pagat les despeses d’instal•lació de l'Aplec.

Jacme Delmàs. Per publicar a LA SETMANA cal enviar informació abans del dijous. Per fer publicitat a LA SETMANA s'ha de fer tres setmanes abans de fer els actes.

Cristian Duthil. Es passà l'article sobre Salau a LA SETMANA.

2. Cronologia.

Enric Garriga enviarà la cronologia occitana a tots els presents occitans a l'Amassada del CAOC.

3. Proposta de Programa pel 1998.

Enric Garriga presenta la proposició de programa pel 1998.

Jacme Delmàs diu que cal fer les mateixes presentacions a Tolosa, Montpelhièr i Aquitània.

Xavier Bada parla del moviment universitari i de les joventuts occitanes i catalanes i dels contactes universitaris.

Joan Amorós parla del XX Aniversari del CAOC. Caldria fer una exposició de la tasca realitzada pel CAOC. Proposa premis a occitans i catalans que han treballat per les relacions occitano-catalanes. Parla de la commemoració del XX Aniversari del Congrés de la Cultura Catalana.

Cristian Duthil és d'acord per anar tots plegats a París a la Manifestació, com diu Garriga.

Jacme Delmàs parla sobre aquest mateix tema.

Antoni Costumero parla de l'agermanament Girona-Albi. També d'una possible subvenció. Diu que es fan les relacions d'agermanament en francès i espanyol. Hi ha un debat previst organitzat per l'IEO-Tarn.

Joan Thomàs diu que cal precisar que les relacions siguin des del mateix principi en català i occità.

Anhés Negre. Del bessonatge Foix-Lleida, els de la part de Foix no en diuen res al CAOC de Foix.

Xavier Bada diu que cal veure l'alcaldessa de Montsegur. Diu que no hi ha cap biblioteca a Montsegur. Cada cop Montsegur rep més diners del turisme. A la Croada patiren més Monferrier i Lavelanet que Montsegur.

Informe econòmic. Secció occitana.

Cristian Duthil presenta l'estat de comptes, que són aprovats. Menciona que han augmentat força els socis occitans.

Elecció de junta occitana.

Jacme Delmàs pren el compromís de ser Secretari durant tres anys.

Cristian Duthil diu que continuarà com a Tresorer. Proposa, junt amb Patrici Pojada, un secretariat tècnic.

Es proposa la següent junta del CAOC occità que és aprovada:

DISCORS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS A LAVAUR

15 de novembre de 1997

Sénher conse adjunt a la cultura, amics occitans, amics catalans,

Sèm venguts, los catalans del CAOC, per segond còp a Lavaur; lo primièr còp èra en 1994, e sempre menats per Joan Tomàs, un grand amic dels catalans.

Es pas un compliment de dire que Lavaur es una bèla vila, una polida vila, mas tanben es una vila plena d'art e d'historia. Una istòria crusèla, aquela de la Crosada que a Lavaur escriguèt un dels episòdis mai sagnants.

La desfaita occitana foguèt lo començament del declin, de la gran tombada del pòble mai culte d'Euròpa. Pauc a pauc, lo francès a tampat totas las sorgas, a assecat totes los rius de la lenga occitana e, fin finala, l'a substituïda, sens li daissar cap de luòc dins l'escòla e mens encara dins la vida sociala, publica e oficiala.

E ara sèm aicí, catalans e occitans, a la comuna de Lavaur e parlam encara la meteissa lenga de la Dama Guirauda de Lavaur, getada e peirada dedins lo potz, per los crosats. Era lo 3 de mai de 1211, fa 786 ans d'aquò. E malgrat lo temps passat l'occitan es pas mòrt encara e vòl viure, tornar reviure dins una Euròpa novèla. Vòl èstre tant o mai respectat que las autras lengas europèas sense estat pròpi e, evidentament, los catalans sèm del meteis vejaire, de la meteissa opinion.

Còsta de veire un càmbiament dins l'Estat francés, embarrat, enfangat a l'entorn de l'article II de la Constitucion de la Republica francesa, que proclama lo francés sola lenga oficiala.

Mas se fasem l'analisi de pichonas causas, que se son passadas ongan, podèm arribar a pensar que i a quicòm que bolega per cercar una sortida a aquel coul de sac de la Constitucion francesa.

Per exemple, lo 29 de mai, l'associacion de las Calandretas signèt a París un acòrdi amb lo Ministèri de l'Educacion Nacionala per metre en marcha un Institut Superior de formacion dels mèstres, regents de las Calandretas, mas tanben de las autras lengas de la Republica.

E aquò serà una realitat, perque dins un mes, lo 19 de decembre d'ongan, serà inaugurat oficialament aqueste Institut Superior de Formacion de regents en lengas diferentas del francés a Besièrs.

Lo 21 de mai, lo Parlament regional del Piemont fa una lei de promocion de l'occitan de las Valadas occitanas d'Italia, e tanben, dins las valadas, i a una autra novèla oficiala. La Comunautat europèa a aprovat lo projècte denominat Espaci occitan, a Dronier, dins la Val Maira, per far un Institut d'estudis occitans, que vòl dire totes los servicis de la lenga e cultura occitanas.

L'Espaci Occitan de l'Occitania italiana, se met en marcha, amb l'idèa de trabalhar amassa amb l'Occitania de l'estat francés, e l'Occitania de l'estat espanhòl, la Val d'Aran.

Lo còst de l'Espaci es de 3 miliards de liras. La Comunautat europèa paga lo 75 per cent e las comunautats montanas e la província pagan lo 25 per cent restant. Aquò es una avançada extraordinària.

Lo 6 de mai començan las classas dins la novèla Calandreta d'Orlhac, dins Cantal, malgrat fòrça  problèmas economics..

Lo 1èr d'octòbre comença lo primièr Col.legi occitan, de l'Associacion Calandretas, a Lates, pròche Montpelhièr, per aculhir los escolans que son passats abans per las Calandretas.

Lo 8 de junh comença de trabalhar Lo Conselh de la Lenga occitana per reglar las causas dificilas de la grafia de l'occitan.

Las causas passadas al Zènit de Pau, al Teatre de la Ciutat de Carcassona, fan dire als jornals que los que dison que la lenga occitana es mòrta auràn de tampar lo bèc d'ara endavant.

Se los catalans se bolegan, se Europa se bolega, perqué pas Occitania?. França es lo darrièr wagon del trin de las Lengas. Totes los estats modèrnes d'Euròpa an signat la Carta de les Lengas, mens França. Cresi qu'aquesta situacion es plan vergonhosa.

Dins un temps ont la conservacion del patrimòni es la tasca que definís melhor l'accion culturala dels Estats, es una contradiccion doblidar aqueste grand patrimòni vivent, qu'es la lenga d'un pòble. E que, dins lo cas de l'occitan, és lo patrimòni qu'a mai de riquesa istorica d'Euròpa.

Ara, lo CAOC es en trin d'acabar lo primièr periòde de 20 ans. En genièr farà 20 ans que foguèt creat a Barcelona. Aqueste mes, lo govern de la Generalitat de Catalonha a declarat lo CAOC Associacion d'interés cultural. Es una tardiva reconeissença del trabalh qu'a fait lo CAOC per far tornar las relacions occitano-catalanas. Mas lo crepuscul, l'obscur calabrun, ara sembla que se torna lutz d'alba. E dins lo novèl periòde de 20 ans las relacions catalano-occitanas s'afortiràn d'amistat  e de ligams entre los dos pòbles.

E amb aquesta confiança cridi:

Visca Occitania. Visca Catalonha!

Enric Garriga Trullols

Secretari General  CAOC catalán

Lavaur 15/11/1997

L'AMASSADA DEL CAOC A LAVAUR

Lo 15 de novembre 1997, lo Comitat d'Afrairament Occitanò-Catalan tenguèt son amassada generala a La Vaur. Aquela preséncia, dins una vila cargada d'istòria, se voliá simbolica: nos remembreron la resisténcia e lo martiri de Dòna Guirauda e de sons companhs, en 1211, fàcia a la Crotzada. La Vaur es la primièra vila que signèt una convencion amb l'IEO per una promocion de la lenga occitana.

Participava a l'acamp lo Centre de Desvolopament economic occitan, de Mièjorn Pireneus, (CEDEOC), que la tòca es de valorisar la lenga e la cultura occitanas dins l'activitat economica.

De l'activitat del CAOC s'illustra la volontat dels sòcis catalans de se portar solidaris del combat occitanista. Lor preséncia fòrça la legitimitat, gaire reconeguda, de l'emplec de l'occitan dins los actes oficials. Atal se compren l'omenatge rendut al mes de mai a Sitges a Josep Carbonell i Gener, publicista, critic d'art e istoriograf catalan qu'entretenguèt una correspondència amb Loís Alibert: èra coma nòstris amics catalans del CAOC, "enamorat d'Occitania".

Lo CAOC es present pels nòstris grands rendetz-vos: atal participava a la manifestacion de Clermont, per l'occitan a la television.

A l'endavant, lo CAOC serà atentiu als agermanments entre ciutats catalanas e occitanas. Ongan, Alt Anèu e Conflens-Salau van realisar un bessonatge. Las "Pujadas" al Pòrt de Salau contribuèron an aquel raprochament. Las culturas catalana e occitana se devon defendre dins l'encastre d'aquelis intercambis, presentats sovent coma franco-espanhòls!

Per l'an que ven, la vintena trobada de Sant Joan a Montsegur serà, mai que mai, celebrada: una còla de Sardana es ja prevista. Se podriá organizar una pichòta mòstra sus nòstres vint ans d'afrairament, amb un omenatge als iniciators del CAOC que foguèron Joan Fuster e Pèire Lagarda. Per esperlongar e donar una permanença an aquela preséncia, Marcèl Baiche, nòstre president, evoquèt un possible musèu occitan a Montsegur.

President: Marcèl Baiche; Vice-president: Joan Thomàs, de Lavaur; Vice-president segon: Antoni Costumero, d'Albi; Secretari  general: Jacme Delmàs, de Bordeus; Vice-secretària Anhés Negre, de Foix; Vocals: Didier Negre, Annie Rieu, Pèire Pessamessa, Patrici Pojada, Joan Maria Barniol, Joan-Jacme Maureta, Josèp Sans, Comte Josserant St.Priest d'Urgell, Felitz Daval, Gilabert Nariòo, Alan Roch, Jòrdi Peladan i Jacme Taupiac.

Un cop  votada i aprovada l'anterior Junta, es recorda que hi ha tres propostes per la nova reunió conjunta del CAOC, pel 1998, que són Albi, Agen i Val d'Aran.

Informe de la situació catalana.

Enric Garriga fa una breu exposició

Informe de la situació occitana.

Jacme Delmàs fa petit anàlisi.

Torn Lliure.

Pèire Pessamesa parla de la Renaixença del teatre provençal ja que és un fet nou.

No havent-hi altres temes a tractar, es clou l'amassada, a les 19 hores, per anar a la recepció oficial.

Jacme Delmàs                          
Enric Garriga Trullols
Secretari del CAOC occità          
Secretari del CAOC català

ASSISTENTS

Enric Garriga
Marcèl Baiche, d'Andorra
Núria Bayó
Patrici Pojada, de Pàmias (09)
Joan Amorós
Pèire Pessamessa, de Bonius (84)
Concepció Molinas
Cristian Duthil, de Rius (09)
Xavier Bada
Anhés Negre, de Foix (09)
Antònia Donadeu
Daidièr Negre, de Foix (09)
Núria Serra
Cristian Laus, d'Albi (81)
Hildebrand Miret
Joan Antoni Costumero, d'Albi (81)
Anna Marzà
Joan Jaume Maurette
Assumpció Torrent
Tornafuelha (31)
Jordi Amorós
Josep Sans, de Brassac (09)
Lluís Gelis
Joan Thomàs, de Lavaur (81)
Oriol Mestre
Annie Rius, de Salau (09)
Pascual Bachetta
Marc Reynés, d'Albi (81)
Ma. Teresa Sabater
Comte Josserant, de Sant  Priest d'Urgell  i femna, d'Avinhon (84)
Rosa Vila Omella
Concepció Sellés
Joan Farenc, d'Algens (81)
Àngel Sellés
Jacme Delmàs, de Bordeus (33)
Ramon Agulló
Sergi Viaule, de Sant Sulpic (81)
Galderic Rovira
Pèire Senegas, d'Albina (81)
Lluïsa Sturlese
Bernat Vernhièras, de Castres (81)
Lluís Baulida
Eric Barta, d'Albi (81)
Maria Cruz Guzman

EXCUSATS        

Catarina Wanou, de Guadalupe      
Nadal Rey, de Vila Diu (82)
Sergi Javaloyes, de Jurançon (64)      
Joan Bernat Molinièr, de Foix (09)
Alan Roch, de Carcassona (11)      
Joan Maria Barniol, de Bordeus (33)
Felitz Daval, d'Orlhac (15)      
Gilabert Nariòo, d'Ortès (64)
Jòrdi Peladan, de Nimes (30)      
Jacme Taupiac, de Montalban (82)

diumenge, 9 de novembre del 1997

MEMÒRIA 52 AMASSADA GENERALA DE L'INSTITUT D'ESTUDIS OCCITANS A CARCASSONA

El CAOC ha assistit a la 52 Amassada Generala de l'Institut d'Estudis Occitans (IEO), que durant els dies 8 i 9 de novembre s'ha celebrat a Carcassona, a la sala de l'hemicicle del Liceu Carlemany i ben organitzat per la secció IEO-Aude, de Carcassona,(Alan Roch i Mirelha Bras).

Els catalans del CAOC eren 9 persones, que hi anaren en tres cotxes diferents, car no es pogué fer un autocar, en canvi tots anàrem al mateix hotel ESPACE, igual que molts occitans de fora Carcassona. Creiem que hi havia vora 200 persones.

A la sessió del mati s'invità a Enric Garriga a fer un discurs informatiu sobre el CAOC. Feu referència als actes més importants del 1997, de la declaració d'entitat d'interès cultural per la Generalitat, del XX Aniversari del CAOC, del centenari Josep Carbonell i Gener, del Forum i del Congrès Occitano Català i dels esdeveniments més importants catalans i acabà amb una nota d'esperança de futur pels nostres dos pobles.

Després de la sessió del matí, a la qual els catalans hi assistiren a la segona part, s'anà a la Calandreta de Ciutat, (carriera del Plo), i al pati hi hagué una recepció, un aperitiu i discursos d'acolliment, per part dels responsables de l'escola occitana. Per dinar cadascú anà allà on volgué. Cinc dels catalans dinarem per un costat i quatre de joves per un altre.

Havent dinat tingué lloc la sessió oficial d'obertura, amb la intervenció dels invitats oficials. El representant del Conselh General de l'Aude, Jacme Arino, feu un discurs en occità, après, segons digué, de la mestra Mirelha Bras.

L'adjunt del Conse (Tinent d’alcalde) de Carcassona i ex-diputat, Gerard Larrat, parlà també en occità familiar molt fluid. Quan era a París li deien el diputat occità.

En la continuació de la sessió, el president anterior Robert Martí, s'acomiadà pels presents, el quals dempeus li tributaren un aplaudiment formidable.

A continuació hi hagueren una colla d'intervencions, entre les quals destaquen la de Felip Carbona; de Joan Loís Blenet, sobre l'ensenyament; Felip Cosinier, que parlà de la CEEPOC, Cambres Econòmiques dels Països d'Oc; David Grosclaude, sobre les possibilitats de creació d'emplecs relacionats amb la llengua occitana; Joan Francès Blanc, de l'IEO de París; Claudi Moliner, sobre comunicació i modernitat, etc. i molts d'altres.

Acabada la sessió de la tarda, al mateix Liceu Carlemany, hi hagué un sopar de bufet lliure (manjadreit), per cert molt bo i abundant, amb una gran i diversitat de vins de totes les classes, presentats pels seus productors.

A continuació, després d'una breu pausa a l'Hotel, anàrem al Teatre Municipal de Carcassona. La primera actuació musical del grup Josèp lo Gavach fou un bon troç insulsa. En canvi la segona de Fai Lum fou plena de color i simpàtica i agradà tothom. Tinguérem l'ocasió, en finalitzar l'actuació, de parlar amb Joan i Rosalina Cortial.

L'endemà, diumenge, el pare M.Miret, que havia vingut amb el CAOC, concelebrà una missa en francès a la catedral de Ciutat. Paral•lelament es celebrava al Liceu Carlemany la darrera sessió de l'Amassada. Continuaren les intervencions i destaquem la de David Grosclaude que parla dels mitjans de comunicació occitans. Pronostica que la televisió actual en occità està en vies d'acabar-se. França  és l'únic lloc on no hi ha televisió nacional.

Jacme Taupiac, replica que en lloc de fer una revista en francès sobre temes occitans seria millor fer una pàgina o mitja en els mitjans en francès de gran difusió en Occitània. Claudi Barsotti, parla sobre la premsa a Provença. Joan Vilotte fa una intervenció molt aplaudida i entre els diferents punts parla de la representació exterior.

Es posa a votació l'Informe d'Orientació, que s'aprova pel 70 per cent i 30 per cent vota en contra. Per l'elecció del President i del Conselh d'Administració tots els vots són a favor.

Així s'acaba la 52 Amassada.

Els representants del CAOC feren nombrosos contactes i molts occitans s'hi posaven en relació per demanar col•laboracions, exposar projectes o requerir informació. Es vengueren samarretes, gorres i altres materials del CAOC. Els catalans tornaren a Barcelona, uns abans de dinar i els altres després. Havien estat dues Jornades ben aprofitades i el bon temps hi ajudà.

Carcassona un cop més ens havia fascinat i captivat.

Enric Garriga Trullols
Secretari del CAOC

DISCORS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS A LA 52 AMASSADA GENERALA DE L'IEO A CARCASSONA

8 de novembre de 1997

Cars amics,

Sèm arribats de Barcelona nòu catalans del Cercle d'Afrairament Occitano-Catalan (CAOC), per assistir a la 52 Amassada de l'IEO a Carcassona. Me rapèli que lo primièr cop per ieu que soi vengut a l'IEO foguèt a Tolosa, a la 39 Amassada, lo 3/4 novembre de 1984, que al mateis temps èra lo 40 aniversari de la fundacion de l'IEO. M'agradèt fòrça e pendent l'Amassada se parlèt fòrça de los catalans. Gardi la memòria qu’escriguèri en aquela escasença. A partir d'aquel moment soi sòci de l'IEO, e d'aquò fa 13 annadas, e ai assistit, sempre amb companhia d'autres catalans, a totas las Amassadas, qu'èran a mens de 500 km de Barcelona. Las qu'èran mai luenh èra pas possible d'i anar. Dins aquestes rares ocasions anirem pas a la fèsta de Dunas, que se passa a la meteisa data de l'Amassada de l'IEO.

M'agradariá vos dire que manca solament 45 jorns pel 20 aniversari del CAOC. L'an venent serà la nòstra annada mai importanta. Sabi pas se aurem de sous, mas vos pòdi assegurar que lo CAOC farà força de causas, car trebalha unicament per las relacions occitano-catalanas. Las nòstras activitats, pendent tota l'annada, nos ocupan tota la setmana e tanben los dissabtes e dimenges.

Ara soi a la retirada, a partir del premièr de genièr, e pendent tota la jornada soi present al sèti del CAOC a Barcelona. Mas i a, en mai, 2 personas lo matin e tres personas lo ser. Aquò fa sièis personas cada jorn. Per l'instant ma santat me permèt trabalhar e far trabalhar aqueste monde, que ven cada jorn al CAOC, e sabi pas pendent quant de temps encara, aquò serà possible.

Lo 23 d'octubre d'ongan la Generalitat a publicat, dins son Jornal Oficial, l'acord del govèrn catalan, qu'a declarat lo CAOC associacion d'interés cultural. Aquò arriba amb 20 ans de retard, mas es una reconeixença oficiala del nòstre trabalh per Occitània e Catalonha.

Abans, lo 24 de març, comencèt a Sitges, l'an del 100 aniversari de la naissença de Josep Carbonell i Gener. Es l'òme qu'èra president de l'Oficina de Relacions Meridionalas de la Generalitat, que faguèt finançar e publicar a Barcelona la Gramatica Occitana de Loís Alibert. Per la part catalana avèm fait fòrças d'actes e d'exposicions, mas caldrià que per part occitana tanben se faga quicom de digne e de juste en son onor, a un catalan que pendent tota la vida trabalhèt per Occitània e faguèt un trabalh extraordinari. Lo final del centenari se farà a Barcelona e tanben a Occitània, mas sabem pas on, lo mes de març de 1998.

Aquí tanben i a una bona novèla. Lo centenari aurà una seguida, perqué s'a creat un Forum Occitano-Catalan, permanent, a Sitges amb l'ajuda de la Comuna e la participacion d'autres entitats, per exemple lo CAOC, la Fundacion catalano-occitana, la Universitat Autònoma de Barcelona e d'autras. Los occitans i son convidats tanben.

Per dire solament lo mai extraordinari, lo 5 d'abrial, lo CAOC èra a la Manifestacion per la Television Occitana, a Clarmont d'Auverha e lendeman a la Fièra del Libre del Sud, a Vilanòva d'Òlt. Lo 6 de mai, lo CAOC participava a la Setmana Occitana de la Universitat Autònoma de Barcelona, ont se fan corses oficials d'occitan.

Lo 6 de junh, lo CAOC convida un jove escrivan occitan, Nicolau Rei-Bethveder, per far una conferència en Barcelona, en la mai importanta associacion, l'Ateneu Barcelonès, dedins l'encastre d'un autre centenari, del musician occitan, Deodat de Severac, nascut a Sant Fèlix de Lauragués e mòrt a Ceret.

Lo 21 de junh se fa lo 19 Aplec dels Fòcs de Sant Joan a Montsegur. L'an venent serà Montsegur l'encastre d'una granda festa catalano-occitana, en l'escasença del 20 Aplec e del 20 aniversari del CAOC, amb la collaboracion de la Generalitat. Serà lo dissabte 20 de junh.

Lo 13 julh serem presents al Grand Teatre de la Ciutat de Carcassona, per ausir lo grand espectacle de Nadau. Gardarem per sempre la mai granda remembrança d'aqueste acte impressionant.

Lo 3 d'agost se fa la X Pojada al Port de Salau e normalment participan 600 personas, que montan a pè la montanha, a 2015 metres d'altitud, cadun de son costat.

Lo 25/31 d'agost avèm participat a l'EOE. Amb aqueste còp, son 19 ans seguits, amb catalans del CAOC, i fasèm cada còp venir musicians catalans.

E lo darrièr, dins la causas mai importantas, foguèt lo 28 e 29 octubre, a la Universitat de Lhèida. Doas jornadas d'Estudi e Debat sus lo tema Occitània e Catalonha.

E ara vos convidi a totes a participar a l'Amassada de las doas seccions occitana e catalana del CAOC, que se passaràn a Lavaur, lo dissabte e dimenge que ven. En aqueste moment farem l'analisi mai prigond de totes les activitats del CAOC del 1997.

Avèm fait mai de 40 activitats principalas en un an.

En mai d'aquò preparam una causa encara mai importanta, un grand Congrés occitano-catalan, amb la participacion del Govèrn de la Generalitat de Catalonha e los Conselhs regionals occitans e força associacions occitanas e catalanas.

E per acabar vos vòli dire que i a un fum de causas importantas qu'an passat en aqueste an. Per exemple, lo jornal Segre, de Lheida, que publicava solament en castelhan, a partir del 2 de setembre edita tanben en catalan. En aqueste moment l'edicion catalana del Segre es igual a l'edicion castelhana del Segre e lo jornal fa un 20 per cent mai de vendas en total. Igualment lo jornal de Barcelona El Periodico a partir del 28 d'octòbre començarà a editar tanben en catalan. En aquest moment es lo primièr jornal mai vendut en catalan de Catalonha. A passat lo jornal AVUI.

La setmana passada era anunciada l'oficialitat del catalan a la ciutat de l'Alguer, a l'iscla de Sardenha. Es una reconeissença, de l'estat italian, al catalan com a lenga oficiala de l'administracion a l'Alguer.

Davant-ièr ai ausit a la Television catalana coma un diputat d'Aragon, de Fraga, parlava en catalan, a las Cortes de Saragossa, que se passan normalment en castelhan, per anonçar l'aprovacion de la novèla lei que farà oficials, a Aragon, l'aragonés e lo catalan. Aragon serà ara un país trilingue, amb tres lengas oficialas. D'autra part a Catalonha l'ensenhament de l'occitan, des de fa dos ans se fa a la Universitat Autònoma de Barcelona, en dos nivèls, tanben a la Universitat de Lhèida e en dos instituts, o collegis, de Sant Cugat e de Terrassa. Lo professor catalan d'occitan, al liceu de Terrassa, es dedins aquesta sala.

En aquestes moments i a de problemas a Catalonha per acabar la novèla Lei de Normalizacion del Catalan, mas malgrat aquò i a fòrça de causas novèlas que nos portan a éstre optimistes de la part catalana e tanben de la part occitana.Pensi qu'arribarem a nos rescontrar e restablirem l'anciana frairetat catalano-occitana.

Grand mercès a totes.

Enric Garriga Trullols

Secretari General CAOC occitan

Carcassona 8 novembre 1997

ASSISTENTS CAOC CATALÀ

Enric Garriga Trullols
Núria Bayó Mañosa
Hildebrand Miret
Xavier Bada
Antònia Donadeu
Antoni Gomis
Teresa Pardo
Jaume Figueres Trull
Maria Rosa Pallàs

ASSISTENTS CAOC OCCITÀ

Bernat Bergé, de Granada (31)
Gui Senges, de Tolosa (31)
Claudi Barsotti, de Marselha (13)
Miquèu Chapduelh, d'Agonac (24)
*David Grosclaude, de Morencs (64)
Felip Hammel, de Besiers (34)
Jaqui Ten, de Vilafranca de Roerga (12)
*Robert Tortosa, de Sijan (11)
*Pèire Pessamessa, de Buous (84)
Eliana Tortet, de Gap (05)
Bruno Cecillon, de Montpeller (34)
Joan Cortial, de Lo Vibal (12)
Rosalina Cortial, de Lo Vibal (12)

(Els marcats amb * són socis)

HEM VIST - ENS HAN CONTACTAT

Felip Carbona, d'Aurevila (31)
Claudi Molinier, de Besiers (34)
*Robert Martí, de Pueglaurenç (81)
Jacmelina Laignel-Duval, de Saïx (81)
*Jacme Taupiac, de Montalban (82)
*Cristian Laux, d'Albi (81)
*Patrici Pojada, de Pàmies (09)
Joan-Loís Blenet, de Montpelhièr (94)
*Jòrdi Peladan, de Nimes (30)
Renat Pons, de St. Joan de Vedas (34)
*Josefa Brajon, de Sijan (11)
*Miquèl Audoier, de Rodés (12)
Teresa Duverger, de Picapol (47)
Inés Cavalcanti, de Drauni (25) (Itàlia)
Marcèl Esquieu, de Picapol (47)
*Alan Roch, de Carcassona (11)
*Bernat Vernhieras, de Castras (81)
Mirèlha Bras, de Carcassona (11)
Bernat Giacomo, d'Orlhac (15)
*Roman Deleuze, de Montpelhièr (34)
Alan Raynald, de Lexos (82)
Gerard Zuchetto, de Carcassona (11)
*Joan-Jacme Maurette, Tornafuelha (31)
*Roger Seguelà, de Narbona (11)
Daidier Froesel, de Lyon (69)
Gustau Alirol, St.Julian, Chap(43)
Pau Reyneouard, de Juesa (07)
*Jaume Ressaire, de Banhous (30)
Andriu Bianchi, de Lavardac (47)
Joan Vilotte, de Tolosa (31)