dimecres, 21 de gener del 1998

ACTES A BARCELONA. XX ANIVERSARI DEL CAOC

XX Aniversari del CAOC a Barcelona el 21 de gener de 1998,conté cronologia d'aquest dia i un discurs d'Enric Garriga.
   
Homenatge al fundador del CAOC, Josep M. Batista i Roca. Ofrena floral al seu monument a Barcelona. Al•locucions de Marcèl Baiche i Enric Garriga. Acte acadèmic al Club d'Amics de la Unesco. Lectura de la Conferència de Víctor Castells. Intervencions de Xavier Bada, Marcèl Baiche, Josep Planchart i Joseta Anatòle (vídua de Cristian Anatòle). Parlament d'Enric Garriga. I per acabar, vídeo de J.M. Batista i Roca. Després, sopar de germanor al restaurant Els Balcons. Cançons catalanes i occitanes. Assisteixen, entre d'altres, Valentí Sallas i Rosa Bruguera (diputada). Excusats: Joan Amorós i d’altres.

DISCURS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS

AL CLUB D'AMICS DE LA UNESCO, de Barcelona


21 de gener de 1998


Benvolguts amics,

Aquest acte es fa perquè el CAOC és conscient, i jo també, que la seva creació el 1978, fou obra de la voluntat d'un gran patriota català, Batista i Roca, que amb això completava tota una vida dedicada a la salvació de Catalunya com a nació. Ell tenia ben clar que per a conformar una Catalunya plena i garantir-ne la seva salvació i supervivència, calia tornar relligar les relacions occitano-catalanes que asseguressin la salvació d'Occitània, perquè així també s'assegurava la salvació de Catalunya.

Aquest sentiment, que el 1978 era tan feble en la societat catalana, sotmesa, enflaquida i alienada per la llarga dictadura franquista, ara, vint anys després, pren volada gràcies a les noves generacions de catalans que passen per l'escola catalana i que descobreixen la nostra història veritable, tan lligada amb la història d'Occitània.

Vint anys són una generació. El 21 de gener del 1978 es fa a l'edifici Trade de Barcelona, la Primera Assemblea Constituent del CAOC. D'aquelles 14 persones elegides aleshores per a formar la Comissió Gestora, algunes ja no són entre nosaltres, perquè han mort 4 persones, inclòs el nostre President i fundador Batista i Roca. Altres 6 no són actualment socis. Per tant, només en resten quatre d'ells socis del CAOC en l'actualitat. Però malgrat les baixes per mort i altres motius, el CAOC s'ha fet cada cop més gran, i les activitats han augmentat d'una forma espectacular.

Però el més important és que la societat catalana actual és ara ben diferent d'aquella en què començà el CAOC. Les mentalitats han evolucionat i canviat, i la història catalana ja és d'estudi a les escoles.

Fa vint anys, Occitània era totalment desconeguda pels catalans. El CAOC naixia en el moment de la transició de la dictadura a la democràcia. Els nostres polítics, els nostres intel•lectuals, la nostra premsa, el nostre poble en general, s'interessava per participar al redreçament de Catalunya. El CAOC, en canvi, presentava un altre projecte, molt més il•lusori que el projecte d'anar a la lluna, perquè se sap on és, en canvi, Occitània és totalment desconeguda. La lluna es veu cada nit serena. Occitània no sols no donava cap mostra de la seva existència, sinó que l'espai assignat està ocupat per un altre poble, llengua i cultura: França. Els del CAOC no solament llancen un projecte en un moment, per alguns considerat inoportú per Catalunya, sinó que sembla ser un projecte irreal, utòpic i distorsionador de la realitat catalana, de la història oficial i del mapa europeu.

El contacte de Josep M. Batista i Roca amb mi, pel tema occità, té un caràcter inusual. Batista i Roca, com ens diu Víctor Castells, ja havia assajat anteriorment de formar una plataforma occitano-catalana i la intervenció de l'amic comú Esteve Genovès, que li aportà la prova documental que demostra que Enric Garriga milita en l'occitanisme, l'inclina ja definitivament en la seva decisió de fundar una nova estructura occitano-catalana.

A partir d'aleshores s'inicia el procés cap a la constitució del Cercle d'Agermanament Occitano-Català, primer encara que sense nom. Arriba el primer de setembre de 1977, ja es fan les primeres trameses de la Crida Occitano-Catalana, signades per Batista i Roca, Enric Garriga i Joan Amorós, a la qual s'hi afegeixen ben aviat centenars de signatures d’intel•lectuals dels Països Catalans, molts dels quals -ho cal dir- restaran després aliens a la tasca que ha portat el CAOC. Però en aquells moments, es vivia una eufòria de canviament. Deu dies més tard, l'11 de setembre de 1977, un milió i mig de persones es manifesten a Barcelona. Després, no gaire més tard, el 23 d'octubre, arriba el President de la Generalitat de Catalunya, Josep Tarradellas.

Tot això acapara l'atenció i l'interés general del poble i dels polítics, però Batista i Roca, present a tots els fronts, segueix el seu projecte occitano-català i, amb la companyia d'Enric Garriga Trullols, es retroba amb Josep Carbonell i Gener, a Sitges, el 19 de novembre de 1977, amb el que havia estat Director de l'Oficina de Relacions Meridionals de la Generalitat de Catalunya. L'endemà, a Vilanova i la Geltrú, aprofito l'ocasió de ser delegat de la Projecció Exterior del Congrés de Cultura Catalana per fer la proclamació de la Crida Occitano-Catalana, signada entre d'altres, pel propi Josep Carbonell i Gener. Els fets es precipiten i el 21 de gener de 1978, a l'edifici Trade de Barcelona, es fa la primera Assemblea constituent del CAOC.

Per la crònica que publica la revista CANIGÓ, feta per mi mateix, els assistents eren tant nombrosos que molts hagueren de restar dempeus. No he trobat la llista d'assistents, potser no se'n va fer, però sí tenim els noms de la Comissió elegida aleshores. Però sembla que quedava clar que l'únic occità present era Cristian Anatole, però ens havíem oblidat d'anotar que l'acompanyava la seva muller Joseta Anatole. Ell, que tant havia estimat Catalunya, ja fa 10 anys que ens deixà, però ara el representa, en el record i en l'emoció, la seva vídua, que ha tingut la gentilesa d'acompanyar-nos en aquest acte íntim de record de la primera assemblea constituent del CAOC.

Parlar dels 20 anys del CAOC és impossible en aquest acte, perquè les activitats desenvolupades i participades han estat tantes i tantes, que poden ser objecte de nombrosos llibres de memòries.

Per acabar, només voldria rememorar aquelles visites prèvies que férem a Occitània, a amics occitans, fetes en companyia de Batista i Roca i que, malgrat la situació evident de postració d'Occitània, que podíem copsar in situ, no ens feu mai dissuadir del nostre projecte.

Ara, vint anys més tard, malgrat tots els mals auguris, la situació interna i externa d'Occitània ha canviat en molts aspectes i la fe continua, l'esperança creix i en el futur s'albira una albada radiant, si el poble català i les seves institucions prenen com a pròpia la tasca d'ajudar la renaixença d'Occitània, en un nou context d'Europa dels pobles.

Gràcies amics pel vostre escalf, per la vostra ajuda, per la vostra assistència. La més gran i duradora obra de Batista i Roca, continua en marxa. El CAOC ha vençut el temps, el CAOC ha vençut la indiferència i la ignorància.

Ara cal aplegar, en aquesta gran tasca, els joves i així salvarem Occitània i Catalunya. Moltes gràcies.

Enric Garriga Trullols

Secretari General del CAOC

21/01/1998    

ALGUNS ASSISTENTS

Enric Garriga Trullols
Valentí Sallas
Núria Bayó
Rosa Bruguera
Xavier Bada
Josep Planchart
Antònia Donadeu
Anna Mª Gimeno Febrer
Maria Jesús Muñoz
Ramon Pallars Guivernau
Galderic Rovira
Nati Muñoz
Mª Luisa Sturlese
Jordi Plana Austrich
Rosa Sacases
Margarida Marquès
Josefina Sacases
Núria Serra
Rosa Roca
Joseta Anatòle
Marcèl Baiche

EXCUSATS

Joan Mª Pujals, Conseller de Cultura
Núria de Gispert, Consellera de Justícia
Aurèlia Serra Gasulla
Pere Macias,Conseller Política Territorial
Antoni Cunillera
Xavier Trias, Conseller de Presidència
Maria Ginés
Joan Amorós Pla
Josep Ignasi Gelabert
Víctor Castells
Gabriel Martínez
Teresa Sandoval, Regidora de Gràcia
Agnés Tell
Vicenç Llorca, Drt. Relacions Culturals, Dep. Cultura
Clementina Gómez
Agustí Gallart,Drt.General de Telecomunicacions
Roser Pàmies
Carles Duarte, Director de Presidència
Ricard Gonzalez
Margarida de Descatllar, de Catalunya Nord
Fuensanta Reguera
Xavier Domènech, de Palma de Mallorca
Pere Manau Saumell
Vicent Pitarch, del País Valencià
Roser Pujals
Eugeni Surós
Damià Escudé
Joan Lucas, del Consell Nacional Català

diumenge, 11 de gener del 1998

MEMÒRIA II REUNIÓ INFORMATIVA A NARBONA SOBRE EL CONGRÉS OCCITANO-CATALÀ

A les 10 del matí, del diumenge 11 de gener de 1998, té lloc a l'Hotel Occitània, de Narbona una reunió informativa del CAOC.

Hi assisteixen 2 catalans i 7 occitans, que fan la corresponent presentació pròpia.

Xavier Bada fa una introducció sobre el tema de l'activitat més principal del CAOC, el Congrés Occitano-Català, previst per l'any 2000, i demana la col•laboració dels assistents per aquest projecte comú.

Enric Garriga parla de la gènesi del projecte del Congrès i de la seva aprovació per part de Presidència i Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Joan Pèire Laval, diu que el futur canviament dels Consells Regionals en les properes eleccions, faran també canviar les relacions de l'Euroregió amb la Generalitat, i diu que caldrà  iniciar una nova política  en aquest nou context amb els nous interlocutors.

Enric Garriga informa que el propi president de l'IEO actual, Felip Carbona, donà al CAOC el seu acord i compromís per a treballar al Congrés en la secció de Llengua i Cultura, el passat 20 de desembre de 1997.

Rogèr Seguelà, diu que cal començar a treballar des d'ara perquè els occitans són febles i les eleccions regionals faran demorar els contactes amb els governs regionals occitans en relació al Congrés.

Sèrgi Granier diu que cal contactar, apart el Felibritge, amb el moviment PARLAREN.

Joan Pèire Laval, valora la importància de l'IEO, que té 1500 socis, i que té una estructura real a Occitània, i estima que cal que sigui present en el Congrés Occitano-Català.

Antoni Pagès, proposa veure el futur, que són els joves, i fer actuacions com les calandretes i les  bressoles de la Catalunya del Nord. Com a sardanista català, resident a Narbona, s'ofereix per a fer anar sardanistes als diferents actes occitanistes. Informa que en els actes sardanistes, ells canten la cançó occitana SE CANTA.

Jacky Grau i Sèrgi Granier, inviten els assistents a anar a veure la calandreta de Narbona, la qual és visitada pels catalans i occitans.

ASSISTENTS CATALANS I OCCITANS

Enric Garriga Trullols
Rogièr Seguelà, de Narbona
Núria Bayó Mañosa
Sèrgi Granier, de Narbona
Xavier Bada
Antoni Pagès, de Narbona
Antònia Donadeu
Joan-Pèire Laval, de Sallèles
Robèrt Cazilhac, de Narbona
Bernat Tricoire, de Narbona
Jacky Grau, de Narbona

EXCUSATS

Jacme Delmàs
Joseta Brajon
Robert Tortosa
Marcel Baiche