La Universitat de Lleida, en el seu 700 aniversari, ha organitzat les Primeres Jornades d'Estudi i de Debat a l'Aula Magna del Rectorat, amb el títol OCCITÀNIA I CATALUNYA.
El dimarts 28, hi hagué la conferència inaugural per Robèrt Lafont, amb el títol "Les relacions entre Occitània i Catalunya al junyent de dos mil•lenaris". Una altra, per Domenge Blanc de Tolosa amb el títol: "Els canvis culturals a l'àrea occitana pirenaica" i per acabar la primera jornada una altra de Robèrt Lafont amb el títol "Com va néixer la literatura europea a Occitània als segles XI i XII: noves aportacions".
El dimecres 29, la primera conferència és d'Hélène Dèbax, amb el títol: "Las relaciones entre los condados de Tolouse y Barcelona entre los siglos IX y XIII". La segona conferència, en francès, és de Serge Brunet, sobre la Val d'Aran, segles XIV-XVIII. El rector de la Universitat de Lleida, en referència a la poca assistència a aquesta darrera conferència, digué que el francès no és la llengua majoritària dels estudiants de la seva Universitat, que aprenen, majoritàriament, l'anglès.
Després a la tarda hi hagué un canvi en l'ordre de les conferències i parlà primer Jordi Ventura amb el títol "Catalunya i Occitània, pàtries bessones". Començà dient que sense Occitània no hi hauria Catalunya i acabà afirmant que tornem als orígens i que qui perd l'origen, perd la seva identitat. A continuació, Xavier Lamuela parlà, en "Per una política de la llengua occitana", de les constriccions que pateixen les llengües subordinades a la llengua de l'estat. Qualificà CDC com partit regionalista fort, no nacionalista, segons el criteri de sobirania. Parlà de la codificació, normalització de les diferents grafies en llengües subordinades. També dels indicis sobre la generalització d'una globalització de l'ús de llengües segons a qui van dirigides. Enric Garriga, en el col•loqui, insistí sobre les grafies de l'occità i demanà informació sobre el Conselh de la Llengua occitana, de la qual és President Xavier Lamuela, el qual indicà que s'havia obviat el problema de dubtes d'ortografia, amb l'aprovació consensuada d'una llista de paraules.
Per acabar hi hagué una taula rodona amb Domenge Blanc, Josep Loís Sans, Jordi Ventura, Robèrt Lafont, Xavier Lamuela i Jordi Suils, que actuava com a moderador.
Robèrt Lafont anuncia una jornada a Perpinyà el març de 1998 sobre Relacions després del Tractat de Baiona i és escrit de les dues llengües. Avisa que hi ha economistes occitans que no parlen occità i això fa inviable utilitzar únicament occità i català.
Jordi Ventura diu que fora de l'Arc Mediterrani occità català, queden Aquitània i Niça.
Robèrt Lafont diu que no existeix l'arc atlàntic. Parla d’una reunió de sis regions occitanes a Montpeller per fer el Gran Sud.
Josep Loís Sans parla en aranès, i diu que l'Aran és l'únic lloc on l'occità és oficial. Remarca l'acusada tendència de parlar francès dels occitans de l'estat francès.
Domenge Blanc es mostra optimista en la possibilitat de poder fer futurs projectes.
Robèrt Lafont conta que el president regional del Llemosí es queixà a Jordi Pujol, en relació a l'arc mediterrani i li preguntà: és que jo no sóc occità?
Jordi Ventura planteja com a futur pròxim la resurrecció de Flandes i el trencament de Bèlgica i la possibilitat d'afegir Valònia a França.
Robèrt Lafont afirma que els occitans de la nova generació han fracassat perquè eren tímids. Tots els presidents regionals occitans són favorables a les relacions amb els catalans en el si del l'Arc Mediterrani.
En el col•loqui, Enric Garriga demanà quins indicis hi ha per a signar França la Carta de les Llengües regionals europees. Robèrt Lafont diu que no hi ha cap possibilitat perquè l'article II de la Constitució francesa ho prohibeix. Enric Garriga i altres assistents felicitaren la Universitat per les Jornades i, igual que Robèrt Lafont, esperen una "seguida". Xavier Bada també feu diverses intervencions en diferents sessions.
Xavier Bada, Antònia Donadeu i Enric Garriga, del CAOC, només assistiren el dimecres a les tres darreres conferències i a la taula rodona del segon dia. En aquestes darreres de la tarda, l'assistència fou molt nombrosa.
E.G.T.
Hem vist
Jordi Bolós Masclans, d’Esplugues
Xavier Benet Pinós, de Lleida
Miquel Pueyo París, de Lleida
Josep Varela Serra, de Lleida
Domenge Blanc, de Tolosa
Jordi Ventura Subirats, de Barcelona
Robèrt Lafont, de Nimes
Fausta Garavini, de Nimes
Josep Loís Sans, de Vielha (Val Aran)
Xavier Lamuela, de Tolosa
Jordi Suils Subirà, de Lleida
Joan Busqueta Riu, de Lleida (Director acadèmic Universitat)
Jaume Porta Casanellas, de Lleida (Rector Universitat)
Assistents
Enric Garriga Trullols
Xavier Bada Amatller
Antònia Donadeu
El dimarts 28, hi hagué la conferència inaugural per Robèrt Lafont, amb el títol "Les relacions entre Occitània i Catalunya al junyent de dos mil•lenaris". Una altra, per Domenge Blanc de Tolosa amb el títol: "Els canvis culturals a l'àrea occitana pirenaica" i per acabar la primera jornada una altra de Robèrt Lafont amb el títol "Com va néixer la literatura europea a Occitània als segles XI i XII: noves aportacions".
El dimecres 29, la primera conferència és d'Hélène Dèbax, amb el títol: "Las relaciones entre los condados de Tolouse y Barcelona entre los siglos IX y XIII". La segona conferència, en francès, és de Serge Brunet, sobre la Val d'Aran, segles XIV-XVIII. El rector de la Universitat de Lleida, en referència a la poca assistència a aquesta darrera conferència, digué que el francès no és la llengua majoritària dels estudiants de la seva Universitat, que aprenen, majoritàriament, l'anglès.
Després a la tarda hi hagué un canvi en l'ordre de les conferències i parlà primer Jordi Ventura amb el títol "Catalunya i Occitània, pàtries bessones". Començà dient que sense Occitània no hi hauria Catalunya i acabà afirmant que tornem als orígens i que qui perd l'origen, perd la seva identitat. A continuació, Xavier Lamuela parlà, en "Per una política de la llengua occitana", de les constriccions que pateixen les llengües subordinades a la llengua de l'estat. Qualificà CDC com partit regionalista fort, no nacionalista, segons el criteri de sobirania. Parlà de la codificació, normalització de les diferents grafies en llengües subordinades. També dels indicis sobre la generalització d'una globalització de l'ús de llengües segons a qui van dirigides. Enric Garriga, en el col•loqui, insistí sobre les grafies de l'occità i demanà informació sobre el Conselh de la Llengua occitana, de la qual és President Xavier Lamuela, el qual indicà que s'havia obviat el problema de dubtes d'ortografia, amb l'aprovació consensuada d'una llista de paraules.
Per acabar hi hagué una taula rodona amb Domenge Blanc, Josep Loís Sans, Jordi Ventura, Robèrt Lafont, Xavier Lamuela i Jordi Suils, que actuava com a moderador.
Robèrt Lafont anuncia una jornada a Perpinyà el març de 1998 sobre Relacions després del Tractat de Baiona i és escrit de les dues llengües. Avisa que hi ha economistes occitans que no parlen occità i això fa inviable utilitzar únicament occità i català.
Jordi Ventura diu que fora de l'Arc Mediterrani occità català, queden Aquitània i Niça.
Robèrt Lafont diu que no existeix l'arc atlàntic. Parla d’una reunió de sis regions occitanes a Montpeller per fer el Gran Sud.
Josep Loís Sans parla en aranès, i diu que l'Aran és l'únic lloc on l'occità és oficial. Remarca l'acusada tendència de parlar francès dels occitans de l'estat francès.
Domenge Blanc es mostra optimista en la possibilitat de poder fer futurs projectes.
Robèrt Lafont conta que el president regional del Llemosí es queixà a Jordi Pujol, en relació a l'arc mediterrani i li preguntà: és que jo no sóc occità?
Jordi Ventura planteja com a futur pròxim la resurrecció de Flandes i el trencament de Bèlgica i la possibilitat d'afegir Valònia a França.
Robèrt Lafont afirma que els occitans de la nova generació han fracassat perquè eren tímids. Tots els presidents regionals occitans són favorables a les relacions amb els catalans en el si del l'Arc Mediterrani.
En el col•loqui, Enric Garriga demanà quins indicis hi ha per a signar França la Carta de les Llengües regionals europees. Robèrt Lafont diu que no hi ha cap possibilitat perquè l'article II de la Constitució francesa ho prohibeix. Enric Garriga i altres assistents felicitaren la Universitat per les Jornades i, igual que Robèrt Lafont, esperen una "seguida". Xavier Bada també feu diverses intervencions en diferents sessions.
Xavier Bada, Antònia Donadeu i Enric Garriga, del CAOC, només assistiren el dimecres a les tres darreres conferències i a la taula rodona del segon dia. En aquestes darreres de la tarda, l'assistència fou molt nombrosa.
E.G.T.
Hem vist
Jordi Bolós Masclans, d’Esplugues
Xavier Benet Pinós, de Lleida
Miquel Pueyo París, de Lleida
Josep Varela Serra, de Lleida
Domenge Blanc, de Tolosa
Jordi Ventura Subirats, de Barcelona
Robèrt Lafont, de Nimes
Fausta Garavini, de Nimes
Josep Loís Sans, de Vielha (Val Aran)
Xavier Lamuela, de Tolosa
Jordi Suils Subirà, de Lleida
Joan Busqueta Riu, de Lleida (Director acadèmic Universitat)
Jaume Porta Casanellas, de Lleida (Rector Universitat)
Assistents
Enric Garriga Trullols
Xavier Bada Amatller
Antònia Donadeu