dijous, 31 de desembre del 1987

FESTA CATALANO-OCCITANA DE CAP D'ANY A BARCELONA

El Cercle d'Agermanament Occitano-Català aprofità la presència a Barcelona, durant les festes de Nadal i de Cap d'Any, de nombrosos occitans procedents de Foix, Baiona, Marsella, Pau i Tolosa per a celebrar la tradicional festa de Cap d'Any, aquest cop amb danses i cançons occitanes, al Restaurant Xaica de Barcelona.

Es convocà, per correu, els socis del C.A.O.C i els simpatitzants i també feren el mateix l'Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC) i el Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona que hi col•laboraren. La convocatòria tingué un gran ressò car més de 220 persones assistiren a la Festa i 160 al sopar previ.

Entre els assistents cal destacar l’'Alcalde de Collbató i senyora; el President de l’IPECC, Maria Oleart; el President del Centre Comarcal Lleidatà, Trino Balagué; el Secretari del C.A.O.C occità, Joan-Marc Lempenhat; el Secretari del C.A.O.C català, Enric Garriga Trullols i d'altres.

Nombrosos eren els assistents de fora de Barcelona, n'hi havia de València, Manresa, Torelló, Sant Cugat, Vilanova i la Geltrú i fins i tot tres músics polonesos del Liceu de Barcelona, un americà i una xilena.

Després del raïm i del xampany els joves iniciaren un programa de Ràdio CAOC que saludà els assistents i donà entrada a les danses occitanes, interpretades amb música en directe pels occitans presents, començà per un vals, una polca, una farandola provençal, "La Cochinchine" (dansa a tres)," “Lo Brisa pè” (dansa en dues línies d’homes i dones) etc. La participació catalana fou espontània i molt important i els occitans en quedaren molt contents i els catalans destacaren la bona interpretació musical.

Continuà la festa amb música de ball fins a les quatre de la matinada, com ja era previst. D'altra banda la joventut catalana i els occitans feren també, a partir de les 2 de la matinada fins prop de les vuit, un recital de danses a la plaça del Rei que atragué l’atenció del públic que hi passava, així com d’alguns punkis ocasionals.

En resum un bon Cap d'Any que estimulà la imaginació sobre altres possibilitats. El CAOC català agraeix la col•laboració que han prestat els occitans presents a Barcelona, a l’esmentada data, pel bon èxit de la Festa i que es pot millorar molt més si es prepara amb més de temps.

diumenge, 15 de novembre del 1987

MEMÒRIA JORNADES CATALANO-OCCITANES A FOIX

El 14 i 15 de novembre del 1987 s’han celebrat unes jornades catalano-occitanes a Foix organitzades per la secció del CAOC de l’Arieja, el Club Occità de Foix i el CAOC català de Barcelona.

El dissabte arribaren els catalans a Foix en autocar, en tren i cotxe particulars. Després de dinar en un prestigiós restaurant, l’Ajuntament de Foix els rebé oficialment. El tinent d’alcalde de Foix, Claudi Delplà els donà la benvinguda i recordà les relacions de Foix amb els catalans (Foix està agermanat amb Lleida des del 1965) i també les relacions amb el CAOC, que l’Ajuntament ja acollí en altres ocasions anteriors. Es referí a les gestions actuals per a intensificar les relacions econòmiques i el turisme entre Occitània i Catalunya i parlà de temes concrets com el Tren de Gran Velocitat i el túnel de Puimorens.

Li respongué el president del Club Occità de Foix, Cristian Duthil i també Daniela Busí, per part del CAOC de Foix.

Finalment Enric Garriga Trullols en nom del CAOC digué que aquesta associació és cultural, però que les relacions occitano-catalanes incrementaran també les relacions econòmiques i el turisme. Recordà que l’any vinent serà el X aniversari del CAOC i demanà ajuda per a celebrar a l’Arieja (Montsegur i Foix) diverses activitats en el curs de l’any, com la plantada d’un pi de dues branques  a Montsegur, donat per l’Ajuntament de Berga, el 6 de març del 1987. Igualment el X Aplec dels Focs de Sant Joan es farà enguany durant tres dies (24-25-26 juny 1988) a Foix, Montsegur i Vilanova d’Olmes així com altres activitats culturals a Foix.

Totes les intervencions es feren únicament en occità, fins i tot la intervenció de Claudi Delplà.

Després d’un refrigeri que l’Ajuntament de Foix oferí al gran nombre de catalans i occitans presents a la sala de recepció municipal, tothom es traslladà a Montagut per a sopar en un centre social. Durant el sopar i després, la nombrosa presència de joves catalans animà la sobretaula i la festa posterior amb cançons i jocs, amb la participació total dels catalans. Fou una festa que recordarem tots els presents i en el curs de la qual es cantaren els dos himnes: Els Segadors i Aquelles Muntanyes.

Els joves (que foren allotjats a cases particulars) encara continuaren la festa després de partir l’autocar amb les persones allotjades a l’hotel de Foix.

L’endemà, diumenge, es feren dos grups, un per a visitar el Castell de Foix i la vila antiga, comentada en occità per Jordi Ensergueix i l’altre que es reuní al Fogal Leo Lagrange per a programar els actes del 1988 a l’Arieja.

Enric Garriga Trullols informà a la Comissió que l’alcalde de Montsegur li acabava de comunicar per telèfon que el Consell Municipal aprovà la plantada del Pi de les Dues Branques, davant l’Ajuntament o l’entrada del poble.

Per suggerència dels occitans s’ha programat (pel dia anterior a la plantada del pi de les dues branques  a Montsegur) fer una festa de carnaval catalano-occità a Foix, tarda i nit.

Pel que fa als focs de Sant Joan, enguany seran tres dies: a Foix, Montsegur i Vilanòva d’Olmes.

Els occitans informaren sobre un projecte municipal de celebració d’una setmana catalano-occitana a Foix i s’encarrega als catalans de fer gestions prop de nou Ajuntaments de Lleida, perquè s’interessi pel tema.

A la reunió assisteixen: Daní Busí, pel CAOC occità i Enric Garriga Trullols, Roser Pàmies i Núria Gavaldà, pel CAOC català, a part d’altres membres occitans del Club occità de Foix i altres catalans socis del CAOC.

Després d’un dinar de germanor de catalans i occitans, els catalans partiren cap els seus llocs d’origen: Barcelona, Sabadell, Bescanó, l’Hospitalet, Manresa, Lleida, València, etc.

Citem alguns occitans que intervingueren a aquestes jornades: Daniela Busí, Enric Azais, Jòrdi Ensergueix, Mònica Blanco, Cristian Duthil, Joan-Bernat Molinier, Joseph Sans, Francès e Miquèla Dupuy etc...

A tots ells i als altres occitans que també hi participaren i acolliren als joves catalans a les seves cases, els reiterem un cop més, el nostre més profund agraïment.

S’han rebut adhesions de Gilabèrt Narioo, President del CAOC occità, i de Joan Amorós, President del CAOC català, que no pogueren assistir per raó dels seu treball.

S’ha rebut igualment la de l’alcalde de Pradetas (Occitània) Joan-Claudi Chabrouty...

diumenge, 13 de setembre del 1987

MEMÒRIA COMMEMORACIÓ DE LA BATALLA DE MURET

11-12-13 setembre del 1987

A Muret el CAOC participa per segon any en la commemoració de la Batalla de Muret del 1213. La delegació del CAOC és rebuda a l´Ajuntament per l´alcalde, que torna a dir que si la Batalla de Muret s’hagués guanyat, ara catalans i occitans seríem la mateixa "nacionalitat". Li respon Enric Garriga en català i diu que cal abaixar el Pirineu perquè els nostres dos pobles es retrobin i que guanyarem aquesta nova batalla. L´alcalde diu que ho ha comprès i que no cal traducció. No assisteix cap delegació oficial catalana: si diverses televisions, entre les quals la d´Israel. Desfilada dels bel•ligerants fins al campament on es sopa. Després hi ha la primera de les quatre representacions de la batalla a un  meandre del riu Loge. Durant tres nits seguides hi assisteixen 8000 persones. Dissabte  mercat medieval. A les nou del matí es fa una noça real en occità i a l´estil del 1213. Ell militava el primer cop en les tropes franceses i ella en les del comte de Tolosa i del rei català. Enguany ell ha canviat de bàndol i participa en les tropes catalano-occitanes i s´ha casat en occità. En sortir de l´Ajuntament, antic castell, l´Esbart Sant Martí, amb la bandera catalana al davant, els oferí tres danses catalanes. A continuació desfilada per la ciutat amb vestits de l´època fins l´estela del Rei Pere. Homenatges i ofrenes florals. Enric Garriga, en nom de Catalunya (no hi havia cap representació oficial) i acompanyat per dos infants occitans, fa una ofrena floral amb la bandera de Catalunya. Després d´un minut de silenci, els catalans canten els Segadors. Dinar al campament. L´Esbart Sant Martí ofereix un festival de danses dels Països Catalans i els grallers un petit concert. Torneig medieval. Missa en occità. Lectura de dos pregàries en català. I tot plegats canten el Virolai. Després segona representació de la Batalla. Taulajada de les faves. També participa el grup gascó "Hont Hadeta". Tres dies meravellosos en una ciutat engalanada amb milers de banderes catalanes (60%) i banderes occitanes (40%). Entre els assistents del CAOC citem Enric Garriga, Jordi Saguer, Isidre Serrat, Manuel Blesa, Jacint Alcañiz, Carme Colomer, Marta Dalmau, David Ripoll, Jaume Gala, Josefina i Rosa Sacases. La Vanguardia publica un bon reportatge.

divendres, 4 de setembre del 1987

MEMÒRIA AGERMANAMENT COLLBATÓ AMB CASERAS DE GARONA

En ocasió de l’inici de la genuïna Festa Major de Collbató, el divendres 4 de setembre del 1987 tingué lloc un acte públic a l’Ajuntament, en presència d’un nombrós públic català i d’una delegació de l’Ajuntament occità de Caseras de Garona, per anunciar l’inici de l’agermanament entre les dues poblacions.

En primer lloc obrí la sessió l’alcalde de Collbató, Andreu Josep i Mestres, el qual es referí a la culminació de l’etapa d’expansió del poble i de la construcció de la infraestructura urbanística. Ara, afegí, cal una obertura a l’exterior. L’agermanament de Caseras / Collbató vindrà a iniciar aquesta nova etapa.

A continuació Enric Garriga Trullols, en nom del Cercle d’Agermanament Occitano-Català, que ha impulsat aquest agermanament entre les dues poblacions, llegí un Pregó de les Festes i insistí sobre la conveniència de fomentar aquestes relacions entre municipis catalans i occitans per tal d’assolir un agermanament actiu entre Catalunya i Occitània. Recordà les arrels lingüístiques i culturals que els catalans tenim a Occitània i la realitat actual de la llengua occitana.

Finalment Robert Foch, conseller municipal de Caseras de Garona, en representació oficial de l’alcalde occità, llegí un extens discurs en un català molt simpàtic, amb alguns occitanismes i que el públic assistent comprengué perfectament. Es referí a la història de la Casa del Monestir de Montserrat a Caseras, que l’Ajuntament occità ha comprat i restaurat i anuncià pel proper any els actes solemnes de l’agermanament.

L’alcalde de Collbató oferí al representant occità de Caseras una bella placa amb els escuts de Collbató i Montserrat en marfil i amb la data del 4-9-1987, inici de l’agermanament.

Robert Foch també oferí còpies dels documents històrics de la Casa de Caseras i la història gràfica d’ahir i d’avui de la vila occitana.

Després d’un vermut-refrigeri popular començaren els actes de la Festa Major durant tres dies amb l’assistència i participació dels 15 occitans de Caseras.

Entre els actes cal destacar la II Exposició de fotografies, concerts, conferències, futbol i concursos diversos.

Ball de nit amb l’orquestrina Galana i d’altres i es clogué amb cercaviles, la III Trobada de Gegants de 9 pobles diferents i una gran castell de focs artificials.

diumenge, 16 d’agost del 1987

MEMÒRIA DE L’AGERMANAMENT ENTRE COLLBATÓ I CASERAS DE GARONA (OCCITÀNIA)

14-15-16 agost 1987

Durant els dies 14-15-16 d’agost del 1987 s’ha celebrat a Caseras de Garona (Occitània) uns actes d’agermanament entre Collbató i aquesta vila occitana que conserva amorosament l’antiga Casa de Montserrat, que des de l’Edat Mitjana fou una delegació catalana del Monestir de Montserrat i que ara ha estat adquirida i restaurada per l’Ajuntament de Caseras, per a fer-ne un Centre Cultural i catalano-occità.

Una delegació de 25 persones de Collbató, presidida per l’alcalde i per set regidors, fou rebuda i acollida per l’ajuntament de Caseras, d’una forma simpàtica i ben cordial.

Una visita a centres d’interès turístic i una brillant recepció oficial foren els actes més significatius de la trobada.

Els discursos en occità, francès i català foren expressions de la nova amistat catalano-occitana.

L’eminent professor de la Universitat de Peitieu (Poitiers) Pèire Bec, feu la traducció a l’occità d’un discurs en francès perquè els catalans el comprenguessin. L’occità és un vehicle lingüístic efectiu i pràctic evident pels catalans, encara que no coneguin la llengua d’OC.

Com a retorn d’aquesta visita dels catalans els propers 4-5-6 de setembre, una nombrosa delegació de Caseras serà rebuda a Collbató en motiu de la Festa Major. El Pregó de Festes d’aquest any serà a càrrec d’Enric Garriga del CAOC (Cercle d’Agermanament Occitano Català) perquè Occitània és un tema que interessa des d’ara als habitants de Collbató.

dimarts, 28 d’abril del 1987

MEMÒRIA DE LA VINGUDA DE 50 OCCITANS DE CASERAS A MONTSERRAT I BARCELONA

Dins el marc dels actes d’agermanament entre Collbató i Caseras iniciats i fomentats pel Cercle d’Agermanament Occitano-Català, una delegació de 50 occitans de Caseras, encapçalats per l’alcalde i el regidor i amic Robert Foch, el capellà de la vila i molta gent gran, arribaren al Parador del Bruc a les 8,30 del diumenge 26 d’abril del 1987. Foren rebuts per l’alcalde de Collbató i senyora i per una delegació del CAOC, encapçalada pel seu Secretari, Enric Garriga Trullols i per Roser Pàmies, que els donaren la benvinguda.

El dilluns 27 d’abril assistiren als actes de la Festivitat de la Mare de Déu de Montserrat a l’Abadia i foren rebuts en audiència especial pel Pare Abat, que els parlà en català i s’interessà per les obres de restauració de la Casa de Montserrat a Caseras, de l’Edat mitjana.

El dimarts 28 d’abril pel matí l’alcalde els acompanyà a la visita al Museu i a les Coves del Salnitre. Josep Serra Estruch, del CAOC, els acompanyà al dinar i els guià fins al Palau del Parlament de Catalunya, on foren rebuts a les 6 de la tarda, acompanyats, ara, pel Secretari del CAOC, Enric Garriga Trullols. Foren saludats pel Molt Honorable President del Parlament de Catalunya, el qual malauradament els parlà en francès, enlloc de català.

Després es visità l’Ajuntament, el Saló de Cent, la Sala de Sessions i la Sala d’en Sert, tot en català.

A la sortida s’afegí a l’autocar Núria Gavaldà, de divuit anys, membre de la Junta del CAOC, la qual saludà i parlà pel megàfon perfectament en gascó als occitans, els quals l’aplaudiren. Preguntà si l’havien entès, ja que no era exactament el gascó la variant lingüística dels occitans presents (si bé hi és molt pròxima). La resposta fou unànime, respongueren a l’uníson que sí que l’havien entès.

Després, per a deixar l’autocar al Poble Nou en un pàrking, tinguérem ocasió de parlar, durant el trajecte, amb el xofer (jove), un capellà (d’origen italià), Núria Gavaldà i jo mateix, tots quatre únicament en occità (jo en llenguadocià, la Núria en gascó, els altres en l’occità local). La conversa fou fluïda, interessant i simpàtica. A la tornada, fins i tot, el xofer del taxi hi ficava cullerada en català, car la jove Núria acaparava simpatia. Arribats a l’hotel, amb retard, les dones occitanes estaven esperant, interessades en saber perquè la Núria parlava com elles. Les sorpreses foren grosses, especialment quan digué que l’havia començat a aprendre el febrer d’enguany i completat amb una setmana per Pasqua, a Pau. La Núria deia que no sabia el francès, i així obligava tothom a parlar l’occità.

Ens deixaren amb nostàlgia i amb grans mostres de simpatia. L’endemà ells retornaven a Caseras (Occitània).

El CAOC havia fet avançar un pas més les relacions catalano-occitanes, ja que d’això es tracta, d’afirmar la identitat catalana i l’occitana i vigilar que no es transformin en relacions franco-espanyoles. L’agermanament Collbató-Caseras ja és un fet real i l’amistat està ben afermada.


Enric Garriga Trullols