diumenge, 23 de juny del 1991

XIII APLEC OCCITANO-CATALÀ DELS FOCS DE SANT JOAN A MONTSEGUR

Els que són supersticiosos amb el número 13 potser no han vingut enguany a Montsegur. Alguns dels que han repetit altres anys tampoc. Però malgrat que el treball suplementari del trasllat del local social del CAOC de Barcelona, que ha coincidit en les dates pròximes a l’Aplec de Montsegur, ens ha privat de fer una més gran publicitat, enguany també s’han aplegat unes 500 persones al Prat dels Cremats i la participació catalana ha augmentat notablement en relació als anys anteriors. La nostra publicitat a Occitània ha estat limitada només al Departament de l’Arieja i als socis i encara amb retard.

El programa, en les seves línies bàsiques, repeteix els esquemes dels altres aplecs anteriors, amb algunes variants.

A les 6h del matí sortí l’autocar del CAOC des de Barcelona, després l’esmorzar a l’Àrea de l’Empordà vam seguir per l’autopista fins a Carcassona i d’allí a Foix. Una part dels catalans foren allotjats a l’Hotel i l’altra part al Fogal Leo Lagrange, on dinàrem tots plegats. Seguidament ens traslladàrem a Montsegur i una extraordinària i insòlita boira (broma) feia impossible la visió a pocs metres de distància i per tant també del castell. Aquesta espesa boira persistí tota la tarda fins que s’esvaí a les 9h del vespre.

El primer acte a Montsegur es féu davant del monument als càtars al Prat dels Cremats. Primer es diposità un ram de flors al monument, ofert per la Secció Occitana del CAOC i lliurat per la jove canadenca Hélène Beaulieu, del Quebec (Canadà). A continuació es feren uns petits discursos per part de Teofil Digoudé, adjunt de l’alcalde de Montsegur, que féu guardar un minut de silenci; un altre per part de Joan-Claudi Chabrotí, tresorer del CAOC occità; i finalment d’Enric Garriga Trullols. Per acabar l’acte es cantaren els himnes català i occità.

Davant l’Ajuntament es féu un altre acte i en aquest cas fou Teofil Digoudé i el president Marcel Baiche els que feren els discursos.

Després es celebrà una missa oficiada pel monjo de Montserrat, Dom Hildebrant Miret, i per Mn. Maurici Tourrent, de Montferrier. L’homilia en català la féu el monjo de Montserrat i al final es cantà el Virolai en honor de la Moreneta, que tot l’any està a l’altar major, ofrena feta fa temps pel monestir de Montserrat i portada pel CAOC.

A la plaça de l’església, que està en obres de reforma, es féu un petit recital de música i danses occitanes a càrrec dels nostres amics del CAOC de Foix.

Després de sopar a l’Occitadella i altres llocs, es formà la comitiva amb els acordionistes davant, les banderes i les torxes al mig i els diables, amb la seva pirotècnia al darerra. També hi havia, per primer cop, els fallaires de Bagà amb les seves Fies-faies.

A dalt, al Prat dels Cremats, hi havia força gent i els diables feren una espectacular exhibició de pirotècnia davant la foguera.

El president del CAOC occità, Marcel Baiche, féu un vibrant discurs en occità, que fou molt aplaudit. La festa continuà amb danses i cançons, alternativament pels grallers de la Plaça Nova i els acordionistes del CAOC de Foix.

Al Prat hi havia la sonorització de Ràdio Mediana, també entrepans i begudes i el CAOC oferí un Cremat de Rom, preparat per la mà experta de Jaume Gala.

Un cop acabada la Festa, ens anàrem, la majoria, a dormir als allotjaments de Foix.

L’endemà diumenge ens traslladàrem tots a Mirapeix. A l’Ajuntament ens oferiren una recepció i un aperitiu. L’alcalde adjunt ens féu un bonic discurs en occità i Bernat Duthil un altre.

Visitàrem una mica el bonic poble. A la plaça, els grallers feren un petit concert. Un regidor de l’ajuntament els parlà de participar a la festa de Mirapeix.

Ens anàrem a dinar al Fogal de Foix i després a Barcelona, pel mateix camí de Carcassona.

El 13 havia resultat un bon número i els assistents estàvem molt contents.


Enric Garriga Trullols
23/06/1991