dilluns, 24 de maig de 1999

MEMÒRIA VIATGE DE PENTECOSTA. TRES JORNADES OCCITANO-CATALANES A LO VIGAN

22/23/24 de maig de 1999

Es fa la vuitena trobada per Pentacosta organitzada per Jòrdi Peladan, de Nimes. Un autocar surt de Barcelona i a la sortida Nimes Oest de l'autopista trobem els occitans, que ens acompanyaran durant tres dies. Primer anem a casa d'Anna Clement, a la masia "Los Clarís", de Conqueirac (Sant Ipòlit del Fòrt) que ens ofereix un aperitiu molt agradiu al jardí. Anna Clement ens parla dels seus projectes teatrals de la Companyía Gargamela. A continuació anem a l'AMORIER, a Sant Ipòlit, a dinar, on fem un selecte àpat, que agrada tothom. Després anem al Museu de la Seda, de Sant Ipòlit, on veiem tot el procés de producció artesanal de la seda. Quan arribem a Lo Vigan anem directament a l'Ajuntament, on es fa una recepció oficial presidida per dos tinents d'alcalde. Un d'ells ens dóna la benvinguda i a continuació prenen la paraula Joan Guers, Joan Amorós (en català), Jòrdi Peladan (en occità) i Enric Garriga, que en occità llegeix un discurs sobre el CAOC i les relacions occitano-catalanes. S'acaba amb un aperitiu, una fotografia de tots els assistents i es canta SE CANTA. Ens allotgem a l'Hotel Mas de la Prada (Prairie) en un lloc molt bonic. Durant el sopar hi ha una excel•lent actuació musical per part de Joan Guers (acordionista) i Joan Quillon (violinista). Al sopar hi assisteix també una coral local occitana, dirigida per Marcèla Courbier, que interpreta una colla de cançons occitanes. Els catalans, malgrat ser fòrça cansats, també canten cançons catalanes i occitanes. I la vetllada dura fins dos quarts d'una de la nit.

El diumenge, 23 de maig, visitem el Museu Cevenol, de Lo Vigan, al costat del riu i del pont romànic. En tres plantes hi ha una instal•lació ben didàctica de la vida a les Cevenes. Després anem cap a Sant Andrieu de Majèncolas per assistir a una  missa en occità. L'oficiant dóna la benvinguda als catalans en occità. Els catalans canten El Virolai, a l'Ofertori. Pràcticament es fa tot en occità, excepte una part en francès i en llatí. Després anem a dinar als afores de Rogues, al restaurant La Jurada. Aquí se'ns hi afegeixen Xavier Bada i Antònia Donadeu. Després d'un dinar animat amb cançons, visitem un camp megalític (cromlec) amb pedres dretes en cercle (temple solar) i també un dolmen. A continuació veiem, des d'un mirador, l'espectacular Circ de Navacèlas. Tornem a Lo Vigan per sopar i Joan Guers i Joan Quillon interpreten un variat repertori musical. Acabat el sopar, i a petició d'Enric Garriga, Joan Guers conta la història del llop, que fa 7 anys (1992) ja ens havia contat a Val d'Ort d'Andusa. Tots els assistents eren atents i captivats per la magnífica narració de Joan Guers que, en acabar, és felicitat i aplaudit per tots els presents. Després catalans i occitans canten.

És una sorpresa el cant de l'Estaca en cors, per part de Robert Sauvezan, que la seva esposa és corsa i ens proposen d'anar a Còrsega. Acabat el sopar encara alguns valents, que es resistien a la temptació d'anar a dormir, organitzen un petit debat sobre les Cevenes, les castanyes i la història del país. Robert Sauvazan ens parla del seu museu vivent de la castanya i del futur d'aquesta producció típica d'aquestes muntanyes cevenoles. Intervenen Enric Garriga, Xavier Bada i Jòrdi Peladan.

L'endemà dilluns anem a veure la Bauma de les Fades. S'hi afegeixen alguns occitans, entre els quals Abelha Serra.

És una visita espectacular que comença amb un trajecte amb funicular per l'interior de la muntanya. Mai no havíem vist unes sales tan grans i belles a l'interior de la terra. Després anem a dinar a Sumena, al restaurant La Rose, on també s'hi afegeix Joan Guers. Parlaments de Xavier Bada, Joan Guers (que diu que si els occitans ajudaren els catalans a la Reconquesta ara ells esperen de nosaltres que els ajudem també a la seva reconquesta), Enric Garriga (que parla de les activitats del CAOC) i Joan Amorós (que parla del Congrés). El CAOC regala una samarreta dels 25 milions a Jòrdi Peladan, que avui és el seu 61 aniversari. Després venen Andreu Serre (alcalde de Sumena) que és nord català, de Cerdanya, i que ens parla en català i al qual també li regalem una samarreta dels 25 milions. En partir ens deixa el seu conseller municipal occità, Joan Laporta, perquè ens acompanyi en la visita a Sumena, que és molt interessant i que explica en occità. Acabada la visita anem a Nimes Oest, on ens acomiadem dels occitans Jòrdi i Miquelina Peladan i Abelha Serre. Pel camí cap a Barcelona encara posem música occitana i un vídeo de les Tres Bessones, en aranès i una entrevista de TV3 a Felitz Daval d'Orlhac. Amb bon temps, bon humor i satisfacció, arribem a Barcelona a les 11 de la nit.

E.G.T.

DISCORS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS A LA RECEPCION A LA COMUNA DEL VIGAN


Sénher conse, conselhièr municipal, amics occitans, amics catalans.

Los catalans sèm plan uroses e contents d'èstre aicí al Vigan, convidats per la vòstra comuna e menats pel nòstre grand amic Jòrdi Peladan, que pendent uèit ans nos a preparat unas interessantas visitas per Pentecosta, per veire cada annada las causas mai interessantas d'aquesta bèla part d'Occitània.

La nòstra associacion culturala, lo Comitat d'Afrairament Occitano-Catalan, a unicament per tòca las relacions culturalas occitano-catalanas.

Desempuèi de mai de 21 annadas de trabalh contunhat, amb un fum d'activitats que se fan cada an, cada mes e cada jorn, a ideat un grand Congrés Occitano-Catalan, que se farà l'an 2000 e 2001 amb lo concors de la Fondacion Occitano-Catalana e fòrça associacions diferentas occitanas e catalanas e tanben oficialas.

Après 20 ans, las causas an cambiat fòrça en Euròpa. França, qu'èra en grand retard, tanben sembla qu'a començat de cambiar sa mentalitat jacobina e centralista. La recenta signatura de la Carta de las lengas minoritàrias o regionalas nos balha un novèl esper d'obertura, fòrça pichonet de moment, mas es una novèla dralha que caldrà seguir e aprigondir. Lo combat pels dreits de totas las lengas e las culturas serà fòrt encara dins l'avenidor. Mas l'afortiment de la democracia dins la novèla Euròpa pòt pas ignorar las autras culturas europèas qu'an tanben los dreits de viure a l'interior de lors territoris e tanben de s'espandir, perqué non, en defòra.

Avèm fòrça exemples recents d'aqueste sens de recuperacion nacionala. Per exemple lo retorn de las autonomias a Escòcia e Galas. E l'independéncia d'Estonia, Letonia, Lituania, Eslovenia, Macedònia, Croacia, etc.

Los imperialismes, los centralismes e los jacobinismes destruseires de pòbles, de lengas e de culturas son en trin de passar a l'istòria. L'oposicion a la libertat dels pòbles pòrta a situacions tan terribles coma çò que se passa a Kosovo.

Lo camin de la libertat es la democracia. Los pòbles la demandan e son los estats los que devon renonciar a la fòrça e a l'assimilacion. Quand tot lo monde aurà comprés qu'aqueste es lo sol camin, totes los conflictes seràn evitats o arrengats.

Los catalans avèm una granda confiança amb la novèla Euròpa. Nos agrada pas l'Euròpa dels estats actuals, mas pensam que i a doás possibilitats d'evolucionar. La primièra que los estats actuals se fagan petits e siagan regions d'Euròpa o la segonda que los pòbles sense estat siagan tanben estats novèls dins la novèla Euròpa. Dins una Euròpa plurilingue impòrta pas gaire la preséncia de las lengas nomenadas regionalas. La rason d'eficacitat serà pas en l'Euròpa unida un motiu per suprimir las lengas actualas dels estats. Se la pluralitat lingüistica es possible endefòra, tanben es possible dedins. Aquò es evident.

Los catalans sèm conscients que dins una Euròpa plurilingue cal saber fòrça lengas e per aquò los escolans en Catalonha aprenon lo catalan, lo castilhan, l'anglés e d'autras lengas coma lo francés, alemand, italian, etc.

Mas es evident que la lenga pròpia del territòri cal que siaga la lenga d'ensenhament obligatòria. E aquò se passa amb lo catalan en Catalonha. E en Occitània se deuriá passar atal amb l'occitan.

Cresi qu'es arribat lo moment de trucar fòrt per far cambiar las causas, per poder afrairar catalans e occitans dins unas parièras condicions d'egalitat europèa.

La lenga es la clau, o diguèt Mistral, gardar la lenga e la cultura es gardar l'identitat d'un pòble. E totas las lengas e culturas son patrimòni de la cultura universala e an lo dreit d'èstre protegidas e mai respectadas.

Dins aqueste esperit de tolerància, d'amistat e de frairetat corala, los catalans sèm sempre venguts a Occitània per rescontrar los occitans, que son los nòstres fraires, los nòstres amics e amb los qu'avèm en comun una meteissa cultura e istòria e doás lengas bessonas.

Aquesta parentat encara se mòstra mai evidenta quand los occitans venon a Catalonha.

Lo darrier còp qu'avèm recebut occitans a Barcelona foguèt fa doás setmanas del 7 al 10 de mai.

Éran 50 occitans venguts dels Vans, del Delfinat, de l'associacion occitana La Faraça. An visitat lo palais del govern de la Generalitat de Catalonha e lo guida los parlava sonque en catalan. Un autre guida, per visitar la catedrala, lo barri gotic e la Barcelona moderna e olimpica, los parlava sonque en catalan.

Après visitèron la Rota de l'òli e dins totes los musèus los parlavan en catalan. Visitèron lo grand monastièr de Poblet e sonque se parlèt en catalan, pendent una visita de doás oras. Lo dimenge visitèron lo monastièr de Montserrat e la messa e la recepcion foguèron sonque en catalan. En Collbató visitèron un talhièr d'orguenas e lo monde occitan demandava las causas en occitan e totas las responsas èran faitas en catalan. I aviá pas gaire problèmas de comprension. Après anèron a la glèisa per un concèrt d'orguena e la musica nos faguèt sortir de lagremas d'emocion. Se cantèt Magalí, Se Canta e d'autras cançons popularas. Los catalans e los occitans ploravan amassa de jòia e emocion. Foguèt mai qu'un concèrt. Foguèt una capitada e arribèt lo mai grand estrambord qu'òm auriá poscut imaginar.

Fin finala, una serada e un sopar amb bal tradicional amassèron mai de 120 personas. Las doás lengas de la velhada foguèron lo catalan e l'occitan. E per clavar, Se Canta, totes amassa.

Jòrdi Peladan, que venguèt amb un grop d'occitans de Nimes l'an passat a Catalonha, e qu'ongan nos a menat los de la Faraça, sap plan que se passa atal amb lo CAOC.

Los catalans, d'autra part, aprenon l'occitan cada còp mai, en diferentas Universitats e Licèus catalans.

Aqueste es lo projècte del CAOC qu'a portat a la practica pendent 22 ans e que contunharem ara e sempre.

Grand-mercé de nos recebre, de nos escotar, e vos inviti a totes a trabalhar amassa, en permanéncia, per las nòstras relacions millenàrias.

Visca Occitània.
Visca Catalonha.
Enric Garriga Trullols
Secretari del CAOC

ASSISTENTS CATALANS

Enric Garriga
Núria Bayó
Teresa Sabater Roig
Jacint Alcañiz
Teresa Clota
Maria Teresa Serra
Teresa Ortiz
Àngels Padró
Josefa Poch
Rosa Roca
Isabel Martí Roca
Enric Seguí Velao
Rosina Quintana
Joan Amorós
Anna Marzà
Concepció Molinas
Assumpció Torrent Badia
Xavier Bada
Francesca Sala Llovera
Antònia Donadeu
Jaume Vivó
Mariona Hernàndez
Mª Jesús Muñoz

ALGUNS ASSISTENTS OCCITANS

Jòrdi Peladan, de Nimes (30)
Miquelina Peladan, de Nimes (30)
Raimonda Arnold, de St. Martin Val (30)
Joan Guers, de Rogues (30)
Joan Quillon, de Lo Vigan (30)
Robèrt Sauvezan, de Clapiers(34)
Antonieta Damiani, de Clapiers (34)
Catarina Sans, d'Usés (30)
Teresa Sattes, de Nimes (30)
Marcèla Courbier, de Lo Vigan (30)
Lucian Vacquier, de Lo Vigan (30)
Abelha Serre, de Nimes (30)
Cristina Lagraviere, de Caveirac (30)
Andrèu Serre, de Sumena (30)
Joan Laporte, de Sumena (30)
Patric Rochedy, de La Sala (30)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada