27 i 28 novembre 1999
A les 6:30 del matí del dissabte surt l'autocar del CAOC de Barcelona amb mitja hora de retard per esperar el pare Miret, de Montserrat, que malauradament quedà en terra ben desolat en veure que ja havíem partit. Crec que en el futur la proliferació de telèfons mòbils evitarà aquests problemes. Però no era aquest el darrer entrebanc, car a l'Ospitalet i a Ax tampoc vam coincidir amb Marcèl Baiche, però no quedà despenjat, sinó que s’espavilà per anar a Pau amb el cotxe de Cristian Duthil. Finalment, el tercer intent fou reeixit, car recollim a Foix el matrimoni occità Josep i Andriva Sans.
Arribem amb força retard a Pau i dinem a l'Hotel Commerce a quarts de tres, però a quarts de quatre ja som a l'Ajuntament de Pau, on fem l'Amassada del CAOC, a la sala d'actes.
Hi assisteixen 21 catalans i 21 occitans.
En la luxosa estança, bellament decorada, s'havien instal•lat les taules i les cadires en forma d'un cercle obert i cadascú tenia davant seu un micròfon incorporat a la taula per poder intervenir en la reunió. Durant l'exposició de les activitats del CAOC i dels programes de futur, hi hagué una tranquil•la fluïdesa i un gran consens i els aplaudiments ratificaven els acords. Però quan Joan Amorós, en el darrer punt del Torn Obert, esmentà el Congrés Occitano-català, començaren les polèmiques sobre l'ús del francès, i tothom era en contra d'acceptar com inevitable la presència del francès, des del President occità, Marcel Baiche i el Secretari, Jacme Delmàs, fins tots els que parlaren del tema, ja fossin occitans o catalans. Després Joan Amorós arribà a creure que els pocs que callaven compartien la seva opinió, però això és molt discutible, car les abstencions també poden ser un assentiment a la majoria.
A mitja sessió, l'alcalde, abillat de gala, entra a la sala i ens demana excuses per introduir una parella de nuvis acabats de casar, que es volien fer la foto de record a la sala noble de l'Ajuntament.
Després, a les 17:30 h., acabada l'Amassada, torna l'alcalde per començar la recepció. Demana abans a Joan Amorós si els assistents comprenen el francès i diu que sí, que no hi ha cap problema. Intento rectificar l'error d'Amorós i dic a l'alcalde que hauria de fer almenys una part de la intervenció en occità. Accepta la meva proposició i diu que la farà en bearnès. Efectivament, comença en occità-bearnès, però hi ha alguns comentaris discrepants, especialment dels occitans, i aleshores polemitza en francès, i fa una llarga intervenció a ritme accelerat que cap català podia copsar ni entendre, fins i tot, crec, el propi Amorós, car Marcel Baiche diu que ni ell l’entenia. Tot això ens hauríem estalviat si Amorós hagués dit que els catalans no entenen el francès. O hagués demanat la traducció simultània, com fa sempre el CAOC, i hauríem fet l'honor a l'occità.
A continuació, sense protocol, vaig prendre la paraula i vaig llegir el discurs que tenia preparat en occità i que tothom va comprendre, i el primer de tots l'alcalde, que va comentar-lo. Vaig aprofitar per fer una lloança del gran escriptor bearnès Roger Lapassada, amb qui el CAOC havia tingut diferents encontres cordials. Ningú no volgué parlar després del meu discurs i l'alcalde s'excusà i partí. Aleshores es serví un aperitiu per tothom a la mateixa sala.
A continuació, una part dels assistents anàrem a l'Ostau Bearnès, on hi havia una gran festa amb música, organitzada amb motiu de la presentació d'un llibre. Hi havia molta joventut que parlava en occità. Un altre cop ens oferirem un esplèndid aperitiu. Fou una festa d'aquelles que obren de bat a bat el cor a l'esperança del redreçament d'Occitània a partir del treball quotidià de base.
Després anàrem a sopar a l'hotel. Reagrupats a continuació a una sala del propi hotel, es repartiren fulls amb cançons occitanes i catalanes. Pèire Bec, bon coneixedor del català, també es revelà com a bon cantaire occità i català.
Per acabar la vetllada, la soprano Olga Guerrero cantà cançons occitanes i catalanes que despertaren l'admiració i també la gran sorpresa dels assistents, pel seu domini i perfecció del cant i de l'occità. Fou una vetllada bonica i molt digna.
Dos acordionistes occitans-bearnesos contractats, finalment no vingueren, i haurien pogut completar la festa, però com que no ho sabien els assistents, tots ells quedaren ben contents i satisfets.
Després d'acabar la vetllada, alguns encara anàrem a saludar a Marilís Orionàa, la cantant bearnesa, filla de Gelabert Narióo, que actuava simultàniament a una sala de Pau.
L'endemà a les 9:30 es visità el Castell-palau reial de Pau. Les explicacions en francès de la guia són traduïdes al català per Marcèl Baiche, president del CAOC occità, el qual enriqueix les explicacions amb altres coneixements històrics propis.
Després anàrem a visitar una cava del famós vi de Jurançon. La visita comença per les vinyes, segueix pel procés de producció i s'acaba amb la degustació i compra de botelles.
En començar la visita hi ha un incident entre Sergi Consol i Joan Amorós ja que aquest darrer increpa Sergi per portar un gran cotxe amb matrícula de Madrid. Sergi li diu que és llogat. Amorós diu que això no és correcte ni acceptable que el porti allí. Sergi replica i li retreu la incongruència de la seva radicalitat d'avui per una sola lletra (M) i en canvi ahir a la reunió era ben tolerant, moderat i permissiu quan defensava que el francès fos tolerat i admès al Congrés Occitano-català.
Retornats a l'Hotel de Pau, dinem tots plegats i després d'acomiadar-nos dels amics, l'autocar del CAOC reprén el retorn. A Foix deixem els amics occitans Josep i Andriva Sans i a l'estació de l'Ospitalet d'Arieja deixem Marcèl Baiche.
Després d'una breu parada a Puigcerdà, arribem tard a Barcelona, perquè Pau està molt lluny. Però ha valgut la pena perquè hem superat els obstacles d'organització i hem aconseguit fer pujar més el prestigi del CAOC. L'any vinent potser l'Amassada serà a Montalban.
Enric Garriga Trullols
Secretari General del CAOC
Discors d’Enric Garriga Trullols
Pau, 27 de novembre de 1999
Sénher conse de Pau, amics occitans, amics catalans.
En primièr vòli regraciar la Comuna de Pau per nos recebre e per nos balhar una sala de l’Ostal de la Vila per poder faire la 35 Amassada de la dóas seccions del Comitat d’Afrairament Occitanò-Catalan.
Pendent mai de 21 annadas avèm fait las nòstras amassadas pertot Occitània e los Païses Catalans. Ongan se passa a Pau.
Lo CAOC a visitat fòrça de còps Pau e lo Bearn. Lo darrièr còp foguèt en abril de 1996, de la man del nòstre grand amic Gilabert Narioo.
Ongan, en mai dels nòstres amics de sempre, avèm tanben l’ajuda especiala de l’Institut Occitan de Pau, de son director, qu’es un catalan, e del president executiu, Patric Navone. Grands mercès a totes.
Ongan, la visita a Pau a permès als catalans de tornar rescontrar fòrça d’amics, perquè lo sèti del CAOC occitan foguèt pendent qualques annadas dedins l’Ostau Biarnès. Aicí lo CAOC occitan encontrèt, lo 1986, un novèl ostal, una nòva casa, après la fòrta crisi del 1985, provocada per la vision estreita de qualqu’un intellectual.
Aicí a Pau, terra de libertat e de tolerància, lo CAOC occitan s’afortiguèt e lo CAOC catalan encontrèt fòrça d’amics e una partida de son istòria. Lo Bearn, pel mejan del comte rei catalan Ramon Berenguer IV e après, en 1170,pel maridatge de la vescomtessa Maria del Bearn amb Guilhèm de Montcada, unís son destin als catalans e aragoneses. E totes amassa mescleron lor sang a Muret, per defendre la libertat dels pòbles.
Dedins aquesta joia, del rescontre occitanò-catalan d'uei, i a quicom que truca nòstra consciencia. Avèm lo sentiment e lo dòl qu'encara dèmora dins lo mai prigond del nostre còr per l'absència d'un grand ome, d'una granda figura, d'un grand occitanista, d'un grand escrivant, d'un grand militant, d'un grand trabalhaire: Roger Lapassada, que nos daissèt a mejans del mes d'octubre passat a Ortès, la vila ont i a lo castèth dels Montcada catalans.
Cada cop que sèm vinguts a Ortès, a Pau, al Bearn, Roger Lapassada èra present al rescontre amb los catalans. L'amistat catalanò-occitana èra per el tanben una partida de la lucha per la libertat e per la cultura comuna.
Absent uei, es e serà sempre present, totjorn, dins nòstra memòria coma un exemple, lo mai realista, de çò que cal faire per far avançar las causas, en defòra de bufecas teorias intellectualas, de las ideologias e dels partidismes. Pendent tota sa vida a fait realitat la devisa de l'IEO: LA FE SENS OBRÀS MÒRTA ES.
Lo CAOC a fait tanben un trabalh de formigueta, un trabalh constant e superior a sas fòrças e amb uns mejans modèstes e precaris. Mas, com a Roger Lapassada, amb una illusion e una fe vertadièra.
Avèm progressat malgrat la indiferència, la maldisença e las acidas criticas que venian de pertot. Lo decòr, lo panorama, l'ambient, a plan cambiat. Pas encara lo sufisent, mas fòrca comparat amb çò que se passava fa 21 ans, quand comencèt a trabalhar lo CAOC.
Sèm dins la bona dralha, dins lo bon camin. Avèm desrevelhat las conscièncias, avèm fòrabandit la vergonha, avèm recuperat l'identitat, avèm esclaircit los remembres del passat e los ligams de l'antica frairetat.
I a de bonas causas pertot, en Catalunha tanben, que contunha de recuperar son identitat culturala e nacionala malgrat fòrça de perilhs. En Euròpa s’afortís una consciencia de libertat dels pòbles qu’an comprès que per dessús las frontièras existís lo dreït d’intervencion quand los pòbles son massacrats. La non intervencion, tant cara als estats jacobins, es acabada.
Cada còp mai, Euròpa aurà de prendre decisions e las impausar a totes los estats, per fargar una Euròpa de las libertats e dels pòbles.
Soi urós de poder dire tot aquò dins aquest grand palais de la vila de Pau, capitala del darrièr reducte independent d'Occitània.
Soi urós de tornar veire lo cèu de Pau, la vision formidable e impressionanta de las Pireneas, que lo poèta Lamartine diguèt qu'éra la mai bèla vision terrestre del monde.
La setmana venenta, per pur azard, serèm a Nàples, que segon lo meteis poèta Lamartine es la mai bèla vision maritima del monde, per rescontrar, tanben, los remembres catalans del passat.
Amb aquestes visions formidables e esclarcidas del nòstre grand espaci cultural comun, fai los mai fervoroses votes per la renavida d'Occitània e de Catalonha dins aquesta novèla Euròpa de las libertats e dels pòbles que se farga.
Visca Occitània!
Visca Catalonha!
Enric Garriga Trullols
Secretari General del CAOC catalan
Pau 27-11-1999
ADHESIONS I EXCUSATS
MIRELHA BRAÇ, de Carcassona (secretària de l’IEO)
FELIP CARBONA, d’Aurevila (31) (President IEO)
BERNAT BERGÉ, de Merville (31) (President EOE) (Incondicional del CAOC)
JÒRDI PELADAN, de Narbona (President U.O.E.) s’excusa
MAX ROQUETA, de Montpeller (celebra el 91 aniversari)
NAOKO SANO, del Japó (diu que Pau es lluny del Japó)
FÈLIX DAVAL, de Orlhac (li cal trobar sous per la calandreta)
ENRIC JEANJEAN, de Wollongong (Australia) (vindrà a l’Amassada del 2001)
RENAT RICARRÈRA, alcalde d’Ortés (vicepresident Conselh Reg. Aquitània) (absent)
JOSE MANUEL ALLENDE SALAZAR, consol d'Espanya (absent)
JACME TAUPIAC, de Montalban (s’ofereix per l’Amassada 2001)
JÒRDI PASSERAT, de Tolosa (Ha de fer missa i bateig)
JOAN THOMAS, de Lavaur (vicepresident CAOC) (és a París)
JOAN ANTONI COSTUMERO, d'Albi (vicepresident CAOC) (Occitania es trop granda)
JOSEF PROKOP, de Polònia (ara a Sabadell que parla i escriu occità) (no pot)
PAULIN REGNARD, de París (es farà soci del CAOC)
FELIP ESPINASSE, s'excusa per Internet
JOAN RIGOL, President del Parlament de Catalunya, s'excusa
JOAQUIM LLIMONA, d'Afers Exteriors de la Generalitat, absent
BERNAT LESFARGUES, de Gleisa Nòva/Issac, s'adhereix
ANHÈS NEGRE, de Foix (09), s'excusa
PATRICI POJADA, de Pàmias (09), s'excusa
GUY HERAUD, de Pau (és malalt, diu: Visca Catalunya)
A les 6:30 del matí del dissabte surt l'autocar del CAOC de Barcelona amb mitja hora de retard per esperar el pare Miret, de Montserrat, que malauradament quedà en terra ben desolat en veure que ja havíem partit. Crec que en el futur la proliferació de telèfons mòbils evitarà aquests problemes. Però no era aquest el darrer entrebanc, car a l'Ospitalet i a Ax tampoc vam coincidir amb Marcèl Baiche, però no quedà despenjat, sinó que s’espavilà per anar a Pau amb el cotxe de Cristian Duthil. Finalment, el tercer intent fou reeixit, car recollim a Foix el matrimoni occità Josep i Andriva Sans.
Arribem amb força retard a Pau i dinem a l'Hotel Commerce a quarts de tres, però a quarts de quatre ja som a l'Ajuntament de Pau, on fem l'Amassada del CAOC, a la sala d'actes.
Hi assisteixen 21 catalans i 21 occitans.
En la luxosa estança, bellament decorada, s'havien instal•lat les taules i les cadires en forma d'un cercle obert i cadascú tenia davant seu un micròfon incorporat a la taula per poder intervenir en la reunió. Durant l'exposició de les activitats del CAOC i dels programes de futur, hi hagué una tranquil•la fluïdesa i un gran consens i els aplaudiments ratificaven els acords. Però quan Joan Amorós, en el darrer punt del Torn Obert, esmentà el Congrés Occitano-català, començaren les polèmiques sobre l'ús del francès, i tothom era en contra d'acceptar com inevitable la presència del francès, des del President occità, Marcel Baiche i el Secretari, Jacme Delmàs, fins tots els que parlaren del tema, ja fossin occitans o catalans. Després Joan Amorós arribà a creure que els pocs que callaven compartien la seva opinió, però això és molt discutible, car les abstencions també poden ser un assentiment a la majoria.
A mitja sessió, l'alcalde, abillat de gala, entra a la sala i ens demana excuses per introduir una parella de nuvis acabats de casar, que es volien fer la foto de record a la sala noble de l'Ajuntament.
Després, a les 17:30 h., acabada l'Amassada, torna l'alcalde per començar la recepció. Demana abans a Joan Amorós si els assistents comprenen el francès i diu que sí, que no hi ha cap problema. Intento rectificar l'error d'Amorós i dic a l'alcalde que hauria de fer almenys una part de la intervenció en occità. Accepta la meva proposició i diu que la farà en bearnès. Efectivament, comença en occità-bearnès, però hi ha alguns comentaris discrepants, especialment dels occitans, i aleshores polemitza en francès, i fa una llarga intervenció a ritme accelerat que cap català podia copsar ni entendre, fins i tot, crec, el propi Amorós, car Marcel Baiche diu que ni ell l’entenia. Tot això ens hauríem estalviat si Amorós hagués dit que els catalans no entenen el francès. O hagués demanat la traducció simultània, com fa sempre el CAOC, i hauríem fet l'honor a l'occità.
A continuació, sense protocol, vaig prendre la paraula i vaig llegir el discurs que tenia preparat en occità i que tothom va comprendre, i el primer de tots l'alcalde, que va comentar-lo. Vaig aprofitar per fer una lloança del gran escriptor bearnès Roger Lapassada, amb qui el CAOC havia tingut diferents encontres cordials. Ningú no volgué parlar després del meu discurs i l'alcalde s'excusà i partí. Aleshores es serví un aperitiu per tothom a la mateixa sala.
A continuació, una part dels assistents anàrem a l'Ostau Bearnès, on hi havia una gran festa amb música, organitzada amb motiu de la presentació d'un llibre. Hi havia molta joventut que parlava en occità. Un altre cop ens oferirem un esplèndid aperitiu. Fou una festa d'aquelles que obren de bat a bat el cor a l'esperança del redreçament d'Occitània a partir del treball quotidià de base.
Després anàrem a sopar a l'hotel. Reagrupats a continuació a una sala del propi hotel, es repartiren fulls amb cançons occitanes i catalanes. Pèire Bec, bon coneixedor del català, també es revelà com a bon cantaire occità i català.
Per acabar la vetllada, la soprano Olga Guerrero cantà cançons occitanes i catalanes que despertaren l'admiració i també la gran sorpresa dels assistents, pel seu domini i perfecció del cant i de l'occità. Fou una vetllada bonica i molt digna.
Dos acordionistes occitans-bearnesos contractats, finalment no vingueren, i haurien pogut completar la festa, però com que no ho sabien els assistents, tots ells quedaren ben contents i satisfets.
Després d'acabar la vetllada, alguns encara anàrem a saludar a Marilís Orionàa, la cantant bearnesa, filla de Gelabert Narióo, que actuava simultàniament a una sala de Pau.
L'endemà a les 9:30 es visità el Castell-palau reial de Pau. Les explicacions en francès de la guia són traduïdes al català per Marcèl Baiche, president del CAOC occità, el qual enriqueix les explicacions amb altres coneixements històrics propis.
Després anàrem a visitar una cava del famós vi de Jurançon. La visita comença per les vinyes, segueix pel procés de producció i s'acaba amb la degustació i compra de botelles.
En començar la visita hi ha un incident entre Sergi Consol i Joan Amorós ja que aquest darrer increpa Sergi per portar un gran cotxe amb matrícula de Madrid. Sergi li diu que és llogat. Amorós diu que això no és correcte ni acceptable que el porti allí. Sergi replica i li retreu la incongruència de la seva radicalitat d'avui per una sola lletra (M) i en canvi ahir a la reunió era ben tolerant, moderat i permissiu quan defensava que el francès fos tolerat i admès al Congrés Occitano-català.
Retornats a l'Hotel de Pau, dinem tots plegats i després d'acomiadar-nos dels amics, l'autocar del CAOC reprén el retorn. A Foix deixem els amics occitans Josep i Andriva Sans i a l'estació de l'Ospitalet d'Arieja deixem Marcèl Baiche.
Després d'una breu parada a Puigcerdà, arribem tard a Barcelona, perquè Pau està molt lluny. Però ha valgut la pena perquè hem superat els obstacles d'organització i hem aconseguit fer pujar més el prestigi del CAOC. L'any vinent potser l'Amassada serà a Montalban.
Enric Garriga Trullols
Secretari General del CAOC
Discors d’Enric Garriga Trullols
Pau, 27 de novembre de 1999
Sénher conse de Pau, amics occitans, amics catalans.
En primièr vòli regraciar la Comuna de Pau per nos recebre e per nos balhar una sala de l’Ostal de la Vila per poder faire la 35 Amassada de la dóas seccions del Comitat d’Afrairament Occitanò-Catalan.
Pendent mai de 21 annadas avèm fait las nòstras amassadas pertot Occitània e los Païses Catalans. Ongan se passa a Pau.
Lo CAOC a visitat fòrça de còps Pau e lo Bearn. Lo darrièr còp foguèt en abril de 1996, de la man del nòstre grand amic Gilabert Narioo.
Ongan, en mai dels nòstres amics de sempre, avèm tanben l’ajuda especiala de l’Institut Occitan de Pau, de son director, qu’es un catalan, e del president executiu, Patric Navone. Grands mercès a totes.
Ongan, la visita a Pau a permès als catalans de tornar rescontrar fòrça d’amics, perquè lo sèti del CAOC occitan foguèt pendent qualques annadas dedins l’Ostau Biarnès. Aicí lo CAOC occitan encontrèt, lo 1986, un novèl ostal, una nòva casa, après la fòrta crisi del 1985, provocada per la vision estreita de qualqu’un intellectual.
Aicí a Pau, terra de libertat e de tolerància, lo CAOC occitan s’afortiguèt e lo CAOC catalan encontrèt fòrça d’amics e una partida de son istòria. Lo Bearn, pel mejan del comte rei catalan Ramon Berenguer IV e après, en 1170,pel maridatge de la vescomtessa Maria del Bearn amb Guilhèm de Montcada, unís son destin als catalans e aragoneses. E totes amassa mescleron lor sang a Muret, per defendre la libertat dels pòbles.
Dedins aquesta joia, del rescontre occitanò-catalan d'uei, i a quicom que truca nòstra consciencia. Avèm lo sentiment e lo dòl qu'encara dèmora dins lo mai prigond del nostre còr per l'absència d'un grand ome, d'una granda figura, d'un grand occitanista, d'un grand escrivant, d'un grand militant, d'un grand trabalhaire: Roger Lapassada, que nos daissèt a mejans del mes d'octubre passat a Ortès, la vila ont i a lo castèth dels Montcada catalans.
Cada cop que sèm vinguts a Ortès, a Pau, al Bearn, Roger Lapassada èra present al rescontre amb los catalans. L'amistat catalanò-occitana èra per el tanben una partida de la lucha per la libertat e per la cultura comuna.
Absent uei, es e serà sempre present, totjorn, dins nòstra memòria coma un exemple, lo mai realista, de çò que cal faire per far avançar las causas, en defòra de bufecas teorias intellectualas, de las ideologias e dels partidismes. Pendent tota sa vida a fait realitat la devisa de l'IEO: LA FE SENS OBRÀS MÒRTA ES.
Lo CAOC a fait tanben un trabalh de formigueta, un trabalh constant e superior a sas fòrças e amb uns mejans modèstes e precaris. Mas, com a Roger Lapassada, amb una illusion e una fe vertadièra.
Avèm progressat malgrat la indiferència, la maldisença e las acidas criticas que venian de pertot. Lo decòr, lo panorama, l'ambient, a plan cambiat. Pas encara lo sufisent, mas fòrca comparat amb çò que se passava fa 21 ans, quand comencèt a trabalhar lo CAOC.
Sèm dins la bona dralha, dins lo bon camin. Avèm desrevelhat las conscièncias, avèm fòrabandit la vergonha, avèm recuperat l'identitat, avèm esclaircit los remembres del passat e los ligams de l'antica frairetat.
I a de bonas causas pertot, en Catalunha tanben, que contunha de recuperar son identitat culturala e nacionala malgrat fòrça de perilhs. En Euròpa s’afortís una consciencia de libertat dels pòbles qu’an comprès que per dessús las frontièras existís lo dreït d’intervencion quand los pòbles son massacrats. La non intervencion, tant cara als estats jacobins, es acabada.
Cada còp mai, Euròpa aurà de prendre decisions e las impausar a totes los estats, per fargar una Euròpa de las libertats e dels pòbles.
Soi urós de poder dire tot aquò dins aquest grand palais de la vila de Pau, capitala del darrièr reducte independent d'Occitània.
Soi urós de tornar veire lo cèu de Pau, la vision formidable e impressionanta de las Pireneas, que lo poèta Lamartine diguèt qu'éra la mai bèla vision terrestre del monde.
La setmana venenta, per pur azard, serèm a Nàples, que segon lo meteis poèta Lamartine es la mai bèla vision maritima del monde, per rescontrar, tanben, los remembres catalans del passat.
Amb aquestes visions formidables e esclarcidas del nòstre grand espaci cultural comun, fai los mai fervoroses votes per la renavida d'Occitània e de Catalonha dins aquesta novèla Euròpa de las libertats e dels pòbles que se farga.
Visca Occitània!
Visca Catalonha!
Enric Garriga Trullols
Secretari General del CAOC catalan
Pau 27-11-1999
ADHESIONS I EXCUSATS
MIRELHA BRAÇ, de Carcassona (secretària de l’IEO)
FELIP CARBONA, d’Aurevila (31) (President IEO)
BERNAT BERGÉ, de Merville (31) (President EOE) (Incondicional del CAOC)
JÒRDI PELADAN, de Narbona (President U.O.E.) s’excusa
MAX ROQUETA, de Montpeller (celebra el 91 aniversari)
NAOKO SANO, del Japó (diu que Pau es lluny del Japó)
FÈLIX DAVAL, de Orlhac (li cal trobar sous per la calandreta)
ENRIC JEANJEAN, de Wollongong (Australia) (vindrà a l’Amassada del 2001)
RENAT RICARRÈRA, alcalde d’Ortés (vicepresident Conselh Reg. Aquitània) (absent)
JOSE MANUEL ALLENDE SALAZAR, consol d'Espanya (absent)
JACME TAUPIAC, de Montalban (s’ofereix per l’Amassada 2001)
JÒRDI PASSERAT, de Tolosa (Ha de fer missa i bateig)
JOAN THOMAS, de Lavaur (vicepresident CAOC) (és a París)
JOAN ANTONI COSTUMERO, d'Albi (vicepresident CAOC) (Occitania es trop granda)
JOSEF PROKOP, de Polònia (ara a Sabadell que parla i escriu occità) (no pot)
PAULIN REGNARD, de París (es farà soci del CAOC)
FELIP ESPINASSE, s'excusa per Internet
JOAN RIGOL, President del Parlament de Catalunya, s'excusa
JOAQUIM LLIMONA, d'Afers Exteriors de la Generalitat, absent
BERNAT LESFARGUES, de Gleisa Nòva/Issac, s'adhereix
ANHÈS NEGRE, de Foix (09), s'excusa
PATRICI POJADA, de Pàmias (09), s'excusa
GUY HERAUD, de Pau (és malalt, diu: Visca Catalunya)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada