31 juliol - 1 d'agost de 1999
El dissabte 31 de juliol, surt un petit autocar des de Barcelona per anar a la XII Pujada al Port de Salau. Després de dinar a l'Hotel Bruna, d'Esterri d'Àneu, es va a Ferrera per visitar el Centre d'Art i Natura i el poble. Ens acompanya Lluís Llobet que ens fa veure les instal•lacions i el projecte del conjunt que serà realitzat en el termini d'any i mig.
És un poble enlairat i situat davant una munió de belles muntanyes. Tornats a Esterri, hi ha una missa (opcional) a la parròquia, oficiada per Mn. Francesc Vilamala, del CAOC, que juntament amb Mn. Jordi Miquel Benavent, fan referències a la Pujada. Després anem a sopar i plou una mica. Però després la nit queda ben estrellada i això ens assegura una bona jornada per l'endemà al Port de Salau.
El diumenge u d’agost es fa la XII Pujada al Port de Salau (2010 mts. altitud) organitzada pel CAOC i altres entitats. Els catalans pugen des d'Isil amb jeeps fins el final de la pista forestal i després 45 minuts a peu.
Els occitans des de Salau. Hi assisteixen 600 persones entre occitans i catalans amb una lleugera majoria occitana. Els actes són els tradicionals: intercanvi de productes típics, discursos, danses, cançons i repartiment de vi per part catalana i de formatge per part occitana per a tothom. La música a l'acordió és a càrrec de Cristian Duthil (occità) i Pilar Llagostera (catalana). Aquesta darrera és el primer cop que hi va i té un gran èxit. Interpreten peces tradicionals catalanes i occitanes i en diferents moments d'abans i després dels discursos. Enric Garriga llegeix les adhesions rebudes i anuncia la de la Fabla Aragonesa, que volen venir l'any vinent i aquesta menció arrenca forts aplaudiments. Els oradors que fan discursos són Jordi Carrera, Annia Rieu (de Salau), Cristian Duthil (de Foix), Josiana Rimont (de St. Girons), Julian Souquet (d'Erce) i Enric Garriga. Tots parlen en català i occità, i Enric Garriga meitat català i meitat occità, el qual denuncia el govern francès de no voler canviar l'article II de la Constitució ni de ratificar la Carta de les Llengües minoritàries, i d'altra banda demana, al govern de la Generalitat, que s'ensenyi l'occità a les escoles catalanes, per salvar Occitània i poder comunicar-nos millor amb els occitans Apart de l'alcalde de Llavorsí (Lluís Segalàs Sala) i hi ha els tinents alcaldes de València d'Aneu (Jaume Comes) i d'Esterri (Josep Escales) que representen els respectius alcaldes. També hi ha altres alcaldes occitans. Es canten cançons occitanes i els himnes occitans (Se Canta) i el català (Els Segadors) amb l'acompanyament musical dels acordionistes. Es fa una gran fotografia amb la majoria d'assistents i després es fa un gran cercle per cantar el Cant dels Adéus, que també interpreta Pilar Llagostera a l'acordió. El temps és radiant i la festa molt reeixida. Poc a poc la gent baixa per cada costat. Els catalans van cap a Isil i els del CAOC continuen fins a Barcelona, on arriben a les 12 h. de la nit després de sopar a Ponts. En canvi un grup de més de 30 occitans fan un sopar-mongetada al poble de Salau al Restaurant MYRTILLES (en occità abajon i en català nadiu, on es fa música occitana tradicional i moderna. Al Port de Salau hi assisteix TV3 i diferents diaris i ràdios que n'han fet difusió. Han publicat reportatges l'Avui, La Vanguardia, El Segre, La Mañana, etc. Aquests dos darrers han publicat una pàgina sencera cadascun, el 2/8/99, i amb fotografia en colors a la primera pàgina i a la darrera respectivament. La Televisió catalana, TV3, a les 14 hores dels dilluns 2/8/99, emet un bon reportatge sobre la XII Pujada
E.G.T.
DISCURS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS AL PORT DE SALAU
1 d'agost de 1999
Senyors diputats, alcaldes, regidors i amics tots, occitans i catalans.
Som aquí, a Salau, per la XII vegada, en aquesta festa de germanor que aplega occitans i catalans, en aquest límit de les comarques del Pallars Sobirà i l'Arieja i que uneix Occitània i Catalunya.
Voldria saber si hi ha algú que em pugui dir on és la frontera? Si hi ha algú que em pugui dir quina diferència hi ha entre un costat i l'altre de la muntanya?
La frontera política, cultural, lingüística i nacional és una monstruosa imbecil•litat dels estats jacobins francès i espanyol.
Sabem prou bé que hi ha encara problemes entre veïns europeus, però entre catalans i occitans no n'hi ha hagut jamai. Som germans, fills de la mateixa cultura i llengua. Són els estats els que ens han separat i ens han dit que som diferents. A uns els han dit que són francesos i als altres ens han dit que som espanyols i no som ni una cosa ni l'altra.
Tots som fills de la cultura occitana, destruïda primer per França i, després, Espanya en volgué destruir la branca catalana.
I ara, en homenatge als occitans i a la llengua occitana , continuo en occità:
Amics occitans,
França vòl pas signar la carta de las lengas regionalas o minoritàrias, perqué aquò seriá contrari l'article II de la Constitucion que ditz que la lenga de la Republica es lo francés.
Ara que las lengas regionalas en França arriban al punt zerò de l'usatge public, l'Estat francés a paur de pensar qu'aquestas lengas se poguèssen reviscolar.
Ara qu'èra preste a las enterrar, las vòl pas ressucitar. E davant la pression interiora e exteriora vòl enganar Euròpa en disent que acceptarà unicament 39 mesuras d'un total de 95 articles que Chirac ditz que son absurdas.
Un autre còp se vòl ganhar de temps. La brega entre Chirac e Jospin farà interminable e dificila de trobar una solucion, que jamai serà una solucion a la catalana.
Çò meteis acaba de dire lo president de Provença, Vauzelle, que ditz que Provença es pas Catalonha. Aqueste paure òme sap pas gaire d'istòria perqué Provença foguèt catalana pendent mai de 110 ans e en Provença encara ne demòra la bandièra catalana.
Los catalans podèm ajudar fòrça a la renaissença d'Occitània. Son pas catalanistas los que sonque s'interessan per Catalonha. D'autra part es una contradiccion de demandar lo respecte pels magrebins, sa lenga e cultura, e oblidar los occitans.
Per aquò prepausi al govern de la Generalitat d'ensenhar dins las escòlas catalanas l'occitan e d'aqueste biais podrem comunicar melhor amb los occitans e salvarem Occitania. E aurem l'assegurança del futur de Catalonha.
Amb aqueste espèr. Cridi Visca Catalonha, Visca Occitania!
Enric Garriga Trullols
Secretari General del CAOC
Port de Salau, 1 d'agost 1999
ALGUNS ASSISTENTS
Assistents del CAOC català:
Enric Garriga, Núria Bayó, Jaume Vivó, Rosa Maria Fumadó, Teresa Clota, Horaci Almirall, Marta Dalmau, Margarida Baró, Jordi Carrera, Josep Sanchez Bassa, Bàrbara Rademarcher, Francesc Vilamala, Teresa Vilamala, Pilar Llagostera, Miquel Bada Donadeu, Rosa Leal Tort, Jordi Leal Tort, Clara Roca Carrasco, Cris Duch Tort, Albert Bada Leal, Laura Bada Leal, Gina Leal Roca, Núria Leal Roca, Manel Leal Roca, Xavier Bada, Antònia Donadeu.
Altres assistents catalans:
Jaume Comes, d'Isil (tinent alcalde d'Alt Àneu); Ester Isús, d'Isil; Josep Escales, d'Esterri (tinent alcalde d'Esterri); Josep Urpinell Oliva, d'Igualada; Maria Pijoan Llordachs, de Lleida; Josep Moragas Josa, de Lleida; Lluís Segalàs Sala, de Llavorsí (alcalde i diputat prov.); Jordi Segalàs, de Llavorsí, Lurdes i Mercè Vidal, de Ponts, etc.
Assistents del CAOC occità:
Cristian Duthil, Claudina Orain, Josep Sans, Andriva Sans, Joan Antoni Costumero, d'Albi; Anna Maria Costumero, Alois Costumero, Adrian Costumero, Alban Costumero, Annia Rieu; Joan Chaix, de Salau i Joan Bonzom, de Tolosa.
Altres assistents occitans:
Julian Souquet, alcalde d'Erce i Conseller General; Josiana Rimont, de St. Girons; Justin Clanet, alcalde de Soeix; Gerard Denat, alcalde de Conflents-Salau; Daniel Rieu, alcalde adjunt de Salau; Bernardeta Rogalle, d'Aulus i Loreta Fauroux, de Senta Crotz del Volvestre.
ADHESIONS I EXCUSATS:
Occitans:
Marcel Baiche, President del CAOC occità; Jacme Delmàs, secretari del CAOC occità a Bordeus; Agustín Bonrepaus, diputat de l'Arieja; Mirelha Braç, de Carcassona; Robèrt Martí, de Puèglaurenç; Bernat Gondran, de St. Girons (alcalde) i Anhés Negre, de Foix.
Catalans:
David Tarrado, alcalde d'Esterri; Joaquim Llena, alcalde d'Alt Àneu; Conseller Pere Macias, de Política Territorial; Conseller Xavier Trias, de Presidència; Conseller Ignasi Farreras, de Treball; Agustí López Pla, President del Consell Comarcal del Pallars Sobirà; Joaquim Llimona, Director General d'Afers Exteriors; Joan Simó Burgués, Senador President de la Cambra de Comerç de Lleida; Yvonne Griley, Subdirecció de Normalització Lingüista; Rosa Bruguera, diputada; Valentí Sallas, President del COPEC; Dom Hildebrand Miret, de Montserrat; Josep-Lluís Cleries, Direc. Gral. Acció Cívica.
Diversos:
Associació de la Fabla d'Aragó (Anton Chusé Gil).
El dissabte 31 de juliol, surt un petit autocar des de Barcelona per anar a la XII Pujada al Port de Salau. Després de dinar a l'Hotel Bruna, d'Esterri d'Àneu, es va a Ferrera per visitar el Centre d'Art i Natura i el poble. Ens acompanya Lluís Llobet que ens fa veure les instal•lacions i el projecte del conjunt que serà realitzat en el termini d'any i mig.
És un poble enlairat i situat davant una munió de belles muntanyes. Tornats a Esterri, hi ha una missa (opcional) a la parròquia, oficiada per Mn. Francesc Vilamala, del CAOC, que juntament amb Mn. Jordi Miquel Benavent, fan referències a la Pujada. Després anem a sopar i plou una mica. Però després la nit queda ben estrellada i això ens assegura una bona jornada per l'endemà al Port de Salau.
El diumenge u d’agost es fa la XII Pujada al Port de Salau (2010 mts. altitud) organitzada pel CAOC i altres entitats. Els catalans pugen des d'Isil amb jeeps fins el final de la pista forestal i després 45 minuts a peu.
Els occitans des de Salau. Hi assisteixen 600 persones entre occitans i catalans amb una lleugera majoria occitana. Els actes són els tradicionals: intercanvi de productes típics, discursos, danses, cançons i repartiment de vi per part catalana i de formatge per part occitana per a tothom. La música a l'acordió és a càrrec de Cristian Duthil (occità) i Pilar Llagostera (catalana). Aquesta darrera és el primer cop que hi va i té un gran èxit. Interpreten peces tradicionals catalanes i occitanes i en diferents moments d'abans i després dels discursos. Enric Garriga llegeix les adhesions rebudes i anuncia la de la Fabla Aragonesa, que volen venir l'any vinent i aquesta menció arrenca forts aplaudiments. Els oradors que fan discursos són Jordi Carrera, Annia Rieu (de Salau), Cristian Duthil (de Foix), Josiana Rimont (de St. Girons), Julian Souquet (d'Erce) i Enric Garriga. Tots parlen en català i occità, i Enric Garriga meitat català i meitat occità, el qual denuncia el govern francès de no voler canviar l'article II de la Constitució ni de ratificar la Carta de les Llengües minoritàries, i d'altra banda demana, al govern de la Generalitat, que s'ensenyi l'occità a les escoles catalanes, per salvar Occitània i poder comunicar-nos millor amb els occitans Apart de l'alcalde de Llavorsí (Lluís Segalàs Sala) i hi ha els tinents alcaldes de València d'Aneu (Jaume Comes) i d'Esterri (Josep Escales) que representen els respectius alcaldes. També hi ha altres alcaldes occitans. Es canten cançons occitanes i els himnes occitans (Se Canta) i el català (Els Segadors) amb l'acompanyament musical dels acordionistes. Es fa una gran fotografia amb la majoria d'assistents i després es fa un gran cercle per cantar el Cant dels Adéus, que també interpreta Pilar Llagostera a l'acordió. El temps és radiant i la festa molt reeixida. Poc a poc la gent baixa per cada costat. Els catalans van cap a Isil i els del CAOC continuen fins a Barcelona, on arriben a les 12 h. de la nit després de sopar a Ponts. En canvi un grup de més de 30 occitans fan un sopar-mongetada al poble de Salau al Restaurant MYRTILLES (en occità abajon i en català nadiu, on es fa música occitana tradicional i moderna. Al Port de Salau hi assisteix TV3 i diferents diaris i ràdios que n'han fet difusió. Han publicat reportatges l'Avui, La Vanguardia, El Segre, La Mañana, etc. Aquests dos darrers han publicat una pàgina sencera cadascun, el 2/8/99, i amb fotografia en colors a la primera pàgina i a la darrera respectivament. La Televisió catalana, TV3, a les 14 hores dels dilluns 2/8/99, emet un bon reportatge sobre la XII Pujada
E.G.T.
DISCURS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS AL PORT DE SALAU
1 d'agost de 1999
Senyors diputats, alcaldes, regidors i amics tots, occitans i catalans.
Som aquí, a Salau, per la XII vegada, en aquesta festa de germanor que aplega occitans i catalans, en aquest límit de les comarques del Pallars Sobirà i l'Arieja i que uneix Occitània i Catalunya.
Voldria saber si hi ha algú que em pugui dir on és la frontera? Si hi ha algú que em pugui dir quina diferència hi ha entre un costat i l'altre de la muntanya?
La frontera política, cultural, lingüística i nacional és una monstruosa imbecil•litat dels estats jacobins francès i espanyol.
Sabem prou bé que hi ha encara problemes entre veïns europeus, però entre catalans i occitans no n'hi ha hagut jamai. Som germans, fills de la mateixa cultura i llengua. Són els estats els que ens han separat i ens han dit que som diferents. A uns els han dit que són francesos i als altres ens han dit que som espanyols i no som ni una cosa ni l'altra.
Tots som fills de la cultura occitana, destruïda primer per França i, després, Espanya en volgué destruir la branca catalana.
I ara, en homenatge als occitans i a la llengua occitana , continuo en occità:
Amics occitans,
França vòl pas signar la carta de las lengas regionalas o minoritàrias, perqué aquò seriá contrari l'article II de la Constitucion que ditz que la lenga de la Republica es lo francés.
Ara que las lengas regionalas en França arriban al punt zerò de l'usatge public, l'Estat francés a paur de pensar qu'aquestas lengas se poguèssen reviscolar.
Ara qu'èra preste a las enterrar, las vòl pas ressucitar. E davant la pression interiora e exteriora vòl enganar Euròpa en disent que acceptarà unicament 39 mesuras d'un total de 95 articles que Chirac ditz que son absurdas.
Un autre còp se vòl ganhar de temps. La brega entre Chirac e Jospin farà interminable e dificila de trobar una solucion, que jamai serà una solucion a la catalana.
Çò meteis acaba de dire lo president de Provença, Vauzelle, que ditz que Provença es pas Catalonha. Aqueste paure òme sap pas gaire d'istòria perqué Provença foguèt catalana pendent mai de 110 ans e en Provença encara ne demòra la bandièra catalana.
Los catalans podèm ajudar fòrça a la renaissença d'Occitània. Son pas catalanistas los que sonque s'interessan per Catalonha. D'autra part es una contradiccion de demandar lo respecte pels magrebins, sa lenga e cultura, e oblidar los occitans.
Per aquò prepausi al govern de la Generalitat d'ensenhar dins las escòlas catalanas l'occitan e d'aqueste biais podrem comunicar melhor amb los occitans e salvarem Occitania. E aurem l'assegurança del futur de Catalonha.
Amb aqueste espèr. Cridi Visca Catalonha, Visca Occitania!
Enric Garriga Trullols
Secretari General del CAOC
Port de Salau, 1 d'agost 1999
ALGUNS ASSISTENTS
Assistents del CAOC català:
Enric Garriga, Núria Bayó, Jaume Vivó, Rosa Maria Fumadó, Teresa Clota, Horaci Almirall, Marta Dalmau, Margarida Baró, Jordi Carrera, Josep Sanchez Bassa, Bàrbara Rademarcher, Francesc Vilamala, Teresa Vilamala, Pilar Llagostera, Miquel Bada Donadeu, Rosa Leal Tort, Jordi Leal Tort, Clara Roca Carrasco, Cris Duch Tort, Albert Bada Leal, Laura Bada Leal, Gina Leal Roca, Núria Leal Roca, Manel Leal Roca, Xavier Bada, Antònia Donadeu.
Altres assistents catalans:
Jaume Comes, d'Isil (tinent alcalde d'Alt Àneu); Ester Isús, d'Isil; Josep Escales, d'Esterri (tinent alcalde d'Esterri); Josep Urpinell Oliva, d'Igualada; Maria Pijoan Llordachs, de Lleida; Josep Moragas Josa, de Lleida; Lluís Segalàs Sala, de Llavorsí (alcalde i diputat prov.); Jordi Segalàs, de Llavorsí, Lurdes i Mercè Vidal, de Ponts, etc.
Assistents del CAOC occità:
Cristian Duthil, Claudina Orain, Josep Sans, Andriva Sans, Joan Antoni Costumero, d'Albi; Anna Maria Costumero, Alois Costumero, Adrian Costumero, Alban Costumero, Annia Rieu; Joan Chaix, de Salau i Joan Bonzom, de Tolosa.
Altres assistents occitans:
Julian Souquet, alcalde d'Erce i Conseller General; Josiana Rimont, de St. Girons; Justin Clanet, alcalde de Soeix; Gerard Denat, alcalde de Conflents-Salau; Daniel Rieu, alcalde adjunt de Salau; Bernardeta Rogalle, d'Aulus i Loreta Fauroux, de Senta Crotz del Volvestre.
ADHESIONS I EXCUSATS:
Occitans:
Marcel Baiche, President del CAOC occità; Jacme Delmàs, secretari del CAOC occità a Bordeus; Agustín Bonrepaus, diputat de l'Arieja; Mirelha Braç, de Carcassona; Robèrt Martí, de Puèglaurenç; Bernat Gondran, de St. Girons (alcalde) i Anhés Negre, de Foix.
Catalans:
David Tarrado, alcalde d'Esterri; Joaquim Llena, alcalde d'Alt Àneu; Conseller Pere Macias, de Política Territorial; Conseller Xavier Trias, de Presidència; Conseller Ignasi Farreras, de Treball; Agustí López Pla, President del Consell Comarcal del Pallars Sobirà; Joaquim Llimona, Director General d'Afers Exteriors; Joan Simó Burgués, Senador President de la Cambra de Comerç de Lleida; Yvonne Griley, Subdirecció de Normalització Lingüista; Rosa Bruguera, diputada; Valentí Sallas, President del COPEC; Dom Hildebrand Miret, de Montserrat; Josep-Lluís Cleries, Direc. Gral. Acció Cívica.
Diversos:
Associació de la Fabla d'Aragó (Anton Chusé Gil).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada