A Marsella, a la Facultat de Ciències Econòmiques, s’ha celebrat la 54 Amassada Anual de l’Institut d’Estudis Occitans. El matí del dissabte es fan les inscripcions i una passejada sota la pluja. Els del CAOC fan la passejada en taxi. A la tarda hi ha l’obertura i s’aproven l’informe d’activitats i l’informe financer. Després hi ha la presentació de la Biblioteca Virtual "Ciel d’Oc" pel seu President Bernat Giely. Finalment hi ha un torn d’oradors per aquest ordre.
Sèrgi Andreoni. Conseller Regional (que parla en francès)
Jòrdi Garrigue. Adjunt Cultura d’Ais de Provença (que parla en francès)
Felip Langevin. Encarregat de Missió del Consell Regional (que parla en francès)
Guiu Martin. President Honor del CREO/Provença (que parla en occità)
Pèire Fabre, capolièr de Felibritge (que parla en occità)
Alan Barthelemy, Inspector d’Acadèmia (que parla en occità)
Maria-Joana Verny, en nom de la FELCO (que parla en occità)
Enric Garriga Trullols, del CAOC (que parla en occità)
Acaba Felip Carbona, president de l’IEO, en occità, naturalment.
Després hi ha un sopar de germanor, que acull molta gent i es canta en occità.
A la nit vetllada musical amb força joventut.
L’endemà diumenge es comença a les 9 del matí. Hi ha diverses intervencions en temes diversos. S’aprova l’informe d’orientació i la llista del nou consell.
Resulten reelegits Felip Carbona (president) i Mirèlha Braç (secretària).
Entre els elegits figuren David Grosclaude, Joan-Loís Blenet, Inés Cavalcanti, Robèrt Martí, Jacme Taupiac, Eliana Tourtet etc. Elegits absents: Joan Pèire Baldit, Patrici Pojada, Esteve Ros, Josep Loís Sans-Socasau, Miquèl Chapduelh.
D’aquesta Amassada caldria remarcar la presència per primer cop del Capolièr del Felibritge, Pèire Fabre, que dóna fe de les bones relacions entre el Felibritge i l’IEO. Pèire Fabre digué que el temps de l’integrisme és acabat i que cal cercar les coses que uneixen, que són més que les que separen.
La FOC occitana, distribueix un díptic sobre el Congrés Occitano-Català, tot en francès. La FOC catalana no en sap res i Joan Amorós ni l'ha vist.
E.G.T.
DISCORS D'ENRIC GARRIGA A TRULLOLS A MARSELHA A LA 54 AMASSADA DE L'IEO
13 novembre 1999
Sénher President, Cars amics occitans,
Soi urós un autre còp d'èstre present a la 54 ena Amassada de l'IEO qu'ongan se passa a Marselha, en Provença, la tèrra de Mistral, mas abans la tèrra dels comtes de Barcelona, après lo maridatge de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença, lo 3 de febrier de 1112.
De Mistral avèm causit una pensada, qu'es lo nòrd de la meuna filosofia e del combat del CAOC. Es simple "La lenga es la clau".
En Catalonha lo mai grand debat es la lenga. I a pas cap d'autre mai constant, mai reiterat, mai discutit pendent tot aqueste segle.
Nos podèm demandar perqué passa aquò?
Perqué passa únicament a Catalonha e pas a la resta d'Europa?
Es lo catalan una lenga conflictiva?
Es pas vertat, lo catalan es pas conflictiu, la lenga es pas un problèma, mas es l'excusa per fargar un problèma polític.
La normalitzacion del catalan es un problèma politic. E los problèmas politics son sempre problèmas de poder e de fòrça. La situacion precària de la lenga catalana es un senhal clar de manca de poder politic. Malgrat totas las avançadas, en ensenhament e cultura, vesèm que sufís pas d'aver un govèrn e un parlament pròpi, car Catalonha dispausa pas de poder politic per poder legislar pacificament, sus la seuna lenga amb tota normalitat. Es evident, que malgrat l'autonomia, la lenga catalana a pas los meteisses dreits que las autras lengas oficialas d'Europa.
Es reconegut oficialament que lo catalan es la sola lenga pròpia de Catalonha, mas es cooficiala al costat del castelhan. Aquò es un fait novèl, car la lenga qu'a fait Catalonha pendent mil ans foguèt sonque lo catalan.
La concurréncia del castelhan, coma lenga cooficiala amb lo catalan, representa una menaça per la subrevivença del catalan. La sola faiçon de preservar la preséncia de las doas lengas a Catalonha seriá que lo catalan foguèsse la sola lenga oficiala. D'autra faiçon lo castelhan prendrà tota la plaça.
Tot lo debat polític de las darrièras eleccions catalanas foguèt a l'entorn de la normalizacion de la lenga.
Maragall arribèt fòrça proche d'obtèner la victòria per un sol deputat. Foguèt lo perilh mai grand de perdre l'autonomia reala e passar a èstre una colonia politica de Madrid.
Cresi que totes sètz conscients d'aquò. Sabi que i a de saberuts intellectuals occitanistas que fan una lectura diferenta perquè son ligats ideologicament als socialistas. Mas es evident que, amb la victòria de Maragall , los occitans, los basques, los bretons, los corses etc totes aurián perdut. S'auriá tuat, mòrt l'esperança. Auriá ganhat lo concèpte d'estat.
Vos citi unas paraulas d'una polemica entre occitans per internet e un d'eles disiá: "Cresi ben que los franceses son pas l'enemic. O los espanhòls, en lo cas de Catalonha. Los enemics son los Maragalls d'aquest monde" Bravò! Osca!. Avètz comprés. Lo mai grand enemic es l'enemic del dedins.
Pujol es pas encara proclamat president. A diferéncia dels basques, en Catalonha los nacionalistas pausan resisténcias a l'union.
M'arresti aicí de parlar de política.
E vos vòli parlar del CAOC que ongan comencèt amb la participacion a la Dictada Occitana, a Castras, lo 30 de genièr de 1999. La mitat dels assistents catalans èran joves de 16 ans . Foguèt una granda capitada e ara sèm d'acòrdi amb la Generalitat de Catalonha, que lo 29 de genièr del 2000, finançarà una dictada per video conferéncia al seti del Departament d'Ensenhament, que serà simultanèa a Castras e a Barcelona, amb una representacion de la Val d'Aran e benlèu de las valadas occitanas d'Itàlia. Aquò farà una granda promocion de la lenga occitana en Occitània e en Catalonha.
Pendent 1999 avèm fait mai de 55 activitats diferentas, pròpias o participadas. Vos vau estalviar de vos las dire totas. Mas los occitans son venguts a Catalonha pel CAOC e los catalans son anats a Occitània pel CAOC. Montsegur, Pòrt de Salau, Cantal, Cevenas, Felibrejada del Perigord, Festival d'Acordions de Maçaners, Festival de Carcassona, Val d'Aran, EOE e força d'autres son qualques exemples del dinamisme del CAOC.
Cresi que me cal dire tanben qu'ongan lo CAOC participa al Millenari del monge occitan Gerbert (que foguèt aprés Papa, amb lo nom de Silvestre II). La persona occitana que mai a trabalhat en aqueste projecte es Fèlix Daval, d'Orlhac (de la tèrra del Carladès, de Dolça de Provença e del comte catalan Ramon Berenguer).
Fèlix Daval, en mai, a menat dempuèi fòrça annadas (pel mejan de l'Associacion Catalonha-Carladés) unas coralas relacions entre occitans e catalans. Per tot aquò lo divendres 5 de novembre de 1999 l'avèm balhat lo XI Premi Batista i Roca de las mans de Xavier Trias, Ministre de Presidència de Jordi Pujol i ieu coma president de l'IPECC.
Es un premi internacional, que se balha cada an a 10 personas catalanas o catalanòfilas de defòra dels Paises Catalans.
E per acabar vos convidi a assistir a la XXXV Amassada de las doas seccions occitana o catalana del CAOC, a Pau, lo dissabte 27 de novembre de 1999. Farem lo compte rendut de tant de trabalh, mas tanben farem lo projecte pel 2000, que benlèu serà una granda annada per las relacions occitanò-catalanas.
Los projectes son fòrça importants, mas ai pas lo temps per vos los expausar ara.
Pòdi sonque manifestar la mai granda solidaritat e amistat dels catalans que seguisson vòstra lucha per la sobrevivença, amb la nòstra total e completa simpatia e estrambòrd.
Vos desiri un grand e bon trabalh.
Visca Occitània.
Enric Garriga Trullols
Secretari General del CAOC
ASSISTENTS
Enric Garriga
Núria Bayó
Xavier Bada
Antònia Donadeu
ASSISTENTS OCCITANS
Felip Carbona (31)
Alan Roch (11)
Mirèlha Braç (11)
Pèire Pessamessa (84)
Eliana Tourtet (07)
Robèrt Martí (81)
David Grosclaude (64)
Josiana Daunís (81)
Joan Saubrement (13)
Alan Rault (33)
Inés Cavalcanti (Itàlia)
Jacme Taupiac (82)
Marcèl Meaufront (06)
Pau Reinard (07)
Domergue Sumien (34)
Joan-Loís Blenet (34)
Jòrdi Peladan (30)
Robèrt Lesch (13)
Jaume Ressaire
Fabrici Bernissan (65)
Claudi Molinièr (34)
Miquel Massal (69 - Lió)
Pèire Brechet (83)
Sèrgi Andreoni. Conseller Regional (que parla en francès)
Jòrdi Garrigue. Adjunt Cultura d’Ais de Provença (que parla en francès)
Felip Langevin. Encarregat de Missió del Consell Regional (que parla en francès)
Guiu Martin. President Honor del CREO/Provença (que parla en occità)
Pèire Fabre, capolièr de Felibritge (que parla en occità)
Alan Barthelemy, Inspector d’Acadèmia (que parla en occità)
Maria-Joana Verny, en nom de la FELCO (que parla en occità)
Enric Garriga Trullols, del CAOC (que parla en occità)
Acaba Felip Carbona, president de l’IEO, en occità, naturalment.
Després hi ha un sopar de germanor, que acull molta gent i es canta en occità.
A la nit vetllada musical amb força joventut.
L’endemà diumenge es comença a les 9 del matí. Hi ha diverses intervencions en temes diversos. S’aprova l’informe d’orientació i la llista del nou consell.
Resulten reelegits Felip Carbona (president) i Mirèlha Braç (secretària).
Entre els elegits figuren David Grosclaude, Joan-Loís Blenet, Inés Cavalcanti, Robèrt Martí, Jacme Taupiac, Eliana Tourtet etc. Elegits absents: Joan Pèire Baldit, Patrici Pojada, Esteve Ros, Josep Loís Sans-Socasau, Miquèl Chapduelh.
D’aquesta Amassada caldria remarcar la presència per primer cop del Capolièr del Felibritge, Pèire Fabre, que dóna fe de les bones relacions entre el Felibritge i l’IEO. Pèire Fabre digué que el temps de l’integrisme és acabat i que cal cercar les coses que uneixen, que són més que les que separen.
La FOC occitana, distribueix un díptic sobre el Congrés Occitano-Català, tot en francès. La FOC catalana no en sap res i Joan Amorós ni l'ha vist.
E.G.T.
DISCORS D'ENRIC GARRIGA A TRULLOLS A MARSELHA A LA 54 AMASSADA DE L'IEO
13 novembre 1999
Sénher President, Cars amics occitans,
Soi urós un autre còp d'èstre present a la 54 ena Amassada de l'IEO qu'ongan se passa a Marselha, en Provença, la tèrra de Mistral, mas abans la tèrra dels comtes de Barcelona, après lo maridatge de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença, lo 3 de febrier de 1112.
De Mistral avèm causit una pensada, qu'es lo nòrd de la meuna filosofia e del combat del CAOC. Es simple "La lenga es la clau".
En Catalonha lo mai grand debat es la lenga. I a pas cap d'autre mai constant, mai reiterat, mai discutit pendent tot aqueste segle.
Nos podèm demandar perqué passa aquò?
Perqué passa únicament a Catalonha e pas a la resta d'Europa?
Es lo catalan una lenga conflictiva?
Es pas vertat, lo catalan es pas conflictiu, la lenga es pas un problèma, mas es l'excusa per fargar un problèma polític.
La normalitzacion del catalan es un problèma politic. E los problèmas politics son sempre problèmas de poder e de fòrça. La situacion precària de la lenga catalana es un senhal clar de manca de poder politic. Malgrat totas las avançadas, en ensenhament e cultura, vesèm que sufís pas d'aver un govèrn e un parlament pròpi, car Catalonha dispausa pas de poder politic per poder legislar pacificament, sus la seuna lenga amb tota normalitat. Es evident, que malgrat l'autonomia, la lenga catalana a pas los meteisses dreits que las autras lengas oficialas d'Europa.
Es reconegut oficialament que lo catalan es la sola lenga pròpia de Catalonha, mas es cooficiala al costat del castelhan. Aquò es un fait novèl, car la lenga qu'a fait Catalonha pendent mil ans foguèt sonque lo catalan.
La concurréncia del castelhan, coma lenga cooficiala amb lo catalan, representa una menaça per la subrevivença del catalan. La sola faiçon de preservar la preséncia de las doas lengas a Catalonha seriá que lo catalan foguèsse la sola lenga oficiala. D'autra faiçon lo castelhan prendrà tota la plaça.
Tot lo debat polític de las darrièras eleccions catalanas foguèt a l'entorn de la normalizacion de la lenga.
Maragall arribèt fòrça proche d'obtèner la victòria per un sol deputat. Foguèt lo perilh mai grand de perdre l'autonomia reala e passar a èstre una colonia politica de Madrid.
Cresi que totes sètz conscients d'aquò. Sabi que i a de saberuts intellectuals occitanistas que fan una lectura diferenta perquè son ligats ideologicament als socialistas. Mas es evident que, amb la victòria de Maragall , los occitans, los basques, los bretons, los corses etc totes aurián perdut. S'auriá tuat, mòrt l'esperança. Auriá ganhat lo concèpte d'estat.
Vos citi unas paraulas d'una polemica entre occitans per internet e un d'eles disiá: "Cresi ben que los franceses son pas l'enemic. O los espanhòls, en lo cas de Catalonha. Los enemics son los Maragalls d'aquest monde" Bravò! Osca!. Avètz comprés. Lo mai grand enemic es l'enemic del dedins.
Pujol es pas encara proclamat president. A diferéncia dels basques, en Catalonha los nacionalistas pausan resisténcias a l'union.
M'arresti aicí de parlar de política.
E vos vòli parlar del CAOC que ongan comencèt amb la participacion a la Dictada Occitana, a Castras, lo 30 de genièr de 1999. La mitat dels assistents catalans èran joves de 16 ans . Foguèt una granda capitada e ara sèm d'acòrdi amb la Generalitat de Catalonha, que lo 29 de genièr del 2000, finançarà una dictada per video conferéncia al seti del Departament d'Ensenhament, que serà simultanèa a Castras e a Barcelona, amb una representacion de la Val d'Aran e benlèu de las valadas occitanas d'Itàlia. Aquò farà una granda promocion de la lenga occitana en Occitània e en Catalonha.
Pendent 1999 avèm fait mai de 55 activitats diferentas, pròpias o participadas. Vos vau estalviar de vos las dire totas. Mas los occitans son venguts a Catalonha pel CAOC e los catalans son anats a Occitània pel CAOC. Montsegur, Pòrt de Salau, Cantal, Cevenas, Felibrejada del Perigord, Festival d'Acordions de Maçaners, Festival de Carcassona, Val d'Aran, EOE e força d'autres son qualques exemples del dinamisme del CAOC.
Cresi que me cal dire tanben qu'ongan lo CAOC participa al Millenari del monge occitan Gerbert (que foguèt aprés Papa, amb lo nom de Silvestre II). La persona occitana que mai a trabalhat en aqueste projecte es Fèlix Daval, d'Orlhac (de la tèrra del Carladès, de Dolça de Provença e del comte catalan Ramon Berenguer).
Fèlix Daval, en mai, a menat dempuèi fòrça annadas (pel mejan de l'Associacion Catalonha-Carladés) unas coralas relacions entre occitans e catalans. Per tot aquò lo divendres 5 de novembre de 1999 l'avèm balhat lo XI Premi Batista i Roca de las mans de Xavier Trias, Ministre de Presidència de Jordi Pujol i ieu coma president de l'IPECC.
Es un premi internacional, que se balha cada an a 10 personas catalanas o catalanòfilas de defòra dels Paises Catalans.
E per acabar vos convidi a assistir a la XXXV Amassada de las doas seccions occitana o catalana del CAOC, a Pau, lo dissabte 27 de novembre de 1999. Farem lo compte rendut de tant de trabalh, mas tanben farem lo projecte pel 2000, que benlèu serà una granda annada per las relacions occitanò-catalanas.
Los projectes son fòrça importants, mas ai pas lo temps per vos los expausar ara.
Pòdi sonque manifestar la mai granda solidaritat e amistat dels catalans que seguisson vòstra lucha per la sobrevivença, amb la nòstra total e completa simpatia e estrambòrd.
Vos desiri un grand e bon trabalh.
Visca Occitània.
Enric Garriga Trullols
Secretari General del CAOC
ASSISTENTS
Enric Garriga
Núria Bayó
Xavier Bada
Antònia Donadeu
ASSISTENTS OCCITANS
Felip Carbona (31)
Alan Roch (11)
Mirèlha Braç (11)
Pèire Pessamessa (84)
Eliana Tourtet (07)
Robèrt Martí (81)
David Grosclaude (64)
Josiana Daunís (81)
Joan Saubrement (13)
Alan Rault (33)
Inés Cavalcanti (Itàlia)
Jacme Taupiac (82)
Marcèl Meaufront (06)
Pau Reinard (07)
Domergue Sumien (34)
Joan-Loís Blenet (34)
Jòrdi Peladan (30)
Robèrt Lesch (13)
Jaume Ressaire
Fabrici Bernissan (65)
Claudi Molinièr (34)
Miquel Massal (69 - Lió)
Pèire Brechet (83)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada