19 i 20 de juny 1999
A Montsegur es fa el XXI Aplec del Focs de Sant Joan. Després de dinar a Foix es fa un acte al Prat dels Cremats, amb ofrena floral catalana, discursos i cant del Se Canta i els Segadors. A la plaça de l'església, sardanes per la Cobla Principal del Rosselló, que a continuació, i durant la missa, a l'Ofertori, interpreta el Cant dels Ocells i al final el Virolai. La missa la diu el pare Miret, de Montserrat, amb el pare Maurici Torrent. Després, a la mateixa plaça, la Cobla interpreta tres sardanes. La darrera "Festeig", de Viladesau, és la que l'endemà diumenge s’interpreta per tot el món en el Dia Internacional de la Sardana.
Acaba la Cobla amb els Segadors i Se Canta. Després, davant l'Ajuntament, hi ha una recepció i un aperitiu. Parlen Enric Garriga, Cristian Duthil i l'alcalde Felip Walter. Després hi ha el sopar oficial a l'Occitadella i a la presidència l'alcalde i Mn. Maurici Torrent, que assisteixen per primer cop al sopar del Focs. Després d'una introducció de Xavier Bada, Enric Garriga llegeix un discurs. Mn. Maurici Torrent recorda el plantament del Pi de les Dues Branques a Montsegur i que s'ha mort la branca occitana. L'alcalde diu que el que ha passat en realitat és que les dues branques s'han fos en una sola. Després de sopar es fa la pujada al Prat dels Cremats amb grallers diables, música, banderes i torxes. Els diables fan un espectacle de pirotècnia i a continuació el grup occità de Foix fa un ball força animat. El CAOC de Barcelona fa el tradicional cremat de rom. A la una de la nit marxen els catalans de Barcelona cap a Foix als hotels per dormir. Els assistents al Prat dels Cremats són aproximadament 400 persones.
El diumenge 20 de juny, des de Foix, el CAOC, amb l'autocar, va a Sant Joan de Falgar on som rebuts per l'alcalde i els adjunts, que ens ofereixen un aperitiu. Els tabalers ofereixen un petit concert. Lluís Gelis interpreta Se Canta amb la gralla acompanyat pels assistents que canten. L'alcalde fa un discurs en francès, que repeteix en occità. Enric Garriga llegeix un discurs en occità en què recorda la darrera visita del 3/12/95, en què es plantà un tell (til•ler). Acaba Cristian Duthil, que dóna les gràcies a l'alcalde. Després els diables fan una exhibició de pirotècnia al jardí i amb una traca al final. Tos els presents es fan una fotografia a l'entorn del til•ler plantat fa dos anys i mig pel CAOC.
E.G.T.
DISCORS D'ENRIC GARRIGA A L'ESTELA DELS PRATS DELS CREMATS
19 - 06 - 1999
Amics occitans e catalans,
Fa 21 ans, aicí, en aqueste luòc, sèm venguts los occitans e catalans a alucar un fòc amb la flamba del Canigó qu'aviam pres a Perpinhan.
Èra lo començament dels Aplecs dels Fòcs de Sant Joan a Montsegur, que fasèm cada an a l'entorn del jorn de Sant Joan.
Abans de començar la Festa a Montsegur, nos amassam aicí, a l'estela, en remembrança dels cremats. Per far un homenatge d'una part e tanben per faire una reparacion istorica.
Dins totes los actes a Montsegur lo fòc pren una importancia especiala. Es un simbol. Es lo simbol mai ancian dels òmes, car foguèt lo primièr motor de la nòstra civilisacion. Sabèm plan que lo fòc pòt estre tanben la destruccion e aquó se passèt aquí e endacòm mai.
Après, quand farem de musica e de dansas, quand farem de fòc e d'estrambord, de bruch e de lutz a la nuèit de Montsegur, farem pas res de contradictori amb l'esperit d'aquest acte d'omenatge, que fasèm ara.
La vida contunha e nos cal mostrar vius. Sèm pas morts. La vida contunha e lo plor e lo silenci salvaran pas aquesta terra occitana, qu'encara a la sovenença d'un orrible chaple uman, mas tanben d'un genocidi cultural, que contunha e qu'encara s'es pas arrestat.
Per aquò nos podem pas calar e demorar passius. Cal canviar las causas. Lo mejan melhor es cridar, trabalhar e luchar. Nòstres cants, nòstras dansas, nòstres fòcs, d'uei e de deman, son la pròva que sèm vius encara e que ne volèm demorar sempre.
Esperam l'auba occitano-catalana, evidentment. Mas nos cal cridar fòrt e naut per la far venir. L'auba vendrà pas tota soleta, en silenci. Nosaltres catalans e occitans la farem arribar als nòstres pòbles e tanben a aquesta Euròpa, que desiram respectuosa de totas las culturas, amb los meteisses dreits.
Solament torni dire que lo camin serà long e dificil, que caldrà passar fòrça obstacles, principalament de l'estat francès, que malgrat la recenta signatura minimala de la Carta de las lengas regionalas, ara la vòl pas ratificar.
Per aquò repeti çò qu'ai dit a l'estela del Prat dels Cremats. Eles serián contents de nos veire mòrts. Mas sèm vius e nos volèm pas calar. Per aquò fasèm força de bruch a Montsegur, amb lo fòc, la musica, la dansa e la pirotecnia. La vida es una lucha, mas la vida dels catalans e occitans es encara mai dura, mai dificila. Per aquò es importanta aquesta ajuda fraternala d'amistat.
I a una divisa en catalan que ditz
“Entre tots ho farem tot"
Amb la vòstra ajuda avançarem amassa.
Visca OCCITÀNIA!
Visca CATALUNYA!
Enric Garriga Trullols
Secretari del CAOC
DISCORS D'ENRIC GARRIGA A LA RECEPCION OFICIALA A MONTSEGUR
19/06/99
Sénher conse de Montsegur, amics occitans, amics catalans.
L'an passat sèm arribats a celebrar 20 annadas dels Fòcs de Sant Joan a Montsegur.
Aquò es estat possible per diferentas causas. En primièr per la voluntat dels catalans del CAOC de venir a Montsegur. En segond, pel trabalh d'organisacion dels occitans del CAOC de Foish e en tresen per la collaboracion de la Comuna de Montsegur. Avèm collaborat amb tres conses d'abans, totes mòrts, Roger Couquet, Gilabert Puntís, Simona Sallas.
Los cal regraciar e pas doblidar çò qu'an fait per nos a ajudar.
Vòli tanben regraciar lo trabalh qu'an fait e fan los amics occitans de Foish. Sens la seuna ajuda, la venguda dels catalans seriá una autra causa plan diferenta.
En aqueste moment pòdi pas doblidar los que nos an ajudat sempre e qu'ara nos an daissat, especialment lo nòstre amic Bernat Molinier, que tant de còps participèt a totes los actes del CAOC. Aquí avèm una granda dolor e una granda tristesa, mas tanben avèm la joia de vèire al nòstre costat la dòna del nostre grand amic, que contunha de treballar dins la dralha e la memòria de son marit.
Ai parlat del passat. Podèm parlar de l'avenidor. Un novèl conse de Montsegur, lo sénher Felip Walter, es ongan amb nosaltres, per participar a la nòstra e la vòstra festa. La fèsta de totes los catalans e occitans amassats a Montsegur.
Aquò es bon. Es bon per la continuacion, per assegurar l'espandiment màger d'aquesta festa, que dins los 20 ans venents avançarà força çò qu'avèm fait fins ara.
Per avançar en aqueste sens, en aquest camin, en aquesta dralha, que nos avèm marcat, nos cal aver la collaboracion de totes, catalans e occitans, e institucions culturalas e oficialas dels dos costats del Pirenèu.
E aquò es pas facile. Còsta fòrça de trabalh pacient e contunhat. Cal preveire, amb avança, çò que seriá bon de far a Montsegur, çò que caldriá melhorar o benleu cambiar.
Cal ofrir, als que venen d'endefòra, catalans e occitans, unes actes de frairetat tan especials que siagan aquela sovenança intima, sentimentala que se garda totjorn dins lo mai prigond del nòstre còr.
Es d'aqueste biais que capitarem e que la nòstra fèsta del fuòc aurà una trascendéncia evidenta e capitala dins la totjorn viva amistat occitanò-catalana.
Vos disi a totes, al trabalh, perquè l'an 2000, la festa a Montsegur siaga la mai granda fèsta occitanò-catalana.
Visca Montsegur!
Visca Occitania!
Visca Catalonha!
Enric Garriga Trullols
Secretari del CAOC
DISCORS D'ENRIC GARRIGA AL SOPAR A L'OCCITADELA DE MONTSEGUR
19 de juny 1999
Sénher conse, sénher paire Maurici, sénher monge de Montserrat
Cars amics occitans, venguts de Bordeu, de Foix, de Pena d'Agenès e de pertot.
Cars amics catalans, venguts de Barcelona, Sabadell, Andorra, etc.
Es lo tresèn còp que preni uèi la paraula e soi content, fòrça content de veire la vòstra fidelitat per participar a Montsegur, un còp de mai, a la festa de la frairetat occitano-catalana dels Fòcs de Sant Joan.
Ongan avèm pas, en aqueste sopar, lo nòstre grand amic Jòrdi Passerat. A poscut pas venir.
Mas avèm lo monge de Montserrat, lo paire Miret. Tanben nos fa l'onor de nos acompanhar, per primièr còp a l'Occitadella, l'abat Maurici Torrent, que sempre nos a aculhit a la glèisa de Montsegur pendent vint ans. L'abat Maurici es un paire tolerant amb l'invasion catalana e tanben en relacion a l'invasion montserratina.
A partir del moment que metèt la verge negra de Montserrat a l'altar de la glèisa lo poder catalan a Montsegur s'es afortit e a pres una consisténcia permanenta.
Benlèu i a una altra rason: sa maire èra catalana e parlava lo catalan.
Lo divendres de la setmana passada, Xavier Bada, Cristian Duthil e ieu avèm profitat d'èstre a Montsegur per visitar Maurici Torrent, a Montferrier. Es vertat que foguèrem plan recebuts i qu'avèm begut amassa lo gòt de l'amistat, mas çò que mai m'agradèt foguèron sas paraules sus aquestes Aplecs de Montsegur. El, qu'es un representant de la glèisa, nos diguèt que las nòstras fèstas a Montsegur, pendent aquestas 21 annadas, an una granda valor crestiana e una granda importància per fomentar l'amistat e la relacion entre los nòstres dos pòbles.
Pòdi pas dire se dins aqueste sens avèm capitat o non. Mas cresi que lo nòstre messatge es passat .
Lo CAOC fa de relacions de frairetat pel mejan dels contactes e de la coneissença mutuala.
Nos coneissèm melhor que fa vint-e-un ans?
Segur. Plan segur.
Avèm ganhat quicom. La confiança mutuala e especialment fòrça amics.
Mas lo CAOC fa un fum d'actes pendent tota l'annada e son pas unicament de festas de frairetat. Son tanben actes d'ajuda morala, de participació en los actes occitans, congresses, amassadas, escòlas e universitats d'estiu, etc.
Per aquò lo CAOC a ideat un grand Congrés occitanò-catalan, que se farà a partir de l'an 2000, amb l'ajuda de la Generalitat de Catalunya e las associacions oficialas e culturalas dels païses occitans e catalans.
La libertat es lo camin, ditz la vòstra cançon. Un camin que serà long e dificil mas a la fin i a la libertat. Los catalans e occitans coneissèm pas encara lo vertadièr sens del mot liberacion.
Tant de sègles d'esclavatge cultural, d'assimilacion, de negacion dels nòstres dreits nacionals, de l'interdiccion de las nòstras lengas, del cambiament de mentalitat, de cultura e de lenga pel mejan de l'escòla publica, nos a convertits en òmes de segonda classa, qu'an de vergonha de parlar naut la nòstra lenga e páur de demandar los meteisses dreits que los franceses e los castelhans.
Vòli pas faire aicí e ara una longa lista de çò que nos manca per arribar a la dignitat. La dignitat que ne parlava Francés Bayrou, en 1993, e qu'ara nos a escrit per nos felicitar.
Amb aqueste profund respècte a la memòria dels cremats, catars occitans, cridi amb tota ma conviccion occitanò-catalana.
Visca Occitania!
Visca Catalunya!
Enric Garriga Trullols
Secretari del CAOC catalan
ASSISTENTS XX1 APLEC DELS FOCS DE SANT JOAN A MONTSEGUR
Enric Garriga Trullols
Marcel Baiche, d'Andorra
Núria Bayó Mañosa
Felip Walter, de Montsegur
Dom Hildebrand Miret
Pèire Audabram, de Montsegur
Xavier Bada
Maurici Torrent, de Montferrier
Antònia Donadeu
Miquel Authie, de Montsegur
Enric Chalons
Jaume Delmàs, de Bordeus
Mercè Serra
Alex Barniol, de Pessac (33)
Maria Carme Barcelò Rosquellas
Antoni Barrau, de Malvies (11)
Anna Ruiz Barceló Odeta Barrau, de Malvies (11)
Teresa Clota
Loís Prat, de Castelnòu (06)
Rosina Quintana
Renat Rouzaud, de St. Joan Falgar
Ramon Agulló
Maurici Carol, de St. Joan Falgar
Núria Valls
Miquel Stervinou, de St. Joan Falgar
Manel Segura
Patric Azzola, de St. Joan Falgar
Maria Mar Tirado
Joan Fabre, de St. Joan Falgar
Josep M. Carner
Cristian Duthil, de Foix
Jordi Rodriguez
Agnés Negre, de Foix
Gisela Parellada
Didier Negre, de Foix
Felisa Domingo Molins, d'Andorra
Daniel Marquès, de Foix
Aitor Carrera
Chantal Marquès, de Foix
Tomàs Alonso Santos
Mònica Blanco, de Foix
Tomàs Alonso
Andriva Sans, de Foix
Xavier Moga Peramartin
Josep Sans, de Foix
Montserrat Mestres Sala
Annia Rieu, de Salau
Raquel Olivella
Joan Chaix, de Salau
Raimon Casals
Pere Casals
ADHESIONS
- Pepita Escolà
- Renat Ricarrera. Alcalde d'Ortès i Blai Casals Vicepresident Regional d'Aquitania
- Carme Violant
- Jaume Blanc. President Regional
- Joan Carles Peris Morte. Llenguadoc Rosselló/Montpeller
- Montserrat Fornaguera
- Francès Bayrou. President General de Pirineus Atlàntics/Pau
- Ricard Coll, de Barcelona
- Maria Carme Viñas, d’Arbúcies
- Domenique Baudís. Alcalde de Tolosa
- Lluís Gelis. Acció Cultural del País Valencià
A Montsegur es fa el XXI Aplec del Focs de Sant Joan. Després de dinar a Foix es fa un acte al Prat dels Cremats, amb ofrena floral catalana, discursos i cant del Se Canta i els Segadors. A la plaça de l'església, sardanes per la Cobla Principal del Rosselló, que a continuació, i durant la missa, a l'Ofertori, interpreta el Cant dels Ocells i al final el Virolai. La missa la diu el pare Miret, de Montserrat, amb el pare Maurici Torrent. Després, a la mateixa plaça, la Cobla interpreta tres sardanes. La darrera "Festeig", de Viladesau, és la que l'endemà diumenge s’interpreta per tot el món en el Dia Internacional de la Sardana.
Acaba la Cobla amb els Segadors i Se Canta. Després, davant l'Ajuntament, hi ha una recepció i un aperitiu. Parlen Enric Garriga, Cristian Duthil i l'alcalde Felip Walter. Després hi ha el sopar oficial a l'Occitadella i a la presidència l'alcalde i Mn. Maurici Torrent, que assisteixen per primer cop al sopar del Focs. Després d'una introducció de Xavier Bada, Enric Garriga llegeix un discurs. Mn. Maurici Torrent recorda el plantament del Pi de les Dues Branques a Montsegur i que s'ha mort la branca occitana. L'alcalde diu que el que ha passat en realitat és que les dues branques s'han fos en una sola. Després de sopar es fa la pujada al Prat dels Cremats amb grallers diables, música, banderes i torxes. Els diables fan un espectacle de pirotècnia i a continuació el grup occità de Foix fa un ball força animat. El CAOC de Barcelona fa el tradicional cremat de rom. A la una de la nit marxen els catalans de Barcelona cap a Foix als hotels per dormir. Els assistents al Prat dels Cremats són aproximadament 400 persones.
El diumenge 20 de juny, des de Foix, el CAOC, amb l'autocar, va a Sant Joan de Falgar on som rebuts per l'alcalde i els adjunts, que ens ofereixen un aperitiu. Els tabalers ofereixen un petit concert. Lluís Gelis interpreta Se Canta amb la gralla acompanyat pels assistents que canten. L'alcalde fa un discurs en francès, que repeteix en occità. Enric Garriga llegeix un discurs en occità en què recorda la darrera visita del 3/12/95, en què es plantà un tell (til•ler). Acaba Cristian Duthil, que dóna les gràcies a l'alcalde. Després els diables fan una exhibició de pirotècnia al jardí i amb una traca al final. Tos els presents es fan una fotografia a l'entorn del til•ler plantat fa dos anys i mig pel CAOC.
E.G.T.
DISCORS D'ENRIC GARRIGA A L'ESTELA DELS PRATS DELS CREMATS
19 - 06 - 1999
Amics occitans e catalans,
Fa 21 ans, aicí, en aqueste luòc, sèm venguts los occitans e catalans a alucar un fòc amb la flamba del Canigó qu'aviam pres a Perpinhan.
Èra lo començament dels Aplecs dels Fòcs de Sant Joan a Montsegur, que fasèm cada an a l'entorn del jorn de Sant Joan.
Abans de començar la Festa a Montsegur, nos amassam aicí, a l'estela, en remembrança dels cremats. Per far un homenatge d'una part e tanben per faire una reparacion istorica.
Dins totes los actes a Montsegur lo fòc pren una importancia especiala. Es un simbol. Es lo simbol mai ancian dels òmes, car foguèt lo primièr motor de la nòstra civilisacion. Sabèm plan que lo fòc pòt estre tanben la destruccion e aquó se passèt aquí e endacòm mai.
Après, quand farem de musica e de dansas, quand farem de fòc e d'estrambord, de bruch e de lutz a la nuèit de Montsegur, farem pas res de contradictori amb l'esperit d'aquest acte d'omenatge, que fasèm ara.
La vida contunha e nos cal mostrar vius. Sèm pas morts. La vida contunha e lo plor e lo silenci salvaran pas aquesta terra occitana, qu'encara a la sovenença d'un orrible chaple uman, mas tanben d'un genocidi cultural, que contunha e qu'encara s'es pas arrestat.
Per aquò nos podem pas calar e demorar passius. Cal canviar las causas. Lo mejan melhor es cridar, trabalhar e luchar. Nòstres cants, nòstras dansas, nòstres fòcs, d'uei e de deman, son la pròva que sèm vius encara e que ne volèm demorar sempre.
Esperam l'auba occitano-catalana, evidentment. Mas nos cal cridar fòrt e naut per la far venir. L'auba vendrà pas tota soleta, en silenci. Nosaltres catalans e occitans la farem arribar als nòstres pòbles e tanben a aquesta Euròpa, que desiram respectuosa de totas las culturas, amb los meteisses dreits.
Solament torni dire que lo camin serà long e dificil, que caldrà passar fòrça obstacles, principalament de l'estat francès, que malgrat la recenta signatura minimala de la Carta de las lengas regionalas, ara la vòl pas ratificar.
Per aquò repeti çò qu'ai dit a l'estela del Prat dels Cremats. Eles serián contents de nos veire mòrts. Mas sèm vius e nos volèm pas calar. Per aquò fasèm força de bruch a Montsegur, amb lo fòc, la musica, la dansa e la pirotecnia. La vida es una lucha, mas la vida dels catalans e occitans es encara mai dura, mai dificila. Per aquò es importanta aquesta ajuda fraternala d'amistat.
I a una divisa en catalan que ditz
“Entre tots ho farem tot"
Amb la vòstra ajuda avançarem amassa.
Visca OCCITÀNIA!
Visca CATALUNYA!
Enric Garriga Trullols
Secretari del CAOC
DISCORS D'ENRIC GARRIGA A LA RECEPCION OFICIALA A MONTSEGUR
19/06/99
Sénher conse de Montsegur, amics occitans, amics catalans.
L'an passat sèm arribats a celebrar 20 annadas dels Fòcs de Sant Joan a Montsegur.
Aquò es estat possible per diferentas causas. En primièr per la voluntat dels catalans del CAOC de venir a Montsegur. En segond, pel trabalh d'organisacion dels occitans del CAOC de Foish e en tresen per la collaboracion de la Comuna de Montsegur. Avèm collaborat amb tres conses d'abans, totes mòrts, Roger Couquet, Gilabert Puntís, Simona Sallas.
Los cal regraciar e pas doblidar çò qu'an fait per nos a ajudar.
Vòli tanben regraciar lo trabalh qu'an fait e fan los amics occitans de Foish. Sens la seuna ajuda, la venguda dels catalans seriá una autra causa plan diferenta.
En aqueste moment pòdi pas doblidar los que nos an ajudat sempre e qu'ara nos an daissat, especialment lo nòstre amic Bernat Molinier, que tant de còps participèt a totes los actes del CAOC. Aquí avèm una granda dolor e una granda tristesa, mas tanben avèm la joia de vèire al nòstre costat la dòna del nostre grand amic, que contunha de treballar dins la dralha e la memòria de son marit.
Ai parlat del passat. Podèm parlar de l'avenidor. Un novèl conse de Montsegur, lo sénher Felip Walter, es ongan amb nosaltres, per participar a la nòstra e la vòstra festa. La fèsta de totes los catalans e occitans amassats a Montsegur.
Aquò es bon. Es bon per la continuacion, per assegurar l'espandiment màger d'aquesta festa, que dins los 20 ans venents avançarà força çò qu'avèm fait fins ara.
Per avançar en aqueste sens, en aquest camin, en aquesta dralha, que nos avèm marcat, nos cal aver la collaboracion de totes, catalans e occitans, e institucions culturalas e oficialas dels dos costats del Pirenèu.
E aquò es pas facile. Còsta fòrça de trabalh pacient e contunhat. Cal preveire, amb avança, çò que seriá bon de far a Montsegur, çò que caldriá melhorar o benleu cambiar.
Cal ofrir, als que venen d'endefòra, catalans e occitans, unes actes de frairetat tan especials que siagan aquela sovenança intima, sentimentala que se garda totjorn dins lo mai prigond del nòstre còr.
Es d'aqueste biais que capitarem e que la nòstra fèsta del fuòc aurà una trascendéncia evidenta e capitala dins la totjorn viva amistat occitanò-catalana.
Vos disi a totes, al trabalh, perquè l'an 2000, la festa a Montsegur siaga la mai granda fèsta occitanò-catalana.
Visca Montsegur!
Visca Occitania!
Visca Catalonha!
Enric Garriga Trullols
Secretari del CAOC
DISCORS D'ENRIC GARRIGA AL SOPAR A L'OCCITADELA DE MONTSEGUR
19 de juny 1999
Sénher conse, sénher paire Maurici, sénher monge de Montserrat
Cars amics occitans, venguts de Bordeu, de Foix, de Pena d'Agenès e de pertot.
Cars amics catalans, venguts de Barcelona, Sabadell, Andorra, etc.
Es lo tresèn còp que preni uèi la paraula e soi content, fòrça content de veire la vòstra fidelitat per participar a Montsegur, un còp de mai, a la festa de la frairetat occitano-catalana dels Fòcs de Sant Joan.
Ongan avèm pas, en aqueste sopar, lo nòstre grand amic Jòrdi Passerat. A poscut pas venir.
Mas avèm lo monge de Montserrat, lo paire Miret. Tanben nos fa l'onor de nos acompanhar, per primièr còp a l'Occitadella, l'abat Maurici Torrent, que sempre nos a aculhit a la glèisa de Montsegur pendent vint ans. L'abat Maurici es un paire tolerant amb l'invasion catalana e tanben en relacion a l'invasion montserratina.
A partir del moment que metèt la verge negra de Montserrat a l'altar de la glèisa lo poder catalan a Montsegur s'es afortit e a pres una consisténcia permanenta.
Benlèu i a una altra rason: sa maire èra catalana e parlava lo catalan.
Lo divendres de la setmana passada, Xavier Bada, Cristian Duthil e ieu avèm profitat d'èstre a Montsegur per visitar Maurici Torrent, a Montferrier. Es vertat que foguèrem plan recebuts i qu'avèm begut amassa lo gòt de l'amistat, mas çò que mai m'agradèt foguèron sas paraules sus aquestes Aplecs de Montsegur. El, qu'es un representant de la glèisa, nos diguèt que las nòstras fèstas a Montsegur, pendent aquestas 21 annadas, an una granda valor crestiana e una granda importància per fomentar l'amistat e la relacion entre los nòstres dos pòbles.
Pòdi pas dire se dins aqueste sens avèm capitat o non. Mas cresi que lo nòstre messatge es passat .
Lo CAOC fa de relacions de frairetat pel mejan dels contactes e de la coneissença mutuala.
Nos coneissèm melhor que fa vint-e-un ans?
Segur. Plan segur.
Avèm ganhat quicom. La confiança mutuala e especialment fòrça amics.
Mas lo CAOC fa un fum d'actes pendent tota l'annada e son pas unicament de festas de frairetat. Son tanben actes d'ajuda morala, de participació en los actes occitans, congresses, amassadas, escòlas e universitats d'estiu, etc.
Per aquò lo CAOC a ideat un grand Congrés occitanò-catalan, que se farà a partir de l'an 2000, amb l'ajuda de la Generalitat de Catalunya e las associacions oficialas e culturalas dels païses occitans e catalans.
La libertat es lo camin, ditz la vòstra cançon. Un camin que serà long e dificil mas a la fin i a la libertat. Los catalans e occitans coneissèm pas encara lo vertadièr sens del mot liberacion.
Tant de sègles d'esclavatge cultural, d'assimilacion, de negacion dels nòstres dreits nacionals, de l'interdiccion de las nòstras lengas, del cambiament de mentalitat, de cultura e de lenga pel mejan de l'escòla publica, nos a convertits en òmes de segonda classa, qu'an de vergonha de parlar naut la nòstra lenga e páur de demandar los meteisses dreits que los franceses e los castelhans.
Vòli pas faire aicí e ara una longa lista de çò que nos manca per arribar a la dignitat. La dignitat que ne parlava Francés Bayrou, en 1993, e qu'ara nos a escrit per nos felicitar.
Amb aqueste profund respècte a la memòria dels cremats, catars occitans, cridi amb tota ma conviccion occitanò-catalana.
Visca Occitania!
Visca Catalunya!
Enric Garriga Trullols
Secretari del CAOC catalan
ASSISTENTS XX1 APLEC DELS FOCS DE SANT JOAN A MONTSEGUR
Enric Garriga Trullols
Marcel Baiche, d'Andorra
Núria Bayó Mañosa
Felip Walter, de Montsegur
Dom Hildebrand Miret
Pèire Audabram, de Montsegur
Xavier Bada
Maurici Torrent, de Montferrier
Antònia Donadeu
Miquel Authie, de Montsegur
Enric Chalons
Jaume Delmàs, de Bordeus
Mercè Serra
Alex Barniol, de Pessac (33)
Maria Carme Barcelò Rosquellas
Antoni Barrau, de Malvies (11)
Anna Ruiz Barceló Odeta Barrau, de Malvies (11)
Teresa Clota
Loís Prat, de Castelnòu (06)
Rosina Quintana
Renat Rouzaud, de St. Joan Falgar
Ramon Agulló
Maurici Carol, de St. Joan Falgar
Núria Valls
Miquel Stervinou, de St. Joan Falgar
Manel Segura
Patric Azzola, de St. Joan Falgar
Maria Mar Tirado
Joan Fabre, de St. Joan Falgar
Josep M. Carner
Cristian Duthil, de Foix
Jordi Rodriguez
Agnés Negre, de Foix
Gisela Parellada
Didier Negre, de Foix
Felisa Domingo Molins, d'Andorra
Daniel Marquès, de Foix
Aitor Carrera
Chantal Marquès, de Foix
Tomàs Alonso Santos
Mònica Blanco, de Foix
Tomàs Alonso
Andriva Sans, de Foix
Xavier Moga Peramartin
Josep Sans, de Foix
Montserrat Mestres Sala
Annia Rieu, de Salau
Raquel Olivella
Joan Chaix, de Salau
Raimon Casals
Pere Casals
ADHESIONS
- Pepita Escolà
- Renat Ricarrera. Alcalde d'Ortès i Blai Casals Vicepresident Regional d'Aquitania
- Carme Violant
- Jaume Blanc. President Regional
- Joan Carles Peris Morte. Llenguadoc Rosselló/Montpeller
- Montserrat Fornaguera
- Francès Bayrou. President General de Pirineus Atlàntics/Pau
- Ricard Coll, de Barcelona
- Maria Carme Viñas, d’Arbúcies
- Domenique Baudís. Alcalde de Tolosa
- Lluís Gelis. Acció Cultural del País Valencià
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada