diumenge, 22 de novembre de 1998

MEMÒRIA JORNADES OCCITANO-CATALANES A ALBI I CORDES. XXXIV AMASSADA DEL CAOC

A Albi s'ha celebrat la XXXIV Amassada del CAOC per fer la reunió anual de les dues seccions del CAOC. Hi asssisteixen 21 catalans i més de 30 occitans. La reunió comença a les 15 h. al domicili de l'Associació Occitana Lo Grifol (enfront del Pont Vell). Dóna la benvinguda el president de l'Associació, Raimond Ginouillac. A continuació Antoni Costumero, del CEDEOC, parla del programa preparat per les dues jornades (a Albi i Còrdas) i la reunió comença amb unes paraules de Marcèl Baiche, President del CAOC Occità. A continuació, Enric Garriga, secretari del CAOC Català (en absència del secretari occità) llegeix, en català, l'acta de la reunió conjunta de l'any passat (15 novembre 1997) a Lavaur. A continuació es passa al diferents punts de l'agenda. Enric Garriga comenta en occità les diferents i principals activitats públiques realitzades pel CAOC durant el 1998, que ocupen més de 50 jornades de tot l'any.

Cristian Duthil, tresorer de la secció occitana, presenta un balanç positiu de la situació econòmica i alhora remarca la situació ascendent de socis occitans. També informa de l'obtenció d'una subvenció del Conselh Regional de Tolosa.

Pel que fa a la nova junta, queda elegit president de la secció occitana Marcèl Baiche, vice-presidents Joan Antoni Costumero, d'Albi, i Joan Thomàs, de Lavaur. Com a secretari, Jacme Delmàs, de Bordeus i vice-secretària, Anhès Negre, de Foix. Tresorer, Cristian Duthil, de Foix, i 13 vocals de diferents poblacions occitanes.

Acabada la reunió, a les 18 h. es fa una recepció oficial amb aperitiu a l'Ajuntament d'Albi. L'alcalde, Felip Bonnecarrere, ens dóna la benvinguda i es fan discursos en occità per part de: Marcèl Baiche, Enric Garriga i Antoni Costumero.

A les 19 h. es fa per primer cop a Albi una missa en occità a l'església romànica de St. Salvi.

És concelebrada per mossèn Robèrt Cabié, de Rabastencs (81) i Dom Hildebrand Miret, de Montserrat, que llegeix l'Evangeli en català i tota la resta es fa en occità. Són presents més de 200 persones i la Coral Parroquial i la Coral occitana LOS D'ENDACOM fan tots els cants en occità. L'homilia també es fa en occità. Un cop acabada la missa, la Coral occitana canta, juntament amb una part dels assistents, el Se Canta. El graller català, Lluís Gelis, toca amb la gralla, al peu de l'altar de Sant Salvi, un altre cop el Se Canta i l'himne de València (La Moixiganga de l'Algemesí). Després ens traslladem a Castelnòu de Levis per fer un sopar de més de 50 persones, entre occitans i catalans. Durant tot el sopar es canten cançons catalanes i occitanes.  Com a solistes podem destacar les veus meravelloses de Ghislena Debar i Mirèlha Corbiere i també del director de la coral Joan-Maria Galinier. Després diversos components de la Coral occitana (amb acordions), amb la col•laboració de Cristian Duthil (acordió) i Lluís Gelis (gralla) interpreten balls occitans amb la participació dels assistents. Fou una festa molt càlida malgrat que a l'exterior érem a 8 graus sota cero.

El diumenge una guia professional, Sara Brail, ens acompanya per tot el barri antic d'Albi, tot donant sempre les explicacions en occità. Després es dina a Albi. és un dinar de germanor, amb cançons occitanes i catalanes, i l'estrella de la festa és l'occitana Mirèlha Corbiere que canta, a petició dels catalans, unes belles cançons occitanes. Xavier Bada feu un discurs d’agraïment als occitans que ens han acollit, especialment Joan-Antoni Costumero i també d'altres col•laboradors occitans i catalans. A continuació, tots plegats ens anàrem amb l'autocar del CAOC a Còrdas i es visità els llocs més importants de la ciutat. També es visità el centre occità de la Talvera.

Retornats a Albi ens acomiadàrem dels occitans, que han promès de venir a Barcelona. Arribàrem tard a Barcelona.               

E.G.T.

DISCORS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS A ALBI

21 de novembre de 1998

Sénher conse, cars amics occitans e catalans,

Sèm venguts a Albi per faire la nòstra amassada anuala de las doás seccions del CAOC. Mas tanben cal dire qu'avem causit Albi per autras rasons. En primièr per l'ofèrta d'acuèlh dels nòstres amics occitans d'Albi, que nos an fargat un bèl programa de visitas e d'actes, e en segond, perqué Albi es una bèla, polida e interessanta ciutat qu'ofrís al viatjaire las sias riquesas artisticas e istoricas excepcionalas. A tot aquò encara cal ajustar la visita que farem tanben deman de l'istorica e monumentala vila de Còrdas.

E soi segur que d'aquestas visitas ne gardarem una bona remembrança e sèm obligats de tributar una granda reconeissença als nòstres amics occitans per son grand trabalh d'acuèlh.

Aquò dit, me cal ajustar que sèm just, o gaireben al final, del nòstre vintèn aniversari. En genièr,a Barcelona, e en febrièr, a Perpinhan, avèm commemorat e festejat los 20 ans d'aquestes actes que se faguèron en aquestas doás vilas catalanas, ont nasquèt pel premièr còp lo CAOC.

Pendent tota l'annada ai fait fòrça discorses e conferèncias e çò que mai m'a interessat es de faire lo bilanç del trabalh fait pel CAOC. Vos pòdi assegurar que las condicions politicas e socialas catalanas, en 1978, èran pas gaire favorables en relacion al nòstre projecte occitan, perqué en aquel moment lo mai urgent èra tornar recuperar l'estatut d'autonomia per Catalonha e d'autra part cap de catalan coneissiá pas l'existéncia d'Occitania. Malgrat aquestas grandas dificultats, lo CAOC a fait un long camin e un grand trabalh, que podèm qualificar d'extraordinari, en atencion a las grandas dificultats presentas, a la indiferéncia sociala e politica e tanben a la manca d'ajudas economicas.

Mas a despart d'aqueste bilanç del CAOC, de 20 ans, i a tanben un autre bilanç a faire e que ieu ai analizat pendent tota l'annada, es la comparason de la situacion politica catalana e occitana en relacion a las nòstras lengas, de çò que se passava fa 20 ans e ara.

E aquí avèm, per la partida catalana, una granda avançada de la coneissença de la nòstra lenga. L'Estatut d'autonomia a fait son trabalh, ambe problemas segur, mas las causas son plan diferentas de fa 20 ans. Vos vau balhar unicament un exemple : ara, totes los joves de mens de 25 ans sabon parlar, legir e escriure correctament lo catalan coma lo castelhan. La lenga catalana es obligatòria a l'escòla e es la lenga utilizada per aprendre totas las matièras escolaras, ambe l'excepcion del castelhan. L'escòla es la clau de la recuperacion de la lenga catalana.

Mas per la part occitana las causas an avançat d'un autre biais.

L'avançada es mai que mai morala. Per exemple demòra pas la vergonha de parlar patoés. Ara parlar occitan es un signe de cultura, es una valor que cal ajustar coma un merit excepcional cultural e personal.

D'autra part, parlar occitan es pas ara considerat coma un atemptat contra França. Los caps exagonals venon mai tolerants e los occitans an enveja de recuperar son identitat occitana.

Es evident que si fasèm la comparason amb los catalans la diferéncia cada còp ven d'èstre mai granda. Aquí lo responsable de la situacion deplorable de las autras lengas de l'estat francés es lo jacobinisme, que a pas signat la Carta de las Lengas Minoritàrias e tanpauc l'article de la Carta dels Dreits de l'Enfant.

Mas i a autras causas qu'an avançat. Per exemple fa 20 ans i aviá pas cap de calandreta. Ara cada còp i a de mai en mai per tota Occitania.

Malgrat que unicament una pichoneta partida dels enfants occitans aprenon la lenga, d'aquestes n'aurem deman los militants per contunhar l'avançada mai luènh.

Mas i a dins l'estat espanhòl, ara, fòrça causas que se bolegan fòrt, e tanben i a de cambiaments politics estructurals dins la nòvela Euròpa que se farga, e tot aquò farà cambiar las actituds del govern de França, en relacion ambe las autras lengas dels pòbles de l'estat francés.

D'autra part, la Generalitat de Catalonha pren en carga l'organizacion del Congrés Occitano-Catalan, ideat pel CAOC. Aquò vòl dire que finalament la Generalitat s'interessa per Occitania.

Lo 30 d'octobre lo president de l'Institut d'Estudis Occitans èra a la meteissa taula presidenciala per sopar, amb lo president Jòrdi Pujol, pendent l'acte de remesa d'un premi, pel premièr còp, a un occitan, Marcèl Baiche, aquí present.

Ieu profitèri l'escasença per parlar, dins mon discors, del Congrés Occitanò-Catalan e de la convenéncia d'intervenir mai fòrt en las relacions occitanò-catalanas.

Arribat en aquest punt, profiti per felicitar, un autre còp, Marcèl Baiche per lo premi ganhat e tanben per lo regraciar d'aver acceptat de renovar son mandat de President del CAOC occitan, una annada de mai.

E a totes vos vòli regraciar de la vòstra paciéncia de m'escotar.

E per acabar cridi :

Visca Occitania !

Visca Catalonha !

Enric Garriga Trullols

Albi

ACTA REUNIÓ AMASSADA CONJUNTA ANUAL DE LES DUES SECCIONS DEL CAOC A ALBI

21 de novembre de 1998


ACTA

A les 15:00 h. comença la reunió a la sala de l'Associació Lo Grifol, segons un ordre del dia proposat i aprovat abans de començar.

Hi assisteixen 21 catalans i 22 occitans i s'excusen 10 occitans i 1 català segons relació al final.

Dóna la benvinguda el president de l'Associació, Raimond Ginouillac. A continuació Antoni Costumero, del CEDEOC, parla del programa preparat per les dues jornades (a Albi i Còrdas) i la reunió comença amb unes paraules de Marcèl Baiche, President del CAOC Occità.

Enric Garriga, en absència del secretari occità, llegeix l'acta de la XXXIII Reunió Conjunta, a Lavaur, del 15 de novembre de 1998. Cristian Duthil fa notar que allà on diu Xavier Bada, ha de dir Marcèl Baiche, ja que parla de la reunió amb l'alcaldessa de Montsegur. Es rectifica l'Acta en aquest punt. Marcèl Baiche també afegeix que el bessonatge Lleida/Foix és acabat i ara Foix s'agermana amb Andorra La Vella. A continuació s'aprova l'Acta per unanimitat.

Activitats realitzades.

Enric Garriga lliura a tots els presents les memòries de les activitats realitzades al 1998 i un resum global. A continuació comenta, en occità, cadascuna de les activitats realitzades més importants.

Cristian Duthil parla dels actes de Montsegur i de l'actuació del cantant occità Eric Fraj i del èxit de la visita l'endemà a Monferrier. També de les manifestacions a Occitània: Tolosa, Tarba, Montpelhièr... que es faran el 12 de desembre de 1998.

Xavier Bada diu que és força extraordinari que una entitat com el CAOC hagi fet actes principals durant 50 jornades a l'any, la qual cosa és un exemple de la capacitat de treball que té el CAOC.

J.M. Barniol parla dels actes realitzats per Pasqua a Bordeus.

Enric Garriga diu que el més important d'aquests actes a Bordeus, des del punt de vista oficial, són les recepcions al Consell General i al Consell Regional, fetes en occità.

Congrés Occitano-Català.

Enric Garriga informa de les reunions periòdiques a Barcelona del Comitè executiu del Congrés de Cultura Catalana, amb la presència de Joaquim Llimona, director d'Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya. També parla de la primera reunió preparatòria del Congrés a Perpinyà, el 18 de juliol de 1998. També dóna als presents el llistat de les dues seccions occitana i catalana de treball. Afegeix que cal que l'IEO sigui present al Congrés.

Xavier Bada proposa, en aquest sentit que el CAOC i l'IEO han de treballar conjuntament en el Congrés Occitano-Català i en altres activitats de relació catalano-occitana.

Proposta de Programa pel 1999.

Enric Garriga presenta la proposició de programa pel 1999.

Cristian Duthil recorda la intenció de fer alternativament a l'Arièja i al Pallars una festa catalano-occitana en ocasió de la reunió prèvia de preparació de la Pujada al Port de Salau.

Revista

Enric Garriga informa sobre l'acord d'edició d'una revista del CAOC, que seria la continuació del Reviure dels primers anys. I manifesta que serà amb les dues llengües, al 50% i, per tant, caldrà rebre articles en occità que hauran de fer els socis occitans.

Informe econòmic del CAOC Occità.

Cristian Duthil abans de facilitar les dades comptables, diu que segons l'acord de l'Amassada anterior s'havien de pagar les despeses de correus fetes pel CAOC català cap els socis occitans, o sigui els segells o franqueig. Per tant, enguany, la secció occitana ha pagat aquests despeses. A continuació presenta els comptes de resultats econòmics de la secció occitana i són aprovats per tots els presents. Malgrat els pagaments esmentats anteriorment hi ha encara un superàvit important i també augmenten cada any els socis occitans. Proposa un Secretariat de treball d'administració del CAOC occità, a Pàmias. També esmenta que s'ha obtingut per primer cop una subvenció del Consell Regional de Migdia-Pirineus.
Xavier Bada proposa que es feliciti els que han fet possible d'obtenir aquesta subvenció i tots els assistents tributen una càlida ovació a Cristian Duthil.

Elecció del Conselh d'Administració del CAOC occità.

Enric Garriga demana als membres actuals del Conselh occità si hi ha candidats o propostes de llistes, i no havent-hi cap, proposa d'elegir el Conselh anterior. S'aprova per unanimitat sense cap vot en contra ni abstenció.

President: Marcèl Baiche; Vice-president: Joan Thomàs, de Lavaur; Vice-president segon: Antoni Costumero, d'Albi; Secretari  general: Jacme Delmàs, de Bordeus; Vice-secretària Anhés Negre, de Foix; Vocals: Didier Negre, Annie Rieu, Pèire Pessamessa, Patrici Pojada, Joan Maria Barniol, Joan-Jacme Maureta, Josèp Sans, Comte Josserant St.Priest d'Urgell, Felitz Daval, Gilabert Nariòo, Alan Roch, Jòrdi Peladan i Jacme Taupiac.

Informe de la situació catalana.

Enric Garriga manifesta que ja en parlarà en el discurs de l'Ajuntament d'Albi.

Informe de la situació occitana.

Cristian Laus diu que sembla en camí la signatura de la Carta de les Llengües Minoritàries. També hi ha el projecte de fer un estatut per l'occità. Sobre el canviament de l'article II de la Constitució, diu que el 29 de setembre Jospin digué que era d'acord per la signatura. Pel que fa a la situació de l'ensenyament de la llengua, actualment les circumstàncies no són bones en els liceus. No s'ha avançat en l'ensenyament.

Torn Lliure.

Marcèl Baiche diu que en el Dia de la Música d'enguany, un grup occità-gascó actuà a París al Palais Royal.

Joan-Jacme Maurette parla sobre la connexió a Internet i a la List'oc, que és un sistema de comunicació internacional, molt interessant, entre catalans i occitans.

S'acaba la sessió a les 17:45 hores.

Marcèl Baiche                       
President del CAOC occità
   
Enric Garriga Trullols
Secretari del CAOC català

ASSISTENTS CATALANS

ENRIC GARRIGA TRULLOLS
NURIA BAYÓ MAÑOSA
ANTONI HERNANDEZ
JOAN LLUIS MONJO MASCARÓ
XAVIER BADA AMATLLER
LLUÍS GELIS CODINACH
ANTÒNIA DONADEU
ROSER GARRIGA TRULLOLS
GABRIEL MARTINEZ
RICARD FONT SUGRANYES
TERESA CLOTA
JOAQUIMA HEREU
ROSA ROCA
LLUIS BAULIDA
MONTSERRAT FORNAGUERA
MARIA CRUZ GUZMAN
HILDEBRAND MIRET
MARIA FIGUERAS RAMELL
Mª TERESA SABATÉ

ASSISTENTS OCCITANS

SARA BRAIL (81), guia
FELIP BONNECARRERE (81)
MIRÉLHA CORBIERE (81)
JOAN-MARC VIEULE (81)
GHISLENA DEBAR (81)
ABAT ROBERT CABIÉ (81)
JOAN MARIA GALINIER(81)
JOAN-JACME MAURETTE (31)
JÒRDI PELADAN
CRISTIAN LAUX
MIQUELINA PELADAN
ANDRIVA FOISSAC
ABELHA SERRE (30)
ALAN PUECH
PÈIRE PESSAMESSA (84), alcalde de Buous
JÒRDI BLANC 81)
MARCÈL BAICHE (09)
RAIMOND GINOULLAC 81)
MARIA JOSEP BARNIOL 33)
NADALA MAGNE 81)
JOAN MARIA BARNIOL (33)
J. ANTONI COSTUMERO (81)
BERNAT VERNHIERAS (81)
CRISTIAN DUTHIL (09)
FRANK SICARD (81)
ERIC BARTA (81)
UC JOURDE (81)

EXCUSATS

JOAN AMORÓS   
FELITZ DAVAL (15)
JACME DELMÀS
JACME TAUPIAC (82)
ANHÉS NEGRE (09)           
GUI SENGES (31)
PATRICI POJADA (09)   
JOAN THOMÀS (81)
ALAN ROCH (11)   
DANIEL RIFÀ (81)
GILABERT NARIÓO (64)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada