A Nimes, a la Universitat Vauban, s'ha fet la 53 Amassada General Anual de l'IEO. La sessió comença a les 14:30 hores del dissabte.
Presideixen Felip Carbona, president de l'IEO i Mirèlha Bras, secretària. Després fan intervencions amb informació de les diferents seccions, Robèrt Martí, Jòrdi Peladan, Joan-Loís Blenet, Jacme Taupiac, David Grosclaude, etc. Després Enric Garriga Trullols, per part del CAOC, és invitat a parlar i fa un parlament amb referències al CAOC, a la situació política i al Congrés Occitano-Català. Després d'algunes intervencions dels assistents com la de Josiana Romero, a les 16 h. es constitueixen les comissions de treball. A les 18 h. ens traslladem a l'Ajuntament de Nimes, on l'alcalde ens fa una recepció. Comença un tros en occità, continua en francès i torna acabar en occità. El discurs és plenament occitanista. Li respon, tot en occità, el president de l'IEO, Felip Carbona. Després hi ha un aperitiu.
A continuació, hi ha un sopar i es canten cançons occitanes. Jaume Figueras Trull, català i soci del CAOC, recita una poesia de Salvador Espriu, la meitat en català i la meitat en occità (Inici de "Càntic en el Temple") i és molt aplaudit.
L'endemà diumenge, les sessions de les comissions reprenen a les 9 h. Després a l'amfiteatre les comissions presenten les seves deliberacions per mitjà de Jacme Taupiac, Joan-Loís Blenet i David Grosclaude.
També el representant de les Valls Occitanes d'Itàlia, Dario Anghilante és invitat a parlar sobre la situació de l'occità, que segons el ponent és molt bona.
Per acabar, s'anuncia que la propera assemblea anual del 1999, es farà a Provença i la del 2000 a Lemòtges.
Durant els dos dies hi hagué una exposició i venda de llibres i material occità.
I es feren molts contactes. Per part del CAOC català hi assisteixen sis persones, dues de les valls occitanes i cap de la Vall d'Aran.
Per finalitzar encara hi hagué un dinar de germanor molt animat, abans de partir.
E.G.T.
DISCURS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS A L'IEO DE NIMES
14 de novembre de 1998
Sénher President de l'IEO, cars amics,
En nom del CAOC, en nom de Catalonha, vos saludi a totes, un còp de mai, en aquesta 53 Amassada de l'Institut d'Estudis Occitans.
Per ieu, que soi, secretari permanent del CAOC, (degun vòl aqueste poste de trabalh non pagat) aquesta es una escasença importanta, perqué ongan avèm celebrat lo XX aniversari de la fondacion del CAOC.
Aquesta celebracion nos a portat mai de trabalh. Al meteis temps avèm tanben commemorat lo XX aniversari del Fòcs de Sant Joan a Montsegur amb 700 personas.
Pendent 20 ans occitans e catalans nos sèm aplegat, amassat, a l'entorn del fuòc de Sant Joan, alucat al Prat dels Cremats, dejós lo castel catar.
Ara, aprés 20 ans, Montsegur pren una autra dimension. Es lo simbòl de l'amistat occitano-catalana e tanben representa la fisança pel avenidor nòstre e comun. Sèm en tren de recuperar los ligams millenaris qu'existisson entre los nòstres dos pòbles.
Los canviaments politics, dins la novèla Europa que se farga, nos ajudaràn fòrça per obtenir aqueste objectiu de recuperacion istorica e culturala.
A l'estat espanhòl tanben las causas se bolegan fòrt e tot aquò farà canviar las actituds del govern de França, en relacion ambe las autras lengas dels pòbles de l'estat francès.
A Estella (Navarra) las fòrças politicas nacionalistas bascas signèron lo pacte de Lizarra, lo 12 setembre, e aquò foguèt çò que mancava per decidar ETA renunciar a la violéncia. Ganhar la patz es estat bon pels nacionalistes. Mai que bon, formidable. Pel contrari per Madrid es perdre la granda batalha de l'unitat espanhòla.
Podèm dire que la novèla situacion basca a generat una novèla dinamica dins l'estat espanhòl, qu'afecta primordialment los catalans, los basques e los galicians. Se dobrís una nòva etapa que canviarà tota l'estructura de la constitucion espanhòla, fargada fa 20 ans, amb tota mena de limitacions e de menaças, principalament militaras.
Parallelament los acordis tripartits entre basques, catalans e galicians an fait son camin e un fòrt trabalh dempuèi la Declaracion de Barcelona (16 julh) e contunhats pels acòrdis de Gasteiz (15 setembre) e de Santiago ( 30 octubre).
Après, las eleccions basques, del 25 d'octubre, son estadas una mena de referendum que los nacionalistas an ganhat per 43 contra 32.
Ara , a començat un gran debat e aqueste còp aniram juste al cap, dinc al cap sens córrer, mas tanpauc sens renunciar a çò que volèm, la sobirania dels nòstres pòbles dins la novèla Euròpa, on desiram d'èstre tractats com estats, pas coma regions, Sabèm qu'es una question de futur e ara n'avèm l'escasença e ne volèm profitar .
La plurinacionalitat ferà obligatori lo canviament constitucional de l'estat espanhòl. Aquò es segur. Volèm sortir, aqueste còp, d'una situacion de dependència fiscala, culturala, lingüistica, e dedins totes los autres terrens e tanben, en lo terren esportiu. Ara meteis volèm federacions esportivas catalanas independentas de las espanhòlas e aquò segurament serà la primièra avançada importanta.
E per acabar torni parlar del CAOC e del Congrés Occitanò-Catalan de l'an 2000. Avèm una bona disposicion per part de la Generalitat, que trabalha regularament amb lo CAOC e la FOC en la preparacion del Congrés. Aurèm força collaboracions per part catalana. Aquí avèm e aurèm unitat d'accion.
Per part occitana se deurià passar atal. Mas los manifestacions publicas d'enemistat que se fan entre intellectuals occitans ajudaràn pas gaire a formar un grand equip, una còlha bèla, pel trabalh occitan dins lo Congrés Occitanò-Catalan.
A mon vejaire se pòt pas faire lo Congrés sens la participacion activa de l'IEO.
Lo 30 d'octubre passat lo president de l'IEO, Felip Carbona, èra al costat del President Jòrdi Pujol a la meteissa taula per sopar, en l'acte de remesa d'un premi a Marcèl Baiche, per primièr còp a un occitan, president del CAOC occitan, que li balhèt lo meteis Jòrdi Pujol.
Ieu profitèri l'escasença per parlar, dins mon discors, del Congrés Occitanò-Catalan e de la conveniència d'intervenir mai fòrt en las relacions occitanò-catalanas pel mejan del Congrés.
Soi segur que la Generalitat finalament s'interessa per Occitania. N'avem d'unas pròvas recentas e nos cal a totes de ne profitar.
Vos desiri a totes un bon trabalh e vos inviti a venir lo dissabte e dimenge venent a Albi, a l'Amassada del CAOC. Ne tornarem parlar, a Albi, de totas aquestas causas.
Grands mercès per m'escotar.
Enric Garriga Trullols
Secretari del CAOC
Nimes 14-11-1998
ASSISTENTS DEL CAOC - HEM VIST
Enric Garriga Trullols
Núria Bayó Mañosa
David Anghilante, Valades occitanes(I)
Ines Cavalcanti, Valades occitanes (I)
Xavier Bada Amatller
Eliana Tourtet, de Gap (05)
Antònia Donadeu
Abelha Serre, de Nimes (30)
Jaume Figueras Trull
Gerard Maruejòls, de Le Vans (07)
Maria Rosa Pallàs
Alan Rault, de Liborna (33)
Miquèu Chapduelh, d'Agonat (24)
INTERVINENTS
Jaume Ressaire, de Banhous (30)
OCCITANS
Gustave Alirol, de St. Julian (43)
Felip Carbona
Joseta Brajon, de Sijan (11)
Mirèlha Braç
Roman Deleuze, de Montpeller (34)
Robèrt Martí
Jacme Delmàs, de Bordeus (33)
Jòrdi Peladan
Bruno Cecillon, de Montpeller (34)
Joan-Loís Blenet
Glaudi Barsotti, de Marselha (13)
Jacme Taupiac
Miqueu Adrian,d'Ais de Provença(13)
David Grosclaude
Pau Ginesta, de La Granda Mota (31)
Alan Roch
Silvia Guillot, de Beauvoisin (30)
Josiana Romero
Presideixen Felip Carbona, president de l'IEO i Mirèlha Bras, secretària. Després fan intervencions amb informació de les diferents seccions, Robèrt Martí, Jòrdi Peladan, Joan-Loís Blenet, Jacme Taupiac, David Grosclaude, etc. Després Enric Garriga Trullols, per part del CAOC, és invitat a parlar i fa un parlament amb referències al CAOC, a la situació política i al Congrés Occitano-Català. Després d'algunes intervencions dels assistents com la de Josiana Romero, a les 16 h. es constitueixen les comissions de treball. A les 18 h. ens traslladem a l'Ajuntament de Nimes, on l'alcalde ens fa una recepció. Comença un tros en occità, continua en francès i torna acabar en occità. El discurs és plenament occitanista. Li respon, tot en occità, el president de l'IEO, Felip Carbona. Després hi ha un aperitiu.
A continuació, hi ha un sopar i es canten cançons occitanes. Jaume Figueras Trull, català i soci del CAOC, recita una poesia de Salvador Espriu, la meitat en català i la meitat en occità (Inici de "Càntic en el Temple") i és molt aplaudit.
L'endemà diumenge, les sessions de les comissions reprenen a les 9 h. Després a l'amfiteatre les comissions presenten les seves deliberacions per mitjà de Jacme Taupiac, Joan-Loís Blenet i David Grosclaude.
També el representant de les Valls Occitanes d'Itàlia, Dario Anghilante és invitat a parlar sobre la situació de l'occità, que segons el ponent és molt bona.
Per acabar, s'anuncia que la propera assemblea anual del 1999, es farà a Provença i la del 2000 a Lemòtges.
Durant els dos dies hi hagué una exposició i venda de llibres i material occità.
I es feren molts contactes. Per part del CAOC català hi assisteixen sis persones, dues de les valls occitanes i cap de la Vall d'Aran.
Per finalitzar encara hi hagué un dinar de germanor molt animat, abans de partir.
E.G.T.
DISCURS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS A L'IEO DE NIMES
14 de novembre de 1998
Sénher President de l'IEO, cars amics,
En nom del CAOC, en nom de Catalonha, vos saludi a totes, un còp de mai, en aquesta 53 Amassada de l'Institut d'Estudis Occitans.
Per ieu, que soi, secretari permanent del CAOC, (degun vòl aqueste poste de trabalh non pagat) aquesta es una escasença importanta, perqué ongan avèm celebrat lo XX aniversari de la fondacion del CAOC.
Aquesta celebracion nos a portat mai de trabalh. Al meteis temps avèm tanben commemorat lo XX aniversari del Fòcs de Sant Joan a Montsegur amb 700 personas.
Pendent 20 ans occitans e catalans nos sèm aplegat, amassat, a l'entorn del fuòc de Sant Joan, alucat al Prat dels Cremats, dejós lo castel catar.
Ara, aprés 20 ans, Montsegur pren una autra dimension. Es lo simbòl de l'amistat occitano-catalana e tanben representa la fisança pel avenidor nòstre e comun. Sèm en tren de recuperar los ligams millenaris qu'existisson entre los nòstres dos pòbles.
Los canviaments politics, dins la novèla Europa que se farga, nos ajudaràn fòrça per obtenir aqueste objectiu de recuperacion istorica e culturala.
A l'estat espanhòl tanben las causas se bolegan fòrt e tot aquò farà canviar las actituds del govern de França, en relacion ambe las autras lengas dels pòbles de l'estat francès.
A Estella (Navarra) las fòrças politicas nacionalistas bascas signèron lo pacte de Lizarra, lo 12 setembre, e aquò foguèt çò que mancava per decidar ETA renunciar a la violéncia. Ganhar la patz es estat bon pels nacionalistes. Mai que bon, formidable. Pel contrari per Madrid es perdre la granda batalha de l'unitat espanhòla.
Podèm dire que la novèla situacion basca a generat una novèla dinamica dins l'estat espanhòl, qu'afecta primordialment los catalans, los basques e los galicians. Se dobrís una nòva etapa que canviarà tota l'estructura de la constitucion espanhòla, fargada fa 20 ans, amb tota mena de limitacions e de menaças, principalament militaras.
Parallelament los acordis tripartits entre basques, catalans e galicians an fait son camin e un fòrt trabalh dempuèi la Declaracion de Barcelona (16 julh) e contunhats pels acòrdis de Gasteiz (15 setembre) e de Santiago ( 30 octubre).
Après, las eleccions basques, del 25 d'octubre, son estadas una mena de referendum que los nacionalistas an ganhat per 43 contra 32.
Ara , a començat un gran debat e aqueste còp aniram juste al cap, dinc al cap sens córrer, mas tanpauc sens renunciar a çò que volèm, la sobirania dels nòstres pòbles dins la novèla Euròpa, on desiram d'èstre tractats com estats, pas coma regions, Sabèm qu'es una question de futur e ara n'avèm l'escasença e ne volèm profitar .
La plurinacionalitat ferà obligatori lo canviament constitucional de l'estat espanhòl. Aquò es segur. Volèm sortir, aqueste còp, d'una situacion de dependència fiscala, culturala, lingüistica, e dedins totes los autres terrens e tanben, en lo terren esportiu. Ara meteis volèm federacions esportivas catalanas independentas de las espanhòlas e aquò segurament serà la primièra avançada importanta.
E per acabar torni parlar del CAOC e del Congrés Occitanò-Catalan de l'an 2000. Avèm una bona disposicion per part de la Generalitat, que trabalha regularament amb lo CAOC e la FOC en la preparacion del Congrés. Aurèm força collaboracions per part catalana. Aquí avèm e aurèm unitat d'accion.
Per part occitana se deurià passar atal. Mas los manifestacions publicas d'enemistat que se fan entre intellectuals occitans ajudaràn pas gaire a formar un grand equip, una còlha bèla, pel trabalh occitan dins lo Congrés Occitanò-Catalan.
A mon vejaire se pòt pas faire lo Congrés sens la participacion activa de l'IEO.
Lo 30 d'octubre passat lo president de l'IEO, Felip Carbona, èra al costat del President Jòrdi Pujol a la meteissa taula per sopar, en l'acte de remesa d'un premi a Marcèl Baiche, per primièr còp a un occitan, president del CAOC occitan, que li balhèt lo meteis Jòrdi Pujol.
Ieu profitèri l'escasença per parlar, dins mon discors, del Congrés Occitanò-Catalan e de la conveniència d'intervenir mai fòrt en las relacions occitanò-catalanas pel mejan del Congrés.
Soi segur que la Generalitat finalament s'interessa per Occitania. N'avem d'unas pròvas recentas e nos cal a totes de ne profitar.
Vos desiri a totes un bon trabalh e vos inviti a venir lo dissabte e dimenge venent a Albi, a l'Amassada del CAOC. Ne tornarem parlar, a Albi, de totas aquestas causas.
Grands mercès per m'escotar.
Enric Garriga Trullols
Secretari del CAOC
Nimes 14-11-1998
ASSISTENTS DEL CAOC - HEM VIST
Enric Garriga Trullols
Núria Bayó Mañosa
David Anghilante, Valades occitanes(I)
Ines Cavalcanti, Valades occitanes (I)
Xavier Bada Amatller
Eliana Tourtet, de Gap (05)
Antònia Donadeu
Abelha Serre, de Nimes (30)
Jaume Figueras Trull
Gerard Maruejòls, de Le Vans (07)
Maria Rosa Pallàs
Alan Rault, de Liborna (33)
Miquèu Chapduelh, d'Agonat (24)
INTERVINENTS
Jaume Ressaire, de Banhous (30)
OCCITANS
Gustave Alirol, de St. Julian (43)
Felip Carbona
Joseta Brajon, de Sijan (11)
Mirèlha Braç
Roman Deleuze, de Montpeller (34)
Robèrt Martí
Jacme Delmàs, de Bordeus (33)
Jòrdi Peladan
Bruno Cecillon, de Montpeller (34)
Joan-Loís Blenet
Glaudi Barsotti, de Marselha (13)
Jacme Taupiac
Miqueu Adrian,d'Ais de Provença(13)
David Grosclaude
Pau Ginesta, de La Granda Mota (31)
Alan Roch
Silvia Guillot, de Beauvoisin (30)
Josiana Romero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada