Sitges, 13 de juny de 1992
En el marc majestuós del saló del Palau de Maricel de Sitges, tingué lloc la presentació oficial del llibre del Dr. Manuel Alquezar “Correspondència entre Loís Alibert i Josep Carbonell i Gener”, premiat a Banyoles el 21 de desembre de 1991, amb el V Premi Rei en Pere del CAOC. El llibre ha estat editat pulcrament per l’Institut d’Estudis Catalans, amb 662 pàgines.
La sala era curulla de gent que ocupava tots els seients i que la feia insuficient . Que això passi un dissabte per la tarda, en què arriba la Flama Olímpica a Empúries, demostra l’interès que despertà l’edició del llibre i del caliu que els conciutadans de Sitges han donat al seu autor.
Presidia la taula el regidor de cultura de l’Ajuntament de Sitges; el Dtor. Josep Roca-Pons, com a representant de l’Institut d’Estudis Catalans; Vinyet Panyella, bibliotecària i gerent de la Biblioteca de Catalunya; Enric Garriga Trullols, secretari del CAOC i el Sr. Manuel Alquezar, autor del llibre. Cadascun d’ells féu un discurs, tots ells molt interessants. Enric Garriga evocà els records personals de Carbonell i Gener i féu un examen comparatiu de la situació d’abans amb la d’ara. Però l’estrella de l’acte fou Vinyet Panyella, que encengué en l’auditori una flama d’amor i d’admiració vers la figura humana i intel•lectual i patriòtica de Josep Carbonell. Només una persona jove i enamorada podia descriure d’una forma tan sublim i tan femenina la personalitat del pròcer sitgetà. Amb el seu extens estudi analitzà la personalitat, la formació i la raó de les obres de Josep Carbonell. A mi, almenys, m’arribà al cor profundament.
En el curs de l’acte Enric Garriga llegí les adhesions del President de la Generalitat Jordi Pujol, del Secretari General de Presidència Joaquim Pujol, del Cercle Català de Marsella i d’altres.
Acabat l’acte seguí un aperitiu i després anàrem a un restaurant, a la mateixa línia de mar, on les ones s’estavellaven contra les roques i on, segons em digué Vinyet Panyella, es reunia Josep Carbonell per a parlar d’Occitània amb els seus amics.
ENRIC GARRIGA TRULLOLS
En el marc majestuós del saló del Palau de Maricel de Sitges, tingué lloc la presentació oficial del llibre del Dr. Manuel Alquezar “Correspondència entre Loís Alibert i Josep Carbonell i Gener”, premiat a Banyoles el 21 de desembre de 1991, amb el V Premi Rei en Pere del CAOC. El llibre ha estat editat pulcrament per l’Institut d’Estudis Catalans, amb 662 pàgines.
La sala era curulla de gent que ocupava tots els seients i que la feia insuficient . Que això passi un dissabte per la tarda, en què arriba la Flama Olímpica a Empúries, demostra l’interès que despertà l’edició del llibre i del caliu que els conciutadans de Sitges han donat al seu autor.
Presidia la taula el regidor de cultura de l’Ajuntament de Sitges; el Dtor. Josep Roca-Pons, com a representant de l’Institut d’Estudis Catalans; Vinyet Panyella, bibliotecària i gerent de la Biblioteca de Catalunya; Enric Garriga Trullols, secretari del CAOC i el Sr. Manuel Alquezar, autor del llibre. Cadascun d’ells féu un discurs, tots ells molt interessants. Enric Garriga evocà els records personals de Carbonell i Gener i féu un examen comparatiu de la situació d’abans amb la d’ara. Però l’estrella de l’acte fou Vinyet Panyella, que encengué en l’auditori una flama d’amor i d’admiració vers la figura humana i intel•lectual i patriòtica de Josep Carbonell. Només una persona jove i enamorada podia descriure d’una forma tan sublim i tan femenina la personalitat del pròcer sitgetà. Amb el seu extens estudi analitzà la personalitat, la formació i la raó de les obres de Josep Carbonell. A mi, almenys, m’arribà al cor profundament.
En el curs de l’acte Enric Garriga llegí les adhesions del President de la Generalitat Jordi Pujol, del Secretari General de Presidència Joaquim Pujol, del Cercle Català de Marsella i d’altres.
Acabat l’acte seguí un aperitiu i després anàrem a un restaurant, a la mateixa línia de mar, on les ones s’estavellaven contra les roques i on, segons em digué Vinyet Panyella, es reunia Josep Carbonell per a parlar d’Occitània amb els seus amics.
ENRIC GARRIGA TRULLOLS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada