MEMÒRIA ENTERRAMENT DE JORDI VENTURA

En ocasió de la mort de Jordi Ventura Subirats es fa al tanatori de les Corts un acte fúnebre en record de la seva vida i memòria.

Entre els diversos oradors hi ha personalitats polítiques i intel•lectuals com la diputada Rosa Bruguera i el professor Max Canher, antic conseller de cultura i ex-diputat.

Després de diferents oradors, Enric Garriga pren la paraula per parlar dels records de Jordi Ventura gran occitanista i patriota català

El fèretre està cobert per una bandera catalana estelada i una bandera occitana. Les dues ofertes pel CAOC.

Les paraules d'Enric Garriga son publicades en occità a la revista LO LUGARN núm. 67 de la Primavera 1999.

També el periòdic  romanx  212 "LA QUOTIDIANA" publica un article en aquesta llengua de Guiu Sobiela.

També publiquen informacions LA SETMANA (21/1) EL TEMPS (25/1)  AVUI/AUÉ  (30/1) : OCCITÀNIA VIVA (19/3)  

A LA MEMÒRIA DE JORDI VENTURA SUBIRATS

PARLAMENT D’ENRIC GARRIGA TRULLOLS

A l'acte d'enterrament a Barcelona el 19 de gener de 1999

És tanta la consternació que he tingut, en saber la mort de Jordi Ventura Subirats, que he vingut a aquest acte sense haver preparat res per escrit. Afectat per la gran pèrdua m'ha estat impossible pensar què havia d'escriure.

Voldria parlar-vos del occitanisme que ell mantingué durant tota la seva vida. De ben jove ja era a Provença i es posà en contacte amb tots els grups occitanistes que donaren llum a l'occitanisme modern actual. Ell era present als primers actes i reunions del Partit Nacionalista Occità i també a les reunions de l'Institut d'Estudis Occitans.

No es pot parlar de l'occitanisme modern sense esmentar la seva presència i l'acció portada per Jordi Ventura en aquells anys de desclosa de les diferents opcions occitanistes

La seva mort ha causat un enorme consternació entre els occitanistes que el conegueren i entre ells s'han passat la trista nova de la seva mort inesperada.

Aquesta bandera occitana que veieu sobre el taüt de Jordi Ventura, porta els colors groc i vermell de la bandera catalana. Fou ell qui defensà aquests colors quan es discutia quina havia de ser la bandera occitana, perquè aquests colors eren els colors catalans. Ell mateix m'ho havia dit. Ell visqué molts fets de l'occitanisme modern. Jo en canvi, tots els anteriors a 20 anys els he hagut d'aprendre dels llibres.

Sabem que Jordi Ventura és un gran historiador català i occità que posà de relleu tots els trets que ens uneixen catalans i occitans.

Ell havia dit que entre catalans i occitans, hi ha diferències, però a continuació també deia que entre catalans i occitans es troben una enorme quantitat de semblances com no es troben en cap altres dos pobles. L'afinitat cultural i lingüística dels pobles català i occità no té cap altre paral•lel semblant en el món.

Sabem tots que Jordi Ventura ha estat un gran nacionalista català, que sempre es trobava pertot on es defensava la identitat política i cultural catalana. I ara amb, convenciment total, afirmo que un català, per esdevenir un català complet, ha de ser occitanista, sinó és un català mancat.

Per això, també dic i afirmo rotundament que en perdre Jordi Ventura hem perdut el darrer gran intel•lectual català, que podia passar el missatge català, als occitans, en la seva pròpia llengua occitana.

I si no digueu-me quin gran polític, quin gran intel•lectual, coneixeu a Catalunya que es pugui expressar en occità per transmetre als occitans el nostre missatge de catalans. No en queda cap, després de morir-se Jordi Ventura. I això és greu per Catalunya.

Espero que de les noves i joves generacions en surtin d'altres que puguin expressar-se en occità i siguin alhora grans intel•lectuals o polítics. Malgrat que serà difícil arribar on arribà Jordi Ventura. Però ara, en aquest moment, no ens en queda cap, per dissort nostra.

Per això sento en el més pregon del meu cor una gran pena per la pèrdua d'una personalitat tant important per l'occitanisme i per les nostres relacions amb Occitània, a les quals ell dedicà tota la vida, no sols com a erudit sinó també com activista.

Abans de Pasqua del 1997, Jordi Ventura hem telefonà i hem digué que li agradaria anar amb el CAOC al Carladès. Hi anàrem tots plegats amb ell, per Pasqua, al Carladès, durant quatre dies i assistí a tots els actes.

El primer dia li vaig demanar que fes un discurs en occità a l'alcaldia. L'alcalde havia parlat en occità i jo també. Jordi Ventura feu un discurs extraordinari, improvitzat i sense papers, en el provençal que havia après a la seva joventut, i es dolgué de la situació de l'occità en que l'havia prostrat el jacobinisme francès.

I ara voldria saber si hi ha algú en aquesta sala que sàpiga on és el Carladès. No sabem la nostra pròpia història. És un territori als confins del Nord d'Occitània, que durant més de tres segles formà part dels territoris dels comtes de Barcelona a Occitània.

A Jordi Ventura, el viatge al Carladès el feu reviure la il•lusió occitana i la relació occitano-catalana. Quatre dies, que segur foren per a ell de gran goig i que li permeteren exposar la seva aguda visió de la història i de la política.

Però hi ha una cosa que no s'ha dit aquí, en aquesta sala. Ell mateix deia que la seva mare li parlava, en la infantesa, de Besiers i que li deia que a Occitània es parlava una llengua que no era el francès.

Als 18 anys, Jordi Ventura entra en contacte amb la cultura, de la qual li parlava la seva mare, i aprèn la llengua occitana, en la varietat provençal. Era conseqüent com a català. S'havia completat.

Per acabar, deixeu-me tornar a repetir la gran pena que sento per la nova dissort dels catalans, ja que amb la seva mort hem perdut el darrer gran intel•lectual occitanista, i el més complet dels catalans, perquè precisament era el més gran occitanista català del temps modern que ens quedava.

Enric Garriga Trullols

19 de gener 1999

Barcelona (Tanatori de Les Corts)

MEMÒRIA DÈCADA JAUME I A MONTPELLER

A Montpeller, el Cercle Occità de Montpeller ha organitzat la Dècada de Jaume I que es farà cada any fins el 2008 per a commemorar la naixença a Montpeller del rei Jaume I el Conqueridor. El tema central és "Passat, present i avenir dels Països catalans i occitans".

La primera jornada d'enguany fou el dilluns 7 de desembre. La primera conferència és a càrrec d'Enric Garriga Trullols, que parla dels 20 anys del CAOC, que ha desplegat les relacions occitano catalanes. La primera part és presidida per Enric Garriga Trullols, que presenta els altres dos conferenciants, Lluís Fornés, de València i Gerard Zuchetto. El primer parla de la participació occitana a la conquesta de València i el segon dels trobadors de l'època.

Després de sopar, continuen les conferències. La primera és de Felip Martel, sobre els textos que parlen de Jaume I a Montpeller i la darrera de Robèrt  Lafont sobre "l'espai occitano català, ensenyament de la història i obertura al futur". Parla d'una França feta de dos trossos: un tros del sud d'Europa i el tros nord del bloc occitano-català. Parla del fracàs del felibrisme i de la manca d'acord amb els catalans, a causa que els dos estats reunien situacions ben diferents: eclipse colonial pels espanyols i expansió colonial per França. Fa un anàlisi política de la situació actual sense oblidar Jacques Blanc o la regió Rose-Alps, ni tampoc el seu llibre Temps-3.

Totes les conferències es fan en occità, incloses les de Garriga i Fornés, malgrat que aquest últim costava de comprendre, perquè parlava molt ràpid i baix d'entonació.

L'endemà dimarts, hi hagué una vetllada de danses culturals (Sempre endavant) de cançó catalana (Gisela Bellsolà) i de trobadors (Gerard Zuchetto)

La continuïtat ja està programada. La sala Petrarca, gòtica, és un marc preciós. L'amistat catalano-occitana, fa la resta.

Enric Garriga Trullols

Secretari del CAOC català

DISCORS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS DECADA JAUME I

Montpelhièr, 7 desembre 1998

Sénher president del Cercle Occitan, sénher cònsol.

Cars amics occitans e catalans,

En primièr vòli regraciar los amics que m'an elegit per presidir aquestes actes en onor del rei Jaume I. Sabi que soi pas la persona que pòt parlar amb mai de competència del temps tribulat que visquèt lo rei Jaume, perquè soi pas un especialista e tanpauc un istorian.

Pensi que m'an causit per mon trabalh, pendent mai de 20 ans, per las relacions occitano-catalanas, especialament dins la seccion catalana del CAOC, que pòrta e a portat lo pes mai pesuc per far avançar la frairetat occitanò-catalana, pel biais de la mutuala coneissença dels nòstres dos pòbles e de las nòstras lengas e culturas.

E ne soi fièr d'aqueste trabalh fait pel CAOC pendent 20 ans.

Josep Maria Batista i Roca me cridèt per crear lo CAOC, que foguèt fondat a Barcelona, lo 21 de genièr de 1978. Aprèp l'acte de presentacion publica a Barcelona se faguèt un autre acte a la Universitat de Perpinhan, lo 11 de febrièr de 1978. Es la primièra reünion de las doás seccions occitana e catalana.

D'aquestas reünions n'avèm fait XXXIV, en 20 ans, la darrièra a z'Albi, lo passat 21 de novembre 1998. Mas aquestas reünions conjuntas son reünions estatutàrias, de formalitat, de trabalh o d'organizacion interna e de ligam entre las doás seccions del CAOC, sempre acompanhadas d'autras causas: recepcions oficialas a la comuna, velhadas, etc. A la darrièra, a z'Albi, i cal ajustar la primièra messa que se fa a z'Albi, en occitan, a la glèisa de Sant Salvi. Foguèt una granda capitada. I aviá mai de dos cents personas a la messa en occitan. Solament l'evangeli foguèt legit en catalan, pel monge de Montserrat, paire Miret. Tota la resta se faguèt en occitan, per l'abat Robèrt Cabié, de Rabastencs.

Avèm pas lo temps de veire çò qu'es passat, de mai principal, en aquestas reünions conjuntas, mas vòli profitar de l'escasença d'èstre a Montpelhièr per parlar d'una d'aquestas reünions, la quatrena, que se faguèt per Sant Joan, pendent tres jornadas, a l'Ostal de la Vila de Montpelhièr, los 23-24 e 25 del mes de junh de 1978. Foguèt tanben una granda capitada, amb fòrça de participacion, amb velhadas de musica e de cançon occitana. Danças catalanas e sardanas a la plaça de l'Uòu o de la Comèdia. Conferéncias e collòqui sus l'espaci catalano-occitan. Aicí, a Montpelhièr, foguèron elegits Pèire Vilar, president de la seccion occitana, e Josep Maria Batista i Roca, president de la seccion catalana. Lo conse de Montpelhièr foguèt present pendent los actes e faguèt la promessa de far sòci del CAOC la comuna de Montpelhièr. Lo cardinal e archevesque Guyot, de Tolosa, tanben nos mandèt son messatge e se planhissiá d'aver pas un Montserrat en Occitania.

Los intervenents mai principals fogueron Pèire Vilar (occitan), Manuel Sanchís Guarner (catalan de València), Robèrt Lafont (occitan), Jòrdi Fournier (occitan), Josep M. Muntaner Pasqual (catalan) e Jòrdi Ventura, catalan que parlèt en occitan.

Aqueste foguèt lo primièr e lo darrièr còp que lo CAOC festejava Sant Joan, en defòra de Montsegur. A partir 1979 la fèsta de Sant Joan se passa sempre a Montsegur. Pendent 20 ans occitans e catalans nos sèm aplegats, amassats, a l'entorn del fuòc de Sant Joan, alucat al Prat del Cremats, dejós lo castel dels catars.

Ara, après 20 ans, Montsegur pren un autra dimension. Es lo simbòl de l'amistat occitano-catalana e tanben la fisança per l'avenidor nòstre e comun. Sèm en camin de recuperar los ligams millenaris qu'existisson entre los nòstres dos pòbles.

Los cambiaments politics e estructurals que son en camin de fargar una novèla Europa i ajudaràn fòrça. E tanben la nòvela dinamica que s'es creada dins l'estat espanhòl, après la patz al país basque. Se dobrís una nòva etapa que cambiarà tota l'estructura de la Constitucion espanhòla.

Ara los catalans, basques e galicians trabalham amassa e anirem duncas al cap. E lo president Pujol, sens córrer, i vòl arribar aquest còp. Vòl sortir d'unas dependéncias, principalament fiscalas, culturalas e lingüisticas, etc.

A l'Amassada del CAOC, a z'Albi n'avèm parlat de tot aquò e pendent tota l'annada del vinten aniversari ai fait lo bilanç del CAOC, de son trabalh e tanben la comparason entre la situacion de 1978 e l'actuala.

Malgrat totas las grandas dificultats, lo CAOC a fait un long camin e un grand trabalh, que podèm qualificar d'extraordinari compte tengut de las grandas dificultats presentas, de l’indiferéncia sociala e politica e tanben de la manca d'ajudas o de subvencions economicas.

Es pendent l'Amassada d'Albi que lo nòstre vicepresident Xavier Bada diguèt qu'es fòrça extraordinari que una entitat coma lo CAOC fasque d'actes principals pendent mai de 50 jornadas de 1998. Aquò balha l'exemple mai evident de la granda capacitat de trabalh del CAOC.

Xavier Bada, qu'es un òme convençut e caparrut, a ideat e proposat al CAOC de faire un grand Congrés occitano-catalan. Pensi que capitarem. Totara avèm capitat en relacion a la participacion de la Generalitat, dins los aspectes d'organizacion e economics. Aquò vòl dire que la Generalitat finalament s'interessa per Occitania en prendre en carga l'organizacion del Congrés ideat pel CAOC.

Las causas se bolegan fòrça e l'IEO e l'Institut d'Estudis Catalans an signat, pel premièr còp, un acòrdi de collaboracion mutuala.

Lo passat 30 d'octobre, lo president de l'IEO, Felip Carbona,èra a Barcelona al meteis costat del President Jòrdi Pujol, a la meteissa taula per sopar, en l'acte de remesa d'un premi a Marcèl Baiche, pel primièr còp a un occitan, qu'es president del CAOC occitan, que li balhèt lo meteis Jòrdi Pujol. Ieu profiteri l'escasença per parlar, dins mon discors, del Congrés e la convenéncia d'intervenir mai fòrt en las relacions occitano-catalanas.

Per la part catalana aurem fòrça collaboracions e una unitat d'accion. Per la part occitana se deuriá passar atal, mas cal evitar las manifestacions publicas d'enemistat que se fan entre intellectuals occitans, perque aquò fa impossible formar un grand equip, una còlha bèla, per trabalhar pel Congrés. E a mon vejaire, se pòt pas faire lo Congrés sens la participacion activa de l'IEO.

Se i a de personas que vòlon mai d'informacion sul CAOC e sul Congrés sèm prestes a las informar e a facilitar sa participacion a las activitats e d'en devenir sòci.

Ai profitat de la vòstra paciéncia per parlar del CAOC, qu'acaba practicament amb aqueste acte son vinten aniversari. Mas contunha sas activitats.

Lo CAOC pendent vint ans, e cada an, a fait fòrça congresses. Lo modèl del CAOC serà lo modèl del Congrés, es lo sieu imatge.

E ara, abans de presentar los intervenents, me cal dire quicòm de Jaume I que nasquèt a Montpelhièr, lo premièr de febrièr de 1208. Era lo filh del rei catalan Pere I lo Catolic, que moriguèt a Muret lo 12 setembre de 1213. Sa maire èra la reina Maria de Montpelhièr, que moriguèt a Roma lo meteis an e al meteis atge que lo rei. Jaume I passèt tres ans en poder de Simon de Montfòrt, lo murtrièr de son paire, que ne foguèt liberat pel papa de Roma, qu'acceptèt las pregàrias de sa maire de lo metre jos la siá proteccion.

Quand son passadas aquestas e d'autras dificultats, lo rei Jaume perd practicament totes los dreits sus Occitania, pel Tractat de Corbeil, lo 11 de mai de 1258, amb l'excepcion de Montpelhièr, Carladés e l'Omeladès.

La politica d'expansion catalana fa un cambiament de direccion, mas oblida pas los occitans e se fan fòrça negociacions diplomaticas que capitan pas.

Lo 31 de desembre 1229 ganha l'iscla de Malhòrca, a l'atge de 20 ans.

Lo 9 d'octobre de 1238 ganha la ciutat de València, a l'atge de 30 ans.

Los Païses Catalans an nascut.

ANNEXE

PRESENTACION DE LLUIS FORNÉS, DE VALÈNCIA

Lluís Fornés de València es professor, comediant e corrector a la television valenciana.

Coneissi Lluís Fornès ja fa 8 ans a l’ocasion d'un viatge organizat per Jòrdi Peladan, de Nimes, a València los 2-3-4 de junh de 1990.

Lo CAOC, dempuèi Barcelona, tanben i sèm anats amb un altre carri. Las causas son plan passadas. I aviá una bona organizacion e un bon acuèlh. Tres gropes: catalans, valencians e occitans, totes interessats per la cultura comuna.
Sièis ans aprèp, fasèm la meteissa causa a València, lo 1-2-3 de novembre de 1996.

Las causas politicas a València avián plan cambiat. Abans lo govern a la Generalitat valenciana èra socialista, mas pendent aqueste segond viatge lo poder èra del Partit Popular, qu'a pas la majoritat e que governa amb los vòtes d'Union Valenciana, qu'es un partit minoritari anticatalanista.
Malgrat los grands esfòrces de Lluís Fornés per èstre aimable amb los occitans e catalans, l'atmosfèra politica de l'entorn èra ostila a l’idèa pan-catalana.

Las visitas e los actes foguèron fòrça interessants, mas i aviá una prudéncia per las doás parts per evitar de tractar los problèmas de l'unitat de la lenga catalana.

Pensam qu'ara a València i a una volontat per acabar las batalhas de la lenga, mas cresi qu'es una causa politica que cambiarà quand i aurà una novèla relacion de fòrças al poder de la Generalitat valenciana.

Es evident que perdèm totes amb aquestas batalhas intèrnas, mas lo mai grand perdent es lo país valencian, embarrat dins la politica dels partits espanhòls de dreita o esquèrra.

Los catalans seguissèm un autre camin. Un camin cap la pròpia identitat e cap a Euròpa. Cada còp mens Madrid i cada còp mai Euròpa.

E ara daissi la paraula a Loís Fornès.

Set cents ans mai tard l'escrivan valencian Joan Fuster, qu'es tanben president del CAOC, revindica los Païses Catalans coma una realitat istorica e actuala.

En una conferéncia que faguèt Pèire Vilar, a l'Universitat Autonoma de Barcelona, a Bellaterra, dins l'Escòla d'Estiu, lo 4 de julh de 1978, detz jorns après d'èstre nomenat President del CAOC occitan, a Montpelhièr, diguèt en referéncia als Païses Catalans:

I a una comunautat evidenta de lenga e un passat istoric comun, amb fòrtas diferéncias. Aprèp, an pas fait la meteissa renaissença. Dins los autres Païses Catalans i a pas una consciéncia desenvolopada coma en Catalonha. En Roselhon, per exemple, fa pauc de temps qu'a aparescut.

Mas pensi que dins una Euròpa ont las nacionalitats istoricas prenon consciéncia cada còp mai, los Païses Catalans pòdon constituïr, dins l'avenir, una realitat politica.

Fins aquí Pèire Vilar, que disiá aquò fa 20 ans. Ara ieu ajusti que çò que manca es ganhar la batalha politica contra los que vòlon desseparar València de Catalonha.

Avèm la meteissa istòria e la meteissa lenga e Jaume I es lo fondator d'aquesta comunautat culturala e lingüistica. Jaume I segur qu'auriá estat un grand rei catalano-occitan. A nosautres nos fa mestièr d'arribar a fargar aquesta granda comunautat superiora als Païses Catalans, per seguir la memòria del rei en Peire, lo paire de Jaume I.

Grand mercés a totis,

Enric Garriga Trullols

Secretari del CAOC catalan

ALGUNS CATALANS I OCCITANS ASSISTENTS

Enric Garriga Trullols
Núria Bayó Mañosa
Pau Ginesta
Roman Deleuze
Xavier Bada Amatller
Gerard Zuchetto
Antònia Donadeu
Felip Martel
Teresa Clota
Robèrt Lafont
Antoni Gomis
Laurença Privat
Marc Antoni Sala Fenes
Joseta Codina-Otto
Lluís Fornés
Gaston Bazalgues
Renat Pons

MEMÒRIA JORNADES OCCITANO-CATALANES A ALBI I CORDES. XXXIV AMASSADA DEL CAOC

A Albi s'ha celebrat la XXXIV Amassada del CAOC per fer la reunió anual de les dues seccions del CAOC. Hi asssisteixen 21 catalans i més de 30 occitans. La reunió comença a les 15 h. al domicili de l'Associació Occitana Lo Grifol (enfront del Pont Vell). Dóna la benvinguda el president de l'Associació, Raimond Ginouillac. A continuació Antoni Costumero, del CEDEOC, parla del programa preparat per les dues jornades (a Albi i Còrdas) i la reunió comença amb unes paraules de Marcèl Baiche, President del CAOC Occità. A continuació, Enric Garriga, secretari del CAOC Català (en absència del secretari occità) llegeix, en català, l'acta de la reunió conjunta de l'any passat (15 novembre 1997) a Lavaur. A continuació es passa al diferents punts de l'agenda. Enric Garriga comenta en occità les diferents i principals activitats públiques realitzades pel CAOC durant el 1998, que ocupen més de 50 jornades de tot l'any.

Cristian Duthil, tresorer de la secció occitana, presenta un balanç positiu de la situació econòmica i alhora remarca la situació ascendent de socis occitans. També informa de l'obtenció d'una subvenció del Conselh Regional de Tolosa.

Pel que fa a la nova junta, queda elegit president de la secció occitana Marcèl Baiche, vice-presidents Joan Antoni Costumero, d'Albi, i Joan Thomàs, de Lavaur. Com a secretari, Jacme Delmàs, de Bordeus i vice-secretària, Anhès Negre, de Foix. Tresorer, Cristian Duthil, de Foix, i 13 vocals de diferents poblacions occitanes.

Acabada la reunió, a les 18 h. es fa una recepció oficial amb aperitiu a l'Ajuntament d'Albi. L'alcalde, Felip Bonnecarrere, ens dóna la benvinguda i es fan discursos en occità per part de: Marcèl Baiche, Enric Garriga i Antoni Costumero.

A les 19 h. es fa per primer cop a Albi una missa en occità a l'església romànica de St. Salvi.

És concelebrada per mossèn Robèrt Cabié, de Rabastencs (81) i Dom Hildebrand Miret, de Montserrat, que llegeix l'Evangeli en català i tota la resta es fa en occità. Són presents més de 200 persones i la Coral Parroquial i la Coral occitana LOS D'ENDACOM fan tots els cants en occità. L'homilia també es fa en occità. Un cop acabada la missa, la Coral occitana canta, juntament amb una part dels assistents, el Se Canta. El graller català, Lluís Gelis, toca amb la gralla, al peu de l'altar de Sant Salvi, un altre cop el Se Canta i l'himne de València (La Moixiganga de l'Algemesí). Després ens traslladem a Castelnòu de Levis per fer un sopar de més de 50 persones, entre occitans i catalans. Durant tot el sopar es canten cançons catalanes i occitanes.  Com a solistes podem destacar les veus meravelloses de Ghislena Debar i Mirèlha Corbiere i també del director de la coral Joan-Maria Galinier. Després diversos components de la Coral occitana (amb acordions), amb la col•laboració de Cristian Duthil (acordió) i Lluís Gelis (gralla) interpreten balls occitans amb la participació dels assistents. Fou una festa molt càlida malgrat que a l'exterior érem a 8 graus sota cero.

El diumenge una guia professional, Sara Brail, ens acompanya per tot el barri antic d'Albi, tot donant sempre les explicacions en occità. Després es dina a Albi. és un dinar de germanor, amb cançons occitanes i catalanes, i l'estrella de la festa és l'occitana Mirèlha Corbiere que canta, a petició dels catalans, unes belles cançons occitanes. Xavier Bada feu un discurs d’agraïment als occitans que ens han acollit, especialment Joan-Antoni Costumero i també d'altres col•laboradors occitans i catalans. A continuació, tots plegats ens anàrem amb l'autocar del CAOC a Còrdas i es visità els llocs més importants de la ciutat. També es visità el centre occità de la Talvera.

Retornats a Albi ens acomiadàrem dels occitans, que han promès de venir a Barcelona. Arribàrem tard a Barcelona.               

E.G.T.

DISCORS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS A ALBI

21 de novembre de 1998

Sénher conse, cars amics occitans e catalans,

Sèm venguts a Albi per faire la nòstra amassada anuala de las doás seccions del CAOC. Mas tanben cal dire qu'avem causit Albi per autras rasons. En primièr per l'ofèrta d'acuèlh dels nòstres amics occitans d'Albi, que nos an fargat un bèl programa de visitas e d'actes, e en segond, perqué Albi es una bèla, polida e interessanta ciutat qu'ofrís al viatjaire las sias riquesas artisticas e istoricas excepcionalas. A tot aquò encara cal ajustar la visita que farem tanben deman de l'istorica e monumentala vila de Còrdas.

E soi segur que d'aquestas visitas ne gardarem una bona remembrança e sèm obligats de tributar una granda reconeissença als nòstres amics occitans per son grand trabalh d'acuèlh.

Aquò dit, me cal ajustar que sèm just, o gaireben al final, del nòstre vintèn aniversari. En genièr,a Barcelona, e en febrièr, a Perpinhan, avèm commemorat e festejat los 20 ans d'aquestes actes que se faguèron en aquestas doás vilas catalanas, ont nasquèt pel premièr còp lo CAOC.

Pendent tota l'annada ai fait fòrça discorses e conferèncias e çò que mai m'a interessat es de faire lo bilanç del trabalh fait pel CAOC. Vos pòdi assegurar que las condicions politicas e socialas catalanas, en 1978, èran pas gaire favorables en relacion al nòstre projecte occitan, perqué en aquel moment lo mai urgent èra tornar recuperar l'estatut d'autonomia per Catalonha e d'autra part cap de catalan coneissiá pas l'existéncia d'Occitania. Malgrat aquestas grandas dificultats, lo CAOC a fait un long camin e un grand trabalh, que podèm qualificar d'extraordinari, en atencion a las grandas dificultats presentas, a la indiferéncia sociala e politica e tanben a la manca d'ajudas economicas.

Mas a despart d'aqueste bilanç del CAOC, de 20 ans, i a tanben un autre bilanç a faire e que ieu ai analizat pendent tota l'annada, es la comparason de la situacion politica catalana e occitana en relacion a las nòstras lengas, de çò que se passava fa 20 ans e ara.

E aquí avèm, per la partida catalana, una granda avançada de la coneissença de la nòstra lenga. L'Estatut d'autonomia a fait son trabalh, ambe problemas segur, mas las causas son plan diferentas de fa 20 ans. Vos vau balhar unicament un exemple : ara, totes los joves de mens de 25 ans sabon parlar, legir e escriure correctament lo catalan coma lo castelhan. La lenga catalana es obligatòria a l'escòla e es la lenga utilizada per aprendre totas las matièras escolaras, ambe l'excepcion del castelhan. L'escòla es la clau de la recuperacion de la lenga catalana.

Mas per la part occitana las causas an avançat d'un autre biais.

L'avançada es mai que mai morala. Per exemple demòra pas la vergonha de parlar patoés. Ara parlar occitan es un signe de cultura, es una valor que cal ajustar coma un merit excepcional cultural e personal.

D'autra part, parlar occitan es pas ara considerat coma un atemptat contra França. Los caps exagonals venon mai tolerants e los occitans an enveja de recuperar son identitat occitana.

Es evident que si fasèm la comparason amb los catalans la diferéncia cada còp ven d'èstre mai granda. Aquí lo responsable de la situacion deplorable de las autras lengas de l'estat francés es lo jacobinisme, que a pas signat la Carta de las Lengas Minoritàrias e tanpauc l'article de la Carta dels Dreits de l'Enfant.

Mas i a autras causas qu'an avançat. Per exemple fa 20 ans i aviá pas cap de calandreta. Ara cada còp i a de mai en mai per tota Occitania.

Malgrat que unicament una pichoneta partida dels enfants occitans aprenon la lenga, d'aquestes n'aurem deman los militants per contunhar l'avançada mai luènh.

Mas i a dins l'estat espanhòl, ara, fòrça causas que se bolegan fòrt, e tanben i a de cambiaments politics estructurals dins la nòvela Euròpa que se farga, e tot aquò farà cambiar las actituds del govern de França, en relacion ambe las autras lengas dels pòbles de l'estat francés.

D'autra part, la Generalitat de Catalonha pren en carga l'organizacion del Congrés Occitano-Catalan, ideat pel CAOC. Aquò vòl dire que finalament la Generalitat s'interessa per Occitania.

Lo 30 d'octobre lo president de l'Institut d'Estudis Occitans èra a la meteissa taula presidenciala per sopar, amb lo president Jòrdi Pujol, pendent l'acte de remesa d'un premi, pel premièr còp, a un occitan, Marcèl Baiche, aquí present.

Ieu profitèri l'escasença per parlar, dins mon discors, del Congrés Occitanò-Catalan e de la convenéncia d'intervenir mai fòrt en las relacions occitanò-catalanas.

Arribat en aquest punt, profiti per felicitar, un autre còp, Marcèl Baiche per lo premi ganhat e tanben per lo regraciar d'aver acceptat de renovar son mandat de President del CAOC occitan, una annada de mai.

E a totes vos vòli regraciar de la vòstra paciéncia de m'escotar.

E per acabar cridi :

Visca Occitania !

Visca Catalonha !

Enric Garriga Trullols

Albi

ACTA REUNIÓ AMASSADA CONJUNTA ANUAL DE LES DUES SECCIONS DEL CAOC A ALBI

21 de novembre de 1998


ACTA

A les 15:00 h. comença la reunió a la sala de l'Associació Lo Grifol, segons un ordre del dia proposat i aprovat abans de començar.

Hi assisteixen 21 catalans i 22 occitans i s'excusen 10 occitans i 1 català segons relació al final.

Dóna la benvinguda el president de l'Associació, Raimond Ginouillac. A continuació Antoni Costumero, del CEDEOC, parla del programa preparat per les dues jornades (a Albi i Còrdas) i la reunió comença amb unes paraules de Marcèl Baiche, President del CAOC Occità.

Enric Garriga, en absència del secretari occità, llegeix l'acta de la XXXIII Reunió Conjunta, a Lavaur, del 15 de novembre de 1998. Cristian Duthil fa notar que allà on diu Xavier Bada, ha de dir Marcèl Baiche, ja que parla de la reunió amb l'alcaldessa de Montsegur. Es rectifica l'Acta en aquest punt. Marcèl Baiche també afegeix que el bessonatge Lleida/Foix és acabat i ara Foix s'agermana amb Andorra La Vella. A continuació s'aprova l'Acta per unanimitat.

Activitats realitzades.

Enric Garriga lliura a tots els presents les memòries de les activitats realitzades al 1998 i un resum global. A continuació comenta, en occità, cadascuna de les activitats realitzades més importants.

Cristian Duthil parla dels actes de Montsegur i de l'actuació del cantant occità Eric Fraj i del èxit de la visita l'endemà a Monferrier. També de les manifestacions a Occitània: Tolosa, Tarba, Montpelhièr... que es faran el 12 de desembre de 1998.

Xavier Bada diu que és força extraordinari que una entitat com el CAOC hagi fet actes principals durant 50 jornades a l'any, la qual cosa és un exemple de la capacitat de treball que té el CAOC.

J.M. Barniol parla dels actes realitzats per Pasqua a Bordeus.

Enric Garriga diu que el més important d'aquests actes a Bordeus, des del punt de vista oficial, són les recepcions al Consell General i al Consell Regional, fetes en occità.

Congrés Occitano-Català.

Enric Garriga informa de les reunions periòdiques a Barcelona del Comitè executiu del Congrés de Cultura Catalana, amb la presència de Joaquim Llimona, director d'Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya. També parla de la primera reunió preparatòria del Congrés a Perpinyà, el 18 de juliol de 1998. També dóna als presents el llistat de les dues seccions occitana i catalana de treball. Afegeix que cal que l'IEO sigui present al Congrés.

Xavier Bada proposa, en aquest sentit que el CAOC i l'IEO han de treballar conjuntament en el Congrés Occitano-Català i en altres activitats de relació catalano-occitana.

Proposta de Programa pel 1999.

Enric Garriga presenta la proposició de programa pel 1999.

Cristian Duthil recorda la intenció de fer alternativament a l'Arièja i al Pallars una festa catalano-occitana en ocasió de la reunió prèvia de preparació de la Pujada al Port de Salau.

Revista

Enric Garriga informa sobre l'acord d'edició d'una revista del CAOC, que seria la continuació del Reviure dels primers anys. I manifesta que serà amb les dues llengües, al 50% i, per tant, caldrà rebre articles en occità que hauran de fer els socis occitans.

Informe econòmic del CAOC Occità.

Cristian Duthil abans de facilitar les dades comptables, diu que segons l'acord de l'Amassada anterior s'havien de pagar les despeses de correus fetes pel CAOC català cap els socis occitans, o sigui els segells o franqueig. Per tant, enguany, la secció occitana ha pagat aquests despeses. A continuació presenta els comptes de resultats econòmics de la secció occitana i són aprovats per tots els presents. Malgrat els pagaments esmentats anteriorment hi ha encara un superàvit important i també augmenten cada any els socis occitans. Proposa un Secretariat de treball d'administració del CAOC occità, a Pàmias. També esmenta que s'ha obtingut per primer cop una subvenció del Consell Regional de Migdia-Pirineus.
Xavier Bada proposa que es feliciti els que han fet possible d'obtenir aquesta subvenció i tots els assistents tributen una càlida ovació a Cristian Duthil.

Elecció del Conselh d'Administració del CAOC occità.

Enric Garriga demana als membres actuals del Conselh occità si hi ha candidats o propostes de llistes, i no havent-hi cap, proposa d'elegir el Conselh anterior. S'aprova per unanimitat sense cap vot en contra ni abstenció.

President: Marcèl Baiche; Vice-president: Joan Thomàs, de Lavaur; Vice-president segon: Antoni Costumero, d'Albi; Secretari  general: Jacme Delmàs, de Bordeus; Vice-secretària Anhés Negre, de Foix; Vocals: Didier Negre, Annie Rieu, Pèire Pessamessa, Patrici Pojada, Joan Maria Barniol, Joan-Jacme Maureta, Josèp Sans, Comte Josserant St.Priest d'Urgell, Felitz Daval, Gilabert Nariòo, Alan Roch, Jòrdi Peladan i Jacme Taupiac.

Informe de la situació catalana.

Enric Garriga manifesta que ja en parlarà en el discurs de l'Ajuntament d'Albi.

Informe de la situació occitana.

Cristian Laus diu que sembla en camí la signatura de la Carta de les Llengües Minoritàries. També hi ha el projecte de fer un estatut per l'occità. Sobre el canviament de l'article II de la Constitució, diu que el 29 de setembre Jospin digué que era d'acord per la signatura. Pel que fa a la situació de l'ensenyament de la llengua, actualment les circumstàncies no són bones en els liceus. No s'ha avançat en l'ensenyament.

Torn Lliure.

Marcèl Baiche diu que en el Dia de la Música d'enguany, un grup occità-gascó actuà a París al Palais Royal.

Joan-Jacme Maurette parla sobre la connexió a Internet i a la List'oc, que és un sistema de comunicació internacional, molt interessant, entre catalans i occitans.

S'acaba la sessió a les 17:45 hores.

Marcèl Baiche                       
President del CAOC occità
   
Enric Garriga Trullols
Secretari del CAOC català

ASSISTENTS CATALANS

ENRIC GARRIGA TRULLOLS
NURIA BAYÓ MAÑOSA
ANTONI HERNANDEZ
JOAN LLUIS MONJO MASCARÓ
XAVIER BADA AMATLLER
LLUÍS GELIS CODINACH
ANTÒNIA DONADEU
ROSER GARRIGA TRULLOLS
GABRIEL MARTINEZ
RICARD FONT SUGRANYES
TERESA CLOTA
JOAQUIMA HEREU
ROSA ROCA
LLUIS BAULIDA
MONTSERRAT FORNAGUERA
MARIA CRUZ GUZMAN
HILDEBRAND MIRET
MARIA FIGUERAS RAMELL
Mª TERESA SABATÉ

ASSISTENTS OCCITANS

SARA BRAIL (81), guia
FELIP BONNECARRERE (81)
MIRÉLHA CORBIERE (81)
JOAN-MARC VIEULE (81)
GHISLENA DEBAR (81)
ABAT ROBERT CABIÉ (81)
JOAN MARIA GALINIER(81)
JOAN-JACME MAURETTE (31)
JÒRDI PELADAN
CRISTIAN LAUX
MIQUELINA PELADAN
ANDRIVA FOISSAC
ABELHA SERRE (30)
ALAN PUECH
PÈIRE PESSAMESSA (84), alcalde de Buous
JÒRDI BLANC 81)
MARCÈL BAICHE (09)
RAIMOND GINOULLAC 81)
MARIA JOSEP BARNIOL 33)
NADALA MAGNE 81)
JOAN MARIA BARNIOL (33)
J. ANTONI COSTUMERO (81)
BERNAT VERNHIERAS (81)
CRISTIAN DUTHIL (09)
FRANK SICARD (81)
ERIC BARTA (81)
UC JOURDE (81)

EXCUSATS

JOAN AMORÓS   
FELITZ DAVAL (15)
JACME DELMÀS
JACME TAUPIAC (82)
ANHÉS NEGRE (09)           
GUI SENGES (31)
PATRICI POJADA (09)   
JOAN THOMÀS (81)
ALAN ROCH (11)   
DANIEL RIFÀ (81)
GILABERT NARIÓO (64)

MEMÒRIA 53 AMASSADA INSTITUT D'ESTUDIS OCCITANS (IEO) A NIMES

A Nimes, a la Universitat Vauban, s'ha fet la 53 Amassada General Anual de l'IEO. La sessió comença a les 14:30 hores del dissabte.

Presideixen Felip Carbona, president de l'IEO i Mirèlha Bras, secretària. Després fan intervencions amb informació de les diferents seccions, Robèrt Martí, Jòrdi Peladan, Joan-Loís Blenet, Jacme Taupiac, David Grosclaude, etc. Després Enric Garriga Trullols, per part del CAOC, és invitat a parlar i fa un parlament amb referències al CAOC, a la situació política i al Congrés Occitano-Català. Després d'algunes intervencions dels assistents com la de Josiana Romero, a les 16 h. es constitueixen les comissions de treball. A les 18 h. ens traslladem a l'Ajuntament de Nimes, on l'alcalde ens fa una recepció. Comença un tros en occità, continua en francès i torna acabar en occità. El discurs és plenament occitanista. Li respon, tot en occità, el president de l'IEO, Felip Carbona. Després hi ha un aperitiu.

A continuació, hi ha un sopar i es canten cançons occitanes. Jaume Figueras Trull, català i soci del CAOC, recita una poesia de Salvador Espriu, la meitat en català i la meitat en occità (Inici de "Càntic en el Temple") i és molt aplaudit.

L'endemà diumenge, les sessions de les comissions reprenen a les 9 h. Després a l'amfiteatre les comissions presenten les seves deliberacions per mitjà de Jacme Taupiac, Joan-Loís Blenet i David Grosclaude.

També el representant de les Valls Occitanes d'Itàlia, Dario Anghilante és invitat a parlar sobre la situació de l'occità, que segons el ponent és molt bona.

Per acabar, s'anuncia que la propera assemblea anual del 1999, es farà a Provença i la del 2000 a Lemòtges.

Durant els dos dies hi hagué una exposició i venda de llibres i material occità.

I es feren molts contactes. Per part del CAOC català hi assisteixen sis persones, dues de les valls occitanes i cap de la Vall d'Aran.

Per finalitzar encara hi hagué un dinar de germanor molt animat, abans de partir.

E.G.T.

DISCURS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS A L'IEO DE NIMES

14 de novembre de 1998

Sénher President de l'IEO, cars amics,

En nom del CAOC, en nom de Catalonha, vos saludi a totes, un còp de mai, en aquesta 53 Amassada de l'Institut d'Estudis Occitans.

Per ieu, que soi, secretari permanent del CAOC, (degun vòl aqueste poste de trabalh non pagat) aquesta es una escasença importanta, perqué ongan avèm celebrat lo XX aniversari de la fondacion del CAOC.

Aquesta celebracion nos a portat mai de trabalh. Al meteis temps avèm tanben commemorat lo XX aniversari del Fòcs de Sant Joan a Montsegur amb 700 personas.

Pendent 20 ans occitans e catalans nos sèm aplegat, amassat, a l'entorn del fuòc de Sant Joan, alucat al Prat dels Cremats, dejós lo castel catar.

Ara, aprés 20 ans, Montsegur pren una autra dimension. Es lo simbòl de l'amistat occitano-catalana e tanben representa la fisança pel avenidor nòstre e comun. Sèm en tren de recuperar los ligams millenaris qu'existisson entre los nòstres dos pòbles.

Los canviaments politics, dins la novèla Europa que se farga, nos ajudaràn fòrça per obtenir aqueste objectiu de recuperacion istorica e culturala.

A l'estat espanhòl tanben las causas se bolegan fòrt e tot aquò farà canviar las actituds del govern de França, en relacion ambe las autras lengas dels pòbles de l'estat francès.

A Estella (Navarra) las fòrças politicas nacionalistas bascas signèron lo pacte de Lizarra, lo 12 setembre, e aquò foguèt çò que mancava per decidar ETA renunciar a la violéncia. Ganhar la patz es estat bon pels nacionalistes. Mai que bon, formidable. Pel contrari per Madrid es perdre la granda batalha de l'unitat espanhòla.

Podèm dire que la novèla situacion basca a generat una novèla dinamica dins l'estat espanhòl, qu'afecta primordialment los catalans, los basques e los galicians. Se dobrís una nòva etapa que canviarà tota l'estructura de la constitucion espanhòla, fargada fa 20 ans, amb tota mena de limitacions e de menaças, principalament militaras.

Parallelament los acordis tripartits entre basques, catalans e galicians an fait son camin e un fòrt trabalh dempuèi la Declaracion de Barcelona (16 julh) e contunhats pels acòrdis de Gasteiz (15 setembre) e de Santiago ( 30 octubre).
Après, las eleccions basques, del 25 d'octubre, son estadas una mena de referendum que los nacionalistas an ganhat per 43 contra 32.

Ara , a començat un gran debat e aqueste còp aniram juste al cap, dinc al cap sens córrer, mas tanpauc sens renunciar a çò que volèm, la sobirania dels nòstres pòbles dins la novèla Euròpa, on desiram d'èstre tractats  com estats, pas coma regions, Sabèm qu'es una question de futur  e ara n'avèm l'escasença e ne volèm profitar .
La plurinacionalitat  ferà obligatori lo canviament constitucional de l'estat espanhòl. Aquò es segur. Volèm sortir, aqueste còp, d'una situacion de dependència fiscala, culturala, lingüistica, e dedins totes los autres terrens e tanben, en lo terren esportiu. Ara meteis volèm federacions esportivas catalanas independentas de las espanhòlas e aquò segurament serà la primièra avançada importanta.

E per acabar torni parlar del CAOC e del Congrés Occitanò-Catalan de l'an 2000. Avèm una bona disposicion per part de la Generalitat, que trabalha regularament amb lo CAOC e la FOC en la preparacion del Congrés. Aurèm força collaboracions per part catalana. Aquí avèm e aurèm unitat d'accion.

Per part occitana se deurià passar atal. Mas los manifestacions publicas d'enemistat que se fan entre intellectuals occitans ajudaràn pas gaire a formar un grand equip, una còlha bèla, pel trabalh occitan dins lo Congrés Occitanò-Catalan.

A mon vejaire se pòt pas faire lo Congrés sens la participacion activa de l'IEO.

Lo 30 d'octubre passat lo president de l'IEO, Felip Carbona, èra al costat del President Jòrdi Pujol a la meteissa taula per sopar, en l'acte de remesa d'un premi a Marcèl Baiche, per primièr còp a un occitan, president del CAOC occitan, que li balhèt lo meteis Jòrdi Pujol.

Ieu profitèri l'escasença per parlar, dins mon discors, del Congrés Occitanò-Catalan e de la conveniència d'intervenir mai fòrt en las relacions occitanò-catalanas pel mejan del Congrés.

Soi segur que la Generalitat finalament s'interessa per Occitania. N'avem d'unas pròvas recentas e nos cal a totes de ne profitar.

Vos desiri a totes un bon trabalh e vos inviti a venir lo dissabte e dimenge venent a Albi, a l'Amassada del CAOC. Ne tornarem parlar, a Albi, de totas aquestas causas.

Grands mercès per m'escotar.

Enric Garriga Trullols

Secretari del CAOC

Nimes 14-11-1998

ASSISTENTS DEL CAOC - HEM VIST

Enric Garriga Trullols
Núria Bayó Mañosa
David Anghilante, Valades occitanes(I)
Ines Cavalcanti, Valades occitanes (I)
Xavier Bada Amatller
Eliana Tourtet, de Gap (05)
Antònia Donadeu
Abelha Serre, de Nimes (30)
Jaume Figueras Trull
Gerard Maruejòls, de Le Vans (07)
Maria Rosa Pallàs
Alan Rault, de Liborna (33)
Miquèu Chapduelh, d'Agonat (24)

INTERVINENTS

Jaume Ressaire, de Banhous (30)

OCCITANS

Gustave Alirol, de St. Julian (43)
Felip Carbona
Joseta Brajon, de Sijan (11)
Mirèlha Braç
Roman Deleuze, de Montpeller (34)
Robèrt Martí
Jacme Delmàs, de Bordeus (33)
Jòrdi Peladan
Bruno Cecillon, de Montpeller (34)
Joan-Loís Blenet
Glaudi Barsotti, de Marselha (13)
Jacme Taupiac
Miqueu Adrian,d'Ais de Provença(13)
David Grosclaude
Pau Ginesta, de La Granda Mota (31)
Alan Roch
Silvia Guillot, de Beauvoisin (30)
Josiana Romero

MEMÒRIA 53 AMASSADA INSTITUT D'ESTUDIS OCCITANS (IEO) A NIMES

A Nimes, a la Universitat Vauban, s'ha fet la 53 Amassada General Anual de l'IEO. La sessió comença a les 14:30 hores del dissabte.

Presideixen Felip Carbona, president de l'IEO i Mirèlha Bras, secretària. Després fan intervencions amb informació de les diferents seccions, Robèrt Martí, Jòrdi Peladan, Joan-Loís Blenet, Jacme Taupiac, David Grosclaude, etc. Després Enric Garriga Trullols, per part del CAOC, és invitat a parlar i fa un parlament amb referències al CAOC, a la situació política i al Congrés Occitano-Català. Després d'algunes intervencions dels assistents com la de Josiana Romero, a les 16 h. es constitueixen les comissions de treball. A les 18 h. ens traslladem a l'Ajuntament de Nimes, on l'alcalde ens fa una recepció. Comença un tros en occità, continua en francès i torna acabar en occità. El discurs és plenament occitanista. Li respon, tot en occità, el president de l'IEO, Felip Carbona. Després hi ha un aperitiu.

A continuació, hi ha un sopar i es canten cançons occitanes. Jaume Figueras Trull, català i soci del CAOC, recita una poesia de Salvador Espriu, la meitat en català i la meitat en occità (Inici de "Càntic en el Temple") i és molt aplaudit.

L'endemà diumenge, les sessions de les comissions reprenen a les 9 h. Després a l'amfiteatre les comissions presenten les seves deliberacions per mitjà de Jacme Taupiac, Joan-Loís Blenet i David Grosclaude.

També el representant de les Valls Occitanes d'Itàlia, Dario Anghilante és invitat a parlar sobre la situació de l'occità, que segons el ponent és molt bona.

Per acabar, s'anuncia que la propera assemblea anual del 1999, es farà a Provença i la del 2000 a Lemòtges.

Durant els dos dies hi hagué una exposició i venda de llibres i material occità.

I es feren molts contactes. Per part del CAOC català hi assisteixen sis persones, dues de les valls occitanes i cap de la Vall d'Aran.

Per finalitzar encara hi hagué un dinar de germanor molt animat, abans de partir.

E.G.T.

DISCURS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS A L'IEO DE NIMES

14 de novembre de 1998

Sénher President de l'IEO, cars amics,

En nom del CAOC, en nom de Catalonha, vos saludi a totes, un còp de mai, en aquesta 53 Amassada de l'Institut d'Estudis Occitans.

Per ieu, que soi, secretari permanent del CAOC, (degun vòl aqueste poste de trabalh non pagat) aquesta es una escasença importanta, perqué ongan avèm celebrat lo XX aniversari de la fondacion del CAOC.

Aquesta celebracion nos a portat mai de trabalh. Al meteis temps avèm tanben commemorat lo XX aniversari del Fòcs de Sant Joan a Montsegur amb 700 personas.

Pendent 20 ans occitans e catalans nos sèm aplegat, amassat, a l'entorn del fuòc de Sant Joan, alucat al Prat dels Cremats, dejós lo castel catar.

Ara, aprés 20 ans, Montsegur pren una autra dimension. Es lo simbòl de l'amistat occitano-catalana e tanben representa la fisança pel avenidor nòstre e comun. Sèm en tren de recuperar los ligams millenaris qu'existisson entre los nòstres dos pòbles.

Los canviaments politics, dins la novèla Europa que se farga, nos ajudaràn fòrça per obtenir aqueste objectiu de recuperacion istorica e culturala.

A l'estat espanhòl tanben las causas se bolegan fòrt e tot aquò farà canviar las actituds del govern de França, en relacion ambe las autras lengas dels pòbles de l'estat francès.

A Estella (Navarra) las fòrças politicas nacionalistas bascas signèron lo pacte de Lizarra, lo 12 setembre, e aquò foguèt çò que mancava per decidar ETA renunciar a la violéncia. Ganhar la patz es estat bon pels nacionalistes. Mai que bon, formidable. Pel contrari per Madrid es perdre la granda batalha de l'unitat espanhòla.

Podèm dire que la novèla situacion basca a generat una novèla dinamica dins l'estat espanhòl, qu'afecta primordialment los catalans, los basques e los galicians. Se dobrís una nòva etapa que canviarà tota l'estructura de la constitucion espanhòla, fargada fa 20 ans, amb tota mena de limitacions e de menaças, principalament militaras.

Parallelament los acordis tripartits entre basques, catalans e galicians an fait son camin e un fòrt trabalh dempuèi la Declaracion de Barcelona (16 julh) e contunhats pels acòrdis de Gasteiz (15 setembre) e de Santiago ( 30 octubre).
Après, las eleccions basques, del 25 d'octubre, son estadas una mena de referendum que los nacionalistas an ganhat per 43 contra 32.

Ara , a començat un gran debat e aqueste còp aniram juste al cap, dinc al cap sens córrer, mas tanpauc sens renunciar a çò que volèm, la sobirania dels nòstres pòbles dins la novèla Euròpa, on desiram d'èstre tractats  com estats, pas coma regions, Sabèm qu'es una question de futur  e ara n'avèm l'escasença e ne volèm profitar .
La plurinacionalitat  ferà obligatori lo canviament constitucional de l'estat espanhòl. Aquò es segur. Volèm sortir, aqueste còp, d'una situacion de dependència fiscala, culturala, lingüistica, e dedins totes los autres terrens e tanben, en lo terren esportiu. Ara meteis volèm federacions esportivas catalanas independentas de las espanhòlas e aquò segurament serà la primièra avançada importanta.

E per acabar torni parlar del CAOC e del Congrés Occitanò-Catalan de l'an 2000. Avèm una bona disposicion per part de la Generalitat, que trabalha regularament amb lo CAOC e la FOC en la preparacion del Congrés. Aurèm força collaboracions per part catalana. Aquí avèm e aurèm unitat d'accion.

Per part occitana se deurià passar atal. Mas los manifestacions publicas d'enemistat que se fan entre intellectuals occitans ajudaràn pas gaire a formar un grand equip, una còlha bèla, pel trabalh occitan dins lo Congrés Occitanò-Catalan.

A mon vejaire se pòt pas faire lo Congrés sens la participacion activa de l'IEO.

Lo 30 d'octubre passat lo president de l'IEO, Felip Carbona, èra al costat del President Jòrdi Pujol a la meteissa taula per sopar, en l'acte de remesa d'un premi a Marcèl Baiche, per primièr còp a un occitan, president del CAOC occitan, que li balhèt lo meteis Jòrdi Pujol.

Ieu profitèri l'escasença per parlar, dins mon discors, del Congrés Occitanò-Catalan e de la conveniència d'intervenir mai fòrt en las relacions occitanò-catalanas pel mejan del Congrés.

Soi segur que la Generalitat finalament s'interessa per Occitania. N'avem d'unas pròvas recentas e nos cal a totes de ne profitar.

Vos desiri a totes un bon trabalh e vos inviti a venir lo dissabte e dimenge venent a Albi, a l'Amassada del CAOC. Ne tornarem parlar, a Albi, de totas aquestas causas.

Grands mercès per m'escotar.

Enric Garriga Trullols

Secretari del CAOC

Nimes 14-11-1998

ASSISTENTS DEL CAOC - HEM VIST

Enric Garriga Trullols
Núria Bayó Mañosa
David Anghilante, Valades occitanes(I)
Ines Cavalcanti, Valades occitanes (I)
Xavier Bada Amatller
Eliana Tourtet, de Gap (05)
Antònia Donadeu
Abelha Serre, de Nimes (30)
Jaume Figueras Trull
Gerard Maruejòls, de Le Vans (07)
Maria Rosa Pallàs
Alan Rault, de Liborna (33)
Miquèu Chapduelh, d'Agonat (24)

INTERVINENTS

Jaume Ressaire, de Banhous (30)

OCCITANS

Gustave Alirol, de St. Julian (43)
Felip Carbona
Joseta Brajon, de Sijan (11)
Mirèlha Braç
Roman Deleuze, de Montpeller (34)
Robèrt Martí
Jacme Delmàs, de Bordeus (33)
Jòrdi Peladan
Bruno Cecillon, de Montpeller (34)
Joan-Loís Blenet
Glaudi Barsotti, de Marselha (13)
Jacme Taupiac
Miqueu Adrian,d'Ais de Provença(13)
David Grosclaude
Pau Ginesta, de La Granda Mota (31)
Alan Roch
Silvia Guillot, de Beauvoisin (30)
Josiana Romero

MEMÒRIA JORNADES OCCITANES A DUNAS

7-8 de novembre 1998

A Dunas s'han celebrat unes jornades occitanes que han tingut un gran èxit amb la particularitat de l'assistència especial de grups de la Vall d'Aran i de les Valls Occitanes d'Itàlia. Cadascun d'aquests grups vingué amb un autocar.

Al mateix temps es feu un mercat tradicional de productes artesans alguns d'ells fets a la vista del públic. Una nota simpàtica fou la torrada de castanyes per part dels occitans d'Itàlia.

Després de dinar, el dissabte, hi hagué una taula rodona amb diferents participants, que esmentem al final, i dedicada especialment a la Vall d'Aran i a les Valls occitanes d'Itàlia. També es parlà del Congrés Occitano-Català.

Després de sopar amb tots els grups, a la sala de Festes hi hagué una gran actuació del Grup Nadau, que tingué un gran èxit, especialment celebrat per la joventut aranesa. A continuació diferents grups feren ballar els assistents.

A fora feia molt de fred, menys de zero graus.

L'endemà diumenge, després d'una passavila o aubada, es fa a l'església parroquial una missa en occità, oficiada pel Pare Jòrdi Passerat. Fou molt divertida i els assistents aplaudiren al final de l'homilia i el pare Passerat invitava la gent a picar de mans per acompanyar les cançons dels aranesos. Després li vaig dir, al propi Passerat, que allò més aviat semblava un míting polític, però que agradà tothom.

Després hi hagué una cercavila i a la plaça davant l'Ajuntament, hi hagueren diverses actuacions folklòriques dels diferents grups i es continuava menjant castanyes torrades. S'acabà amb un aperitiu. Després de dinar, els catalans ens anàrem a Barcelona. Hi ha més de 500 kilòmetres per tornar. El dia anterior ja n’havíem fet també més de 500.

E.G.T


ASSISTENTS CATALANS

Enric Garriga Trullols
Núria Bayó Mañosa
Rosa Roca Freixes

PARTICIPANTS TAULA RODONA

Enric Garriga Trullols
Jacme Serbat
Josep-Loís Sans Socasau
Mariano Allocco
Cristian Rapin
I d'altres

HEM VIST

Angelina Cases
Jacme Serbat
Alan Surre Garcia
Jacme Delmàs
Cristian Rapin
Emili Medan
Jaume Taupiac
Cristian Pèire Bedel
Joan Claudi Fortanet
Jean-François Carrenco
Joan Mathieu
Colèta Malhòl
Anna Maria Franceis
Jòrdi Passerat
Joan-Pèire Hilaire

MEMÒRIA XX APLEC OCCITANO-CATALÀ DELS FOCS DE SANT JOAN A MONTSEGUR

Dissabte, 20 de juny de 1998, un autocar del CAOC sortí de Barcelona amb els inscrits del CAOC i el grup de 20 diables, grallers i tabalers de la Plaça Nova de Barcelona, que tradicionalment participen a Montsegur als Aplecs.

Després de dinar tots plegats al FOGAL LEO LAGRANGE, de Foix, es partí cap a Montsegur i al Prat dels Cremats, el CAOC feu una ofrena floral. A continuació es fan alguns discursos per part de Jaume Figueres Trull (en occità), Marcèl Baiche (en occità), Enric Garriga (en occità) i Miquèl Averós (en occità). Per acabar, es canten els himnes occità i català, acompanyats pel graller Lluís Gelis i els tabalers.

Alguns dels assistents pugen al castell i la majoria baixa al poble de Montsegur. A la plaça de l’església la Cobla La Principal del Rosselló interpreta 4 sardanes, que ballen occitans i catalans. A les 6, les campanes de l'església criden a missa, que és concelebrada per Mn. Jòrdi Passerat, de Tolosa; Dom. Hildebrand Miret, de Montserrat i Mn. Maurici Torrent, de Montferrier. Una lectura en occità la fa el professor català Jaume Figueras Trull. Llegeix l'evangeli, en català, el monjo H. Miret i fa el sermó en occità Jòrdi Passerat. Per acabar, tothom canta EL VIROLAI a la Mare de Déu de Montserrat, que presideix l'altar major.

Després, a la plaça de l'església, la cobla interpreta tres sardanes més i acaba amb la interpretació dels himnes Els Segadors i Se Canta.

A continuació, davant l'església, hi ha un aperitiu ofert pel CAOC occità de Foix, amb molta assistència.

Després, a l'OCCITADELLA hi assisteixen 52 persones per sopar i la resta a diferents restaurants de Montsegur. A l'hora de les postres parlen Xavier Bada, Jòrdi Passerat, Marcèl Baiche i Enric Garriga que analitza l'evolució occitana durant els 20 anys del CAOC.

Acabat el sopar s'organitza la marxa amb torxes enceses, banderes i música, al davant, i grallers i diables, al darrera.

Arribats al Prat dels Cremats, s'encén la foguera amb les torxes i els diables fan una exhibició de pirotècnia, que acabà amb una traca.

Després es fa una salutació de benvinguda per part de Cristian Duthil, Marcèl Baiche i Enric Garriga.

L'actuació del cantant ERIC FRAJ es seguida amb una gran atenció per tot el públic. Per acabar el Grup AIGALERA fa un ball occità.

EL CAOC ofereix gratuïtament als assistents un cremat de rom, que es beu molt més que mai, car es fan quatre cassoles de rom, preparat per Ricard Coll i Carme Viñas. Els assistents al Prat dels Cremats són entre 700/800 persones. El temps és molt bo i agradable. Però a la una de la nit l'autocar del CAOC va cap a Foix per a portar a dormir al Fogal i a l'Hotel els inscrits catalans.

El balanç és molt positiu malgrat la manca de col•laboració per part dels mitjans de difusió catalans, la manca de participació oficial i la poca difusió pels mitjans occitans exceptuada LA SETMANA.

20 juny de 1998

L'endemà de Montsegur, els assistents catalans i amics occitans ens traslladem a Montferrier, on es visita el museu i som acollits per l'alcalde Raimon Verdier. S'organitza una cercavila pel poble amb banderes, música i els grallers i diables darrera amb pirotècnia. Anaven davant l'alcalde, amb la bandera catalana, Xavier Bada i Enric Garriga, amb la bandera occitana. Davant l'Ajuntament. els diables fan una exhibició de pirotècnia que acaba amb una espectacular traca de gran potència.

Després s'entra a una gran i moderna sala municipal i parlen l'alcalde, Raimon Verdier, Xavier Bada, Cristian Duthil, Anhés Negre i Enric Garriga. L'alcalde ens ofereix un copiós refrigeri i ens mostra les noves dependències municipals.

Acabat l'acte retornem cap a Foix a dinar al Fogal i després l'autocar surt cap a Barcelona, després d'una parada a l'àrea del Cadí.

El XX Aplec a Montsegur ha estat un gran èxit.

E.G.T.

DISCORS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS A L'ESTÈLA DEL PRAT DELS CREMATS

20 de junh de 1998

Amics occitans e catalans,

Sèm aicí, un còp de mai, amassats un petit grope de catalans e occitans, davant aquesta estèla que fa la remembrança del darrièr acte de la subrevivéncia d'Occitania.

Quan s'atudèt lo lenhièr del Prat dels Cremats venguèt la negra nuèit sus aqueste país d'òc e encara dura e contunha.

Malgrat que l'auba es pas encara arribada i a un espandiment d'una novèla idèa d'Euròpa que nos fa creire qu'arribarà lo jorn de la renaissença occitano-catalana.

E que tornarà reverdir e florir lo laurièr.

Sèm a la fin del sègle vint e es de mal comprene perqué en Europa, dins l'Europa progressista de las libertats, son pas encara reconeguts los dreits mai elementaris dels pòbles minoritaris que son dins los Estats. Es vertat, e o cal reconéisser, que la majoritat dels Estats an donat, an tornat, una partida importanta dels dreits culturals, lingüistics e nacionals, a aquestes nacions sense Estat.

Per exemple Espanha, Itàlia, Belgica, Anglaterra. Aquò son avançadas cap a l'esperança, mas dins aquesta novèla situacion i a una granda excepcion: França, que demòra jacobina e centralizaire e que vòl pas cambiar las causas del dedins, mas demanda lo respècte de las diferentas lengas dels Estats actuals, dins la Comunitat europèa.

Aquesta actitud es pas normala e per aquò los govèrns franceses an fait de l'anormalitat una situacion legala, per far paréisser normal ço qu'es evidentment anormal.

Cresi qu'avètz comprés que l'anormalitat en Europa es l'article II de la Constitucion francesa e lo refús de signar la Carta de las lengas minoritàrias.

Aquò serà de plan mal cambiar. Mas aquí avèm i aurem lo grand trabalh per denonciar aquesta excepcion francesa.

Lo pas del temps e la novèla situacion europèa va dins lo sens de donar mai de competéncias a las nacions, apeladas regions, e aquí espèri que França perdrà de batalhas.

Dins aqueste espèr de libertat vos demandi de tornar a Montsegur cada an per cridar:

Visca Occitània. Visca Catalunya.

Visca l'Amistat Occitano-Catalana

Enric Garriga Trullols

ASSISTENTS

CATALANS

Enric Garriga Trullols
Manuel Segura
Eric Astié
Núria Bayó Mañosa
Eugeni Junyent
Patrici Pujada
Josep Mª Calafell
Núria Valls
Anna Ruiz Barceló
Mònica Perez
Salomé Fontdevila
Josep M. Carner
Ricard Coll
M. Mar Tirado
Iris de Montsegur
Xavier Perellada
Carolina Pujol
Jòrdi Bibià
Carolina Grifoll
Carme Querol
Miquel Coll
J.M. Garcia Cunillera
Mª Assumpció Raich
Xavier Parramon
Hildebrand Miret
Frederic Viñas
Jaume Figueras
Xavier Bada
Mª Rosa Pallàs
Antònia Donadeu
Àngel Comalada
Maria Domingo
Roser Garriga
Glòria Reynoso
Pere Reynoso
Montserrat Garriga
Enric Andrés
Elvira Larraz
Teresa Clota
Carme Viñas
Joan M. Barniol
Maria Josep Barniol
Josep Mª Serra
Encarnació Peiró
Àlex Barniol
Antoni Pons Sauré
Pasqual Bacchetta
Estudianta Alemana
Josep Mª Torras Hom
Lluïsa Starlese
Núria Ontiveros, Mataró
Galderic Rovira
Salvador Buti, Vilanova

HEM VIST

M. Roser Pozo
Jòrdi Rodríguez

OCCITANS

Lídia Gelabert, Montsegur
Felip Bonnet, Sant Miquèl
Cristian Duthil, Foix
Agnès Negre, Foix
Didier Negre, Foix
Jòrdi Serrús, Montsegur
Josep Sans, Brassac
Mònica Blanco, Ferrieras
Raimon Verdier, Montferrier
Miquel Averós,St Joan Falgar
Patrici Pujada, Pàmias
J.Claudi Chabrotty,Pradetas
Simona Salles, Montsegur
Pèire Audabram, Montsegur
Maurici Torrent, Montferrier
Jacme Delmàs
Raimón Verdier, Montferrier
Enric Azais, Vilanòva d'Olmes
Catarina Predal, Montsegur
Sergi Cazenueve
Jòrdi Passerat
Claudi Bonne
Raimonda Benays

ADHESIONS REBUDES

Jacques Blanc, President de la Regió Llenguadoc-Rosselló
Robert Savy, President de la Regió Llemosí
Renat Ricarrera, Vice-president de la Regió Aquitània
Jòrdi Pujol, President del Govern de la Generalitat de Catalunya
Joan Maria Pujals, Conseller de Cultura de la Generalitat
Joaquim Llimona, Director d'Afers Exteriors de la Generalitat
Joan Vallvé, Diputat Europeu