MEMÒRIA DELS ACTES A PERPINYÀ PEL XX ANIVERSARI DEL CAOC

La primera reunió conjunta del CAOC tingué lloc a Perpinyà, fa 20 anys, el 11 de febrer de 1978, a la Universitat. Després de la commemoració a Barcelona, el 21 de gener de 1998, per a recordar la memòria de Josep Maria Batista i Roca, que presidí la primera reunió a Barcelona, el 21 de gener del 1978, el CAOC ha volgut també repetir la commemoració a Perpinyà, que tant significa pels catalans i en recordança d'aquella primera reunió conjunta de fa 20 anys.

De Barcelona sortí un autocar i anàrem primer a visitar el museu de Bèlestar, que ja és el primer poble occità, i per això se'n diu Bèlestar de la Frontera, o sigui, en el límit entre els Països Catalans i Occitània. Malgrat que està inclòs dins el mateix departament dels Pirineus Orientals, està a la comarca de la Fenolleda, que és de parla occitana. En el museu ens rebé l'alcalde de Bèlestar, un català casat amb una occitana de la comarca. El nostre amic Llorenç Planas anava traduint al català les explicacions sobre les instal•lacions de l'interessantíssim museu, que donava en francès, la guia Valèria. Finalment ens acomiadàrem amb unes paraules de l'occità Jacme Ressaire, de Xavier Bada, d'Enric Garriga (en occità) i de l'alcalde (en català).

A continuació ens traslladàrem al restaurant El Graner, de Perpinyà, i érem 40 persones a taula. Aquí s'hi afegiren algunes persones de Catalunya del Nord i d'Occitània, a més de Joan Amorós, senyora i fill. Després de dinar es cantaren diferents cançons catalanes i occitanes. Feren al•locucions Cristian Duthil i Llorenç Planas, entre d'altres.

Per acabar la jornada, anàrem fins el Castellet, i on arribàrem abans de l'hora assenyalada. Ens rebé Joan-Gaspar Deloncle. A una sala gran de la primera planta del Castellet es feu una presidència amb Marcèl Baiche, Joan Amorós, Enric Garriga, Jacme Delmàs, Joan-Pere Olive, Jaume Roure, Llorenç Planes i Xavier Bada.

Es feren diferents discursos, després de donar-nos la benvinguda Jaume-Gaspar Deloncle Peyre. Xavier Bada llegí les adhesions i recordà als assistents de la reunió de fa 20 anys i que ara ja no són entre nosaltres. El primer dels oradors és Jacme Ressaire, després Joan Amorós, Marcèl Baiche, Jacme Delmàs i, finalment, Enric Garriga, que llegí el discurs en català i occità, transcrit a continuació i remarcà la dedicació de Cristian Duthil al treball del CAOC occità.

Els altres discursos foren tots improvisats i no en podem donar la transcripció, ni un resum. El d'Amorós parlà d'economia empresarial, el de Baiche fou molt abrandat i el de Jacme Delmàs subratllà el parentiu del català i de l'occità amb anècdotes passades a Barcelona.

Després d'unes paraules finals de Jaume Roure (tinent d'alcalde), hi hagué un petit col•loqui i es remarcable la intervenció, en occità, del català d'Elna, Pere Gensana.

Finalment, es cantaren dempeus els himnes Se Canta i Els Segadors.

L'autocar del CAOC retornà a Barcelona i els assistents eren quasi tots contents.

L'organització de l'acte va costar un dineral al CAOC, principalment en segells de correus.

E.G.T.

XX ANIVERSARI DEL CAOC

DISCURS D'ENRIC GARRRIGA TRULLOLS A PERPINYÀ

15 de febrer de 1998

Senyor adjunt d'alcalde, senyor regidor. Benvolguts amics catalans i occitans,

És amb gran satisfacció que prenc la paraula en aquest acte que commemora el XX Aniversari d'aquella primera reunió conjunta de les dues seccions, occitana i catalana, del CAOC a la Universitat de Perpinyà. També és aquí que em venen a la memòria tots aquells viatges que feia a Perpinyà, molt abans, fa més de 30 anys, i que sempre he continuat, però que aleshores m'oferien l'atractiu de trobar aquí coses prohibides a la Catalunya del Sud, com són les banderes catalanes desplegades al vent, no solament al Castellet, sinó pertot Perpinyà, inclosos els edificis oficials. També podíem comprar llibres catalans prohibits al Sud, a la llibreria d'en Joan Cayrol. Podíem parlar de política al Centre català, i per arrodonir el dia es podien ballar sardanes al Palmàrium. De mica en mica vaig poder travar amistat amb molts catalans del Rosselló, com Josep Deloncle a la seva farmàcia; com Lluís Esteve; com el Dr. Francesc Català, de Vinçà; com Gilbert Grau, d'Elna; com Salvador Figueres, del Centre Català i com Josep Batista i Roca, precisament per primer cop el mateix dia que feia els seus 80 anys i en ocasió de l'homenatge que se li retia a l'Hotel Majorca, el 26 de juliol del 1975. En aquest homenatge a Batista i Roca hi assistiren també Ramon Trias Farga, Maria Macià i Josep Trueta. Ara, 23 anys després, totes aquestes persones citades ja fa temps que ens han deixat. Però les remembrances d'aquell temps encara són ben presents en el meu record. Aleshores vaig poder seguir i resseguir tot aquest país català entre les Alberes i les Corberes. Vaig poder assistir a la Universitat d'Estiu de Prada i a les commemoracions de Pau i Treva de Toluges i vaig veure erigir monuments a la memòria de Lluís Companys i dels catalans exiliats el 39, entre altres coses.

Dels amics d'aquell temps encara un bon grapat són vius, Teresa Rebull, Joan Simó, Joan Reynald, Josefina Matamoros, Ramon Gual, de Codalet; Montserrat Carrion, Pere Gensana d'Elna, Llorenç Planes (un amic que m'ha comprès sempre), Pilar Balada, Jordi Carbonell Trias, Jaume-Gaspar Deloncle, Margarida de Descatllar, Miquel Mayol, Renada-Laura Portet, Pere Verdaguer i més moderns Pere Guardiola, de Prats de Molló, Daniela Grau, Jordi Vera, Joan Pere le Bihan, de la Bressola, Pere Taillant, de Pià, Armand Samsó, de Salses, Pere Manzanares, d'Arrels; Pere Codonyan; Andreu Barrere; Albert Bertrana i el seu fill Univers; Eliana Comelada; Anna Jordà; Joan-Pere Olive; Jaume Roure; Joan Miquel Duran, i tants d'altres que deixo sense citar, però que he convocat avui.

Però ningú, mai, a Catalunya del Nord m'havia parlat dels occitans i d'Occitània, que aleshores era, per a mi, un país ignorat totalment. Després, quan ja havia descobert Occitània, per primer cop a Marsella i per segon cop al Bearn, resultà que Josep Deloncle era casat amb una occitana (i el seu fill també), que Pere Gensana, era un occità de les Valls Occitanes del Piemont, que Renada Laura Portet era una occitana de la comarca de la Fenolleda, etc. Però també vaig veure que els  habitants de la Fenolleda, d'aquesta comarca dels Pirineus Orientals, són anomenats gavatxos pels nord-catalans, igual que tots els occitans. En canvi pels sud-catalans, pels espanyols, pels portuguesos, etc, els gavatxos només són els francesos, no els occitans. No voldria, ni puc per manca de temps, entrar gaire en aquest aspecte de les relacions de Catalunya del Nord amb Occitània. Però si diré que els catalans del Nord viuen i han viscut d'esquena a Occitània i fins hi tot força sovint enfrontats. Per això, a diferència de la gran acceptació del CAOC a tota la resta dels Països Catalans i tota Occitània, el CAOC no ha tingut gaire èxit a Catalunya del Nord, ni s'ha entès el seu missatge. Fins i tot s'ha cregut que anava contra els interessos dels nord-catalans. Aquí, a Catalunya del Nord, tampoc s'ha comprès ni aplicat mai aquella consigna del gran patriota català Joan Ballester Canals: Entre tots ho farem tot, o l'altra de ben coneguda de La unió fa la força. I és evident que necessitem tots plegats molta unió i molta força per combatre els centralismes de Madrid i París.

Enguany acabem la commemoració del 100 aniversari de la naixença, a Sitges, de Josep Carbonell i Gener, un gran patriota català. Fou el Director de l'Oficina de Relacions Meridionals d'abans de la guerra del 36, que s'ocupava , com ara el CAOC, de mantenir relacions amb els occitans, seguint , segons diu el propi Carbonell, les directrius d'En Prat de la Riba. Tota la intel•lectualitat catalana d'aquell temps era interessada pel tema occità, inclosos Pompeu Fabra, Ventura Gassol i el propi Francesc Macià, President de la Generalitat Republicana.

El CAOC ja ha superat, en el temps de durada i també en activitats, a l'Oficina de Relacions Meridionals. Però ara, que la nova Europa ens obre les portes de bat a bat per a retrobar l'antiga germandat, que cantava el poeta Joan Maragall, ara els nostres intel•lectuals i periodistes són analfabets en occitanisme.

Malgrat això, la situació actual és força diferent de la de fa 20 anys. L'Europa sense fronteres és una realitat i amb la moneda única som a punt de fer desaparèixer una altra frontera econòmica. Però pel que fa a les relacions occitano-catalanes, la situació també ha canviat força a cada costat. Fa 20 anys, per citar alguns exemples, no existia cap calandreta, ni cap classe bilingüe, ni cap setmanari occità, ni cap ràdio únicament en occità. Ni els mestres d'occità tenien cap títol oficial, etc. En la part catalana no hi havia cap ensenyament de l'occità. Ara, des de fa tres anys, s'ha començat a ensenyar a dues universitats, la de Lleida i la de Bellaterra, i a dos instituts, els de Sant Cugat i Terrassa. Tot això és nou i recent. Fins i tot ara algunes revistes catalanes ja publiquen articles sobre Occitània.

El CAOC constata que la llavor plantada durant tants anys, finalment comença a germinar. El CAOC ha fet un treball quotidià, popular i poc elitista per necessitat i per raons econòmiques. La indiferència dels intel•lectuals, per no dir ignorància, està essent superada per la nostra constància de cada dia. No tardaran gaire a pujar al carro, encara que no sigui al carro del CAOC. Però qui ha desvetllat consciències ha estat el CAOC. Qui ha creat demanda d'occità ha estat el CAOC. Qui ha fet oferta d'occità ha estat el CAOC. Els joves del CAOC d'ahir, ara són homes d'acció i convicció d'avui. Hi ha un canviament de mentalitat a cada costat. Cadascú recupera la seva personalitat nacional i cultural de català i d'occità, i cada cop som menys estrangers uns dels altres. El parentiu cultural torna a reviure i apunta l'alba d'una renaixença lliure de subjeccions als estats jacobins i centralistes.

Occitània ens permet aprofundir la nostra cultura a Europa i alhora parlar en català, als occitans, en aquest gran espai conjunt de 25 milions de persones. I això encara és una realitat, en gran part de la societat occitana.

Avui dia, l'occità s'afiança en prestigi i s'abandona la vergonya de parlar patuès. Un exemple ben recent ho demostra.

El 11 de maig del 1996, vingué a Perpinyà Francès Bairó (Bayrou), aleshores ministre d'Educació Nacional de França, i tingué un col•loqui públic en occità (gascó) amb els catalans de Perpinyà. Els d'aquí li parlaven en català i el ministre els responia en occità. Això és el que fem la gent del CAOC cada cop que anem a Occitània. Només parlem occità i català i ens comprenem sempre. Ja tenim força joves que han après l'occità anant amb el CAOC i assistint a les escoles i universitats occitanes d'estiu.

Sempre que he parlat en occità m'han comprès els catalans i els occitans i, per tant, ara que som en un acte catalano-occità, també us parlaré una mica en occità sobre la commemoració que fem avui del 20 Aniversari del CAOC:

Vos parlarai del CAOC e de çò qu'a fait, pendent vint ans, per las relacions Occitano-Catalanas. Vos parlarai en ma qualitat de secretari del CAOC, elegit cada an, durant vint ans, sempre sense aver cap autre candidat ni oposicion. Es un poste que degun vol. Es pas pagat, contràriament cal pagar.

Batista i Roca me cridèt per crear lo CAOC e aquò m'a ocupat durant vint ans. Son mai de 70.000 oras de ma vida. Aürosament soi pas sol al trabalh del CAOC. Avèm fait un trabalh extraordinari e per malastre sense cap d'altra associacion concurrenta. Lo CAOC a trabalhat en solitari pendent los darrièrs 20 ans. Es la sola entitat o associacion que trabalha cada jorn, en permanència e amb exclusivitat per l'occitanisme. Es demorada fidela a çò qu'es marcat dins lo sieu estatut. La siuna sola tòca son las relacions occitano-catalanas, unicament.

Lo mai miraculós es que lo CAOC fa las soas activitats sense aver gaire de sòus, d'argent. La siuna principal sorga de finançament son las escotissons dels sòcis, que son mai importantas que las pichonetas subvencions de la Generalitat. Avèm pas d'autras subvencions importantas.

Dins l'avenidor l'istoria jutjarà amb severitat e sense indulgéncia totes los qu'an negat al CAOC lo pan, l'aiga e la sal e an fait res per las relacions amb Occitània. Quicòm de semblant o diguèt tanben lo nostre istorian catalan Ferran Soldevila, un grand amic d'Occitània, dins las sias memòrias, "los pòbles jamai perdonan als dirigents las fautas que los an fait cometre". Aquesta manca d'ajuda economica nos a privat de far las causas força mai importantas de çò qu'avèm fait.

Per Catalonha, dins l'espaci europèu, lo mai important es Occitània. Aquesta es la doctrina de Prat de la Riba, de Macià, de Carbonell e d'autres que citi pas. Es mai important per Catalonha far de Relacions Occitanas e manténer vivas Occitània e sa lenga, que la lei de l'etiquetatge en catalan o de far corses de sardanas. Per aquò, lo CAOC a fargat lo projècte d'un Congrès occitano-catalan, obert a totes, e que la Generalitat a acceptat de promòure.

Si me demandatz si soi optimista, vos dirai òc. Si me demandatz si soi content, vos dirai que soi content del trabalh qu'a fait lo CAOC. Mas tanben vos disi que regreti, me planhi de  la manca d'ajuda economica e morala. Lo CAOC aurià poscut faire una granda aventura nacionala amb mai d'argent, amb mai de moneda.

Per acabar, vos disi que oblidar Occitània es un suicidi per Catalonha. Aquò, lo CAOC l'a pas jamai oblidat. Lo CAOC a trabalhat, trabalha e trabalharà per Catalonha e Occitània, e vos inviti a totes a participar tanben en aquest grand projècte, per ganhar la libertat e la dignitat dels nòstres dos pòbles.

Sètz convidats, tre ara, al 25 aniversari, al 30 aniversari e al 40 aniversari. Al 50 i serai pas.

Grand mercès per vòstra atencion

Visca Occitània. Visca Catalunya!

Enric Garriga Trullols
Secretari General del CAOC

Perpinyà 15/02/1998

ASSISTENTS

CATALANS

Enric Garriga Trullols
Núria Bayó Mañosa
Joan Pere Pujol i Sra.
Llorenç Planes
Jordi Ventura Subirats
Gloria Juncosa
Montserrat Biosca Alabart
Víctor Castells
Rosa Roca
Joan Matillo
Empar Vea
Lluís Baulida
Josep Ignasi Gelabert
Maria Cruz Guzman
Gabriel Martínez Bueno
Ramon Cunilleras Ollé
Rosa M. Massegosa Perxés
Frederic Parés
Jaume Figueres Trull
Marcèl Baichede Narbona
Maria Rosa Pallàs
Pere Grau
Maria Teresa Sabaté
Teresa Clota
Carme Viñas
Alcalde, de Prada
Damià Escudé

OCCITANS

Robèrt Lafont
Jòrdi Peladan
Robèrt Tortosa, de Sijan
Robèrt Cazilhac
Sergi Granier
Cristian Duthil
Jacme Delmàs
Jaume Ressaire
Prefecte, de Perpinyà

HEM VIST

Galderic Rovira
Pere Gensana, d'Elna


ADHESIONS

Ramon Carbó
Conseller de Cultura
Carme Pedra
Jordi Carbonell, de Perpinyà, de la Generalitat
Àngel Sellés
Joan Pere Olive, de Perpinyà, Conseller d'Indústria,
Concepció Sellés
Jaume Roure, de Perpinyà, Comerç i Turisme
Horaci Almirall
Joan-Gaspar Deloncle, Ateneu Cultural
Àngel Vilaró
Pasqual Bacchetta
Lluís Valls (Baills)
Omnium Cultural
Joan Amorós
Valèria Torra-Kuteni
Lluís Fornés,de València
Concepció Molines
Jordi Amorós Molines
Felip Carbona (IEO)
Xavier Bada
Antònia Donadéu

VISTOS PERPINYÀ

Elisa Revilla, de Perpinyà
Maria Barcons, de Perpinyà/Bages
Pilar Balada, de Perpinyà
Joan Becat, de Perpinyà
Joan Pere Le Bihan, de Perpinyà
Pere Codonyan, de Perpinyà
Pere Manzanares, de Perpinyà
Miquel Mayol, de Perpinyà
Llorenç Planas, de St. Nazari
Daniela Grau, de Elna
Jordi Vera, de Elna
Gineta Humbert, de Elna
Armand Samsó, de Salses
Janina Samsó, de Salses

ACTES A BARCELONA. XX ANIVERSARI DEL CAOC

XX Aniversari del CAOC a Barcelona el 21 de gener de 1998,conté cronologia d'aquest dia i un discurs d'Enric Garriga.
   
Homenatge al fundador del CAOC, Josep M. Batista i Roca. Ofrena floral al seu monument a Barcelona. Al•locucions de Marcèl Baiche i Enric Garriga. Acte acadèmic al Club d'Amics de la Unesco. Lectura de la Conferència de Víctor Castells. Intervencions de Xavier Bada, Marcèl Baiche, Josep Planchart i Joseta Anatòle (vídua de Cristian Anatòle). Parlament d'Enric Garriga. I per acabar, vídeo de J.M. Batista i Roca. Després, sopar de germanor al restaurant Els Balcons. Cançons catalanes i occitanes. Assisteixen, entre d'altres, Valentí Sallas i Rosa Bruguera (diputada). Excusats: Joan Amorós i d’altres.

DISCURS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS

AL CLUB D'AMICS DE LA UNESCO, de Barcelona

21 de gener de 1998

Benvolguts amics,

Aquest acte es fa perquè el CAOC és conscient, i jo també, que la seva creació el 1978, fou obra de la voluntat d'un gran patriota català, Batista i Roca, que amb això completava tota una vida dedicada a la salvació de Catalunya com a nació. Ell tenia ben clar que per a conformar una Catalunya plena i garantir-ne la seva salvació i supervivència, calia tornar relligar les relacions occitano-catalanes que asseguressin la salvació d'Occitània, perquè així també s'assegurava la salvació de Catalunya.

Aquest sentiment, que el 1978 era tan feble en la societat catalana, sotmesa, enflaquida i alienada per la llarga dictadura franquista, ara, vint anys després, pren volada gràcies a les noves generacions de catalans que passen per l'escola catalana i que descobreixen la nostra història veritable, tan lligada amb la història d'Occitània.

Vint anys són una generació. El 21 de gener del 1978 es fa a l'edifici Trade de Barcelona, la Primera Assemblea Constituent del CAOC. D'aquelles 14 persones elegides aleshores per a formar la Comissió Gestora, algunes ja no són entre nosaltres, perquè han mort 4 persones, inclòs el nostre President i fundador Batista i Roca. Altres 6 no són actualment socis. Per tant, només en resten quatre d'ells socis del CAOC en l'actualitat. Però malgrat les baixes per mort i altres motius, el CAOC s'ha fet cada cop més gran, i les activitats han augmentat d'una forma espectacular.

Però el més important és que la societat catalana actual és ara ben diferent d'aquella en què començà el CAOC. Les mentalitats han evolucionat i canviat, i la història catalana ja és d'estudi a les escoles.

Fa vint anys, Occitània era totalment desconeguda pels catalans. El CAOC naixia en el moment de la transició de la dictadura a la democràcia. Els nostres polítics, els nostres intel•lectuals, la nostra premsa, el nostre poble en general, s'interessava per participar al redreçament de Catalunya. El CAOC, en canvi, presentava un altre projecte, molt més il•lusori que el projecte d'anar a la lluna, perquè se sap on és, en canvi, Occitània és totalment desconeguda. La lluna es veu cada nit serena. Occitània no sols no donava cap mostra de la seva existència, sinó que l'espai assignat està ocupat per un altre poble, llengua i cultura: França. Els del CAOC no solament llancen un projecte en un moment, per alguns considerat inoportú per Catalunya, sinó que sembla ser un projecte irreal, utòpic i distorsionador de la realitat catalana, de la història oficial i del mapa europeu.

El contacte de Josep M. Batista i Roca amb mi, pel tema occità, té un caràcter inusual. Batista i Roca, com ens diu Víctor Castells, ja havia assajat anteriorment de formar una plataforma occitano-catalana i la intervenció de l'amic comú Esteve Genovès, que li aportà la prova documental que demostra que Enric Garriga milita en l'occitanisme, l'inclina ja definitivament en la seva decisió de fundar una nova estructura occitano-catalana.

A partir d'aleshores s'inicia el procés cap a la constitució del Cercle d'Agermanament Occitano-Català, primer encara que sense nom. Arriba el primer de setembre de 1977, ja es fan les primeres trameses de la Crida Occitano-Catalana, signades per Batista i Roca, Enric Garriga i Joan Amorós, a la qual s'hi afegeixen ben aviat centenars de signatures d’intel•lectuals dels Països Catalans, molts dels quals -ho cal dir- restaran després aliens a la tasca que ha portat el CAOC. Però en aquells moments, es vivia una eufòria de canviament. Deu dies més tard, l'11 de setembre de 1977, un milió i mig de persones es manifesten a Barcelona. Després, no gaire més tard, el 23 d'octubre, arriba el President de la Generalitat de Catalunya, Josep Tarradellas.

Tot això acapara l'atenció i l'interés general del poble i dels polítics, però Batista i Roca, present a tots els fronts, segueix el seu projecte occitano-català i, amb la companyia d'Enric Garriga Trullols, es retroba amb Josep Carbonell i Gener, a Sitges, el 19 de novembre de 1977, amb el que havia estat Director de l'Oficina de Relacions Meridionals de la Generalitat de Catalunya. L'endemà, a Vilanova i la Geltrú, aprofito l'ocasió de ser delegat de la Projecció Exterior del Congrés de Cultura Catalana per fer la proclamació de la Crida Occitano-Catalana, signada entre d'altres, pel propi Josep Carbonell i Gener. Els fets es precipiten i el 21 de gener de 1978, a l'edifici Trade de Barcelona, es fa la primera Assemblea constituent del CAOC.

Per la crònica que publica la revista CANIGÓ, feta per mi mateix, els assistents eren tant nombrosos que molts hagueren de restar dempeus. No he trobat la llista d'assistents, potser no se'n va fer, però sí tenim els noms de la Comissió elegida aleshores. Però sembla que quedava clar que l'únic occità present era Cristian Anatole, però ens havíem oblidat d'anotar que l'acompanyava la seva muller Joseta Anatole. Ell, que tant havia estimat Catalunya, ja fa 10 anys que ens deixà, però ara el representa, en el record i en l'emoció, la seva vídua, que ha tingut la gentilesa d'acompanyar-nos en aquest acte íntim de record de la primera assemblea constituent del CAOC.

Parlar dels 20 anys del CAOC és impossible en aquest acte, perquè les activitats desenvolupades i participades han estat tantes i tantes, que poden ser objecte de nombrosos llibres de memòries.

Per acabar, només voldria rememorar aquelles visites prèvies que férem a Occitània, a amics occitans, fetes en companyia de Batista i Roca i que, malgrat la situació evident de postració d'Occitània, que podíem copsar in situ, no ens feu mai dissuadir del nostre projecte.

Ara, vint anys més tard, malgrat tots els mals auguris, la situació interna i externa d'Occitània ha canviat en molts aspectes i la fe continua, l'esperança creix i en el futur s'albira una albada radiant, si el poble català i les seves institucions prenen com a pròpia la tasca d'ajudar la renaixença d'Occitània, en un nou context d'Europa dels pobles.

Gràcies amics pel vostre escalf, per la vostra ajuda, per la vostra assistència. La més gran i duradora obra de Batista i Roca, continua en marxa. El CAOC ha vençut el temps, el CAOC ha vençut la indiferència i la ignorància.

Ara cal aplegar, en aquesta gran tasca, els joves i així salvarem Occitània i Catalunya. Moltes gràcies.

Enric Garriga Trullols

Secretari General del CAOC

21/01/1998    

ALGUNS ASSISTENTS

Enric Garriga Trullols
Valentí Sallas
Núria Bayó
Rosa Bruguera
Xavier Bada
Josep Planchart
Antònia Donadeu
Anna Mª Gimeno Febrer
Maria Jesús Muñoz
Ramon Pallars Guivernau
Galderic Rovira
Nati Muñoz
Mª Luisa Sturlese
Jordi Plana Austrich
Rosa Sacases
Margarida Marquès
Josefina Sacases
Núria Serra
Rosa Roca
Joseta Anatòle
Marcèl Baiche

EXCUSATS

Joan Mª Pujals, Conseller de Cultura
Núria de Gispert, Consellera de Justícia
Aurèlia Serra Gasulla
Pere Macias,Conseller Política Territorial
Antoni Cunillera
Xavier Trias, Conseller de Presidència
Maria Ginés
Joan Amorós Pla
Josep Ignasi Gelabert
Víctor Castells
Gabriel Martínez
Teresa Sandoval, Regidora de Gràcia
Agnés Tell
Vicenç Llorca, Drt. Relacions Culturals, Dep. Cultura
Clementina Gómez
Agustí Gallart,Drt.General de Telecomunicacions
Roser Pàmies
Carles Duarte, Director de Presidència
Ricard Gonzalez
Margarida de Descatllar, de Catalunya Nord
Fuensanta Reguera
Xavier Domènech, de Palma de Mallorca
Pere Manau Saumell
Vicent Pitarch, del País Valencià
Roser Pujals
Eugeni Surós
Damià Escudé
Joan Lucas, del Consell Nacional Català

MEMÒRIA II REUNIÓ INFORMATIVA A NARBONA SOBRE EL CONGRÉS OCCITANO-CATALÀ

A les 10 del matí, del diumenge 11 de gener de 1998, té lloc a l'Hotel Occitània, de Narbona una reunió informativa del CAOC.

Hi assisteixen 2 catalans i 7 occitans, que fan la corresponent presentació pròpia.

Xavier Bada fa una introducció sobre el tema de l'activitat més principal del CAOC, el Congrés Occitano-Català, previst per l'any 2000, i demana la col•laboració dels assistents per aquest projecte comú.

Enric Garriga parla de la gènesi del projecte del Congrès i de la seva aprovació per part de Presidència i Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Joan Pèire Laval, diu que el futur canviament dels Consells Regionals en les properes eleccions, faran també canviar les relacions de l'Euroregió amb la Generalitat, i diu que caldrà  iniciar una nova política  en aquest nou context amb els nous interlocutors.

Enric Garriga informa que el propi president de l'IEO actual, Felip Carbona, donà al CAOC el seu acord i compromís per a treballar al Congrés en la secció de Llengua i Cultura, el passat 20 de desembre de 1997.

Rogèr Seguelà, diu que cal començar a treballar des d'ara perquè els occitans són febles i les eleccions regionals faran demorar els contactes amb els governs regionals occitans en relació al Congrés.

Sèrgi Granier diu que cal contactar, apart el Felibritge, amb el moviment PARLAREN.

Joan Pèire Laval, valora la importància de l'IEO, que té 1500 socis, i que té una estructura real a Occitània, i estima que cal que sigui present en el Congrés Occitano-Català.

Antoni Pagès, proposa veure el futur, que són els joves, i fer actuacions com les calandretes i les  bressoles de la Catalunya del Nord. Com a sardanista català, resident a Narbona, s'ofereix per a fer anar sardanistes als diferents actes occitanistes. Informa que en els actes sardanistes, ells canten la cançó occitana SE CANTA.

Jacky Grau i Sèrgi Granier, inviten els assistents a anar a veure la calandreta de Narbona, la qual és visitada pels catalans i occitans.

ASSISTENTS CATALANS I OCCITANS

Enric Garriga Trullols
Rogièr Seguelà, de Narbona
Núria Bayó Mañosa
Sèrgi Granier, de Narbona
Xavier Bada
Antoni Pagès, de Narbona
Antònia Donadeu
Joan-Pèire Laval, de Sallèles
Robèrt Cazilhac, de Narbona
Bernat Tricoire, de Narbona
Jacky Grau, de Narbona

EXCUSATS

Jacme Delmàs
Joseta Brajon
Robert Tortosa
Marcel Baiche

MEMÒRIA PRESENTACIÓ DEL CONGRÉS A AGEN

A Agen, al Centre Cultural (sala polivalenta 1). Reunió del CAOC per a presentar el Congrés Occitano-Català. Primer presenta el Congrés Xavier Bada i en dóna els detalls Enric Garriga. Jacme Serbat (que representa també Felix Daval) recorda que es podria incloure en el Congrés la celebració del mil•lenari del Papa Silvestre II, occità. Marcèl Esquieu també recorda el centenari de Jansemin, que també es podria incloure. Cristian Rapin diu que cal interessar els joves i crear alguns emplecs de joves. Miquèl Berthomieux insisteix sobre els intercanvis de joves. Enric Garriga diu que hi ha projectes avançats de joves que volen anar a Occitània a treballar i a aprendre la llengua a canvi d'allotjament i menjar. Intervenen també, Jacme Delmàs, Sandrina Cadeac i Daniel Fongarò. Nadal Rey diu que el Congrés s'ha de presentar amb un eslògan  que cridi l'atenció i també ha de tenir una coherència  i un contingut  atractiu. Sandrina Cadeac diu que  la seva Setmana Occitana la feu  a partir de petits projectes dispersos. Miquèl Berthomieux indica que cal implicar l'altra administració estatal regional, com el DRAC. Enric Garriga demana si algú coneix un intèrpret professional occità. Miquèl Berthomieux, diu que cal dirigir-se a les escoles d'intèrprets i també a Xavier Lamuela, de la Universitat de Tolosa, perquè organitzi un  curs de capacitació i de titulació per passar de l'occità al francès. Marcèl Esquieu demana a Enric Garriga  una pàgina sobre el Congrés, per a publicar a Camins d'Estiu. Enric Garriga assegura que tots els presents seran informats del desplegament del Congrés. En acabar la reunió, Xavier Bada demana la col•laboració dels occitans  per fer un gran Congrés.

Assistents: Per part catalana:

Enric Garriga i Xavier Bada.

Per part occitana Jacme Delmàs; Daniel Fongarò; Miquèl Berthomieux; Jacme Serbat; Maurici Cuentra; Cristian Rapin; Patrici Gentié; Marcèl Esquieu; Sandrina Cadeac; Nadal  Rey i Ode Benoit.

Excusats : Joan Thomàs, Marcel Baiche, Anhès Negre i Felix Daval.

REUNIÓ A TOLOSA

El mateix dia es fa una reunió a les 16.30 hores al Col•legi d'Occitània a Tolosa, amb Felip Carbona, President  de l'Institut d'Estudis Occitans, i Xavier Bada i Enric Garriga, per presentar el Congrés. Podem comptar amb la col•laboració de l'IEO, especialment en la secció de Llengua, Cultura i Ensenyament.

MEMÒRIA DELS ACTES DE RIPOLL, OFRENA ESTENDARD DE SANT JORDI DE MATARÓ

A Ripoll, ofrena solemne de l’estàndard de Sant Jordi de Mataró a la basíl•lica de Ripoll. Missa  solemne oficiada pel bisbe de Vic. El CAOC fa una ofrena d'un plafó de la bandera catalana en flors, que els joves del CAOC Àlex Calvo i Jordi Valero dipositaren al peu de la tomba de Guifré el Pilós, davant de tota la imponent assistència. A la plaça, sardanes i castellers. Després dinar a la Teularia de Sant Joan de les Abadesses. Enric Garriga parla al menjador davant 400 persones sobre el CAOC i Occitània. Després parlen Narcís Sayrach i Pere Tort, i, per acabar, Enric Garriga invita cantar Els Segadors. Des de Barcelona amb autocar i directament, hi van 57 persones.


RESUM  DISCURS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS A la Teularia de St. Joan de les Abadesses

Em presentaré jo mateix: sóc Enric Garriga Trullols, del Cercle d'Agermanament Occitano-Català, que té per finalitat les relacions catalano-occitanes. Enguany, a partir del gener, commemorarem el 20 Aniversari de la nostra associació.

Entre els primers socis del CAOC recordo el secretari de l'Ajuntament de Mataró. També, els amics del Grup d'Història del Casal de Mataró vénen des de fa molts anys als Aplecs de Montsegur. També els Ministrils de la Palla de Mataró han vingut a l'Escola Occitana d'Estiu. I recordo que la meva primera conferència, la vaig fer al Casal de Mataró, invitat per l'amic Lluís Terricabras: vaig parlar sobre la Generalitat de Catalunya quan encara no hi era.

Us vull parlar una mica d'Occitània. Aquí veieu la bandera d'Occitània, que és un poble de 13 milions d'habitants que va dels Alps als Pirineus, i de l'Atlàntic al Mediterràni.

Enguany commemorem el 11è centenari del comte Guifré el Pilós. Doncs la seva mare Ermessenda era occitana, la seva àvia era occitana, la seva dona era occitana, i tots els seus descendents i els altres comtes catalans continuaren casant-se amb occitanes. Per això, i perquè moltíssims occitans vingueren a repoblar les terres conquerides als moros, els catalans actuals som descendents dels occitans.

Hispània, en aquell temps, era el país d'on arribaven totes les ràtzies que destruïen  el nostre país. Nosaltres tenim el nostre origen en els carolingis i els occitans, i no tenim res a veure amb Espanya.

Per això demanem una independència total respecte a Espanya i cosobirania a Europa.

Nosaltres, que hem vingut de Barcelona, no volem que els de Mataró s'emportin ells sols la joia dels actes fets aquest matí en motiu del lliurament de l’estàndard. Nosaltres també hem volgut participar en aquesta alegria.

I ara passo la paraula als Amics de Sant Jordi.


Enric Garriga Trullols
Secretari del CAOC 

ASSISTENTS:

Enric Garriga
Maria Lluïsa Baiget
Núria Bayó
Pascual Bacchetta
Teresa Clota
Montserrat Forneguera
Ernest Borràs Vila
Victòria Barderas
Roser Codina
Àlex Calvo
Jaume Vivó
Xavier Bada
Gabriel Martínez Bueno
Jordi Valero Nuet
Aurelia Serra Casulla
Antònia Donadeu
Esperança Miñarro
Maria Cruz Guzman
Teresa Pujol Aubià
Lluís Baulida
Rosa Solench Barceló

HEM VIST:

Maria Dolors Planas Comas
Pere Tort Tort
Francesca Sala Llovera
Jaume Vellvehy
Antoni  Cunillera
Joaquim Graupera
Maria Ginés
Josep Garriga Bosch
Núria Fortuny
Socors Salgado
Maria Carme Betriu Saura
Agustí Esteve
Maria Rosa Vila Omella
Anna Micó
Ricard Gonzalez Pardo
Germana d'Esteve Albert
Fuensanta Reguera
Narcís Sayrach Fatjó
Pere Camp i Auliach
Alcaldes de Ripoll i Mataró

XXXIII REUNIÓ CONJUNTA. ACTA REUNIÓ AMASSADA CONJUNTA ANUAL DE LES DUES SECCIONS DEL CAOC A LAVAUR

ACTA

Hi assisteixen 23 catalans i 22 occitans i s'excusen 10 occitans segons relació al final.

A les 15:55 h. comença la reunió a la sala "Justícia i Pau" de l'Ajuntament de Lavaur, segons un ordre del dia proposat i aprovat abans de començar.

1. Activitats realitzades.

Enric Garriga parla dels actes fets durant el 1997.

Marcèl Baiche anuncia que ha fet una conferència sobre Ausiàs March al Centre de Cultura d'Andorra. Baiche diu que a Mercus no volen fer coses occitanes. Sobre l'agermanament Berga-Tarascó, diu que l'alcalde de Tarascó no sap res de la història de la pròpia vila i Baiche en cita detalls històrics.

Jacme Delmàs parla del bessonatge entre Llançà i Pont del Casse.

Xavier Bada menciona l'agermanament de Lavaur-Vendrell i que cal, que el CAOC, col•labori en aquest agermanament.

Annie Rieu diu que la Pujada fou un èxit i que s'acabà la festa a Salau amb el grup Aigarèla. El sopar era preparat per un restaurador d'Holanda. Es felicita per la iniciativa d'un agermanament entre Salau i Alt Àneu. El Consell Regional fa una reconeixença per la Pujada.

Cristian Duthil. A Salau mancaven socis del CAOC occità. és una bella festa per a encoratjar a la Pujada a Salau, que és una presa de consciència occitana. Es lamenta que la pluja a Montsegur ens obligà a anar a Foix. L'endemà s'anà a Lavelanet i els alcaldes adjunts parlaven en occità.

Agnès Negre denuncia les falsedats que a Montsegur han dit contra el CAOC. S'han pagat les despeses d’instal•lació de l'Aplec.

Jacme Delmàs. Per publicar a LA SETMANA cal enviar informació abans del dijous. Per fer publicitat a LA SETMANA s'ha de fer tres setmanes abans de fer els actes.

Cristian Duthil. Es passà l'article sobre Salau a LA SETMANA.

2. Cronologia.

Enric Garriga enviarà la cronologia occitana a tots els presents occitans a l'Amassada del CAOC.

3. Proposta de Programa pel 1998.

Enric Garriga presenta la proposició de programa pel 1998.

Jacme Delmàs diu que cal fer les mateixes presentacions a Tolosa, Montpelhièr i Aquitània.

Xavier Bada parla del moviment universitari i de les joventuts occitanes i catalanes i dels contactes universitaris.

Joan Amorós parla del XX Aniversari del CAOC. Caldria fer una exposició de la tasca realitzada pel CAOC. Proposa premis a occitans i catalans que han treballat per les relacions occitano-catalanes. Parla de la commemoració del XX Aniversari del Congrés de la Cultura Catalana.

Cristian Duthil és d'acord per anar tots plegats a París a la Manifestació, com diu Garriga.

Jacme Delmàs parla sobre aquest mateix tema.

Antoni Costumero parla de l'agermanament Girona-Albi. També d'una possible subvenció. Diu que es fan les relacions d'agermanament en francès i espanyol. Hi ha un debat previst organitzat per l'IEO-Tarn.

Joan Thomàs diu que cal precisar que les relacions siguin des del mateix principi en català i occità.

Anhés Negre. Del bessonatge Foix-Lleida, els de la part de Foix no en diuen res al CAOC de Foix.

Xavier Bada diu que cal veure l'alcaldessa de Montsegur. Diu que no hi ha cap biblioteca a Montsegur. Cada cop Montsegur rep més diners del turisme. A la Croada patiren més Monferrier i Lavelanet que Montsegur.

Informe econòmic. Secció occitana.

Cristian Duthil presenta l'estat de comptes, que són aprovats. Menciona que han augmentat força els socis occitans.

Elecció de junta occitana.

Jacme Delmàs pren el compromís de ser Secretari durant tres anys.

Cristian Duthil diu que continuarà com a Tresorer. Proposa, junt amb Patrici Pojada, un secretariat tècnic.

Es proposa la següent junta del CAOC occità que és aprovada:

DISCORS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS A LAVAUR

15 de novembre de 1997

Sénher conse adjunt a la cultura, amics occitans, amics catalans,

Sèm venguts, los catalans del CAOC, per segond còp a Lavaur; lo primièr còp èra en 1994, e sempre menats per Joan Tomàs, un grand amic dels catalans.

Es pas un compliment de dire que Lavaur es una bèla vila, una polida vila, mas tanben es una vila plena d'art e d'historia. Una istòria crusèla, aquela de la Crosada que a Lavaur escriguèt un dels episòdis mai sagnants.

La desfaita occitana foguèt lo començament del declin, de la gran tombada del pòble mai culte d'Euròpa. Pauc a pauc, lo francès a tampat totas las sorgas, a assecat totes los rius de la lenga occitana e, fin finala, l'a substituïda, sens li daissar cap de luòc dins l'escòla e mens encara dins la vida sociala, publica e oficiala.

E ara sèm aicí, catalans e occitans, a la comuna de Lavaur e parlam encara la meteissa lenga de la Dama Guirauda de Lavaur, getada e peirada dedins lo potz, per los crosats. Era lo 3 de mai de 1211, fa 786 ans d'aquò. E malgrat lo temps passat l'occitan es pas mòrt encara e vòl viure, tornar reviure dins una Euròpa novèla. Vòl èstre tant o mai respectat que las autras lengas europèas sense estat pròpi e, evidentament, los catalans sèm del meteis vejaire, de la meteissa opinion.

Còsta de veire un càmbiament dins l'Estat francés, embarrat, enfangat a l'entorn de l'article II de la Constitucion de la Republica francesa, que proclama lo francés sola lenga oficiala.

Mas se fasem l'analisi de pichonas causas, que se son passadas ongan, podèm arribar a pensar que i a quicòm que bolega per cercar una sortida a aquel coul de sac de la Constitucion francesa.

Per exemple, lo 29 de mai, l'associacion de las Calandretas signèt a París un acòrdi amb lo Ministèri de l'Educacion Nacionala per metre en marcha un Institut Superior de formacion dels mèstres, regents de las Calandretas, mas tanben de las autras lengas de la Republica.

E aquò serà una realitat, perque dins un mes, lo 19 de decembre d'ongan, serà inaugurat oficialament aqueste Institut Superior de Formacion de regents en lengas diferentas del francés a Besièrs.

Lo 21 de mai, lo Parlament regional del Piemont fa una lei de promocion de l'occitan de las Valadas occitanas d'Italia, e tanben, dins las valadas, i a una autra novèla oficiala. La Comunautat europèa a aprovat lo projècte denominat Espaci occitan, a Dronier, dins la Val Maira, per far un Institut d'estudis occitans, que vòl dire totes los servicis de la lenga e cultura occitanas.

L'Espaci Occitan de l'Occitania italiana, se met en marcha, amb l'idèa de trabalhar amassa amb l'Occitania de l'estat francés, e l'Occitania de l'estat espanhòl, la Val d'Aran.

Lo còst de l'Espaci es de 3 miliards de liras. La Comunautat europèa paga lo 75 per cent e las comunautats montanas e la província pagan lo 25 per cent restant. Aquò es una avançada extraordinària.

Lo 6 de mai començan las classas dins la novèla Calandreta d'Orlhac, dins Cantal, malgrat fòrça  problèmas economics..

Lo 1èr d'octòbre comença lo primièr Col.legi occitan, de l'Associacion Calandretas, a Lates, pròche Montpelhièr, per aculhir los escolans que son passats abans per las Calandretas.

Lo 8 de junh comença de trabalhar Lo Conselh de la Lenga occitana per reglar las causas dificilas de la grafia de l'occitan.

Las causas passadas al Zènit de Pau, al Teatre de la Ciutat de Carcassona, fan dire als jornals que los que dison que la lenga occitana es mòrta auràn de tampar lo bèc d'ara endavant.

Se los catalans se bolegan, se Europa se bolega, perqué pas Occitania?. França es lo darrièr wagon del trin de las Lengas. Totes los estats modèrnes d'Euròpa an signat la Carta de les Lengas, mens França. Cresi qu'aquesta situacion es plan vergonhosa.

Dins un temps ont la conservacion del patrimòni es la tasca que definís melhor l'accion culturala dels Estats, es una contradiccion doblidar aqueste grand patrimòni vivent, qu'es la lenga d'un pòble. E que, dins lo cas de l'occitan, és lo patrimòni qu'a mai de riquesa istorica d'Euròpa.

Ara, lo CAOC es en trin d'acabar lo primièr periòde de 20 ans. En genièr farà 20 ans que foguèt creat a Barcelona. Aqueste mes, lo govern de la Generalitat de Catalonha a declarat lo CAOC Associacion d'interés cultural. Es una tardiva reconeissença del trabalh qu'a fait lo CAOC per far tornar las relacions occitano-catalanas. Mas lo crepuscul, l'obscur calabrun, ara sembla que se torna lutz d'alba. E dins lo novèl periòde de 20 ans las relacions catalano-occitanas s'afortiràn d'amistat  e de ligams entre los dos pòbles.

E amb aquesta confiança cridi:

Visca Occitania. Visca Catalonha!

Enric Garriga Trullols

Secretari General  CAOC catalán

Lavaur 15/11/1997

L'AMASSADA DEL CAOC A LAVAUR

Lo 15 de novembre 1997, lo Comitat d'Afrairament Occitanò-Catalan tenguèt son amassada generala a La Vaur. Aquela preséncia, dins una vila cargada d'istòria, se voliá simbolica: nos remembreron la resisténcia e lo martiri de Dòna Guirauda e de sons companhs, en 1211, fàcia a la Crotzada. La Vaur es la primièra vila que signèt una convencion amb l'IEO per una promocion de la lenga occitana.

Participava a l'acamp lo Centre de Desvolopament economic occitan, de Mièjorn Pireneus, (CEDEOC), que la tòca es de valorisar la lenga e la cultura occitanas dins l'activitat economica.

De l'activitat del CAOC s'illustra la volontat dels sòcis catalans de se portar solidaris del combat occitanista. Lor preséncia fòrça la legitimitat, gaire reconeguda, de l'emplec de l'occitan dins los actes oficials. Atal se compren l'omenatge rendut al mes de mai a Sitges a Josep Carbonell i Gener, publicista, critic d'art e istoriograf catalan qu'entretenguèt una correspondència amb Loís Alibert: èra coma nòstris amics catalans del CAOC, "enamorat d'Occitania".

Lo CAOC es present pels nòstris grands rendetz-vos: atal participava a la manifestacion de Clermont, per l'occitan a la television.

A l'endavant, lo CAOC serà atentiu als agermanments entre ciutats catalanas e occitanas. Ongan, Alt Anèu e Conflens-Salau van realisar un bessonatge. Las "Pujadas" al Pòrt de Salau contribuèron an aquel raprochament. Las culturas catalana e occitana se devon defendre dins l'encastre d'aquelis intercambis, presentats sovent coma franco-espanhòls!

Per l'an que ven, la vintena trobada de Sant Joan a Montsegur serà, mai que mai, celebrada: una còla de Sardana es ja prevista. Se podriá organizar una pichòta mòstra sus nòstres vint ans d'afrairament, amb un omenatge als iniciators del CAOC que foguèron Joan Fuster e Pèire Lagarda. Per esperlongar e donar una permanença an aquela preséncia, Marcèl Baiche, nòstre president, evoquèt un possible musèu occitan a Montsegur.

President: Marcèl Baiche; Vice-president: Joan Thomàs, de Lavaur; Vice-president segon: Antoni Costumero, d'Albi; Secretari  general: Jacme Delmàs, de Bordeus; Vice-secretària Anhés Negre, de Foix; Vocals: Didier Negre, Annie Rieu, Pèire Pessamessa, Patrici Pojada, Joan Maria Barniol, Joan-Jacme Maureta, Josèp Sans, Comte Josserant St.Priest d'Urgell, Felitz Daval, Gilabert Nariòo, Alan Roch, Jòrdi Peladan i Jacme Taupiac.

Un cop  votada i aprovada l'anterior Junta, es recorda que hi ha tres propostes per la nova reunió conjunta del CAOC, pel 1998, que són Albi, Agen i Val d'Aran.

Informe de la situació catalana.

Enric Garriga fa una breu exposició

Informe de la situació occitana.

Jacme Delmàs fa petit anàlisi.

Torn Lliure.

Pèire Pessamesa parla de la Renaixença del teatre provençal ja que és un fet nou.

No havent-hi altres temes a tractar, es clou l'amassada, a les 19 hores, per anar a la recepció oficial.

Jacme Delmàs                          
Enric Garriga Trullols
Secretari del CAOC occità          
Secretari del CAOC català

ASSISTENTS

Enric Garriga
Marcèl Baiche, d'Andorra
Núria Bayó
Patrici Pojada, de Pàmias (09)
Joan Amorós
Pèire Pessamessa, de Bonius (84)
Concepció Molinas
Cristian Duthil, de Rius (09)
Xavier Bada
Anhés Negre, de Foix (09)
Antònia Donadeu
Daidièr Negre, de Foix (09)
Núria Serra
Cristian Laus, d'Albi (81)
Hildebrand Miret
Joan Antoni Costumero, d'Albi (81)
Anna Marzà
Joan Jaume Maurette
Assumpció Torrent
Tornafuelha (31)
Jordi Amorós
Josep Sans, de Brassac (09)
Lluís Gelis
Joan Thomàs, de Lavaur (81)
Oriol Mestre
Annie Rius, de Salau (09)
Pascual Bachetta
Marc Reynés, d'Albi (81)
Ma. Teresa Sabater
Comte Josserant, de Sant  Priest d'Urgell  i femna, d'Avinhon (84)
Rosa Vila Omella
Concepció Sellés
Joan Farenc, d'Algens (81)
Àngel Sellés
Jacme Delmàs, de Bordeus (33)
Ramon Agulló
Sergi Viaule, de Sant Sulpic (81)
Galderic Rovira
Pèire Senegas, d'Albina (81)
Lluïsa Sturlese
Bernat Vernhièras, de Castres (81)
Lluís Baulida
Eric Barta, d'Albi (81)
Maria Cruz Guzman

EXCUSATS        

Catarina Wanou, de Guadalupe      
Nadal Rey, de Vila Diu (82)
Sergi Javaloyes, de Jurançon (64)      
Joan Bernat Molinièr, de Foix (09)
Alan Roch, de Carcassona (11)      
Joan Maria Barniol, de Bordeus (33)
Felitz Daval, d'Orlhac (15)      
Gilabert Nariòo, d'Ortès (64)
Jòrdi Peladan, de Nimes (30)      
Jacme Taupiac, de Montalban (82)

MEMÒRIA 52 AMASSADA GENERALA DE L'INSTITUT D'ESTUDIS OCCITANS A CARCASSONA

El CAOC ha assistit a la 52 Amassada Generala de l'Institut d'Estudis Occitans (IEO), que durant els dies 8 i 9 de novembre s'ha celebrat a Carcassona, a la sala de l'hemicicle del Liceu Carlemany i ben organitzat per la secció IEO-Aude, de Carcassona,(Alan Roch i Mirelha Bras).

Els catalans del CAOC eren 9 persones, que hi anaren en tres cotxes diferents, car no es pogué fer un autocar, en canvi tots anàrem al mateix hotel ESPACE, igual que molts occitans de fora Carcassona. Creiem que hi havia vora 200 persones.

A la sessió del mati s'invità a Enric Garriga a fer un discurs informatiu sobre el CAOC. Feu referència als actes més importants del 1997, de la declaració d'entitat d'interès cultural per la Generalitat, del XX Aniversari del CAOC, del centenari Josep Carbonell i Gener, del Forum i del Congrès Occitano Català i dels esdeveniments més importants catalans i acabà amb una nota d'esperança de futur pels nostres dos pobles.

Després de la sessió del matí, a la qual els catalans hi assistiren a la segona part, s'anà a la Calandreta de Ciutat, (carriera del Plo), i al pati hi hagué una recepció, un aperitiu i discursos d'acolliment, per part dels responsables de l'escola occitana. Per dinar cadascú anà allà on volgué. Cinc dels catalans dinarem per un costat i quatre de joves per un altre.

Havent dinat tingué lloc la sessió oficial d'obertura, amb la intervenció dels invitats oficials. El representant del Conselh General de l'Aude, Jacme Arino, feu un discurs en occità, après, segons digué, de la mestra Mirelha Bras.

L'adjunt del Conse (Tinent d’alcalde) de Carcassona i ex-diputat, Gerard Larrat, parlà també en occità familiar molt fluid. Quan era a París li deien el diputat occità.

En la continuació de la sessió, el president anterior Robert Martí, s'acomiadà pels presents, el quals dempeus li tributaren un aplaudiment formidable.

A continuació hi hagueren una colla d'intervencions, entre les quals destaquen la de Felip Carbona; de Joan Loís Blenet, sobre l'ensenyament; Felip Cosinier, que parlà de la CEEPOC, Cambres Econòmiques dels Països d'Oc; David Grosclaude, sobre les possibilitats de creació d'emplecs relacionats amb la llengua occitana; Joan Francès Blanc, de l'IEO de París; Claudi Moliner, sobre comunicació i modernitat, etc. i molts d'altres.

Acabada la sessió de la tarda, al mateix Liceu Carlemany, hi hagué un sopar de bufet lliure (manjadreit), per cert molt bo i abundant, amb una gran i diversitat de vins de totes les classes, presentats pels seus productors.

A continuació, després d'una breu pausa a l'Hotel, anàrem al Teatre Municipal de Carcassona. La primera actuació musical del grup Josèp lo Gavach fou un bon troç insulsa. En canvi la segona de Fai Lum fou plena de color i simpàtica i agradà tothom. Tinguérem l'ocasió, en finalitzar l'actuació, de parlar amb Joan i Rosalina Cortial.

L'endemà, diumenge, el pare M.Miret, que havia vingut amb el CAOC, concelebrà una missa en francès a la catedral de Ciutat. Paral•lelament es celebrava al Liceu Carlemany la darrera sessió de l'Amassada. Continuaren les intervencions i destaquem la de David Grosclaude que parla dels mitjans de comunicació occitans. Pronostica que la televisió actual en occità està en vies d'acabar-se. França  és l'únic lloc on no hi ha televisió nacional.

Jacme Taupiac, replica que en lloc de fer una revista en francès sobre temes occitans seria millor fer una pàgina o mitja en els mitjans en francès de gran difusió en Occitània. Claudi Barsotti, parla sobre la premsa a Provença. Joan Vilotte fa una intervenció molt aplaudida i entre els diferents punts parla de la representació exterior.

Es posa a votació l'Informe d'Orientació, que s'aprova pel 70 per cent i 30 per cent vota en contra. Per l'elecció del President i del Conselh d'Administració tots els vots són a favor.

Així s'acaba la 52 Amassada.

Els representants del CAOC feren nombrosos contactes i molts occitans s'hi posaven en relació per demanar col•laboracions, exposar projectes o requerir informació. Es vengueren samarretes, gorres i altres materials del CAOC. Els catalans tornaren a Barcelona, uns abans de dinar i els altres després. Havien estat dues Jornades ben aprofitades i el bon temps hi ajudà.

Carcassona un cop més ens havia fascinat i captivat.

Enric Garriga Trullols
Secretari del CAOC

DISCORS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS A LA 52 AMASSADA GENERALA DE L'IEO A CARCASSONA

8 de novembre de 1997

Cars amics,

Sèm arribats de Barcelona nòu catalans del Cercle d'Afrairament Occitano-Catalan (CAOC), per assistir a la 52 Amassada de l'IEO a Carcassona. Me rapèli que lo primièr cop per ieu que soi vengut a l'IEO foguèt a Tolosa, a la 39 Amassada, lo 3/4 novembre de 1984, que al mateis temps èra lo 40 aniversari de la fundacion de l'IEO. M'agradèt fòrça e pendent l'Amassada se parlèt fòrça de los catalans. Gardi la memòria qu’escriguèri en aquela escasença. A partir d'aquel moment soi sòci de l'IEO, e d'aquò fa 13 annadas, e ai assistit, sempre amb companhia d'autres catalans, a totas las Amassadas, qu'èran a mens de 500 km de Barcelona. Las qu'èran mai luenh èra pas possible d'i anar. Dins aquestes rares ocasions anirem pas a la fèsta de Dunas, que se passa a la meteisa data de l'Amassada de l'IEO.

M'agradariá vos dire que manca solament 45 jorns pel 20 aniversari del CAOC. L'an venent serà la nòstra annada mai importanta. Sabi pas se aurem de sous, mas vos pòdi assegurar que lo CAOC farà força de causas, car trebalha unicament per las relacions occitano-catalanas. Las nòstras activitats, pendent tota l'annada, nos ocupan tota la setmana e tanben los dissabtes e dimenges.

Ara soi a la retirada, a partir del premièr de genièr, e pendent tota la jornada soi present al sèti del CAOC a Barcelona. Mas i a, en mai, 2 personas lo matin e tres personas lo ser. Aquò fa sièis personas cada jorn. Per l'instant ma santat me permèt trabalhar e far trabalhar aqueste monde, que ven cada jorn al CAOC, e sabi pas pendent quant de temps encara, aquò serà possible.

Lo 23 d'octubre d'ongan la Generalitat a publicat, dins son Jornal Oficial, l'acord del govèrn catalan, qu'a declarat lo CAOC associacion d'interés cultural. Aquò arriba amb 20 ans de retard, mas es una reconeixença oficiala del nòstre trabalh per Occitània e Catalonha.

Abans, lo 24 de març, comencèt a Sitges, l'an del 100 aniversari de la naissença de Josep Carbonell i Gener. Es l'òme qu'èra president de l'Oficina de Relacions Meridionalas de la Generalitat, que faguèt finançar e publicar a Barcelona la Gramatica Occitana de Loís Alibert. Per la part catalana avèm fait fòrças d'actes e d'exposicions, mas caldrià que per part occitana tanben se faga quicom de digne e de juste en son onor, a un catalan que pendent tota la vida trabalhèt per Occitània e faguèt un trabalh extraordinari. Lo final del centenari se farà a Barcelona e tanben a Occitània, mas sabem pas on, lo mes de març de 1998.

Aquí tanben i a una bona novèla. Lo centenari aurà una seguida, perqué s'a creat un Forum Occitano-Catalan, permanent, a Sitges amb l'ajuda de la Comuna e la participacion d'autres entitats, per exemple lo CAOC, la Fundacion catalano-occitana, la Universitat Autònoma de Barcelona e d'autras. Los occitans i son convidats tanben.

Per dire solament lo mai extraordinari, lo 5 d'abrial, lo CAOC èra a la Manifestacion per la Television Occitana, a Clarmont d'Auverha e lendeman a la Fièra del Libre del Sud, a Vilanòva d'Òlt. Lo 6 de mai, lo CAOC participava a la Setmana Occitana de la Universitat Autònoma de Barcelona, ont se fan corses oficials d'occitan.

Lo 6 de junh, lo CAOC convida un jove escrivan occitan, Nicolau Rei-Bethveder, per far una conferència en Barcelona, en la mai importanta associacion, l'Ateneu Barcelonès, dedins l'encastre d'un autre centenari, del musician occitan, Deodat de Severac, nascut a Sant Fèlix de Lauragués e mòrt a Ceret.

Lo 21 de junh se fa lo 19 Aplec dels Fòcs de Sant Joan a Montsegur. L'an venent serà Montsegur l'encastre d'una granda festa catalano-occitana, en l'escasença del 20 Aplec e del 20 aniversari del CAOC, amb la collaboracion de la Generalitat. Serà lo dissabte 20 de junh.

Lo 13 julh serem presents al Grand Teatre de la Ciutat de Carcassona, per ausir lo grand espectacle de Nadau. Gardarem per sempre la mai granda remembrança d'aqueste acte impressionant.

Lo 3 d'agost se fa la X Pojada al Port de Salau e normalment participan 600 personas, que montan a pè la montanha, a 2015 metres d'altitud, cadun de son costat.

Lo 25/31 d'agost avèm participat a l'EOE. Amb aqueste còp, son 19 ans seguits, amb catalans del CAOC, i fasèm cada còp venir musicians catalans.

E lo darrièr, dins la causas mai importantas, foguèt lo 28 e 29 octubre, a la Universitat de Lhèida. Doas jornadas d'Estudi e Debat sus lo tema Occitània e Catalonha.

E ara vos convidi a totes a participar a l'Amassada de las doas seccions occitana e catalana del CAOC, que se passaràn a Lavaur, lo dissabte e dimenge que ven. En aqueste moment farem l'analisi mai prigond de totes les activitats del CAOC del 1997.

Avèm fait mai de 40 activitats principalas en un an.

En mai d'aquò preparam una causa encara mai importanta, un grand Congrés occitano-catalan, amb la participacion del Govèrn de la Generalitat de Catalonha e los Conselhs regionals occitans e força associacions occitanas e catalanas.

E per acabar vos vòli dire que i a un fum de causas importantas qu'an passat en aqueste an. Per exemple, lo jornal Segre, de Lheida, que publicava solament en castelhan, a partir del 2 de setembre edita tanben en catalan. En aqueste moment l'edicion catalana del Segre es igual a l'edicion castelhana del Segre e lo jornal fa un 20 per cent mai de vendas en total. Igualment lo jornal de Barcelona El Periodico a partir del 28 d'octòbre començarà a editar tanben en catalan. En aquest moment es lo primièr jornal mai vendut en catalan de Catalonha. A passat lo jornal AVUI.

La setmana passada era anunciada l'oficialitat del catalan a la ciutat de l'Alguer, a l'iscla de Sardenha. Es una reconeissença, de l'estat italian, al catalan com a lenga oficiala de l'administracion a l'Alguer.

Davant-ièr ai ausit a la Television catalana coma un diputat d'Aragon, de Fraga, parlava en catalan, a las Cortes de Saragossa, que se passan normalment en castelhan, per anonçar l'aprovacion de la novèla lei que farà oficials, a Aragon, l'aragonés e lo catalan. Aragon serà ara un país trilingue, amb tres lengas oficialas. D'autra part a Catalonha l'ensenhament de l'occitan, des de fa dos ans se fa a la Universitat Autònoma de Barcelona, en dos nivèls, tanben a la Universitat de Lhèida e en dos instituts, o collegis, de Sant Cugat e de Terrassa. Lo professor catalan d'occitan, al liceu de Terrassa, es dedins aquesta sala.

En aquestes moments i a de problemas a Catalonha per acabar la novèla Lei de Normalizacion del Catalan, mas malgrat aquò i a fòrça de causas novèlas que nos portan a éstre optimistes de la part catalana e tanben de la part occitana.Pensi qu'arribarem a nos rescontrar e restablirem l'anciana frairetat catalano-occitana.

Grand mercès a totes.

Enric Garriga Trullols

Secretari General CAOC occitan

Carcassona 8 novembre 1997

ASSISTENTS CAOC CATALÀ

Enric Garriga Trullols
Núria Bayó Mañosa
Hildebrand Miret
Xavier Bada
Antònia Donadeu
Antoni Gomis
Teresa Pardo
Jaume Figueres Trull
Maria Rosa Pallàs

ASSISTENTS CAOC OCCITÀ

Bernat Bergé, de Granada (31)
Gui Senges, de Tolosa (31)
Claudi Barsotti, de Marselha (13)
Miquèu Chapduelh, d'Agonac (24)
*David Grosclaude, de Morencs (64)
Felip Hammel, de Besiers (34)
Jaqui Ten, de Vilafranca de Roerga (12)
*Robert Tortosa, de Sijan (11)
*Pèire Pessamessa, de Buous (84)
Eliana Tortet, de Gap (05)
Bruno Cecillon, de Montpeller (34)
Joan Cortial, de Lo Vibal (12)
Rosalina Cortial, de Lo Vibal (12)

(Els marcats amb * són socis)

HEM VIST - ENS HAN CONTACTAT

Felip Carbona, d'Aurevila (31)
Claudi Molinier, de Besiers (34)
*Robert Martí, de Pueglaurenç (81)
Jacmelina Laignel-Duval, de Saïx (81)
*Jacme Taupiac, de Montalban (82)
*Cristian Laux, d'Albi (81)
*Patrici Pojada, de Pàmies (09)
Joan-Loís Blenet, de Montpelhièr (94)
*Jòrdi Peladan, de Nimes (30)
Renat Pons, de St. Joan de Vedas (34)
*Josefa Brajon, de Sijan (11)
*Miquèl Audoier, de Rodés (12)
Teresa Duverger, de Picapol (47)
Inés Cavalcanti, de Drauni (25) (Itàlia)
Marcèl Esquieu, de Picapol (47)
*Alan Roch, de Carcassona (11)
*Bernat Vernhieras, de Castras (81)
Mirèlha Bras, de Carcassona (11)
Bernat Giacomo, d'Orlhac (15)
*Roman Deleuze, de Montpelhièr (34)
Alan Raynald, de Lexos (82)
Gerard Zuchetto, de Carcassona (11)
*Joan-Jacme Maurette, Tornafuelha (31)
*Roger Seguelà, de Narbona (11)
Daidier Froesel, de Lyon (69)
Gustau Alirol, St.Julian, Chap(43)
Pau Reyneouard, de Juesa (07)
*Jaume Ressaire, de Banhous (30)
Andriu Bianchi, de Lavardac (47)
Joan Vilotte, de Tolosa (31)