MEMÒRIA FANJAUS - CARNAVAL DE LIMÓS - FIRA DEL LLIBRE A MONTOLIU

Com ja és tradicional, Alan Roch, de Carcassona, ens ha preparat una interessant excursió a Fanjaus, a partir de Carcassona, i que es completa amb la presència al Carnaval de Limós i l'endemà repetim, un cop més, la presència catalana a la Fira del Llibre occità, a Montoliu.

El dissabte som rebuts a la mateixa entrada de Fanjaus per Gui Peyrot, alcalde adjunt de Fanjaus, i per Janina Cassignol, esposa de l'alcalde de Fanjaus i professora d'occità a Bram i que ens farà la visita en occità. Després, més tard, s'hi afegeix l'alcalde i també se'ns afegeix Joan Felip Monnier, de Ramonvila, que havia llegit el programa del CAOC. El dinar es fa al convent de les dominiques. Es visita el convent dels predicadors, l'església de l'Assumpció, Casa de Sant Domènec i el Senhador, des d'on hi ha una vista panoràmica de la plana i la Muntanya Negra, la d'Alaric i els Pirineus. Ha estat una visita força impactant pels records històrics que conté.

Després anem al Carnaval de Limós, al qual assistim abans i després de sopar a un restaurant de Limós. Finalment retornem a l'hotel de Carcassona.

L'endemà, després d'esmorzar a Carcassona, anem a Montoliu i participem als diferents actes, entre els quals una conferència sobre cuina occitana, per Mirelha Bras i Claudi Barsotti. El dinar es fa fora de Montoliu, en una granja, amb els occitans. Dinar musical amb "Sofia e los Occiputs", de gresca i animació. Es compren llibres occitans. El CAOC ven samarretes SOM/SEM 23 MILIONS.

Han estat dues jornades ben aprofitades.

E.G.T.

ASSISTENTS I VISTOS

Enric Garriga Trullols
Antòni Olles, de La Pena (13)
Núria Bayó Mañosa
Marc Reynes, de Carmaus (81)
Maria Garcia Arcos
Amadeu Escach, de Matamala (66)
Manuel Blesa
Joan-Batista Fornié, d'Esquay(14)
Maria Moreno
Felip Carbona, d'Aurevila (31)
Dolors Ayats
Franc Bardou, de Tolosa (31)
Núria Roig Esteve
Joan Felip Monnier,de Ramonvila
Pilar Moneba
Gui Peyrot, de Fanjaus (11)
Alfons Serra
Janina Cassinhol, de Fanjaus (11)
Maite Ruiz
Carme Violant
Miquel Gallart
Francesca Sala Llovera
Montserrat Fornaguera
Núria Comas Fornaguera
Felip Carbona, d'Aurevila

MEMÒRIA JORNADAS OCCITANAS DE DUNAS (OC)

Frairetat occitanò-catalana a l’aunor

Ongan per la Sent-Martin lo vent d’autan bufava coma un fòl, caquelà fasquèt un polit temps, plan suau malgrat lo delavassi del dimenge matin. Aquelas jornadas siosquèron vertadièrement una reüssita. Osca donc a totis loa organisators e als que ajudèron.

Lo dissabte 11, de 2 oras e mièja a 5 oras e mièja, una charradissa se debanèt a la sala dels templièrs. Un cinquantenat de personas, demest elas un brave punhat de catalans, ausiguèron, amb interés tot çò que se diguèt sus çò que i a de comun entre catalans e occitans.

En prumièr, Jacme Serbat presentèt los intervenents e rapelèt las relacions estreitas que dempuèi de sègles existisson entre Catalonha e Occitania, a causa de la proximitat geografica, de l’istòria e de la cultura.

Puèi, Joan Matieu, president del Cercle cultural, parlèt de las activitats que se fan a l’entorn de l’occitan: talhièrs de danças tradicionalas e de lenga occitana.

Alavetz la paraula siosquèt balhada als amics catalans, Xavièr Lamuela professor d’universitat a Girona e Enric Garriga Trullols, secretari general del CAOC (comitat d’afrairament occitano-catalan).

Lo premièr nos expliquèt fòrt plan que catalan e occitan èran mai que doas lengas sòrres mas puslèu doas lengas bessonas.

Lo segond nos parlèt del ròtle màger que jòga lo CAOC dins la dralha dels escambis fructuoses entre Occitania e Catalonha. Aquelis escambis nombroses, l’istòria ne pòt testimoniar.

Apuèi, Alan Rainal, conselhièr pedagogic d’occitan, nos diguèt que, malgrat d’amelioracions balhadas pel ministèri de l’Educacion Nacionala, l’occitan es luènh d’èsser ensenhat, coma lo catalan, lenga oficiala qu’es auèi reconeguda, al nivèl internacional.

Intervinguèron tanben los sénhers Cristian Rapin, Nadal Rèi, Abel Escudèr, occitanistas coneguts e En Bada, vice-president del CAOC e deputat catalan.

Lo sénher Delpuèg, president de la Cava de Donzac, parlèt de far conéisser los vins del Brulhés en botant sus las botelhas d’etiquetas en occitan, mas fasquèt remarcar qu’aquò pausava problèma pr’amor que l’occitan èra pas reconegut coma lenga oficiala.

Per acabar, Cristian Astruc, Conse de Dunas e conselhièr general del canton d’Auvilar, mercegèt tot lo monde e diguèt qu’un grop de defensa de la cultura occitana e de las valors tradicionalas veniá d’espelir al conselh general de Tarn-e-Garona.
De mai, una expausicion interessanta illustrava aquela parladissa. Puèi, lo monde siosquèron convidats per tastar lo vin novèl de Brulhés.

A 9 oras del ser, a la sala nòva de las fèstas (Pòle Sud-Oèst) se debanèt un concèrt seguit d’un bal tradicional.

Un public plan nombrós fasquèt rampèu als dos grops: “Los Braiauds”, venguts d’Auvèrnha nos fasquèron descobrir las borrèias dins lor varietat mentre que los Perlinpinpin, coma de costuma, nos encantèron per lor originalitat e lor naut nivèl musical.

Aquela serada s’acabèt per un bal tradicional amb los Braiauds duncas e una ora avançada de la nuèit, que las cambas ne posquèsson pas mai e que los uèlhs cluquegèsson!


Lo dimenge 12 comencèt per una aubada que convidèt lo monde a anar a la glèisa ont l’abat Olièr, rector de la parròquia, diguèt una messa en occitan. I participèron tanben los grops folclorics e la corala de Dunas.

Profitèrem aquí d’una brava ora de cultura occitana.

Apuèi sus la plaça dels martirs, los grops folclorics nos balhèron un abans-tast de l’espectacle de la vesprada seguit per un aperitiu ofèrt per la municipalitat. Puèi la matinada s’acabèt per un dinnar plan coma cal ont, zo cal díser, nos trachèrem que l’aligòt de Laguiòla se marida plan amb lo vin del Brulhés. La confreria dels vins del Brulhés, coma de costuma, intronisèron a aquel moment convivial dos autres membres.

A 3 ores del vèspre, a la sala nòva de las fèstas, un fum de monde se regaudiguèron a la vista de diferents grops folclorics que presentèron cadun un programe de qualitat. Es pas la pena de díser que lo monde truquèron de las mans tant que posquèron. “Los dançaires del Brulhés” entamenèron l’espectacle seguits pels “dançaires catalans” acompanhats de la “Cobla catalana principal del Rosselló”. Nos encantèron ambe lor coregrafia que la sardana n’èra solide la reina. Puèi, los “Pastorèls del Roergue” de Vilafranca acompanhats musicalament coma se deu de la cabreta fasquèron petar la borrèia.

Aquelas doas jornadas s’acabèron per un sopar a vos lecar los pòts. Figuratz-vos qu’èra d’anhèl, còit a l’ast amb mongetas a totjorn lo bon vi del Brulhés. Per clavar lo grop gascon, tot jovenòt “Qüate Vents” que se merita plan de reüssir animèt lo darrèr bal tradicional d’aquelas fèstas.

“Ficatz-me lo camp, canalha, ficatz-me lo camp d’aicí!”, coma zo ditz la cançon, mas tornatz l’an que ven, serètz totjorn benvenguts! Adiussiatz e a l’an que ven!

Jacme Serbat
CAOC occitan

MEMÒRIA XXIX AMASSADA CATALANO-OCCITANA A PÀMIAS

El dissabte 13 de novembre del 1993 des de Barcelona surt un autocar a les 6h15 del matí, per anar a Pàmias per fer la XXIX Amassada Catalano-Occitana del CAOC. Som rebuts per Patrici Pujada, que ens acompanya a l’hotel. Després d’una curta passejada pel centre de Pàmias, anem a la Sala Municipal per fer l’Amassada. Els assistents occitans són principalment de l’Arieja. Es fa una extensa exposició de les activitats realitzades  el 1993 i es presenta la proposta del programa del 1994. Enric Garriga, secretari català, presenta una proposta de Manifest de Pàmias que és aprovat per unanimitat i es demanaran adhesions. Després sopàrem al restaurant l’Arcada, propietat d’una catalana sòcia del CAOC, Maite Spacià. A continuació anem a la Sala dels Jacobins per fer una vetllada amb el grup musical del Fogal de Foix i l’actuació especial del cantant català Miquel Pujadó. S’acaba amb danses occitanes.

L’endemà diumenge 14 de novembre de 1993 a la plaça de la República, catalans i occitans fem una comitiva amb banderes occitanes i catalanes cap el carrer d’en París on morí el poeta occità Pròsper Estieu. Es feren discursos i cant dels himnes. Després anem cap a la plaça Crailsheim per plantar un arbre, un bedoll (un beç, en occità). Tots participen a la plantada. Marcèl Baiche i Joan Amorós fan sengles discursos i es canten els himnes i també la Copa Santa. A continuació hi ha una recepció oficial a l’Ajuntament amb un discurs en occità de Marcèl Baiche i un en català d’Enric Garriga, el qual llegeix el Manifest de Pàmias aprovat el dia abans. Es lliure als dos alcaldes  adjunts una cassette amb l’himne oficial de Catalunya “ELS SEGADORS” amb diferents versions corals i orquestrals. Després s’acaba amb un aperitiu. Per acabar es dina al restaurant l’Arcada i es canten els himnes, la Copa Santa i la Cançó dels Adéus.


ALGUNS ASSISTENTS CATALANS      


ENRIC GARRIGA                        CARME PEDRA
JOAN AMORÓS                          LLUÍS BAULIDA
JOSEP RAHOLA                          MARIA CRUZ
NÚRIA BAYÓ                              CONCEPCIÓ MOLINA
NÚRIA FORTUNY                      JORDI AMORÓS
FREDERIC RICART                     MIQUEL PUJADÓ
ANNA VALLÈS                           MONTSERRAT BORRÀS
PASQUAL BACHETTA               JOSEFINA PEDRA
MONTSERRAT ESTRADA          RAMON AGULLÓ
ROSA ROCA                                AGUSTÍ AGUILAR


ALGUNS ASSISTENTS OCCITANS

MARCÈL BAICHE
JOAN-CLAUDI CHABROUTY
JOAN-BERNAT MOLINIÈR
PATRICI PUJADA
DANÍS LEFEVRE
AGNÈS NEGRE
MIQUEL MARIN
MAURICI PRADALIER
DANÍS PLANCADE


MANIFÈST DE PÀMIAS (OC)

Los occitans e catalans reünits a Pàmias (Occitania), lo 13 de novembre del 1993, per la XXIX Amassada generala del CAOC, apròvan lo manifèst que ven:

L'intrada en vigor de l'Union europèa permet d'esperar que las relacions entre los diferents pòbles europèus se trobaràn liuras de las restriccions que las frontièras estatalas an impausat fins ara. Aquò deu permetre d'intensificar de mai en mai las relacions occitano-catalanas e de tornar trobar l'anciana frairetat millenària entre los dos pòbles. Es aquò qu'es estat la tòca fondamentala de totas las activitats desplegadas pel CAOC despuèi setze ans, per far conéisser, respectivament, las doás nacions unidas per una meteissa cultura e doás lengas bessonas. Aquelas activitats se comencèron quand èra pas encara restablida la Generalitat de Catalonha e quand las frontièras contunhavan d'entrepachar las relacions catalano-occitanas. Ara que s'es fach un pas important dins l'Union europèa, caldriá, d'una part, que la Generalitat restabliguèsse l'Oficina de Relacions Meridionals de l'anteriora Generalitat republicana, e, d'autra part, caldriá que l'Euro-region, que de segur a fach un trebalh fòrça important dins los domenis economics e toristics, donèsse la prioritat a las lengas occitana e catalana e establiguèsse un programa d'encoratjament de la coneissença culturala mutuala.

Per tot aquò, los occitans e los catalans reünits a Pàmias decidisson:

de demandar al Govèrn de la Generalitat de Catalonha, als Conselhs regionals e generals d'Occitania e a l'Union europèa qu'encoratgen e ajuden los escambis culturals occitano-catalans; de demandar a la Generalitat de Catalonha que restablisca un organisme semblable a l'anciana Oficina de Relacions Meridionals e done una prioritat d'interès cultural catalan a las relacions entre los Païses occitans e los Païses catalans, en seguissent atal lo fial de l'istòria que nos afraira; de demandar a totas las institucions catalanas que, dins cada manifestacion e activitat fàcia a l'Occitania, se meta en relèu l'interès especial dels catalans per tal que las relacions se fagan mai que mai dins las doás lengas, l'occitan e lo catalan, que son las lengas pròpias d'aqueles territòris.

Fach a Pàmias, lo 13 de novembre de 1993.
MARCÈL BAÏCHE, President del CAOC occitan.  
JOAN AMORÓS I PLA, President del CAOC catalan.
AGNÈS NEGRE, Secretària del CAOC occitan.  
ENRIC GARRIGA TRULLOLS, Secretari CAOC catalan.
MAURICI PRADALIÈR, Secretari adjunt del CAOC occitan.  
JOSEP RAHOLA D'ESPONA, Vice-secretari
JOAN-CLAUDI CHABROUTY, Clavaire del CAOC occitan.  
NÚRIA FORTUNY, Clavaira adjunta del CAOC catalan.

Aqueste manifèst foguèt proclamat oficialament l'endeman, dimenge, a la comuna de Pàmias.Tanben foguèt proclamat simultanèament lo  dissabte 20 de novembre a las comunas de Tortosa e Manresa. Legit e proclamat a l'auditòri de la Generalitat de Catalonha davant 600   personas, lo  21/10/94. Proclamat a la XLIX Amassada generala de l'Institut d'estudis occitans a Cáurs lo 13/11/94.

CERCLE  D'AGERMANAMENT  OCCITANO-CATALÀ
Hotel Entitats. Providència, 42.
08024 BARCELONA (Països Catalans)
Tel. 284 36 34 i Fax 213 76 48.

CERCLE D'AFRAIRAMENT OCCITANO-CATALAN
President: MARCEL BAÏCHE.
B.P. 34.
F-09100 PÀMIAS (Occitània).
Tel. Andorra: 86 69 22

Secretària: AGNÈS NEGRE.
35 Barri Planissolas.
F-09000 FOIX (Occitania).
Tel. 61 65 55 55


MANIFÈST DE PÀMIAS (CAT)

Els occitans i catalans reunits a Pàmies (Occitània) el 13 de novembre de 1993, amb motiu de la XXIX Amassada  General del CAOC, aproven el manifest següent:

L'entrada en vigor de la Unió Europea permet esperar  que les relacions entre els diferents pobles europeus es veuran lliures de les restriccions que han imposat fins ara les fronteres estatals. Així ha de permetre intensificar, cada cop més, les relacions occitano-catalanes i recuperar l'antiga germandat mil•lenària entre els dos pobles. Aquest ha estat l'objectiu bàsic de totes les activitats desplegades pel  CAOC, des de fa 16 anys, per  donar a conèixer, respectivament, les dues nacions unides per una mateixa cultura i dues llengües bessones. Aquestes activitats foren iniciades quan encara no era restablerta la generalitat de Catalunya  i quan encara les fronteres continuaven dificultant les relacions catalano-occitanes. Ara que s'ha fet un pas important dins la Unió Europea caldria, d'un costat, que la Generalitat restablís l'Oficina de Relacions Meridionals de l'anterior Generalitat republicana i, de l'altre costat, que l'Euroregió, que evidentment ha fet un treball força important en els camps econòmic i turístic, donés  prioritat a les llengües occitana i catalana i establís un programa de foment del coneixement cultural mutu.

Per tot això, els occitans i els catalans reunits a Pàmies acorden:

el Govern de la Generalitat de Catalunya, els Consells Regionals i Generals d'Occitània i  la  Unió Europea que fomentin i ajudin els intercanvis culturals ocitano-catalans.

la Generalitat de Catalunya que restableixi un organisme similar a l'antiga Oficina de Relacions Meridionals i doni una prioritat d'interès cultural català a les relacions  entre els Països Occitans i els Països Catalans, per seguir així el fil de la història que ens agermana.

totes les institucions catalanes que en cada acte i activitat en relació amb  Occitània es posi de manifest l'interès especial dels catalans que les relacions siguin principalment fetes en totes dues llengües, l'occitana i la catalana, que són les pròpies d'aquests territoris.

Pàmies, 13 de novembre del 1993.

President del CAOC occità.
Secretària del CAOC occità.
MAURICI PRADALIÈ, Secretari adjunt del CAOC occità.
JOAN-CLAUDI CHABROUTY, Tresorer del CAOC occità.
JOAN AMORÒS PLA, President del CAOC català.
ENRIC GARRIGA TRULLOLS, Secretari del CAOC català.
JOSEP RAHOLA D'ESPONA, Vice-secretari del CAOC català.
NÚRIA FORTUNY, Tresorer adjunt del CAOC català.

  * Aquest manifest fou proclamat oficialment l'endemà, diumenge, a l'Ajuntament de Pàmies.

  * També fou proclamat simultàniament el dissabte 20 de novembre de 1993 als Ajuntaments de Tortosa i Manresa.

  * Llegit i proclamat  a l'auditori de la Generalitat de Catalunya davant 600 persones el 21/10/94.

  * Proclamat a la XLIX  Amassada General de l'Institut  d'Estudis Occitans a Caors el 13/11/94.


CERCLE  D'AGERMANAMENT  OCCITANO-CATALÀ

Hotel Entitats. Providència, 42. 08024 BARCELONA (Països Catalans)
Tel. 284.36.34

MEMÒRIA TRES JORNADES OCCITANES PER PENTECOSTA ROCAMADOR I SARLAT

V PUJADA AL PORT DE SALAU

El 2 d’agost del 1992 s’ha fet la V Pujada al Coll de Salau (2.087 m.) que limita el Pallars Sobirà i l’Arieja. Els catalans pujaren des d’Alòs d’Isil (Alt Àneu/Esterri d’Àneu) i procedien principalment dels dos Pallars (Esterri, Sort, Pobla, Tremp, etc.), però també de Lleida, Barcelona, etc.

Els occitans pujaren des del poble de Salau, amb grups procedents de Salau, Coflents, Seix, Oust, Ustou, Sant Girons, Foix, Tolosa, Pau i fins i tot de Lió.

En conjunt hi havien 600 persones, de les quals la meitat eren occitanes.

A les 12 del migdia confluïren uns i altres al gran espai del Coll. Els occitans hagueren de fer un camí de 3 hores. Els catalans només 30/45 minuts. Després de les abraçades de tants amics coneguts d’altres anys, es dinà amb el que portà cadascú, però la ratafia catalana circulà de mà en mà per tot el Coll. Els acordionistes i grallers de Foix amenitzaren amb música occitana.

Acabat el dinar s’aplegaren els assistents en un gran cercle i parlaren els següents oradors:

Jordi Carrera, del Consell Cultural de les Valls d’Àneu
Antoni Ricou, de l’Ajuntament d’Alt Àneu
Gerard Denat, de l’Ajuntament de Salau/Coflents.
Annie Rieu, de l’Ajuntament de Salau i del Club Mont-Roch de Salau
Joan Civat, de l’Ajuntament d’Esterri d’Àneu
Agustin Bonrepaux, Diputat de l’Arieja
Xavier Bada, de l’Ajuntament de Pobla de Segur i del Consell Comarcal i Amics del Túnel de Salau.
Gilabert Narioo, de Jurançon
Joan Faure, de Sant Girons, Associació Promoció Túnel de Salau
Pere Cortina, de la Cambra de Comerç del Pallars Sobirà (Pobla de Segur)
Bernat Molinier, de Foix
Enric Garriga, del CAOC català de Barcelona, llegí les adhesions rebudes, entre les quals la del President de la Generalitat de Catalunya, que fou aplaudida.

Els diferents oradors expressaren la voluntat d’enfortir les relacions catalano-occitanes i d’altres, especialment els occitans. Alguns insistiren sobre la realització del projecte del Túnel de Salau.

Els alcaldes de l’Alt Àneu i Esterri i el Consell Cultural de les Valls d’Àneu d’una part i els occitans de Foix i de Salau de l’altra intercanviaren productes típics del país, formatge de cabra i ovella, embotits, vins, licors, ratafia, pastes, dolços, xocolata, torrons, etc.


A continuació Bernat Molinièr, de Foix, i un grup de música oferiren un recital de música occitana i de danses occitanes que dansaren catalans i occitans.

També es cantaren cançons. Es cantaren també l’himne occità “Se canta” i l’himne català “Els Segadors”.

Després es féu una gran rotllana per a cantar el Cant dels Adéus, i finalment davant de les banderes catalanes, occitanes i d’Europa es féu una gran foto de família, pràcticament amb la gran majoria d’assistents.

Després de les abraçades als amics, cadascú inicià la davallada pel seu costat.

Hi eren representats tres ajuntaments catalans: Alt Àneu, Esterri i Pobla de Segur. I cinc d’occitans: Salau, Ustó, Soeix, Ercé i Seix, els quatre primers representats pels seus alcaldes i el darrer per un conseller municipal.

Abans, el dissabte, els catalans de Barcelona visitaren el poble L’Escaló, el monestir de Sant Pere de Burgal, i el poble d’Escart, guiats per Jordi Carrera. Després assistiren a la inauguració d’un nou local cultural de l’Ajuntament d’Esterri d’Àneu, en una bonica casa de pagès a l’interior del poble, que s’acabà amb coca i xampany.


ADHESIONS REBUDES

Molt Hble. Sr. Jordi Pujol, President de la Generalitat
Hble. Sr. Joan Guitart, Conseller de Cultura de la Generalitat
Domenique Baudís, Alcalde-Diputat de Tolosa
Josep Soldevila, President Consell Comarcal Pallars Jussà de Tremp
Agustí Lopez Pla, President Consell Comarcal Pallars Sobirà de Sort
Miquel Argimon, President Comissió de les Comunitats Europees de Barcelona
Narcís Balagué Bosch, Alcalde de Pobla de Segur
Francesc Mora Presas, President Club Excursionista Pirenaic de Barcelona
Roger Barau, Conseller General del canton d’Ustou

MEMÒRIA XIV APLEC OCCITANO-CATALÀ FOCS DE SANT JOAN A MONTSEGUR

20-21 de juny de 1992

Els assistents catalans i occitans del CAOC, al XIV Aplec de Montsegur d’enguany, hi hem participat amb el convenciment que cal mantenir una tradició, que hem forjat amb constància durant 14 anys. Enguany s’ha notat, malgrat totes les circumstàncies, un descens important, pel que fa a la presència catalana. També la presència occitana ha minvat, però no tant. Algunes circumstàncies que han restat presència serien la Presentació de les Bases de Manresa, el mateix diumenge; la previsió meteorològica desfavorable, la manca de cartells anunciadors i de publicitat a la premsa i l’absència dels grallers i diables de la Plaça Nova, que participaven al Corpus de Barcelona el mateix diumenge, etc.

D’aquestes circumstàncies només la manca de cartells i de publicitat a la premsa és imputable al CAOC, però la meva permanència a l’Argentina durant dues setmanes, comportà que malgrat d’haver deixat encarregat el tema de la confecció dels cartells, no es feren. Això explica – però no justifica – aquesta mancança que tant m’han retret i fet notar els occitans i la gent col•laboradora del CAOC de Montsegur i de Foix.

També la cantant catalana Maria-Josep Villarroya anul•là per segona persona interposada, el seu compromís d’actuar, que m’havia dit personalment, el dia 26 de maig, a l’aeroport del Prat, abans d’anar a l’Argentina.

Per a més dissort la Radio Mediane excusà la seva presència enguany al Prat dels Cremats, perquè tenia altres compromisos. S’hagué de llogar un petit equip amplificador. També l’Agència de Viatges Icària de Barcelona (col•laboradora de la Casa Llenguadoc-Rosselló) anul•là la seva expedició programada i similar a la de l’any passat. Tampoc es pogué concretar la recepció oficial a l’Ajuntament de Mirapeix, i per més desgràcies, l’Hotel Lons no ens admeté la nostra reserva habitual per estar tot ple i reservat. Encara podríem afegir a la llista l’absència de Jòrdi Passerat a la missa de Montsegur i que m’havia promès de participar-hi.

Pel que fa al viatge, per culpa de quatre persones se sortí amb més de mitja hora de retard des de Barcelona. S’arribà per aquest motiu tard al dinar i tard al Prat dels Cremats. L’acte al monument als càtars fou senzill i les flors d’ofrena , que ens portà Claudi Chabroty, foren dipositades per Montserrat Planas. També s’arribà tard a la missa, la qual fou oficiada pel Pare H. Miret, de Montserrat (en català) i per Mn. Maurici Torrent, de Montferrier (en occità). El ball a la plaça a la sortida de l’església fou la mínima expressió perquè calia anar a sopar a les 7’30h, al qual també s’arribà amb retard. Sort que el sopar fou molt ràpid i es recuperà el retard, acumulat i es pogué sortir a l’hora prevista. La comitiva de catalans era ben minsa. Es desplegà mitja bandera catalana, a la qual hi havíem posat damunt una petita d’occitana. No vàrem poder desplegar la gran bandera occitana habitual per manca de braços. La diferència entre l’any passat i enguany és abismal. La música conjunta d’un graller, d’un gaiter, dels joves del CAOC i del Grup de Foix no eren cap alternativa notable a la manca dels diables i dels grallers habituals dels anys anteriors. Afortunadament la presència occitana era major que la catalana. Molts cotxes aparcats al pàrking, amb matrícula francesa, donaven fe de l’interès dels occitans per a veure l’espectacle dels catalans i de la pirotècnia. Però, ailàs, els catalans érem pocs i no hi havia espectacle ni tampoc la sonorització habitual.

Jaume Gala féu el cremat de Rom Pujol tradicional, que agradà a tothom. Hi havia també una parada amb begudes i entrepans calents, a cura d’un establiment d’alimentació del poble de Montsegur, que col•labora amb el CAOC.

El president del CAOC occità, Marcèl Baiche, féu un discurs enèrgic i emotiu en occità i català. També Teòfil Digoudé, conseller municipal de l’Ajuntament de Montsegur, pronuncià unes paraules de benvinguda en occità.

La secció occitana del CAOC estava ben representada pel President, Marcèl Baiche; pel Secretari, Jacme Delmàs; pel Tresorer, Claudi Chabroty; pels vocals Cristian Duthil i Patrici Pujada i d’altres socis de Foix.

Els acordions de Foix i de Barcelona interpretaren algunes composicions que feren dansar el públic assistent.

La foguera encesa il•luminà el Prat durant una bona part de la festa. Aquest cop no hi hagué cap pirotècnia, però hi havia més il•luminació elèctrica que altres anys.

Per finalitzar es cantà l’himne occità “Se canta”. L’autocar sortí cap a Foix més tard de mitja nit.

L’endemà alguns assistents optaren per quedar-se a Foix i visitar el castell, però la majoria dels altres anàrem a Rocafixada per a pujar fins l’alterós castell, fixat a un alt espadat sobre el poble. Tornàrem a dinar a Foix, al Fogal. Després d’acomiadar-nos dels occitans, emprenguérem el camí de Barcelona. Es féu la parada habitual a Maurí, per a comprar vins i malgrat la gran retenció de cotxes a l’autopista, s’arribà a Barcelona no gaire més tard de l’hora prevista al programa.

Cal pensar des d’ara mateix el programa del XV aniversari de Montsegur de l’any 1993, perquè no solament cal superar les grans mancances d’enguany, sinó que cal fer un gran esforç econòmic i de treball per a portar milers de persones en la pròxima ocasió. Els que hi vulguin treballar de veritat seran molt ben vinguts. Aquesta és la meva visió de la XIV Trobada a Montsegur, del 1992.

Enric Garriga Trullols
Secretari del CAOC

ALGUNS ASSISTENTS CATALANS

-    Enric Garriga
-    Maria Carme Colomer
-    Jaume Gala
-    Agustí Gallart
-    Miquel Gallart
-    Pello Garcia
-    Núria Gavaldà
-    Ramon Guinovart
-    Gabriel Martínez
-    Hildebrand Miret
-    Montserrat Planas
-    Anna Porta
-    Frederic Ricard
-    Rosa Sacases
-    Josefina Sacases
-    Jordi Sacases
-    Jordi Saguer
-    Maurici Serrahima
-    Anna Vallès
-    Carme Violant
-    Patrícia Violant

ALGUNS ASSISTENTS OCCITANS

-    Enric Azais, de Vilanova d’Olmes
-    Marcèl Baiche, de Pàmias
-    Joan-Claudi Chabrotí, de Pradetas
-    Jacme Delmas, de Pena d’Agenés
-    Cristian Duthil, de Foix
-    Teofil Digoudé, de Montsegur
-    Joan-Bernat Molinier, de Foix
-    Patrici Pujada, de Pàmias
-    Mr. Ritz, de Pàmias
-    Maria Josep Ritz, de Pàmias
-    Gilbèrt Puntis, de Montsegur
-    Jòrdi Serrus, de Montsegur
-    Maite Paris, de Pàmias
-    Mn. Maurici Torrent, de Montferrier

PRESENTACIÓ LLIBRE V PREMI REI EN PERE A SITGES

Sitges, 13 de juny de 1992


En el marc majestuós del saló del Palau de Maricel de Sitges, tingué lloc la presentació oficial del llibre del Dr. Manuel Alquezar “Correspondència entre Loís Alibert i Josep Carbonell i Gener”, premiat a Banyoles el 21 de desembre de 1991, amb el V Premi Rei en Pere del CAOC. El llibre ha estat editat pulcrament per l’Institut d’Estudis Catalans, amb 662 pàgines.

La sala era curulla de gent que ocupava tots els seients i que la feia insuficient . Que això passi un dissabte per la tarda, en què arriba la Flama Olímpica a Empúries, demostra l’interès que despertà l’edició del llibre i del caliu que els conciutadans de Sitges han donat al seu autor.

Presidia la taula el regidor de cultura de l’Ajuntament de Sitges; el Dtor. Josep Roca-Pons, com a representant de l’Institut d’Estudis Catalans; Vinyet Panyella, bibliotecària i gerent de la Biblioteca de Catalunya; Enric Garriga Trullols, secretari del CAOC i el Sr. Manuel Alquezar, autor del llibre. Cadascun d’ells féu un discurs, tots ells molt interessants. Enric Garriga evocà els records personals de Carbonell i Gener i féu un examen comparatiu de la situació d’abans amb la d’ara. Però l’estrella de l’acte fou Vinyet Panyella, que encengué en l’auditori una flama d’amor i d’admiració vers la figura humana i intel•lectual i patriòtica de Josep Carbonell. Només una persona jove i enamorada podia descriure d’una forma tan sublim i tan femenina la personalitat del pròcer sitgetà. Amb el seu extens estudi analitzà la personalitat, la formació i la raó de les obres de Josep Carbonell. A mi, almenys, m’arribà al cor profundament.

En el curs de l’acte Enric Garriga llegí les adhesions del President de la Generalitat Jordi Pujol, del Secretari General de Presidència Joaquim Pujol, del Cercle Català de Marsella i d’altres.

Acabat l’acte seguí un aperitiu i després anàrem a un restaurant, a la mateixa línia de mar, on les ones s’estavellaven contra les roques i on, segons em digué Vinyet Panyella, es reunia Josep Carbonell per a parlar d’Occitània amb els seus amics.


ENRIC GARRIGA TRULLOLS