diumenge, 24 de juny del 1990
diumenge, 27 de maig del 1990
MEMÒRIA JORNADA CATALANO-OCCITANA A CARCASSONA
El diumenge 27 de maig del 1990, a les 7’30 del mati, sortí un autocar amb 56 persones des de Barcelona, en direcció a Carcassona.
(Després del viatge a Bordeus, un cop més, hi hagué un nou encontre amb els lladres. Abans de partir l’autocar fou robada una bossa de dona a l’interior. Però aquest cop es pogué recuperar perquè se’l perseguí quan abandonava l’autocar).
Després d’esmorzar, a l’Àrea de l’Empordà, ens dirigirem a la Cava Cooperativa de Ribauta, després de sortir a Lesinhan i abans d’arribar a Lagrassa.
Ens esperaven a l’entrada un grup d’occitans i dues nenes vestides a la manera tradicional, així com un periodista de “La Dépêche” que ens féu unes fotografies darrera la bandera catalana.
A l’interior de la Cooperativa, Joan Vialada, President de la Cooperativa, i conegut líder de les lluites occitanes vitivinícoles, ens donà la benvinguda en català. A continuació, en occità, ens féu un discurs sobre temes diversos, com les relacions catalano-occitanes, el Mercat Comú, el TGV, les fronteres estatals, la Catalunya del Nord, etc. i el vi.
A continuació, el Director de la Cava Cooperativa, Roland Vilalta, féu una dissertació en català sobre l’elaboració del vi i sobre les noves tècniques, algunes d’elles molt avançades, des del punt de vista ecològic, com l’elaboració a partir d’un raïm sense adobs químics.
Molts catalans, després de la degustació, compraren botelles de vi.
Entre els occitans hi havia Benjamí de JERKOWSKY, nascut a l’Algèria, resident a París, fill de pare rus i de mare corsa, que ara té una segona residència a RIBAUTA i que parla occità correctament i que els catalans coneixem de l’Escoòla Occitana d’Estiu. Em digué que li havia agradat oïr parlar en occità el seu amic Joan Vialada.
Després anàrem a Carcassona. A la porta de l’Ajuntament, ja ens esperaven un grup d’occitans.
La recepció especial, que havia preparat l’Ajuntament de Carcassona pels catalans i occitans, malgrat ser diumenge, demostra un cop més l’interès creixent vers Catalunya.
La sala de recepció s’engalanà amb les banderes catalana i occitana.
Donà la benvinguda als catalans la consellera municipal Maria Teresa WEISSER, que és alsaciana. Com que no és del país, parlà en francès i fou traduïda per Mirelha Braç, de l’IEO. Digué que comprenia el cas català. Un país dividit per una frontera i el Pirineu. Semblant al cas del seu país, Alsàcia, dividit per una altra frontera i el Rin. Desitjà un apropament dels dos pobles, units per la mateixa cultura, en la nova Europa de demà.
A continuació parlà Robèrt TORTOSA, de SIJAN, President de la Secció de l’Aude de l’Institut d’Estudis Occitans (IEO). Parlà en català i occità i donà també la benvinguda i afirmà que la capital dels occitans és Barcelona i no París, que queda molt lluny.
A continuació parlà Joan-Claudi CHABROTÍ, de PRADETAS (09), tresorer del CAOC occità, que es referí a la nova etapa de relacions comercials entre catalans i occitans, que no es poden fer en francès o castellà, sinó en occità i català.
Finalment parlà Enric Garriga Trullols, secretari del CAOC català, que donà les gràcies a la representant de l’alcalde, a qui lliurà un llibre d’obsequi sobre GAUDÍ.
Després recordà que altres personalitats occitanes havien també manifestat que Barcelona és la capital natural d’Occitània.
Després d’un refrigeri, que ens oferí l’Ajuntament de Carcassona, es partí, amb la companyia dels occitans, cap al restaurant, on es reuniren 67 persones. L’àpat resultà del gust de tothom i tot seguit anàrem a la ciutat antiga de Carcassona, envoltada per una doble anella de muralles.
La visita fou en occità íntegrament, a cura del guia Josep Dovettó i durà prop de 2 hores.
Encara, un cop acabada, anàrem a visitar la catedral gòtica i romànica, que impressionà els catalans per les seves característiques, especialment els grans vitralls del presbiteri.
Sortíem amb retard, però valia la pena veure tanta meravella històrica.
S’arribà a Barcelona cap a les 11h. de la nit i tothom quedà molt content per tot el conjunt del viatge.
Més encara, quan ens assabentàrem que a Barcelona plogué força tot el diumenge i en canvi a Carcassona gaudirem d’un dia especialment bo i un sol esplèndid.
Agraïm especialment Alan Roch que preparà tot el programa del viatge de Carcassona. Als amics Joan-Claudi Ossens i Mirelha Braç que es feren càrrec de l’expedició dels catalans. També Robèrt Tortosa per la seva representació de l’IEO, així com Joan Vialada, president de la Cooperativa de Ribauta i a tots els amics occitans que volgueren compartir amb nosaltres una jornada d’amistat a Carcassona. Igualment agraïm l’Ajuntament de Carcassona per la recepció oferta en diumenge als catalans i occitans.
E.G.T.
ALGUNS ASSISTENTS OCCITANS
Joan-Claudi OSSENS, de CARCASSONA
Mirelha BRAÇ, d’ARZENS (11)
Alan ROCH, de CARCASSONA
Robèrt TORTOSA, de SIJAN (11)
Andrea TORTOSA, de SIJAN (11)
Josep DOVETTO, de CARCASSONA
Monica DOVETTO, de CARCASSONA
Joan-Claudi CHABROTÍ, de PRADETAS (09)
Patrici PUJADA, de PAMIAS (09)
Benjamí JERKOWSKI, de RIBAUTA (11)
Josèp VIALADA, de RIBAUTA (11)
Roland VILALTA, de RIBAUTA (11)
Isabel VILALTA, de RIBAUTA (11)
Virgínia VILALTA, de RIBAUTA (de 3 anys)
Irene VILALTA, de RIBAUTA (d’1 any i mig)
OFICIALS
Maria Teresa WEISSER, de l’Ajuntament de CARCASSONA
ALGUNS ASSISTENTS CATALANS
Margarida ALBAREDA
Joan ALCARAZ
Carme ALIUS
Núria ARAGONÈS
Maria BADIA CLARET
Francesc BARNADELL
Joan BARRERA
Mercè CALVET
Maria PATROCINI CAPSADA
Jordi CARBONELL
Teresa CASTILLO BIGUERA
Celdònia CLARET PRAT
Antoni CUNILLERA
Joana ESTEVE
Santiago ESTRADA
Jordi ESTRADA
Núria ESTRADE
Antoni FERRAGUT
Antònia FERRER RIBÓ
Enric GARRIGA TRULLOLS
Núria GARRIGA TRULLOLS
Margarida GELABERT
Maria A. GINES SUCH
Antònia GUIX
Mariona HERNANDEZ ROIG
Elisa IZARD
Dora IZQUIERDO
Carles MARTIN SUSANY
Montserrat MAURI
Maria-Amor MENDEZ
Cassandra MESTRE
Consol MUXÍ
Salvador ORIOL
Eduard PALANQUES
Amor PARADELL
Joan PARERA
Carme PEÑA
Carles PUIG
Frederic RICART SEGARRA
Núria RIPOLL
Isabel ROIG
Elvira RUSCALLEDA
Paco SALVÀ
Ramona SANFELIU
Esperança SANCHO
Arcàdia SANS
Martí SAURI
Joan SERRADELL
Carme SICART
Maria Teresa SOBERANA
Elvira SURIÑACH
Esperança TAMES
Joan VINTRÓ
Jaume VIVÓ
Lluïsa CALSAPEU, de MATARÓ
Maria Dolors CASTELLA, de PREMIÀ
Antònia SALA CLARET, de VIC
JORDI VILAMALA, de VIC
(Després del viatge a Bordeus, un cop més, hi hagué un nou encontre amb els lladres. Abans de partir l’autocar fou robada una bossa de dona a l’interior. Però aquest cop es pogué recuperar perquè se’l perseguí quan abandonava l’autocar).
Després d’esmorzar, a l’Àrea de l’Empordà, ens dirigirem a la Cava Cooperativa de Ribauta, després de sortir a Lesinhan i abans d’arribar a Lagrassa.
Ens esperaven a l’entrada un grup d’occitans i dues nenes vestides a la manera tradicional, així com un periodista de “La Dépêche” que ens féu unes fotografies darrera la bandera catalana.
A l’interior de la Cooperativa, Joan Vialada, President de la Cooperativa, i conegut líder de les lluites occitanes vitivinícoles, ens donà la benvinguda en català. A continuació, en occità, ens féu un discurs sobre temes diversos, com les relacions catalano-occitanes, el Mercat Comú, el TGV, les fronteres estatals, la Catalunya del Nord, etc. i el vi.
A continuació, el Director de la Cava Cooperativa, Roland Vilalta, féu una dissertació en català sobre l’elaboració del vi i sobre les noves tècniques, algunes d’elles molt avançades, des del punt de vista ecològic, com l’elaboració a partir d’un raïm sense adobs químics.
Molts catalans, després de la degustació, compraren botelles de vi.
Entre els occitans hi havia Benjamí de JERKOWSKY, nascut a l’Algèria, resident a París, fill de pare rus i de mare corsa, que ara té una segona residència a RIBAUTA i que parla occità correctament i que els catalans coneixem de l’Escoòla Occitana d’Estiu. Em digué que li havia agradat oïr parlar en occità el seu amic Joan Vialada.
Després anàrem a Carcassona. A la porta de l’Ajuntament, ja ens esperaven un grup d’occitans.
La recepció especial, que havia preparat l’Ajuntament de Carcassona pels catalans i occitans, malgrat ser diumenge, demostra un cop més l’interès creixent vers Catalunya.
La sala de recepció s’engalanà amb les banderes catalana i occitana.
Donà la benvinguda als catalans la consellera municipal Maria Teresa WEISSER, que és alsaciana. Com que no és del país, parlà en francès i fou traduïda per Mirelha Braç, de l’IEO. Digué que comprenia el cas català. Un país dividit per una frontera i el Pirineu. Semblant al cas del seu país, Alsàcia, dividit per una altra frontera i el Rin. Desitjà un apropament dels dos pobles, units per la mateixa cultura, en la nova Europa de demà.
A continuació parlà Robèrt TORTOSA, de SIJAN, President de la Secció de l’Aude de l’Institut d’Estudis Occitans (IEO). Parlà en català i occità i donà també la benvinguda i afirmà que la capital dels occitans és Barcelona i no París, que queda molt lluny.
A continuació parlà Joan-Claudi CHABROTÍ, de PRADETAS (09), tresorer del CAOC occità, que es referí a la nova etapa de relacions comercials entre catalans i occitans, que no es poden fer en francès o castellà, sinó en occità i català.
Finalment parlà Enric Garriga Trullols, secretari del CAOC català, que donà les gràcies a la representant de l’alcalde, a qui lliurà un llibre d’obsequi sobre GAUDÍ.
Després recordà que altres personalitats occitanes havien també manifestat que Barcelona és la capital natural d’Occitània.
Després d’un refrigeri, que ens oferí l’Ajuntament de Carcassona, es partí, amb la companyia dels occitans, cap al restaurant, on es reuniren 67 persones. L’àpat resultà del gust de tothom i tot seguit anàrem a la ciutat antiga de Carcassona, envoltada per una doble anella de muralles.
La visita fou en occità íntegrament, a cura del guia Josep Dovettó i durà prop de 2 hores.
Encara, un cop acabada, anàrem a visitar la catedral gòtica i romànica, que impressionà els catalans per les seves característiques, especialment els grans vitralls del presbiteri.
Sortíem amb retard, però valia la pena veure tanta meravella històrica.
S’arribà a Barcelona cap a les 11h. de la nit i tothom quedà molt content per tot el conjunt del viatge.
Més encara, quan ens assabentàrem que a Barcelona plogué força tot el diumenge i en canvi a Carcassona gaudirem d’un dia especialment bo i un sol esplèndid.
Agraïm especialment Alan Roch que preparà tot el programa del viatge de Carcassona. Als amics Joan-Claudi Ossens i Mirelha Braç que es feren càrrec de l’expedició dels catalans. També Robèrt Tortosa per la seva representació de l’IEO, així com Joan Vialada, president de la Cooperativa de Ribauta i a tots els amics occitans que volgueren compartir amb nosaltres una jornada d’amistat a Carcassona. Igualment agraïm l’Ajuntament de Carcassona per la recepció oferta en diumenge als catalans i occitans.
E.G.T.
ALGUNS ASSISTENTS OCCITANS
Joan-Claudi OSSENS, de CARCASSONA
Mirelha BRAÇ, d’ARZENS (11)
Alan ROCH, de CARCASSONA
Robèrt TORTOSA, de SIJAN (11)
Andrea TORTOSA, de SIJAN (11)
Josep DOVETTO, de CARCASSONA
Monica DOVETTO, de CARCASSONA
Joan-Claudi CHABROTÍ, de PRADETAS (09)
Patrici PUJADA, de PAMIAS (09)
Benjamí JERKOWSKI, de RIBAUTA (11)
Josèp VIALADA, de RIBAUTA (11)
Roland VILALTA, de RIBAUTA (11)
Isabel VILALTA, de RIBAUTA (11)
Virgínia VILALTA, de RIBAUTA (de 3 anys)
Irene VILALTA, de RIBAUTA (d’1 any i mig)
OFICIALS
Maria Teresa WEISSER, de l’Ajuntament de CARCASSONA
ALGUNS ASSISTENTS CATALANS
Margarida ALBAREDA
Joan ALCARAZ
Carme ALIUS
Núria ARAGONÈS
Maria BADIA CLARET
Francesc BARNADELL
Joan BARRERA
Mercè CALVET
Maria PATROCINI CAPSADA
Jordi CARBONELL
Teresa CASTILLO BIGUERA
Celdònia CLARET PRAT
Antoni CUNILLERA
Joana ESTEVE
Santiago ESTRADA
Jordi ESTRADA
Núria ESTRADE
Antoni FERRAGUT
Antònia FERRER RIBÓ
Enric GARRIGA TRULLOLS
Núria GARRIGA TRULLOLS
Margarida GELABERT
Maria A. GINES SUCH
Antònia GUIX
Mariona HERNANDEZ ROIG
Elisa IZARD
Dora IZQUIERDO
Carles MARTIN SUSANY
Montserrat MAURI
Maria-Amor MENDEZ
Cassandra MESTRE
Consol MUXÍ
Salvador ORIOL
Eduard PALANQUES
Amor PARADELL
Joan PARERA
Carme PEÑA
Carles PUIG
Frederic RICART SEGARRA
Núria RIPOLL
Isabel ROIG
Elvira RUSCALLEDA
Paco SALVÀ
Ramona SANFELIU
Esperança SANCHO
Arcàdia SANS
Martí SAURI
Joan SERRADELL
Carme SICART
Maria Teresa SOBERANA
Elvira SURIÑACH
Esperança TAMES
Joan VINTRÓ
Jaume VIVÓ
Lluïsa CALSAPEU, de MATARÓ
Maria Dolors CASTELLA, de PREMIÀ
Antònia SALA CLARET, de VIC
JORDI VILAMALA, de VIC
diumenge, 9 d’abril del 1989
MEMÒRIA PRIMER ANIVERSARI DEL PLANTAMENT DEL PI DE LES DUES BRANQUES A MONTSEGUR
Amb la finalitat de commemorar el Primer Aniversari del Plantament Oficial del Pi de les Dues Branques a Montsegur, que tingué lloc el 10 d’abril del 1988, enguany una expedició de components i simpatitzants del Cercle d’Agermanament Occitano-Català, de Barcelona, es traslladà a Montsegur, amb autocar, el diumenge 9 d’abril de 1989.
A les onze del matí ja érem al Prat dels Cremats on ens esperava una delegació del CAOC local de Foix i del Club Occità, i els membres catalans del CAOC, Vicenç Manyés, de València, i Ferran Palau, d’Andorra. Tots plegats, catalans i occitans, ens reunírem a l’entorn de l’estela commemorativa del sacrifici càtar, al peu del castell. Els joves catalans i el grup de Foix organitzaren un petit recital de música occitana.
Els suïssos occitanòfils
Mentre érem reunits els catalans i els occitans al Prat dels Cremats, baixaren del castell un grup de suïssos de Zúric. Eren 16 estudiants acompanyats de dos professors. La nostra sorpresa fou majúscula quan veiérem que els dos professors se’ns dirigiren a nosaltres parlant correctament l’occità (en la variant bearnesa). Resulta que a Zúric, al departament de llengües romàniques de la Universitat, són professors d’occità i venien amb els seus estudiants, amb un autocar, a estudiar les variants dialectals occitanes, concretament bearneses. Els estudiants comprenien i parlaven l’occità i també el francès, malgrat ser de parla suís-alemana.
Comprendreu fàcilment l’emoció dels catalans, occitans i suïssos de poder parlar en occità i català tots plegats. Li vaig preguntar al professor Jaume Wüest, de Zúric si els seus estudiants presents sabien cantar en occità i em digué que sí, sabien “Aquelhas Montanhas”. Aleshores, vaig proposar de cantar-la tots plegats. Va sortir perfecte i molt emotiu i en finalitzar vaig cridar: “Visca Occitània, Visca Catalunya, Visca Suïssa. Els donarem documentació sobre el CAOC i sobre les nostres activitats i d’altres, i les adreces respectives per a posar-nos en contacte.
Després, anàrem al Restaurant l’Occitadella a dinar, catalans, occitans i suïssos.
Festa davant el Pi de les Dues Branques
A les 15h30 els catalans i occitans ens traslladàrem davant de l’Ajuntament, on hi ha plantat el Pi de les Dues Branques. Ens hi esperaven la nova alcaldessa Simona Salles i diferents membres del Consell Municipal, entre els quals recordem el tinent alcalde Teòfil Digoudé i el conseller Pèire Couquet. També l’alcalde de Montferrier delegà la seva representació en el seu tinent alcalde Joan-Pau Rouzoud.
Igualment, el nou alcalde de Pàmias, Bernat Soulà, delegà a Albert Trunó, tinent alcalde, que és un català nascut a Puigcerdà, que parla català correctament, que anà a l’escola amb l’actual Conseller d’Indústria de la Generalitat de Catalunya, el senyor Macià Alavedra, i és parent d’Enric Truñó i Lagares, regidor municipal d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona. Albert Trunó oferí al CAOC la possibilitat d’organitzar actes culturals a Pàmias, que és una ciutat de més de 15.000 habitants del Departament de l’Arieja. Igualment, estan interessats en fer un agermanament amb una població catalana de la Costa Brava que tingui entre 15.000 i 20.000 habitants.
Un cop fetes les representacions començà l’acte oficial i els oradors foren els següents, per aquest ordre:
- Simona Salles, alcaldessa de Montsegur, saludà en francès a tots els assistents i brindà per l’amistat catalano-occitana però delegà al tinent alcalde perquè ho fes en occità.
- Teòfil Digoudé, tinent alcalde de Montsegur, saludà en occità, segons el parlar de l’Arieja, a tots els catalans i a tots els occitans presents i recordà l’amistat catalano-occitana i les festes de Sant Joan que se celebren cada any a Montsegur i prometé que els catalans serien també ben acollits pel nou Ajuntament, com ho feu l’anterior Ajuntament de Gilabèrt Puntís.
- Enric Garriga Trullols, secretari del CAOC català recordà en occità, que el 10 d’abril es feu el plantament oficial del Pi de les Dues Branques, perquè no es pogué fer el 6 de març a causa de la gran nevada. Agraí la col•laboració de l’Ajuntament de Montsegur, i del de Berga que oferí el Pi. I digué que l’arbre representa la comunitat cultural occitano-catalana. I que si l’arbre, que sembla malalt, es mor, en plantarem un altre.
- Miquel Rocabert, gran historiador sobre Occitània de reconegut prestigi per les seves obres publicades, parla en francès de les relacions catalano-occitanes, de la història comuna i de l’esperança que es pugui fomentar un altre futur espai catalano-occità en la nova Europa comunitària.
- Josep Rahola, ex-senador català i vocal de la Junta del CAOC català, insistí sobre les relacions culturals catalano-occitanes i sobre un nou humanisme que dinamitzarà la cultura en el nostre espai com a patrimoni europeu.
- Joan-Claudi Chabroti, representant del Partit Occità i ex-alcalde de Pradetas, parlà dels greus problemes d’identitat cultural que pateix Occitània per a conservar la seva cultura i la seva identitat nacional, i demanà l’ajuda dels catalans.
Acabats els parlaments, els acordionistes del Club Occità de Foix i el grup d’acordionistes i grallers dels joves catalans del CAOC organitzaren un ball concert occità.
L’Ajuntament de Montsegur oferí a tots els assistents una copa de xampany en prova d’amistat. El CAOC completà l’aperitiu amb un poc de xampany català i alguna cosa de menjar (avellanes, etc..).
Hi hagué molt bon ambient, molta cordialitat i amistat.
A part dels oradors i dels representats dels ajuntaments, també hi eren presents l’antic alcalde de Montsegur, Gilabèrt Puntís, el responsable de l’Oficina de Turisme, Fernand Costes, la professora a París, Damela Iankoff, i gent del poble que no podem identificar, per exemple, una mestra que ens demanà la lletra dels Segadors per als seus alumnes.
Es feia tard i per a cloure l’acte tothom cantà “Aquelhas Montanhas” i “Els Segadors”, segons els fulls volants repartits que contenien la lletra dels dos himnes. Després dels “Visques” de ritual i dels acomiadaments, els catalans i els occitans partiren, al so de les marxes interpretades per les gralles dels joves de Barcelona.
Pel camí encara es veieren, en el vídeo de l’autocar, algunes cintes catalanes de Lleida, Catalunya del Nord i Barcelona, i s’improvisaren col•loquis molt divertits a cura dels joves del CAOC.
Enric Garriga Trullols
09-04-1989
ADHESIONS REBUDES
Carles Gasòliba, Diputat català al Parlament europeu
Pilar Busquets, Diputada aranesa al Parlament català
Francesc Vernet, Diputat al Parlament català
Marçal Casanovas, Diputat al Parlament català
Dom. Hildebrand Miret, Monjo de Montserrat
Agustí Ferrer, Alcalde de Berga
Bernat Soulà, Alcalde de Pàmias
Ivas Maris, Alcalde de Roca-Fixada
Bernat Vilajoana, Regidor de Berga
Ramon Verdier, Alcalde occità de Montferrier
Enric Azais, Professor occità de Vilanòva d’Òlmes
Andriu Maynard, Poeta occità de Montferrier
ALGUNS ASSISTENTS
CATALANS
Josep Rahola
Enric Garriga
Joan Vilaseca
Esperança Sancho
Amor Paradell
Núria Gavaldà
Laura Gavaldà
Frederic Ricard
Jordi Saguer
Núria Fortuny
Montserrat Estrada
Pasqual Bachetta
Francesc Barroso
Alfons Serra
Ricard Robbins
Maria Sitjà
Jordi Carbonell
Francesc Reverté
Leopold Gil
Concepció Carné
Ramon Monton
Mercè Boix
Vicenç Manyés, de València
Ferran Palau, d’Andorra
etc.
OCCITANS
Simona Salles, de Montsegur
Teòfil Digoudé, de Montsegur
Albert Trunó, de Pamias
Pèire Couquet, de Montsegur
Patrici Poujade, de Pamias
Jacme Delmàs, de Pena D’Agenès
Cristian Duthil, de Foix
Joan Bernat Molinier, de Foix
Miquel Rocabert, de Montsegur
Damela Iankoff, de París
Gilabèrt Puntís, de Montsegur
Fernand Costes, de Montsegur
Jordi Serrús, de Montsegur
Adjunt Alcalde de Monferrier
Joan-Pau Rouzoud, Adjunt Alcalde de Monferrier
Francesc Dupuy, de Foix
A les onze del matí ja érem al Prat dels Cremats on ens esperava una delegació del CAOC local de Foix i del Club Occità, i els membres catalans del CAOC, Vicenç Manyés, de València, i Ferran Palau, d’Andorra. Tots plegats, catalans i occitans, ens reunírem a l’entorn de l’estela commemorativa del sacrifici càtar, al peu del castell. Els joves catalans i el grup de Foix organitzaren un petit recital de música occitana.
Els suïssos occitanòfils
Mentre érem reunits els catalans i els occitans al Prat dels Cremats, baixaren del castell un grup de suïssos de Zúric. Eren 16 estudiants acompanyats de dos professors. La nostra sorpresa fou majúscula quan veiérem que els dos professors se’ns dirigiren a nosaltres parlant correctament l’occità (en la variant bearnesa). Resulta que a Zúric, al departament de llengües romàniques de la Universitat, són professors d’occità i venien amb els seus estudiants, amb un autocar, a estudiar les variants dialectals occitanes, concretament bearneses. Els estudiants comprenien i parlaven l’occità i també el francès, malgrat ser de parla suís-alemana.
Comprendreu fàcilment l’emoció dels catalans, occitans i suïssos de poder parlar en occità i català tots plegats. Li vaig preguntar al professor Jaume Wüest, de Zúric si els seus estudiants presents sabien cantar en occità i em digué que sí, sabien “Aquelhas Montanhas”. Aleshores, vaig proposar de cantar-la tots plegats. Va sortir perfecte i molt emotiu i en finalitzar vaig cridar: “Visca Occitània, Visca Catalunya, Visca Suïssa. Els donarem documentació sobre el CAOC i sobre les nostres activitats i d’altres, i les adreces respectives per a posar-nos en contacte.
Després, anàrem al Restaurant l’Occitadella a dinar, catalans, occitans i suïssos.
Festa davant el Pi de les Dues Branques
A les 15h30 els catalans i occitans ens traslladàrem davant de l’Ajuntament, on hi ha plantat el Pi de les Dues Branques. Ens hi esperaven la nova alcaldessa Simona Salles i diferents membres del Consell Municipal, entre els quals recordem el tinent alcalde Teòfil Digoudé i el conseller Pèire Couquet. També l’alcalde de Montferrier delegà la seva representació en el seu tinent alcalde Joan-Pau Rouzoud.
Igualment, el nou alcalde de Pàmias, Bernat Soulà, delegà a Albert Trunó, tinent alcalde, que és un català nascut a Puigcerdà, que parla català correctament, que anà a l’escola amb l’actual Conseller d’Indústria de la Generalitat de Catalunya, el senyor Macià Alavedra, i és parent d’Enric Truñó i Lagares, regidor municipal d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona. Albert Trunó oferí al CAOC la possibilitat d’organitzar actes culturals a Pàmias, que és una ciutat de més de 15.000 habitants del Departament de l’Arieja. Igualment, estan interessats en fer un agermanament amb una població catalana de la Costa Brava que tingui entre 15.000 i 20.000 habitants.
Un cop fetes les representacions començà l’acte oficial i els oradors foren els següents, per aquest ordre:
- Simona Salles, alcaldessa de Montsegur, saludà en francès a tots els assistents i brindà per l’amistat catalano-occitana però delegà al tinent alcalde perquè ho fes en occità.
- Teòfil Digoudé, tinent alcalde de Montsegur, saludà en occità, segons el parlar de l’Arieja, a tots els catalans i a tots els occitans presents i recordà l’amistat catalano-occitana i les festes de Sant Joan que se celebren cada any a Montsegur i prometé que els catalans serien també ben acollits pel nou Ajuntament, com ho feu l’anterior Ajuntament de Gilabèrt Puntís.
- Enric Garriga Trullols, secretari del CAOC català recordà en occità, que el 10 d’abril es feu el plantament oficial del Pi de les Dues Branques, perquè no es pogué fer el 6 de març a causa de la gran nevada. Agraí la col•laboració de l’Ajuntament de Montsegur, i del de Berga que oferí el Pi. I digué que l’arbre representa la comunitat cultural occitano-catalana. I que si l’arbre, que sembla malalt, es mor, en plantarem un altre.
- Miquel Rocabert, gran historiador sobre Occitània de reconegut prestigi per les seves obres publicades, parla en francès de les relacions catalano-occitanes, de la història comuna i de l’esperança que es pugui fomentar un altre futur espai catalano-occità en la nova Europa comunitària.
- Josep Rahola, ex-senador català i vocal de la Junta del CAOC català, insistí sobre les relacions culturals catalano-occitanes i sobre un nou humanisme que dinamitzarà la cultura en el nostre espai com a patrimoni europeu.
- Joan-Claudi Chabroti, representant del Partit Occità i ex-alcalde de Pradetas, parlà dels greus problemes d’identitat cultural que pateix Occitània per a conservar la seva cultura i la seva identitat nacional, i demanà l’ajuda dels catalans.
Acabats els parlaments, els acordionistes del Club Occità de Foix i el grup d’acordionistes i grallers dels joves catalans del CAOC organitzaren un ball concert occità.
L’Ajuntament de Montsegur oferí a tots els assistents una copa de xampany en prova d’amistat. El CAOC completà l’aperitiu amb un poc de xampany català i alguna cosa de menjar (avellanes, etc..).
Hi hagué molt bon ambient, molta cordialitat i amistat.
A part dels oradors i dels representats dels ajuntaments, també hi eren presents l’antic alcalde de Montsegur, Gilabèrt Puntís, el responsable de l’Oficina de Turisme, Fernand Costes, la professora a París, Damela Iankoff, i gent del poble que no podem identificar, per exemple, una mestra que ens demanà la lletra dels Segadors per als seus alumnes.
Es feia tard i per a cloure l’acte tothom cantà “Aquelhas Montanhas” i “Els Segadors”, segons els fulls volants repartits que contenien la lletra dels dos himnes. Després dels “Visques” de ritual i dels acomiadaments, els catalans i els occitans partiren, al so de les marxes interpretades per les gralles dels joves de Barcelona.
Pel camí encara es veieren, en el vídeo de l’autocar, algunes cintes catalanes de Lleida, Catalunya del Nord i Barcelona, i s’improvisaren col•loquis molt divertits a cura dels joves del CAOC.
Enric Garriga Trullols
09-04-1989
ADHESIONS REBUDES
Carles Gasòliba, Diputat català al Parlament europeu
Pilar Busquets, Diputada aranesa al Parlament català
Francesc Vernet, Diputat al Parlament català
Marçal Casanovas, Diputat al Parlament català
Dom. Hildebrand Miret, Monjo de Montserrat
Agustí Ferrer, Alcalde de Berga
Bernat Soulà, Alcalde de Pàmias
Ivas Maris, Alcalde de Roca-Fixada
Bernat Vilajoana, Regidor de Berga
Ramon Verdier, Alcalde occità de Montferrier
Enric Azais, Professor occità de Vilanòva d’Òlmes
Andriu Maynard, Poeta occità de Montferrier
ALGUNS ASSISTENTS
CATALANS
Josep Rahola
Enric Garriga
Joan Vilaseca
Esperança Sancho
Amor Paradell
Núria Gavaldà
Laura Gavaldà
Frederic Ricard
Jordi Saguer
Núria Fortuny
Montserrat Estrada
Pasqual Bachetta
Francesc Barroso
Alfons Serra
Ricard Robbins
Maria Sitjà
Jordi Carbonell
Francesc Reverté
Leopold Gil
Concepció Carné
Ramon Monton
Mercè Boix
Vicenç Manyés, de València
Ferran Palau, d’Andorra
etc.
OCCITANS
Simona Salles, de Montsegur
Teòfil Digoudé, de Montsegur
Albert Trunó, de Pamias
Pèire Couquet, de Montsegur
Patrici Poujade, de Pamias
Jacme Delmàs, de Pena D’Agenès
Cristian Duthil, de Foix
Joan Bernat Molinier, de Foix
Miquel Rocabert, de Montsegur
Damela Iankoff, de París
Gilabèrt Puntís, de Montsegur
Fernand Costes, de Montsegur
Jordi Serrús, de Montsegur
Adjunt Alcalde de Monferrier
Joan-Pau Rouzoud, Adjunt Alcalde de Monferrier
Francesc Dupuy, de Foix
diumenge, 26 de juny del 1988
diumenge, 10 d’abril del 1988
diumenge, 6 de març del 1988
MEMÒRIA PLANTAR UN PI DE DUES BRANQUES A MONTSEGUR
Els dies 5 i 6 de març de 1988 es celebraren a Foix i a Montsegur uns actes de fraternització catalano-occitana en motiu de plantar un Pi de Dues Branques com a símbol de dos pobles amb una mateixa cultura.
El dissabte 5 de març, l’Ajuntament de Berga, transportà a Montsegur un Pi de Dues Branques, de 4 metres d’altura, que regalà a l’Ajuntament de Montsegur. El viatge fou molt difícil ja que una intensa nevada retardà alguns dies aquest transport camió-grua. L’estat del coll de Puimorens i les carreteres d’accés a Montsegur feren molt dificultosa l’operació i privà a alguns d’arribar-hi a temps.
El Consell General del Departament de l’Arieja, envià dues màquines llevaneus per a netejar la gran quantitat de neu que hi havia entre Lavelanet i Montsegur. Aquesta intervenció fou essencial per permetre el diumenge 6 de març el pas de 300 catalans, que amb 5 autocars i molts cotxes particulars (que procedien majoritàriament de Barcelona, Berga, Folgueroles i Lleida) poguessin arribar –equipats amb cadenes- a Montsegur. Però al poble de Montsegur la neu no s’havia retirat dels carrers i les relliscades i caigudes eren freqüents.
Primer es celebrà una missa concelebrada pel Prior del Monestir del Lluc (Mallorca), Ramon Ballester; pel Pare Hildebrand Miret, del Monestir de Montserrat i per Mn. Maurici Torrent, capellà de Montsegur i de Montferrier. La missa es féu en català i occità. Els cants eren a càrrec de la Coral Catalana La Guineu, de Barcelona, i per la coral occitana de Belestar, poble pròxim a Montsegur. La qualitat d’ambdues corals sorprengué molt agradablement a la gran quantitat d’assistents, que ompliren el temple i amb gran quantitat gent dreta per manca de seients.
Les dues lectures de la missa foren llegides respectivament per Joan Amorós, President del CAOC català i per Núria Garriga Trullols, i traduïdes a l’occità pel President del CAOC occità, Gilabèrt Narioo, de Pau. S’acabà la celebració amb el cant del Virolai que cantà tothom amb les corals.
Després hi hagué un acte de recepció a l’Ajuntament i l’alcalde de Berga oferí a l’Ajuntament de Montsegur, el Pi de les Dues Branques, un monòlit de pedra commemoratiu amb la inscripció de la donació i una altra placa que l’alcalde de Montsegur agraí, alhora que lamentava que l’intensa nevada obligués a ajornar per alguns dies l’acte de plantar el Pi.
A continuació, parlaren alguns dels molts presents per aquest ordre:
- Agustí Ferrer, Alcalde de Berga.
- Pilar Busquets Medan, Diputada per CDC, de la Vall d’Aran.
- Francesc Vernet, Diputat per CDC, del Masroig (Principat de Catalunya).
- Marçal Casanovas, Diputat per ERC, d’Olot.
- Jordi Camps, Diputat per CDC, de Berga.
- Mr. Pitrà, Alcalde de Malhana (Maiano), Provença. Poble natal del poeta Mistral.
- Miquel Masramon, Alcalde de Folgueroles (Osona). Poble natal del poeta Verdaguer.
- Pèire Pessamessa, Alcalde de Buòus (Provença).
- Joan-Claudi Chabrouty, Alcalde de Pradetas (Arièja, Foix).
- Gustau Alirol, Alcalde de Sant Hostien (Alvèrnia) i president del Partit Occità.
- David Arneodo, de Comboscuro, representant de les Valls Occitanes d’Itàlia.
- Gui Senges, representant de l’Institut d’Estudis Occitans de Tolosa.
- Ramon Ballester, Prior del Monestir del Lluc (Mallorca).
- Hildebrand Miret, Monjo de Montserrat (Principat de Catalunya).
- Vicenç Manyés, representant del CAOC a València.
- Joan Amorós, de Barcelona, president del CAOC català.
- Joan-Pèire Laval, de Narbona, periodista, membre del Partit Occità i vice-president del CAOC.
- Portaveu dels estudiants de l’Institut Blanquerna, de Barcelona.
- Gilabert Narioo, de Pau, President del CAOC occità.
Tots els discursos foren fets en occità o català. És impossible transcriure’ls tots, però els podem facilitar a les persones interessades. Cal destacar que la diputada Pilar Busquets parlà en occità (aranès) i digué que Occitània no és morta i que com Catalunya i la Vall d’Aran, també viurà i renaixerà i que els aranesos hi ajudaran. El discurs de l’Alcalde de Maiano, en provençal, fou emotiu pels catalans igual que el de l’alcalde de Folgueroles. Sorprengué la bona dicció provençal de David Arneodo, de les Valls Occitanes d’Itàlia, on la llengua és ben viva. Diversos oradors feren discursos de reivindicació i el President del CAOC occità, que clogué la sessió, feu un discurs molt ponderat però reclamà enèrgicament iguals drets per la llengua occitana, com els que té el francès.
Tost els oradors foren presentats pel secretari del CAOC català, Enric Garriga Trullols, el qual recordà, al final dels parlaments, que els actes havien estat possibles gràcies a la col•laboració de l’equip del CAOC a Foix, presidit per Daniela Busí, a la qual expressà el més sentit agraïment pel seu eficaç treball. A continuació, hi hagué un aperitiu ofert pel CAOC català.
Entre els assistents destacats que no parlaren podem recordar-ne alguns:
- Joan Miquel Caux, Alcalde de Lavelanet i Conseller General de l’Arièja.
- Jordi Castelló Salla, tinent d’alcalde de Lleida.
- Joan-Claudi Jordana, tinent d’alcalde de Lavelanet.
- Josep Rahola, de Girona, ex-senador d’ERC.
- Josep Maria Boya, director Museu de Vielha (Val d’Aran).
- Benet Vilajoana, regidor municipal de Berga.
- Ramon Mascaró Santacreu, regidor municipal de Berga.
- Dolors Santacreu Soler, regidor de Cultura de Berga.
- Pere del Amo Fernández, regidor municipal de Berga.
- Òscar Fernández-Pola, regidor municipal de Berga.
- Artemi Boixaderas Oliveras, regidor municipal de Berga.
- Daniela Busí, de Foix, organitzadora de les jornades per part occitana.
- Armand Samsó, de Salses, promotor de la Porta Catalana.
- Fernand Coste, President Oficina de Turisme de Montsegur.
- Sèrgi Granier, de Narbona, periodista.
- Dolors Lafitte, de Piera (Catalunya), cantant catalana.
- Maria Clara Viguier, investigadora Universitat de Tolosa.
- Jaume Auqué Palau, secretari de l’Ajuntament de Lleida.
- Anna Laulanie, delegada del CAOC de Bordeus.
- Domenge Labit, de Bordeus, portador de la terra gascona.
- Àngel Casdevall Dodas, tinent d’alcalde de Folgueroles.
- Joan Begara, conseller de cultura de Folgueroles.
- Jaume Soler Carasol, conseller de serveis de Folgueroles.
Tots els assistents, amb els autocars i els diferents vehicles, tornaren a Foix. Després de dinar, al Centre Cultural, partiren els diferents autocars de Berga, Barcelona i Folgueroles. El de Lleida ja havia partit abans.
Dins de pocs dies, una nova delegació plantarà el Pi definitivament, un cop el terreny triat sigui lliure de la neu que el cobreix.
Les festes resultaren molt simpàtiques i interessants per a tots els assistents. Però algunes persones no hi pogueren arribar a causa de la neu a les carreteres.
A Montsegur, el castell i el poble oferien un gran espectacle inèdit pel CAOC, que sempre hi fa els aplecs de Sant Joan al mes de juny. Aleshores, hi ha uns prats verds i brillants i el poble es mostra meravellós amb les seves teulades vermelles, com si fos un pessebre. Ara, tot és blanc, però la gent jove, que era majoritària, en quedà entusiasmada.
En breu hi tornarem, perquè aquest Pi de Dues Branques ha de viure i s’ha de fer fort i gran.
Montsegur, 6 de març de 1988
Vist-i-plau:
JOAN AMORÓS ENRIC GARRIGA TRULLOLS
President del CAOC Secretari del CAOC
- Secció Catalana- - Secció Catalana-
El dissabte 5 de març, l’Ajuntament de Berga, transportà a Montsegur un Pi de Dues Branques, de 4 metres d’altura, que regalà a l’Ajuntament de Montsegur. El viatge fou molt difícil ja que una intensa nevada retardà alguns dies aquest transport camió-grua. L’estat del coll de Puimorens i les carreteres d’accés a Montsegur feren molt dificultosa l’operació i privà a alguns d’arribar-hi a temps.
El Consell General del Departament de l’Arieja, envià dues màquines llevaneus per a netejar la gran quantitat de neu que hi havia entre Lavelanet i Montsegur. Aquesta intervenció fou essencial per permetre el diumenge 6 de març el pas de 300 catalans, que amb 5 autocars i molts cotxes particulars (que procedien majoritàriament de Barcelona, Berga, Folgueroles i Lleida) poguessin arribar –equipats amb cadenes- a Montsegur. Però al poble de Montsegur la neu no s’havia retirat dels carrers i les relliscades i caigudes eren freqüents.
Primer es celebrà una missa concelebrada pel Prior del Monestir del Lluc (Mallorca), Ramon Ballester; pel Pare Hildebrand Miret, del Monestir de Montserrat i per Mn. Maurici Torrent, capellà de Montsegur i de Montferrier. La missa es féu en català i occità. Els cants eren a càrrec de la Coral Catalana La Guineu, de Barcelona, i per la coral occitana de Belestar, poble pròxim a Montsegur. La qualitat d’ambdues corals sorprengué molt agradablement a la gran quantitat d’assistents, que ompliren el temple i amb gran quantitat gent dreta per manca de seients.
Les dues lectures de la missa foren llegides respectivament per Joan Amorós, President del CAOC català i per Núria Garriga Trullols, i traduïdes a l’occità pel President del CAOC occità, Gilabèrt Narioo, de Pau. S’acabà la celebració amb el cant del Virolai que cantà tothom amb les corals.
Després hi hagué un acte de recepció a l’Ajuntament i l’alcalde de Berga oferí a l’Ajuntament de Montsegur, el Pi de les Dues Branques, un monòlit de pedra commemoratiu amb la inscripció de la donació i una altra placa que l’alcalde de Montsegur agraí, alhora que lamentava que l’intensa nevada obligués a ajornar per alguns dies l’acte de plantar el Pi.
A continuació, parlaren alguns dels molts presents per aquest ordre:
- Agustí Ferrer, Alcalde de Berga.
- Pilar Busquets Medan, Diputada per CDC, de la Vall d’Aran.
- Francesc Vernet, Diputat per CDC, del Masroig (Principat de Catalunya).
- Marçal Casanovas, Diputat per ERC, d’Olot.
- Jordi Camps, Diputat per CDC, de Berga.
- Mr. Pitrà, Alcalde de Malhana (Maiano), Provença. Poble natal del poeta Mistral.
- Miquel Masramon, Alcalde de Folgueroles (Osona). Poble natal del poeta Verdaguer.
- Pèire Pessamessa, Alcalde de Buòus (Provença).
- Joan-Claudi Chabrouty, Alcalde de Pradetas (Arièja, Foix).
- Gustau Alirol, Alcalde de Sant Hostien (Alvèrnia) i president del Partit Occità.
- David Arneodo, de Comboscuro, representant de les Valls Occitanes d’Itàlia.
- Gui Senges, representant de l’Institut d’Estudis Occitans de Tolosa.
- Ramon Ballester, Prior del Monestir del Lluc (Mallorca).
- Hildebrand Miret, Monjo de Montserrat (Principat de Catalunya).
- Vicenç Manyés, representant del CAOC a València.
- Joan Amorós, de Barcelona, president del CAOC català.
- Joan-Pèire Laval, de Narbona, periodista, membre del Partit Occità i vice-president del CAOC.
- Portaveu dels estudiants de l’Institut Blanquerna, de Barcelona.
- Gilabert Narioo, de Pau, President del CAOC occità.
Tots els discursos foren fets en occità o català. És impossible transcriure’ls tots, però els podem facilitar a les persones interessades. Cal destacar que la diputada Pilar Busquets parlà en occità (aranès) i digué que Occitània no és morta i que com Catalunya i la Vall d’Aran, també viurà i renaixerà i que els aranesos hi ajudaran. El discurs de l’Alcalde de Maiano, en provençal, fou emotiu pels catalans igual que el de l’alcalde de Folgueroles. Sorprengué la bona dicció provençal de David Arneodo, de les Valls Occitanes d’Itàlia, on la llengua és ben viva. Diversos oradors feren discursos de reivindicació i el President del CAOC occità, que clogué la sessió, feu un discurs molt ponderat però reclamà enèrgicament iguals drets per la llengua occitana, com els que té el francès.
Tost els oradors foren presentats pel secretari del CAOC català, Enric Garriga Trullols, el qual recordà, al final dels parlaments, que els actes havien estat possibles gràcies a la col•laboració de l’equip del CAOC a Foix, presidit per Daniela Busí, a la qual expressà el més sentit agraïment pel seu eficaç treball. A continuació, hi hagué un aperitiu ofert pel CAOC català.
Entre els assistents destacats que no parlaren podem recordar-ne alguns:
- Joan Miquel Caux, Alcalde de Lavelanet i Conseller General de l’Arièja.
- Jordi Castelló Salla, tinent d’alcalde de Lleida.
- Joan-Claudi Jordana, tinent d’alcalde de Lavelanet.
- Josep Rahola, de Girona, ex-senador d’ERC.
- Josep Maria Boya, director Museu de Vielha (Val d’Aran).
- Benet Vilajoana, regidor municipal de Berga.
- Ramon Mascaró Santacreu, regidor municipal de Berga.
- Dolors Santacreu Soler, regidor de Cultura de Berga.
- Pere del Amo Fernández, regidor municipal de Berga.
- Òscar Fernández-Pola, regidor municipal de Berga.
- Artemi Boixaderas Oliveras, regidor municipal de Berga.
- Daniela Busí, de Foix, organitzadora de les jornades per part occitana.
- Armand Samsó, de Salses, promotor de la Porta Catalana.
- Fernand Coste, President Oficina de Turisme de Montsegur.
- Sèrgi Granier, de Narbona, periodista.
- Dolors Lafitte, de Piera (Catalunya), cantant catalana.
- Maria Clara Viguier, investigadora Universitat de Tolosa.
- Jaume Auqué Palau, secretari de l’Ajuntament de Lleida.
- Anna Laulanie, delegada del CAOC de Bordeus.
- Domenge Labit, de Bordeus, portador de la terra gascona.
- Àngel Casdevall Dodas, tinent d’alcalde de Folgueroles.
- Joan Begara, conseller de cultura de Folgueroles.
- Jaume Soler Carasol, conseller de serveis de Folgueroles.
Tots els assistents, amb els autocars i els diferents vehicles, tornaren a Foix. Després de dinar, al Centre Cultural, partiren els diferents autocars de Berga, Barcelona i Folgueroles. El de Lleida ja havia partit abans.
Dins de pocs dies, una nova delegació plantarà el Pi definitivament, un cop el terreny triat sigui lliure de la neu que el cobreix.
Les festes resultaren molt simpàtiques i interessants per a tots els assistents. Però algunes persones no hi pogueren arribar a causa de la neu a les carreteres.
A Montsegur, el castell i el poble oferien un gran espectacle inèdit pel CAOC, que sempre hi fa els aplecs de Sant Joan al mes de juny. Aleshores, hi ha uns prats verds i brillants i el poble es mostra meravellós amb les seves teulades vermelles, com si fos un pessebre. Ara, tot és blanc, però la gent jove, que era majoritària, en quedà entusiasmada.
En breu hi tornarem, perquè aquest Pi de Dues Branques ha de viure i s’ha de fer fort i gran.
Montsegur, 6 de març de 1988
Vist-i-plau:
JOAN AMORÓS ENRIC GARRIGA TRULLOLS
President del CAOC Secretari del CAOC
- Secció Catalana- - Secció Catalana-
dissabte, 5 de març del 1988
MEMÒRIA FESTA CATALANO-OCCITANA A FOIX DEL PI DE LES DUES BRANQUES
El dissabte 5 de març de 1988 es celebrà a Foix una Festa Catalano-Occitana del Cercle d’Agermanament com a preparació del plantament el diumenge del Pi de Dues Branques a Montsegur.
Diverses expedicions amb cotxes particulars i autocars sortiren de Berga, Barcelona, Lleida i Folgueroles.
A les 5 de la tarda començà un passavila (sota una intensa nevada) animada amb la Cobla Ciutat de Berga i els diables de Lleida, i occitans i catalans vinguts d’arreu.
Més de 1000 km hagueren de fer els provençals de les Valls Occitanes d’Itàlia (Piemont, vessant italiana dels Alps), llargs recorreguts també feren altres occitans vinguts des de Provença, Gascunya (Bordeus), Alvèrnia, etc...
Alguns catalans també feren llargs trajectes des de València i Mallorca. Hi havia gent de Reus, Girona, Andorra, Lleida...
SI al matí els colls de les muntanyes eren de pas difícil per la neu, la nevada del capvespre, feia témer que creixerien encara més els obstacles per anar a Montsegur a plantar el Pi de les Dues Branques, car la concentració a Foix tenia per objecte assegurar una millor i puntual assistència als actes de diumenge.
Sota la plaça coberta, la Cobla Ciutat de Berga oferí un curt recital de música d’animació. Alguns catalans i molts occitans anaven disfressats. La neu, abundant en aquells moments, dificultà l’assistència a una passavila per la ciutat de Foix.
A les 7 de la tarda, l’Ajuntament de Foix oferí una recepció oficial a catalans i occitans que ompliren totalment la Sala Noble. El Tinent d’Alcalde de Foix, Mr. Pierre Mondeain (Mondin), donà la benvinguda en francès, que era traduïda al català per Joan-Loïs Asthal, President de l’Oficina de Turisme de Foix, que parla català correctament. Li contestà el Tinent d’Alcalde de Lleida, Jordi Castelló Salla, en català i a continuació un altre Tinent d’Alcalde de Foix, Joan Laille, també respongué en català, car està casat amb una catalana de la Catalunya del Nord. També parlaren en català el Diputat Francesc Vernet (CDC) i l’Alcalde de Berga, Agustí Ferrer que lliurà a l’Ajuntament de Foix una placa commemorativa de l’acte. A continuació, per part del CAOC català, parlà en occità, Enric Garriga Trullols i finalment, Joan Pèire Laval de Narbona per part del CAOC occità. Aquest darrer discurs, molt vibrant i reivindicatiu, entusiasmà la joventut catalana que emplenava la sala.
L’Ajuntament oferí una medalla de la Ciutat de Foix a l’Alcalde de Berga, al tinent d’Alcalde de Lleida, al diputat Francesc Vernet i a Joan Pèire Laval. Una altra oferta a Enric Garriga Trullols no tingué lloc perquè aquest els recordà que ja havia estat lliurada el darrer cop.
A continuació, la Corala La Guineu cantà “El Rossinyol” i “Muntanyes del Canigó”, ambdues composicions foren interpretades magistralment i agradaren moltíssim a catalans i occitans. Finalment, tot el públic i la Coral interpretaren conjuntament, primer l’himne occità i a continuació “Els Segadors”.
Després, al passeig de Foix, tingué lloc la festa del foc dels Diables de Lleida, que feren una gran exhibició de pirotècnia, acabada amb una monumental traca. L’Ajuntament de Foix convidà a un sopar de treball al diputat català Francesc Vernet, al tinent d’alcalde de Lleida, a l’alcalde de Berga i al secretari del CAOC, Enric Garriga Trullols.
Al sopar, per part de l’Ajuntament de Foix, hi havia diversos consellers i tinents d’alcalde i els responsables del Centre Cultural de Foix. La reunió tenia per objecte preparar una setmana catalano-occitana a Foix el mes de setembre del 1988.
Simultàniament es celebrava una gran Festa de Carnaval a la sala del Centre Cultural. Actuaren la Cobla Ciutat de Berga, amb música tradicional i lleugera, la Coral La Guineu, la cantant catalana Dolors Lafitte que cantà en català i en occità, el grup COCU (Comitat Organització Carnaval Universitari) de Tolosa i finalment el grup de músics occitans de Foix que amb els seus acordions acaba l’alegra vetllada.
Hi havia estands de venda de llibre i de material divers occità. Fou una festa molt animada que s’allargà fins ben tard, i que agradà molt a catalans i occitans.
Cal destacar l’acurada interpretació de Dolors Lafitte que fou l’admiració de tots els presents.
Foix, 5 de març de 1988
Vist-i-plau:
JOAN AMORÓS ENRIC GARRIGA TRULLOLS
President del CAOC Secretari del CAOC
- Secció Catalana- - Secció Catalana-
Diverses expedicions amb cotxes particulars i autocars sortiren de Berga, Barcelona, Lleida i Folgueroles.
A les 5 de la tarda començà un passavila (sota una intensa nevada) animada amb la Cobla Ciutat de Berga i els diables de Lleida, i occitans i catalans vinguts d’arreu.
Més de 1000 km hagueren de fer els provençals de les Valls Occitanes d’Itàlia (Piemont, vessant italiana dels Alps), llargs recorreguts també feren altres occitans vinguts des de Provença, Gascunya (Bordeus), Alvèrnia, etc...
Alguns catalans també feren llargs trajectes des de València i Mallorca. Hi havia gent de Reus, Girona, Andorra, Lleida...
SI al matí els colls de les muntanyes eren de pas difícil per la neu, la nevada del capvespre, feia témer que creixerien encara més els obstacles per anar a Montsegur a plantar el Pi de les Dues Branques, car la concentració a Foix tenia per objecte assegurar una millor i puntual assistència als actes de diumenge.
Sota la plaça coberta, la Cobla Ciutat de Berga oferí un curt recital de música d’animació. Alguns catalans i molts occitans anaven disfressats. La neu, abundant en aquells moments, dificultà l’assistència a una passavila per la ciutat de Foix.
A les 7 de la tarda, l’Ajuntament de Foix oferí una recepció oficial a catalans i occitans que ompliren totalment la Sala Noble. El Tinent d’Alcalde de Foix, Mr. Pierre Mondeain (Mondin), donà la benvinguda en francès, que era traduïda al català per Joan-Loïs Asthal, President de l’Oficina de Turisme de Foix, que parla català correctament. Li contestà el Tinent d’Alcalde de Lleida, Jordi Castelló Salla, en català i a continuació un altre Tinent d’Alcalde de Foix, Joan Laille, també respongué en català, car està casat amb una catalana de la Catalunya del Nord. També parlaren en català el Diputat Francesc Vernet (CDC) i l’Alcalde de Berga, Agustí Ferrer que lliurà a l’Ajuntament de Foix una placa commemorativa de l’acte. A continuació, per part del CAOC català, parlà en occità, Enric Garriga Trullols i finalment, Joan Pèire Laval de Narbona per part del CAOC occità. Aquest darrer discurs, molt vibrant i reivindicatiu, entusiasmà la joventut catalana que emplenava la sala.
L’Ajuntament oferí una medalla de la Ciutat de Foix a l’Alcalde de Berga, al tinent d’Alcalde de Lleida, al diputat Francesc Vernet i a Joan Pèire Laval. Una altra oferta a Enric Garriga Trullols no tingué lloc perquè aquest els recordà que ja havia estat lliurada el darrer cop.
A continuació, la Corala La Guineu cantà “El Rossinyol” i “Muntanyes del Canigó”, ambdues composicions foren interpretades magistralment i agradaren moltíssim a catalans i occitans. Finalment, tot el públic i la Coral interpretaren conjuntament, primer l’himne occità i a continuació “Els Segadors”.
Després, al passeig de Foix, tingué lloc la festa del foc dels Diables de Lleida, que feren una gran exhibició de pirotècnia, acabada amb una monumental traca. L’Ajuntament de Foix convidà a un sopar de treball al diputat català Francesc Vernet, al tinent d’alcalde de Lleida, a l’alcalde de Berga i al secretari del CAOC, Enric Garriga Trullols.
Al sopar, per part de l’Ajuntament de Foix, hi havia diversos consellers i tinents d’alcalde i els responsables del Centre Cultural de Foix. La reunió tenia per objecte preparar una setmana catalano-occitana a Foix el mes de setembre del 1988.
Simultàniament es celebrava una gran Festa de Carnaval a la sala del Centre Cultural. Actuaren la Cobla Ciutat de Berga, amb música tradicional i lleugera, la Coral La Guineu, la cantant catalana Dolors Lafitte que cantà en català i en occità, el grup COCU (Comitat Organització Carnaval Universitari) de Tolosa i finalment el grup de músics occitans de Foix que amb els seus acordions acaba l’alegra vetllada.
Hi havia estands de venda de llibre i de material divers occità. Fou una festa molt animada que s’allargà fins ben tard, i que agradà molt a catalans i occitans.
Cal destacar l’acurada interpretació de Dolors Lafitte que fou l’admiració de tots els presents.
Foix, 5 de març de 1988
Vist-i-plau:
JOAN AMORÓS ENRIC GARRIGA TRULLOLS
President del CAOC Secretari del CAOC
- Secció Catalana- - Secció Catalana-
Subscriure's a:
Missatges (Atom)