MEMÒRIA ACTA REUNIÓ XXXV AMASSADA CONJUNTA ANUAL DE LES DUES SECCIONS DEL CAOC A PAU

A les 15:30 h, comença la reunió a la sala d’actes de l’Ajuntament de Pau. Després d’unes paraules de benvinguda per part dels dos presidents, Marcèl Baiche i Joan Amorós, el secretari català Enric Garriga proposa un Ordre del Dia que és aprovat.

PUNT I Lectura de l’acta de la reunió anterior

Enric Garriga llegeix en català l’Acta de la Reunió XXXIV, a Albi, del 21/11/98, atès que no era aleshores present el secretari occità, Jacme Delmàs. S’aprova per unanimitat.

PUNT II Memòries d’activitats realitzades el 1999

Es lliuren a tots els presents les memòries dels actes realitzats o participats pel CAOC i d’altra part Enric Garriga comenta en occità 18 activitats d’interès més principal, realitzades durant 1999, segons resum per escrit que llegeix.

Cristian Duthil i Marcèl Baiche diuen que hi cal afegir la reunió del 29 de setembre 1999, del CAOC occità, a Pàmias, amb la presència del Centre Cultural d’Andorra i l’IEO.

PUNT III Proposta de programa del CAOC pel 2000

Es lliura a tots els presents la proposta de les activitats del CAOC i les participades, que és aprovada. Jacme Delmàs remarca la importància que tindrà la 81 Felibrejada del 2000 (2 de juliol) a Les Eyzies (24) (Las Icas) Peiregòrd. Marcèl Baiche anuncia un curs d’occità que farà a Andorra. Enric Garriga menciona el Dictat Occità que es farà a Barcelona per vídeo-conferència amb Castras. Per acabar el tema Xavier Bada es felicita pel gran nombre d’activitats que realitza el CAOC durant l’any.

PUNT IV Informe econòmic del CAOC occità

Cristian Duthil, tresorer del CAOC occità presenta per escrit el resultat dels comptes anuals dels ingressos i pagaments, amb un resultat positiu. Proposa de fer un secretariat permanent a Pàmias, que treballarà pel conjunt dels socis del CAOC occità i que seria en el domicili del Centre Occitan. Hi ha el projecte de fer una comunicació regular a tots els socis. Els comptes i el projecte a Pàmias són aprovats per unanimitat i amb un gran aplaudiment. Jacme Delmàs proposa un projecte similar de secretariat a Aquitània, Bordeus. Joan Amorós es felicita per la dinàmica del CAOC. Marcèl Baiche demà farà 79 anys i és felicitat per tots en el seu aniversari.

Elecció del Conselh d'Administracion del CAOC occità

Com que no es presenten nous candidats, es proposa reelegir el Conselh anterior afegint, com a vicepresident tercer, Bernat Bergé, de Merville (31) que és president de l'EOE de Vilanòva d'òlt. S'aprova per unanimitat.

El Conselh queda format per: President, Marcèl Baiche; Vice-Presidents, Joan-Antòni Costumero, Joan Thomàs, Bernat Bergé; Secretari, Jacme Delmàs; Vice-Secretària, Anhés Negre; Cristian Duthil; Vocals: Annie Rieu, Pèire Pessamessa, Patrici Pojada, Daidièr Negre, Joan Maria Barniol, Joan-Jacme Maurette, Josèp Sans, Josserant Sant Priest (Comte d'Urgell), Fèlix Daval, Gilabèrt Narioo, Alan Roch, Jòrdi Peladan i Jacme Taupiac.

Joan Amorós i Xavier Bada proposen Pèire Bec com a soci d'honor del CAOC, el qual accepta i regracia l'honor.

PUNT VI Informe de la situació catalana i occitana

Enric Garriga proposa David Grosclaude per parlar de la situació occitana, el qual diu que la més important i recent nova és l'aprovació pel Parlament italià del reconeixement oficial de l'occità a les valls occitanes del Piemont. Marcèl Baiche comenta que tots els del CAOC som uns enamorats d'Occitània.

Jordi Fernandez Cuadrench, Director de l'Institut Occità, de Pau, ressalta el bon acolliment que sempre han dispensat els bearnesos als catalans.

PUNT VII Torn lliure

Joan Amorós parla del Congrés Occitano-Català (Eurocongrés 2000) i descriu la seva estructura, els àmbits, el calendari, etc. Diu que hi ha 60 entitats interessades.

Marcel Baiche adverteix contra la utilització del francès i del castellà al Congrés. Demana que les comunicacions es facin per escrit en occità.

Joan Amorós diu que no hi haurà intervencions en castellà, però cal comptar amb el problema de l'ús del francès a Occitània, que és impossible d'evitar.

Jacme Delmàs parla que ha detectat acusacions d' imperialisme català i que serà confirmat si no es fa un esforç per fer present l’occità.

Joan Amorós parla d'un servei de traducció català-francès i viceversa.

Roser Pàmies diu que no comprèn perquè un Congrés occitano-català s'ha de fer en francès-català, quan els catalans som a favor de l'occità.

Joan Amorós diu que està contra el radicalisme del tot o res i que ell té d'això experiència amb València.

Jacme Maureta diu que Occitània vol salvar la seva llengua.

Alex Barniol diu que l'excusa del francès no és vàlida, perquè es pot parlar en occità d'economia i no vol que en el Congrés l'occità tingui una situació diglòssica.

Joan Amorós repeteix que no prendrà posicions maximalistes.

Xavier Bada parla de prudència.

Enric Garriga diu que la prudència no està renyida amb la valentia. El CAOC ha demostrat que tot es pot fer en català i en occità, en el decurs de 22 anys d'activitats. Diu que s'ha de semblar ser honrat a més de ser-ho i que durant l'Amassada de l'IEO a Marsella, la FOC occitana repartí un programa editat en colors sobre l'Eurocongrés 2000 totalment i únicament escrit en francès. El català i l'occità hi són absents totalment. Això era en contradicció amb la pròpia Amassada de l'IEO, on tots els participants parlaren només en occità.

Joan Amorós diu que no en sap res d'aquest programa i que això no té res a veure amb la Fundació (FOC) de Barcelona.

Enric Garriga diu que si no és de la Fundació (FOC) serà de la Federació (FOC occitana), en qualsevol cas la FOC catalana també consta a l'esmentat programa.

Després d'altres intervencions en el mateix sentit, s'acaba la reunió a les 17'30 hores, com s'havia previst.

Vist i plau

Enric Garriga Trullols
Secretari CAOC català
               
Jacme Delmàs
Secretari CAOC occità

ASSISTENTS XXXV AMASSADA

CATALANS I OCCITANS

Enric Garriga
Núria Bayó
Marcèl Baiche, d'Andorra
Jacme Delmàs, de Bordeus (33)
Joan Amorós
Cristian Duthil, de Foix (09)
Concepció Molinas
Claudina Orain, de Foix (09)
Xavier Bada
Pèire Bec, de Migne (86)
Antònia Donadeu
David Grosclaude, de Lescar (64)
Roser Pàmies, de Reus
Lanzi Grosclaude, de Lescar (64)
Teresa Clota, de Barcelona
Jep Gouzy, de Pau (64)
Rosa Roca, de Barcelona
Gilabèrt Narioo, de Jurançon (64)
Jaume Vivó, de Berga
Raimonda Benays, de Canejan (33)
Ramon Carbó, de Barcelona
Josèp Sans, de Brassac (09)
Montserrat Fornaguera, de Badalona
Andriva Sans, de Brassac (09)
Alexandre Torrent, de Barcelona
Joan-Jacme Maurette (31)
Mariona Hernandez, de Barcelona
J. Loís Baradat, de Neuvic (17)
Sergi Consol, de Barcelona
Joan Marc Lempenhat, Larruenh (64)
Olga Guerrero, de Barcelona
Jabièr Mòga, de Bossòst (Val Aran)
Victor Ruset, de Barcelona
Cristel Pordoy, de Pau (64)

CATALANS RESIDENTS A OCCITÀNIA

Gerard Labourie, de Pau (64)
Claudi Labandès, de Pau (64)
Jordi Fernandez-Cuadrench, Pau(64)
Patric Guilhèm Joan, de Nossa (40)
Joan Maria Barniol, Pessac (33)
Francès Urs, de Nossa (40)
M. Josep Barniol, Pessac (33)
Alexandre Barniol, Pessac (33)

MEMÒRIA 54 AMASSADA IEO A MARSELLA

A Marsella, a la Facultat de Ciències Econòmiques, s’ha celebrat la 54 Amassada Anual de l’Institut d’Estudis Occitans. El matí del dissabte es fan les inscripcions i  una passejada sota la pluja. Els del CAOC fan la passejada en taxi. A la tarda hi ha l’obertura i s’aproven l’informe d’activitats i l’informe financer. Després hi ha la presentació de la Biblioteca Virtual "Ciel d’Oc" pel seu President Bernat Giely. Finalment hi ha un torn d’oradors per aquest ordre.

Sèrgi Andreoni. Conseller Regional (que parla en francès)

Jòrdi Garrigue. Adjunt Cultura d’Ais de Provença (que parla en francès)

Felip Langevin. Encarregat de Missió del Consell Regional (que parla en francès)

Guiu Martin. President Honor del CREO/Provença (que parla en occità)

Pèire Fabre, capolièr de Felibritge (que parla en occità)

Alan Barthelemy, Inspector d’Acadèmia (que parla en occità)

Maria-Joana Verny, en nom de la FELCO (que parla en occità)

Enric Garriga Trullols, del CAOC (que parla en occità)

Acaba Felip Carbona, president de l’IEO, en occità, naturalment.

Després hi ha un sopar de germanor, que acull molta gent i es canta en occità.

A la nit vetllada musical amb força joventut.

L’endemà diumenge es comença a les 9 del matí. Hi ha diverses intervencions en temes diversos. S’aprova l’informe d’orientació i la llista del nou consell.

Resulten reelegits Felip Carbona (president) i Mirèlha Braç (secretària).

Entre els elegits figuren David Grosclaude, Joan-Loís Blenet, Inés Cavalcanti, Robèrt Martí, Jacme Taupiac, Eliana Tourtet etc. Elegits absents: Joan Pèire Baldit, Patrici Pojada, Esteve Ros, Josep Loís Sans-Socasau, Miquèl Chapduelh.

D’aquesta Amassada caldria remarcar la presència per primer cop del Capolièr del Felibritge, Pèire Fabre, que dóna fe de les bones relacions entre el Felibritge i l’IEO. Pèire Fabre digué que el temps de l’integrisme és acabat i que cal cercar les coses que uneixen, que són més que les que separen.  
La FOC occitana, distribueix un díptic sobre el Congrés Occitano-Català, tot en francès. La FOC catalana no en sap res i Joan Amorós ni l'ha vist.

E.G.T.

DISCORS D'ENRIC GARRIGA A TRULLOLS A MARSELHA A LA 54 AMASSADA DE L'IEO

13 novembre 1999

Sénher President, Cars amics occitans,

Soi urós un autre còp d'èstre present a la 54 ena Amassada de l'IEO qu'ongan se passa a Marselha, en Provença, la tèrra de Mistral, mas abans la tèrra dels comtes de Barcelona, après lo maridatge de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença, lo 3 de febrier de 1112.

De Mistral avèm causit una pensada, qu'es lo nòrd de la meuna filosofia e del combat del CAOC. Es simple "La lenga es la clau".

En Catalonha lo mai grand debat es la lenga. I a pas cap d'autre mai constant, mai reiterat, mai discutit pendent tot aqueste segle.

Nos podèm demandar perqué passa aquò?

Perqué passa únicament a Catalonha e pas a la resta d'Europa?

Es lo catalan una lenga conflictiva?

Es pas vertat, lo catalan es pas conflictiu, la lenga es pas un problèma, mas es l'excusa per fargar un problèma polític.

La normalitzacion del catalan es un problèma politic. E los problèmas politics son sempre problèmas de poder e de fòrça. La situacion precària de la lenga catalana es un senhal clar de manca de poder politic. Malgrat totas las avançadas, en ensenhament e cultura, vesèm que sufís pas d'aver un govèrn e un parlament pròpi, car Catalonha dispausa pas de poder politic per poder legislar pacificament, sus la seuna lenga amb tota normalitat. Es evident, que malgrat l'autonomia, la lenga catalana a pas los meteisses dreits que las autras lengas oficialas d'Europa.

Es reconegut oficialament que lo catalan es la sola lenga pròpia de Catalonha, mas es cooficiala al costat del castelhan. Aquò es un fait novèl, car la lenga qu'a fait Catalonha pendent mil ans foguèt sonque lo catalan.

La concurréncia del castelhan, coma lenga cooficiala amb lo catalan, representa una menaça per la subrevivença del catalan. La sola faiçon de preservar la preséncia de las doas lengas a Catalonha seriá que lo catalan foguèsse la sola lenga oficiala. D'autra faiçon lo castelhan prendrà tota la plaça.

Tot lo debat polític de las darrièras eleccions catalanas foguèt a l'entorn de la normalizacion de la lenga.

Maragall arribèt fòrça proche d'obtèner la victòria per un sol deputat. Foguèt lo perilh mai grand de perdre l'autonomia reala e passar a èstre una colonia  politica de Madrid.

Cresi que totes sètz conscients d'aquò. Sabi que i a de saberuts intellectuals occitanistas que fan una lectura diferenta perquè son ligats ideologicament als socialistas. Mas es evident que, amb la victòria de Maragall , los occitans, los basques, los bretons, los corses etc totes aurián perdut. S'auriá tuat, mòrt l'esperança. Auriá ganhat lo concèpte d'estat.

Vos citi unas paraulas d'una polemica entre occitans per internet e un d'eles disiá: "Cresi ben que los franceses son pas l'enemic. O los espanhòls, en lo cas de Catalonha. Los enemics son los Maragalls d'aquest monde" Bravò!  Osca!. Avètz  comprés. Lo mai grand enemic es l'enemic del dedins.

Pujol es pas encara proclamat president. A diferéncia dels basques, en Catalonha los nacionalistas pausan resisténcias a l'union.

M'arresti aicí de parlar de política.

E vos vòli parlar del CAOC que ongan comencèt amb la participacion a la Dictada Occitana, a Castras, lo 30 de genièr de 1999. La mitat dels assistents catalans èran joves de 16 ans . Foguèt una granda capitada e ara sèm d'acòrdi amb la Generalitat de Catalonha, que lo 29 de genièr del 2000, finançarà una dictada per video conferéncia al seti del Departament d'Ensenhament, que serà simultanèa a Castras  e a Barcelona, amb una representacion de la Val d'Aran e benlèu de las valadas occitanas d'Itàlia. Aquò farà una granda promocion de la lenga occitana en Occitània e en Catalonha.

Pendent 1999 avèm fait mai de 55 activitats diferentas, pròpias o participadas. Vos vau estalviar de vos las dire totas. Mas los occitans son venguts a Catalonha pel CAOC e los catalans son anats a Occitània pel CAOC. Montsegur, Pòrt de Salau, Cantal, Cevenas, Felibrejada del Perigord, Festival d'Acordions de Maçaners, Festival de Carcassona, Val d'Aran, EOE e força d'autres son qualques exemples del dinamisme del CAOC.

Cresi que me cal dire tanben qu'ongan lo CAOC participa al Millenari del monge occitan Gerbert (que foguèt aprés Papa, amb lo nom de Silvestre II). La persona occitana que mai a trabalhat en aqueste projecte es Fèlix Daval, d'Orlhac (de la tèrra del Carladès, de Dolça de Provença e del comte catalan Ramon Berenguer).

Fèlix Daval, en mai, a menat dempuèi  fòrça annadas (pel mejan de l'Associacion Catalonha-Carladés) unas coralas relacions entre occitans e catalans. Per tot aquò lo divendres 5 de novembre de 1999 l'avèm balhat lo XI Premi Batista i Roca de las mans de Xavier Trias, Ministre de Presidència de Jordi Pujol i ieu coma president de l'IPECC.

Es un premi internacional, que se balha cada an a 10 personas catalanas o catalanòfilas de defòra dels  Paises Catalans.  

E per acabar vos convidi a assistir a la XXXV Amassada de las doas seccions occitana o catalana del CAOC, a Pau, lo dissabte 27 de novembre de 1999. Farem lo compte rendut de tant de trabalh, mas tanben farem lo projecte pel 2000, que benlèu serà una granda annada per las relacions occitanò-catalanas.

Los projectes son fòrça importants, mas ai pas lo temps per vos los expausar  ara.

Pòdi sonque manifestar la mai granda solidaritat e amistat dels catalans que seguisson vòstra lucha per la sobrevivença, amb la nòstra total e completa simpatia e estrambòrd.

Vos desiri un grand e bon trabalh.

Visca Occitània.

Enric Garriga Trullols

Secretari General del CAOC      

ASSISTENTS

Enric Garriga
Núria Bayó
Xavier Bada
Antònia Donadeu

ASSISTENTS OCCITANS

Felip Carbona (31)
Alan Roch (11)
Mirèlha Braç (11)
Pèire Pessamessa (84)
Eliana Tourtet (07)
Robèrt Martí (81)
David Grosclaude (64)
Josiana Daunís (81)
Joan Saubrement (13)
Alan Rault (33)
Inés Cavalcanti (Itàlia)
Jacme Taupiac (82)
Marcèl Meaufront (06)
Pau Reinard (07)
Domergue Sumien (34)
Joan-Loís Blenet (34)
Jòrdi Peladan (30)
Robèrt Lesch (13)
Jaume Ressaire
Fabrici Bernissan (65)
Claudi Molinièr (34)
Miquel Massal (69 - Lió)
Pèire Brechet (83)

MEMÒRIA ACTES DE LA DIADA A CASSÀ DE LA SELVA

De l'Onze de Setembre de 1999 a Cassà de la Selva

El CAOC ha participat, a Cassà de la Selva, als actes de la Diada de l’Onze de Setembre de 1714, invitats per l’Ajuntament. Hi anem amb un microbús que surt de Barcelona a les 9 del matí. A Cassà, davant l’Ajuntament, ens dóna la benvinguda el regidor Xavier Albertí. A les 12 del migdia es fa un acte oficial patriòtic en què l’alcalde, Antoni Baulida, fa un parlament i després es fa l’hissada solemne de la bandera catalana, tot cantant ELS SEGADORS. A continuació l’Ajuntament ofereix un aperitiu a la gespa de darrera. Allí mateix es fa un petit concert de cançons occitanes (únicament) interpretades per la jove soprano Olga Guerrero, acompanyada a la guitarra per F. Xavier Martinez. Fa una actuació magistral de les obres següents "ARIEJA" "LA COPA SANTA" "MAGALÍ" (en versió catalana) i "SE CANTA". Després els del CAOC i els tres músics anem a dinar al restaurant LA TIONA, que és en una masia, prop de Caldes de la Malavella. Després visitem l’església romànica de Caldes i les termes romanes. Anem a Cassà, on visitem l’església gòtica, amb un ric retaule barroc. A les 7 de la tarda, al Parc del Carrilet es fa una espectacular exhibició d’esports bascos. Després anem a sopar al restaurant de la plaça. A les 11 comença el concert dels pobles, al Parc del Carrilet, junt a l’ajuntament. Comença Olga Guerrero, que fa un recital molt bo de cançons catalanes (La Filla del Marxant, la Cançó del Lladre, el Testament d’Amèlia, Margarida, Oreneta i el Cant dels Ocells). Després Helena i Carles, del Grup Pomada, fan un recital extraordinari de música basca, a l’acordió diatònic i pandereta, que entusiasma el públic. Interpreten també el Carnaval de Lanz i els Set Salts, que dansen Pere Josep Manau i d'altres, car són danses que ballen també els occitans. Després hi ha un recital de gaita escocesa i per acabar cançó i dansa irlandesa. Durant els actes de la tarda hi ha algunes parades dels pobles representats i una d’elles es atribüida al CAOC i a cura de Pere Josep Manau, Raquel Olivella, Jordi Alsina i esposa Àngels. El microbús del CAOC surt a les 12 de la nit i arriba a Barcelona a un quart de dues de la nit. Ha estat una jornada completa, força interessant. Cassà ens ha encantat.  

E.G.T.

ASSISTENTS CAOC

ENRIC GARRIGA
NÚRIA BAYÓ
ISABEL GARRIGA, de Caldes M.
NÚRIA GARRIGA
CARME VINYES, de Canovelles
CELDÒNIA CLARET
HORACI ALMIRALL
CARLES AMEL, de Girona
ROSER PUJALS FERRER
JORDI ALSINA
CRISTINA MIGUEL PUJALS
ÀNGELS D’ALSINA
PEPITA PERELLÓ
OLGA GUERRERO
FRANCESC VILASÍS
F. XAVIER MARTINEZ
JAUME VIVÓ, de Berga
GUADALUPE FRADERA
RAQUEL OLIVELLA, de Bellaterra
CARLES BELDA, de Sabadell
PERE JOSEP MANAU SAUMELL
HELENA CASES

MEMÒRIA ACTES DE LA DIADA DEL 10 DE SETEMBRE DE 1999 A BARCELONA

A les 20.30 a Barcelona, en un restaurant ràpid de la Ronda Universitat, ens reunim per sopar un grup de 22 persones del CAOC. Acabat el sopar anem fins el Monument a Rafael de Casanovas. Davant del monument es diuen unes paraules per part de Xavier Bada, Enric Garriga i Damià Escudé. Per l’any vinent Enric Garriga proposa un itinerari amb microbús per a fer un acte davant cada monument: a Rafael Casanovas, Lluís Companys, General Moragues i Fossar de les Moreres. A continuació es canta ELS SEGADORS. Després ens arribem fins el monument a Lluís Companys i Enric Garriga fa una evocació humanista i patriòtica del president màrtir, afusellat a Montjuïc pel franquisme. Finalment ens anem fins el Fossar de les Moreres i es visita l’exposició del Memorial 1714. Assistim als diferents actes d’ERC i CDC. El d’ERC acaba amb bengales de colors i una gran i forta traca (massa forta). El del CDC acaba amb una ofrena floral i ELS SEGADORS. Malgrat que hi havia més gent que l’any passat, continua essent un acte força minoritari davant d’una societat indiferent o castellanitzada.

E.G.T

ASSISTENTS

Enric Garriga
Núria Bayó
Margarida Gelabert
Àngel Sellès
Carme Vinyes
Damià Escudé
Carme Sicart
Maria Capella
Agustí Raga
Francesca Torres
Xavier Bada
Takako Otsuki
Antònia Donadeu
Jordi Bibià
Jaume Vivó
Eugeni Surós
Victòria Verderas Blach
Josep Olivella
Alexandre Calvo Cristina
Núria Falcó
Llorenç  Prats
Rosa Respall
Dr. Ignasi Gelabert
Mª Antònia Zamora
Rosa Vila Omella
Montserrat Querol
Maria Teresa Tolós
Núria Artigas
Clementina Gomez
Alfons Serra
Teresa Clota

MEMÒRIA IV JORNADES DELS REFUGIS CÀTARS AL PIRINEU CATALÀ

6,7,8 i 9 d’agost de 1999

A Bellver de Cerdanya, a Bagà (Berguedà), a Josa i Castellbò (Alt Urgell) es fan diferents actes de les IV Jornades del Refugis Càtars.

El CAOC assisteix als actes del diumenge 8, a Josa, a la presentació del llibre de Xavier Escura, l'homenatge a Laurentí Parramon, la lectura musicada de poemes de Guillem de Berguedà i el dinar a l'aula de l'antiga escola.

A la tarda del diumenge s'assisteix als actes a Castellbó: presentació de la publicació del llibre "Els càtars a l'Alt Urgell", de Carles Gascon i presentació del CAOC i AMICS DEL CÀTARS, per Enric Garriga, Jordi Bibià i Àlex Calvo.

Després de sopar a Castellbò, hi ha una representació de Cercamón, de Lluís Racionero, a Costoja.

NOTES

A l’AVUI del 9 d’agost 1999 hi ha un article de Marçal Sintes "EL BOOM CÀTAR", que parla de la conferència de divendres a la plaça Major de Bellver de Cerdanya, que donà Antoni Dalmau i a la qual assisteixen 200 persones.

El 12 d'agost de 1999, l'AVUI publica un altre extens article de 2 pàgines,  de Magda Gutierrez, amb el títol de "EL CAMÍ DELS CÀTARS" i després de fer una extensa relació dels monuments per on passa el camí, acaba fent referència a les Quartes Jornades del Refugis Càtars al Pirineu Català.

ASSISTENTS DEL CAOC - HEM VIST

Enric Garriga   
Núria Bayó
Albert Cañagueral, de Barcelona
Laurentí Parramón, de Josa
Xavier Bada   
Isidre Domenjó, de La Seu d'Urgell
Antònia Donadeu   
Josep Garcia "Jaumet", de Tuixent
Jordi Bibià, de Sanaüja   
Montserrat Subirana, de Bagà
Takako Otsuki   
Joaquim Badia, d'Andorra
Alex Calvo, de Barcelona                
Hermínia Mas, d'Andorra
Antònia Verderas, de Barcelona   
Jesús Babià Serra, d'Organyà

MEMÒRIA XII PUJADA AL PORT DE SALAU

31 juliol - 1 d'agost de 1999

El dissabte 31 de juliol, surt un petit autocar des de Barcelona per anar a la XII Pujada al Port de Salau. Després de dinar a l'Hotel Bruna, d'Esterri d'Àneu, es va a Ferrera per visitar el Centre d'Art i Natura i el poble. Ens acompanya Lluís Llobet que ens fa veure les instal•lacions i el projecte del conjunt que serà realitzat en el termini d'any i mig.

És un poble enlairat i  situat davant una munió de belles muntanyes. Tornats a Esterri, hi ha una missa (opcional) a la parròquia, oficiada per Mn. Francesc Vilamala, del CAOC, que juntament amb Mn. Jordi Miquel Benavent, fan referències a la Pujada. Després anem a sopar i plou una mica. Però després  la nit queda ben estrellada i això ens assegura una bona jornada per l'endemà al Port de Salau.

El diumenge u d’agost es fa la XII Pujada al Port de Salau (2010 mts. altitud) organitzada pel CAOC i altres entitats. Els catalans pugen des d'Isil amb jeeps fins el final de la pista forestal i després 45 minuts a peu.

Els occitans des de Salau. Hi assisteixen 600 persones entre occitans i catalans amb una lleugera majoria occitana. Els actes són els tradicionals: intercanvi de productes típics, discursos, danses, cançons i repartiment de vi per part catalana i de formatge per part occitana per a tothom. La música a l'acordió és a càrrec de Cristian Duthil (occità) i Pilar Llagostera (catalana). Aquesta darrera és el primer cop que hi va i té un gran èxit. Interpreten peces tradicionals catalanes i occitanes i en diferents moments d'abans i després dels discursos. Enric Garriga llegeix les adhesions rebudes i anuncia la de la Fabla Aragonesa, que volen venir l'any vinent i aquesta menció arrenca forts aplaudiments. Els oradors que fan discursos són Jordi Carrera, Annia Rieu (de Salau), Cristian Duthil (de Foix), Josiana Rimont (de St. Girons), Julian Souquet (d'Erce) i Enric Garriga. Tots parlen en català i occità, i Enric Garriga meitat català i meitat occità, el qual denuncia el govern francès de no voler canviar l'article II de la Constitució ni de ratificar la Carta de les Llengües minoritàries, i d'altra banda demana, al govern de la Generalitat, que s'ensenyi l'occità a les escoles catalanes, per salvar Occitània i poder comunicar-nos millor amb els occitans Apart de l'alcalde de Llavorsí (Lluís Segalàs Sala) i hi ha els tinents alcaldes de València d'Aneu (Jaume Comes) i d'Esterri (Josep Escales) que representen els respectius alcaldes. També hi ha altres alcaldes occitans. Es canten cançons occitanes i els himnes occitans (Se Canta) i el català (Els Segadors) amb l'acompanyament musical dels acordionistes. Es fa una gran fotografia amb la majoria d'assistents i després es fa un gran cercle per cantar el Cant dels Adéus, que també interpreta Pilar Llagostera  a l'acordió. El temps és radiant i la festa molt reeixida. Poc a poc la gent baixa per cada costat. Els catalans van cap a Isil i els del CAOC continuen fins a Barcelona, on arriben a les 12 h. de la nit després de sopar a Ponts. En canvi un grup de més de 30 occitans fan un sopar-mongetada al poble de Salau al Restaurant MYRTILLES (en occità abajon i en català nadiu, on es fa música occitana tradicional i moderna. Al Port de Salau hi assisteix TV3 i diferents diaris i ràdios que n'han fet difusió. Han publicat reportatges l'Avui, La Vanguardia, El Segre, La Mañana, etc. Aquests dos darrers han publicat una pàgina sencera cadascun, el 2/8/99, i amb fotografia en colors a la primera pàgina i a la darrera respectivament. La Televisió catalana, TV3, a les 14 hores dels dilluns 2/8/99, emet un bon reportatge sobre la XII Pujada                                                                     

E.G.T.

DISCURS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS AL PORT DE SALAU

1 d'agost de 1999

Senyors diputats, alcaldes, regidors i amics tots, occitans i catalans.

Som aquí, a Salau, per la XII vegada, en aquesta festa de germanor que aplega occitans i catalans, en aquest límit de les comarques del Pallars Sobirà i l'Arieja i que uneix Occitània i Catalunya.

Voldria saber si hi ha algú que em pugui dir on és la frontera? Si hi ha algú que em pugui dir quina diferència hi ha entre un costat i l'altre de la muntanya?

La frontera política, cultural, lingüística i nacional és una monstruosa imbecil•litat dels estats jacobins francès i espanyol.

Sabem prou bé que hi ha encara problemes entre veïns europeus, però entre catalans i occitans no n'hi ha hagut jamai. Som germans, fills de la mateixa cultura i llengua. Són els estats els que ens han separat i ens han dit que som diferents. A uns els han dit que són francesos i als altres ens han dit que som espanyols i no som ni una cosa ni l'altra.

Tots som fills de la cultura occitana, destruïda primer per França i, després, Espanya en volgué destruir la branca catalana.

I ara, en homenatge als occitans i a la llengua occitana , continuo en occità:

Amics occitans,

França vòl pas signar la carta de las lengas regionalas o minoritàrias, perqué aquò seriá contrari l'article II de la Constitucion que ditz que la lenga de la Republica es lo francés.

Ara que las lengas regionalas en França arriban al punt zerò de l'usatge public, l'Estat francés a paur de pensar qu'aquestas lengas se poguèssen reviscolar.

Ara qu'èra preste a las enterrar, las vòl pas ressucitar. E davant la pression interiora e exteriora vòl enganar Euròpa en disent que acceptarà unicament 39 mesuras d'un total de 95 articles que Chirac ditz que son absurdas.

Un autre còp se vòl ganhar de temps. La brega entre Chirac e Jospin farà interminable e dificila de trobar una solucion, que jamai serà una solucion a la catalana.

Çò meteis acaba de dire lo president de Provença, Vauzelle, que ditz que Provença es pas Catalonha. Aqueste paure òme sap pas gaire d'istòria perqué Provença foguèt catalana pendent mai de 110 ans e en Provença encara ne demòra la bandièra catalana.

Los catalans podèm ajudar fòrça a la renaissença d'Occitània. Son pas catalanistas los que sonque s'interessan per Catalonha. D'autra part es una contradiccion de demandar lo respecte pels magrebins, sa lenga e cultura, e oblidar los occitans.

Per aquò prepausi al govern de la Generalitat d'ensenhar dins las escòlas catalanas l'occitan e d'aqueste biais podrem comunicar melhor amb los occitans e salvarem Occitania. E aurem l'assegurança del futur de Catalonha.

Amb aqueste espèr. Cridi Visca Catalonha, Visca Occitania!

Enric Garriga Trullols

Secretari General del CAOC

Port de Salau, 1 d'agost 1999

ALGUNS ASSISTENTS

Assistents del CAOC català:

Enric Garriga, Núria Bayó, Jaume Vivó, Rosa Maria Fumadó, Teresa Clota, Horaci Almirall, Marta Dalmau, Margarida Baró, Jordi Carrera, Josep Sanchez Bassa, Bàrbara Rademarcher, Francesc Vilamala, Teresa Vilamala, Pilar Llagostera, Miquel Bada Donadeu, Rosa Leal Tort, Jordi Leal Tort, Clara Roca Carrasco, Cris Duch Tort, Albert Bada Leal, Laura Bada Leal, Gina Leal Roca, Núria Leal Roca, Manel Leal Roca, Xavier Bada, Antònia Donadeu.

Altres assistents catalans:

Jaume Comes, d'Isil (tinent alcalde d'Alt Àneu); Ester Isús, d'Isil; Josep Escales, d'Esterri (tinent alcalde d'Esterri); Josep Urpinell Oliva, d'Igualada; Maria Pijoan Llordachs, de Lleida; Josep Moragas Josa, de Lleida; Lluís Segalàs Sala, de Llavorsí (alcalde i diputat prov.); Jordi Segalàs, de Llavorsí, Lurdes i Mercè Vidal, de Ponts, etc.

Assistents del CAOC occità:

Cristian Duthil, Claudina Orain, Josep Sans, Andriva Sans, Joan Antoni Costumero, d'Albi; Anna Maria Costumero, Alois Costumero, Adrian Costumero, Alban Costumero, Annia Rieu; Joan Chaix, de Salau i Joan Bonzom, de Tolosa.

Altres assistents occitans:

Julian Souquet, alcalde d'Erce i Conseller General; Josiana Rimont, de St. Girons; Justin Clanet, alcalde de Soeix; Gerard Denat, alcalde de Conflents-Salau; Daniel Rieu, alcalde adjunt de Salau; Bernardeta Rogalle, d'Aulus i Loreta Fauroux, de Senta Crotz del Volvestre.

ADHESIONS I EXCUSATS:

Occitans:

Marcel Baiche, President del CAOC occità; Jacme Delmàs, secretari del CAOC occità a Bordeus; Agustín Bonrepaus, diputat de l'Arieja; Mirelha Braç, de Carcassona; Robèrt Martí, de Puèglaurenç; Bernat Gondran, de St. Girons (alcalde) i Anhés Negre, de Foix.

Catalans:

David Tarrado, alcalde d'Esterri; Joaquim Llena, alcalde d'Alt Àneu; Conseller Pere Macias, de Política Territorial; Conseller Xavier Trias, de Presidència; Conseller Ignasi Farreras, de Treball; Agustí López Pla, President del Consell Comarcal del Pallars Sobirà; Joaquim Llimona, Director General d'Afers Exteriors; Joan Simó Burgués, Senador President de la Cambra de Comerç de Lleida; Yvonne Griley, Subdirecció de Normalització Lingüista; Rosa Bruguera, diputada; Valentí Sallas, President del COPEC;  Dom Hildebrand Miret, de Montserrat; Josep-Lluís Cleries, Direc. Gral. Acció Cívica.

Diversos:

Associació de la Fabla d'Aragó (Anton Chusé Gil).

MEMÒRIA XV TROBADA D'ACORDIONISTES DE MAÇANERS

El CAOC participa a la XV Trobada d'Acordionistes de Maçaners amb l'assistència de 17 persones i altres directament amb cotxes. El CAOC invita el grup d'occitans (tres) de SONAIRES D'OC (Cristian Marc, Didier Olive i Andriu Auriol). A les 18 h. es fa una recepció a l'Ajuntament de Saldes, que comença amb retard, a les 19 h., i per animar l'espera actuen SONAIRES D'OC. L'alcalde, Josep Picas Boix, lliura el títol d'Acordionista d'Honor a Enric Garriga. Després de sopar el CAOC, a l'Hotel de Gósol, anem a Maçaners on comença el Festival a la plaça de l'església però a causa de la pluja s'ha de continuar a la sala de la plaça d'abaix, del mateix Maçaners. El Grup de Sonaires d'Oc, canten, parlen i fan bona música occitana. Enric Garriga, a petició de Ramona Guitó, els dóna les gràcies en occità. Com és habitual es reparteix coca i cremat de rom.

L'endemà diumenge, es visita el Mirador del Pedraforca, amb la carretera asfaltada per primer cop. Després anem a visitar l'Espà, on l'hivern només hi viuen 3 persones en dues cases. Visitem la casa de l'acordionista Joan Pinós, el qual ens fa una petita actuació a l'acordeó. Els catalans del CAOC canten en el seu honor SE CANTA. Després de dinar, un altre cop a Gósol, ens anem cap a Barcelona amb l'autocar del CAOC.

ASSISTENTS DEL CAOC - HEM VIST

Enric Garriga
Núria Bayó
Ramona Guitó
Joan Antoni Bertran Puig
Maria Teresa Sabaté
Josep Picas Boix
M. Jesús Muñoz Villegas
Ernest Agramunt
Anna Maria Cruañas Matas
Joan Pinós
Manuel Vicente Ibañez
Grup de bascos
Grup Ministrils de Mataró
Ministrils de la Palla
Jaume Vivó
Pere Casals
Blai Casals
Raimon Casals Alsina
Paquita Ortuño
Carme Masagué
Quim Gibert
Miquel Gallart
Raimon Casals Ortuño
Maria Carme Violant
Agustí Gallart