MEMÒRIA XV TROBADA D'ACORDIONISTES DE MAÇANERS

El CAOC participa a la XV Trobada d'Acordionistes de Maçaners amb l'assistència de 17 persones i altres directament amb cotxes. El CAOC invita el grup d'occitans (tres) de SONAIRES D'OC (Cristian Marc, Didier Olive i Andriu Auriol). A les 18 h. es fa una recepció a l'Ajuntament de Saldes, que comença amb retard, a les 19 h., i per animar l'espera actuen SONAIRES D'OC. L'alcalde, Josep Picas Boix, lliura el títol d'Acordionista d'Honor a Enric Garriga. Després de sopar el CAOC, a l'Hotel de Gósol, anem a Maçaners on comença el Festival a la plaça de l'església però a causa de la pluja s'ha de continuar a la sala de la plaça d'abaix, del mateix Maçaners. El Grup de Sonaires d'Oc, canten, parlen i fan bona música occitana. Enric Garriga, a petició de Ramona Guitó, els dóna les gràcies en occità. Com és habitual es reparteix coca i cremat de rom.

L'endemà diumenge, es visita el Mirador del Pedraforca, amb la carretera asfaltada per primer cop. Després anem a visitar l'Espà, on l'hivern només hi viuen 3 persones en dues cases. Visitem la casa de l'acordionista Joan Pinós, el qual ens fa una petita actuació a l'acordeó. Els catalans del CAOC canten en el seu honor SE CANTA. Després de dinar, un altre cop a Gósol, ens anem cap a Barcelona amb l'autocar del CAOC.

ASSISTENTS DEL CAOC - HEM VIST

Enric Garriga
Núria Bayó
Ramona Guitó
Joan Antoni Bertran Puig
Maria Teresa Sabaté
Josep Picas Boix
M. Jesús Muñoz Villegas
Ernest Agramunt
Anna Maria Cruañas Matas
Joan Pinós
Manuel Vicente Ibañez
Grup de bascos
Grup Ministrils de Mataró
Ministrils de la Palla
Jaume Vivó
Pere Casals
Blai Casals
Raimon Casals Alsina
Paquita Ortuño
Carme Masagué
Quim Gibert
Miquel Gallart
Raimon Casals Ortuño
Maria Carme Violant
Agustí Gallart

MEMÒRIA XXI APLEC DELS FOCS DE SANT JOAN A MONTSEGUR

19 i 20 de juny 1999

A Montsegur es fa el XXI Aplec del Focs de Sant Joan. Després de dinar a Foix es fa un acte al Prat dels Cremats, amb ofrena floral catalana, discursos i cant del Se Canta i els Segadors. A la plaça de l'església, sardanes per la Cobla Principal del Rosselló, que a continuació, i durant la missa, a l'Ofertori, interpreta el Cant dels Ocells i al final el Virolai. La missa la diu el pare Miret, de Montserrat, amb el pare Maurici Torrent. Després, a la mateixa plaça, la Cobla interpreta tres sardanes. La darrera "Festeig", de Viladesau, és la que l'endemà diumenge s’interpreta per tot el món en el Dia Internacional de la Sardana.

Acaba la Cobla amb els Segadors i Se Canta. Després, davant l'Ajuntament, hi ha una recepció i un aperitiu. Parlen Enric Garriga, Cristian Duthil i l'alcalde Felip Walter. Després hi ha el sopar oficial a l'Occitadella i a la presidència l'alcalde i Mn. Maurici Torrent, que assisteixen per primer cop al sopar del Focs. Després d'una introducció de Xavier Bada, Enric Garriga llegeix un discurs. Mn. Maurici Torrent recorda el plantament del Pi de les Dues Branques a Montsegur i que s'ha mort la branca occitana. L'alcalde diu que el que ha passat en realitat és que les dues branques s'han fos en una sola. Després de sopar es fa la pujada al Prat dels Cremats amb grallers diables, música, banderes i torxes. Els diables fan un espectacle de pirotècnia i a continuació el grup occità de Foix fa un ball força animat. El CAOC de Barcelona fa el tradicional cremat de rom. A la una de la nit marxen els catalans de Barcelona cap a Foix als hotels per dormir. Els assistents al Prat dels Cremats són aproximadament 400 persones.

El diumenge 20 de juny, des de Foix, el CAOC, amb l'autocar, va a Sant Joan de Falgar on som rebuts per l'alcalde i els adjunts, que ens ofereixen un aperitiu. Els tabalers ofereixen un petit concert. Lluís Gelis interpreta Se Canta amb la gralla acompanyat pels assistents que canten. L'alcalde fa un discurs en francès, que repeteix en occità. Enric Garriga llegeix un discurs en occità en què recorda la darrera visita del 3/12/95, en què es plantà un tell (til•ler). Acaba Cristian Duthil, que dóna les gràcies a l'alcalde. Després els diables fan una exhibició de pirotècnia al jardí i amb una traca al final. Tos els presents es fan una fotografia a l'entorn del til•ler plantat fa dos anys i mig pel CAOC.

E.G.T.

DISCORS D'ENRIC GARRIGA A L'ESTELA DELS PRATS DELS CREMATS

19 - 06 - 1999

Amics occitans e catalans,

Fa 21 ans, aicí, en aqueste luòc, sèm venguts los occitans e catalans a alucar un fòc amb la flamba del Canigó qu'aviam pres a Perpinhan.

Èra lo començament dels Aplecs dels Fòcs de Sant Joan a Montsegur, que fasèm cada an a l'entorn del jorn de Sant Joan.

Abans de començar la Festa a Montsegur, nos amassam aicí, a l'estela, en remembrança dels cremats. Per far un homenatge d'una part e tanben per faire una reparacion istorica.

Dins totes los actes a Montsegur lo fòc pren una importancia especiala. Es un simbol. Es lo simbol mai ancian dels òmes, car foguèt lo primièr motor de la nòstra civilisacion. Sabèm plan que lo fòc pòt estre tanben la destruccion e aquó se passèt aquí e endacòm mai.

Après, quand farem de musica e de dansas, quand farem de fòc e d'estrambord, de bruch e de lutz a la nuèit de Montsegur, farem pas res de contradictori amb l'esperit d'aquest acte d'omenatge, que fasèm ara.

La vida contunha e nos cal mostrar vius. Sèm pas morts. La vida contunha e lo plor e lo silenci salvaran pas aquesta terra occitana, qu'encara a la sovenença d'un orrible chaple uman, mas tanben d'un genocidi cultural, que contunha e qu'encara s'es pas arrestat.

Per aquò nos podem pas calar e demorar passius. Cal canviar las causas. Lo mejan melhor es cridar, trabalhar e luchar. Nòstres cants, nòstras dansas, nòstres fòcs, d'uei e de deman, son la pròva que sèm vius encara e que ne volèm demorar sempre.

Esperam l'auba occitano-catalana, evidentment. Mas nos cal cridar fòrt e naut per la far venir. L'auba vendrà pas tota soleta, en silenci. Nosaltres catalans e  occitans la farem arribar als nòstres pòbles e tanben a aquesta Euròpa, que desiram respectuosa de totas las culturas, amb los meteisses dreits.

Solament torni dire que lo camin serà long e dificil, que caldrà passar fòrça obstacles, principalament de l'estat francès, que malgrat la recenta signatura minimala de la Carta de las lengas regionalas, ara la vòl pas ratificar.

Per aquò repeti çò qu'ai dit a l'estela del Prat dels Cremats. Eles serián contents de nos veire mòrts.  Mas sèm vius e nos volèm pas calar. Per aquò fasèm força de bruch a Montsegur, amb lo fòc, la musica, la dansa e la pirotecnia. La vida es una lucha, mas la vida dels catalans e occitans es encara mai dura, mai dificila. Per aquò es importanta aquesta ajuda fraternala d'amistat.

I a una divisa en catalan que ditz

“Entre tots ho farem tot"

Amb la vòstra ajuda avançarem amassa.

Visca OCCITÀNIA!
Visca CATALUNYA!
Enric Garriga Trullols
Secretari del CAOC

DISCORS D'ENRIC GARRIGA A LA RECEPCION OFICIALA A MONTSEGUR
19/06/99

Sénher conse de Montsegur, amics occitans, amics catalans.

L'an passat sèm arribats a celebrar 20 annadas dels Fòcs de Sant Joan a Montsegur.

Aquò es estat possible per diferentas causas. En primièr per la voluntat dels catalans del CAOC de venir a Montsegur. En segond, pel trabalh d'organisacion dels occitans del CAOC de Foish e en tresen per la collaboracion de la Comuna de Montsegur. Avèm collaborat amb tres conses d'abans, totes mòrts, Roger Couquet, Gilabert Puntís, Simona Sallas.

Los cal regraciar e pas doblidar çò qu'an fait per nos a ajudar.

Vòli tanben regraciar lo trabalh qu'an fait e fan los amics occitans de Foish. Sens la seuna ajuda, la venguda dels catalans seriá una autra causa plan diferenta.

En aqueste moment pòdi pas doblidar los que nos an ajudat sempre e qu'ara nos an daissat, especialment lo nòstre amic Bernat Molinier, que tant de còps participèt a totes los actes del CAOC. Aquí avèm una granda dolor e una granda tristesa, mas tanben avèm la joia de vèire al nòstre costat la dòna del nostre grand amic, que contunha de treballar dins la dralha e la memòria de son marit.

Ai parlat del passat. Podèm parlar de l'avenidor. Un novèl conse de Montsegur, lo sénher Felip Walter, es ongan amb nosaltres, per participar a la nòstra e la vòstra festa. La fèsta de totes los catalans e occitans amassats a Montsegur.

Aquò es bon. Es bon per la continuacion, per assegurar l'espandiment màger d'aquesta festa, que dins los 20 ans venents avançarà força çò qu'avèm fait fins ara.

Per avançar en aqueste sens, en aquest camin, en aquesta dralha, que nos avèm marcat, nos cal aver la collaboracion de totes, catalans e occitans, e institucions culturalas e oficialas dels dos costats del Pirenèu.

E aquò es pas facile. Còsta fòrça de trabalh pacient e contunhat. Cal preveire, amb avança, çò que seriá bon de far a Montsegur, çò que caldriá melhorar o benleu cambiar.

Cal ofrir, als que venen d'endefòra, catalans e occitans, unes actes de frairetat tan especials que siagan aquela sovenança intima, sentimentala que se garda totjorn dins lo mai prigond del nòstre còr.

Es d'aqueste biais que capitarem e que la nòstra fèsta del fuòc aurà una trascendéncia evidenta e capitala dins la totjorn viva amistat occitanò-catalana.

Vos disi a totes, al trabalh, perquè l'an 2000, la festa a Montsegur siaga la mai granda fèsta occitanò-catalana.

Visca Montsegur!
Visca Occitania!
Visca Catalonha!
Enric Garriga Trullols
Secretari del CAOC

DISCORS D'ENRIC GARRIGA AL SOPAR A L'OCCITADELA DE MONTSEGUR

19 de juny 1999

Sénher conse, sénher paire Maurici, sénher monge de Montserrat

Cars amics occitans, venguts de Bordeu, de Foix, de Pena d'Agenès e de pertot.

Cars amics catalans, venguts de Barcelona, Sabadell, Andorra, etc.

Es lo tresèn còp que preni uèi la paraula e soi content, fòrça content de veire la vòstra fidelitat per participar a Montsegur, un còp de mai, a la festa de la frairetat occitano-catalana  dels Fòcs de Sant Joan.

Ongan avèm pas, en aqueste sopar, lo nòstre grand amic Jòrdi Passerat. A poscut pas venir.

Mas avèm lo monge de Montserrat, lo paire Miret. Tanben nos fa l'onor de nos acompanhar, per primièr còp a l'Occitadella, l'abat Maurici Torrent, que sempre nos a  aculhit a la glèisa de Montsegur pendent vint ans. L'abat Maurici es un paire tolerant amb l'invasion catalana e tanben en relacion a l'invasion montserratina.

A partir del moment que metèt la verge negra de Montserrat a l'altar de la glèisa lo poder catalan a Montsegur s'es afortit e a pres una consisténcia permanenta.

Benlèu i a una altra rason: sa maire èra catalana e parlava lo catalan.

Lo divendres de la setmana passada, Xavier Bada, Cristian Duthil e ieu avèm profitat d'èstre a Montsegur per visitar Maurici Torrent, a Montferrier. Es vertat que foguèrem plan recebuts i qu'avèm begut amassa lo gòt de l'amistat, mas çò que mai m'agradèt foguèron sas paraules sus aquestes Aplecs de Montsegur. El, qu'es un representant de la glèisa, nos diguèt que las nòstras fèstas a Montsegur, pendent aquestas 21 annadas, an una granda valor crestiana e una granda importància per fomentar l'amistat e la relacion entre los nòstres dos pòbles.

Pòdi pas dire se dins aqueste sens avèm capitat o non. Mas cresi que lo nòstre messatge es passat .

Lo CAOC  fa de relacions de frairetat pel mejan dels contactes e de la coneissença mutuala.

Nos coneissèm melhor que fa vint-e-un ans?

Segur. Plan segur.

Avèm ganhat quicom. La confiança mutuala e especialment fòrça amics.

Mas lo CAOC fa un fum d'actes pendent tota l'annada e son pas unicament de festas de frairetat. Son tanben actes d'ajuda morala, de participació en los actes occitans, congresses, amassadas, escòlas e universitats d'estiu, etc.

Per aquò lo CAOC a ideat un grand Congrés occitanò-catalan, que se farà a partir de l'an 2000, amb l'ajuda de la Generalitat de Catalunya e las associacions oficialas e culturalas dels païses occitans e catalans.

La libertat es lo camin, ditz la vòstra cançon. Un camin que serà long e dificil mas a la fin i a la libertat. Los catalans e occitans coneissèm pas encara lo vertadièr sens del mot liberacion.

Tant de sègles d'esclavatge cultural, d'assimilacion, de negacion dels nòstres dreits nacionals, de l'interdiccion de las nòstras lengas, del cambiament de mentalitat, de cultura e de lenga pel mejan de l'escòla publica, nos a convertits en òmes de segonda classa, qu'an de vergonha de parlar naut la nòstra lenga e páur de demandar los meteisses dreits que los franceses e los castelhans.

Vòli pas faire aicí e ara una longa lista de çò que nos manca per arribar a la dignitat. La dignitat que ne parlava Francés Bayrou, en 1993, e qu'ara nos a escrit per nos felicitar.

Amb aqueste profund respècte a la memòria dels cremats, catars occitans, cridi amb tota ma conviccion occitanò-catalana.

Visca Occitania!
Visca Catalunya!
Enric Garriga Trullols
Secretari del CAOC catalan


ASSISTENTS XX1 APLEC DELS FOCS DE SANT JOAN A MONTSEGUR

Enric Garriga Trullols  
Marcel Baiche, d'Andorra
Núria Bayó Mañosa  
Felip Walter, de Montsegur
Dom Hildebrand Miret  
Pèire Audabram, de Montsegur
Xavier Bada  
Maurici Torrent, de Montferrier
Antònia Donadeu  
Miquel Authie, de Montsegur
Enric Chalons  
Jaume Delmàs, de Bordeus
Mercè Serra  
Alex Barniol, de Pessac (33)
Maria Carme Barcelò Rosquellas  
Antoni Barrau, de Malvies (11)
Anna Ruiz Barceló Odeta Barrau, de Malvies (11)
Teresa Clota  
Loís Prat, de Castelnòu (06)
Rosina Quintana  
Renat Rouzaud, de St. Joan Falgar
Ramon Agulló  
Maurici Carol, de St. Joan Falgar
Núria Valls  
Miquel Stervinou, de St. Joan Falgar
Manel Segura  
Patric Azzola, de St. Joan Falgar
Maria Mar Tirado  
Joan Fabre, de St. Joan Falgar
Josep M. Carner  
Cristian Duthil, de Foix
Jordi Rodriguez  
Agnés Negre, de Foix
Gisela Parellada  
Didier Negre, de Foix
Felisa Domingo Molins, d'Andorra  
Daniel Marquès, de Foix
Aitor Carrera  
Chantal Marquès, de Foix
Tomàs Alonso Santos  
Mònica Blanco, de Foix
Tomàs Alonso
Andriva Sans, de Foix
Xavier Moga Peramartin  
Josep Sans, de Foix
Montserrat Mestres Sala  
Annia Rieu, de Salau
Raquel Olivella  
Joan Chaix, de Salau
Raimon Casals
Pere Casals  

ADHESIONS

- Pepita Escolà
- Renat Ricarrera. Alcalde d'Ortès i Blai Casals Vicepresident Regional d'Aquitania
- Carme Violant  
- Jaume Blanc. President Regional
- Joan Carles Peris Morte. Llenguadoc Rosselló/Montpeller
- Montserrat Fornaguera  
- Francès Bayrou. President General de Pirineus Atlàntics/Pau
- Ricard Coll, de Barcelona  
- Maria Carme Viñas, d’Arbúcies  
- Domenique Baudís. Alcalde de Tolosa
- Lluís Gelis. Acció Cultural del País Valencià

MEMÒRIA VIATGE DE PENTECOSTA. TRES JORNADES OCCITANO-CATALANES A LO VIGAN

22/23/24 de maig de 1999

Es fa la vuitena trobada per Pentacosta organitzada per Jòrdi Peladan, de Nimes. Un autocar surt de Barcelona i a la sortida Nimes Oest de l'autopista trobem els occitans, que ens acompanyaran durant tres dies. Primer anem a casa d'Anna Clement, a la masia "Los Clarís", de Conqueirac (Sant Ipòlit del Fòrt) que ens ofereix un aperitiu molt agradiu al jardí. Anna Clement ens parla dels seus projectes teatrals de la Companyía Gargamela. A continuació anem a l'AMORIER, a Sant Ipòlit, a dinar, on fem un selecte àpat, que agrada tothom. Després anem al Museu de la Seda, de Sant Ipòlit, on veiem tot el procés de producció artesanal de la seda. Quan arribem a Lo Vigan anem directament a l'Ajuntament, on es fa una recepció oficial presidida per dos tinents d'alcalde. Un d'ells ens dóna la benvinguda i a continuació prenen la paraula Joan Guers, Joan Amorós (en català), Jòrdi Peladan (en occità) i Enric Garriga, que en occità llegeix un discurs sobre el CAOC i les relacions occitano-catalanes. S'acaba amb un aperitiu, una fotografia de tots els assistents i es canta SE CANTA. Ens allotgem a l'Hotel Mas de la Prada (Prairie) en un lloc molt bonic. Durant el sopar hi ha una excel•lent actuació musical per part de Joan Guers (acordionista) i Joan Quillon (violinista). Al sopar hi assisteix també una coral local occitana, dirigida per Marcèla Courbier, que interpreta una colla de cançons occitanes. Els catalans, malgrat ser fòrça cansats, també canten cançons catalanes i occitanes. I la vetllada dura fins dos quarts d'una de la nit.

El diumenge, 23 de maig, visitem el Museu Cevenol, de Lo Vigan, al costat del riu i del pont romànic. En tres plantes hi ha una instal•lació ben didàctica de la vida a les Cevenes. Després anem cap a Sant Andrieu de Majèncolas per assistir a una  missa en occità. L'oficiant dóna la benvinguda als catalans en occità. Els catalans canten El Virolai, a l'Ofertori. Pràcticament es fa tot en occità, excepte una part en francès i en llatí. Després anem a dinar als afores de Rogues, al restaurant La Jurada. Aquí se'ns hi afegeixen Xavier Bada i Antònia Donadeu. Després d'un dinar animat amb cançons, visitem un camp megalític (cromlec) amb pedres dretes en cercle (temple solar) i també un dolmen. A continuació veiem, des d'un mirador, l'espectacular Circ de Navacèlas. Tornem a Lo Vigan per sopar i Joan Guers i Joan Quillon interpreten un variat repertori musical. Acabat el sopar, i a petició d'Enric Garriga, Joan Guers conta la història del llop, que fa 7 anys (1992) ja ens havia contat a Val d'Ort d'Andusa. Tots els assistents eren atents i captivats per la magnífica narració de Joan Guers que, en acabar, és felicitat i aplaudit per tots els presents. Després catalans i occitans canten.

És una sorpresa el cant de l'Estaca en cors, per part de Robert Sauvezan, que la seva esposa és corsa i ens proposen d'anar a Còrsega. Acabat el sopar encara alguns valents, que es resistien a la temptació d'anar a dormir, organitzen un petit debat sobre les Cevenes, les castanyes i la història del país. Robert Sauvazan ens parla del seu museu vivent de la castanya i del futur d'aquesta producció típica d'aquestes muntanyes cevenoles. Intervenen Enric Garriga, Xavier Bada i Jòrdi Peladan.

L'endemà dilluns anem a veure la Bauma de les Fades. S'hi afegeixen alguns occitans, entre els quals Abelha Serra.

És una visita espectacular que comença amb un trajecte amb funicular per l'interior de la muntanya. Mai no havíem vist unes sales tan grans i belles a l'interior de la terra. Després anem a dinar a Sumena, al restaurant La Rose, on també s'hi afegeix Joan Guers. Parlaments de Xavier Bada, Joan Guers (que diu que si els occitans ajudaren els catalans a la Reconquesta ara ells esperen de nosaltres que els ajudem també a la seva reconquesta), Enric Garriga (que parla de les activitats del CAOC) i Joan Amorós (que parla del Congrés). El CAOC regala una samarreta dels 25 milions a Jòrdi Peladan, que avui és el seu 61 aniversari. Després venen Andreu Serre (alcalde de Sumena) que és nord català, de Cerdanya, i que ens parla en català i al qual també li regalem una samarreta dels 25 milions. En partir ens deixa el seu conseller municipal occità, Joan Laporta, perquè ens acompanyi en la visita a Sumena, que és molt interessant i que explica en occità. Acabada la visita anem a Nimes Oest, on ens acomiadem dels occitans Jòrdi i Miquelina Peladan i Abelha Serre. Pel camí cap a Barcelona encara posem música occitana i un vídeo de les Tres Bessones, en aranès i una entrevista de TV3 a Felitz Daval d'Orlhac. Amb bon temps, bon humor i satisfacció, arribem a Barcelona a les 11 de la nit.

E.G.T.

DISCORS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS A LA RECEPCION A LA COMUNA DEL VIGAN

Sénher conse, conselhièr municipal, amics occitans, amics catalans.

Los catalans sèm plan uroses e contents d'èstre aicí al Vigan, convidats per la vòstra comuna e menats pel nòstre grand amic Jòrdi Peladan, que pendent uèit ans nos a preparat unas interessantas visitas per Pentecosta, per veire cada annada las causas mai interessantas d'aquesta bèla part d'Occitània.

La nòstra associacion culturala, lo Comitat d'Afrairament Occitano-Catalan, a unicament per tòca las relacions culturalas occitano-catalanas.

Desempuèi de mai de 21 annadas de trabalh contunhat, amb un fum d'activitats que se fan cada an, cada mes e cada jorn, a ideat un grand Congrés Occitano-Catalan, que se farà l'an 2000 e 2001 amb lo concors de la Fondacion Occitano-Catalana e fòrça associacions diferentas occitanas e catalanas e tanben oficialas.

Après 20 ans, las causas an cambiat fòrça en Euròpa. França, qu'èra en grand retard, tanben sembla qu'a començat de cambiar sa mentalitat jacobina e centralista. La recenta signatura de la Carta de las lengas minoritàrias o regionalas nos balha un novèl esper d'obertura, fòrça pichonet de moment, mas es una novèla dralha que caldrà seguir e aprigondir. Lo combat pels dreits de totas las lengas e las culturas serà fòrt encara dins l'avenidor. Mas l'afortiment de la democracia dins la novèla Euròpa pòt pas ignorar las autras culturas europèas qu'an tanben los dreits de viure a l'interior de lors territoris e tanben de s'espandir, perqué non, en defòra.

Avèm fòrça exemples recents d'aqueste sens de recuperacion nacionala. Per exemple lo retorn de las autonomias a Escòcia e Galas. E l'independéncia d'Estonia, Letonia, Lituania, Eslovenia, Macedònia, Croacia, etc.

Los imperialismes, los centralismes e los jacobinismes destruseires de pòbles, de lengas e de culturas son en trin de passar a l'istòria. L'oposicion a la libertat dels pòbles pòrta a situacions tan terribles coma çò que se passa a Kosovo.

Lo camin de la libertat es la democracia. Los pòbles la demandan e son los estats los que devon renonciar a la fòrça e a l'assimilacion. Quand tot lo monde aurà comprés qu'aqueste es lo sol camin, totes los conflictes seràn evitats o arrengats.

Los catalans avèm una granda confiança amb la novèla Euròpa. Nos agrada pas l'Euròpa dels estats actuals, mas pensam que i a doás possibilitats d'evolucionar. La primièra que los estats actuals se fagan petits e siagan regions d'Euròpa o la segonda que los pòbles sense estat siagan tanben estats novèls dins la novèla Euròpa. Dins una Euròpa plurilingue impòrta pas gaire la preséncia de las lengas nomenadas regionalas. La rason d'eficacitat serà pas en l'Euròpa unida un motiu per suprimir las lengas actualas dels estats. Se la pluralitat lingüistica es possible endefòra, tanben es possible dedins. Aquò es evident.

Los catalans sèm conscients que dins una Euròpa plurilingue cal saber fòrça lengas e per aquò los escolans en Catalonha aprenon lo catalan, lo castilhan, l'anglés e d'autras lengas coma lo francés, alemand, italian, etc.

Mas es evident que la lenga pròpia del territòri cal que siaga la lenga d'ensenhament obligatòria. E aquò se passa amb lo catalan en Catalonha. E en Occitània se deuriá passar atal amb l'occitan.

Cresi qu'es arribat lo moment de trucar fòrt per far cambiar las causas, per poder afrairar catalans e occitans dins unas parièras condicions d'egalitat europèa.

La lenga es la clau, o diguèt Mistral, gardar la lenga e la cultura es gardar l'identitat d'un pòble. E totas las lengas e culturas son patrimòni de la cultura universala e an lo dreit d'èstre protegidas e mai respectadas.

Dins aqueste esperit de tolerància, d'amistat e de frairetat corala, los catalans sèm sempre venguts a Occitània per rescontrar los occitans, que son los nòstres fraires, los nòstres amics e amb los qu'avèm en comun una meteissa cultura e istòria e doás lengas bessonas.

Aquesta parentat encara se mòstra mai evidenta quand los occitans venon a Catalonha.

Lo darrier còp qu'avèm recebut occitans a Barcelona foguèt fa doás setmanas del 7 al 10 de mai.

Éran 50 occitans venguts dels Vans, del Delfinat, de l'associacion occitana La Faraça. An visitat lo palais del govern de la Generalitat de Catalonha e lo guida los parlava sonque en catalan. Un autre guida, per visitar la catedrala, lo barri gotic e la Barcelona moderna e olimpica, los parlava sonque en catalan.

Après visitèron la Rota de l'òli e dins totes los musèus los parlavan en catalan. Visitèron lo grand monastièr de Poblet e sonque se parlèt en catalan, pendent una visita de doás oras. Lo dimenge visitèron lo monastièr de Montserrat e la messa e la recepcion foguèron sonque en catalan. En Collbató visitèron un talhièr d'orguenas e lo monde occitan demandava las causas en occitan e totas las responsas èran faitas en catalan. I aviá pas gaire problèmas de comprension. Après anèron a la glèisa per un concèrt d'orguena e la musica nos faguèt sortir de lagremas d'emocion. Se cantèt Magalí, Se Canta e d'autras cançons popularas. Los catalans e los occitans ploravan amassa de jòia e emocion. Foguèt mai qu'un concèrt. Foguèt una capitada e arribèt lo mai grand estrambord qu'òm auriá poscut imaginar.

Fin finala, una serada e un sopar amb bal tradicional amassèron mai de 120 personas. Las doás lengas de la velhada foguèron lo catalan e l'occitan. E per clavar, Se Canta, totes amassa.

Jòrdi Peladan, que venguèt amb un grop d'occitans de Nimes l'an passat a Catalonha, e qu'ongan nos a menat los de la Faraça, sap plan que se passa atal amb lo CAOC.

Los catalans, d'autra part, aprenon l'occitan cada còp mai, en diferentas Universitats e Licèus catalans.

Aqueste es lo projècte del CAOC qu'a portat a la practica pendent 22 ans e que contunharem ara e sempre.

Grand-mercé de nos recebre, de nos escotar, e vos inviti a totes a trabalhar amassa, en permanéncia, per las nòstras relacions millenàrias.

Visca Occitània.
Visca Catalonha.
Enric Garriga Trullols
Secretari del CAOC

ASSISTENTS CATALANS

Enric Garriga
Núria Bayó
Teresa Sabater Roig
Jacint Alcañiz
Teresa Clota
Maria Teresa Serra
Teresa Ortiz
Àngels Padró
Josefa Poch
Rosa Roca
Isabel Martí Roca
Enric Seguí Velao
Rosina Quintana
Joan Amorós
Anna Marzà
Concepció Molinas
Assumpció Torrent Badia
Xavier Bada
Francesca Sala Llovera
Antònia Donadeu
Jaume Vivó
Mariona Hernàndez
Mª Jesús Muñoz

ALGUNS ASSISTENTS OCCITANS

Jòrdi Peladan, de Nimes (30)
Miquelina Peladan, de Nimes (30)
Raimonda Arnold, de St. Martin Val (30)
Joan Guers, de Rogues (30)
Joan Quillon, de Lo Vigan (30)
Robèrt Sauvezan, de Clapiers(34)
Antonieta Damiani, de Clapiers (34)
Catarina Sans, d'Usés (30)
Teresa Sattes, de Nimes (30)
Marcèla Courbier, de Lo Vigan (30)
Lucian Vacquier, de Lo Vigan (30)
Abelha Serre, de Nimes (30)
Cristina Lagraviere, de Caveirac (30)
Andrèu Serre, de Sumena (30)
Joan Laporte, de Sumena (30)
Patric Rochedy, de La Sala (30)

MEMÒRIA 20 ANIVERSARI DE LA CALANDRETA A PAU

14/15 maig 1999

Des de Barcelona una representació del CAOC, formada per Enric Garriga, Núria Bayó, Xavier Bada i Antònia Donadeu anà als actes del 20 aniversari de la primera calandreta.

El divendres vespre ja hi havia molta gent a la gran sala del Zenith de Pau. Actuacions entre altres de Peiraguda i Joan Verdier, Nadau, Oskorri (bascos), Laxan Busto (catalans), Lo Dalfin (Valades d'Itàlia), etc. El dissabte matí debat sobre Pedagògia. Intervenció de Gilabert Nariòo. El vespre una altra vetllada amb actuacions diverses entre altres Los Pagalhós (que canten l'Estaca) Fabulous Trobadors, Gacha Empega, etc. El dissabte l’exèrcit havia llogat la sala gran del Zenith i les actuacions occitanes es fan a una nau de tela, a l'exterior del recinte. Feu mal temps i pluja. També per part catalana arriben el divendres un autocar de 35 persones de Sant Cugat de l'associació AMICS D'OCCITÀNIA. També hi havia gent de Lleida i el nostre representant a la Val d'Aran, Ramon Agulló.

HI HEM VIST

Sèrgi Javaloyes (64) CAOC
Enric Garriga
Gilabèrt Nariòo (64) CAOC
Núria Bayó
Peireta Bordanava (64) CAOC
Xavier Bada
Jacme Delmàs (33) CAOC
Antònia Donadeu
Pèire Barral, de Lemotges (87) CAOC
Pere Josep Manau i Saumell
Joan - Pèire Giraud, de Niça (06)
Ramon Agulló
Jordi Fernandez Cuadrench (64)
Raquel Olivella
David Grosclaude (64)
Xavier Mòga
Mirèlha Bras (11) CAOC
Trinitat Peran, de Sant Cugat
Alan Rouch (11) CAOC
Maria Anna Chateaureynaud (33)

HI EREN

Estève Cròs (45)
Domenge Lekuona (64)
Pèire Lahitette (64)
Marilís Orionàa (64)
Karin Lempenhat (64)
Michèu Chapduelh (24)
Joan Bernat Bergés (31) CAOC
Fabrici Bernissan, de Tarba (65)
Joan Vilotte, deTolosa (31)
Joan Francès Tisner (64)
Jòrdi Peladan, de Nimes (30) CAOC
Maria Claudia Hourdebaigt (64)
Sílvia Guillot, de Nimes (30)
Domergue Sumien (13)
Joan Pere Le Bihan, de Perpinyà (66)
Bernat Manciet (40)
Felip Hammel, de Besiers (34)
Aitor Carrera Baget, de Balaguer

MEMÒRIA. REUNIÓ A PAU. DINAR / ENTREVISTA A PAU AMB JORDI FERNANDEZ CUADRENCH

En ocasió dels actes del XX Aniversari de la primera calandreta a Pau, s'aprofita per fer una trobada amb Jordi Fernandez Cuadrench preparada per Gilabèrt Narioo, els dos de l'Institut Occità de Pau.

Assistents: Enric Garriga/ Núria Bayó, Xavier Bada/ Antònia Donadeu i Gilabèrt Narioo.

Diu Jordi Fernandez que considera que es fa tard per proposar als occitans de participar al Congrés Occitano-Català i encara ho serà més quan acabi de ser tot preparat per la secció catalana.

Considera que l'exposició ha de ser feta també amb criteris occitans, ja que d'altra manera no es trobarà finançament occità ni tampoc ningú voldrà assumir la seva exhibició a Occitània.

També diu que no saben encara de quin àmbit pot encarregar-se l'Institut.

S'havia previst ensenyament però resulta que enguany faran uns actes sobre ensenyament i no poden repetir això mateix l'any següent amb el mateix tema i ponents.

Ara tenen relació amb Claret, de Tolosa. Però consideren que la possible actuació i finançament només pot ser d'Aquitània (Tolosa no en forma part). Proposen fer actes a Pau i Bordeus.

Consideren que Robèrt Lafont no té capacitat per organitzar actes del Congrés a Aquitània.

NOTA En una conversa apart amb David Grosclaude, aquest opina que Robèrt Lafont no pot fer res per manca d'organització i que les relacions són amb Claret, que li ha encarregat el tema de premsa.                      

MEMÒRIA MIL•LENARI GERBERT A RIPOLL

A Ripoll, 10-11 d'abril de 1999

El dissabte 10 d'abril de 1999, a Ripoll a les 20.45 h. l'Ajuntament de Ripoll ofereix una recepció seguida d'un aperitiu als occitans que han vingut  en ocasió del Mil•lenari del monjo Gerbert. Especialment important és l'expedició de 24 occitans, que venen del Carladès (Cantal), guiats per Fèlix Daval (soci del CAOC). També és força important l'expedició vinguda de Roma, amb la Coral Pontifícia de l'Institut de Música Sacra, de Roma, amb el guiatge de Monsenyor Valentí Miserachs, un català d'origen familiar del Carladès. Són rebuts pel regidor de cultura Jordi Monell. Segueixen discursos de Fèlix Daval i Valentí Miserachs. A continuació hi ha una actuació de la Coral Pontifícia, que també canta l'himne occità "SE CANTA". Després es fa un concert a la basílica de Ripoll per la Coral Pontifícia. Per part del CAOC català assisteixen Xavier Bada /  Antònia Donadeu i Feliu Matamala / Francesca Alsina.

L'endemà diumenge, des de Barcelona surt un autocar amb 23 inscrits del CAOC i 13 més que hi van directament, o sigui 36 persones. Després d'esmorzar a Ripoll, es visita l'església de Sant Pere, on hi ha instal•lat un escriptorium medieval i el cap parlant de Gerbert. A les 11 es fa una missa solemne a la qual participen l'arquebisbe de Tarragona, el bisbe de Vic, el de Tortosa, dos bisbes auxiliars de Barcelona i l'abat de Montserrat. Hi assisteixen moltes personalitats entre les quals el President de la Generalitat i el Vice-president del Parlament de Catalunya. La Coral de Roma  i la Coral de la Capella de Santa Maria de Ripoll, interpreten cançons religioses de la missa. Un cop acabada, hi ha un acte, a la mateixa església, en què fan parlaments Eudald Maideu, que dóna diverses benvingudes en diferents idiomes, la primera en català i la segona en occità (siatz benvenguts); Ricard Torrents, rector de la Universitat de Vic, que menciona els estudis fets sobre la figura de Gerbert; Eudald Casadesús, alcalde, que parla de projectes de viure el passat, ja que som el que som però també som passat, i finalment el President Jordi Pujol que fa una prospecció històrica, en la qual no oblida ni Polònia ni Hongria. Finalment es fa una nova audició per part de la Coral Pontifícia que és molt aplaudida. Després les autoritats visiten el taller escriptorium medieval. A la plaça, els occitans parlen amb el President en occità i Jordi Pujol diu a Garriga "aquests són els teus". Entre els occitans hi ha el president de l'Institut d'Estudis Occitans. A continuació fem una fotografia del grup d'occitans i del grup del CAOC amb dues banderes occitanes del CAOC, que són les úniques que hi havia. Després anem a dinar a un restaurant dels afores i som 37 a taula. Fan parlaments, al final, Xavier Bada, Agustí Gallart, Feliu Matamala i Enric Garriga. Recita una poesia Teresa Clota. Després es canten cançons occitanes i catalanes. Acabat el dinar tornem a Ripoll per veure el vídeo del cap de Gerbert. Sortim cap a Barcelona, on arribem a les 8 h.

E.G.T. (CAOC)


El Periódico ha publicat en català una edició especial en colors, de 16 pàgines, del dimarts 11 d'abril del 999, (fa mil anys), amb un gran títol, "HABEMUS PAPAM SILVESTRE II" amb les notícies principals de fa mil anys.

També TV3 ha fet difusió de l'acte.

La Vanguardia publica un extens reportatge el 12/04/99.

El Temps ho anuncia el 30/03/99.

ASSISTENTS

Enric Garriga / Núria Bayó
Felix Daval
Xavier Bada / Antònia Donadeu
Jaume Rey
Lluís Seuba Gordó / Lis Kabrita
Valeria Roussilhes
Maruixa de Siles
Francina Laporte
Antoni Cunillera / Maria Ginés
Jaume Vivó
Jacint Alcañiz / Mª Teresa Serra
Felip Carbona (President IEO) d'Aurevila (31)
Maria Jesús Muñoz
Jacme Serbat, de la Magistera (82)
Teresa Clota
Joan Cassinet, de Tolosa (31)
Montserrat Iglesias
Arno Krispin, de Fijac (46)
Enric Chalons / M. Mercè Serra
Concepció Sellés / Àngel Sellés

HEM VIST

Galderic Rovira / Lluïsa Starlese
Lazlo Major, Cònsol General d'Hongria a Barcelona
Sergi Cazeneuve
Valentí Miserachs, de Roma
Clementina Gómez
Ramón Sargatal, de Sta Coloma de Farnés
Àngel Vilaró
Josep Guix, Bisbe de Vic
Roser Garriga Trullols
Carles Duarte
Agustí Gallart / Carme Violant
Marc Taxonera, de Montserrat
Miquel Gallart , Jordi Mallafre
Jordi Monell, regidor de Ripoll
Núria Palomera , Assumpció Gonzalez
Joaquim Triadú
Francesca Alsina / Feliu Matamala
Joan Vilalta de Ripoll (Transpirinenca)
Lluís Baulida / M. Cruz Guzmàn
Roger Bofill, de Vic (Soci del CAOC)
Mercè Ventura

MEMÒRIA XXX RENOVACIÓ DE LA FLAMA DE LA LLENGUA CATALANA A MONTSERRAT

El CAOC hi va amb un autocar des de Barcelona. A Montserrat, després d'esmorzar, es participa als actes programats i s'acompanya la flama i la torxa, encesa a la plaça de les pageses, amb la presència de la Colla de Castellers de Rubí i altres entitats excursionistes i sardanistes de Rubí i els gegants guiats per la Colla Gegantera de Rubí. A l'atri del monestir la comitiva és rebuda  pel pare Abat, de Montserrat.

A continuació s'assisteix a la missa conventual i s'hi fa l'ofrena per part dels organitzadors de Rubí.

Després en el claustre antic es fa l'encesa de la llàntia votiva. Després dels parlaments, entre els quals el del pare abat, es canta Els Segadors. El CAOC hi feu participar una bandera occitana.

Després amb l'autocar ens anem cap a Collbató, on es dina al Restaurant La Torre.

Després de dinar es visita el taller d'orgues, de Gabriel Blancafort. A continuació a l'església parroquial hi ha un petit concert de Bernat Cabré, gràcies a l'atenció del President d'Amics de l'orgue, Raimon Giner. Hem saludat també a Gilbert Pérez, pioner de la restauració de l'església. Entre els assistents catalans hi ha Enric Garriga/ Núria Bayó. També directament han vingut de Girona, Feliu Matamala Teixidor i Francesca Alsina Reig.

E.G.T.

ASSISTENTS

Enric Garriga
Núria Bayó
Roser Pozo
Maria Teresa Tost
Manuel Vicente
Teresa Sanahuja
Anna Maria Cruañes
Alfons Serra
Antoni Cunillera
Feliu Matamala
Maria Ginés
Francesca Alsinz
Francesca Sala
Mercè Solans Rodríguez
Pepita Perelló
Clementina Gómez
Ma. Teresa Ormeu
Montserrat Giralt Portoles
Sergi Cazaneuve
Josep Ma. Calafell
Ma Pilar Giralt Portoles