MEMORIA II JORNADES DELS REFUGIS CÀTARS A L'ALT URGELL I SEU D'URGELL

El CAOC organitzà un autocar des de Barcelona, el diumenge 10 d'agost de 1997, malgrat que les Jornades comprenien dissabte, i diumenge fins el vespre. Però els problemes de passar la carretera, en molt mal estat, que va a Josa del Cadí, ens obligà a escurçar l’excursió a només el diumenge, i també prescindir de la part dels actes que es feren el vespre a Costoja (Castellbó).

Un cop arribats a la Seu d'Urgell, encara hi hagué temps per visitar la catedral i passejar per la vila vella. Després, a la seu del Consell Comarcal de l'Alt Urgell s'hi fa la inauguració de l'exposició Els Càtars, amb alguns discursos.

A continuació, a la sala de conferències, que era plena de gom a gom, com mai s'havia vist, Enric Garriga Trullols, Secretari del CAOC, fa una extensa conferència amb el tema OCCITÀNIA, que fa un impacte important per les acusacions formals contra la política francesa d'eliminació sistemàtica de les llengües i cultures no franceses de l'estat. A continuació, s'enceta un petit debat amb els assistents.

Després, anem a Castellbó a dinar, a una plaça protegida amb un tendal, que ens serví per la tarda, car feu una intensa pluja. Després de dinar hi ha una taula rodona sobre els càtars, amb Jesús Mestre, Lluís Racionero, Xavier Escura, Pere Català  Roca i Anna Adroer. Entre els intervinents al debat també cal comptar amb el pare Hidelbrand Miret, monjo de Montserrat.

Després del xàfec, el temps ens permeté una breu visita al poble i després l'autocar marxà cap a Barcelona. Crec que fou un viatge força interessant, malgrat no haver pogut participar en les altres parts del programa.

El diari AVUI en feu un bon reportatge, el 9 d'agost de 1997, signat per Montserrat Boixareu.

E.G.T.

ASSISTENTS

Enric Garriga
Ramon Agulló
Núria Bayó
Anna Maria Adroer
Rosina Quintana
Xavier Bada
Horaci Almirall
Antònia Donadeu
Mercè Rodriguez Solans
Carme Rossell
Montserrat Rodriguez Solans
Agustí Rodes
Concepció Sellés
Josep Rossell
Àngel Sellés
Carme Miralles
Josep Lluís Miró Sol
Emilia Ambrós Ferri
Antònia Anglada
Pere Balart Estalella
Maria Jesús Muñoz
Teresa Castellà Tuca
Rosa Roca
Agustí Gallart
Hildebrand Miret
Carme Violant
Miquel Gallart
Mercè Ventura
Andreu Felipe
Joan Llorenç Terol
Pepita Solà
Mercè Ventura
Andreu Felipe
Joan Llorenç Terol
Pepita Solà

MEMÒRIA APLEC INTERNACIONAL DE LA SARDANA. CONCERT DEODAT DE SEVERAC A CERET

Un petit autocar del CAOC sortí el divendres 1 d'agost del 1997 de la Rambla de Catalunya, com és habitual, per anar al Vallespir.

Ens allotjàrem a un hotel del centre de Ceret. Altres membres del CAOC, que vingueren amb cotxes directament, anaren a un hotel dels Banys d'Arles. Abans de sopar tots plegats, al jardí de l'hotel Pirineus de Ceret, havíem vist diverses representacions de folklore català i sardanes a la plaça de la República. Després de sopar, alguns anàrem al concert de Deodat de Severac, a la plaça de l'església, a càrrec de l'Orquestra Nacional d'Andorra, dirigida per Gerard Claret.

Acabat el concert, hi hagué una impressionant cercavila de foc pels carrers de Ceret i que culminà a la plaça de la República, amb un gran estrèpit de petards i traques. Dormirem encara amb el soroll a l'orella, però l'ambient ens encisà a nosaltres, possiblement pel seu dolç clima, pels seus paisatges i per la pau i tranquil•litat del Pirineu català i de la visió del Canigó.

L'endemà ens esperava un llarg camí fins a Esterri d'Àneu i que comentem a la memòria de la X Pujada al Port de Salau.

E.G.T.

ASSISTENTS I VISTOS

Enric Garriga Trullols
Valentí Sallas, de Badalona
Núria Bayó Mañosa
Anna Sallas, de Badalona
Maria Teresa Sabater
Joan Claret, de Tolosa
Alfons Serra
Amor Paradell, de Barcelona
Jaume Vivó
Francesc Melià, de Barcelona
Agustí Aguilar
Joan Vidal Gayolà, de Barcelona
Naoko Sano
Rosina Quintana
Pascual Bachetta
Horaci Almirall
Maria Teresa Pont
Francesc Olivé
Rosa Roca
Jordi Vilamala, de Vic
Maria Antònia Sala, de Vic

MEMÒRIA XIII FESTIVAL D’ACORDIONS DELS PIRINEUS A MAÇANERS

Aquesta sortida anava lligada a la de l’endemà, diumenge, al Festival de Nadau, a Carcassona. Sortí un autocar de Barcelona amb tretze persones, però una d’elles era occitana Caterina Legrand-Wanou, que habita a Guadalupe (Amèrica) i que havia acompanyat la seva filla a la Universitat de Barcelona i que ara tornava a Bordeus i el nostre viatge fins a Carcassona li anava prou bé.           

Després d’una breu visita a Maçaners i a l’església, dinàrem a l’Hostal Pedraforca. Com que ens esperava una llarga nit, amb molt bon acord férem una completa migdiada. Després anàrem visitar Gósol i també l’impressionant Mirador del Pedraforca. Retornats a l’hostal sopàrem i ben abrigats anàrem a Maçaners. Al davant teníem cadires reservades pel CAOC. L’espectacle fou força interessant amb grups i acordionistes de molts diversos orígens. El CAOC havia fet venir l'acordionista occità Joan Guers, que interpretà dues peces. Quina llàstima que per imperatius del festival no hagués pogut actuar més. Anava acompanyat de dues dones: una cantant i l’altra músic. Era ben poc  per poder adonar-se el públic català del folklore occità.       

La novetat del festival és que la qualitat havia guanyat respecte els anys anteriors. No hi havia principiants. L’altra novetat és que feia menys fred que l’any passat. Es distribuí coca i cremat i es rifà un anyell viu. Apart l’alcalde i altres autoritats, hi havia l’alcalde de Berga que saludà la gent del CAOC. Acabades les actuacions i abans del ball ens anàrem a dormir, tot caminant un troç per la carretera fins arribar a l’hostal.
           
L’endemà diumenge no sortírem fins a les 11 del matí. Per Bagà i Puigcerdà i els túnels del Cadí i del Pimorens arribàrem a Garanon a dinar, que era preparat per a 18 persones, ja que allà s’hi afegiren Xavier Bada, Antònia Donadeu, Marcel Baiche i el Dr. Robert París. A la sobretaula hi hagueren parlaments de Marcel Baiche, Xavier Bada i Enric Garriga, que celebrava el seu sant Enric. Una copa de xampany oferta per Xavier Bada clogué un simpàtic dinar.

Després ens anàrem i pel camí repartíem cartells de la X Pujada. A Foix ens rebè la secretària del CAOC occità, Anhés Negre, i el seu marit, que ens oferiren un refresc. Després, amb pressa, per manca de temps, anàrem cercar les entrades a la casa de l'Alan i la Mirelha, de Carcassona. Aquí s'hi afegiren la família Baulida i després d'un sopar ràpid, a dalt la ciutat medieval de Carcassona, anàrem al Festival de Nadau e Companhia i que és objecte d'una memòria apart. Dos dies  ben aprofitats.

Enric Garriga Trullols   
Secretari del CAOC

ASSISTENTS:

Enric Garriga Trullols
Assumpta Torrent
Núria Bayó Mañosa
Anna Marzà
Maria Teresa Sabater Roig
Àngel Sellés Ballester
Rosina Quintana
Concepció Sellés  Ballester
Francesc Vilasís
Caterina Legrand Wanou
Pepita Perelló
Agustí Aguilar
Rosalia Buñuel

78 FELIBREJADA DEL BORNAT DEL PEIREGORD A VILAFRANCA DE LONCHAT

Una felibrejada és per un costat la gran exaltació del folklore a la categoria d'actes en honor d'una cultura i d'una llengua reprimida i perseguida; d'un altre costat és un monument a la perseverança i a la tossuderia d'un poble que no es resigna a morir. Són 78 anys que la  festa es repeteix amb un cerimonial consagrat per la tradició.

La vila, tota engalanada i florejada, es tanca per un dia. Per poder entrar-hi pels portals medievals (quan no n'hi ha es fan de cartró-pedra) manquen les claus, com a l'edat mitjana, que l'alcalde lliura al President del Bornat. I s'ha de pagar
 el tribut del ticket de l'accès. Els grups folklòrics, arrenglerats per ordre numèric de mèrits de fidelitat i d'assistència a les felibrejades precedents, van ben vestits amb gales pretèrites i ben provistos de músics que alegraran els carrers de la passavila amb melodies occitanes.

La presència catalana sempre ha estat més simbòlica o testimonial, que no pas gaire d'acord amb l'ambient general. En l'ocasió anterior, a SARLAT (1994), només una dona (Núria) era vestida a la catalana i els altres amb barretina i banderes. En la de Vilafranca de Lonchat, d'enguany, ja són dues dones vestides a la catalana (Núria i Antònia), els altres amb barretines o banderes.

Quan s'arriba a la plaça, davant l'església, es fa parada per a fer la missa en occità. Cants en occità, lectures en occità, homilies segons el grau del coneixement de la llengua per part del bisbe corresponent. El francès és difícil d'evitar totalment.

I després un altre cop més passavila. Els catalans som sempre molt aplaudits i durant tot el recorregut i per tant per diferent públic. Els catalans i les banderes desperten simpaties de complicitat. Som els parents rics, els espavilats que hem conservat la llengua i els drets nacionals. Catalunya pels occitans és una branca occitana. Tants aplaudiments i només érem nou en el grup, sis catalans, dos occitans i un músic amic de darrera hora (Pascual Turbet), que interpretava molt bé Els Segadors, L'Estaca, Muntanyes del Canigó i la Balanguera i no era ni d’origen català ni occità i casat amb una grega.

El matrimoni Barniol, resident a Bordeus, contribuí decisivament a l'èxit del grup, car ens aportà un matrimoni occità amic (que passà per català, amb barretina) i ens trobà a Vilafranca de Lonchat un músic disposat a acompanyar-nos només per amistat i simpatia.

Només ens demanava les partitures, que vam enviar per fax a l'Ajuntament, el dijous. El diumenge ja se les sabia de memòria i les interpretava molt bé, durant tot el recorregut i nosaltres l’acompanyàvem tot cantant.

Era tanta l'admiració que despertàvem, que els grups folklòrics occitans veïns eren gelosos de veure l'interés del públic, dels fotògrafs i de les televisions pels catalans. I ens deien que podíem estar ben contents pels aplaudiments que rebíem. Perquè no quedés dubte de qui érem, portàvem un cartell ben alt que ens identificava com a Catalans de Barcelona del CAOC.

Si malgrat això, encara algú ens identificava amb el que no érem, rebia una resposta ràpida acompanyada de papers del CAOC en occità.

La passavila ens portà cap al lloc on es feia el dinar  per les 1500 persones invitades. Un gran envelat i un altre al costat més petit, ens acollia a tots. Hi havia molt bon ambient. A diferència dels anys anteriors no feia gaire calor, començà amb discursos i s'acabà amb la Copa Santa. Vam poder saludar al Capolièr Pèire Fabra, que en nom del Felibritge s'oferí a col•laborar en el Congrés del CAOC. També saludàrem els majorals Zefir Bòsc, Joan Claudi Ducourtieux i d'altres.

Després de dinar, a la mateixa plaça de l'església, es feia la Cort d'Honor, com en els Jocs Florals, i actuacions de folklore occità. Ens passejàrem pels carrers amb moltes parades temptadores i com que Barcelona es lluny de Peiregòrd, deixàrem la festa i ens anàrem amb el cotxe de Xavier Bada, que era aparcat al jardí del nostre músic amic de Vilafranca de Lonchat.

Fou un gran viatge, però darrera nostra quedava un gran record i unes vivències de multituds. Eren 40.000 persones pels carrers i places? Això és fàcilment comprovable  pels tickets d'entrada. Ara caldrà reflexionar sobre què hem de fer els catalans de cara la Felibrejada de l'any vinent.

Enric Garriga Trullols

Secretari General CAOC

Vilafranca de Lonchat 06-07-1997

ASSISTENTS

Enric Garriga Trullols, de Barcelona
Nuria Bayó Mañosa, de Barcelona
Francesc Xavier Bada Amatller, de  Pobla de Segur
Antònia Donadeu Calafell, de Pobla de Segur
Joan Maria Barniol, de Pessac (33)
Maria Josep Barniol, de Pessac (33)
Claudi Bonne, de Canejan (33)
Raimonda Bonne, de Canejan (33)
Pascual Turbet, de Vilafranca de Lonchat (24)

MEMÒRIA XIX APLEC OCCITANO-CATALÀ DELS FOCS DE SANT JOAN A MONTSEGUR

Les dues seccions del CAOC, des de Foix i des de Barcelona, prepararen el XIX Aplec de Montsegur. El dissabte 21 de juny de 1997, des de Barcelona sortí un autocar amb els grallers i diables de la Plaça Nova i els catalans inscrits. Per culpa de l'empresa d'autocars, es sortí amb un gran retard, però a les 13:30 h. ja érem a Foix per a dinar al Fogal més de 50 persones.

Al monument del Prat del Cremats es feu un acte d'homenatge amb ofrena floral catalana, un coixí de flors amb la bandera catalana i un parlament en català d'Enric Garriga Trullols. Es cantà els Segadors i el Se Canta i els grallers animaren l'acte amb música popular.

A la plaça de l'església, els músics occitans i el grup Gadalzen animaren un ball occità tradicional.

A les 6, missa oficiada per Mossèn Jòrdi Passerat, en occità, i per Dom Hildebrand Miret, de Montserrat, en català. Es feren els cants en occità i les lectures en occità i català. Les homilies també en occità i català. Per acabar, es cantà El Virolai. Abans de començar la missa digué unes emotives paraules de benvinguda, en occità,  el nostre amic de Montsegur, Teofil Digoudé.

A les 7, en un local de Montsegur, es fa música popular, car ja començava a ploure, i a continuació un acte de recepció i un aperitiu ofert per la secció occitana del CAOC, de Foix. Feu un discurs en occità Enric Garriga Trullols i uns altres, també en occità, Marcel Baiche i Cristian Duthil.

A les 8 h., sopar a l'Occitadella de les 50 persones inscrites. Els altres assistents sopen a diferents llocs del poble. A l'Occitadella, discursos de Jòrdi Passerat, Agustí Gallart, Marcel Baiche i Enric Garriga Trullols.

La pluja continuava sense parar. Els diables ens advertiren que amb la humitat és perillosa la pirotècnia. El grup Gadalzen també veia impossible la seva actuació, car la megafonia no funciona amb la humitat i la pluja. Es consultà tots els presents refugiats dins l'autocar parat en el pàrking del Prat dels Cremats i es decidí, per consens, anar a fer la Festa a la sala del Fogal Leo Lagrange, de Foix. Els músics i la sonorització ja hi eren instal•lats quan s'hi arribà i el CAOC encara tingué ocasió de fer el cremat de rom tradicional, a cura de Ricard Coll i Carme Viñas. Els grallers i els tabalers catalans també participaren en la vetllada. Hi havia molta joventut i durà ben entrada la nit.

L'endemà diumenge 22 de juny de 1997, l'autocar català i diversos cotxes amb occitans, es traslladaren a Lavelanet. Fórem rebuts pels consellers adjunts de l'alcalde (absent), René Barthe i Roger Marquis, que ens parlaren tots dos en occità. S'organitzà una passavila pels jardins de l'Ajuntament i després fins el final del passeig del poble, amb banderes, música dels grallers i pirotècnia dels diables. Un cop retornats als jardins de l'Ajuntament, més música i pirotècnia, per acabar amb una fortíssima traca final.

A continuació, l'Ajuntament de Lavelanet ens ofereix una recepció i aperitiu. Ens dóna la benvinguda el primer adjunt René Barthe, en un discurs en francès, perquè no han tingut temps de preparar-lo en occità, però promet que l'any vinent el farà en occità. és traduït per Cristian Duthil. Després René Barthe afegeix encara unes paraules en occità. Finalment, Enric Garriga fa un discurs en occità de regraciament per l'acolliment rebut per part de l'Ajuntament de Lavelanet i recorda que l'any vinent serà el 20è aniversari dels Focs de Sant Joan a Montsegur. Els dos adjunts d'alcalde, són d'acord en preparar conjuntament amb el CAOC un programa del 20è aniversari, encara que no hi col.labori l'Ajuntament de Montsegur.

Per acabar l'acte, i al final de l'aperitiu, es cantà Se Canta, El Cant del Poble i Els Segadors.

Es torna a Foix, on dinen al Fogal més de 50 persones. A les 15:30, hora prevista, se'n va l'autocar cap a Barcelona,  on s'arriba a les 20:30 h., que és la mateixa hora indicada en el programa.

Pel camí, a l'autocar,  es passa un vídeo sobre les valls occitanes d'Itàlia.

Malgrat els entrebancs inicials de la sortida de l'autocar de Barcelona i la pluja del vespre, que impedí, per primer cop en 19 anys, els actes de la marxa de les torxes, la foguera i les danses al Prat dels Cremats, el resultat ha estat positiu perquè els altres actes es pogueren fer dignament i els actes del diumenge , a Lavelanet, són motiu i promesa d'una futura  i eficaç col•laboració.

Regraciem especialment a Carles Predal, de Montsegur, el seu esforç de cada any per equipar i il•luminar el Prat del Cremats, a les seves expenses, i que enguany el mal temps ha fet inútil el seu gran esforç.

Regraciem també tots aquells que hi han col•laborat i participat, especialment la secció occitana del CAOC de Foix, amb la seva valenta secretària, Anhés Negre, que ha organitzat els actes de Montsegur, des d'Occitània. Gràcies a tothom i a reveure fins l'any vinent, que serà la festa grossa del XX aniversari, el 20 de juny de 1998. I farà bon temps.

Enric Garriga Trullols
Secretari del CAOC
21/22 de juny de 1997

DISCORS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS A MONTSEGUR

21 de junh 1997

Amics occitans e catalans,

Sem aicí un autre còp per renovelar l'amistat occitano-catalana e tanben per rendre omenatge a los omes e las femmas qu'an mort en aquest luòc, qu'an estat tuats per pensar, per creire de diferenta faiçon.

Los que sèm aicí pensam força diferent dels franceses e dels espanhòls e per elis sèm tanben eretges. Sèm eretges per que cresèm amb los dreits dels pobles, amb la libertat de las nacions naturalas, istoricas, ligadas per una cultura e lengua comunas.

Es possible assassinar milièrats de personas, de los rendre esclaus d'un altre poble e de los assimilar a la cultura e lenga dels envasidors. Mas se pot pas tuar l'arma d'un pòble. Los morts demoran encara entre nosautres, son pas enterrats, son pas sebelits. Son presents en la istòria comuna dels occitans e dels catalans. Son presents dins los dreits dels pobles. Son presents dins los vilatges, dins las carrièras, dins los ostals, dedins los armaris e, com ditz lo poeta occitan, s'assetan cada jorn a taula. Son presents dins nòstra consciéncia e dins la consciència dels nòstres enemics.

La vòstra lenga es força malauta perque l'escòla francesa a assajat de la faire morir e per nosautres, los catalans, es força important que vosautres los occitans luchatz per l'occitan. Per dignitat, per onor, per la glòria de la lenga occitana, ieu, catalan, vos parli en la lenga vòstra. Autres catalans sabon parlar tanben la vòstra lenga e si aqueste moviment s'espandís par dessús de las frontieras, los catalans e occitans serem salvats. Cal rendre a l'occitan l'utilitat de son usatge. Es aquò tanben un problema actual dels catalans. Un pacte d'ajuda mutuala seriá important pels dos pobles. Lo CAOC fa çò que pòt. Son dinou ans de trabalh. Avèm gaire mejans, mas la nòstra voluntat d'afrairament es la mai granda realitat qu'existís ara.

Passan los reis, passan las revolucions, las republicas, los govèrns, los partits de dreita o d'esquèrra mas demora Occitania esclava de França. Es la vergonha d'Europa e del mond entier.

Amics, nos demora l'amistat occitano-catalana e si nos ajudam mutualament arribarem a èstre pobles liures, en una Europa de pobles liures.

Visca Occitania. Visca Catalunya.

Enric Garriga Trullols    
Montsegur, 21/06/1997

ASSISTENTS CATALANS

Enric Garriga Trullols
Núria Bayó Mañosa
Francesc Xavier Bada Amatller
Antònia Donadeu Calafell
Montserrat Torres
Glòria Reynoso
Pere Reinoso
Núria Soler Torres
Rosina Quintana Pereta
Elvira Larraz
Hildebrant M. Miret
Jaume Vivó Serra
M. Carme Viñas Guiola
Joan Valls Julió
Victòria Verderes
Sergi Cazeneuve Useito
Alex Calvo Cristina
Gabriel Martínez Bueno
Ricard Coll Antonietti
Maria Carme Font Camins
Ferran Espuñes Serra
Oriol Valls Gallart
Imma Amorós
Micky Valls
Teresa Marzà Castellet
Micky Angaron Balaguer
Ernest Agramunt Datsira
Joan Estruch Maronda
Pere Joan Manau Saumell
Francesc Olivé Jordan
Lluís Gelis Codinach
Pascual Bachetta
Manel Segura Torà
Núria Valls Chaparro
Eugeni Junyent
Agustí Gallart
Carme Violant

OCCITANS I ALTRES

Jordi Passerat,  Tolosa
Marcel Baiche,  Mercus
Mònica Lòpez
Maite Paris, d’Andorra
Jordi Rodriguez
Joan Maria Barniol, Bordeus
Maria Josep Barniol, Bordeus
Emma Castells
Naoko Sano, Montpelhier (del Japó)
Miquel Gallart
Jacme Delmas, Bordeus
Ramon Auset Martí
Joan-Jacme Maurette, Tornafuelha
Sílvia Salas
Liliana Clareton, Tolosa
Ramon Casoliva
Cristian Duthil, Foix
Angels Egea
Eliana Tourtet, Gap
Ramon Agulló Teixidor
Pau Lagarde, Eissalabra
Teofil Digoudé, Montsegur
Delfina París, d'Andorra
Manel Segura Torà
Patrici Pojada, Pàmias
Didier Negre, Foix
Anhés Negre, Foix
Monica Blanco, Ferrieras
Josèp Sans, Brassac
Margarida Leotard, de Vernet d'Arieja

INAUGURACIÓ DEL CENTENARI JOSEP CARBONELL I GENER A SITGES

A Sitges, a les 19 hores, al Saló gòtic del Palau Maricel, acte oficial  d'inauguració del centenari de Josep Carbonell i Gener. Presidit  pel Conseller de Cultura de la Generalitat, que fa una valoració molt positiva de l'aportació de Carbonell i Gener a les relacions catalano-occitanes. L'alcalde de Sitges fa un resum dels múltiples  aspectes de la personalitat del sitgetà il•lustre. Finalment Vinyet Panyella fa un extens resum biogràfic on es destaca primordialment l'atenció i el treball immens esmerçat  per Carbonell vers la causa occitana. En acabar, l'ajuntament convida tothom a una copa de xampany català. Després el CAOC fa un sopar al Restaurant El Viver, el mateix de l'acte  del 13 de juny del 1992. Som ara a sopar 36 persones entre els quals cal destacar el Dr. Josep Roca Pons, Xavier Bada, Antònia Donadeu, Enric Garriga, Núria Bayó, etc. A l'acte del Saló gòtic de Maricel,  els assistents de part del CAOC eren més de 50 persones,  entre els quals hi havia els aranesos Lucia Mas i Josèp Loís Sans  Socasau, de Betren, i Ramon Agulló, de  Les.

E.G.T

DISCURS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS A SITGES

Dissabte 24 de maig de 1997

Amigues i amics:

Érem reunits en aquest mateix restaurant per sopar ara fa cinc anys, el 13 de juny del 1992, en ocasió de la presentació oficial del llibre "Correspondència entre Loís Alibert i Josep Carbonell i Gener" del Dr. Manuel Alquézar i editat per l'Institut d'Estudis Catalans. La presentació també s'havia fet al saló gòtic del Palau Maricel. L'acte fou aleshores presidit pel regidor de Cultura de l'Ajuntament de Sitges; el Dr. Josep Roca Pons, per l'Institut d'Estudis Catalans;  la senyora Vinyet Panyella, aleshores gerent de la Biblioteca de Catalunya; Enric Garriga Trullols, secretari del CAOC i Manuel Alquézar, autor del llibre. Fou un acte molt brillant i els discursos de tots ells, molt interessants.

Cinc anys després tornem a repetir els llocs i l'homenatge al preclar patriota sitgetà, Josep Carbonell i Gener, amb motiu de la inauguració oficial de l'any Carbonell. Serà un any en què Occitània serà una mica recuperada per la memòria col•lectiva del nostre poble, per mitjà d'aquest seguit d'actes programats. Els organitzadors volem que tinguin continuïtat i per això hi ha la voluntat de crear un Fòrum permanent d'activitats catalano-occitanes.

Però el record d'Occitània també ens vindrà  enguany per mitjà d'un altre aniversari, el del 125 aniversari de la naixença del compositor occità Deodat de Severac. D'un costat, doncs, commemorarem la memòria d'un català enamorat d'Occitània i de l'altre d'un occità enamorat de Catalunya, que volgué morir en terra catalana, a Ceret.

Tot és útil per enfortir el coneixement i l'amistat entre els dos pobles. El CAOC s'adhereix i participa en els dos homenatges, sense abandonar ni negligir tot el programa específic d'enguany. L'any vinent celebrarem el XX aniversari del CAOC i també el XX Aplec dels Focs de Sant Joan a Montsegur. Tindrem,doncs, unes altres ocasions per continuar les activitats occitano-catalanes.

Aquest matí mateix m'ha telefonat el nostre amic del Carladès, Felix Daval, d'Orlhac, per adherir-se a l'acte acabat de celebrar i m'ha transmès també l'adhesió de les següents entitats: Institut d'Estudis Occitans del Cantal; Felibritge d'Alvèrnia; Associació Carladès, d'Orlhac i de la nova Calandreta del Vernhat, d'Orlhac. Igualment m'ha informat que va per bon camí la celebració catalano-occitana del mil•lenari del monjo occità Gerbert, que vingué a Vic a estudiar matemàtiques i que després fou papa, amb el nom de Silvestre II.

Un altre aniversari que ajudarà a despertar la consciència dels catalans vers les relacions mil•lenàries amb Occitània.

Per acabar, vull regraciar la vostra assistència que dóna suport i relleu als actes del CAOC.

Gràcies a tothom

Enric Garriga Trullols
Secretari del CAOC

ASSISTENTS

Enric Garriga Trullols
Carme Arenós
Núria Bayó Mañosa
Ramon Agulló, de Les
Núria Serra Martí
Jordi Vilamala Pascual, de Vic
Jordi Madern
Antonia Sala, de Vic
Àlex Calvo Cristina
Joan Bartolí
Maria Rosa Vila Omella
Dolors Bou
Maria Teresa Tolós Carreras
Àngels Morros, de Sitges
Maruixa de Siles
Joana Sarrió, de Sitges
Maria Carme Viñas
Roca Pons, de Sitges
Jaume Vivó Serra
Sra. Roca Pons, de Sitges
Rosa Roca Freixes
Araceli Alba Carbonell, de Sitges
Mercè Riera
Xavier Miret Mestre, de Sitges
Clementina Gómez
Francesca Torres Vilaplana
Pere Manau Saumell
Mª Lluïsa del Rio Jové
Joan Claret, de Tolosa
Pilar Carrera  Riu
Lucia Mas, de Betren
Carme Querol
Josep Lluís Sans Socasau, de Betren
Jordi Bibià
Joaquima Calull
Montserrat Bech
Eliseu Rey Sanz
Giovanni Grillo
Jaume Figueras Trull
Xavier Bada
Maria Dolors Taberner Ferrer
Antònia Donadeu
Hilari Sanz Gonel
Ramon Molina
I d'altres

MEMÒRIA VIATGE AL GAVALDÀ I VELAI

Viatge de tres dies per Pentecosta organitzat per Jòrdi Peladan, de Nimes, amb la col•laboració especial d'Abelha Sèrra. Visita del Gavaldà i el Velai, per la ruta romana Regordana. Dissabte, recollida dels occitans a Nimes-Oest. Dinar conjunt a Alès amb cançons al final. Visita del castell de Pòrta. Visita -sota la pluja- del vilatge fortificat de La Garda-Guerin. A Langònha, instal•lació al Centre Hoteler, a la riba del llac de Naussac. Després de sopar, vetllada de la coral CAOC-MARPOC, formada per tots els presents al viatge i  dirigida per les expertes batutes de Ricard Coll i Miquèla Peladan. A les 12 de la nit, quan tots érem al llit, es disparen les alarmes del Centre i la gran majoria es lleva perquè el soroll és fortíssim i dura més d'una hora. Diumenge, a Langònha, missa i visita amb guia en occità de la ciutat. Visita de la filatura antiga de llana de las Calquièras en funcionament. Recepció a l'Ajuntament. L'alcalde és de Catalunya del Nord i parla català. Discursos en occità d'Enric Garriga i Jòrdi Peladan. Aperitiu ofert per l'Ajuntament. Dinar conjunt al Centre, amb el plat típic l'aligot i un pastís del CAOC-MARPOC. A Puèi en Velai visita guiada per August Faux i comentada per Ivas Gorgaud i Daidièr Perre. Vespre, al centre de Naussac, vetllada de danses occitanes pel Grop Folcloric del Gavaudan, de Langònha, amb vestits tradicionals. Vetllada molt agradable, amb molta convivialitat. Dilluns, visita de l'Abadia de Nòstra Dòna de las Nèus (feia força fred). Visita de les Gorges del Chassesac. Dinar a Genolhac amb pastís especial i cançons. Els occitans ens deixen a Nimes-Oest.

Hi assisteixen 26 catalans i 10 occitans amb l'autocar del CAOC i d'altres en diferents llocs del recorregut.

E.G.T

DISCORS D'ENRIC GARRIGA A LANGÒNHA
18 DE MAI DE 1997

Sénher cònse de Langònha, conselhièrs, amics occitans e catalans.

Un còp de mai los catalans e occitans se son botats d’acòrdi per s’amassar pendent las tres jornadas de Pentacosta e contunhar d’aqueste biais las relacions frairalas qu’an existit sempre entre los dos pòbles, Catalonha e Occitania, desempuèi mil ans. L' istòria nos liguèt primièr, après nos separèt e fin finala sembla qu’arriba un novèl temps per nos afrairar politicament, dins una novèla Euròpa de las regions, e d’aqueste biais poder conservar e afortir la nòstra nacionalitat catalana e occitana.

Es pas per asard que sèm en aqueste moment a la Comuna de Langònha. Las causas venon de luènh. La nòstra  associacion del Comitat d’Afrairament Occitanò-Catalan foguèt espelida farà lèu 20 ans a Barcelona e la siá tòca es faire conéisser la cultura, la lenga, la cançon, lo folklore e tanben la cosina e lo territòri occitans als catalans. E fasèm aquò meteis pels occitans: lor faire conéisser Catalonha en la siá globalitat culturala.

Mas i a encara quicòm de mai important per explicar o per comprendre milhor la preséncia catalana d'uèi a Langònha. E aquesta causa importanta, qu’a fait possible de nos retrobar aicí, a un nom important, fòrça important, qu’es al meteis temps lo nom del nòstre Sant Patron de Catalonha, Sant Jòrdi. Vos ai balhat força entresenhas d’aquesta devinalha per saber que lo nòstre organisador, menaire e director occitan es lo nòstre grand amic Jòrdi Peladan, de Nimes. Aqueste es lo sisen viatge que nos a organisat, en despart dels dos còps que sèm anats a Valéncia, en 1990 e 1996. De la man de Jòrdi Peladan, sa femna e los amics de la MARPOC, avèm fait una coneissença prigonda e simpatica de tot lo país occitan a l’entorn de Nimes.

Cada còp, per poder complaire los catalans, li cal soscar, pensar fòrça, per encontrar de novèls luòcs interessants qu’ajan pas vistalhat encara los catalans en los viatges precedents.

Es per aquò que de còps Jòrdi Peladan espelís fum de sa clòsca, e possiblement son los catalans los responsables que los pels de sa tèsta sián devenguts blancs.

Mas aqueste viatge se presentava un pauc mai facil e tranquille per Jòrdi, per que comptava amb la col.laboracion especiala de la dòna Abelha Sèrra,  qu’avià preparat un programa fòrça interessant. Profiti d'aquesta escasença per regraciar la nòstra amiga Abelha Sèrra, per son trabalh de preparacion del nòstre viatge a Langònha e al Gavaudan. Ela sempre a estat present en los viatges del CAOC e abans amb son marit tanben venguèron a Barcelona, lo febrièr de 1989, per la III Setmana Occitana e lo IV Premi Rei en Pèire, e tanben los aviam rescontrat a Nimes l’an 1990. Abelha venguèt tanben a Valéncia l’an passat. Aquò dich i a de còps que los programas presentan de suspresas inesperadas. Sembla qu’èra previst de sonar las campanas per festejar la venguda dels catalans.Mas al lòc de sonar las campanas,  anuèit sonèron las serenas d’alarma a mièjanuèit, sense s’arrestar pendent una ora e mièja. Ieu fau d' aqueste fait una interpretacion un pauc diferenta. Las serenas d’alarma sonavan per que los catalans eran arribats a Langònha amb l’intencion de tornar recuperar son vescomtat del Gavaudan de l’edat mejana.

Lo cònse de Langònha nos a dich totara en catalan que  la vila consèrva lo drapèu catalan en son escudet actual. Aquò ven de luènh. En 1112, lo comte de Barcelona, Ramon Berenguer III,  se maridèt amb la comtessa de Provença e vescomtessa de Milhau  e del Gavaudan, Dolça de Provença. Totes aquestes territòris e lo Carladés passèron al  poder dels catalans. Vos asseguri que, malgrat las serenas d’alarma d’anuèit,  los catalans sèm venguts al Gavaudan
 en son  de patz e d’amistat entre los pòbles de Catalonha e Occitania.

Grand-mercès per la vòstra acollença. E daissi la paraula al nòstre amic Jòrdi Peladan per nos dire si sèm nosautres, los catalans,  la causa dels  sieus pels blancs.

Enric Garriga Trullols                  
Langònha 18 de mai de 1997

DISCURS D'ENRIC GARRIGA A LANGÒNHA
18 DE MAIG DE 1997

Senyor alcalde de Langònha, consellers municipals, amics occitans i catalans.

Un altre cop els catalans i occitans ens hem posat d'acord per aplegar-nos durant les tres jornades de Pentacosta i continuar d'aquesta forma les relacions fraternals que han existit sempre entre els dos pobles, Catalunya i Occitània, des de fa mil anys. La història ens lligà primer, després ens separà i finalment sembla que arriba un nou temps per agermanar-nos políticament, dins una nova Europa de les regions i d'aquesta forma poder conservar i enfortir la nostra nacionalitat catalana i occitana.

No és pas per atzar que som en aquest moment a la Comuna de Langònha. Les coses vénen de lluny. La nostra associació del Cercle d'Agermanament Occitano-Català fou creada farà aviat 20 anys a Barcelona, i la seva finalitat és fer conèixer la cultura, la llengua, la cançó, el folklore i també la cuina i el territori occitans als catalans. I fem això mateix per als occitans: fer-los conèixer Catalunya en la seva globalitat cultural.

Però hi ha encara quelcom de més important per explicar o comprendre millor el perquè de la presència catalana d'avui a Langònha. I aquesta cosa important, que ha fet possible de retrobar-nos aquí, té un nom important, força important, que és a l'encop el nom del nostre Sant Patró de Catalunya, Sant Jordi. Us he donat força detalls o pistes d'aquesta endevinalla per saber que el nostre organitzador, conductor i director occità és el nostre gran amic Jòrdi Peladan, de Nimes. Aquest és el sisè viatge que ens ha organitzat, a part dels cops que hem anat a València, el 1990 i el 1996. De la mà de Jòrdi Peladan, la seva dona i els amics de la MARPOC, hem fet una coneixença profunda i simpàtica de tot el país occità a l'entorn de Nimes.

Cada cop, per poder complaure els catalans, li cal pensar força per trobar nous llocs interessants que encara no hagin vist els catalans en els viatges precedents.

És per això que a cops a Jòrdi Peladan li surt fum del cap i possiblement els catalans són els responsables que els seus cabells s'hagin tornat blancs.

Però aquest viatge es presentava un poc més fàcil i tranquil per a Jòrdi, perquè comptava amb la col.laboració especial de la senyora Abelha Sèrra, que havia preparat un programa molt interessant. Aprofito aquesta oportunitat per regraciar la nostra amiga Abelha Sèrra pel seu treball de preparació del nostre viatge a Langònha i al Gavaldà. Ella sempre ha estat present als viatges del CAOC i abans amb el seu marit vingueren a Barcelona, el febrer del 1989, en ocasió de la III Setmana Occitana i el IV Premi Rei en Pere i també els havíem trobat a Nimes el 1990. La senyora Abelha vingué també a València l'any passat. Dit això, cal dir que alguns cops els programes presenten sorpreses inesperades. Sembla que era previst tocar les campanes per festejar la vinguda dels catalans. Però en lloc de les campanes sonaren les sirenes d'alarma a mitjanit. Jo faig d'aquest fet una interpretació un poc diferent. Les sirenes d'alarma sonaven perquè els catalans havien arribat a Langònha amb la intenció de tornar a recuperar el seu vescomtat de Gavaldà, de l'edat mitjana.

Com ens deia suara en català l'alcalde de Langònha, la vila conserva la bandera catalana en el seu escut actual. Això ja ve de lluny. El 1112, el comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, es casà amb la comtessa de Provença i vescomtessa de Milhau i Gavaldà, Dolça de Provença. Tots aquests territoris i el Carladès passaren a poder dels catalans. Us asseguro que, malgrat les sirenes d'alarma d'anit, els catalans són vinguts al Gavaldà en so de pau i d'amistat entre els pobles de Catalunya i Occitània.

Moltes gràcies pel vostre acolliment i deixo la paraula a l'amic Jòrdi Peladan, que ens dirà si som nosaltres la causa dels seus cabells blancs.

Enric Garriga Trullols

Langònha, 18 de maig de 1997

Nota: Versió en català del discurs fet en occità.

ASSISTENTS CATALANS I OCCITANS

Enric Garriga Trullols
Cecília Auzan
Núria Bayó Mañosa
Joan Milhau
Anna Marzà Castellet
Danisa Arnoux
Assumpció Torrent Badia
Cristian Lagravière
Ramon Carbó Roca
Cristiana Lagravière
Ricard Coll Antonietti
Abelha Sèrra
Maria Jesús Muñoz Villegas
Andrèu Potin
Àngels Padró Tortajada
Milly Potin
Francesca Sala Llovera
Jòrdi Peladan
Jaume Vivó Serra
Miquèla Peladan
Pilar Cristóbal Galles
Paquita Palomas Giró
Robèrt Surjous
Maria Teresa Sabater Roig
Andrèu Cayroche
Ramon Casabona Bel
August Poudevigne
Empar Fina Montaner
Ivas Gorgaud
Jacint Alcaniz Barnils
August Faux
Maria Teresa Serra
Daidièr Perre
Andreu Felipe Serra
Mercè Ventura
Galderic Rovira Piquenyol
Maria Lluïsa Sturlese Casas
Núria Fortuny Solís
Montserrat Segura Pons
Glòria Viale Garcia
Antoni Borrell Claret
Roser Romaní Oliva