MEMÒRIA XIX APLEC OCCITANO-CATALÀ DELS FOCS DE SANT JOAN A MONTSEGUR

Les dues seccions del CAOC, des de Foix i des de Barcelona, prepararen el XIX Aplec de Montsegur. El dissabte 21 de juny de 1997, des de Barcelona sortí un autocar amb els grallers i diables de la Plaça Nova i els catalans inscrits. Per culpa de l'empresa d'autocars, es sortí amb un gran retard, però a les 13:30 h. ja érem a Foix per a dinar al Fogal més de 50 persones.

Al monument del Prat del Cremats es feu un acte d'homenatge amb ofrena floral catalana, un coixí de flors amb la bandera catalana i un parlament en català d'Enric Garriga Trullols. Es cantà els Segadors i el Se Canta i els grallers animaren l'acte amb música popular.

A la plaça de l'església, els músics occitans i el grup Gadalzen animaren un ball occità tradicional.

A les 6, missa oficiada per Mossèn Jòrdi Passerat, en occità, i per Dom Hildebrand Miret, de Montserrat, en català. Es feren els cants en occità i les lectures en occità i català. Les homilies també en occità i català. Per acabar, es cantà El Virolai. Abans de començar la missa digué unes emotives paraules de benvinguda, en occità,  el nostre amic de Montsegur, Teofil Digoudé.

A les 7, en un local de Montsegur, es fa música popular, car ja començava a ploure, i a continuació un acte de recepció i un aperitiu ofert per la secció occitana del CAOC, de Foix. Feu un discurs en occità Enric Garriga Trullols i uns altres, també en occità, Marcel Baiche i Cristian Duthil.

A les 8 h., sopar a l'Occitadella de les 50 persones inscrites. Els altres assistents sopen a diferents llocs del poble. A l'Occitadella, discursos de Jòrdi Passerat, Agustí Gallart, Marcel Baiche i Enric Garriga Trullols.

La pluja continuava sense parar. Els diables ens advertiren que amb la humitat és perillosa la pirotècnia. El grup Gadalzen també veia impossible la seva actuació, car la megafonia no funciona amb la humitat i la pluja. Es consultà tots els presents refugiats dins l'autocar parat en el pàrking del Prat dels Cremats i es decidí, per consens, anar a fer la Festa a la sala del Fogal Leo Lagrange, de Foix. Els músics i la sonorització ja hi eren instal•lats quan s'hi arribà i el CAOC encara tingué ocasió de fer el cremat de rom tradicional, a cura de Ricard Coll i Carme Viñas. Els grallers i els tabalers catalans també participaren en la vetllada. Hi havia molta joventut i durà ben entrada la nit.

L'endemà diumenge 22 de juny de 1997, l'autocar català i diversos cotxes amb occitans, es traslladaren a Lavelanet. Fórem rebuts pels consellers adjunts de l'alcalde (absent), René Barthe i Roger Marquis, que ens parlaren tots dos en occità. S'organitzà una passavila pels jardins de l'Ajuntament i després fins el final del passeig del poble, amb banderes, música dels grallers i pirotècnia dels diables. Un cop retornats als jardins de l'Ajuntament, més música i pirotècnia, per acabar amb una fortíssima traca final.

A continuació, l'Ajuntament de Lavelanet ens ofereix una recepció i aperitiu. Ens dóna la benvinguda el primer adjunt René Barthe, en un discurs en francès, perquè no han tingut temps de preparar-lo en occità, però promet que l'any vinent el farà en occità. és traduït per Cristian Duthil. Després René Barthe afegeix encara unes paraules en occità. Finalment, Enric Garriga fa un discurs en occità de regraciament per l'acolliment rebut per part de l'Ajuntament de Lavelanet i recorda que l'any vinent serà el 20è aniversari dels Focs de Sant Joan a Montsegur. Els dos adjunts d'alcalde, són d'acord en preparar conjuntament amb el CAOC un programa del 20è aniversari, encara que no hi col.labori l'Ajuntament de Montsegur.

Per acabar l'acte, i al final de l'aperitiu, es cantà Se Canta, El Cant del Poble i Els Segadors.

Es torna a Foix, on dinen al Fogal més de 50 persones. A les 15:30, hora prevista, se'n va l'autocar cap a Barcelona,  on s'arriba a les 20:30 h., que és la mateixa hora indicada en el programa.

Pel camí, a l'autocar,  es passa un vídeo sobre les valls occitanes d'Itàlia.

Malgrat els entrebancs inicials de la sortida de l'autocar de Barcelona i la pluja del vespre, que impedí, per primer cop en 19 anys, els actes de la marxa de les torxes, la foguera i les danses al Prat dels Cremats, el resultat ha estat positiu perquè els altres actes es pogueren fer dignament i els actes del diumenge , a Lavelanet, són motiu i promesa d'una futura  i eficaç col•laboració.

Regraciem especialment a Carles Predal, de Montsegur, el seu esforç de cada any per equipar i il•luminar el Prat del Cremats, a les seves expenses, i que enguany el mal temps ha fet inútil el seu gran esforç.

Regraciem també tots aquells que hi han col•laborat i participat, especialment la secció occitana del CAOC de Foix, amb la seva valenta secretària, Anhés Negre, que ha organitzat els actes de Montsegur, des d'Occitània. Gràcies a tothom i a reveure fins l'any vinent, que serà la festa grossa del XX aniversari, el 20 de juny de 1998. I farà bon temps.

Enric Garriga Trullols
Secretari del CAOC
21/22 de juny de 1997

DISCORS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS A MONTSEGUR

21 de junh 1997

Amics occitans e catalans,

Sem aicí un autre còp per renovelar l'amistat occitano-catalana e tanben per rendre omenatge a los omes e las femmas qu'an mort en aquest luòc, qu'an estat tuats per pensar, per creire de diferenta faiçon.

Los que sèm aicí pensam força diferent dels franceses e dels espanhòls e per elis sèm tanben eretges. Sèm eretges per que cresèm amb los dreits dels pobles, amb la libertat de las nacions naturalas, istoricas, ligadas per una cultura e lengua comunas.

Es possible assassinar milièrats de personas, de los rendre esclaus d'un altre poble e de los assimilar a la cultura e lenga dels envasidors. Mas se pot pas tuar l'arma d'un pòble. Los morts demoran encara entre nosautres, son pas enterrats, son pas sebelits. Son presents en la istòria comuna dels occitans e dels catalans. Son presents dins los dreits dels pobles. Son presents dins los vilatges, dins las carrièras, dins los ostals, dedins los armaris e, com ditz lo poeta occitan, s'assetan cada jorn a taula. Son presents dins nòstra consciéncia e dins la consciència dels nòstres enemics.

La vòstra lenga es força malauta perque l'escòla francesa a assajat de la faire morir e per nosautres, los catalans, es força important que vosautres los occitans luchatz per l'occitan. Per dignitat, per onor, per la glòria de la lenga occitana, ieu, catalan, vos parli en la lenga vòstra. Autres catalans sabon parlar tanben la vòstra lenga e si aqueste moviment s'espandís par dessús de las frontieras, los catalans e occitans serem salvats. Cal rendre a l'occitan l'utilitat de son usatge. Es aquò tanben un problema actual dels catalans. Un pacte d'ajuda mutuala seriá important pels dos pobles. Lo CAOC fa çò que pòt. Son dinou ans de trabalh. Avèm gaire mejans, mas la nòstra voluntat d'afrairament es la mai granda realitat qu'existís ara.

Passan los reis, passan las revolucions, las republicas, los govèrns, los partits de dreita o d'esquèrra mas demora Occitania esclava de França. Es la vergonha d'Europa e del mond entier.

Amics, nos demora l'amistat occitano-catalana e si nos ajudam mutualament arribarem a èstre pobles liures, en una Europa de pobles liures.

Visca Occitania. Visca Catalunya.

Enric Garriga Trullols    
Montsegur, 21/06/1997

ASSISTENTS CATALANS

Enric Garriga Trullols
Núria Bayó Mañosa
Francesc Xavier Bada Amatller
Antònia Donadeu Calafell
Montserrat Torres
Glòria Reynoso
Pere Reinoso
Núria Soler Torres
Rosina Quintana Pereta
Elvira Larraz
Hildebrant M. Miret
Jaume Vivó Serra
M. Carme Viñas Guiola
Joan Valls Julió
Victòria Verderes
Sergi Cazeneuve Useito
Alex Calvo Cristina
Gabriel Martínez Bueno
Ricard Coll Antonietti
Maria Carme Font Camins
Ferran Espuñes Serra
Oriol Valls Gallart
Imma Amorós
Micky Valls
Teresa Marzà Castellet
Micky Angaron Balaguer
Ernest Agramunt Datsira
Joan Estruch Maronda
Pere Joan Manau Saumell
Francesc Olivé Jordan
Lluís Gelis Codinach
Pascual Bachetta
Manel Segura Torà
Núria Valls Chaparro
Eugeni Junyent
Agustí Gallart
Carme Violant

OCCITANS I ALTRES

Jordi Passerat,  Tolosa
Marcel Baiche,  Mercus
Mònica Lòpez
Maite Paris, d’Andorra
Jordi Rodriguez
Joan Maria Barniol, Bordeus
Maria Josep Barniol, Bordeus
Emma Castells
Naoko Sano, Montpelhier (del Japó)
Miquel Gallart
Jacme Delmas, Bordeus
Ramon Auset Martí
Joan-Jacme Maurette, Tornafuelha
Sílvia Salas
Liliana Clareton, Tolosa
Ramon Casoliva
Cristian Duthil, Foix
Angels Egea
Eliana Tourtet, Gap
Ramon Agulló Teixidor
Pau Lagarde, Eissalabra
Teofil Digoudé, Montsegur
Delfina París, d'Andorra
Manel Segura Torà
Patrici Pojada, Pàmias
Didier Negre, Foix
Anhés Negre, Foix
Monica Blanco, Ferrieras
Josèp Sans, Brassac
Margarida Leotard, de Vernet d'Arieja

INAUGURACIÓ DEL CENTENARI JOSEP CARBONELL I GENER A SITGES

A Sitges, a les 19 hores, al Saló gòtic del Palau Maricel, acte oficial  d'inauguració del centenari de Josep Carbonell i Gener. Presidit  pel Conseller de Cultura de la Generalitat, que fa una valoració molt positiva de l'aportació de Carbonell i Gener a les relacions catalano-occitanes. L'alcalde de Sitges fa un resum dels múltiples  aspectes de la personalitat del sitgetà il•lustre. Finalment Vinyet Panyella fa un extens resum biogràfic on es destaca primordialment l'atenció i el treball immens esmerçat  per Carbonell vers la causa occitana. En acabar, l'ajuntament convida tothom a una copa de xampany català. Després el CAOC fa un sopar al Restaurant El Viver, el mateix de l'acte  del 13 de juny del 1992. Som ara a sopar 36 persones entre els quals cal destacar el Dr. Josep Roca Pons, Xavier Bada, Antònia Donadeu, Enric Garriga, Núria Bayó, etc. A l'acte del Saló gòtic de Maricel,  els assistents de part del CAOC eren més de 50 persones,  entre els quals hi havia els aranesos Lucia Mas i Josèp Loís Sans  Socasau, de Betren, i Ramon Agulló, de  Les.

E.G.T

DISCURS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS A SITGES

Dissabte 24 de maig de 1997

Amigues i amics:

Érem reunits en aquest mateix restaurant per sopar ara fa cinc anys, el 13 de juny del 1992, en ocasió de la presentació oficial del llibre "Correspondència entre Loís Alibert i Josep Carbonell i Gener" del Dr. Manuel Alquézar i editat per l'Institut d'Estudis Catalans. La presentació també s'havia fet al saló gòtic del Palau Maricel. L'acte fou aleshores presidit pel regidor de Cultura de l'Ajuntament de Sitges; el Dr. Josep Roca Pons, per l'Institut d'Estudis Catalans;  la senyora Vinyet Panyella, aleshores gerent de la Biblioteca de Catalunya; Enric Garriga Trullols, secretari del CAOC i Manuel Alquézar, autor del llibre. Fou un acte molt brillant i els discursos de tots ells, molt interessants.

Cinc anys després tornem a repetir els llocs i l'homenatge al preclar patriota sitgetà, Josep Carbonell i Gener, amb motiu de la inauguració oficial de l'any Carbonell. Serà un any en què Occitània serà una mica recuperada per la memòria col•lectiva del nostre poble, per mitjà d'aquest seguit d'actes programats. Els organitzadors volem que tinguin continuïtat i per això hi ha la voluntat de crear un Fòrum permanent d'activitats catalano-occitanes.

Però el record d'Occitània també ens vindrà  enguany per mitjà d'un altre aniversari, el del 125 aniversari de la naixença del compositor occità Deodat de Severac. D'un costat, doncs, commemorarem la memòria d'un català enamorat d'Occitània i de l'altre d'un occità enamorat de Catalunya, que volgué morir en terra catalana, a Ceret.

Tot és útil per enfortir el coneixement i l'amistat entre els dos pobles. El CAOC s'adhereix i participa en els dos homenatges, sense abandonar ni negligir tot el programa específic d'enguany. L'any vinent celebrarem el XX aniversari del CAOC i també el XX Aplec dels Focs de Sant Joan a Montsegur. Tindrem,doncs, unes altres ocasions per continuar les activitats occitano-catalanes.

Aquest matí mateix m'ha telefonat el nostre amic del Carladès, Felix Daval, d'Orlhac, per adherir-se a l'acte acabat de celebrar i m'ha transmès també l'adhesió de les següents entitats: Institut d'Estudis Occitans del Cantal; Felibritge d'Alvèrnia; Associació Carladès, d'Orlhac i de la nova Calandreta del Vernhat, d'Orlhac. Igualment m'ha informat que va per bon camí la celebració catalano-occitana del mil•lenari del monjo occità Gerbert, que vingué a Vic a estudiar matemàtiques i que després fou papa, amb el nom de Silvestre II.

Un altre aniversari que ajudarà a despertar la consciència dels catalans vers les relacions mil•lenàries amb Occitània.

Per acabar, vull regraciar la vostra assistència que dóna suport i relleu als actes del CAOC.

Gràcies a tothom

Enric Garriga Trullols
Secretari del CAOC

ASSISTENTS

Enric Garriga Trullols
Carme Arenós
Núria Bayó Mañosa
Ramon Agulló, de Les
Núria Serra Martí
Jordi Vilamala Pascual, de Vic
Jordi Madern
Antonia Sala, de Vic
Àlex Calvo Cristina
Joan Bartolí
Maria Rosa Vila Omella
Dolors Bou
Maria Teresa Tolós Carreras
Àngels Morros, de Sitges
Maruixa de Siles
Joana Sarrió, de Sitges
Maria Carme Viñas
Roca Pons, de Sitges
Jaume Vivó Serra
Sra. Roca Pons, de Sitges
Rosa Roca Freixes
Araceli Alba Carbonell, de Sitges
Mercè Riera
Xavier Miret Mestre, de Sitges
Clementina Gómez
Francesca Torres Vilaplana
Pere Manau Saumell
Mª Lluïsa del Rio Jové
Joan Claret, de Tolosa
Pilar Carrera  Riu
Lucia Mas, de Betren
Carme Querol
Josep Lluís Sans Socasau, de Betren
Jordi Bibià
Joaquima Calull
Montserrat Bech
Eliseu Rey Sanz
Giovanni Grillo
Jaume Figueras Trull
Xavier Bada
Maria Dolors Taberner Ferrer
Antònia Donadeu
Hilari Sanz Gonel
Ramon Molina
I d'altres

MEMÒRIA VIATGE AL GAVALDÀ I VELAI

Viatge de tres dies per Pentecosta organitzat per Jòrdi Peladan, de Nimes, amb la col•laboració especial d'Abelha Sèrra. Visita del Gavaldà i el Velai, per la ruta romana Regordana. Dissabte, recollida dels occitans a Nimes-Oest. Dinar conjunt a Alès amb cançons al final. Visita del castell de Pòrta. Visita -sota la pluja- del vilatge fortificat de La Garda-Guerin. A Langònha, instal•lació al Centre Hoteler, a la riba del llac de Naussac. Després de sopar, vetllada de la coral CAOC-MARPOC, formada per tots els presents al viatge i  dirigida per les expertes batutes de Ricard Coll i Miquèla Peladan. A les 12 de la nit, quan tots érem al llit, es disparen les alarmes del Centre i la gran majoria es lleva perquè el soroll és fortíssim i dura més d'una hora. Diumenge, a Langònha, missa i visita amb guia en occità de la ciutat. Visita de la filatura antiga de llana de las Calquièras en funcionament. Recepció a l'Ajuntament. L'alcalde és de Catalunya del Nord i parla català. Discursos en occità d'Enric Garriga i Jòrdi Peladan. Aperitiu ofert per l'Ajuntament. Dinar conjunt al Centre, amb el plat típic l'aligot i un pastís del CAOC-MARPOC. A Puèi en Velai visita guiada per August Faux i comentada per Ivas Gorgaud i Daidièr Perre. Vespre, al centre de Naussac, vetllada de danses occitanes pel Grop Folcloric del Gavaudan, de Langònha, amb vestits tradicionals. Vetllada molt agradable, amb molta convivialitat. Dilluns, visita de l'Abadia de Nòstra Dòna de las Nèus (feia força fred). Visita de les Gorges del Chassesac. Dinar a Genolhac amb pastís especial i cançons. Els occitans ens deixen a Nimes-Oest.

Hi assisteixen 26 catalans i 10 occitans amb l'autocar del CAOC i d'altres en diferents llocs del recorregut.

E.G.T

DISCORS D'ENRIC GARRIGA A LANGÒNHA
18 DE MAI DE 1997

Sénher cònse de Langònha, conselhièrs, amics occitans e catalans.

Un còp de mai los catalans e occitans se son botats d’acòrdi per s’amassar pendent las tres jornadas de Pentacosta e contunhar d’aqueste biais las relacions frairalas qu’an existit sempre entre los dos pòbles, Catalonha e Occitania, desempuèi mil ans. L' istòria nos liguèt primièr, après nos separèt e fin finala sembla qu’arriba un novèl temps per nos afrairar politicament, dins una novèla Euròpa de las regions, e d’aqueste biais poder conservar e afortir la nòstra nacionalitat catalana e occitana.

Es pas per asard que sèm en aqueste moment a la Comuna de Langònha. Las causas venon de luènh. La nòstra  associacion del Comitat d’Afrairament Occitanò-Catalan foguèt espelida farà lèu 20 ans a Barcelona e la siá tòca es faire conéisser la cultura, la lenga, la cançon, lo folklore e tanben la cosina e lo territòri occitans als catalans. E fasèm aquò meteis pels occitans: lor faire conéisser Catalonha en la siá globalitat culturala.

Mas i a encara quicòm de mai important per explicar o per comprendre milhor la preséncia catalana d'uèi a Langònha. E aquesta causa importanta, qu’a fait possible de nos retrobar aicí, a un nom important, fòrça important, qu’es al meteis temps lo nom del nòstre Sant Patron de Catalonha, Sant Jòrdi. Vos ai balhat força entresenhas d’aquesta devinalha per saber que lo nòstre organisador, menaire e director occitan es lo nòstre grand amic Jòrdi Peladan, de Nimes. Aqueste es lo sisen viatge que nos a organisat, en despart dels dos còps que sèm anats a Valéncia, en 1990 e 1996. De la man de Jòrdi Peladan, sa femna e los amics de la MARPOC, avèm fait una coneissença prigonda e simpatica de tot lo país occitan a l’entorn de Nimes.

Cada còp, per poder complaire los catalans, li cal soscar, pensar fòrça, per encontrar de novèls luòcs interessants qu’ajan pas vistalhat encara los catalans en los viatges precedents.

Es per aquò que de còps Jòrdi Peladan espelís fum de sa clòsca, e possiblement son los catalans los responsables que los pels de sa tèsta sián devenguts blancs.

Mas aqueste viatge se presentava un pauc mai facil e tranquille per Jòrdi, per que comptava amb la col.laboracion especiala de la dòna Abelha Sèrra,  qu’avià preparat un programa fòrça interessant. Profiti d'aquesta escasença per regraciar la nòstra amiga Abelha Sèrra, per son trabalh de preparacion del nòstre viatge a Langònha e al Gavaudan. Ela sempre a estat present en los viatges del CAOC e abans amb son marit tanben venguèron a Barcelona, lo febrièr de 1989, per la III Setmana Occitana e lo IV Premi Rei en Pèire, e tanben los aviam rescontrat a Nimes l’an 1990. Abelha venguèt tanben a Valéncia l’an passat. Aquò dich i a de còps que los programas presentan de suspresas inesperadas. Sembla qu’èra previst de sonar las campanas per festejar la venguda dels catalans.Mas al lòc de sonar las campanas,  anuèit sonèron las serenas d’alarma a mièjanuèit, sense s’arrestar pendent una ora e mièja. Ieu fau d' aqueste fait una interpretacion un pauc diferenta. Las serenas d’alarma sonavan per que los catalans eran arribats a Langònha amb l’intencion de tornar recuperar son vescomtat del Gavaudan de l’edat mejana.

Lo cònse de Langònha nos a dich totara en catalan que  la vila consèrva lo drapèu catalan en son escudet actual. Aquò ven de luènh. En 1112, lo comte de Barcelona, Ramon Berenguer III,  se maridèt amb la comtessa de Provença e vescomtessa de Milhau  e del Gavaudan, Dolça de Provença. Totes aquestes territòris e lo Carladés passèron al  poder dels catalans. Vos asseguri que, malgrat las serenas d’alarma d’anuèit,  los catalans sèm venguts al Gavaudan
 en son  de patz e d’amistat entre los pòbles de Catalonha e Occitania.

Grand-mercès per la vòstra acollença. E daissi la paraula al nòstre amic Jòrdi Peladan per nos dire si sèm nosautres, los catalans,  la causa dels  sieus pels blancs.

Enric Garriga Trullols                  
Langònha 18 de mai de 1997

DISCURS D'ENRIC GARRIGA A LANGÒNHA
18 DE MAIG DE 1997

Senyor alcalde de Langònha, consellers municipals, amics occitans i catalans.

Un altre cop els catalans i occitans ens hem posat d'acord per aplegar-nos durant les tres jornades de Pentacosta i continuar d'aquesta forma les relacions fraternals que han existit sempre entre els dos pobles, Catalunya i Occitània, des de fa mil anys. La història ens lligà primer, després ens separà i finalment sembla que arriba un nou temps per agermanar-nos políticament, dins una nova Europa de les regions i d'aquesta forma poder conservar i enfortir la nostra nacionalitat catalana i occitana.

No és pas per atzar que som en aquest moment a la Comuna de Langònha. Les coses vénen de lluny. La nostra associació del Cercle d'Agermanament Occitano-Català fou creada farà aviat 20 anys a Barcelona, i la seva finalitat és fer conèixer la cultura, la llengua, la cançó, el folklore i també la cuina i el territori occitans als catalans. I fem això mateix per als occitans: fer-los conèixer Catalunya en la seva globalitat cultural.

Però hi ha encara quelcom de més important per explicar o comprendre millor el perquè de la presència catalana d'avui a Langònha. I aquesta cosa important, que ha fet possible de retrobar-nos aquí, té un nom important, força important, que és a l'encop el nom del nostre Sant Patró de Catalunya, Sant Jordi. Us he donat força detalls o pistes d'aquesta endevinalla per saber que el nostre organitzador, conductor i director occità és el nostre gran amic Jòrdi Peladan, de Nimes. Aquest és el sisè viatge que ens ha organitzat, a part dels cops que hem anat a València, el 1990 i el 1996. De la mà de Jòrdi Peladan, la seva dona i els amics de la MARPOC, hem fet una coneixença profunda i simpàtica de tot el país occità a l'entorn de Nimes.

Cada cop, per poder complaure els catalans, li cal pensar força per trobar nous llocs interessants que encara no hagin vist els catalans en els viatges precedents.

És per això que a cops a Jòrdi Peladan li surt fum del cap i possiblement els catalans són els responsables que els seus cabells s'hagin tornat blancs.

Però aquest viatge es presentava un poc més fàcil i tranquil per a Jòrdi, perquè comptava amb la col.laboració especial de la senyora Abelha Sèrra, que havia preparat un programa molt interessant. Aprofito aquesta oportunitat per regraciar la nostra amiga Abelha Sèrra pel seu treball de preparació del nostre viatge a Langònha i al Gavaldà. Ella sempre ha estat present als viatges del CAOC i abans amb el seu marit vingueren a Barcelona, el febrer del 1989, en ocasió de la III Setmana Occitana i el IV Premi Rei en Pere i també els havíem trobat a Nimes el 1990. La senyora Abelha vingué també a València l'any passat. Dit això, cal dir que alguns cops els programes presenten sorpreses inesperades. Sembla que era previst tocar les campanes per festejar la vinguda dels catalans. Però en lloc de les campanes sonaren les sirenes d'alarma a mitjanit. Jo faig d'aquest fet una interpretació un poc diferent. Les sirenes d'alarma sonaven perquè els catalans havien arribat a Langònha amb la intenció de tornar a recuperar el seu vescomtat de Gavaldà, de l'edat mitjana.

Com ens deia suara en català l'alcalde de Langònha, la vila conserva la bandera catalana en el seu escut actual. Això ja ve de lluny. El 1112, el comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, es casà amb la comtessa de Provença i vescomtessa de Milhau i Gavaldà, Dolça de Provença. Tots aquests territoris i el Carladès passaren a poder dels catalans. Us asseguro que, malgrat les sirenes d'alarma d'anit, els catalans són vinguts al Gavaldà en so de pau i d'amistat entre els pobles de Catalunya i Occitània.

Moltes gràcies pel vostre acolliment i deixo la paraula a l'amic Jòrdi Peladan, que ens dirà si som nosaltres la causa dels seus cabells blancs.

Enric Garriga Trullols

Langònha, 18 de maig de 1997

Nota: Versió en català del discurs fet en occità.

ASSISTENTS CATALANS I OCCITANS

Enric Garriga Trullols
Cecília Auzan
Núria Bayó Mañosa
Joan Milhau
Anna Marzà Castellet
Danisa Arnoux
Assumpció Torrent Badia
Cristian Lagravière
Ramon Carbó Roca
Cristiana Lagravière
Ricard Coll Antonietti
Abelha Sèrra
Maria Jesús Muñoz Villegas
Andrèu Potin
Àngels Padró Tortajada
Milly Potin
Francesca Sala Llovera
Jòrdi Peladan
Jaume Vivó Serra
Miquèla Peladan
Pilar Cristóbal Galles
Paquita Palomas Giró
Robèrt Surjous
Maria Teresa Sabater Roig
Andrèu Cayroche
Ramon Casabona Bel
August Poudevigne
Empar Fina Montaner
Ivas Gorgaud
Jacint Alcaniz Barnils
August Faux
Maria Teresa Serra
Daidièr Perre
Andreu Felipe Serra
Mercè Ventura
Galderic Rovira Piquenyol
Maria Lluïsa Sturlese Casas
Núria Fortuny Solís
Montserrat Segura Pons
Glòria Viale Garcia
Antoni Borrell Claret
Roser Romaní Oliva

MEMÒRIA GRAN FESTA DE CULTURA POPULAR AL BAGES AL PARC DE L'AGULLA DE MANRESA

El CAOC organitzà des de Barcelona un autocar al Parc de l'Agulla de Manresa. Tot un dia al parc a la riba d'un esplèndid llac artificial, amb sortidor i ànecs inclosos. Les pobres bèsties hagueren de suportar o aixecar el vol davant l'estrèpit paorós que feien els Trabucaires del Tro Gros, de Súria.

L'aplec de la sardana aplegà força sardanistes, però simultàniament es feren molts altres actes de folklore català per grups que arribaven des d'Ontinyent, Amposta, Vilafranca, Granollers i Manresa. Gegants, bastoners, grallers, castellers, esbarts, etc.

També hi havia una mostra d'artesans. Nosaltres hi anàvem per escoltar l'actuació del cantant occità (gascó-bearnés) Joan-Francès Tisnèr, que feu una molt bona i celebrada actuació abans de dinar, malgrat que vingué sol, sense l'acompanyament usual, per manca de pressupost. Així hi tot, el CAOC li pagà les despeses del viatge. Era la contribució necessària perquè al Parc de l'Agulla hi hagués la presència de la cançó occitana.

Després de dinar cal assenyalar dues actuacions estrella. La de la Coral Polifònica de Puig-Reig, que fou magnífica i el de Primera Nota, del Grup Tradicionàrius, de Barcelona.

Segons els organitzadors, la continuació de la Festa Folklòrica passa a mans de Cultura de la Generalitat. Esperem que la presència occitana serà l'any vinent més important que enguany.

E.G.T.

ASSISTENTS I VISTOS

Enric Garriga Trullols
Jordi Vilamala, de Vic
Núria Bayó Mañosa
Maria Antònia Sala, de Vic
Antoni Cunillera
Ramon Agulló, i fill, de Les
Maria Ginés
Maria Pilar Muntaner, de Manresa
Ricard Coll
Ramon Fondevila, de Manresa
Ignasi Feliu Sala i Sra.
Montserrat Torres, de Manresa
Jaume Vivó
Ignasi Solé Fortó, de Manresa
Núria Solé Torres, de Manresa

MEMÒRIA MANIFESTACIÓ PER LA TELEVISIÓ OCCITANA A CLARMONT (ALVÈRNIA)

A Clarmont d'Alvèrnia es convoca una manifestació per a demanar l'occità a la Televisió F3. Els catalans som ben lluny de l'Alvèrnia. Finalment el CAOC fou present a la manifestació amb una delegació de quatre persones i quatre banderes. Altres membres del CAOC occità també hi eren presents. Abans de manifestar-se, es feren diferents discursos a la plaça de Salins. A mig recorregut, a la plaça Jaude, els manifestants s'assegueren a terra durant més d'un quart d'hora. S'arribà a la Prefectura, on es pogué lliurar una moció en relació a la política que hauria de menar F3, de cara  les emissions en occità.

Després, la manifestació continuà fins l'Ajuntament, on uns delegats foren rebuts, entre els quals els quatre del CAOC català. Enric Garriga Trullols prengué la paraula en occità i denuncià la política francesa respecte l'occità. Fou l'únic orador que parlà en occità. El representant de l'alcalde i senador, R. Quillot, reafirmava l’adhesió de l'Ajuntament a la reivindicació occitana.

Fou una jornada emocionant en veure una gran mobilització occitana de 700 persones vingudes de tot arreu d'Occitània, algunes de ben lluny. Als catalans ens quedava un llarg camí per arribar a la mateixa nit a Vilanòva d'Olt. Entràvem a l'hotel a les dues de la matinada.

E.G.T.

ASSISTENTS I VISTOS

Enric Garriga Trullols
Ivès Gourgaud, de Sant Martin (30)
Núria Bayó Mañosa
Jaume Deffradas, de Tuïr (66)
Xavier Bada
Montserrat Aymami, de Grenoble (38)
Antònia Donadeu
Daidier Froessel, de Lió (69)
Claudi R. Cròs, de Nexon (87)
Girard Leinaud, de Juesa (07)
Gustau Alirol, de Sant-Julian (43)
Cristian Duthil, de Rius (09)
Patrici Pojada, de Pàmies (09)
Jòrdi Peladan, de Nimes (30)
Alan Roch, de Carcassona (11)
Claudi Pauthier, de Sant Estève (24)
Tiene Codert, de Lesòs (68)
Anhés Negre, de Foix (09)
Jacme Delmàs, de Bordeus (33)

MEMÒRIA QUATRE JORNADES OCCITANO-CATALANES DE PASQUA AL CANTAL

El Cercle d'Agermanament Occitano-català (CAOC), amb la col•laboració de l'Associació Carladès (Felitz Daval, d'Orlhac), realitza unes jornades occitano-catalanes al Cantal. Com a fets més importants cal destacar:

En el trajecte d'anada es visita la Cobertoirada, vilatge medieval, on es dina.

Divendres al vespre, recepció oficial per l'Ajuntament de Sant Mamet, a l'Oficina de Turisme. Hi assisteixen l'alcalde i els regidors municipals. Un d'aquests llegeix en occità el discurs de l'alcalde, que hi és present. Els 50 catalans assistents porten nombroses banderes catalanes i occitanes. Després del discurs de l'alcalde, en fa un altre en occità Enric Garriga Trullols, que denuncia el jacobinisme de l'estat francès i l'actitud contrària dels cònsols i ambaixadors de França a Barcelona i Madrid envers la llengua catalana. També recorda que cal celebrar el mil•lenari del monjo Gerbert, que d'Orlhac passà a Vic (Catalunya) a estudiar matemàtiques i que després fou el papa Silvestre II. A continuació fan discursos Xavier Bada, vicepresident del CAOC, i Jordi Ventura, historiador i economista, que també ho fa en occità. Clou l'acte Felitz Daval. El CAOC regala a l'alcalde la nadala El somni d'Occitània, de la Fundació Jaume I (1996).

Dissabte visita a la vila medieval de Salers, on es dina. A continuació visita turística a Orlhac. Encara hi ha temps de visitar, abans de sopar, una granja de producció de fetge gras d'ànec. Després de sopar, conferència amb diapositives sobre les muntanyes del Cantal.

Diumenge missa de Pasqua a l'església de Prunet. És una bonica església restaurada i de gran valor arquitectònic. La missa, les pregàries i els cants -animats pel grup Lo Convise són tots en occità. Tots els catalans canten el Virolai de Montserrat en acabar la missa.

El CAOC regala al rector la nadala El somni d'Occitània. El dinar de Pasqua es fa a La Folhada, amb cançons i discursos. La pintora occitana Nadina Vignolo ofereix al CAOC un quadre a l'oli, del castell de Carlat, de l'antic Carladès català. A la tarda es visita el castell de Pestelh, molt interessant i habitat. Al vespre, després de sopar, hi ha una vetllada de cançons i danses occitanes pel grup Lo Convise. L'exhibició de danses occitanes, per part de Rafael Amat, és espectacular i molt admirada per la seva mestria i coneixement.

Dilluns, de retorn, es visita Cardalhac. A l'autocar es passen vídeos occitans i catalans. A la part de darrere l'autocar alguns fan molta gresca i les rialles són contínues. Els catalans tornen a Barcelona molt contents de les jornades passades al Cantal (Alvèrnia).

Durant les visites i actes ens acompanyaren els occitans Felitz Daval, Jacme Serbat, Jaume Rey, Elena Levet i d'altres.

El CAOC agraeix molt la participació dels catalans assistents i la col•laboració dels occitans organitzadors i assistents, que han fet possible unes jornades de gran gran germanor.               

E.G.T.

DISCURS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS A L'AJUNTAMENT DE SANT MAMET-LA SALVETAT
Divendres, 28 de març de 1997

Sénher cònse, amics occitans, amics catalans

Soi fòrça content de nos tornar rescontrar en Occitania, al Cantal, al Carladés o al Castanhal, amb los amics occitans, que mena lo nòstre comun amic Fèlix Daval. Aqueste es lo tresen còp e gardam los catalans un bon remembre dels autres encontres passats al Carladés.

La nòstra associacion a per tòca promòure las relacions culturalas occitanò-catalanas. Aquò comencèt farà proche de vint ans, quand la dictadura de Franco foguèt acabada. Mas malurosament los occitans an pas seguit las meteissas avançadas de los catalans dins la lenga, dins l'usatge public, dins l'ensenhament obligatòri a l'escòla, dins la radiò e a la television e a l'administracion publica, amb la declaracion de lenga pròpria e oficiala de Catalonha per la Constitucion espanhola e per l'Estatut d'Autonomia de Catalonha.

Vos vai contar una pichona istòria, es una istòria corteta,  qu'es passada a Barcelona l'an passat. Lo cònsol de França a Barcelona interdiguèt de parlar lo catalan dins lo consolat per dos còps al factor, la portaire de las letras, qu'èra una femna. Foguèt encara mai grèu per que la femna, fonccionària de l'Estat,  restèt tampada dins una cambra per identificacion, car cal pensar en la possibilitat que sian terroristas los que parlan catalan. Aquò foguèt una grèva contradiccion amb la legalitat actuala, que deurià respectar lo cònsol, e qu'acòrda a la lenga catalana lo caractèr de lenga oficiala e pròpria de Catalonha. Fin finala lo cònsol partiguèt  cap a d'autres endreits encara colonisables. Après venguèt un novèl cònsol, mas aqueste successor es fòrça diferent del d'abans, car çò primièr qu'a fait es aprendre lo catalan. E mai encara, a fait sanccionar, punir, un fonccionàri de l'ambaissada de França a Madrid per aver refusat una letra escrita en catalan e tanben per dire que lo catalan era un dialècte que comprenià pas.

França possiblament comprendrà, pauc a pauc, lentament, la situacion legala de las lengas minoritàrias en defòra de França, en defòra de l'estat francés. Mas me demandi si arribarà lo jorn que França balharà tanben a las lengas regionalas francesas los meteisses dreits qu'an las lengas en Espanha, en Soïssa, en Belgica e en tota l'Euròpa?

Aicí, al Cantal, avèm l'exemple mai deplorable de l'Occitania tota, car i a pas res, ges d'occitan a la television e vos cal tornar manifestar, un autre còp, per las carrièras d'Orlhac e de Clarmont. E mai grèu encara, per aprendre l'occitan a l'escòla vos cal faire d'escòlas mairalas, aquestas escòlas qu'apelatz calandretas. Per nosautres catalans, es una causa evidenta que lo trabalh dels occitanistas es fòrça mai dur que lo trabalh dels catalans catalanistas. En Catalonha la lei balha proteccion al catalan. En França la lei unicament reconeis lo francés. Lo malastre del jacobinisme francés priva lo govèrn de signar la Carta de las Lengas Minoritàrias d'Euròpa, qu'an signat gaireben totes los estats de l'Euròpa comunitària.

Mas encara i a una causa que sembla impossibla, mas es vertat. França es un dels paucs païses que refusa de signar las convencions internacionalas dels dreits dels enfants, dels pichons, per que establissan, ordenan e obligan de far l'ensenhament dins la lenga mairala de los enfants, dels pichons. Aquò voldrià dire reconèisser, a l'escòla, lo catalan, lo còrs, l'occitan, lo basc, lo breton, l'alsacian e las lengas de las colonias francesas d'otramar.

Coma totas las lengas regionalas de França, lo catalan de Catalonha del Nord, a Perpinhan, se troba dins una situacion semblaba, parièra, a l'occitan. La diferéncia principala es que sèm pas gaires los catalans en França, si fasèm la comparacion amb los 13 milions d'occitans. Mas los catalans recebon la television catalana del Sud e totes los catalans e lo govèrn catalan poirem jamai acceptar, ni èstre contents, de çò que se passa a Perpinhan en relacion a la lenga catalana. Es per aquò que lo nòstre president, Jordi Pujol, lo 10 de genièr, a París, parlèt amb Jacques Chirac, president de la Republica francesa subre la situacion de la lenga catalana a Perpinhan. Si avança lo catalan, deurià tanben avançar l'occitan. Lo jacobinisme francés es fòrt encara, mas pot pas durar sempre. S'acabarà un jorn,  per que l'Euròpa novèla que se farga es una Euròpa de libertat on i a pas luoc pel jacobinisme.

E ara, per acabar, vos vòli rapelar, remembrar, que i a lo projècte de festejar lo millenari del monge Gerbert, que passèt d'Orlhac a Vic, mas es pas lo Vic d'aicí, es lo Vic de Catalonha, per estudiar las matematicas. Las comunas de Vic e de Ripoll son interessadas en aqueste projecte per l'any 1999. En 999 lo monge Gerbert és elegit papa amb lo nom de Silvestre II. Es per aquò que cal profitar aquesta ocasion per far tornar reviure las bonas relacions passadas entre occitans e catalans, entre lo Carladés e Catalonha. Cal que las comunas, los conselhs generals e regionals concernits prengan en carga aqueste projècte. Aquò poirià èstre lo melhor resultat d'aquesta venguda dels catalans al Cantal.

Grands mercès a totes e a reveire.

Visca Occitania. Visca Catalonha.
Enric Garriga Trullols.
Secretari del CAOC

ASSISTENTS CATALANS-OCCITANS

ALOY, DAVID , de Sabadell
DAVAL, FELITZ
ALSINA, FRANCESCA, de Girona
REY, JAUME
AMAT, RAFAEL , de Sant Cugat   
SERBAT, JACME      
BACCHETTA, PASQUAL   
LEVET, ELENA  
BADA, XAVIER, de Pobla de Segur
ZEFIR
BAULIDA, LLUÍS, de Roses   
FAY, JOAN
NÚRIA SEGARRA, ALEXANDRE
BLANCH, FLORENTÍ, de Figueres       
IRLANDA, Abat Mn. LOÍS
CARBÓ, RAMON               
LAFONT, NADAL   
CASANOVAS, ANTONI               
DESCOMBELS, CLAUDI   
CHALONS, ENRIC       
LUCA,ANNA MARIA
COLL, RICARD                   
ROUQUIER, MARIA           
COMAS, MARIA               
PEYRACHE, ANDRIU
CUNILLERAS, RAMON               
VIGNOLO NADINA
DONADEU, ANTONIA, de Pobla de Segur   
PIEDFER, JOAN e LUCETA
FLO, MARTÍ       
AMILHAUD, JOAN PÈIRE
GARCIA MARTÍNEZ, ISABEL
i d'altres.     

GARRIGA, ENRIC    
GUZMAN,  MARIA CRUZ, de Roses      
HERNÀNDEZ, MARIONA
LLEONART, MARIA  MERCÈ, de Sabadell   
LLIURÓ,  FRANCESCA, de Figueres
MARQUÈS, MARGARIDA, de Sabadell
MATAMALA, FELIU, de Girona  
MESTRES, MONTSERRAT       
MORA,  MARIA JOSEP
MUÑOZ, MARIA JESÚS                                                           
PADRÓ, ANGELS                                                                     
PÀMIES, ROSER, de Reus                                                  
PLANA, JORDI , de Sabadell
PLANA, MARGARIDA , d'Altafulla
PROS,  FRANCESC
ROVIRA, CARME                                                    
ROVIRA, GALDERIC                               
SABATÉ, Ma TERESA                                                              
SACASES, JOSEFINA
SACASES,  ROSA
SAEZ, AVEL.LÍ                                    
SALSES, CARLES
SERRA CASAMITJANA, MERCÈ
SOLÈ, IGNASI, de Manresa
STURLESE, MARIA    
TORRES DILLA,   MONTSERRAT, de Manresa
VENTURA, JORDI                                                                       
VERICAT, JOAN                  
VIÑAS  , CARME, de Canovelles                                                                       
VIVÓ, JAUME, de Berga       

MEMÒRIA FANJAUS - CARNAVAL DE LIMÓS - FIRA DEL LLIBRE A MONTOLIU

Com ja és tradicional, Alan Roch, de Carcassona, ens ha preparat una interessant excursió a Fanjaus, a partir de Carcassona, i que es completa amb la presència al Carnaval de Limós i l'endemà repetim, un cop més, la presència catalana a la Fira del Llibre occità, a Montoliu.

El dissabte som rebuts a la mateixa entrada de Fanjaus per Gui Peyrot, alcalde adjunt de Fanjaus, i per Janina Cassignol, esposa de l'alcalde de Fanjaus i professora d'occità a Bram i que ens farà la visita en occità. Després, més tard, s'hi afegeix l'alcalde i també se'ns afegeix Joan Felip Monnier, de Ramonvila, que havia llegit el programa del CAOC. El dinar es fa al convent de les dominiques. Es visita el convent dels predicadors, l'església de l'Assumpció, Casa de Sant Domènec i el Senhador, des d'on hi ha una vista panoràmica de la plana i la Muntanya Negra, la d'Alaric i els Pirineus. Ha estat una visita força impactant pels records històrics que conté.

Després anem al Carnaval de Limós, al qual assistim abans i després de sopar a un restaurant de Limós. Finalment retornem a l'hotel de Carcassona.

L'endemà, després d'esmorzar a Carcassona, anem a Montoliu i participem als diferents actes, entre els quals una conferència sobre cuina occitana, per Mirelha Bras i Claudi Barsotti. El dinar es fa fora de Montoliu, en una granja, amb els occitans. Dinar musical amb "Sofia e los Occiputs", de gresca i animació. Es compren llibres occitans. El CAOC ven samarretes SOM/SEM 23 MILIONS.

Han estat dues jornades ben aprofitades.

E.G.T.

ASSISTENTS I VISTOS

Enric Garriga Trullols
Antòni Olles, de La Pena (13)
Núria Bayó Mañosa
Marc Reynes, de Carmaus (81)
Maria Garcia Arcos
Amadeu Escach, de Matamala (66)
Manuel Blesa
Joan-Batista Fornié, d'Esquay(14)
Maria Moreno
Felip Carbona, d'Aurevila (31)
Dolors Ayats
Franc Bardou, de Tolosa (31)
Núria Roig Esteve
Joan Felip Monnier,de Ramonvila
Pilar Moneba
Gui Peyrot, de Fanjaus (11)
Alfons Serra
Janina Cassinhol, de Fanjaus (11)
Maite Ruiz
Carme Violant
Miquel Gallart
Francesca Sala Llovera
Montserrat Fornaguera
Núria Comas Fornaguera
Felip Carbona, d'Aurevila