diumenge, 4 de maig del 1997

MEMÒRIA GRAN FESTA DE CULTURA POPULAR AL BAGES AL PARC DE L'AGULLA DE MANRESA

El CAOC organitzà des de Barcelona un autocar al Parc de l'Agulla de Manresa. Tot un dia al parc a la riba d'un esplèndid llac artificial, amb sortidor i ànecs inclosos. Les pobres bèsties hagueren de suportar o aixecar el vol davant l'estrèpit paorós que feien els Trabucaires del Tro Gros, de Súria.

L'aplec de la sardana aplegà força sardanistes, però simultàniament es feren molts altres actes de folklore català per grups que arribaven des d'Ontinyent, Amposta, Vilafranca, Granollers i Manresa. Gegants, bastoners, grallers, castellers, esbarts, etc.

També hi havia una mostra d'artesans. Nosaltres hi anàvem per escoltar l'actuació del cantant occità (gascó-bearnés) Joan-Francès Tisnèr, que feu una molt bona i celebrada actuació abans de dinar, malgrat que vingué sol, sense l'acompanyament usual, per manca de pressupost. Així hi tot, el CAOC li pagà les despeses del viatge. Era la contribució necessària perquè al Parc de l'Agulla hi hagués la presència de la cançó occitana.

Després de dinar cal assenyalar dues actuacions estrella. La de la Coral Polifònica de Puig-Reig, que fou magnífica i el de Primera Nota, del Grup Tradicionàrius, de Barcelona.

Segons els organitzadors, la continuació de la Festa Folklòrica passa a mans de Cultura de la Generalitat. Esperem que la presència occitana serà l'any vinent més important que enguany.

E.G.T.

ASSISTENTS I VISTOS

Enric Garriga Trullols
Jordi Vilamala, de Vic
Núria Bayó Mañosa
Maria Antònia Sala, de Vic
Antoni Cunillera
Ramon Agulló, i fill, de Les
Maria Ginés
Maria Pilar Muntaner, de Manresa
Ricard Coll
Ramon Fondevila, de Manresa
Ignasi Feliu Sala i Sra.
Montserrat Torres, de Manresa
Jaume Vivó
Ignasi Solé Fortó, de Manresa
Núria Solé Torres, de Manresa

dissabte, 5 d’abril del 1997

MEMÒRIA MANIFESTACIÓ PER LA TELEVISIÓ OCCITANA A CLARMONT (ALVÈRNIA)

A Clarmont d'Alvèrnia es convoca una manifestació per a demanar l'occità a la Televisió F3. Els catalans som ben lluny de l'Alvèrnia. Finalment el CAOC fou present a la manifestació amb una delegació de quatre persones i quatre banderes. Altres membres del CAOC occità també hi eren presents. Abans de manifestar-se, es feren diferents discursos a la plaça de Salins. A mig recorregut, a la plaça Jaude, els manifestants s'assegueren a terra durant més d'un quart d'hora. S'arribà a la Prefectura, on es pogué lliurar una moció en relació a la política que hauria de menar F3, de cara  les emissions en occità.

Després, la manifestació continuà fins l'Ajuntament, on uns delegats foren rebuts, entre els quals els quatre del CAOC català. Enric Garriga Trullols prengué la paraula en occità i denuncià la política francesa respecte l'occità. Fou l'únic orador que parlà en occità. El representant de l'alcalde i senador, R. Quillot, reafirmava l’adhesió de l'Ajuntament a la reivindicació occitana.

Fou una jornada emocionant en veure una gran mobilització occitana de 700 persones vingudes de tot arreu d'Occitània, algunes de ben lluny. Als catalans ens quedava un llarg camí per arribar a la mateixa nit a Vilanòva d'Olt. Entràvem a l'hotel a les dues de la matinada.

E.G.T.

ASSISTENTS I VISTOS

Enric Garriga Trullols
Ivès Gourgaud, de Sant Martin (30)
Núria Bayó Mañosa
Jaume Deffradas, de Tuïr (66)
Xavier Bada
Montserrat Aymami, de Grenoble (38)
Antònia Donadeu
Daidier Froessel, de Lió (69)
Claudi R. Cròs, de Nexon (87)
Girard Leinaud, de Juesa (07)
Gustau Alirol, de Sant-Julian (43)
Cristian Duthil, de Rius (09)
Patrici Pojada, de Pàmies (09)
Jòrdi Peladan, de Nimes (30)
Alan Roch, de Carcassona (11)
Claudi Pauthier, de Sant Estève (24)
Tiene Codert, de Lesòs (68)
Anhés Negre, de Foix (09)
Jacme Delmàs, de Bordeus (33)

dilluns, 31 de març del 1997

MEMÒRIA QUATRE JORNADES OCCITANO-CATALANES DE PASQUA AL CANTAL

El Cercle d'Agermanament Occitano-català (CAOC), amb la col•laboració de l'Associació Carladès (Felitz Daval, d'Orlhac), realitza unes jornades occitano-catalanes al Cantal. Com a fets més importants cal destacar:

En el trajecte d'anada es visita la Cobertoirada, vilatge medieval, on es dina.

Divendres al vespre, recepció oficial per l'Ajuntament de Sant Mamet, a l'Oficina de Turisme. Hi assisteixen l'alcalde i els regidors municipals. Un d'aquests llegeix en occità el discurs de l'alcalde, que hi és present. Els 50 catalans assistents porten nombroses banderes catalanes i occitanes. Després del discurs de l'alcalde, en fa un altre en occità Enric Garriga Trullols, que denuncia el jacobinisme de l'estat francès i l'actitud contrària dels cònsols i ambaixadors de França a Barcelona i Madrid envers la llengua catalana. També recorda que cal celebrar el mil•lenari del monjo Gerbert, que d'Orlhac passà a Vic (Catalunya) a estudiar matemàtiques i que després fou el papa Silvestre II. A continuació fan discursos Xavier Bada, vicepresident del CAOC, i Jordi Ventura, historiador i economista, que també ho fa en occità. Clou l'acte Felitz Daval. El CAOC regala a l'alcalde la nadala El somni d'Occitània, de la Fundació Jaume I (1996).

Dissabte visita a la vila medieval de Salers, on es dina. A continuació visita turística a Orlhac. Encara hi ha temps de visitar, abans de sopar, una granja de producció de fetge gras d'ànec. Després de sopar, conferència amb diapositives sobre les muntanyes del Cantal.

Diumenge missa de Pasqua a l'església de Prunet. És una bonica església restaurada i de gran valor arquitectònic. La missa, les pregàries i els cants -animats pel grup Lo Convise són tots en occità. Tots els catalans canten el Virolai de Montserrat en acabar la missa.

El CAOC regala al rector la nadala El somni d'Occitània. El dinar de Pasqua es fa a La Folhada, amb cançons i discursos. La pintora occitana Nadina Vignolo ofereix al CAOC un quadre a l'oli, del castell de Carlat, de l'antic Carladès català. A la tarda es visita el castell de Pestelh, molt interessant i habitat. Al vespre, després de sopar, hi ha una vetllada de cançons i danses occitanes pel grup Lo Convise. L'exhibició de danses occitanes, per part de Rafael Amat, és espectacular i molt admirada per la seva mestria i coneixement.

Dilluns, de retorn, es visita Cardalhac. A l'autocar es passen vídeos occitans i catalans. A la part de darrere l'autocar alguns fan molta gresca i les rialles són contínues. Els catalans tornen a Barcelona molt contents de les jornades passades al Cantal (Alvèrnia).

Durant les visites i actes ens acompanyaren els occitans Felitz Daval, Jacme Serbat, Jaume Rey, Elena Levet i d'altres.

El CAOC agraeix molt la participació dels catalans assistents i la col•laboració dels occitans organitzadors i assistents, que han fet possible unes jornades de gran gran germanor.               

E.G.T.

DISCURS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS A L'AJUNTAMENT DE SANT MAMET-LA SALVETAT
Divendres, 28 de març de 1997


Sénher cònse, amics occitans, amics catalans

Soi fòrça content de nos tornar rescontrar en Occitania, al Cantal, al Carladés o al Castanhal, amb los amics occitans, que mena lo nòstre comun amic Fèlix Daval. Aqueste es lo tresen còp e gardam los catalans un bon remembre dels autres encontres passats al Carladés.

La nòstra associacion a per tòca promòure las relacions culturalas occitanò-catalanas. Aquò comencèt farà proche de vint ans, quand la dictadura de Franco foguèt acabada. Mas malurosament los occitans an pas seguit las meteissas avançadas de los catalans dins la lenga, dins l'usatge public, dins l'ensenhament obligatòri a l'escòla, dins la radiò e a la television e a l'administracion publica, amb la declaracion de lenga pròpria e oficiala de Catalonha per la Constitucion espanhola e per l'Estatut d'Autonomia de Catalonha.

Vos vai contar una pichona istòria, es una istòria corteta,  qu'es passada a Barcelona l'an passat. Lo cònsol de França a Barcelona interdiguèt de parlar lo catalan dins lo consolat per dos còps al factor, la portaire de las letras, qu'èra una femna. Foguèt encara mai grèu per que la femna, fonccionària de l'Estat,  restèt tampada dins una cambra per identificacion, car cal pensar en la possibilitat que sian terroristas los que parlan catalan. Aquò foguèt una grèva contradiccion amb la legalitat actuala, que deurià respectar lo cònsol, e qu'acòrda a la lenga catalana lo caractèr de lenga oficiala e pròpria de Catalonha. Fin finala lo cònsol partiguèt  cap a d'autres endreits encara colonisables. Après venguèt un novèl cònsol, mas aqueste successor es fòrça diferent del d'abans, car çò primièr qu'a fait es aprendre lo catalan. E mai encara, a fait sanccionar, punir, un fonccionàri de l'ambaissada de França a Madrid per aver refusat una letra escrita en catalan e tanben per dire que lo catalan era un dialècte que comprenià pas.

França possiblament comprendrà, pauc a pauc, lentament, la situacion legala de las lengas minoritàrias en defòra de França, en defòra de l'estat francés. Mas me demandi si arribarà lo jorn que França balharà tanben a las lengas regionalas francesas los meteisses dreits qu'an las lengas en Espanha, en Soïssa, en Belgica e en tota l'Euròpa?

Aicí, al Cantal, avèm l'exemple mai deplorable de l'Occitania tota, car i a pas res, ges d'occitan a la television e vos cal tornar manifestar, un autre còp, per las carrièras d'Orlhac e de Clarmont. E mai grèu encara, per aprendre l'occitan a l'escòla vos cal faire d'escòlas mairalas, aquestas escòlas qu'apelatz calandretas. Per nosautres catalans, es una causa evidenta que lo trabalh dels occitanistas es fòrça mai dur que lo trabalh dels catalans catalanistas. En Catalonha la lei balha proteccion al catalan. En França la lei unicament reconeis lo francés. Lo malastre del jacobinisme francés priva lo govèrn de signar la Carta de las Lengas Minoritàrias d'Euròpa, qu'an signat gaireben totes los estats de l'Euròpa comunitària.

Mas encara i a una causa que sembla impossibla, mas es vertat. França es un dels paucs païses que refusa de signar las convencions internacionalas dels dreits dels enfants, dels pichons, per que establissan, ordenan e obligan de far l'ensenhament dins la lenga mairala de los enfants, dels pichons. Aquò voldrià dire reconèisser, a l'escòla, lo catalan, lo còrs, l'occitan, lo basc, lo breton, l'alsacian e las lengas de las colonias francesas d'otramar.

Coma totas las lengas regionalas de França, lo catalan de Catalonha del Nord, a Perpinhan, se troba dins una situacion semblaba, parièra, a l'occitan. La diferéncia principala es que sèm pas gaires los catalans en França, si fasèm la comparacion amb los 13 milions d'occitans. Mas los catalans recebon la television catalana del Sud e totes los catalans e lo govèrn catalan poirem jamai acceptar, ni èstre contents, de çò que se passa a Perpinhan en relacion a la lenga catalana. Es per aquò que lo nòstre president, Jordi Pujol, lo 10 de genièr, a París, parlèt amb Jacques Chirac, president de la Republica francesa subre la situacion de la lenga catalana a Perpinhan. Si avança lo catalan, deurià tanben avançar l'occitan. Lo jacobinisme francés es fòrt encara, mas pot pas durar sempre. S'acabarà un jorn,  per que l'Euròpa novèla que se farga es una Euròpa de libertat on i a pas luoc pel jacobinisme.

E ara, per acabar, vos vòli rapelar, remembrar, que i a lo projècte de festejar lo millenari del monge Gerbert, que passèt d'Orlhac a Vic, mas es pas lo Vic d'aicí, es lo Vic de Catalonha, per estudiar las matematicas. Las comunas de Vic e de Ripoll son interessadas en aqueste projecte per l'any 1999. En 999 lo monge Gerbert és elegit papa amb lo nom de Silvestre II. Es per aquò que cal profitar aquesta ocasion per far tornar reviure las bonas relacions passadas entre occitans e catalans, entre lo Carladés e Catalonha. Cal que las comunas, los conselhs generals e regionals concernits prengan en carga aqueste projècte. Aquò poirià èstre lo melhor resultat d'aquesta venguda dels catalans al Cantal.

Grands mercès a totes e a reveire.

Visca Occitania. Visca Catalonha.
Enric Garriga Trullols.
Secretari del CAOC

ASSISTENTS CATALANS-OCCITANS

ALOY, DAVID , de Sabadell
DAVAL, FELITZ
ALSINA, FRANCESCA, de Girona
REY, JAUME
AMAT, RAFAEL , de Sant Cugat   
SERBAT, JACME      
BACCHETTA, PASQUAL   
LEVET, ELENA  
BADA, XAVIER, de Pobla de Segur
ZEFIR
BAULIDA, LLUÍS, de Roses   
FAY, JOAN
NÚRIA SEGARRA, ALEXANDRE
BLANCH, FLORENTÍ, de Figueres       
IRLANDA, Abat Mn. LOÍS
CARBÓ, RAMON               
LAFONT, NADAL   
CASANOVAS, ANTONI               
DESCOMBELS, CLAUDI   
CHALONS, ENRIC       
LUCA,ANNA MARIA
COLL, RICARD                   
ROUQUIER, MARIA           
COMAS, MARIA               
PEYRACHE, ANDRIU
CUNILLERAS, RAMON               
VIGNOLO NADINA
DONADEU, ANTONIA, de Pobla de Segur   
PIEDFER, JOAN e LUCETA
FLO, MARTÍ       
AMILHAUD, JOAN PÈIRE
GARCIA MARTÍNEZ, ISABEL
i d'altres.     

GARRIGA, ENRIC    
GUZMAN,  MARIA CRUZ, de Roses      
HERNÀNDEZ, MARIONA
LLEONART, MARIA  MERCÈ, de Sabadell   
LLIURÓ,  FRANCESCA, de Figueres
MARQUÈS, MARGARIDA, de Sabadell
MATAMALA, FELIU, de Girona  
MESTRES, MONTSERRAT       
MORA,  MARIA JOSEP
MUÑOZ, MARIA JESÚS                                                           
PADRÓ, ANGELS                                                                     
PÀMIES, ROSER, de Reus                                                  
PLANA, JORDI , de Sabadell
PLANA, MARGARIDA , d'Altafulla
PROS,  FRANCESC
ROVIRA, CARME                                                    
ROVIRA, GALDERIC                               
SABATÉ, Ma TERESA                                                              
SACASES, JOSEFINA
SACASES,  ROSA
SAEZ, AVEL.LÍ                                    
SALSES, CARLES
SERRA CASAMITJANA, MERCÈ
SOLÈ, IGNASI, de Manresa
STURLESE, MARIA    
TORRES DILLA,   MONTSERRAT, de Manresa
VENTURA, JORDI                                                                       
VERICAT, JOAN                  
VIÑAS  , CARME, de Canovelles                                                                       
VIVÓ, JAUME, de Berga       

diumenge, 16 de març del 1997

MEMÒRIA FANJAUS - CARNAVAL DE LIMÓS - FIRA DEL LLIBRE A MONTOLIU

Com ja és tradicional, Alan Roch, de Carcassona, ens ha preparat una interessant excursió a Fanjaus, a partir de Carcassona, i que es completa amb la presència al Carnaval de Limós i l'endemà repetim, un cop més, la presència catalana a la Fira del Llibre occità, a Montoliu.

El dissabte som rebuts a la mateixa entrada de Fanjaus per Gui Peyrot, alcalde adjunt de Fanjaus, i per Janina Cassignol, esposa de l'alcalde de Fanjaus i professora d'occità a Bram i que ens farà la visita en occità. Després, més tard, s'hi afegeix l'alcalde i també se'ns afegeix Joan Felip Monnier, de Ramonvila, que havia llegit el programa del CAOC. El dinar es fa al convent de les dominiques. Es visita el convent dels predicadors, l'església de l'Assumpció, Casa de Sant Domènec i el Senhador, des d'on hi ha una vista panoràmica de la plana i la Muntanya Negra, la d'Alaric i els Pirineus. Ha estat una visita força impactant pels records històrics que conté.

Després anem al Carnaval de Limós, al qual assistim abans i després de sopar a un restaurant de Limós. Finalment retornem a l'hotel de Carcassona.

L'endemà, després d'esmorzar a Carcassona, anem a Montoliu i participem als diferents actes, entre els quals una conferència sobre cuina occitana, per Mirelha Bras i Claudi Barsotti. El dinar es fa fora de Montoliu, en una granja, amb els occitans. Dinar musical amb "Sofia e los Occiputs", de gresca i animació. Es compren llibres occitans. El CAOC ven samarretes SOM/SEM 23 MILIONS.

Han estat dues jornades ben aprofitades.

E.G.T.

ASSISTENTS I VISTOS


Enric Garriga Trullols
Antòni Olles, de La Pena (13)
Núria Bayó Mañosa
Marc Reynes, de Carmaus (81)
Maria Garcia Arcos
Amadeu Escach, de Matamala (66)
Manuel Blesa
Joan-Batista Fornié, d'Esquay(14)
Maria Moreno
Felip Carbona, d'Aurevila (31)
Dolors Ayats
Franc Bardou, de Tolosa (31)
Núria Roig Esteve
Joan Felip Monnier,de Ramonvila
Pilar Moneba
Gui Peyrot, de Fanjaus (11)
Alfons Serra
Janina Cassinhol, de Fanjaus (11)
Maite Ruiz
Carme Violant
Miquel Gallart
Francesca Sala Llovera
Montserrat Fornaguera
Núria Comas Fornaguera
Felip Carbona, d'Aurevila

diumenge, 12 de novembre del 1995

MEMÒRIA JORNADAS OCCITANAS DE DUNAS (OC)

Frairetat occitanò-catalana a l’aunor

Ongan per la Sent-Martin lo vent d’autan bufava coma un fòl, caquelà fasquèt un polit temps, plan suau malgrat lo delavassi del dimenge matin. Aquelas jornadas siosquèron vertadièrement una reüssita. Osca donc a totis loa organisators e als que ajudèron.

Lo dissabte 11, de 2 oras e mièja a 5 oras e mièja, una charradissa se debanèt a la sala dels templièrs. Un cinquantenat de personas, demest elas un brave punhat de catalans, ausiguèron, amb interés tot çò que se diguèt sus çò que i a de comun entre catalans e occitans.

En prumièr, Jacme Serbat presentèt los intervenents e rapelèt las relacions estreitas que dempuèi de sègles existisson entre Catalonha e Occitania, a causa de la proximitat geografica, de l’istòria e de la cultura.

Puèi, Joan Matieu, president del Cercle cultural, parlèt de las activitats que se fan a l’entorn de l’occitan: talhièrs de danças tradicionalas e de lenga occitana.

Alavetz la paraula siosquèt balhada als amics catalans, Xavièr Lamuela professor d’universitat a Girona e Enric Garriga Trullols, secretari general del CAOC (comitat d’afrairament occitano-catalan).

Lo premièr nos expliquèt fòrt plan que catalan e occitan èran mai que doas lengas sòrres mas puslèu doas lengas bessonas.

Lo segond nos parlèt del ròtle màger que jòga lo CAOC dins la dralha dels escambis fructuoses entre Occitania e Catalonha. Aquelis escambis nombroses, l’istòria ne pòt testimoniar.

Apuèi, Alan Rainal, conselhièr pedagogic d’occitan, nos diguèt que, malgrat d’amelioracions balhadas pel ministèri de l’Educacion Nacionala, l’occitan es luènh d’èsser ensenhat, coma lo catalan, lenga oficiala qu’es auèi reconeguda, al nivèl internacional.

Intervinguèron tanben los sénhers Cristian Rapin, Nadal Rèi, Abel Escudèr, occitanistas coneguts e En Bada, vice-president del CAOC e deputat catalan.

Lo sénher Delpuèg, president de la Cava de Donzac, parlèt de far conéisser los vins del Brulhés en botant sus las botelhas d’etiquetas en occitan, mas fasquèt remarcar qu’aquò pausava problèma pr’amor que l’occitan èra pas reconegut coma lenga oficiala.

Per acabar, Cristian Astruc, Conse de Dunas e conselhièr general del canton d’Auvilar, mercegèt tot lo monde e diguèt qu’un grop de defensa de la cultura occitana e de las valors tradicionalas veniá d’espelir al conselh general de Tarn-e-Garona.
De mai, una expausicion interessanta illustrava aquela parladissa. Puèi, lo monde siosquèron convidats per tastar lo vin novèl de Brulhés.

A 9 oras del ser, a la sala nòva de las fèstas (Pòle Sud-Oèst) se debanèt un concèrt seguit d’un bal tradicional.

Un public plan nombrós fasquèt rampèu als dos grops: “Los Braiauds”, venguts d’Auvèrnha nos fasquèron descobrir las borrèias dins lor varietat mentre que los Perlinpinpin, coma de costuma, nos encantèron per lor originalitat e lor naut nivèl musical.

Aquela serada s’acabèt per un bal tradicional amb los Braiauds duncas e una ora avançada de la nuèit, que las cambas ne posquèsson pas mai e que los uèlhs cluquegèsson!


Lo dimenge 12 comencèt per una aubada que convidèt lo monde a anar a la glèisa ont l’abat Olièr, rector de la parròquia, diguèt una messa en occitan. I participèron tanben los grops folclorics e la corala de Dunas.

Profitèrem aquí d’una brava ora de cultura occitana.

Apuèi sus la plaça dels martirs, los grops folclorics nos balhèron un abans-tast de l’espectacle de la vesprada seguit per un aperitiu ofèrt per la municipalitat. Puèi la matinada s’acabèt per un dinnar plan coma cal ont, zo cal díser, nos trachèrem que l’aligòt de Laguiòla se marida plan amb lo vin del Brulhés. La confreria dels vins del Brulhés, coma de costuma, intronisèron a aquel moment convivial dos autres membres.

A 3 ores del vèspre, a la sala nòva de las fèstas, un fum de monde se regaudiguèron a la vista de diferents grops folclorics que presentèron cadun un programe de qualitat. Es pas la pena de díser que lo monde truquèron de las mans tant que posquèron. “Los dançaires del Brulhés” entamenèron l’espectacle seguits pels “dançaires catalans” acompanhats de la “Cobla catalana principal del Rosselló”. Nos encantèron ambe lor coregrafia que la sardana n’èra solide la reina. Puèi, los “Pastorèls del Roergue” de Vilafranca acompanhats musicalament coma se deu de la cabreta fasquèron petar la borrèia.

Aquelas doas jornadas s’acabèron per un sopar a vos lecar los pòts. Figuratz-vos qu’èra d’anhèl, còit a l’ast amb mongetas a totjorn lo bon vi del Brulhés. Per clavar lo grop gascon, tot jovenòt “Qüate Vents” que se merita plan de reüssir animèt lo darrèr bal tradicional d’aquelas fèstas.

“Ficatz-me lo camp, canalha, ficatz-me lo camp d’aicí!”, coma zo ditz la cançon, mas tornatz l’an que ven, serètz totjorn benvenguts! Adiussiatz e a l’an que ven!

Jacme Serbat
CAOC occitan

diumenge, 14 de novembre del 1993

MEMÒRIA XXIX AMASSADA CATALANO-OCCITANA A PÀMIAS

El dissabte 13 de novembre del 1993 des de Barcelona surt un autocar a les 6h15 del matí, per anar a Pàmias per fer la XXIX Amassada Catalano-Occitana del CAOC. Som rebuts per Patrici Pujada, que ens acompanya a l’hotel. Després d’una curta passejada pel centre de Pàmias, anem a la Sala Municipal per fer l’Amassada. Els assistents occitans són principalment de l’Arieja. Es fa una extensa exposició de les activitats realitzades  el 1993 i es presenta la proposta del programa del 1994. Enric Garriga, secretari català, presenta una proposta de Manifest de Pàmias que és aprovat per unanimitat i es demanaran adhesions. Després sopàrem al restaurant l’Arcada, propietat d’una catalana sòcia del CAOC, Maite Spacià. A continuació anem a la Sala dels Jacobins per fer una vetllada amb el grup musical del Fogal de Foix i l’actuació especial del cantant català Miquel Pujadó. S’acaba amb danses occitanes.

L’endemà diumenge 14 de novembre de 1993 a la plaça de la República, catalans i occitans fem una comitiva amb banderes occitanes i catalanes cap el carrer d’en París on morí el poeta occità Pròsper Estieu. Es feren discursos i cant dels himnes. Després anem cap a la plaça Crailsheim per plantar un arbre, un bedoll (un beç, en occità). Tots participen a la plantada. Marcèl Baiche i Joan Amorós fan sengles discursos i es canten els himnes i també la Copa Santa. A continuació hi ha una recepció oficial a l’Ajuntament amb un discurs en occità de Marcèl Baiche i un en català d’Enric Garriga, el qual llegeix el Manifest de Pàmias aprovat el dia abans. Es lliure als dos alcaldes  adjunts una cassette amb l’himne oficial de Catalunya “ELS SEGADORS” amb diferents versions corals i orquestrals. Després s’acaba amb un aperitiu. Per acabar es dina al restaurant l’Arcada i es canten els himnes, la Copa Santa i la Cançó dels Adéus.


ALGUNS ASSISTENTS CATALANS      


ENRIC GARRIGA                        CARME PEDRA
JOAN AMORÓS                          LLUÍS BAULIDA
JOSEP RAHOLA                          MARIA CRUZ
NÚRIA BAYÓ                              CONCEPCIÓ MOLINA
NÚRIA FORTUNY                      JORDI AMORÓS
FREDERIC RICART                     MIQUEL PUJADÓ
ANNA VALLÈS                           MONTSERRAT BORRÀS
PASQUAL BACHETTA               JOSEFINA PEDRA
MONTSERRAT ESTRADA          RAMON AGULLÓ
ROSA ROCA                                AGUSTÍ AGUILAR


ALGUNS ASSISTENTS OCCITANS

MARCÈL BAICHE
JOAN-CLAUDI CHABROUTY
JOAN-BERNAT MOLINIÈR
PATRICI PUJADA
DANÍS LEFEVRE
AGNÈS NEGRE
MIQUEL MARIN
MAURICI PRADALIER
DANÍS PLANCADE


MANIFÈST DE PÀMIAS (OC)

Los occitans e catalans reünits a Pàmias (Occitania), lo 13 de novembre del 1993, per la XXIX Amassada generala del CAOC, apròvan lo manifèst que ven:

L'intrada en vigor de l'Union europèa permet d'esperar que las relacions entre los diferents pòbles europèus se trobaràn liuras de las restriccions que las frontièras estatalas an impausat fins ara. Aquò deu permetre d'intensificar de mai en mai las relacions occitano-catalanas e de tornar trobar l'anciana frairetat millenària entre los dos pòbles. Es aquò qu'es estat la tòca fondamentala de totas las activitats desplegadas pel CAOC despuèi setze ans, per far conéisser, respectivament, las doás nacions unidas per una meteissa cultura e doás lengas bessonas. Aquelas activitats se comencèron quand èra pas encara restablida la Generalitat de Catalonha e quand las frontièras contunhavan d'entrepachar las relacions catalano-occitanas. Ara que s'es fach un pas important dins l'Union europèa, caldriá, d'una part, que la Generalitat restabliguèsse l'Oficina de Relacions Meridionals de l'anteriora Generalitat republicana, e, d'autra part, caldriá que l'Euro-region, que de segur a fach un trebalh fòrça important dins los domenis economics e toristics, donèsse la prioritat a las lengas occitana e catalana e establiguèsse un programa d'encoratjament de la coneissença culturala mutuala.

Per tot aquò, los occitans e los catalans reünits a Pàmias decidisson:

de demandar al Govèrn de la Generalitat de Catalonha, als Conselhs regionals e generals d'Occitania e a l'Union europèa qu'encoratgen e ajuden los escambis culturals occitano-catalans; de demandar a la Generalitat de Catalonha que restablisca un organisme semblable a l'anciana Oficina de Relacions Meridionals e done una prioritat d'interès cultural catalan a las relacions entre los Païses occitans e los Païses catalans, en seguissent atal lo fial de l'istòria que nos afraira; de demandar a totas las institucions catalanas que, dins cada manifestacion e activitat fàcia a l'Occitania, se meta en relèu l'interès especial dels catalans per tal que las relacions se fagan mai que mai dins las doás lengas, l'occitan e lo catalan, que son las lengas pròpias d'aqueles territòris.

Fach a Pàmias, lo 13 de novembre de 1993.
MARCÈL BAÏCHE, President del CAOC occitan.  
JOAN AMORÓS I PLA, President del CAOC catalan.
AGNÈS NEGRE, Secretària del CAOC occitan.  
ENRIC GARRIGA TRULLOLS, Secretari CAOC catalan.
MAURICI PRADALIÈR, Secretari adjunt del CAOC occitan.  
JOSEP RAHOLA D'ESPONA, Vice-secretari
JOAN-CLAUDI CHABROUTY, Clavaire del CAOC occitan.  
NÚRIA FORTUNY, Clavaira adjunta del CAOC catalan.

Aqueste manifèst foguèt proclamat oficialament l'endeman, dimenge, a la comuna de Pàmias.Tanben foguèt proclamat simultanèament lo  dissabte 20 de novembre a las comunas de Tortosa e Manresa. Legit e proclamat a l'auditòri de la Generalitat de Catalonha davant 600   personas, lo  21/10/94. Proclamat a la XLIX Amassada generala de l'Institut d'estudis occitans a Cáurs lo 13/11/94.

CERCLE  D'AGERMANAMENT  OCCITANO-CATALÀ
Hotel Entitats. Providència, 42.
08024 BARCELONA (Països Catalans)
Tel. 284 36 34 i Fax 213 76 48.

CERCLE D'AFRAIRAMENT OCCITANO-CATALAN
President: MARCEL BAÏCHE.
B.P. 34.
F-09100 PÀMIAS (Occitània).
Tel. Andorra: 86 69 22

Secretària: AGNÈS NEGRE.
35 Barri Planissolas.
F-09000 FOIX (Occitania).
Tel. 61 65 55 55


MANIFÈST DE PÀMIAS (CAT)

Els occitans i catalans reunits a Pàmies (Occitània) el 13 de novembre de 1993, amb motiu de la XXIX Amassada  General del CAOC, aproven el manifest següent:

L'entrada en vigor de la Unió Europea permet esperar  que les relacions entre els diferents pobles europeus es veuran lliures de les restriccions que han imposat fins ara les fronteres estatals. Així ha de permetre intensificar, cada cop més, les relacions occitano-catalanes i recuperar l'antiga germandat mil•lenària entre els dos pobles. Aquest ha estat l'objectiu bàsic de totes les activitats desplegades pel  CAOC, des de fa 16 anys, per  donar a conèixer, respectivament, les dues nacions unides per una mateixa cultura i dues llengües bessones. Aquestes activitats foren iniciades quan encara no era restablerta la generalitat de Catalunya  i quan encara les fronteres continuaven dificultant les relacions catalano-occitanes. Ara que s'ha fet un pas important dins la Unió Europea caldria, d'un costat, que la Generalitat restablís l'Oficina de Relacions Meridionals de l'anterior Generalitat republicana i, de l'altre costat, que l'Euroregió, que evidentment ha fet un treball força important en els camps econòmic i turístic, donés  prioritat a les llengües occitana i catalana i establís un programa de foment del coneixement cultural mutu.

Per tot això, els occitans i els catalans reunits a Pàmies acorden:

el Govern de la Generalitat de Catalunya, els Consells Regionals i Generals d'Occitània i  la  Unió Europea que fomentin i ajudin els intercanvis culturals ocitano-catalans.

la Generalitat de Catalunya que restableixi un organisme similar a l'antiga Oficina de Relacions Meridionals i doni una prioritat d'interès cultural català a les relacions  entre els Països Occitans i els Països Catalans, per seguir així el fil de la història que ens agermana.

totes les institucions catalanes que en cada acte i activitat en relació amb  Occitània es posi de manifest l'interès especial dels catalans que les relacions siguin principalment fetes en totes dues llengües, l'occitana i la catalana, que són les pròpies d'aquests territoris.

Pàmies, 13 de novembre del 1993.

President del CAOC occità.
Secretària del CAOC occità.
MAURICI PRADALIÈ, Secretari adjunt del CAOC occità.
JOAN-CLAUDI CHABROUTY, Tresorer del CAOC occità.
JOAN AMORÒS PLA, President del CAOC català.
ENRIC GARRIGA TRULLOLS, Secretari del CAOC català.
JOSEP RAHOLA D'ESPONA, Vice-secretari del CAOC català.
NÚRIA FORTUNY, Tresorer adjunt del CAOC català.

  * Aquest manifest fou proclamat oficialment l'endemà, diumenge, a l'Ajuntament de Pàmies.

  * També fou proclamat simultàniament el dissabte 20 de novembre de 1993 als Ajuntaments de Tortosa i Manresa.

  * Llegit i proclamat  a l'auditori de la Generalitat de Catalunya davant 600 persones el 21/10/94.

  * Proclamat a la XLIX  Amassada General de l'Institut  d'Estudis Occitans a Caors el 13/11/94.


CERCLE  D'AGERMANAMENT  OCCITANO-CATALÀ

Hotel Entitats. Providència, 42. 08024 BARCELONA (Països Catalans)
Tel. 284.36.34