Pentecosta 6-7-8 de juny 1992
Organitzat pels occitans de l’Associació MARPOC, de Nimes, (de l’Institut d’Estudis Occitans) hem fet per segon cop un nou viatge a l’entorn de Nimes, amb els amics Jòrdi Peladan i esposa Miquelina. El primer fou a l’entorn de la Camarga (27/28 octubre 1990), i ara hem pujat del mar a la muntanya. Una muntanya que, malgrat amagar una història cruent de resistències i de persecucions i de carències de mitjans per a sortir d’una vida més aviat pobre que austera, se’ns presenta en tota la seva immensa grandiositat i bellesa.
Jòrdi Peladan elaborà un interessant programa i juntament amb la seva esposa ens acompanyà durant els tres dies, fent-nos veure tots els aspectes d’un país desconegut pels catalans.
D’entrada un bon dinar a Alés gratificava del llarg viatge, amb una bona predisposició a seguir. La visita a una antiga mina escola, ara museu, convertí el grup català en miners provistos dels corresponents cascos de protecció. Fou una experiència inèdita pel CAOC. La visita al museu Benoit d’art modern, molt ben instal•lat en un edifici molt bell i ben condicionat, fou un contrast ben diferent comparat amb la mina. Més tard ens reberen a l’Ajuntament d’Alés, que està agermanat amb Santa Coloma de Gramenet (al costat de Barcelona). Feren discursos la regidora Anna Maria Vendeville, que donà la benvinguda. Enric Garriga Trullols, en occità, advocà per l’amistat catalano-occitana i pel respecte de totes les cultures dels pobles i les seves llengües. Jòrdi Peladan, en occità, també reafirmà les mateixes idees de respecte i de normalització de l’occità. Finalment anàrem a Andusa, al complex Unionist, on es sopà. Algú encara anà al poble per a participar a la festa local. Andusa té el major temple protestant de tot l’estat francès.
El diumenge ja s’entrà a la serralada de la Cevena i el paisatge passava de la garriga a l’alta muntanya, amb les seves mines a cel obert, els seus castells, la vegetació i el seu parc natural protegit.
S’arribà a Florac, bonic poble amb un bon restaurant, en un lloc idíl•lic, on es menjà de meravella i que satisfé tots els catalans i als occitans que ens acompanyaven.
Se sortí de Florac per la ruta de la cornisa de les Cevenes i al poble de Sant Joan de Gardonenca es visità un museu de les Valls Cevenoles, on es mostra una història retrospectiva de les diferents indústries del país, especialment la seda i les castanyes.
Abans de retornar a Andusa es féu una parada a la Vitrina Cevenola (productes del país) i els catalans hi férem moltes compres.
Després de sopar a Val d’Ort, d’Andusa, hi hagué una vetllada musical a càrrec de Joan Guers, cantaire i musicaire d’acordió i el seu músic violinista acompanyant. Fou molt interessant per la presència d’una llengua occitana molt comprensible pels catalans. Possiblement Joan Guers vingui a la VIII Trobada d’Acordions a Maçaners, el 11 de juliol 1992.
El dilluns al matí es visità el Museu de Música d’Andusa, el qual fou molt atractiu pels catalans i Jordi Fité féu una molt bona traducció del francès al català, de les explicacions de la filla del fundador del museu, que conté 1.200 instruments musicals de tot el món.
Una altra visita, encara més interessant fou la del Museu del Desert, que es refereix al període de persecució dels protestants (hugonots) des de la revocació de l’Edicte de Nantes fins l’Edicte de Tolerància.
El dinar fou un pícnic molt ben organitzat, a un lloc molt bonic, davant del museu, que és un conjunt de cases de camp, molt ben restaurades i condicionades.
Després encara es féu una visita panoràmica de la forest de bambús gegants i d’arbres i plantes tropicals de Prafrança.
A continuació s’inicià el viatge de tornada i a Nimes deixàrem els benvolguts amics occitans Jordi Peladan i esposa que tan bé ens han acompanyat els tres dies.
S’arribà a Barcelona a l’hora prevista al programa, malgrat la gran retenció a l’autopista.
Tothom mostrà la seva satisfacció pel resultat de les tres jornades passades amb els occitans i uns holandesos que parlen occità.
ENRIC GARRIGA TRULLOLS
ASSISTENTS CATALANS
PASQUAL BACHETTA
HELENA BEAULIEU
JORDI CARBONELL
ENRIQUETA CODINA
ISABEL CODINA
MARGARIDA ESCURRIOLA
ANTONIA FERRER
ANTONI FITÉ
DAVID FITÉ
JORDI FITÉ
MERITXELL FITÉ
ENRIC GARRIGA
NURIA GARRIGA
FRANCESC OLIVÉ
MONTSERRAT PLANAS
MONTSERRAT QUEROL
MARIA HERNANDEZ ROIG
NURIA ROIG
JOSEFINA SACASES
ROSA SACASES
PACO SALVÀ
ISABEL VILA CODINA
MARIA ANTÒNIA ZAMORA
ALGUNS ASSISTENTS OCCITANS
JÒRDI PELADAN, de Nimes
MIQUELINA PELADAN, de Nimes
AGNES LOBIER, de Nimes
JOANA VINCENT, de Nimes
JOAN-ERNEST GUERS, de Lo Vigan
ANNA-MARIA VENDEVILLE, d’Alés
PÈIRE HENRIOT, de Virac (Albi)
TANEKE UBBINK (holandès), de Gailhan
Senyora UBBINK (holandesa), de Gailhan
Organitzat pels occitans de l’Associació MARPOC, de Nimes, (de l’Institut d’Estudis Occitans) hem fet per segon cop un nou viatge a l’entorn de Nimes, amb els amics Jòrdi Peladan i esposa Miquelina. El primer fou a l’entorn de la Camarga (27/28 octubre 1990), i ara hem pujat del mar a la muntanya. Una muntanya que, malgrat amagar una història cruent de resistències i de persecucions i de carències de mitjans per a sortir d’una vida més aviat pobre que austera, se’ns presenta en tota la seva immensa grandiositat i bellesa.
Jòrdi Peladan elaborà un interessant programa i juntament amb la seva esposa ens acompanyà durant els tres dies, fent-nos veure tots els aspectes d’un país desconegut pels catalans.
D’entrada un bon dinar a Alés gratificava del llarg viatge, amb una bona predisposició a seguir. La visita a una antiga mina escola, ara museu, convertí el grup català en miners provistos dels corresponents cascos de protecció. Fou una experiència inèdita pel CAOC. La visita al museu Benoit d’art modern, molt ben instal•lat en un edifici molt bell i ben condicionat, fou un contrast ben diferent comparat amb la mina. Més tard ens reberen a l’Ajuntament d’Alés, que està agermanat amb Santa Coloma de Gramenet (al costat de Barcelona). Feren discursos la regidora Anna Maria Vendeville, que donà la benvinguda. Enric Garriga Trullols, en occità, advocà per l’amistat catalano-occitana i pel respecte de totes les cultures dels pobles i les seves llengües. Jòrdi Peladan, en occità, també reafirmà les mateixes idees de respecte i de normalització de l’occità. Finalment anàrem a Andusa, al complex Unionist, on es sopà. Algú encara anà al poble per a participar a la festa local. Andusa té el major temple protestant de tot l’estat francès.
El diumenge ja s’entrà a la serralada de la Cevena i el paisatge passava de la garriga a l’alta muntanya, amb les seves mines a cel obert, els seus castells, la vegetació i el seu parc natural protegit.
S’arribà a Florac, bonic poble amb un bon restaurant, en un lloc idíl•lic, on es menjà de meravella i que satisfé tots els catalans i als occitans que ens acompanyaven.
Se sortí de Florac per la ruta de la cornisa de les Cevenes i al poble de Sant Joan de Gardonenca es visità un museu de les Valls Cevenoles, on es mostra una història retrospectiva de les diferents indústries del país, especialment la seda i les castanyes.
Abans de retornar a Andusa es féu una parada a la Vitrina Cevenola (productes del país) i els catalans hi férem moltes compres.
Després de sopar a Val d’Ort, d’Andusa, hi hagué una vetllada musical a càrrec de Joan Guers, cantaire i musicaire d’acordió i el seu músic violinista acompanyant. Fou molt interessant per la presència d’una llengua occitana molt comprensible pels catalans. Possiblement Joan Guers vingui a la VIII Trobada d’Acordions a Maçaners, el 11 de juliol 1992.
El dilluns al matí es visità el Museu de Música d’Andusa, el qual fou molt atractiu pels catalans i Jordi Fité féu una molt bona traducció del francès al català, de les explicacions de la filla del fundador del museu, que conté 1.200 instruments musicals de tot el món.
Una altra visita, encara més interessant fou la del Museu del Desert, que es refereix al període de persecució dels protestants (hugonots) des de la revocació de l’Edicte de Nantes fins l’Edicte de Tolerància.
El dinar fou un pícnic molt ben organitzat, a un lloc molt bonic, davant del museu, que és un conjunt de cases de camp, molt ben restaurades i condicionades.
Després encara es féu una visita panoràmica de la forest de bambús gegants i d’arbres i plantes tropicals de Prafrança.
A continuació s’inicià el viatge de tornada i a Nimes deixàrem els benvolguts amics occitans Jordi Peladan i esposa que tan bé ens han acompanyat els tres dies.
S’arribà a Barcelona a l’hora prevista al programa, malgrat la gran retenció a l’autopista.
Tothom mostrà la seva satisfacció pel resultat de les tres jornades passades amb els occitans i uns holandesos que parlen occità.
ENRIC GARRIGA TRULLOLS
ASSISTENTS CATALANS
PASQUAL BACHETTA
HELENA BEAULIEU
JORDI CARBONELL
ENRIQUETA CODINA
ISABEL CODINA
MARGARIDA ESCURRIOLA
ANTONIA FERRER
ANTONI FITÉ
DAVID FITÉ
JORDI FITÉ
MERITXELL FITÉ
ENRIC GARRIGA
NURIA GARRIGA
FRANCESC OLIVÉ
MONTSERRAT PLANAS
MONTSERRAT QUEROL
MARIA HERNANDEZ ROIG
NURIA ROIG
JOSEFINA SACASES
ROSA SACASES
PACO SALVÀ
ISABEL VILA CODINA
MARIA ANTÒNIA ZAMORA
ALGUNS ASSISTENTS OCCITANS
JÒRDI PELADAN, de Nimes
MIQUELINA PELADAN, de Nimes
AGNES LOBIER, de Nimes
JOANA VINCENT, de Nimes
JOAN-ERNEST GUERS, de Lo Vigan
ANNA-MARIA VENDEVILLE, d’Alés
PÈIRE HENRIOT, de Virac (Albi)
TANEKE UBBINK (holandès), de Gailhan
Senyora UBBINK (holandesa), de Gailhan
