dilluns, 8 de juny del 1992

MEMÒRIA LA CEVENA

Pentecosta 6-7-8 de juny 1992

Organitzat pels occitans de l’Associació MARPOC, de Nimes, (de l’Institut d’Estudis Occitans) hem fet per segon cop un nou viatge a l’entorn de Nimes, amb els amics Jòrdi Peladan i esposa Miquelina. El primer fou a l’entorn de la Camarga (27/28 octubre 1990), i ara hem pujat del mar a la muntanya. Una muntanya que, malgrat amagar una història cruent de resistències i de persecucions i de carències de mitjans per a sortir d’una vida més aviat pobre que austera, se’ns presenta en tota la seva immensa grandiositat i bellesa.

Jòrdi Peladan elaborà un interessant programa i juntament amb la seva esposa ens acompanyà durant els tres dies, fent-nos veure tots els aspectes d’un país desconegut pels catalans.

D’entrada un bon dinar a Alés gratificava del llarg viatge, amb una bona predisposició a seguir. La visita a una antiga mina escola, ara museu, convertí el grup català en miners provistos dels corresponents cascos de protecció. Fou una experiència inèdita pel CAOC. La visita al museu Benoit d’art modern, molt ben instal•lat en un edifici molt bell i ben condicionat, fou un contrast ben diferent comparat amb la mina. Més tard ens reberen a l’Ajuntament d’Alés, que està agermanat amb Santa Coloma de Gramenet (al costat de Barcelona). Feren discursos la regidora Anna Maria Vendeville, que donà la benvinguda. Enric Garriga Trullols, en occità, advocà per l’amistat catalano-occitana i pel respecte de totes les cultures dels pobles i les seves llengües. Jòrdi Peladan, en occità, també reafirmà les mateixes idees de respecte i de normalització de l’occità. Finalment anàrem a Andusa, al complex Unionist, on es sopà. Algú encara anà al poble per a participar a la festa local. Andusa té el major temple protestant de tot l’estat francès.

El diumenge ja s’entrà a la serralada de la Cevena i el paisatge passava de la garriga a l’alta muntanya, amb les seves mines a cel obert, els seus castells, la vegetació i el seu parc natural protegit.

S’arribà a Florac, bonic poble amb un bon restaurant, en un lloc idíl•lic, on es menjà de meravella i que satisfé tots els catalans i als occitans que ens acompanyaven.

Se sortí de Florac per la ruta de la cornisa de les Cevenes i al poble de Sant Joan de Gardonenca es visità un museu de les Valls Cevenoles, on es mostra una història retrospectiva de les diferents indústries del país, especialment la seda i les castanyes.

Abans de retornar a Andusa es féu una parada a la Vitrina Cevenola (productes del país) i els catalans hi férem moltes compres.

Després de sopar a Val d’Ort, d’Andusa, hi hagué una vetllada musical a càrrec de Joan Guers, cantaire i musicaire d’acordió i el seu músic violinista acompanyant. Fou molt interessant per la presència d’una llengua occitana molt comprensible pels catalans. Possiblement Joan Guers vingui a la VIII Trobada d’Acordions a Maçaners, el 11 de juliol 1992.

El dilluns al matí es visità el Museu de Música d’Andusa, el qual fou molt atractiu pels catalans i Jordi Fité féu una molt bona traducció del francès al català, de les explicacions de la filla del fundador del museu, que conté 1.200 instruments musicals de tot el món.

Una altra visita, encara més interessant fou la del Museu del Desert, que es refereix al període de persecució dels protestants (hugonots) des de la revocació de l’Edicte de Nantes fins l’Edicte de Tolerància.

El dinar fou un pícnic molt ben organitzat, a un lloc molt bonic, davant del museu, que és un conjunt de cases de camp, molt ben restaurades i condicionades.

Després encara es féu una visita panoràmica de la forest de bambús gegants i d’arbres i plantes tropicals de Prafrança.

A continuació s’inicià el viatge de tornada i a Nimes deixàrem els benvolguts amics occitans Jordi Peladan i esposa que tan bé ens han acompanyat els tres dies.

S’arribà a Barcelona a l’hora prevista al programa, malgrat la gran retenció a l’autopista.

Tothom mostrà la seva satisfacció pel resultat de les tres jornades passades amb els occitans i uns holandesos que parlen occità.

ENRIC GARRIGA TRULLOLS


ASSISTENTS CATALANS

PASQUAL BACHETTA
HELENA BEAULIEU
JORDI CARBONELL
ENRIQUETA CODINA
ISABEL CODINA
MARGARIDA ESCURRIOLA
ANTONIA FERRER
ANTONI FITÉ
DAVID FITÉ
JORDI FITÉ
MERITXELL FITÉ
ENRIC GARRIGA
NURIA GARRIGA
FRANCESC OLIVÉ
MONTSERRAT PLANAS
MONTSERRAT QUEROL
MARIA HERNANDEZ ROIG
NURIA ROIG
JOSEFINA SACASES
ROSA SACASES
PACO SALVÀ
ISABEL VILA CODINA
MARIA ANTÒNIA ZAMORA

ALGUNS ASSISTENTS OCCITANS


JÒRDI PELADAN, de Nimes
MIQUELINA PELADAN, de Nimes
AGNES LOBIER, de Nimes
JOANA VINCENT, de Nimes
JOAN-ERNEST GUERS, de Lo Vigan
ANNA-MARIA VENDEVILLE, d’Alés
PÈIRE HENRIOT, de Virac (Albi)
TANEKE UBBINK (holandès), de Gailhan
Senyora UBBINK (holandesa), de Gailhan

diumenge, 26 de gener del 1992

MEMÒRIA MENERBA

Era el primer cop que el CAOC català anava a Menerba, gràcies a la iniciativa  dels occitans de Narbona, principalment Sèrgi Granier, Miquèl Decor i Robèrt Cazilhac.

El programa resultava molt atractiu i s’arribaren a inscriure 90 persones, per un autocar de dues plantes, d’una capacitat de 74 persones. Quinze persones eren a la llista d’espera. Però la nevada del dimecres i la interrupció de pas, per la neu, a la duana de la Jonquera, produí un seguit de baixes entre els inscrits, abonades per les informacions sensacionalistes dels mitjans de comunicació. Afortunadament el temps cambia i a Barcelona el dissabte féu un temps esplèndid i el dia anterior s’havia restablert el trànsit a la frontera. Parlàrem per telèfon amb tots els inscrits i es recuperaren 10 del total de baixes. Naturalment, els que tenien la grip, que eren molts, no podien anar-hi. Finalment hi anàrem 68 persones. Només mancaven sis per a completar l’autocar de dos plantes de 74 places. Per tant, no haguérem de refusar cap inscrit.

La sortida era prevista a les 6, però tres o quatre persones, que formaven part dels diferents grups d’inscrits, es retardaren i feren demorar la sortida prop de 25 minuts. A l’autopista, sortida Girona-Sud, recollirem 2 persones i s’arribà a Menerba a l’hora prevista, més aviat amb uns minuts d’avanç. La neu era molt poca i encara en llocs on el sol no hi tocava. En canvi les Alberes i el Canigó en tenien en abundància, en els seus cims.

Tot just arribàrem a Carbona, a la sortida de l’autopista, ens esperava Robèrt Cazilhac, amb el seu cotxe, el qual ens acompanyà fins a Menerba, tot passant davant l’autocar.

Menerba, d’entrada, ja és tot un espectacle. Des d’un pàrking de fora davallàrem a peu fins al poble, on ens esperaven els occitans. Miquèl Decor, amb el megàfon del CAOC explicava les característiques històriques i geogràfiques del lloc: muralles, castell i església, etc. Es visitaren dos museus molt interessants. En un hi aviva uns diaporames amb figures dels actors del drama de la guerra croada contra Occitània i els càtars. Com a nota significativa cal esmentar que es donà a tots els visitants una guia en català, que explicava cadascun dels diaporames històrics, el qual es retornava a la sortida. El CAOC n’ha fet una edició, que hem enviat a tots els que anaren a Menerba, atès el seu interès documental i de recordatori de la visita.

Acabades les visites als Museus, al local de l’Ajuntament de Menerba hi hagué una recepció oferta per l’alcalde, que féu un discurs de benvinguda als catalans totalment en occità.

A continuació parlaren també, per part occitana, Miquèl Decor, de Narbona i el fill de Leon  Còrdas, Miquèl Còrdas.

Enric Garriga, en nom del CAOC català, evocà el significat de la gesta històrica de Menerba i alhora rendí un record emocionat al gran amic dels catalans Leon Còrdas. Després l’Ajuntament oferí a catalans i occitans un aperitiu. Cal esmentar que apart de l’alcalde també ens parlaren en occità l’alcalde adjunt i el cap de l’Oficina de Turisme local.

Després es continuà el recorregut, que ens portà enfora de la vila, al fons de l’espadat, on a causa de les neus hi corria un bon cabal d’aigua. Allí Leon Còrdas hi havia representat la seva obra teatral “Menerba” i allí una inscripció en una placa recorda aquest fet. Dalt de l’espadat hi ha una catapulta que recorda les del seti.

A continuació s’anà fins el cementiri i es dipositaren dues ofrenes florals per part dels occitans i dels catalans. L’ofrena catalana era un plafó de flors que representava la bandera catalana i fou oferta per Carme Querol i Erika Dauner. L’ofrena occitana fou a càrrec de Joseta Brajon, de Sijan.

A continuació Enric Garriga féu un recordatori de la personalitat de Leon Còrdas, que estimava la llengua, el teatre, la poesia, la prosa, el dibuix, el cinema, els dibuixos animats i totes les arts plàstiques, però que tenia un amor sincer i entusiasta vers els catalans. Els catalans, en justa correspondència no l’oblidarem mai.

Per acabar aquest acte emotiu es cantà, davant la tomba de Leon Còrdas, engalanada amb les banderes occitana i catalana, “Lo Boier”, “Se canta”, “La Copa Santa” i “Els Segadors”.

A continuació s’anà a cercar l’autocar i tots plegats anàrem al Restaurant que era enfora de Menerba.

Una gran sala era totalment plena de catalans i occitans i es serví un àpat abundant i gastronòmic, que agradà tothom.

Durant el dinar hi hagueren diverses intervencions sobre temes diversos i Joan-Loís Blenet, de Montpeller, ens parlà de les escoles calandretes i del Teatre occità, que es farà a Barcelona, a l’Institut Francès, el 3 de març del 1992.

Després el cantant La Sauze, de Narbona, oferí algunes composicions del seu repertori. És un cantant que el 1986 vingué amb el CAOC a Llançà, a la Costa Brava.

Després actuaren diferents músics occitans i també Robèrt Tortosa de Sijan. Alguns catalans també hi participaren, com Frederic Ricart i Pasqual Bachetta.

La vetllada s’allargà més del previst perquè els catalans els agradava participar a les danses occitanes. Finalment es ballaren sardanes i es cantà el “Cant dels Adeus”.

S’enfilà la carretera i l’autopista cap a Barcelona, on s’arribà tocades les 11 de la nit. Però havia valgut la pena de matinar perquè malgrat els auguris el temps fou molt bo i la festa preparada pels occitans resultà memorable, d’aquelles que es recorden sempre.

E.G.T.


AGRAÏMENTS

Donem les gràcies als occitans del Centre Occità de Narbona, especialment a Miqueèl Decor, Sèrgi Granier i Robert Cazilhac. Als amics de Sijan, Robèrt Tortosa i Joseta Brajon. A l’Ajuntament de Menerba i l’Oficina de Turismo.

Al cantant occità La Sauze i als músics occitans i catalans. A Miquèl Còrdas per haver acceptat la nostra invitació a l’acte d’homenatge al seu pare. I a tots els assistents per haver contribuït al gran èxit de la jornada a Menerba


ASSISTENTS A MENERBA

ENRIC AGUILAR MATAS              
JORDI ALOMAR                  
PASQUAL BACHETTA              
MARIA BAGOT BOSCH              
JOSEP MARIA BRUNO              
CONXITA CAMPI                  
JORDI CARBONELL              
RAMON CASABONA              
CELDÒNIA CLARET PRAT          
TERESA CLOTA                  
JOAN COLOM BALAGUÉ              
ERIKA DAUNER                  
JORDI ESTRADA
SANTIAGO ESTRADA              
ANTONIA FERRER                  
EMPAR FINA                  
NÚRIA FORTUNY                  
NÚRIA GARRIGA  
ENRIC GARRIGA                  
MARGALIDA GELABERT              
JOAN MANUEL GIRAL D’ARQUER      
GLÒRIA GORINA CARBONELL          
ALBERT GUILLAUMET              
ROSA JUANOLA                  
MONTSERRAT MAGRANER BORRÀS  
JOSEFINA SACASES
ROSA SACASES
BALDIRI SALCEDO
PACO SALVÀ
HILARI SANZ GONEL
ALFONS SERRA
FRANCESC SIMÓ ESCUDÉ
MADALENA SIMÓ PUNTÍ
ESPERANÇA TAMES
JOSEP MARIA TORRAS
ANNA VALLÈS
JORDI VILA CADAFÍ

JOSEP M. BIRULÉS (Girona)
JAUME GALA (El Masnou)
JOAQUIM GARCIA (Bigues)
AMADEU GIL (Sant Joan Despí)
DOLORS GODAYOL (Torelló)
ROSER MAESO (Girona)
CARME TORTOSA (Badalona)
REMEI GIRALT
MONTSERRAT GRAU
DORA IZQUIERDO
JOSI LLORENS
GABRIEL MARTINEZ BUENO
TERESA MESQUIDA              
JESÚS MESTRE
FRANCESC MORA PRESAS          
MARIA JESÚS MUÑOZ VILLEGAS      
CAROLINA MUXART              
MARIA TERESA MUXART          
FRANCESC NOYA                  
FRANCESC OLIVÉ                  
ANNA MARIA PALLEJÀ              
ROSER PÀMIES                  
AMOR PARADELL                  
MARIA MONTSERRAT PASTALLÉ      
CARME PEÑA                  
MONTSERRAT PLANAS              
MONTSERRAT PRATS              
CARME QUEROL                  
JOSEP RAHOLA                  
FREDERIC RICART              
DOLORS RIERA SANJUAN

ALGUNS ASSISTENTS OCCITANS

TONIETA CAZILHAC, de Narbona
ROBÈRT CAZILHAC, de Narbona
TERESA DECOR, de Narbona
MIQUEL DECOR, de Narbona
SERGI GRANIER, de Narbona
LA SAUZE, de Narbona
JOAN CAZANAVE, de Narbona
ENRIC FABRE, de Narbona
ANDREA FERRERES, de Narbona
ELISABETH LLUC, de Narbona
GILBÈRT LLUC, de Narbona
Mr. et Mme.MANCHON, de Narbona
RAIMONDA PANISELLO, de Narbona
FRANCÉS POUDOUX, de Narbona
JOSETA SARDÀ
MIQUEL CORDAS, de Montpellier
JOAN-LOIS BLENET, de Montpellier
JOSETA BRAJON, de Sijan
JOAN BRAJON, de Sijan
ANDREA TORTOSA, de Sijan
ROBÈRT TORTOSA, de Sijan
HERVÉ CAMINADE, d’Albi
ALBERTA GUIRAUD, de Bize
ENRIC BORRIGLIONE, de Cuxac
MARCÈL LIGNIERES, d’Escales
NANON VILLEROUX, de Gruissan
FELIP ASSIE, de Menerba
JOANA CHANCE, de Menerba
RAIMON CHANCE, de Menerba
JOAN-LUC SEVERAC, de Menerba
Mr. et Mme. LOUILLET, de Paraza
TERESA FABRE, de Peirac
JOAN FABRE, de Peirac
JOAN-PAU LEGUEBAQUE, de Portel

dissabte, 21 de desembre del 1991

PREMI REI EN PERE A BANYOLES

Banyoles, 21 desembre 1991


El dissabte 21 de desembre del 1991, ha tingut lloc a Banyoles, l’atorgament del V Premi Rei en Pere, creat pel Cercle d’Agermanament Occitano-Català (CAOC) en honor del Comte-Rei Català en Pere I, que morí a Muret el 12 de setembre del 1213, lluitant per la llibertat d’Occitània i per la unió catalana-occitana.

L’obra premiada ha estat “La correspondència entre Loís Alibert i Josep Carbonell i Gener”. L’autor és Manuel Alquezar Montanyès, de Sitges.

El Jurat del V Premi era format pel professor occità Marcèl Baiche, de Pàmias (President també del CAOC occità); pel professor Robèrt Martí (President de l’Institut d’Estudis Occitans); pel professor Jacme Taupiac (de la Universitat Catòlica de Tolosa); pel professor Gerard Gouiran (titular de la càtedra d’occità de la Universitat de Montpeller), i pels catalans Jordi Ventura Subirats, professor de la Universitat de Barcelona; Josep Maria Muntaner i Pascual (economista, membre de l’Institut d’Estudis Catalans, i ex-Director de l’Institut Català de Finances) i Joan Amorós (enginyer industrial i President del CAOC català).

L’obra recull i comenta la correspondència entre el català Josep Carbonell i Gener, Director de l’Oficina de Relacions Meridionals, sota el patrocini de la Generalitat de Catalunya (època republicana), i l’occità Loís Alibert, autor de la moderna Gramàtica de la llengua occitana i del diccionari normatiu.

L’autor era present a l’acte, a un restaurant de Banyoles, davant de l’estany, i recollí personalment l’import del premi i explicà als assistents el seu traball de recerca i de documentació.

Els actes de la jornada començaren a les 11 del matí amb una visita comentada a la vila comtal de Besalú. A les 13 hores l’Ajuntament de Banyoles oferí una recepció oficial i l’alcalde, Joan Solana, donà la benvinguda als assistents. Per part occitana li respongueren Joan-Pèire Laval, de Narbona, i per part catalana Enric Garriga, secretari del CAOC.

A la mateixa sala municipal el grup occità “Fai tirar Màrius” de Montpeller interpretà música occitana i acabà amb els himnes occitans “Se canta” i “La Copa Santa” i l’himne català “Els Segadors”. Televisió TV3 enregistrà l’acte i entrevistà Enric Garriga i Robèrt Tortosa per encàrrec de TV FR3 d’Occitània.

Després es féu un recorregut en vaixell pel llac de Banyoles, amb occitans i catalans, abans de dinar.

Acabat el dinar es féu l’atorgament del Premi ja indicat. Presidiren la taula el President del CAOC, el secretari de la secció catalana, el secretari de la secció occitana, el Jurat i el regidor Joan Ventura i esposa, en representació de l’alcalde.
A continuació hi hagué una festa de cançons i ball occità amb els Grups invitats “Fai Tirar Màrius” de Montpeller, “Els Trobadors” de Banyoles (Dolors Laffitte i Alfons Encinas) i els “Grallers de Banyoles” (Marià Albero i Laura Tàpias) que feren unes actuacions molt bones que agradaren al públic assistent.

De Barcelona hi anà un autocar de socis del CAOC i de diferents llocs d’Occitània també occitanistes, així com de Girona i d’altres poblacions.


ENRIC GARRIGA TRULLOLS

diumenge, 24 de novembre del 1991

SETA. JORNADA OCCITANO-CATALANA

A les 6 del matí sortí de Barcelona un autocar amb 42 persones, i a l’Àrea de l’Empordà se’n recolliren dues més, a l’hora de l’esmorzar, o sigui les 7’30. S’arriba al lloc convingut de Seta, a les 10’15, un quart abans de l’hora prevista. Arribaren els occitans amb cotxes, i després de les presentacions i salutacions es féu una breu visita conjunta al Mirador de Roques Blanques, per veure la vista de conjunt del llac de Tau, la ciutat i el mar.

A continuació anàrem a l’Ajuntament, on es disposà una bandera catalana al balcó principal. En arribar fórem rebuts per un tinent alcalde i tres consellers municipals. La sala resultà petita per a tanta gent. Un conjunt occità “Fai Tirar Màrius”, de Montpeller, ens rebé amb música dels “Segadors”.

Després es feren els discursos. El Tinent alcalde de Cultura tingué paraules amables pels catalans i parlà de l’interès que posaven en aquestes relacions, atès que eren 4 consellers els que ens rebien. Recordà els vincles culturals, lingüístics i comercials que històricament han unit catalans i occitans. Com a prova d’amistat oferí un llibre sobre Seta a Enric Garriga, Secretari del CAOC català.

A continuació Gui Langlois féu un resum en occità del llarg discurs, en francès, del Tinent alcalde (que digué que comprenia perfectament l’occità) i afegí comentaris sobre el CAOC i les relacions catalano-occitanes.

Finalment Enric Garriga Trullols es referí a les relacions marítimes comercials entre els ports de Seta i Barcelona, i oferí al Tinent alcalde dues fotocòpies d’una ordre d’embarcament des de Seta a Barcelona, del 1826, escrita en català. També es referí a Jòrdi Brassens com inspirador de la Nova Cançó catalana, i digué que formem part d’un mateix país mediterrani, un clar país, el nostre.

Acabat els discursos el grup “Fai Tirar Màrius” de Montpeller, interpretà els himnes següents: “La Copa Santa”, “Se Canta”, “Els Segadors” i l’himne de Seta, amb els conseqüents visques.

A continuació l’Ajuntament de Seta oferí un esplèndid aperitiu amb vins locals secs i dolços i altres varietats de begudes i també xampany i canapès.

Acabada la recepció ens anàrem a fer una visita per la ciutat, canals, port i el Mont Sant Clar, des d’on es divisa una perspectiva molt més àmplia que des de Roques Blanques.

A les 14 ens anàrem al Restaurant La Calanque, on fórem rebuts amb música del “Fai Tirar Màrius”, música que no parà en tot el curs del dinar i que s’alternava amb un altre grup de músics, del Club Occità de Lo Vigan, també molt bons. Interpretaren música occitana, però també de Jòrdi Brassens, natural de Seta, i de Carles Gardel, occità nascut a Tolosa. Encara a les postres una coral, també del mateix Grup de Vigan, interpretà perfectament una selecció de cançons occitanes.

El dinar començà amb ostres i “hors-d’oeuvre”, continuà amb un plat típic de sèpia local i un plat de “volaille”; després formatge i un pastís.

La música no parà mai, i del menjador es passà a una sala insuficient per tanta gent, i “Fai Tirar” interpretà música occitana i es ballaren danses occitanes. Finalment pogueren actuar el grup català de joves del CAOC “Mussol amb Samfaina”, que interpretà danses catalanes i occitanes. Finalment, per acabar la festa, a les 17’15, es cantà “Se Canta” i “•Els Segadors”.

A continuació es cercà l’autocar aparcat sobre un pont del canal de Seta i ens anàrem cap a Barcelona, on s’arribà a les 10’30 de la nit. Pel camí encara es visionaren els vídeos de Francesc Olivé, del CAOC, sobre la IV Pujada al Coll de Salau i l’Escola Occitana d’Estiu, del 1991.

La Jornada havia resultat molt cordial, molt dinàmica i sobretot molt musical, i agradà tothom.


ENRIC GARRIGA TRULLOLS
25 de novembre de 1991

diumenge, 4 d’agost del 1991

IV PUJADA AL PORT DE SALAU

Organitzat per les dues seccions (occitana i catalana) del Cercle d’Agermanament Occitano-català (CAOC) i el Consell Cultural de les Valls d’Àneu, s’ha realitzat la IV Pujada al Coll de Salau, el diumenge 4 d’agost del 1991.

L’autocar provinent de Barcelona arribà, el dissabte 3, a Isil, per a dinar a l’Alberg, on es feren  els altres àpats. Ells allotjaments es repartiren entre l’Alberg d’Isil, una pensió a València d’Àneu i un camping d’Esterri d’Àneu.

Acompanyats per Jordi Carrera, d’Esterri, els barcelonins visitaren els entorns. Especialment interessant fou la visita a l’església de Son, amb el seu magnífic campanar romànic, acabat de restaurar.

També es visità les excavacions del castell de València d’Àneu i l’antic perímetre del poble vell.

L’endemà diumenge es partí amb dos jeeps des de la plaça d’Isil fins al final de la pista de muntanya. Des d’allí a peu fins al Coll. A tres quarts de dotze ja érem a dalt. Trenta jeeps més es concentraren també al final de la pista, que quedà bloquejada.

Una part dels occitans ja eren a dalt i d’altres arribaren a continuació. Els grups eren molt nombrosos i procedien de Salau, Foix, Agen, etc. i fins i tot hi havia vuit persones occitanes de Lió. Els occitans eren més de 100 persones. En total hi havia entre 400 i 500 persones en conjunt.

Tothom es portava el dinar i els occitans foren els primers en dinar, que foren imitats a continuació pels catalans.

Acabat el dinar, començaren els diferents actes. Primer es reuniren els organitzadors i les autoritats presents i donaren la benvinguda per aquest ordre:

ANTONI RICOU, Alcalde de l’Alt Àneu
Mr. DENAT, Alcalde de Conflents-Salau
ANNIE RIEU, Regidora de Cultura de l’Ajuntament de Conflents-Salau
JOAN CIVAT, Alcalde d’Esterri d’Àneu
JORDI CARRERA, Representant del Consell Cultural de les Valls d’Àneu
ENRIC GARRIGA, Representant del CAOC català
CRISTIAN DUTHIL, Representant del CAOC occità

Els oradors parlaren sobre el fet i la significació d’una presència tan nombrosa de catalans i d’occitans (Ricou), sobre la reconstrucció de l’antic alberg en un centre d’estudis del Pirineu (Rieu), la conveniència de portar més gent l’any vinent (Civat), el significat simbòlic de la pujada com esforç per assolir la normalització de les dues llengües (Carrera), la superació dels dos centralismos, francès i espanyol, amb la creació de comunicacions a Salau, túnel i carretera, etc. (Garriga), superar el centralismo francès i “pujar” per la normalització de l’occità (Duthil).

A continuació els alcaldes de València d’Àneu i d’Esterri oferiren productes del Pallars als occitans i a  l’Ajuntament occità de Conflents-Salau. I aquest darrer oferí d’altres presents als ajuntaments catalans.

Per part del CAOC i del Consell Cultural, féu l’ofrena als occitans, Jordi Carrera. Per part occitana Bernat Molinier lliurà els productes occitans. Principalment eren vins, ratafia, formatges de cabra, d’ovella, pastes dolces, xocolata, torrons, etc.

A continuació Cristian Duthil i Bernat Moliner, amb sengles acordions, oferiren un recital de música occitana i de danses. Tingueren molt d’èxit les col•lectives. A continuació es cantaren cançons occitanes i el CAOC repartí la lletra de les cançons. El recital acabà amb les cançons del Boier, l’himne occità i l’himne català, “Els Segadors”. A continuació es féu la foto de tots els assistents i finalment un gran cercle per a cantar el “Cant dels Adéus”.

Cadascú inicià el descens per cada costat. Els barcelonins arribaren a Barcelona a 3/4 d’onze de la nit.


Enric Garriga Trullols

LA QUATRENA PUJADA AL PORT DE SALAU. RENCONTRE OCCITANO-CATALAN DEL DIMENGE (OC)

Me’n torni de la Quatrena Pujada al pòrt de Salau qu’es venguda, mai que mai, una ocasión de rencontre entre occitans i catalans, coma d’autras manifestacions de l’estiu. Mas l’originalitat d’aquela manifestacion es que se la cal ganhar per una marcha de tres oradas, dins la beutat salvatja dels Pirenèus dins lo Coserans ariegés, a partir dels mila mètres de nautor del vilatge de Salau (al fin fons de la ribièra del Salat que banha Sant Gironç), fins als dos mila mètres del Pòrt, refugi de les aglas. Es aquí que se tròban las sorgas del Salat.

Aquela pujada es pas tròp dura per qualqu’un de jove e qu’a de bonas cambas, e es pro de bon far per qualqu’un d’entrainat a la marcha per la montanha. Mas, quina susada jos lo solelh arderós d’agost!

Era lo tresen còp que montavi per aquela fèsta de l’amistat e sabi que pòdi totjorn comptar sus l’ajuda frairenala dels amics del Cercle Occitan de Fois.

- Bon ¡Va plan!, me diretz. Una marcha per la montanha, organisada per un Cercle occitan, mas… que de mai?

- Çò de mai es lo rescontre a la cima, qu’es la frontièra oficiala de “França” e Espanha”, entre d’una part los occitanistas e lors amics, e d’autre part los catalans venguts dels vilatges d’alentorn e sòcis del CAOC de Barcelona, lo Cercle d’Agermanament Occitano-Català, es a dire las amistats occitano-catalanas de l’autre costat.

Dins un poèma, Fernando Pessoa disiá: -“Qu’i van far lo mond que montan a la cima de las montanhas?.”

E ben nosautres, montam pendent tres oradas per resncontrar los catalans, frairejar, escambiar de presents, beure, manjar, cantar, dançar ambe eles e elas, mostrar que i a pas cap de frontièra entre occitans e catalans. Parlam de lengas tan vesinas que son sòrres.

Ongan, partits del Planhau Long, cap a nòu oras e mièja, foguèrem al pòrt a miègjorn e mièg, en passant pel Bòsc de la Cremada, pel Bòsc de la Laneta, per la Cabana de Porulh: tot aquò son de noms occitans que se pòdon legir sus la  mapa IGN blava de Conflens.

La montada se faguèt dins l’estrambòrd acostumat de nòstres amics del Cercle Occitan de Fois, abessonat ambe lo nòstre Cercle de Lion, “Un còp de mai”, representat ongan, e pel primièr còp, per uèch sòcis: las familhas Marqués, Nicolàs, Vieux, l’amic Vinhòla e vòstre prepausat per las escrituras: Miquèu Massal.

Qualques catalans foguèron plan estonats de veire de mond venguts de tan luènh (mai de sièis cents quilometres!) unicament per pujar a un pòrt de montanha pirenenc, a dos mila mètres! (Emai n’i aviá qu’èran partits lo jorn d’abans, lo dissabte, après lo trabalh de la matinada a la pòsta, a dóas oras de la vesprada, e que foguèron blocats dins los embotelhatges del “Bison futé”, del costat de Valença, Aurenja, Nimes, Montpelhièr, Narbona. Arribèron a Lobièras, luòc d’amassada ambe lo Cercle de Fois, a l’entorn de dètz oras del sèr!).

Una occitana respondèt als catalans: “Mas sèm venguts per vosautres! Per vos recontrar e far la fèsta!”

Vesètz qu’aquò es pas solament una pichona passejada mas tamben una istòria d’amor entre occitans e catalans!

Enfin, arribats a la cima del puèg, après lo darrièr “escalièr” de gigant”, trobèrem las parets dels vièlhs bastiments del refugi, cubèrtas de bandièras catalanas, occitanas, e d’una bandièra europèa. Mai de dóas cents personas èran a saussissotejar, cambajonejar, formatjonejar… e beure de bon vin vengut de Catalonha. (Apelavan aquò “Vin e messa”!). Los amics del Cercle de Foja prenguèron los acordeons amagats dins los sacs per far dançar aquel mond.

Dancèron de polcas, de rondèus, de farandolas, e tamben un “Cercle circassian”. Quina mescladissa e quin revolum per las aglas que nos agachavan!

Puèi foguèt l’ora dels discorses dels organisators de la Montada, del costat catalans coma del costat occitan. Perlèron los conses dels dos costats venguts per l’escasença e tamben los caps d’aquela manifestacion: los responsables del CAOC e l’amic Molinièr, responsable del Cercle occitan.

Ongan foguèron saludats los “valents lioneses” venguts de tan luènh en grope plan organisat. E lo vòstre servidor foguèt convidat a venir cantar al micrò d’una “sonò de manif” un pauc tremolanta qualques cançons occitanas. Tot lo mond tornèt prene en còr lo Se canta e Els segadors, imne catalan.

L’escambi dels presents –formatges, cambajons, botelhas de vins occitans e catalans- se faguèt dins los crits e los rires de la multitud amassada.

Las danças tornèron començar al son de l’acordeon dins l’envolada gaujosa de la joinessa; e las cantinas de “ratafia” e de “vin de messa” passèron de man en man e de boca en boca!

E tot lo mond cantèt lo Cant dels adieus dins una ronda giganta que cubrissiá tot l’espandi de la tombada del còl, per dessús la frontièra, per dessús totas las frontièras.

Puèi foguèt la partença vertadièra, cadun de son costat, cap a la siá val, als crits de: “Adieu-siatz, amics!”.

En davalant per las caminòlas de la montanha, me cantavi la cançon de Joan-Maria Carlòtti:

“Se siam pas mòrts, tornarem l’an que ven!
“Se siam pas mòrts, tornarem l’an que ven!

E non, que sèm pas encara mòrts!

E que tornarem, macarèl, per celebrar l’amistat, la fraternitat occitano-catalana!

En 1992 serà lo primièr dimenge d’agost, un còp de mai!

(E per un còp de mai de Liòn, lo Miquèu Massai que vos potoneja de tot son còr!

E aquelas montanhas, leu s’abaissaran)

Miquèu Massai
Cercle occitan de Lion “Un còp de mai”


ORGANITZADORS

Cercle d’Agermanament Occitano-Català (CAOC) Barcelona
Comitat d’Afrairament Occitano-Catalan (CAOC) Foix
Consell Cultural de las Valls d’Àneu
Ajuntament de l’Alt Àneu
Comissió Pujada Coll de Salau, d’Alós d’Isil


COL•LABORADORS

Ajuntament d’Esterri d’Àneu
Consell Comarcal Pallars Sobirà
Diputació Provincial de Lleida
Associació dels Fallaires, d’Isil
Ajuntament de Salau-Conflents
Institut d’Estudis Occitans, de Tolosa
Club Occità del Fogal, de Foix
Associació Pro Túnel de Salau, de Sant Girons
Cercle Occità dels PTT, de Lió
Ostau Biarnès, de Pau
Escola Occitana d’Estiu, de Fumel

diumenge, 23 de juny del 1991

XIII APLEC OCCITANO-CATALÀ DELS FOCS DE SANT JOAN A MONTSEGUR

Els que són supersticiosos amb el número 13 potser no han vingut enguany a Montsegur. Alguns dels que han repetit altres anys tampoc. Però malgrat que el treball suplementari del trasllat del local social del CAOC de Barcelona, que ha coincidit en les dates pròximes a l’Aplec de Montsegur, ens ha privat de fer una més gran publicitat, enguany també s’han aplegat unes 500 persones al Prat dels Cremats i la participació catalana ha augmentat notablement en relació als anys anteriors. La nostra publicitat a Occitània ha estat limitada només al Departament de l’Arieja i als socis i encara amb retard.

El programa, en les seves línies bàsiques, repeteix els esquemes dels altres aplecs anteriors, amb algunes variants.

A les 6h del matí sortí l’autocar del CAOC des de Barcelona, després l’esmorzar a l’Àrea de l’Empordà vam seguir per l’autopista fins a Carcassona i d’allí a Foix. Una part dels catalans foren allotjats a l’Hotel i l’altra part al Fogal Leo Lagrange, on dinàrem tots plegats. Seguidament ens traslladàrem a Montsegur i una extraordinària i insòlita boira (broma) feia impossible la visió a pocs metres de distància i per tant també del castell. Aquesta espesa boira persistí tota la tarda fins que s’esvaí a les 9h del vespre.

El primer acte a Montsegur es féu davant del monument als càtars al Prat dels Cremats. Primer es diposità un ram de flors al monument, ofert per la Secció Occitana del CAOC i lliurat per la jove canadenca Hélène Beaulieu, del Quebec (Canadà). A continuació es feren uns petits discursos per part de Teofil Digoudé, adjunt de l’alcalde de Montsegur, que féu guardar un minut de silenci; un altre per part de Joan-Claudi Chabrotí, tresorer del CAOC occità; i finalment d’Enric Garriga Trullols. Per acabar l’acte es cantaren els himnes català i occità.

Davant l’Ajuntament es féu un altre acte i en aquest cas fou Teofil Digoudé i el president Marcel Baiche els que feren els discursos.

Després es celebrà una missa oficiada pel monjo de Montserrat, Dom Hildebrant Miret, i per Mn. Maurici Tourrent, de Montferrier. L’homilia en català la féu el monjo de Montserrat i al final es cantà el Virolai en honor de la Moreneta, que tot l’any està a l’altar major, ofrena feta fa temps pel monestir de Montserrat i portada pel CAOC.

A la plaça de l’església, que està en obres de reforma, es féu un petit recital de música i danses occitanes a càrrec dels nostres amics del CAOC de Foix.

Després de sopar a l’Occitadella i altres llocs, es formà la comitiva amb els acordionistes davant, les banderes i les torxes al mig i els diables, amb la seva pirotècnia al darerra. També hi havia, per primer cop, els fallaires de Bagà amb les seves Fies-faies.

A dalt, al Prat dels Cremats, hi havia força gent i els diables feren una espectacular exhibició de pirotècnia davant la foguera.

El president del CAOC occità, Marcel Baiche, féu un vibrant discurs en occità, que fou molt aplaudit. La festa continuà amb danses i cançons, alternativament pels grallers de la Plaça Nova i els acordionistes del CAOC de Foix.

Al Prat hi havia la sonorització de Ràdio Mediana, també entrepans i begudes i el CAOC oferí un Cremat de Rom, preparat per la mà experta de Jaume Gala.

Un cop acabada la Festa, ens anàrem, la majoria, a dormir als allotjaments de Foix.

L’endemà diumenge ens traslladàrem tots a Mirapeix. A l’Ajuntament ens oferiren una recepció i un aperitiu. L’alcalde adjunt ens féu un bonic discurs en occità i Bernat Duthil un altre.

Visitàrem una mica el bonic poble. A la plaça, els grallers feren un petit concert. Un regidor de l’ajuntament els parlà de participar a la festa de Mirapeix.

Ens anàrem a dinar al Fogal de Foix i després a Barcelona, pel mateix camí de Carcassona.

El 13 havia resultat un bon número i els assistents estàvem molt contents.


Enric Garriga Trullols
23/06/1991