IV PUJADA AL PORT DE SALAU

Organitzat per les dues seccions (occitana i catalana) del Cercle d’Agermanament Occitano-català (CAOC) i el Consell Cultural de les Valls d’Àneu, s’ha realitzat la IV Pujada al Coll de Salau, el diumenge 4 d’agost del 1991.

L’autocar provinent de Barcelona arribà, el dissabte 3, a Isil, per a dinar a l’Alberg, on es feren  els altres àpats. Ells allotjaments es repartiren entre l’Alberg d’Isil, una pensió a València d’Àneu i un camping d’Esterri d’Àneu.

Acompanyats per Jordi Carrera, d’Esterri, els barcelonins visitaren els entorns. Especialment interessant fou la visita a l’església de Son, amb el seu magnífic campanar romànic, acabat de restaurar.

També es visità les excavacions del castell de València d’Àneu i l’antic perímetre del poble vell.

L’endemà diumenge es partí amb dos jeeps des de la plaça d’Isil fins al final de la pista de muntanya. Des d’allí a peu fins al Coll. A tres quarts de dotze ja érem a dalt. Trenta jeeps més es concentraren també al final de la pista, que quedà bloquejada.

Una part dels occitans ja eren a dalt i d’altres arribaren a continuació. Els grups eren molt nombrosos i procedien de Salau, Foix, Agen, etc. i fins i tot hi havia vuit persones occitanes de Lió. Els occitans eren més de 100 persones. En total hi havia entre 400 i 500 persones en conjunt.

Tothom es portava el dinar i els occitans foren els primers en dinar, que foren imitats a continuació pels catalans.

Acabat el dinar, començaren els diferents actes. Primer es reuniren els organitzadors i les autoritats presents i donaren la benvinguda per aquest ordre:

ANTONI RICOU, Alcalde de l’Alt Àneu
Mr. DENAT, Alcalde de Conflents-Salau
ANNIE RIEU, Regidora de Cultura de l’Ajuntament de Conflents-Salau
JOAN CIVAT, Alcalde d’Esterri d’Àneu
JORDI CARRERA, Representant del Consell Cultural de les Valls d’Àneu
ENRIC GARRIGA, Representant del CAOC català
CRISTIAN DUTHIL, Representant del CAOC occità

Els oradors parlaren sobre el fet i la significació d’una presència tan nombrosa de catalans i d’occitans (Ricou), sobre la reconstrucció de l’antic alberg en un centre d’estudis del Pirineu (Rieu), la conveniència de portar més gent l’any vinent (Civat), el significat simbòlic de la pujada com esforç per assolir la normalització de les dues llengües (Carrera), la superació dels dos centralismos, francès i espanyol, amb la creació de comunicacions a Salau, túnel i carretera, etc. (Garriga), superar el centralismo francès i “pujar” per la normalització de l’occità (Duthil).

A continuació els alcaldes de València d’Àneu i d’Esterri oferiren productes del Pallars als occitans i a  l’Ajuntament occità de Conflents-Salau. I aquest darrer oferí d’altres presents als ajuntaments catalans.

Per part del CAOC i del Consell Cultural, féu l’ofrena als occitans, Jordi Carrera. Per part occitana Bernat Molinier lliurà els productes occitans. Principalment eren vins, ratafia, formatges de cabra, d’ovella, pastes dolces, xocolata, torrons, etc.

A continuació Cristian Duthil i Bernat Moliner, amb sengles acordions, oferiren un recital de música occitana i de danses. Tingueren molt d’èxit les col•lectives. A continuació es cantaren cançons occitanes i el CAOC repartí la lletra de les cançons. El recital acabà amb les cançons del Boier, l’himne occità i l’himne català, “Els Segadors”. A continuació es féu la foto de tots els assistents i finalment un gran cercle per a cantar el “Cant dels Adéus”.

Cadascú inicià el descens per cada costat. Els barcelonins arribaren a Barcelona a 3/4 d’onze de la nit.


Enric Garriga Trullols

LA QUATRENA PUJADA AL PORT DE SALAU. RENCONTRE OCCITANO-CATALAN DEL DIMENGE (OC)

Me’n torni de la Quatrena Pujada al pòrt de Salau qu’es venguda, mai que mai, una ocasión de rencontre entre occitans i catalans, coma d’autras manifestacions de l’estiu. Mas l’originalitat d’aquela manifestacion es que se la cal ganhar per una marcha de tres oradas, dins la beutat salvatja dels Pirenèus dins lo Coserans ariegés, a partir dels mila mètres de nautor del vilatge de Salau (al fin fons de la ribièra del Salat que banha Sant Gironç), fins als dos mila mètres del Pòrt, refugi de les aglas. Es aquí que se tròban las sorgas del Salat.

Aquela pujada es pas tròp dura per qualqu’un de jove e qu’a de bonas cambas, e es pro de bon far per qualqu’un d’entrainat a la marcha per la montanha. Mas, quina susada jos lo solelh arderós d’agost!

Era lo tresen còp que montavi per aquela fèsta de l’amistat e sabi que pòdi totjorn comptar sus l’ajuda frairenala dels amics del Cercle Occitan de Fois.

- Bon ¡Va plan!, me diretz. Una marcha per la montanha, organisada per un Cercle occitan, mas… que de mai?

- Çò de mai es lo rescontre a la cima, qu’es la frontièra oficiala de “França” e Espanha”, entre d’una part los occitanistas e lors amics, e d’autre part los catalans venguts dels vilatges d’alentorn e sòcis del CAOC de Barcelona, lo Cercle d’Agermanament Occitano-Català, es a dire las amistats occitano-catalanas de l’autre costat.

Dins un poèma, Fernando Pessoa disiá: -“Qu’i van far lo mond que montan a la cima de las montanhas?.”

E ben nosautres, montam pendent tres oradas per resncontrar los catalans, frairejar, escambiar de presents, beure, manjar, cantar, dançar ambe eles e elas, mostrar que i a pas cap de frontièra entre occitans e catalans. Parlam de lengas tan vesinas que son sòrres.

Ongan, partits del Planhau Long, cap a nòu oras e mièja, foguèrem al pòrt a miègjorn e mièg, en passant pel Bòsc de la Cremada, pel Bòsc de la Laneta, per la Cabana de Porulh: tot aquò son de noms occitans que se pòdon legir sus la  mapa IGN blava de Conflens.

La montada se faguèt dins l’estrambòrd acostumat de nòstres amics del Cercle Occitan de Fois, abessonat ambe lo nòstre Cercle de Lion, “Un còp de mai”, representat ongan, e pel primièr còp, per uèch sòcis: las familhas Marqués, Nicolàs, Vieux, l’amic Vinhòla e vòstre prepausat per las escrituras: Miquèu Massal.

Qualques catalans foguèron plan estonats de veire de mond venguts de tan luènh (mai de sièis cents quilometres!) unicament per pujar a un pòrt de montanha pirenenc, a dos mila mètres! (Emai n’i aviá qu’èran partits lo jorn d’abans, lo dissabte, après lo trabalh de la matinada a la pòsta, a dóas oras de la vesprada, e que foguèron blocats dins los embotelhatges del “Bison futé”, del costat de Valença, Aurenja, Nimes, Montpelhièr, Narbona. Arribèron a Lobièras, luòc d’amassada ambe lo Cercle de Fois, a l’entorn de dètz oras del sèr!).

Una occitana respondèt als catalans: “Mas sèm venguts per vosautres! Per vos recontrar e far la fèsta!”

Vesètz qu’aquò es pas solament una pichona passejada mas tamben una istòria d’amor entre occitans e catalans!

Enfin, arribats a la cima del puèg, après lo darrièr “escalièr” de gigant”, trobèrem las parets dels vièlhs bastiments del refugi, cubèrtas de bandièras catalanas, occitanas, e d’una bandièra europèa. Mai de dóas cents personas èran a saussissotejar, cambajonejar, formatjonejar… e beure de bon vin vengut de Catalonha. (Apelavan aquò “Vin e messa”!). Los amics del Cercle de Foja prenguèron los acordeons amagats dins los sacs per far dançar aquel mond.

Dancèron de polcas, de rondèus, de farandolas, e tamben un “Cercle circassian”. Quina mescladissa e quin revolum per las aglas que nos agachavan!

Puèi foguèt l’ora dels discorses dels organisators de la Montada, del costat catalans coma del costat occitan. Perlèron los conses dels dos costats venguts per l’escasença e tamben los caps d’aquela manifestacion: los responsables del CAOC e l’amic Molinièr, responsable del Cercle occitan.

Ongan foguèron saludats los “valents lioneses” venguts de tan luènh en grope plan organisat. E lo vòstre servidor foguèt convidat a venir cantar al micrò d’una “sonò de manif” un pauc tremolanta qualques cançons occitanas. Tot lo mond tornèt prene en còr lo Se canta e Els segadors, imne catalan.

L’escambi dels presents –formatges, cambajons, botelhas de vins occitans e catalans- se faguèt dins los crits e los rires de la multitud amassada.

Las danças tornèron començar al son de l’acordeon dins l’envolada gaujosa de la joinessa; e las cantinas de “ratafia” e de “vin de messa” passèron de man en man e de boca en boca!

E tot lo mond cantèt lo Cant dels adieus dins una ronda giganta que cubrissiá tot l’espandi de la tombada del còl, per dessús la frontièra, per dessús totas las frontièras.

Puèi foguèt la partença vertadièra, cadun de son costat, cap a la siá val, als crits de: “Adieu-siatz, amics!”.

En davalant per las caminòlas de la montanha, me cantavi la cançon de Joan-Maria Carlòtti:

“Se siam pas mòrts, tornarem l’an que ven!
“Se siam pas mòrts, tornarem l’an que ven!

E non, que sèm pas encara mòrts!

E que tornarem, macarèl, per celebrar l’amistat, la fraternitat occitano-catalana!

En 1992 serà lo primièr dimenge d’agost, un còp de mai!

(E per un còp de mai de Liòn, lo Miquèu Massai que vos potoneja de tot son còr!

E aquelas montanhas, leu s’abaissaran)

Miquèu Massai

Cercle occitan de Lion “Un còp de mai”

ORGANITZADORS

Cercle d’Agermanament Occitano-Català (CAOC) Barcelona

Comitat d’Afrairament Occitano-Catalan (CAOC) Foix

Consell Cultural de las Valls d’Àneu

Ajuntament de l’Alt Àneu

Comissió Pujada Coll de Salau, d’Alós d’Isil

COL•LABORADORS

Ajuntament d’Esterri d’Àneu

Consell Comarcal Pallars Sobirà

Diputació Provincial de Lleida

Associació dels Fallaires, d’Isil

Ajuntament de Salau-Conflents

Institut d’Estudis Occitans, de Tolosa

Club Occità del Fogal, de Foix

Associació Pro Túnel de Salau, de Sant Girons

Cercle Occità dels PTT, de Lió

Ostau Biarnès, de Pau

Escola Occitana d’Estiu, de Fumel

XIII APLEC OCCITANO-CATALÀ DELS FOCS DE SANT JOAN A MONTSEGUR

Els que són supersticiosos amb el número 13 potser no han vingut enguany a Montsegur. Alguns dels que han repetit altres anys tampoc. Però malgrat que el treball suplementari del trasllat del local social del CAOC de Barcelona, que ha coincidit en les dates pròximes a l’Aplec de Montsegur, ens ha privat de fer una més gran publicitat, enguany també s’han aplegat unes 500 persones al Prat dels Cremats i la participació catalana ha augmentat notablement en relació als anys anteriors. La nostra publicitat a Occitània ha estat limitada només al Departament de l’Arieja i als socis i encara amb retard.

El programa, en les seves línies bàsiques, repeteix els esquemes dels altres aplecs anteriors, amb algunes variants.

A les 6h del matí sortí l’autocar del CAOC des de Barcelona, després l’esmorzar a l’Àrea de l’Empordà vam seguir per l’autopista fins a Carcassona i d’allí a Foix. Una part dels catalans foren allotjats a l’Hotel i l’altra part al Fogal Leo Lagrange, on dinàrem tots plegats. Seguidament ens traslladàrem a Montsegur i una extraordinària i insòlita boira (broma) feia impossible la visió a pocs metres de distància i per tant també del castell. Aquesta espesa boira persistí tota la tarda fins que s’esvaí a les 9h del vespre.

El primer acte a Montsegur es féu davant del monument als càtars al Prat dels Cremats. Primer es diposità un ram de flors al monument, ofert per la Secció Occitana del CAOC i lliurat per la jove canadenca Hélène Beaulieu, del Quebec (Canadà). A continuació es feren uns petits discursos per part de Teofil Digoudé, adjunt de l’alcalde de Montsegur, que féu guardar un minut de silenci; un altre per part de Joan-Claudi Chabrotí, tresorer del CAOC occità; i finalment d’Enric Garriga Trullols. Per acabar l’acte es cantaren els himnes català i occità.

Davant l’Ajuntament es féu un altre acte i en aquest cas fou Teofil Digoudé i el president Marcel Baiche els que feren els discursos.

Després es celebrà una missa oficiada pel monjo de Montserrat, Dom Hildebrant Miret, i per Mn. Maurici Tourrent, de Montferrier. L’homilia en català la féu el monjo de Montserrat i al final es cantà el Virolai en honor de la Moreneta, que tot l’any està a l’altar major, ofrena feta fa temps pel monestir de Montserrat i portada pel CAOC.

A la plaça de l’església, que està en obres de reforma, es féu un petit recital de música i danses occitanes a càrrec dels nostres amics del CAOC de Foix.

Després de sopar a l’Occitadella i altres llocs, es formà la comitiva amb els acordionistes davant, les banderes i les torxes al mig i els diables, amb la seva pirotècnia al darerra. També hi havia, per primer cop, els fallaires de Bagà amb les seves Fies-faies.

A dalt, al Prat dels Cremats, hi havia força gent i els diables feren una espectacular exhibició de pirotècnia davant la foguera.

El president del CAOC occità, Marcel Baiche, féu un vibrant discurs en occità, que fou molt aplaudit. La festa continuà amb danses i cançons, alternativament pels grallers de la Plaça Nova i els acordionistes del CAOC de Foix.

Al Prat hi havia la sonorització de Ràdio Mediana, també entrepans i begudes i el CAOC oferí un Cremat de Rom, preparat per la mà experta de Jaume Gala.

Un cop acabada la Festa, ens anàrem, la majoria, a dormir als allotjaments de Foix.

L’endemà diumenge ens traslladàrem tots a Mirapeix. A l’Ajuntament ens oferiren una recepció i un aperitiu. L’alcalde adjunt ens féu un bonic discurs en occità i Bernat Duthil un altre.

Visitàrem una mica el bonic poble. A la plaça, els grallers feren un petit concert. Un regidor de l’ajuntament els parlà de participar a la festa de Mirapeix.

Ens anàrem a dinar al Fogal de Foix i després a Barcelona, pel mateix camí de Carcassona.

El 13 havia resultat un bon número i els assistents estàvem molt contents.


Enric Garriga Trullols
23/06/1991

MEMÒRIA ROCAMADOR. VIATGE DE PENTECOSTA

VISITA LESINHAN

VISITA LESINHAN
ABADIA LAGRASSA
ABADIA FONTFREDA

De Barcelona sortí un autocar amb 49 persones, a les 6’50, amb un retard de 20 minuts atribuïble a l’empresa d’autocars, car no arribà a l’hora concretada. També hi anà, directament des de Pineda de Mar, l’occità Bernat Vernhièras.

Entre els assistents hi havia el pare H. Miret, de Montserrat i Hélène Beaulieu, del Quebec (Canadà).

Tan bon punt s’arribà a Lesinhan fórem acollits pels occitans al Museu del Vi i de la Vinya, que es visita en totes les seves dependències. Sérgi Granièr, delegat del CAOC a Narbona, traduí totes les explicacions a l’occità. Acabada la visita, Enric Garriga Trullols lliurà als responsables del Museu les versions al català i a l’occità de tota la publicitat i els catàlegs del Museu (que fins ara només tenien en francès i castellà) perquè els puguin donar als catalans i occitans que el visitin. Fou una sorpresa molt agraïda, car s’havien entristit pel fet de no poder donar-nos escrits en català del museu.

A continuació ens traslladàrem al jardí públic, on hi ha el monument a Josèp Anglade. Ens hi esperaven l’alcalde i cinc regidors de Lesinhan, així com d’altres amics i simpatitzants. Després d’engalanar el monument amb les banderes occitana i catalana, es procedí a l’ofrena floral per part de dues catalanes joves, Anna Espriu i Olga Rodríguez. L’ofrena consistia en un gran coixí de flors grogues i roges que formaven la bandera catalana.

A continuació es feren tres discursos, tots tres en occità. El primer de l’alcalde adjunt Ricard Alonso, el segon d’Enric Garriga Trullols i el darrer de Sèrgi Granièr, de Narbona. Totes les referències històriques eren sobre les activitats de Josèp Anglade i sobre les relacions catalano-occitanes.

Acabat aquest acte anàrem tots plegats a l’Ostal Gibert, que és el Centre Cultural de Lesinhan, on l’Ajuntament oferí una recepció i un aperitiu a tots els catalans i occitans.

Finalment anàrem al Restaurant per a dinar. Presidien la taula Luciana Larroudé, de l’Ajuntament, i la seva germana Clotilde; i el monjo de Montserrat, Dom Hildebrand Miret; l’exsenador Josep Rahola i la seva esposa Montserrat Estrada; Enric Garriga Trullols i l’occità Bernat Vernhièras. Ja des de bon començament del dinar, Robèrt Tortosa, occità de Sijan, ens acompanyà amb el seu acordió, interpretant melodies occitanes. No era encara acabat l’exquisit i gastronòmic àpat, quan ja els joves i no joves comensals dansaven al mig de la sala menjador, al ritme dels acordionistes Robèrt Tortosa (occità) i Jordi Sagué (català).

Malgrat que la festa s’hauria pogut perllongar força més de temps, atès el bon acolliment, per part dels comensals, de la iniciativa musical de Robèrt Tortosa, calgué parar les danses i la música per manca de temps, ja que el programa pendent ho exigia.

Robèrt Tortosa ens invità a fer una vetllada a Sijan i allà la podrem fer força més llarga, en una data encara no determinada.

Després de dinar anàrem amb l’autocar fins l’Abadia de Lagrassa, que vam visitar en la seva totalitat. Les traduccions del francès a l’occità les feia Sèrgi Granier. El conjunt de l’abadia és ara visitable en la seva totalitat, perquè s’ha unificat el servei de visites de les dues parts en què quedà dividida la propietat durant 200 anys.

Es visità unicament l’Abadia i per manca de temps no es visitaren la resta de monuments del poble de Lagrassa, però en veiérem la perspectiva del seu conjunt. A la sortida de l’Abadia, el temps inestable ens jugà una mala passada en ploure 10 minuts, en el moment que èrem en camí per a cercar l’autocar.

Eren dos quarts de set del vespre quan arribàrem a l’Abadia de Fontfreda. La visita fou feta en català, per un guia de la Catalunya del Nord. Valia la pena exposar-nos d’arribar tard a Barcelona i acabar tot el programa previst, car Fontfreda és un conjunt monumental de primer ordre. Un cop visitat, encara veiérem, per primer cop, la rosaleda de l’Abadia, que està en el primer any de vida i que ningú dels presents l’havia visitat abans.

Ens acomiadàrem dels nostres amics occitans i emprenguérem el viatge a Barcelona, on s’arribà a dos quarts de dotze de la nit. Més tard de l’hora prevista, no per culpa del trànsit, sinó de l’extens programa.

Durant el viatge els joves del CAOC animaren l’autocar amb un “programa” de ràdio i de música, a càrrec de Jordi Sagué, Frederic Ricart i Anna Vallès, que agradà molt als assistents.

A Barcelona havia plogut tot el dia i nosaltres havíem tingut bon sol, amb l’excepció del petit ruixat a la sortida de Lagrassa.

Tothom quedà molt content i satisfet.

Agraïm les col•laboracions de Sèrgi Granièr, de l’Ajuntament de Lesinhan, de Luciana Larroudé, de Robèrt Tortosa, dels joves del CAOC i de tots els acompanyants entre els quals destaquem el pare H. Miret, de Montserrat i Josep Rahola, etc.

Cal dir també que el viatge fou a causa d’una suggerència de Miquel Canal, de Lesinhan, l’any passat.

E. G. T.
1/5/91

MEMÒRIA XXVI AMASSADA CONJUNTA DEL CAOC

MEMÒRIA EXCURSIÓ A NIMES I A LA CAMARGA

27-28 octubre 1990

Hi havia el compromís amb els occitans de Nimes, que trobàrem a València els dies 2/3/4 de juny de 1990, de fer una visita a Nimes i a la Camarga.

El dissabte 27 d’octubre del 1990, sortí, a les 6 del matí, de Barcelona, un autocar amb socis i simpatitzants del CAOC i que arribàrem a les 12 a la sortida Nimes-Oest de l’Autopista mitja hora abans de la prevista. Vingueren els occitans a donar-nos la benvinguda (Jòrdi Peladan i Agnès Lobier) i també ens donaren a cadascú un complet dossier amb el programa elaborat per ells i d’altres informacions sobre Nimes i la Camarga. Ens acompanyaren a l’Hotel i després al Restaurant a dinar.

A continuació pujarem tots a l’autocar que ens traslladà a la part més alta de Nimes, a prop de la Torre Magna. A partir d’aquest moment la visita de la ciutat antiga es feu a peu. Davant la torre Magna, l’occità Aimat Serre amb un megàfon ens donà les explicacions pertinents sobre el gran monument que teníem davant dels nostres ulls, envoltat d’un gran parc urbà. Des d’allí vam anar descendint cap a la part baixa, tot passant per un cuidat bosc d’arbres centenaris. Des d’allí s’albira un gran i bell panorama sobre Nimes i els entorns. Abandonàrem el parc pels estancs d’aigua del jardí de la Fontana, d’origen romà, d’una majestuositat impressionant i en el que nedaven cignes blancs i ànecs. L’obra actual és del segle XVIII. Seguint una tradició local, en el lloc hi havia diverses parelles de nuvis recent casats, que es feien les fotografies nupcials en un lloc de tanta bellesa.

Es continuà a peu, ja en plena ciutat i Aimat Serre continuà explicant aspectes de les cases nobles, dels carrers i de les places noves i velles.

Finalment un altre cop ens vam incorporar a l’autocar i vàrem visitar la ciutat nova, tot començant per l’estadi, una construcció polivalent i molt moderna. A continuació, vam visitar un H.L.M., que vol dir alguna cosa semblant a bloc de pisos de renda limitada. És evident que els diferents apartaments visitants xocaven molt fort amb la mentalitat dels catalans, pels quals la funcionalitat d’aquest H.L.M., era una cosa quasi incomprensible en raó d’allò que estem habituats.

A l’entorn de les 8 hores del vespre hi hagué una recepció a l’Ajuntament de Nimes. Ens rebé el Tinent alcalde adjunt, Dr. Camille Lapierre. A continuació parlaren Enric Garriga Trullols, Jòrdi Peladan i Josep Rahola. El primer en francès, els dos següents en occità i el darrer en català. Tot sense cap traducció.

Després d’un refrigeri i d’unes fotografies reglamentàries de tot el grup d’occitans i catalans i el tinent alcalde, ens anàrem tots plegats, amb l’autocar, defora de Nimes, a l’Hotel VATEL, que és una escola d’Hosteleria de cinc estrelles de gran renom. Tinguérem una sala reservada per nosaltres sols, amb un ambient i servei de primeríssima qualitat així com un exquisit sopar.

Després de sopar, a la mateixa sala, hi hagué un ball amb música occitana que serví per a confraternitzar catalans i occitans.

Acabada la vetllada ens anàrem a dormir a Nimes a l’hotel molt contents, però amb ganes de descansar, perquè ens havíem llevat molt d’hora.

El diumenge 28 d’octubre sortírem amb l’autocar des de l’hotel de Nimes cap a Saint Gèli (en francès Saint Gilles). Visitàrem el poble, una casa romana (segle XIII) i d’altres edificis antics. Per acabar amb l’església monumental (segles XII-XIII) que es visità detalladament en totes les seves parts, des del triple portal, interior i cripta.

D’allí ja anàrem directament a la Camarga. Els occitans ens van documentar sobre el gran delta del Roine (en francès Rhône, en occità Rose) de la seva flora, dels seus cultius, de la seva ramaderia i dels seus ocells).

Havent arribat amb l’autocar just al lloc dit “La Manada”, vam pujar a un gran remolc estirat per un tractor i ens vam passejar per un tros del delta i vam veure una manada de bous negres vigilada per un guardià vestit a la manera tradicional de la Camarga.

Acabada la visita, dinàrem a l’hostal de “La Manada” després d’un aperitiu.

El dinar aplegava catalans i occitans. Es cantà i es recitaren poesies per part dels occitans entre els quals recordem Agnès Lobier i Lisa Gros. També Enric Garriga Trullols recità dues poesies: “Una nit a la Camarga”, de Josep Maria Guash i “Tot travessant la Provença” de Josep Carner.

El temps es feia curt i anàrem directament a Aigües Mortes que és en direcció a Barcelona i deixàrem per una altra ocasió la visita a les Santes Maries, que era en direcció contrària.

Aigües-Mortes és una població medieval fundada pel rei Sant Lluís, rei de França, al segle XIII i que està envoltada de muralles. Visitàrem la gran Torre de Constança fins la planta superior, des de la que hi ha una gran vista panoràmica de la vila, del mar i de gran part de la Camarga.

Encara hi hagué temps per a visitar un centre d’exposició i venda de productes del país, entre els quals vi, mel, fruites, etc i que ens interessà molt als catalans present que compraren diferents productes de record.

Finalment vingué el moment d’acomiadar-se, dels petons i de les abraçades i de prometre que hi tornarem, per a visitar l’altra Camarga o les muntanyes de les Cevenes i ben segur els amics occitans de Nimes, que des de València fins ara s’han portat tan bé amb els catalans.
Agraïm sincerament totes les atencions que han tingut els Occitans vers nosaltres i especialment Jòrdi Peladan, Agnès Lobier, Aimat Serre, etc.


ASSISTENTS CATALANS de Barcelona

Pasqual BACHETTA
Joaquima BAYARRI
Jordi CARBONELL
Jordi ESTRADA
Montserrat ESTRADA
Santiago ESTRADA
Núria ESTRADÉ
Antoni FERRAGUT
Antònia FERRER
Enric GARRIGA TRULLOLS
Margarida GELABERT
Montserrat GIRALT PORTOLES
Maria Pilar GIRALT PORTOLES
Consol MUXÍ
Francesc OLIVÉ GUILERA
Carme PEÑA
Josep RAHOLA
Jaume RESPALL
Rosa RESPALL
Carme SICART
Joan VINTRO

ASSISTENTS CATALANS de fora de Barcelona

Xavier DOMÈNECH, de Ciutat de Mallorca
Eduard HERRERO BORRÀS, de Granollers
Margarida MOLINA SOLÀS, de Granollers
Antoni MESA, de l’Hospitalet
Montserrat REY, de l’Hospitalet
Carmina MOLONS XIMENOS, de Sabadell
Dolors VILADOT GRAU, de Sabadell
Dolors GODAYOL, de Torelló

OCCITANS DE NIMES

Lobier AGNÈS
Miquèu AGUILERA
Gòrgi GROS
Iveta GROS
Lisa GROS
Joan JASVIE
Alice JOUVE
Jòrdi PELADAN
Miquelina PELADAN
Claudi PRADON
Josiana ROMERA
Aimat SERRE
Abelha SERRE
Joaneta VINCENT
Cristian LAGRAVIERA, de CAVEIRAC