XIII APLEC OCCITANO-CATALÀ DELS FOCS DE SANT JOAN A MONTSEGUR

Els que són supersticiosos amb el número 13 potser no han vingut enguany a Montsegur. Alguns dels que han repetit altres anys tampoc. Però malgrat que el treball suplementari del trasllat del local social del CAOC de Barcelona, que ha coincidit en les dates pròximes a l’Aplec de Montsegur, ens ha privat de fer una més gran publicitat, enguany també s’han aplegat unes 500 persones al Prat dels Cremats i la participació catalana ha augmentat notablement en relació als anys anteriors. La nostra publicitat a Occitània ha estat limitada només al Departament de l’Arieja i als socis i encara amb retard.

El programa, en les seves línies bàsiques, repeteix els esquemes dels altres aplecs anteriors, amb algunes variants.

A les 6h del matí sortí l’autocar del CAOC des de Barcelona, després l’esmorzar a l’Àrea de l’Empordà vam seguir per l’autopista fins a Carcassona i d’allí a Foix. Una part dels catalans foren allotjats a l’Hotel i l’altra part al Fogal Leo Lagrange, on dinàrem tots plegats. Seguidament ens traslladàrem a Montsegur i una extraordinària i insòlita boira (broma) feia impossible la visió a pocs metres de distància i per tant també del castell. Aquesta espesa boira persistí tota la tarda fins que s’esvaí a les 9h del vespre.

El primer acte a Montsegur es féu davant del monument als càtars al Prat dels Cremats. Primer es diposità un ram de flors al monument, ofert per la Secció Occitana del CAOC i lliurat per la jove canadenca Hélène Beaulieu, del Quebec (Canadà). A continuació es feren uns petits discursos per part de Teofil Digoudé, adjunt de l’alcalde de Montsegur, que féu guardar un minut de silenci; un altre per part de Joan-Claudi Chabrotí, tresorer del CAOC occità; i finalment d’Enric Garriga Trullols. Per acabar l’acte es cantaren els himnes català i occità.

Davant l’Ajuntament es féu un altre acte i en aquest cas fou Teofil Digoudé i el president Marcel Baiche els que feren els discursos.

Després es celebrà una missa oficiada pel monjo de Montserrat, Dom Hildebrant Miret, i per Mn. Maurici Tourrent, de Montferrier. L’homilia en català la féu el monjo de Montserrat i al final es cantà el Virolai en honor de la Moreneta, que tot l’any està a l’altar major, ofrena feta fa temps pel monestir de Montserrat i portada pel CAOC.

A la plaça de l’església, que està en obres de reforma, es féu un petit recital de música i danses occitanes a càrrec dels nostres amics del CAOC de Foix.

Després de sopar a l’Occitadella i altres llocs, es formà la comitiva amb els acordionistes davant, les banderes i les torxes al mig i els diables, amb la seva pirotècnia al darerra. També hi havia, per primer cop, els fallaires de Bagà amb les seves Fies-faies.

A dalt, al Prat dels Cremats, hi havia força gent i els diables feren una espectacular exhibició de pirotècnia davant la foguera.

El president del CAOC occità, Marcel Baiche, féu un vibrant discurs en occità, que fou molt aplaudit. La festa continuà amb danses i cançons, alternativament pels grallers de la Plaça Nova i els acordionistes del CAOC de Foix.

Al Prat hi havia la sonorització de Ràdio Mediana, també entrepans i begudes i el CAOC oferí un Cremat de Rom, preparat per la mà experta de Jaume Gala.

Un cop acabada la Festa, ens anàrem, la majoria, a dormir als allotjaments de Foix.

L’endemà diumenge ens traslladàrem tots a Mirapeix. A l’Ajuntament ens oferiren una recepció i un aperitiu. L’alcalde adjunt ens féu un bonic discurs en occità i Bernat Duthil un altre.

Visitàrem una mica el bonic poble. A la plaça, els grallers feren un petit concert. Un regidor de l’ajuntament els parlà de participar a la festa de Mirapeix.

Ens anàrem a dinar al Fogal de Foix i després a Barcelona, pel mateix camí de Carcassona.

El 13 havia resultat un bon número i els assistents estàvem molt contents.


Enric Garriga Trullols
23/06/1991

MEMÒRIA ROCAMADOR. VIATGE DE PENTECOSTA

VISITA LESINHAN

VISITA LESINHAN
ABADIA LAGRASSA
ABADIA FONTFREDA

De Barcelona sortí un autocar amb 49 persones, a les 6’50, amb un retard de 20 minuts atribuïble a l’empresa d’autocars, car no arribà a l’hora concretada. També hi anà, directament des de Pineda de Mar, l’occità Bernat Vernhièras.

Entre els assistents hi havia el pare H. Miret, de Montserrat i Hélène Beaulieu, del Quebec (Canadà).

Tan bon punt s’arribà a Lesinhan fórem acollits pels occitans al Museu del Vi i de la Vinya, que es visita en totes les seves dependències. Sérgi Granièr, delegat del CAOC a Narbona, traduí totes les explicacions a l’occità. Acabada la visita, Enric Garriga Trullols lliurà als responsables del Museu les versions al català i a l’occità de tota la publicitat i els catàlegs del Museu (que fins ara només tenien en francès i castellà) perquè els puguin donar als catalans i occitans que el visitin. Fou una sorpresa molt agraïda, car s’havien entristit pel fet de no poder donar-nos escrits en català del museu.

A continuació ens traslladàrem al jardí públic, on hi ha el monument a Josèp Anglade. Ens hi esperaven l’alcalde i cinc regidors de Lesinhan, així com d’altres amics i simpatitzants. Després d’engalanar el monument amb les banderes occitana i catalana, es procedí a l’ofrena floral per part de dues catalanes joves, Anna Espriu i Olga Rodríguez. L’ofrena consistia en un gran coixí de flors grogues i roges que formaven la bandera catalana.

A continuació es feren tres discursos, tots tres en occità. El primer de l’alcalde adjunt Ricard Alonso, el segon d’Enric Garriga Trullols i el darrer de Sèrgi Granièr, de Narbona. Totes les referències històriques eren sobre les activitats de Josèp Anglade i sobre les relacions catalano-occitanes.

Acabat aquest acte anàrem tots plegats a l’Ostal Gibert, que és el Centre Cultural de Lesinhan, on l’Ajuntament oferí una recepció i un aperitiu a tots els catalans i occitans.

Finalment anàrem al Restaurant per a dinar. Presidien la taula Luciana Larroudé, de l’Ajuntament, i la seva germana Clotilde; i el monjo de Montserrat, Dom Hildebrand Miret; l’exsenador Josep Rahola i la seva esposa Montserrat Estrada; Enric Garriga Trullols i l’occità Bernat Vernhièras. Ja des de bon començament del dinar, Robèrt Tortosa, occità de Sijan, ens acompanyà amb el seu acordió, interpretant melodies occitanes. No era encara acabat l’exquisit i gastronòmic àpat, quan ja els joves i no joves comensals dansaven al mig de la sala menjador, al ritme dels acordionistes Robèrt Tortosa (occità) i Jordi Sagué (català).

Malgrat que la festa s’hauria pogut perllongar força més de temps, atès el bon acolliment, per part dels comensals, de la iniciativa musical de Robèrt Tortosa, calgué parar les danses i la música per manca de temps, ja que el programa pendent ho exigia.

Robèrt Tortosa ens invità a fer una vetllada a Sijan i allà la podrem fer força més llarga, en una data encara no determinada.

Després de dinar anàrem amb l’autocar fins l’Abadia de Lagrassa, que vam visitar en la seva totalitat. Les traduccions del francès a l’occità les feia Sèrgi Granier. El conjunt de l’abadia és ara visitable en la seva totalitat, perquè s’ha unificat el servei de visites de les dues parts en què quedà dividida la propietat durant 200 anys.

Es visità unicament l’Abadia i per manca de temps no es visitaren la resta de monuments del poble de Lagrassa, però en veiérem la perspectiva del seu conjunt. A la sortida de l’Abadia, el temps inestable ens jugà una mala passada en ploure 10 minuts, en el moment que èrem en camí per a cercar l’autocar.

Eren dos quarts de set del vespre quan arribàrem a l’Abadia de Fontfreda. La visita fou feta en català, per un guia de la Catalunya del Nord. Valia la pena exposar-nos d’arribar tard a Barcelona i acabar tot el programa previst, car Fontfreda és un conjunt monumental de primer ordre. Un cop visitat, encara veiérem, per primer cop, la rosaleda de l’Abadia, que està en el primer any de vida i que ningú dels presents l’havia visitat abans.

Ens acomiadàrem dels nostres amics occitans i emprenguérem el viatge a Barcelona, on s’arribà a dos quarts de dotze de la nit. Més tard de l’hora prevista, no per culpa del trànsit, sinó de l’extens programa.

Durant el viatge els joves del CAOC animaren l’autocar amb un “programa” de ràdio i de música, a càrrec de Jordi Sagué, Frederic Ricart i Anna Vallès, que agradà molt als assistents.

A Barcelona havia plogut tot el dia i nosaltres havíem tingut bon sol, amb l’excepció del petit ruixat a la sortida de Lagrassa.

Tothom quedà molt content i satisfet.

Agraïm les col•laboracions de Sèrgi Granièr, de l’Ajuntament de Lesinhan, de Luciana Larroudé, de Robèrt Tortosa, dels joves del CAOC i de tots els acompanyants entre els quals destaquem el pare H. Miret, de Montserrat i Josep Rahola, etc.

Cal dir també que el viatge fou a causa d’una suggerència de Miquel Canal, de Lesinhan, l’any passat.

E. G. T.
1/5/91

MEMÒRIA XXVI AMASSADA CONJUNTA DEL CAOC

MEMÒRIA EXCURSIÓ A NIMES I A LA CAMARGA

27-28 octubre 1990

Hi havia el compromís amb els occitans de Nimes, que trobàrem a València els dies 2/3/4 de juny de 1990, de fer una visita a Nimes i a la Camarga.

El dissabte 27 d’octubre del 1990, sortí, a les 6 del matí, de Barcelona, un autocar amb socis i simpatitzants del CAOC i que arribàrem a les 12 a la sortida Nimes-Oest de l’Autopista mitja hora abans de la prevista. Vingueren els occitans a donar-nos la benvinguda (Jòrdi Peladan i Agnès Lobier) i també ens donaren a cadascú un complet dossier amb el programa elaborat per ells i d’altres informacions sobre Nimes i la Camarga. Ens acompanyaren a l’Hotel i després al Restaurant a dinar.

A continuació pujarem tots a l’autocar que ens traslladà a la part més alta de Nimes, a prop de la Torre Magna. A partir d’aquest moment la visita de la ciutat antiga es feu a peu. Davant la torre Magna, l’occità Aimat Serre amb un megàfon ens donà les explicacions pertinents sobre el gran monument que teníem davant dels nostres ulls, envoltat d’un gran parc urbà. Des d’allí vam anar descendint cap a la part baixa, tot passant per un cuidat bosc d’arbres centenaris. Des d’allí s’albira un gran i bell panorama sobre Nimes i els entorns. Abandonàrem el parc pels estancs d’aigua del jardí de la Fontana, d’origen romà, d’una majestuositat impressionant i en el que nedaven cignes blancs i ànecs. L’obra actual és del segle XVIII. Seguint una tradició local, en el lloc hi havia diverses parelles de nuvis recent casats, que es feien les fotografies nupcials en un lloc de tanta bellesa.

Es continuà a peu, ja en plena ciutat i Aimat Serre continuà explicant aspectes de les cases nobles, dels carrers i de les places noves i velles.

Finalment un altre cop ens vam incorporar a l’autocar i vàrem visitar la ciutat nova, tot començant per l’estadi, una construcció polivalent i molt moderna. A continuació, vam visitar un H.L.M., que vol dir alguna cosa semblant a bloc de pisos de renda limitada. És evident que els diferents apartaments visitants xocaven molt fort amb la mentalitat dels catalans, pels quals la funcionalitat d’aquest H.L.M., era una cosa quasi incomprensible en raó d’allò que estem habituats.

A l’entorn de les 8 hores del vespre hi hagué una recepció a l’Ajuntament de Nimes. Ens rebé el Tinent alcalde adjunt, Dr. Camille Lapierre. A continuació parlaren Enric Garriga Trullols, Jòrdi Peladan i Josep Rahola. El primer en francès, els dos següents en occità i el darrer en català. Tot sense cap traducció.

Després d’un refrigeri i d’unes fotografies reglamentàries de tot el grup d’occitans i catalans i el tinent alcalde, ens anàrem tots plegats, amb l’autocar, defora de Nimes, a l’Hotel VATEL, que és una escola d’Hosteleria de cinc estrelles de gran renom. Tinguérem una sala reservada per nosaltres sols, amb un ambient i servei de primeríssima qualitat així com un exquisit sopar.

Després de sopar, a la mateixa sala, hi hagué un ball amb música occitana que serví per a confraternitzar catalans i occitans.

Acabada la vetllada ens anàrem a dormir a Nimes a l’hotel molt contents, però amb ganes de descansar, perquè ens havíem llevat molt d’hora.

El diumenge 28 d’octubre sortírem amb l’autocar des de l’hotel de Nimes cap a Saint Gèli (en francès Saint Gilles). Visitàrem el poble, una casa romana (segle XIII) i d’altres edificis antics. Per acabar amb l’església monumental (segles XII-XIII) que es visità detalladament en totes les seves parts, des del triple portal, interior i cripta.

D’allí ja anàrem directament a la Camarga. Els occitans ens van documentar sobre el gran delta del Roine (en francès Rhône, en occità Rose) de la seva flora, dels seus cultius, de la seva ramaderia i dels seus ocells).

Havent arribat amb l’autocar just al lloc dit “La Manada”, vam pujar a un gran remolc estirat per un tractor i ens vam passejar per un tros del delta i vam veure una manada de bous negres vigilada per un guardià vestit a la manera tradicional de la Camarga.

Acabada la visita, dinàrem a l’hostal de “La Manada” després d’un aperitiu.

El dinar aplegava catalans i occitans. Es cantà i es recitaren poesies per part dels occitans entre els quals recordem Agnès Lobier i Lisa Gros. També Enric Garriga Trullols recità dues poesies: “Una nit a la Camarga”, de Josep Maria Guash i “Tot travessant la Provença” de Josep Carner.

El temps es feia curt i anàrem directament a Aigües Mortes que és en direcció a Barcelona i deixàrem per una altra ocasió la visita a les Santes Maries, que era en direcció contrària.

Aigües-Mortes és una població medieval fundada pel rei Sant Lluís, rei de França, al segle XIII i que està envoltada de muralles. Visitàrem la gran Torre de Constança fins la planta superior, des de la que hi ha una gran vista panoràmica de la vila, del mar i de gran part de la Camarga.

Encara hi hagué temps per a visitar un centre d’exposició i venda de productes del país, entre els quals vi, mel, fruites, etc i que ens interessà molt als catalans present que compraren diferents productes de record.

Finalment vingué el moment d’acomiadar-se, dels petons i de les abraçades i de prometre que hi tornarem, per a visitar l’altra Camarga o les muntanyes de les Cevenes i ben segur els amics occitans de Nimes, que des de València fins ara s’han portat tan bé amb els catalans.
Agraïm sincerament totes les atencions que han tingut els Occitans vers nosaltres i especialment Jòrdi Peladan, Agnès Lobier, Aimat Serre, etc.


ASSISTENTS CATALANS de Barcelona

Pasqual BACHETTA
Joaquima BAYARRI
Jordi CARBONELL
Jordi ESTRADA
Montserrat ESTRADA
Santiago ESTRADA
Núria ESTRADÉ
Antoni FERRAGUT
Antònia FERRER
Enric GARRIGA TRULLOLS
Margarida GELABERT
Montserrat GIRALT PORTOLES
Maria Pilar GIRALT PORTOLES
Consol MUXÍ
Francesc OLIVÉ GUILERA
Carme PEÑA
Josep RAHOLA
Jaume RESPALL
Rosa RESPALL
Carme SICART
Joan VINTRO

ASSISTENTS CATALANS de fora de Barcelona

Xavier DOMÈNECH, de Ciutat de Mallorca
Eduard HERRERO BORRÀS, de Granollers
Margarida MOLINA SOLÀS, de Granollers
Antoni MESA, de l’Hospitalet
Montserrat REY, de l’Hospitalet
Carmina MOLONS XIMENOS, de Sabadell
Dolors VILADOT GRAU, de Sabadell
Dolors GODAYOL, de Torelló

OCCITANS DE NIMES

Lobier AGNÈS
Miquèu AGUILERA
Gòrgi GROS
Iveta GROS
Lisa GROS
Joan JASVIE
Alice JOUVE
Jòrdi PELADAN
Miquelina PELADAN
Claudi PRADON
Josiana ROMERA
Aimat SERRE
Abelha SERRE
Joaneta VINCENT
Cristian LAGRAVIERA, de CAVEIRAC

MEMÒRIA XII APLEC CATALANO-OCCITÀ DELS FOCS DE SANT JOAN A MONTSEGUR

MEMÒRIA JORNADA CATALANO-OCCITANA A CARCASSONA

El diumenge 27 de maig del 1990, a les 7’30 del mati, sortí un autocar amb 56 persones des de Barcelona, en direcció a Carcassona.

(Després del viatge a Bordeus, un cop més, hi hagué un nou encontre amb els lladres. Abans de partir l’autocar fou robada una bossa de dona a l’interior. Però aquest cop es pogué recuperar perquè se’l perseguí quan abandonava l’autocar).

Després d’esmorzar, a l’Àrea de l’Empordà, ens dirigirem a la Cava Cooperativa de Ribauta, després de sortir a Lesinhan i abans d’arribar a Lagrassa.

Ens esperaven a l’entrada un grup d’occitans i dues nenes vestides a la manera tradicional, així com un periodista de “La Dépêche” que ens féu unes fotografies darrera la bandera catalana.

A l’interior de la Cooperativa, Joan Vialada, President de la Cooperativa, i conegut líder de les lluites occitanes vitivinícoles, ens donà la benvinguda en català. A continuació, en occità, ens féu un discurs sobre temes diversos, com les relacions catalano-occitanes, el Mercat Comú, el TGV, les fronteres estatals, la Catalunya del Nord, etc. i el vi.

A continuació, el Director de la Cava Cooperativa, Roland Vilalta, féu una dissertació en català sobre l’elaboració del vi i sobre les noves tècniques, algunes d’elles molt avançades, des del punt de vista ecològic, com l’elaboració a partir d’un raïm sense adobs químics.

Molts catalans, després de la degustació, compraren botelles de vi.

Entre els occitans hi havia Benjamí de JERKOWSKY, nascut a l’Algèria, resident a París, fill de pare rus i de mare corsa, que ara té una segona residència a RIBAUTA i que parla occità correctament i que els catalans coneixem de l’Escoòla Occitana d’Estiu. Em digué que li havia agradat oïr parlar en occità el seu amic Joan Vialada.

Després anàrem a Carcassona. A la porta de l’Ajuntament, ja ens esperaven un grup d’occitans.

La recepció especial, que havia preparat l’Ajuntament de Carcassona pels catalans i occitans, malgrat ser diumenge, demostra un cop més l’interès creixent vers Catalunya.

La sala de recepció s’engalanà amb les banderes catalana i occitana.
Donà la benvinguda als catalans la consellera municipal Maria Teresa WEISSER, que és alsaciana. Com que no és del país, parlà en francès i fou traduïda per Mirelha Braç, de l’IEO. Digué que comprenia el cas català. Un país dividit per una frontera i el Pirineu. Semblant al cas del seu país, Alsàcia, dividit per una altra frontera i el Rin. Desitjà un apropament dels dos pobles, units per la mateixa cultura, en la nova Europa de demà.

A continuació parlà Robèrt TORTOSA, de SIJAN, President de la Secció de l’Aude de l’Institut d’Estudis Occitans (IEO). Parlà en català i occità i donà també la benvinguda i afirmà que la capital dels occitans és Barcelona i no París, que queda molt lluny.

A continuació parlà Joan-Claudi CHABROTÍ, de PRADETAS (09), tresorer del CAOC occità, que es referí a la nova etapa de relacions comercials entre catalans i occitans, que no es poden fer en francès o castellà, sinó en occità i català.

Finalment parlà Enric Garriga Trullols, secretari del CAOC català, que donà les gràcies a la representant de l’alcalde, a qui lliurà un llibre d’obsequi sobre GAUDÍ.

Després recordà que altres personalitats occitanes havien també manifestat que Barcelona és la capital natural d’Occitània.

Després d’un refrigeri, que ens oferí l’Ajuntament de Carcassona, es partí, amb la companyia dels occitans, cap al restaurant, on es reuniren 67 persones. L’àpat resultà del gust de tothom i tot seguit anàrem a la ciutat antiga de Carcassona, envoltada per una doble anella de muralles.

La visita fou en occità íntegrament, a cura del guia Josep Dovettó i durà prop de 2 hores.

Encara, un cop acabada, anàrem a visitar la catedral gòtica i romànica, que impressionà els catalans per les seves característiques, especialment els grans vitralls del presbiteri.

Sortíem amb retard, però valia la pena veure tanta meravella històrica.

S’arribà a Barcelona cap a les 11h. de la nit i tothom quedà molt content per tot el conjunt del viatge.

Més encara, quan ens assabentàrem que a Barcelona plogué força tot el diumenge i en canvi a Carcassona gaudirem d’un dia especialment bo i un sol esplèndid.

Agraïm especialment Alan Roch que preparà tot el programa del viatge de Carcassona. Als amics Joan-Claudi Ossens i Mirelha Braç que es feren càrrec de l’expedició dels catalans. També Robèrt Tortosa per la seva representació de l’IEO, així com Joan Vialada, president de la Cooperativa de Ribauta i a tots els amics occitans que volgueren compartir amb nosaltres una jornada d’amistat a Carcassona. Igualment agraïm l’Ajuntament de Carcassona per la recepció oferta en diumenge als catalans i occitans.

E.G.T.

ALGUNS ASSISTENTS OCCITANS

Joan-Claudi OSSENS, de CARCASSONA
Mirelha BRAÇ, d’ARZENS (11)
Alan ROCH, de CARCASSONA
Robèrt TORTOSA, de SIJAN (11)
Andrea TORTOSA, de SIJAN (11)
Josep DOVETTO, de CARCASSONA
Monica DOVETTO, de CARCASSONA
Joan-Claudi CHABROTÍ, de PRADETAS (09)
Patrici PUJADA, de PAMIAS (09)
Benjamí JERKOWSKI, de RIBAUTA (11)
Josèp VIALADA, de RIBAUTA (11)
Roland VILALTA, de RIBAUTA (11)
Isabel VILALTA, de RIBAUTA (11)
Virgínia VILALTA, de RIBAUTA (de 3 anys)
Irene VILALTA, de RIBAUTA (d’1 any i mig)

OFICIALS

Maria Teresa WEISSER, de l’Ajuntament de CARCASSONA

ALGUNS ASSISTENTS CATALANS

Margarida ALBAREDA
Joan ALCARAZ
Carme ALIUS
Núria ARAGONÈS
Maria BADIA CLARET
Francesc BARNADELL
Joan BARRERA
Mercè CALVET
Maria PATROCINI CAPSADA
Jordi CARBONELL
Teresa CASTILLO BIGUERA
Celdònia CLARET PRAT
Antoni CUNILLERA
Joana ESTEVE
Santiago ESTRADA
Jordi ESTRADA
Núria ESTRADE
Antoni FERRAGUT
Antònia FERRER RIBÓ
Enric GARRIGA TRULLOLS
Núria GARRIGA TRULLOLS
Margarida GELABERT
Maria A. GINES SUCH
Antònia GUIX
Mariona HERNANDEZ ROIG
Elisa IZARD
Dora IZQUIERDO
Carles MARTIN SUSANY
Montserrat MAURI
Maria-Amor MENDEZ
Cassandra MESTRE
Consol MUXÍ
Salvador ORIOL
Eduard PALANQUES
Amor PARADELL
Joan PARERA
Carme PEÑA
Carles PUIG
Frederic RICART SEGARRA
Núria RIPOLL
Isabel ROIG
Elvira RUSCALLEDA
Paco SALVÀ
Ramona SANFELIU
Esperança SANCHO
Arcàdia SANS
Martí SAURI
Joan SERRADELL
Carme SICART
Maria Teresa SOBERANA
Elvira SURIÑACH
Esperança TAMES
Joan VINTRÓ
Jaume VIVÓ
Lluïsa CALSAPEU, de MATARÓ
Maria Dolors CASTELLA, de PREMIÀ
Antònia SALA CLARET, de VIC
JORDI VILAMALA, de VIC