diumenge, 10 d’abril del 1988
diumenge, 6 de març del 1988
MEMÒRIA PLANTAR UN PI DE DUES BRANQUES A MONTSEGUR
Els dies 5 i 6 de març de 1988 es celebraren a Foix i a Montsegur uns actes de fraternització catalano-occitana en motiu de plantar un Pi de Dues Branques com a símbol de dos pobles amb una mateixa cultura.
El dissabte 5 de març, l’Ajuntament de Berga, transportà a Montsegur un Pi de Dues Branques, de 4 metres d’altura, que regalà a l’Ajuntament de Montsegur. El viatge fou molt difícil ja que una intensa nevada retardà alguns dies aquest transport camió-grua. L’estat del coll de Puimorens i les carreteres d’accés a Montsegur feren molt dificultosa l’operació i privà a alguns d’arribar-hi a temps.
El Consell General del Departament de l’Arieja, envià dues màquines llevaneus per a netejar la gran quantitat de neu que hi havia entre Lavelanet i Montsegur. Aquesta intervenció fou essencial per permetre el diumenge 6 de març el pas de 300 catalans, que amb 5 autocars i molts cotxes particulars (que procedien majoritàriament de Barcelona, Berga, Folgueroles i Lleida) poguessin arribar –equipats amb cadenes- a Montsegur. Però al poble de Montsegur la neu no s’havia retirat dels carrers i les relliscades i caigudes eren freqüents.
Primer es celebrà una missa concelebrada pel Prior del Monestir del Lluc (Mallorca), Ramon Ballester; pel Pare Hildebrand Miret, del Monestir de Montserrat i per Mn. Maurici Torrent, capellà de Montsegur i de Montferrier. La missa es féu en català i occità. Els cants eren a càrrec de la Coral Catalana La Guineu, de Barcelona, i per la coral occitana de Belestar, poble pròxim a Montsegur. La qualitat d’ambdues corals sorprengué molt agradablement a la gran quantitat d’assistents, que ompliren el temple i amb gran quantitat gent dreta per manca de seients.
Les dues lectures de la missa foren llegides respectivament per Joan Amorós, President del CAOC català i per Núria Garriga Trullols, i traduïdes a l’occità pel President del CAOC occità, Gilabèrt Narioo, de Pau. S’acabà la celebració amb el cant del Virolai que cantà tothom amb les corals.
Després hi hagué un acte de recepció a l’Ajuntament i l’alcalde de Berga oferí a l’Ajuntament de Montsegur, el Pi de les Dues Branques, un monòlit de pedra commemoratiu amb la inscripció de la donació i una altra placa que l’alcalde de Montsegur agraí, alhora que lamentava que l’intensa nevada obligués a ajornar per alguns dies l’acte de plantar el Pi.
A continuació, parlaren alguns dels molts presents per aquest ordre:
- Agustí Ferrer, Alcalde de Berga.
- Pilar Busquets Medan, Diputada per CDC, de la Vall d’Aran.
- Francesc Vernet, Diputat per CDC, del Masroig (Principat de Catalunya).
- Marçal Casanovas, Diputat per ERC, d’Olot.
- Jordi Camps, Diputat per CDC, de Berga.
- Mr. Pitrà, Alcalde de Malhana (Maiano), Provença. Poble natal del poeta Mistral.
- Miquel Masramon, Alcalde de Folgueroles (Osona). Poble natal del poeta Verdaguer.
- Pèire Pessamessa, Alcalde de Buòus (Provença).
- Joan-Claudi Chabrouty, Alcalde de Pradetas (Arièja, Foix).
- Gustau Alirol, Alcalde de Sant Hostien (Alvèrnia) i president del Partit Occità.
- David Arneodo, de Comboscuro, representant de les Valls Occitanes d’Itàlia.
- Gui Senges, representant de l’Institut d’Estudis Occitans de Tolosa.
- Ramon Ballester, Prior del Monestir del Lluc (Mallorca).
- Hildebrand Miret, Monjo de Montserrat (Principat de Catalunya).
- Vicenç Manyés, representant del CAOC a València.
- Joan Amorós, de Barcelona, president del CAOC català.
- Joan-Pèire Laval, de Narbona, periodista, membre del Partit Occità i vice-president del CAOC.
- Portaveu dels estudiants de l’Institut Blanquerna, de Barcelona.
- Gilabert Narioo, de Pau, President del CAOC occità.
Tots els discursos foren fets en occità o català. És impossible transcriure’ls tots, però els podem facilitar a les persones interessades. Cal destacar que la diputada Pilar Busquets parlà en occità (aranès) i digué que Occitània no és morta i que com Catalunya i la Vall d’Aran, també viurà i renaixerà i que els aranesos hi ajudaran. El discurs de l’Alcalde de Maiano, en provençal, fou emotiu pels catalans igual que el de l’alcalde de Folgueroles. Sorprengué la bona dicció provençal de David Arneodo, de les Valls Occitanes d’Itàlia, on la llengua és ben viva. Diversos oradors feren discursos de reivindicació i el President del CAOC occità, que clogué la sessió, feu un discurs molt ponderat però reclamà enèrgicament iguals drets per la llengua occitana, com els que té el francès.
Tost els oradors foren presentats pel secretari del CAOC català, Enric Garriga Trullols, el qual recordà, al final dels parlaments, que els actes havien estat possibles gràcies a la col•laboració de l’equip del CAOC a Foix, presidit per Daniela Busí, a la qual expressà el més sentit agraïment pel seu eficaç treball. A continuació, hi hagué un aperitiu ofert pel CAOC català.
Entre els assistents destacats que no parlaren podem recordar-ne alguns:
- Joan Miquel Caux, Alcalde de Lavelanet i Conseller General de l’Arièja.
- Jordi Castelló Salla, tinent d’alcalde de Lleida.
- Joan-Claudi Jordana, tinent d’alcalde de Lavelanet.
- Josep Rahola, de Girona, ex-senador d’ERC.
- Josep Maria Boya, director Museu de Vielha (Val d’Aran).
- Benet Vilajoana, regidor municipal de Berga.
- Ramon Mascaró Santacreu, regidor municipal de Berga.
- Dolors Santacreu Soler, regidor de Cultura de Berga.
- Pere del Amo Fernández, regidor municipal de Berga.
- Òscar Fernández-Pola, regidor municipal de Berga.
- Artemi Boixaderas Oliveras, regidor municipal de Berga.
- Daniela Busí, de Foix, organitzadora de les jornades per part occitana.
- Armand Samsó, de Salses, promotor de la Porta Catalana.
- Fernand Coste, President Oficina de Turisme de Montsegur.
- Sèrgi Granier, de Narbona, periodista.
- Dolors Lafitte, de Piera (Catalunya), cantant catalana.
- Maria Clara Viguier, investigadora Universitat de Tolosa.
- Jaume Auqué Palau, secretari de l’Ajuntament de Lleida.
- Anna Laulanie, delegada del CAOC de Bordeus.
- Domenge Labit, de Bordeus, portador de la terra gascona.
- Àngel Casdevall Dodas, tinent d’alcalde de Folgueroles.
- Joan Begara, conseller de cultura de Folgueroles.
- Jaume Soler Carasol, conseller de serveis de Folgueroles.
Tots els assistents, amb els autocars i els diferents vehicles, tornaren a Foix. Després de dinar, al Centre Cultural, partiren els diferents autocars de Berga, Barcelona i Folgueroles. El de Lleida ja havia partit abans.
Dins de pocs dies, una nova delegació plantarà el Pi definitivament, un cop el terreny triat sigui lliure de la neu que el cobreix.
Les festes resultaren molt simpàtiques i interessants per a tots els assistents. Però algunes persones no hi pogueren arribar a causa de la neu a les carreteres.
A Montsegur, el castell i el poble oferien un gran espectacle inèdit pel CAOC, que sempre hi fa els aplecs de Sant Joan al mes de juny. Aleshores, hi ha uns prats verds i brillants i el poble es mostra meravellós amb les seves teulades vermelles, com si fos un pessebre. Ara, tot és blanc, però la gent jove, que era majoritària, en quedà entusiasmada.
En breu hi tornarem, perquè aquest Pi de Dues Branques ha de viure i s’ha de fer fort i gran.
Montsegur, 6 de març de 1988
Vist-i-plau:
JOAN AMORÓS ENRIC GARRIGA TRULLOLS
President del CAOC Secretari del CAOC
- Secció Catalana- - Secció Catalana-
El dissabte 5 de març, l’Ajuntament de Berga, transportà a Montsegur un Pi de Dues Branques, de 4 metres d’altura, que regalà a l’Ajuntament de Montsegur. El viatge fou molt difícil ja que una intensa nevada retardà alguns dies aquest transport camió-grua. L’estat del coll de Puimorens i les carreteres d’accés a Montsegur feren molt dificultosa l’operació i privà a alguns d’arribar-hi a temps.
El Consell General del Departament de l’Arieja, envià dues màquines llevaneus per a netejar la gran quantitat de neu que hi havia entre Lavelanet i Montsegur. Aquesta intervenció fou essencial per permetre el diumenge 6 de març el pas de 300 catalans, que amb 5 autocars i molts cotxes particulars (que procedien majoritàriament de Barcelona, Berga, Folgueroles i Lleida) poguessin arribar –equipats amb cadenes- a Montsegur. Però al poble de Montsegur la neu no s’havia retirat dels carrers i les relliscades i caigudes eren freqüents.
Primer es celebrà una missa concelebrada pel Prior del Monestir del Lluc (Mallorca), Ramon Ballester; pel Pare Hildebrand Miret, del Monestir de Montserrat i per Mn. Maurici Torrent, capellà de Montsegur i de Montferrier. La missa es féu en català i occità. Els cants eren a càrrec de la Coral Catalana La Guineu, de Barcelona, i per la coral occitana de Belestar, poble pròxim a Montsegur. La qualitat d’ambdues corals sorprengué molt agradablement a la gran quantitat d’assistents, que ompliren el temple i amb gran quantitat gent dreta per manca de seients.
Les dues lectures de la missa foren llegides respectivament per Joan Amorós, President del CAOC català i per Núria Garriga Trullols, i traduïdes a l’occità pel President del CAOC occità, Gilabèrt Narioo, de Pau. S’acabà la celebració amb el cant del Virolai que cantà tothom amb les corals.
Després hi hagué un acte de recepció a l’Ajuntament i l’alcalde de Berga oferí a l’Ajuntament de Montsegur, el Pi de les Dues Branques, un monòlit de pedra commemoratiu amb la inscripció de la donació i una altra placa que l’alcalde de Montsegur agraí, alhora que lamentava que l’intensa nevada obligués a ajornar per alguns dies l’acte de plantar el Pi.
A continuació, parlaren alguns dels molts presents per aquest ordre:
- Agustí Ferrer, Alcalde de Berga.
- Pilar Busquets Medan, Diputada per CDC, de la Vall d’Aran.
- Francesc Vernet, Diputat per CDC, del Masroig (Principat de Catalunya).
- Marçal Casanovas, Diputat per ERC, d’Olot.
- Jordi Camps, Diputat per CDC, de Berga.
- Mr. Pitrà, Alcalde de Malhana (Maiano), Provença. Poble natal del poeta Mistral.
- Miquel Masramon, Alcalde de Folgueroles (Osona). Poble natal del poeta Verdaguer.
- Pèire Pessamessa, Alcalde de Buòus (Provença).
- Joan-Claudi Chabrouty, Alcalde de Pradetas (Arièja, Foix).
- Gustau Alirol, Alcalde de Sant Hostien (Alvèrnia) i president del Partit Occità.
- David Arneodo, de Comboscuro, representant de les Valls Occitanes d’Itàlia.
- Gui Senges, representant de l’Institut d’Estudis Occitans de Tolosa.
- Ramon Ballester, Prior del Monestir del Lluc (Mallorca).
- Hildebrand Miret, Monjo de Montserrat (Principat de Catalunya).
- Vicenç Manyés, representant del CAOC a València.
- Joan Amorós, de Barcelona, president del CAOC català.
- Joan-Pèire Laval, de Narbona, periodista, membre del Partit Occità i vice-president del CAOC.
- Portaveu dels estudiants de l’Institut Blanquerna, de Barcelona.
- Gilabert Narioo, de Pau, President del CAOC occità.
Tots els discursos foren fets en occità o català. És impossible transcriure’ls tots, però els podem facilitar a les persones interessades. Cal destacar que la diputada Pilar Busquets parlà en occità (aranès) i digué que Occitània no és morta i que com Catalunya i la Vall d’Aran, també viurà i renaixerà i que els aranesos hi ajudaran. El discurs de l’Alcalde de Maiano, en provençal, fou emotiu pels catalans igual que el de l’alcalde de Folgueroles. Sorprengué la bona dicció provençal de David Arneodo, de les Valls Occitanes d’Itàlia, on la llengua és ben viva. Diversos oradors feren discursos de reivindicació i el President del CAOC occità, que clogué la sessió, feu un discurs molt ponderat però reclamà enèrgicament iguals drets per la llengua occitana, com els que té el francès.
Tost els oradors foren presentats pel secretari del CAOC català, Enric Garriga Trullols, el qual recordà, al final dels parlaments, que els actes havien estat possibles gràcies a la col•laboració de l’equip del CAOC a Foix, presidit per Daniela Busí, a la qual expressà el més sentit agraïment pel seu eficaç treball. A continuació, hi hagué un aperitiu ofert pel CAOC català.
Entre els assistents destacats que no parlaren podem recordar-ne alguns:
- Joan Miquel Caux, Alcalde de Lavelanet i Conseller General de l’Arièja.
- Jordi Castelló Salla, tinent d’alcalde de Lleida.
- Joan-Claudi Jordana, tinent d’alcalde de Lavelanet.
- Josep Rahola, de Girona, ex-senador d’ERC.
- Josep Maria Boya, director Museu de Vielha (Val d’Aran).
- Benet Vilajoana, regidor municipal de Berga.
- Ramon Mascaró Santacreu, regidor municipal de Berga.
- Dolors Santacreu Soler, regidor de Cultura de Berga.
- Pere del Amo Fernández, regidor municipal de Berga.
- Òscar Fernández-Pola, regidor municipal de Berga.
- Artemi Boixaderas Oliveras, regidor municipal de Berga.
- Daniela Busí, de Foix, organitzadora de les jornades per part occitana.
- Armand Samsó, de Salses, promotor de la Porta Catalana.
- Fernand Coste, President Oficina de Turisme de Montsegur.
- Sèrgi Granier, de Narbona, periodista.
- Dolors Lafitte, de Piera (Catalunya), cantant catalana.
- Maria Clara Viguier, investigadora Universitat de Tolosa.
- Jaume Auqué Palau, secretari de l’Ajuntament de Lleida.
- Anna Laulanie, delegada del CAOC de Bordeus.
- Domenge Labit, de Bordeus, portador de la terra gascona.
- Àngel Casdevall Dodas, tinent d’alcalde de Folgueroles.
- Joan Begara, conseller de cultura de Folgueroles.
- Jaume Soler Carasol, conseller de serveis de Folgueroles.
Tots els assistents, amb els autocars i els diferents vehicles, tornaren a Foix. Després de dinar, al Centre Cultural, partiren els diferents autocars de Berga, Barcelona i Folgueroles. El de Lleida ja havia partit abans.
Dins de pocs dies, una nova delegació plantarà el Pi definitivament, un cop el terreny triat sigui lliure de la neu que el cobreix.
Les festes resultaren molt simpàtiques i interessants per a tots els assistents. Però algunes persones no hi pogueren arribar a causa de la neu a les carreteres.
A Montsegur, el castell i el poble oferien un gran espectacle inèdit pel CAOC, que sempre hi fa els aplecs de Sant Joan al mes de juny. Aleshores, hi ha uns prats verds i brillants i el poble es mostra meravellós amb les seves teulades vermelles, com si fos un pessebre. Ara, tot és blanc, però la gent jove, que era majoritària, en quedà entusiasmada.
En breu hi tornarem, perquè aquest Pi de Dues Branques ha de viure i s’ha de fer fort i gran.
Montsegur, 6 de març de 1988
Vist-i-plau:
JOAN AMORÓS ENRIC GARRIGA TRULLOLS
President del CAOC Secretari del CAOC
- Secció Catalana- - Secció Catalana-
dissabte, 5 de març del 1988
MEMÒRIA FESTA CATALANO-OCCITANA A FOIX DEL PI DE LES DUES BRANQUES
El dissabte 5 de març de 1988 es celebrà a Foix una Festa Catalano-Occitana del Cercle d’Agermanament com a preparació del plantament el diumenge del Pi de Dues Branques a Montsegur.
Diverses expedicions amb cotxes particulars i autocars sortiren de Berga, Barcelona, Lleida i Folgueroles.
A les 5 de la tarda començà un passavila (sota una intensa nevada) animada amb la Cobla Ciutat de Berga i els diables de Lleida, i occitans i catalans vinguts d’arreu.
Més de 1000 km hagueren de fer els provençals de les Valls Occitanes d’Itàlia (Piemont, vessant italiana dels Alps), llargs recorreguts també feren altres occitans vinguts des de Provença, Gascunya (Bordeus), Alvèrnia, etc...
Alguns catalans també feren llargs trajectes des de València i Mallorca. Hi havia gent de Reus, Girona, Andorra, Lleida...
SI al matí els colls de les muntanyes eren de pas difícil per la neu, la nevada del capvespre, feia témer que creixerien encara més els obstacles per anar a Montsegur a plantar el Pi de les Dues Branques, car la concentració a Foix tenia per objecte assegurar una millor i puntual assistència als actes de diumenge.
Sota la plaça coberta, la Cobla Ciutat de Berga oferí un curt recital de música d’animació. Alguns catalans i molts occitans anaven disfressats. La neu, abundant en aquells moments, dificultà l’assistència a una passavila per la ciutat de Foix.
A les 7 de la tarda, l’Ajuntament de Foix oferí una recepció oficial a catalans i occitans que ompliren totalment la Sala Noble. El Tinent d’Alcalde de Foix, Mr. Pierre Mondeain (Mondin), donà la benvinguda en francès, que era traduïda al català per Joan-Loïs Asthal, President de l’Oficina de Turisme de Foix, que parla català correctament. Li contestà el Tinent d’Alcalde de Lleida, Jordi Castelló Salla, en català i a continuació un altre Tinent d’Alcalde de Foix, Joan Laille, també respongué en català, car està casat amb una catalana de la Catalunya del Nord. També parlaren en català el Diputat Francesc Vernet (CDC) i l’Alcalde de Berga, Agustí Ferrer que lliurà a l’Ajuntament de Foix una placa commemorativa de l’acte. A continuació, per part del CAOC català, parlà en occità, Enric Garriga Trullols i finalment, Joan Pèire Laval de Narbona per part del CAOC occità. Aquest darrer discurs, molt vibrant i reivindicatiu, entusiasmà la joventut catalana que emplenava la sala.
L’Ajuntament oferí una medalla de la Ciutat de Foix a l’Alcalde de Berga, al tinent d’Alcalde de Lleida, al diputat Francesc Vernet i a Joan Pèire Laval. Una altra oferta a Enric Garriga Trullols no tingué lloc perquè aquest els recordà que ja havia estat lliurada el darrer cop.
A continuació, la Corala La Guineu cantà “El Rossinyol” i “Muntanyes del Canigó”, ambdues composicions foren interpretades magistralment i agradaren moltíssim a catalans i occitans. Finalment, tot el públic i la Coral interpretaren conjuntament, primer l’himne occità i a continuació “Els Segadors”.
Després, al passeig de Foix, tingué lloc la festa del foc dels Diables de Lleida, que feren una gran exhibició de pirotècnia, acabada amb una monumental traca. L’Ajuntament de Foix convidà a un sopar de treball al diputat català Francesc Vernet, al tinent d’alcalde de Lleida, a l’alcalde de Berga i al secretari del CAOC, Enric Garriga Trullols.
Al sopar, per part de l’Ajuntament de Foix, hi havia diversos consellers i tinents d’alcalde i els responsables del Centre Cultural de Foix. La reunió tenia per objecte preparar una setmana catalano-occitana a Foix el mes de setembre del 1988.
Simultàniament es celebrava una gran Festa de Carnaval a la sala del Centre Cultural. Actuaren la Cobla Ciutat de Berga, amb música tradicional i lleugera, la Coral La Guineu, la cantant catalana Dolors Lafitte que cantà en català i en occità, el grup COCU (Comitat Organització Carnaval Universitari) de Tolosa i finalment el grup de músics occitans de Foix que amb els seus acordions acaba l’alegra vetllada.
Hi havia estands de venda de llibre i de material divers occità. Fou una festa molt animada que s’allargà fins ben tard, i que agradà molt a catalans i occitans.
Cal destacar l’acurada interpretació de Dolors Lafitte que fou l’admiració de tots els presents.
Foix, 5 de març de 1988
Vist-i-plau:
JOAN AMORÓS ENRIC GARRIGA TRULLOLS
President del CAOC Secretari del CAOC
- Secció Catalana- - Secció Catalana-
Diverses expedicions amb cotxes particulars i autocars sortiren de Berga, Barcelona, Lleida i Folgueroles.
A les 5 de la tarda començà un passavila (sota una intensa nevada) animada amb la Cobla Ciutat de Berga i els diables de Lleida, i occitans i catalans vinguts d’arreu.
Més de 1000 km hagueren de fer els provençals de les Valls Occitanes d’Itàlia (Piemont, vessant italiana dels Alps), llargs recorreguts també feren altres occitans vinguts des de Provença, Gascunya (Bordeus), Alvèrnia, etc...
Alguns catalans també feren llargs trajectes des de València i Mallorca. Hi havia gent de Reus, Girona, Andorra, Lleida...
SI al matí els colls de les muntanyes eren de pas difícil per la neu, la nevada del capvespre, feia témer que creixerien encara més els obstacles per anar a Montsegur a plantar el Pi de les Dues Branques, car la concentració a Foix tenia per objecte assegurar una millor i puntual assistència als actes de diumenge.
Sota la plaça coberta, la Cobla Ciutat de Berga oferí un curt recital de música d’animació. Alguns catalans i molts occitans anaven disfressats. La neu, abundant en aquells moments, dificultà l’assistència a una passavila per la ciutat de Foix.
A les 7 de la tarda, l’Ajuntament de Foix oferí una recepció oficial a catalans i occitans que ompliren totalment la Sala Noble. El Tinent d’Alcalde de Foix, Mr. Pierre Mondeain (Mondin), donà la benvinguda en francès, que era traduïda al català per Joan-Loïs Asthal, President de l’Oficina de Turisme de Foix, que parla català correctament. Li contestà el Tinent d’Alcalde de Lleida, Jordi Castelló Salla, en català i a continuació un altre Tinent d’Alcalde de Foix, Joan Laille, també respongué en català, car està casat amb una catalana de la Catalunya del Nord. També parlaren en català el Diputat Francesc Vernet (CDC) i l’Alcalde de Berga, Agustí Ferrer que lliurà a l’Ajuntament de Foix una placa commemorativa de l’acte. A continuació, per part del CAOC català, parlà en occità, Enric Garriga Trullols i finalment, Joan Pèire Laval de Narbona per part del CAOC occità. Aquest darrer discurs, molt vibrant i reivindicatiu, entusiasmà la joventut catalana que emplenava la sala.
L’Ajuntament oferí una medalla de la Ciutat de Foix a l’Alcalde de Berga, al tinent d’Alcalde de Lleida, al diputat Francesc Vernet i a Joan Pèire Laval. Una altra oferta a Enric Garriga Trullols no tingué lloc perquè aquest els recordà que ja havia estat lliurada el darrer cop.
A continuació, la Corala La Guineu cantà “El Rossinyol” i “Muntanyes del Canigó”, ambdues composicions foren interpretades magistralment i agradaren moltíssim a catalans i occitans. Finalment, tot el públic i la Coral interpretaren conjuntament, primer l’himne occità i a continuació “Els Segadors”.
Després, al passeig de Foix, tingué lloc la festa del foc dels Diables de Lleida, que feren una gran exhibició de pirotècnia, acabada amb una monumental traca. L’Ajuntament de Foix convidà a un sopar de treball al diputat català Francesc Vernet, al tinent d’alcalde de Lleida, a l’alcalde de Berga i al secretari del CAOC, Enric Garriga Trullols.
Al sopar, per part de l’Ajuntament de Foix, hi havia diversos consellers i tinents d’alcalde i els responsables del Centre Cultural de Foix. La reunió tenia per objecte preparar una setmana catalano-occitana a Foix el mes de setembre del 1988.
Simultàniament es celebrava una gran Festa de Carnaval a la sala del Centre Cultural. Actuaren la Cobla Ciutat de Berga, amb música tradicional i lleugera, la Coral La Guineu, la cantant catalana Dolors Lafitte que cantà en català i en occità, el grup COCU (Comitat Organització Carnaval Universitari) de Tolosa i finalment el grup de músics occitans de Foix que amb els seus acordions acaba l’alegra vetllada.
Hi havia estands de venda de llibre i de material divers occità. Fou una festa molt animada que s’allargà fins ben tard, i que agradà molt a catalans i occitans.
Cal destacar l’acurada interpretació de Dolors Lafitte que fou l’admiració de tots els presents.
Foix, 5 de març de 1988
Vist-i-plau:
JOAN AMORÓS ENRIC GARRIGA TRULLOLS
President del CAOC Secretari del CAOC
- Secció Catalana- - Secció Catalana-
dijous, 31 de desembre del 1987
FESTA CATALANO-OCCITANA DE CAP D'ANY A BARCELONA
El Cercle d'Agermanament Occitano-Català aprofità la presència a Barcelona, durant les festes de Nadal i de Cap d'Any, de nombrosos occitans procedents de Foix, Baiona, Marsella, Pau i Tolosa per a celebrar la tradicional festa de Cap d'Any, aquest cop amb danses i cançons occitanes, al Restaurant Xaica de Barcelona.
Es convocà, per correu, els socis del C.A.O.C i els simpatitzants i també feren el mateix l'Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC) i el Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona que hi col•laboraren. La convocatòria tingué un gran ressò car més de 220 persones assistiren a la Festa i 160 al sopar previ.
Entre els assistents cal destacar l’'Alcalde de Collbató i senyora; el President de l’IPECC, Maria Oleart; el President del Centre Comarcal Lleidatà, Trino Balagué; el Secretari del C.A.O.C occità, Joan-Marc Lempenhat; el Secretari del C.A.O.C català, Enric Garriga Trullols i d'altres.
Nombrosos eren els assistents de fora de Barcelona, n'hi havia de València, Manresa, Torelló, Sant Cugat, Vilanova i la Geltrú i fins i tot tres músics polonesos del Liceu de Barcelona, un americà i una xilena.
Després del raïm i del xampany els joves iniciaren un programa de Ràdio CAOC que saludà els assistents i donà entrada a les danses occitanes, interpretades amb música en directe pels occitans presents, començà per un vals, una polca, una farandola provençal, "La Cochinchine" (dansa a tres)," “Lo Brisa pè” (dansa en dues línies d’homes i dones) etc. La participació catalana fou espontània i molt important i els occitans en quedaren molt contents i els catalans destacaren la bona interpretació musical.
Continuà la festa amb música de ball fins a les quatre de la matinada, com ja era previst. D'altra banda la joventut catalana i els occitans feren també, a partir de les 2 de la matinada fins prop de les vuit, un recital de danses a la plaça del Rei que atragué l’atenció del públic que hi passava, així com d’alguns punkis ocasionals.
En resum un bon Cap d'Any que estimulà la imaginació sobre altres possibilitats. El CAOC català agraeix la col•laboració que han prestat els occitans presents a Barcelona, a l’esmentada data, pel bon èxit de la Festa i que es pot millorar molt més si es prepara amb més de temps.
Es convocà, per correu, els socis del C.A.O.C i els simpatitzants i també feren el mateix l'Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC) i el Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona que hi col•laboraren. La convocatòria tingué un gran ressò car més de 220 persones assistiren a la Festa i 160 al sopar previ.
Entre els assistents cal destacar l’'Alcalde de Collbató i senyora; el President de l’IPECC, Maria Oleart; el President del Centre Comarcal Lleidatà, Trino Balagué; el Secretari del C.A.O.C occità, Joan-Marc Lempenhat; el Secretari del C.A.O.C català, Enric Garriga Trullols i d'altres.
Nombrosos eren els assistents de fora de Barcelona, n'hi havia de València, Manresa, Torelló, Sant Cugat, Vilanova i la Geltrú i fins i tot tres músics polonesos del Liceu de Barcelona, un americà i una xilena.
Després del raïm i del xampany els joves iniciaren un programa de Ràdio CAOC que saludà els assistents i donà entrada a les danses occitanes, interpretades amb música en directe pels occitans presents, començà per un vals, una polca, una farandola provençal, "La Cochinchine" (dansa a tres)," “Lo Brisa pè” (dansa en dues línies d’homes i dones) etc. La participació catalana fou espontània i molt important i els occitans en quedaren molt contents i els catalans destacaren la bona interpretació musical.
Continuà la festa amb música de ball fins a les quatre de la matinada, com ja era previst. D'altra banda la joventut catalana i els occitans feren també, a partir de les 2 de la matinada fins prop de les vuit, un recital de danses a la plaça del Rei que atragué l’atenció del públic que hi passava, així com d’alguns punkis ocasionals.
En resum un bon Cap d'Any que estimulà la imaginació sobre altres possibilitats. El CAOC català agraeix la col•laboració que han prestat els occitans presents a Barcelona, a l’esmentada data, pel bon èxit de la Festa i que es pot millorar molt més si es prepara amb més de temps.
diumenge, 15 de novembre del 1987
MEMÒRIA JORNADES CATALANO-OCCITANES A FOIX
El 14 i 15 de novembre del 1987 s’han celebrat unes jornades catalano-occitanes a Foix organitzades per la secció del CAOC de l’Arieja, el Club Occità de Foix i el CAOC català de Barcelona.
El dissabte arribaren els catalans a Foix en autocar, en tren i cotxe particulars. Després de dinar en un prestigiós restaurant, l’Ajuntament de Foix els rebé oficialment. El tinent d’alcalde de Foix, Claudi Delplà els donà la benvinguda i recordà les relacions de Foix amb els catalans (Foix està agermanat amb Lleida des del 1965) i també les relacions amb el CAOC, que l’Ajuntament ja acollí en altres ocasions anteriors. Es referí a les gestions actuals per a intensificar les relacions econòmiques i el turisme entre Occitània i Catalunya i parlà de temes concrets com el Tren de Gran Velocitat i el túnel de Puimorens.
Li respongué el president del Club Occità de Foix, Cristian Duthil i també Daniela Busí, per part del CAOC de Foix.
Finalment Enric Garriga Trullols en nom del CAOC digué que aquesta associació és cultural, però que les relacions occitano-catalanes incrementaran també les relacions econòmiques i el turisme. Recordà que l’any vinent serà el X aniversari del CAOC i demanà ajuda per a celebrar a l’Arieja (Montsegur i Foix) diverses activitats en el curs de l’any, com la plantada d’un pi de dues branques a Montsegur, donat per l’Ajuntament de Berga, el 6 de març del 1987. Igualment el X Aplec dels Focs de Sant Joan es farà enguany durant tres dies (24-25-26 juny 1988) a Foix, Montsegur i Vilanova d’Olmes així com altres activitats culturals a Foix.
Totes les intervencions es feren únicament en occità, fins i tot la intervenció de Claudi Delplà.
Després d’un refrigeri que l’Ajuntament de Foix oferí al gran nombre de catalans i occitans presents a la sala de recepció municipal, tothom es traslladà a Montagut per a sopar en un centre social. Durant el sopar i després, la nombrosa presència de joves catalans animà la sobretaula i la festa posterior amb cançons i jocs, amb la participació total dels catalans. Fou una festa que recordarem tots els presents i en el curs de la qual es cantaren els dos himnes: Els Segadors i Aquelles Muntanyes.
Els joves (que foren allotjats a cases particulars) encara continuaren la festa després de partir l’autocar amb les persones allotjades a l’hotel de Foix.
L’endemà, diumenge, es feren dos grups, un per a visitar el Castell de Foix i la vila antiga, comentada en occità per Jordi Ensergueix i l’altre que es reuní al Fogal Leo Lagrange per a programar els actes del 1988 a l’Arieja.
Enric Garriga Trullols informà a la Comissió que l’alcalde de Montsegur li acabava de comunicar per telèfon que el Consell Municipal aprovà la plantada del Pi de les Dues Branques, davant l’Ajuntament o l’entrada del poble.
Per suggerència dels occitans s’ha programat (pel dia anterior a la plantada del pi de les dues branques a Montsegur) fer una festa de carnaval catalano-occità a Foix, tarda i nit.
Pel que fa als focs de Sant Joan, enguany seran tres dies: a Foix, Montsegur i Vilanòva d’Olmes.
Els occitans informaren sobre un projecte municipal de celebració d’una setmana catalano-occitana a Foix i s’encarrega als catalans de fer gestions prop de nou Ajuntaments de Lleida, perquè s’interessi pel tema.
A la reunió assisteixen: Daní Busí, pel CAOC occità i Enric Garriga Trullols, Roser Pàmies i Núria Gavaldà, pel CAOC català, a part d’altres membres occitans del Club occità de Foix i altres catalans socis del CAOC.
Després d’un dinar de germanor de catalans i occitans, els catalans partiren cap els seus llocs d’origen: Barcelona, Sabadell, Bescanó, l’Hospitalet, Manresa, Lleida, València, etc.
Citem alguns occitans que intervingueren a aquestes jornades: Daniela Busí, Enric Azais, Jòrdi Ensergueix, Mònica Blanco, Cristian Duthil, Joan-Bernat Molinier, Joseph Sans, Francès e Miquèla Dupuy etc...
A tots ells i als altres occitans que també hi participaren i acolliren als joves catalans a les seves cases, els reiterem un cop més, el nostre més profund agraïment.
S’han rebut adhesions de Gilabèrt Narioo, President del CAOC occità, i de Joan Amorós, President del CAOC català, que no pogueren assistir per raó dels seu treball.
S’ha rebut igualment la de l’alcalde de Pradetas (Occitània) Joan-Claudi Chabrouty...
El dissabte arribaren els catalans a Foix en autocar, en tren i cotxe particulars. Després de dinar en un prestigiós restaurant, l’Ajuntament de Foix els rebé oficialment. El tinent d’alcalde de Foix, Claudi Delplà els donà la benvinguda i recordà les relacions de Foix amb els catalans (Foix està agermanat amb Lleida des del 1965) i també les relacions amb el CAOC, que l’Ajuntament ja acollí en altres ocasions anteriors. Es referí a les gestions actuals per a intensificar les relacions econòmiques i el turisme entre Occitània i Catalunya i parlà de temes concrets com el Tren de Gran Velocitat i el túnel de Puimorens.
Li respongué el president del Club Occità de Foix, Cristian Duthil i també Daniela Busí, per part del CAOC de Foix.
Finalment Enric Garriga Trullols en nom del CAOC digué que aquesta associació és cultural, però que les relacions occitano-catalanes incrementaran també les relacions econòmiques i el turisme. Recordà que l’any vinent serà el X aniversari del CAOC i demanà ajuda per a celebrar a l’Arieja (Montsegur i Foix) diverses activitats en el curs de l’any, com la plantada d’un pi de dues branques a Montsegur, donat per l’Ajuntament de Berga, el 6 de març del 1987. Igualment el X Aplec dels Focs de Sant Joan es farà enguany durant tres dies (24-25-26 juny 1988) a Foix, Montsegur i Vilanova d’Olmes així com altres activitats culturals a Foix.
Totes les intervencions es feren únicament en occità, fins i tot la intervenció de Claudi Delplà.
Després d’un refrigeri que l’Ajuntament de Foix oferí al gran nombre de catalans i occitans presents a la sala de recepció municipal, tothom es traslladà a Montagut per a sopar en un centre social. Durant el sopar i després, la nombrosa presència de joves catalans animà la sobretaula i la festa posterior amb cançons i jocs, amb la participació total dels catalans. Fou una festa que recordarem tots els presents i en el curs de la qual es cantaren els dos himnes: Els Segadors i Aquelles Muntanyes.
Els joves (que foren allotjats a cases particulars) encara continuaren la festa després de partir l’autocar amb les persones allotjades a l’hotel de Foix.
L’endemà, diumenge, es feren dos grups, un per a visitar el Castell de Foix i la vila antiga, comentada en occità per Jordi Ensergueix i l’altre que es reuní al Fogal Leo Lagrange per a programar els actes del 1988 a l’Arieja.
Enric Garriga Trullols informà a la Comissió que l’alcalde de Montsegur li acabava de comunicar per telèfon que el Consell Municipal aprovà la plantada del Pi de les Dues Branques, davant l’Ajuntament o l’entrada del poble.
Per suggerència dels occitans s’ha programat (pel dia anterior a la plantada del pi de les dues branques a Montsegur) fer una festa de carnaval catalano-occità a Foix, tarda i nit.
Pel que fa als focs de Sant Joan, enguany seran tres dies: a Foix, Montsegur i Vilanòva d’Olmes.
Els occitans informaren sobre un projecte municipal de celebració d’una setmana catalano-occitana a Foix i s’encarrega als catalans de fer gestions prop de nou Ajuntaments de Lleida, perquè s’interessi pel tema.
A la reunió assisteixen: Daní Busí, pel CAOC occità i Enric Garriga Trullols, Roser Pàmies i Núria Gavaldà, pel CAOC català, a part d’altres membres occitans del Club occità de Foix i altres catalans socis del CAOC.
Després d’un dinar de germanor de catalans i occitans, els catalans partiren cap els seus llocs d’origen: Barcelona, Sabadell, Bescanó, l’Hospitalet, Manresa, Lleida, València, etc.
Citem alguns occitans que intervingueren a aquestes jornades: Daniela Busí, Enric Azais, Jòrdi Ensergueix, Mònica Blanco, Cristian Duthil, Joan-Bernat Molinier, Joseph Sans, Francès e Miquèla Dupuy etc...
A tots ells i als altres occitans que també hi participaren i acolliren als joves catalans a les seves cases, els reiterem un cop més, el nostre més profund agraïment.
S’han rebut adhesions de Gilabèrt Narioo, President del CAOC occità, i de Joan Amorós, President del CAOC català, que no pogueren assistir per raó dels seu treball.
S’ha rebut igualment la de l’alcalde de Pradetas (Occitània) Joan-Claudi Chabrouty...
diumenge, 13 de setembre del 1987
MEMÒRIA COMMEMORACIÓ DE LA BATALLA DE MURET
11-12-13 setembre del 1987
A Muret el CAOC participa per segon any en la commemoració de la Batalla de Muret del 1213. La delegació del CAOC és rebuda a l´Ajuntament per l´alcalde, que torna a dir que si la Batalla de Muret s’hagués guanyat, ara catalans i occitans seríem la mateixa "nacionalitat". Li respon Enric Garriga en català i diu que cal abaixar el Pirineu perquè els nostres dos pobles es retrobin i que guanyarem aquesta nova batalla. L´alcalde diu que ho ha comprès i que no cal traducció. No assisteix cap delegació oficial catalana: si diverses televisions, entre les quals la d´Israel. Desfilada dels bel•ligerants fins al campament on es sopa. Després hi ha la primera de les quatre representacions de la batalla a un meandre del riu Loge. Durant tres nits seguides hi assisteixen 8000 persones. Dissabte mercat medieval. A les nou del matí es fa una noça real en occità i a l´estil del 1213. Ell militava el primer cop en les tropes franceses i ella en les del comte de Tolosa i del rei català. Enguany ell ha canviat de bàndol i participa en les tropes catalano-occitanes i s´ha casat en occità. En sortir de l´Ajuntament, antic castell, l´Esbart Sant Martí, amb la bandera catalana al davant, els oferí tres danses catalanes. A continuació desfilada per la ciutat amb vestits de l´època fins l´estela del Rei Pere. Homenatges i ofrenes florals. Enric Garriga, en nom de Catalunya (no hi havia cap representació oficial) i acompanyat per dos infants occitans, fa una ofrena floral amb la bandera de Catalunya. Després d´un minut de silenci, els catalans canten els Segadors. Dinar al campament. L´Esbart Sant Martí ofereix un festival de danses dels Països Catalans i els grallers un petit concert. Torneig medieval. Missa en occità. Lectura de dos pregàries en català. I tot plegats canten el Virolai. Després segona representació de la Batalla. Taulajada de les faves. També participa el grup gascó "Hont Hadeta". Tres dies meravellosos en una ciutat engalanada amb milers de banderes catalanes (60%) i banderes occitanes (40%). Entre els assistents del CAOC citem Enric Garriga, Jordi Saguer, Isidre Serrat, Manuel Blesa, Jacint Alcañiz, Carme Colomer, Marta Dalmau, David Ripoll, Jaume Gala, Josefina i Rosa Sacases. La Vanguardia publica un bon reportatge.
divendres, 4 de setembre del 1987
MEMÒRIA AGERMANAMENT COLLBATÓ AMB CASERAS DE GARONA
En ocasió de l’inici de la genuïna Festa Major de Collbató, el divendres 4 de setembre del 1987 tingué lloc un acte públic a l’Ajuntament, en presència d’un nombrós públic català i d’una delegació de l’Ajuntament occità de Caseras de Garona, per anunciar l’inici de l’agermanament entre les dues poblacions.
En primer lloc obrí la sessió l’alcalde de Collbató, Andreu Josep i Mestres, el qual es referí a la culminació de l’etapa d’expansió del poble i de la construcció de la infraestructura urbanística. Ara, afegí, cal una obertura a l’exterior. L’agermanament de Caseras / Collbató vindrà a iniciar aquesta nova etapa.
A continuació Enric Garriga Trullols, en nom del Cercle d’Agermanament Occitano-Català, que ha impulsat aquest agermanament entre les dues poblacions, llegí un Pregó de les Festes i insistí sobre la conveniència de fomentar aquestes relacions entre municipis catalans i occitans per tal d’assolir un agermanament actiu entre Catalunya i Occitània. Recordà les arrels lingüístiques i culturals que els catalans tenim a Occitània i la realitat actual de la llengua occitana.
Finalment Robert Foch, conseller municipal de Caseras de Garona, en representació oficial de l’alcalde occità, llegí un extens discurs en un català molt simpàtic, amb alguns occitanismes i que el públic assistent comprengué perfectament. Es referí a la història de la Casa del Monestir de Montserrat a Caseras, que l’Ajuntament occità ha comprat i restaurat i anuncià pel proper any els actes solemnes de l’agermanament.
L’alcalde de Collbató oferí al representant occità de Caseras una bella placa amb els escuts de Collbató i Montserrat en marfil i amb la data del 4-9-1987, inici de l’agermanament.
Robert Foch també oferí còpies dels documents històrics de la Casa de Caseras i la història gràfica d’ahir i d’avui de la vila occitana.
Després d’un vermut-refrigeri popular començaren els actes de la Festa Major durant tres dies amb l’assistència i participació dels 15 occitans de Caseras.
Entre els actes cal destacar la II Exposició de fotografies, concerts, conferències, futbol i concursos diversos.
Ball de nit amb l’orquestrina Galana i d’altres i es clogué amb cercaviles, la III Trobada de Gegants de 9 pobles diferents i una gran castell de focs artificials.
En primer lloc obrí la sessió l’alcalde de Collbató, Andreu Josep i Mestres, el qual es referí a la culminació de l’etapa d’expansió del poble i de la construcció de la infraestructura urbanística. Ara, afegí, cal una obertura a l’exterior. L’agermanament de Caseras / Collbató vindrà a iniciar aquesta nova etapa.
A continuació Enric Garriga Trullols, en nom del Cercle d’Agermanament Occitano-Català, que ha impulsat aquest agermanament entre les dues poblacions, llegí un Pregó de les Festes i insistí sobre la conveniència de fomentar aquestes relacions entre municipis catalans i occitans per tal d’assolir un agermanament actiu entre Catalunya i Occitània. Recordà les arrels lingüístiques i culturals que els catalans tenim a Occitània i la realitat actual de la llengua occitana.
Finalment Robert Foch, conseller municipal de Caseras de Garona, en representació oficial de l’alcalde occità, llegí un extens discurs en un català molt simpàtic, amb alguns occitanismes i que el públic assistent comprengué perfectament. Es referí a la història de la Casa del Monestir de Montserrat a Caseras, que l’Ajuntament occità ha comprat i restaurat i anuncià pel proper any els actes solemnes de l’agermanament.
L’alcalde de Collbató oferí al representant occità de Caseras una bella placa amb els escuts de Collbató i Montserrat en marfil i amb la data del 4-9-1987, inici de l’agermanament.
Robert Foch també oferí còpies dels documents històrics de la Casa de Caseras i la història gràfica d’ahir i d’avui de la vila occitana.
Després d’un vermut-refrigeri popular començaren els actes de la Festa Major durant tres dies amb l’assistència i participació dels 15 occitans de Caseras.
Entre els actes cal destacar la II Exposició de fotografies, concerts, conferències, futbol i concursos diversos.
Ball de nit amb l’orquestrina Galana i d’altres i es clogué amb cercaviles, la III Trobada de Gegants de 9 pobles diferents i una gran castell de focs artificials.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)